DSM-V: Una classificació posmoderna?

Bloc 1: Classificar: Conceptes bàsics

Bloc 1

Classificar: Conceptes bàsics

Classificació. Conceptes bàsics (I)

Classificació és la ordenació o distribució d’objectes, fets ocasos per classes (o subclasses) en funció de les seves similitudso diferències

Classificació es pot referir al procés mateix de classificaro al seu resultat

Classificació. Conceptes bàsics (II)

Classificar = Agrupar un domini d’objectes en grups o classes disjunts, cap d’ellsbuit, de tal manera que entre tots els grups estiguin tots els objectes del domini d’interés

Sistemàtica = Ciència que estudia les agrupacions dels éssers vius.Actualment estudi de la biodiversitat

Taxonomia = Ciència que tracta dels principis, mètodes, procediments,sistemes i finalitats de la classificació. Es, doncs, l’estudi teòric dels sistemes de classificació

Nomenclatura = Determinació del nom de cada classe i de les normes que regulen l’aplicació dels noms

Identificació = Procés de nombrar un objecte o cas en relació a un sistema de classificació

Conceptes bàsics aplicats a la medicina

-Nosologia: Ciència de la classificació sistemàtica de lesmalalties

-Nosografia: Descripció de las malalties distribuïdes en sistemes i categories o classes

- Nosotaxia: Classificació malalties

Classificació d’animals a una enciclopèdia xinesa

Los animales se dividen en:

A- Pertenecientes al emperadorB- EmbalsamadosC- AmaestradosD- LechonesE- SirenasF- Fabulosos G- Perros sueltosH- Incluidos en esta clasificaciónI- Que se agitan como locosJ- InnumerablesK- Dibujados con un pincel finísimoL- EtcéteraM- Que acaban de romper el jarrónN- Que de lejos parecen moscas

Jorge L. Borges“El idioma analítico de John Wilkins”. A: Otras inquisiciones. Alianza ed., 1985

Sistemes de classificació (I)

A- Sistemes artificialsEls sistemes artificials empleen pocs caràcters per comparar i classificar els objectes, quasi sempre un de sol, elegit apriorísticament. La posició dels grups o subclasses es determina per la subordinació de les característiques triades també de manera subjectiva

a.1- Classificacions util·litàriesNombren i defineixen els objectes en funció dels seus usos (alimentaris, medicinals,...)

a.2- Classificacions observacionals - morfològiques Agrupen i nombren els objectes a partir de la de descripció i comparació de la forma i disposició de determinades característiques observables.La culminació metodològica dels sistemes artificials va ser l’aportació de C. Von Linné amb l’aplicació sistemàtica de criteris classificatoris i de nomenclatura en botànica i zoologia

“Estiu”Arcimboldo, 1563

Sistemes de classificació (II)B- Sistemes naturalsBasats en la definició de relacions d’equivalència que inclouen multiplicitat de caràcters, seleccionats a posteriori, no arbitràriament, a partir de l’observació, en funció de la seva correlació amb conjunts d’altres caràcters amb l’objectiu de formar una estructura jeràrquica que impliqui un alt contingut explicatiu i determinat valor predictiu de cada classe o subclasse.El procés de selecció de las relacions d’equivalència que permeten definir els continguts de cada classe o categoria sol ser llarg i costós.

Ex: Taula periòdica de Mendeleiev

Classificar: Aspectes lògics i metodològics de la taxonomia (I)

Classificació divideix al conjunt d’objectes d’un univers de discurs en classes o subclasses.

Terminologia bàsica: - Objectes: poden ser coses concretes (cadires, organismes, etc.), fets (caigudes,...) o entitats abstractes (religions, sistemes econòmics, etc) i son els elements o membres de cada subclasse- Univers de discurs: el domini de tots els objectes inclosos en unainvestigació o una disciplina científica- Concepte classificatori: Definició del conjunt de característiques necessàriesper formar part d’una classe o una subclasse - Classe o Subclasse: Extensió d’un concepte classificatori- Un sistema classificatori exigeix un conjunt de conceptes - S'especificarà un vocabulari científic que recollirà la terminologia observacionals i la teòrica referides al univers de discurs

Classificar: Aspectes lògics i metodològics de la taxonomia (II)

A- Criteris necessaris per una classificació científica:

- Sistematicitat: Els objectes s’assignen a una subclasse d’acord acriteris explícits aplicats de manera sistemàtica- Partició: Les extensions de cada subclasse constitueixen, en el seuconjunt, una divisió del univers de discurs- Exhaustivitat: Inclusió de tots els objectes del Univers de Discurs- Mutua exclusió: Un mateix objecte no pot pertànyer a dos subclasses

B- Criteris addicionals

- Capacitat de discriminació entre subclasses´en funció d’adequar nombre de subclasses i la claredat i precisió del concepte classificatori- Jerarquització en arbres classificatoris

Classificar: Aspectes lògics i metodològics de la taxonomia (III):

Contribucions de G. HempelEn la seva conferència a la reunió de 1959 de la Associació Norteamericana de Psicopatologia Hempel va afegir tres consideracions.

A- Definicions operacionals: Aquelles que estipulen que un terme científic C s'aplicarà a tots aquells casos, i només a ells, en que una operació de testeig T dona el resultat especificat R. Determinen el contingut empíric d’un terme o un concepte.

B- Contingut sistemàtic: Els conceptes que serveixen de criteri de pertenença a una subclasse estan associats a una amplia gamma d’altres atributs lo que permet determinar el seu grau de validesa i definir uniformitats (o associacions estadístiques) que possibiliten l’explicació científica i la predicció

C- Les classificacions es fonementarán en una base teòrica Cal esperar tres fases en el desenvolupament de les classificacions científiques: . 1ª- Fase de vocabulari descriptiu/observacional (“historia natural” de la discilpina) 2ª- Fase de generalitzacions o correlacions estadístiques 3ª- Fase de vocabulari teòric amb teories científiques explicatives i predictives. Així, finalment, tota classificació tindrá una base teòrica

Classificar:

Métode tipològicA- Tipologia classificatoria: Metodologia de classificar els objectes segons unes característiques tipificades explícites i precises definides amb base empírica i haurien de tenir valor predictiu. Ex: Teoria tipològica de Kretschmer

B- Tipologia basada en tipus “prototípics” o en tipus “extrems”,b.1- Un Prototip, P, és un model que reuneix determinades característiques bàsiques i sobre salients i es útil com a referència standard per classificar els casos en funció de la seva semblança amb P . La semblança s’especifica a partir de la correlació del cas concret amb característiques definides en el model

b.2 -Definir els casos Extrems (“purs”), E, d’una dimensió permetrà fer una gradació on classificar els objectes com més o menys E, segons la seva relació relativa. Inclou un concepte d’ordenació no necessariament quantitatiu. Ex: Introversió/extraversió: definint un cas “pur” d’introversió i un d'extraversió i establint una gradació entre els dos pols

Aportacions de K. LewinClassificació aristotèlica Classificació galileana

Concepte de classificació

Definició d’una classe com la suma de característiques comuns, a partir de semblances i diferències, d’un conjunt d’objectes

Agrupació a partir del concepte de sèrie que permet una variació gradual o contínua dels objectes

Tipus de sistema Sistema derivat d’un únic concepte o d’uns pocs conceptes classificatoris dicotòmics. La referència son principalment les coses

Sistema constructiu basat en un grup de conceptes interrelacionats. Els referents son preferentment els fets

Formació conceptes per definir els objectes

La pertinença d’un objecte a una classe determina la seva substància i essència lo que implica la caracterització de la naturalesa essencial d’un objecte particular

Per definir els objectes o fets el marc conceptual és la funcionalitat i la situació relacional concreta

Naturalesa de l’explicació científica

Es basa en el principi normatiu, que utilitza el criteri de la regularitat o freqüència de les característiques estudiades. Els casos individuals (singulars) son considerats accidents i exclosos de l’explicació.

Les explicacions científiques son universals i no admeten excepcions. Tot event individual forma part del univers d’explicació científica

Dinàmica La essència (pertinença a una classe) d’una cosa es causa de la seva conducta que esta determinada per el passat i el seu futur (teleologia)

Las relacions entre els fets son les causants dels fets. Cada event depèn de la totalitat de la situació actual

Tipus de classificacions

a- Classificacions Jeràrquiques vs. No Jeràrquiques

b- Classificació Categorial vs. Dimensional

c- Classificacions Fenomèniques vs. Genètiques

d- Classificació Politètica vs. Monotètica

Tipus de classificacions: (a) Jeràrquiques vs. No jeràrquiques

- JeràrquiquesConegudes també com a arbres classificatoris o piràmides taxonòmiques. Estableixen criteris que defineixen una successiva superposició de classes i subclasses de tal manera que en cada nivell de la piràmide tenim una classificació més fina que en el nivell anterior. Es poden representar com a dendrogrames (veure diapositives següents) o diagrames jeràrquics (veure següents diapositives)

- No JeràrquiquesNo inclouen criteris que determinin nivells de superposició entre categories i subcategories. Son classificacions horitzontals nominals com per exemple el gènere (Home/dona) o les classes socials (alta, mitja, baixa)

Font:: http://www.cca.org.mx/profesores/cursos/cep21/modulo_4/clasificacion_jerarquica.htm

Font: J. Trejos. Modelos de clasificación. http://www.slideshare.net/JavierTrejosZelaya/curso1clasificacion

Exemple de diagrama jeràrquic: Homo sapiens

Font: http://www.cobach-elr.com/academias/quimicas/biologia/biologia/curtis/libro/c26c.htm

Tipus de classificacions: (b) Categorial vs. Dimensional

- CategorialEls elements d’un univers de discurs s’agrupen en classe o subclassesA partir de característiques definides sistemàticament de manera explícita i precisa. Aquestes classes s’identifiquen amb noms (nomenclatura). Idealment les classes tenen límits clars entre si i els seus membres son homogenis respecte a les característiques definitòries (conceptes classificatoris). Es poden utilitzar criteris operatius (definicions operacionals) per determinar les característiques de cada classe

- DimensionalLa classificació es fa a partir de característiques definides per variables continues, siguin aquestes ordinals o quantitatives, lo que pot permetre l'us de mesures numèriques (matematizació) o bé de gradacions ordinals

Tipus de classificacions: (c) Fenomènica vs. Genètica

-FenomèniquesBasades en les característiques observables del objecte a classificar; eventualment es poden especificar criteris operatius per definir les variables observades. No inclouen l’estudi de relacions causals.Ex: A biologia les classificacions botàniques o zoològiques basades en la morfologia; a medicina les agrupacions sindròmiques

- GenètiquesLes coses o fets estudiats son producte de les relacions amb altres. Aquestes relacions poden ser de causa-efecte o ser existencials en el sentit de que una cosa o succés genera l’altre. Ex: A biologia les classificacions filogenètiques; a medicina les que es basen en l’etiopatogènia

Classificació filogenètica

Tipus de classificacions: (d) Monotètica vs. Politètica.

- Classificació monotèticaUn objecte serà inclòs en una classe si reuneix tots els criteris que la defineixen

- Classificació politèticaUn objecte s’inclou a una classe si reuneix una part determinadadel total dels criteris que la defineixen. El recompte de criteris marca l’umbral d’inclusió

Classificar: Selecció de criteris a aplicar

El criteri ideal seria el que capta el nucli de la classe i maximitzales diferències amb les classes colindants

Hi ha criteris nuclears, que serien els que capten els aspectes típicsi sobre salients d’una classe, que poden no ser discriminants, que son els que capten el valor distintiu respecte a altres classes del univers de discurs.

Els criteris nuclears augmenten la sensibilitat de la classificació iels criteris discriminants l’especificitat

“La boja Meg”Brueghel, 1564

Bibliografía

- First MB, Frances A, Pincus HA. DSM-IV-TR. Guia de uso. Masson. 2005- González Bueno A. Los sistemas de clasificación de los seres vivos.Historia de la ciencia y de la técnica. Nº 26. Akal. 1998- Hempel C.G.. Fundamentos de la taxonomía (cap. 6). A: Hempel C.G. La explicación científica. Paidós 1988- Hempel C.G.. Métodos tipológicos en las ciencias sociales y naturales (cap. 7). A: Hempel C.G. La explicación científica. Paidós 1988- Lewin K. El conflicto entre las perspectivas aristotélicas y galileanasen la psicología contemporánea (cap. 1). A: Lewin K. La dinámica dela personalidad. Morata. 1969- Lewin K. Epistemología comparada. Tecnos. 1991