APLICACIÓ I OBJECTIUS D’INTERVENCIÓ DE LA METODOLOGIA PECS

APLICACIÓ I OBJECTIUS D’INTERVENCIÓ DE LA METODOLOGIA PECS

CDIAP ASPANIASCentre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç

Equip de logopèdia: Mariona ClofentClaudia PortillaSandra Cuadra

• L’objectiu principal des de l’àrea de logopèdia és afavorir la comunicació del nen amb el món que l’envolta.

• D’acord amb la l'experiència obtinguda en tractaments de les diferents patologies que afecten a la intenció comunicativa, l’autisme és el trastorn que altera en major grau aquesta qualitat.

• S’està detectant un increment significatiu dels casos diagnosticats dins dels anomenats TEA.

• Moltes vegades la conducta autística es secundaria a altres trastorns o síndromes (sd. Rett, sd. DiGiorge...) però l’augment més notable es localitza en casos com a diagnòstic primari.

INTRODUCCIÓ 1INTRODUCCIÓ 1

• Els factors d’aquests increment són múltiples:» Diagnòstic més específic, concret i en edats primerenques» Factors socio ambientals (estrés, alimentació, contaminació, tòxics …)» Factors biològics (edat avançada dels pares, …)

• La suma de tots aquests factors parla d’un increment aproximat d’un 600%, en el nostre país d’uns 13.000 nens. Les estadístiques mostren que si fa 20 anys els casos de TEA oscil·laven entre 10 i 20 per cada 10.000 nens, avui en dia les xifres plasmen el valor de sis nens de cada 1000 (Joaquin Fuentes Biggi)

INTRODUCCIÓ 2INTRODUCCIÓ 2

• La funció del CDIAP serà la de:» Diagnosticar» Orientar pares i escola» Treballar les àrees minimitzades del desenvolupament » Donar eines de comunicació adequades

• Aquests objectius inicials es treballaran de manera interdisciplinars, tant des de la vessant psicològica com de la logopèdica. En un futur s’està pensant implementar des de fisioteràpia la teràpia aquàtica.

• Intentarem aplicar la tècnica SAAC més adequada a cada cas concret.

• Potenciar SAC vs SAAC .

EL CDIAPEL CDIAP

• Metodologies actuals per treballar amb nens amb TEA:» PECS (Intercanvi per imatges)» SCHAEFFER (Comunicació Total)» TEACCH (Estructura de l’espai i el temps)» ABA (Anàlisi de conducta)» Conducta Verbal (Funcions de la parla)

• Dilemes que se’ns poden presentar:» Quina és la més adequada? Per quins tipus de nens? Temporalitat?

Freqüència? Objectius i planificació?

• En el moment de l’elecció hem de ser objectius. Hem de planificar els passos a treballar i saber ser crítics per autocorregir-nos.

EL CDIAP i SACEL CDIAP i SAC

• PECS (Picture Exchange Communication System)El Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges va ser desenvolupat l’any 1985 com un sistema d’ensenyament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya als nens i adults amb autisme i amb altres deficiències comunicatives a iniciar-se en la comunicació.

• Creadors: de la metodologia PECS són Lori Frost i Andrew Bondy.

• Objectiu: desenvolupar una comunicació funcional, espontània i generalitzable.

• El codi de comunicació que utilitza són els pictogrames.

Recomanen adaptar-los per dibuixos, fotos o objectes reals si les capacitats cognitives dels nens ho requereixen.

METODOLOGIA PECSMETODOLOGIA PECS

b. Com preparar targetes– Sempre del mateix tamany. PECS recomana 25 x 25 mm. – Al CDIAP comencem per fotos de tamanys grans i anem

reduint fins arribar a fer els pictogrames de a 5 x 5 cm.– Podem usar: pictos de SPC, PEANA, FOTOS, LOGOTIPS o OBJECTES REALS.– Planificar i preparar el quadern.

Si el nen no fa intent per agafar els objectes que li oferim, hem de pensar: La selecció no és adequada No està motivat en aquets moments. Si és així donarem una mostra

“gratuïta” Si el nen té problemes de visió

METODOLOGIA PECSMETODOLOGIA PECS

• Problemes que ens podem trobar:– El nen no presenta cap preferència ni interès: Buscarem per la via sensorial (vista, tacte, oïda, gust, olfacte i moviment ) Per

exemple: joguines brillants, diferents textures, que facin sorolls, músiques, pessigolles, balanceig...

METODOLOGIA PECSMETODOLOGIA PECS

Vista Gust Tacte

Moviment Oïda Olfacte

I. COM COMUNICAR-SEII. DISTÀNCIA I PERSISTÈNCIA CDIAPIII. DISCRIMINACIÓ (Fase A i B)

IV. ESTRUCTURA DE LA FRASE (jo vull)V. RESPONDRE A LA PREGUNTA, QUÈ VOLS?VI. RESPOSTES I COMENTARIS ESPONTANIS

6 FASES6 FASES

• OBJECTIU: Que ens entregui la targeta

• DOS ADULTS: receptor i ombra

• Receptor: Mostra objecte (crida l’atenció)Obre la mà i agafa la targetaEntrega objecte mig segon més

tardElogia verbalment

El receptor mostra l’objecte desitjat. Espera que el nen li entregui la targeta. Li entrega l’objecte immediatament, en només ½ segon, dient el nom de l’objecte i elogiant verbalment.

Si nen no fa cas hem de cridar-li l’atenció: “Marc…”, “tinc…”, moure’l davant seu.

No donar ajudes verbals directes “dona’m…”, “què vols?”

FASE I: COM COMUNICAR-SEFASE I: COM COMUNICAR-SE

FASE I: COM COMUNICAR-SEFASE I: COM COMUNICAR-SE• Funcions dels dos adults

• Encadenament cap endarrere (la última ajuda que es retira és la mà oberta de l’adult receptor):

o consisteix en fragmentar les ajudes en parts més petites. Des de l’inici (agafar targeta) al final (obrir la mà per deixar targeta).

o Recordar que el darrer pas sempre l’ha de realitzar el nen sol (autogratificació i superació personal)

Receptor

Crida l’atenció del nen Obre la mà per recollir la imatge Reforça l’intercanvi amb només mig segon Diu el nom de l’objecte i elogia al nen

Ajudant (ombra)

Espera que el nen iniciï el moviment Ajuda a intercanviar la imatge amb ajudes físiques (estirar el braç, buscar la mà del receptor, obrir la mà per deixar targeta) Disminueix les ajudes paulatinament (encadenament cap endarrere)

• PROBLEMES QUE ENS PODEM TROBAR DURANT AQUESTA FASE

– Si el nen no intenta agafar l’objecte, oferir-li una mostra GRATUÏTA.

– Es cansa ràpidament: l’objecte ja no és motivador. CANVIAR. Hem de tenir diferents estímuls preparats per nens que tenen una atenció molt curta.

– Si observem que tenen problemes motrius hem d’adaptar les targetes (més gruixudes, amb tires per agafar-les…)

– Si el nen mostra interès per manipular la targeta enlloc d’entregar-la ADAPTAR-LA (fer-la rodona, mate…).

FASE I: COM COMUNICAR-SEFASE I: COM COMUNICAR-SE

• OBJECTIU: que busqui la targeta i al receptor per demanar el que desitja

• DOS ADULTS: Receptor i ombra

• IMATGE: S’enganxa amb velcro al quadern

1. Distancia: s’augmenta la distancia entre el receptor i l’alumne2. Persistència: augmenta la distancia entre l’alumne i el quadern de

comunicació (el receptor està a prop durant l’entrenament de la persistència).

3. Ambdós: tant el receptor com el quadern s’aniran apartant de l’alumne i serà ell que primer anirà a buscar la imatge per acostar-se al receptor i entregar-li.

FASE II: DISTÀNCIA I PERSISTÈNCIAFASE II: DISTÀNCIA I PERSISTÈNCIA

• Hem de tenir present que durant l’aprenentatge de la FASE I el nen/a ha aprés que per aconseguir una cosa han d’entregar una imatge, però el que nosaltres no sabem és que sense voler li donem moltes ajudes indirectes.

És en aquesta fase quan hem d’eliminar la major part d’aquestes ajudes:

‒ Mostrar constantment la mà de recollida del receptor.‒ Controlar la mirada del receptor.‒ Ajudar-nos de les taules i les cadires per mantenir el quadern allunyat de

l’alumne (hem de canviar de llocs: prestatge, penjat del penjador…)‒ Mostrar sempre l’objecte (ajuda visual) per atraure l’atenció del nen.

FASE II: DISTÀNCIA I PERSISTÈNCIAFASE II: DISTÀNCIA I PERSISTÈNCIA

• OBJECTIU: Agafar la targeta que vol, seleccionant la imatge apropiadaentre diferents possibilitats.

• UN ADULT: Receptor

• Consta de dues FASES: A i B

El nen està preparat per entregar una imatge, fins ara ningú li ha demanat que miri què hi ha dibuixat.

• FASE III – A: Discriminació Estímul rellevantEstímul neutre

• FASE III – B: Discriminació Dos estímuls rellevants

FASE III: DISCRIMINACIÓ A i BFASE III: DISCRIMINACIÓ A i B

• FASE III – A A. Comencem amb dos objectes i els seus objectes

imatge rellevant + imatge inapropiada

1. Hem de reforçar verbalment quan agafi la imatge correcte

2. Simplificar la situació. Hem d’estar a prop.

3. Si agafa l’element neutre (inapropiada), no reforçar verbalment i li entreguem el que ens entrega.

4. Si s’equivoca usarem la tècnica de la correcció d’errors dels 4 passos.

FASE III: DISCRIMINACIÓ AFASE III: DISCRIMINACIÓ A

• FASE III – B B. Posem dos imatges d’objectes reforçadors

imatge rellevant + imatge rellevant

1. No sabem el que vol

2. Necessitem comprovar-ho

3. Farem ús d’una safata

FASE III: DISCRIMINACIÓ BFASE III: DISCRIMINACIÓ B

Agafa’l

• ESTRUCTURA DE LA FRASE: JO VULL ....

• Ensenyarem la targeta “VULL” i la tira frase per crear l’oració.

• Hem de crear situacions per a què demani coses que no té a la vista o a l'abast.

• Primer el pictograma “VULL” està fixada i després li ensenyarem a agafar-la i enganxar-la a la tira frase.

FASE IV: ESTRUCTURA DE LA FRASEFASE IV: ESTRUCTURA DE LA FRASE

• Aquesta fase consta de 3 nivells:

1. El nen agafa el pictograma i té posada la paraula “VULL” a la tira frase.

2. El nen ha de posar els dos elements de la frase.

3. El nen posa els dos elements de la frase i les llegeix (senyala mentre llegeix l’adult)

FASE IV: ESTRUCTURA DE LA FRASEFASE IV: ESTRUCTURA DE LA FRASE

• Respondre a la pregunta “QUÈ VOLS?” Preguntar i al mateix temps mostrar el pictograma de “VULL”

Anirem enretirant l’ajuda, esperant que ell inicia la respostaTerapeuta: Què vols?

Vull ga..... (donar pista fonètica per veure si ell fa el tancament de la paraula)

Hem de compaginar peticions espontànies i respostes

Anirem ampliant amb altres verbs, sempre relacionats amb el camp sensorial (ex: què veus, què menges, què toques, què olores)

FASE V: RESPONDRE A PREGUNTESFASE V: RESPONDRE A PREGUNTES

FASE VI: RESPOSTES I COMENTARISFASE VI: RESPOSTES I COMENTARIS

• Nena de 3 anys (dn: 02/02/2007)

• Diagnòstic principal: Es va sospitar de la presència de Síndrome de Rett però ha estat descartat. Presenta retard global amb mobilitat restringida, actualment camina i es desplaça.

• Dades de comunicació i llenguatge:Trastorn greu de comunicació i llenguatge. Nivell preverbal. Fa contacte visual important. Es comunica a través de sons, sorolls i alguns gestos.

Nivell Comprensiu:• Respon a la demanda de fer petons, apropant la seva cara i boca a la galta de la mare. • Es fixa en les joguines. Li agrada fer-los girar. • Li agraden els ritmes musicals i les cançons que fa la mama. • Tria davant de dues opcions però no en tots els casos, per exemple el menjar.• No es queda gaire estona en una activitat, va donant voltes i explorant. • Sembla operar bé objectes de causa efecte (com prémer botons).

CAS PRÀCTICCAS PRÀCTIC

Nivell expressiu:• No produeix paraules denominatives. • Fa sorolls per comunicar les seves necessitats, com menjar pa i aigua.• Utilitza alguns gestos per obtenir els objectes o estimulació del seu entorn: agafa la ma

de l’adult i la porta cap a això que vol, fa assenyalaments (de la porta, per marxar), demana braços de la mare.

• Fa “aleteig” quan li agrada alguna cosa, somriu davant de certes estimulacions, cançons.

• Produeix “mmmm” a mesura que explora l’entorn. • Fa “chasquidos” per indicar que vol pa.

CAS PRÀCTICCAS PRÀCTIC

• Es pot aplicar la metodologia PECS en nens i nenes de funcionament molt baix i sense intenció comunicativa.

• Ajuda a fer entendre la intenció comunicativa.

• Es pot aplicar a diferents contextos i amb diferents persones per potenciar la generalització.

• Al usar els reforçadors positius de cada nen, es senten reforçats contínuament.

• No és necessari aplicar tota la tècnica del manual, és compatible amb la intervenció naturalista.

• Només 10 minuts al dia són suficients.

ANÀLISI I CONCLUSIONSANÀLISI I CONCLUSIONS