Les creences en l’acció docentLes creences en l’acció docent

Formació Aules obertes

Març 2008

Ramona Ribes

Esquema de la sessió Esquema de la sessió

1. Les creences: què son, com es formen, tipus

2. Les creences i l’acció docent: l’autoestima professional

3. La construcció i reconstrucció de la identitat docent

4. La cultura escolar i el treball de les creences en l’equip docent de les Aules obertes

Què és una creença?Què és una creença?

• És una generalització sobre nosaltres mateixos ( les nostres accions, capacitats, valors..) sobre les altres persones, sobre el món i sobre la relació existent entre experiències

• Fem una valoració contínua del que fem i això afecta el concepte que tenim de nosaltres mateixos

El perquè de les creencesEl perquè de les creences

• No podem viure en una inseguretat permanent ni podem viure en el dubte constant,

• de manera que el cervell ens ajuda a descriure el món perquè ens hi sentim segurs.

Com es formen les creences?Com es formen les creences?

• Algunes de les creences les hem incorporat dels nostres entorns familiars, escolars...

• Les experiències de fort impacte emocional poden crear una creença sense necessitat d’altres experiències que la reforcin.

• Una creença ens impulsa a buscar experiències que la confirmin. Busquem proves per reafirmar-la.

Allò que experimentem com a real és una Allò que experimentem com a real és una il·lusió construïda al nostre cervellil·lusió construïda al nostre cervell

• Per al nostre cervell és més important explicar-nos una història consistent que explicar-nos una història vertadera.

• El món real és menys important que el món que necessitem.

• Les creences ens ajuden a construir el món que pensem que necessitem.

El mapa

El terr

itori

“El meu mapa no és el territori”

Es fàcil canviar una creença?Es fàcil canviar una creença?

• Un canvi genera sentiments d’inseguretat donat que pot implicar canvis successius.

• No és possible canviar un benefici que funciona per un altre benefici incert; a més, les creences són resistents al raonament.

• Els petits canvis han de ser coherents amb el nostre sentit d’identitat personal i professional.

• El canvi es basa en l’acumulació de petites evidències que posin en qüestió la creença inicial– “Que passaria si...... ? Vaig a provar-ho.”

El cicle en el canvi de creencesEl cicle en el canvi de creences

crec

dubto

provo

nova creença

La part cognitiva i emocional de La part cognitiva i emocional de les creencesles creences

• Quan una persona diu que està preocupada per la seva seguretat en el cotxe però no es posa el cinturó, està actuant la creença que no li pot passar res.

• El mateix passa quan una persona accepta formalment un valor i el compleix en grup, però no individualment.

Tipus de creences Tipus de creences • En funció de l’actitud i les conductes que generen:

• Les creences potenciadores– Ens ajuden a crear entorns positius i desenvolupar

conductes adequades

• Les creences limitadores– Ens paralitzen, ens frenen o ens condueixen cap a

direccions poc agradables

• “Amb el Pere no hi ha res a fer, no es motiva per res ”

• “Encara no he trobat la manera de motivar el Pere “

Creences limitadoresCreences limitadores

• “L’educació ja no és el que era”• “Aquests joves no estan motivats”• “Tothom està estressat”• “Els pares d’avui passen de tot”• “Abans sí que es podia fer classe”• “A aquest jove, l’institut no pot oferir-li

res”• “El més important és ajudar els altres”

Creences potenciadoresCreences potenciadores

• “He d’ajudar els altres però també deixar–me ajudar”.

• “No hi ha fracàs, sinó aprenentatge”.• “Puc gaudir del meu treball.”• “Em mereixo tot el que tinc i més.”• “Es útil dedicar temps a pensar… puc

dubtar.”• “Sóc capaç de fer un petit canvi.”• “En lloc d’angoixar-me pel resultat, gaudeixo

del procés”• “El meu gran valor és la meva singularitat.”

Creences i autoestimaCreences i autoestima

• L’autoestima és el conjunt de creences que tenim de la nostra vàlua basada en els sentiments, pensaments.. que hem anat recollint al llarg de la vida

• Depèn de com ens veuen els altres• És canviant• Encara que no en siguem conscients fem

una valoració contínua de les nostres conductes, capacitats, valors.. i això s’incorpora al nostre nivell d’autoestima

Les creences sobre nosaltresLes creences sobre nosaltres

• “Sóc una persona reflexiva”• “M’agrada el meu cos”• “Puc equivocar-me, igual que tothom.”• “Visc d’acord amb els meus valors”• “M’esforço per fer bé la feina”

• Les meves creences ajuden a sentir-me bé amb mi mateix i amb els altres?

L’autoestima professionalL’autoestima professional

• L’autoestima professional comença amb la pròpia valoració de la feina que es fa, consisteix a adonar-nos de l’evolució dels alumnes, de la nostra pròpia evolució personal i professional, de l’evolució que fem com a grup.

• En la professió docent els resultats no son sempre a curt termini

L’autoestima professionalL’autoestima professional

• És important tenir un autoconcepte professional ajustat volent conèixer quins són els nostres punts forts com a professionals i quins són els que es poden millorar.

• Aquesta capacitat autocrítica sovint està mediatitzada pels valors i creences que interioritzem del nostre entorn

• Podem ser amb nosaltres mateixos massa exigents o al contrari, confiar massa amb les nostres possibilitats..., caldrà que ho revisem per ajustar-nos a la realitat.

““Formo part del projecte de l’Aula Formo part del projecte de l’Aula oberta”.oberta”.

Algunes idees per a la reflexió sobre la construcció de la meva identitat docent

La construcció de la identitat docent: La construcció de la identitat docent: com ens veuen els altrescom ens veuen els altres

• El professorat constitueix un dels pilars fonamentals per encarar les transformacions a què està sotmesa la societat.

• S’ha de prendre mesures de sensibilització social vers el valor i la transcendència de la tasca del professorat i de les múltiples accions de qualitat que es realitzen arreu del país.

• Ha d’existir una política eficaç de suport al professorat.

La construcció de la identitat docentLa construcció de la identitat docent ( Esteve, 98)( Esteve, 98)

• El professorat té clar el model de professor ideal però ha de fer-lo realitat.

• Sap què hauria de fer a classe però pot sentir que li falten recursos per fer-ho.

• El professor ha d’aprendre a solucionar situacions pràctiques i anar construint i reconstruint la seva identitat docent.

L’evolució de les creences sobre el L’evolució de les creences sobre el model de bon professormodel de bon professor

• Abans pensava que:• Domina la matèria• Manté l’autoritat• És exigent amb els

alumnes• Domina els procediments• Planifica la sessió• Sap treballar en equip• Està molt segur del que fa

• Ara penso que:

El jo ideal i el jo realEl jo ideal i el jo real

El fet de tenir un model del bon professor o d’unes bones pràctiques, més que per comparar-nos-hi, ha de servir per intentar millorar en la nostra feina.

La reconstrucció de la nostra La reconstrucció de la nostra identitat docentidentitat docent

• Bolívar ens proposa l’autorelat, la narració del que ha estat el projecte personal de vida com a una estratègia identitària, quant a apropiació del que s’ha viscut, per donar sentit a les condicions de treball.

• En el relat de vida importa la trajectòria que té a veure amb la feina: la formació inicial, el procés de construcció d’identitat professional, els equips de treball en els quals s’ha participat...

El diari de la meva vida El diari de la meva vida professionalprofessional

• Quines situacions, persones o llocs m’agrada recordar?

• Què van significar per mi en aquell moment?

• Quin significat tenen ara?

• Què he après de cadascuna de les experiències viscudes?

La cultura escolar: jo i els altresLa cultura escolar: jo i els altres

• Conjunt de creences, normes, valors i expectatives que mantenen els professors i els alumnes en un centre educatiu.

• Modela els comportaments, les iniciatives, els projectes, per desenvolupar-los o per paralitzar-los

Les quatre dimensions de la Les quatre dimensions de la cultura escolar cultura escolar (Marchesi, 2004)(Marchesi, 2004)

Identificació amb la institució

Desvinculació de la institució

dinamismepassivitat

Col·laboració

individualismeObjectius amplis

Objectius reduïts

Questions per a debatre en grup:Questions per a debatre en grup: la concepció de la practica educativa i la concepció de la practica educativa i

els objectius que ens marquemels objectius que ens marquem

• Pensem que l’educació és..............

• L’Aula oberta per nosaltres és....................

• Els companys del centre entenen l’Aula oberta com.........

• Entenem la significativitat de l’aprenentatge com..........

• Pensem que la relació amb les famílies es.....

• Entenem la conducta dels alumnes de l’Aula oberta ..

• Entenem les dificultats d’aprenentatge com..............

El dinamisme en els processos de canvi:El dinamisme en els processos de canvi:

• “Davant dels canvis, acostumo a.............”

• “El centre incorpora els canvis quan...”

• “S’assegura un bon ritme de canvi quan..”

• “Entenem que la innovació docent....”

La relació de col·laboracióLa relació de col·laboració

• L’acció col·laborativa de l’equip docent, ha de centrar-se en la comprensió de la seva acció per orientar-la en un sentit pràctic i crític.

• La col·laboració produeix un reforçament emocional constant davant la dificultat i el manteniment de la motivació cap a l’activitat.

Creences i col·laboracióCreences i col·laboració

• Les creences influeixen en la relació amb els altres:– Tenim la tendència a congeniar amb les persones

que pensem que tenen unes creences semblants a les nostres

– I mantenir la distància amb les persones que pensem que les tenen diferents

• És la font de la creació de grups afins..o bé diferents..

Les creences i els rols en la Les creences i els rols en la dinàmica de l’equipdinàmica de l’equip

• El rol que cadascú té en el grup és el resultat de les seves creences i les característiques de l’equip, de la tasca i el context institucional:

• Optimista, positiu• Tímid, absent• Reflexiu, obert• Rígid, tancat• Creatiu, provem• Pessimista

Creences potenciadores de col·laboracióCreences potenciadores de col·laboració

• “Tots els professors tenen coses per aportar al centre”

• “El contrast d’opinions serveix per enriquir el projecte”

• “La decisió és més bona si primer hi ha una avaluació de totes les alternatives”

La identificació amb el projecte de la La identificació amb el projecte de la institucióinstitució

• “El meu grau de vinculació és....”

• “Em sento partícip del projecte quan...”

• “El valor que trobem en el contacte amb l’alumne, en el seu progrés és...”

• “La dimensió moral de responsabilitat en el nostre treball inclou....”

Un missatge per resumir...Un missatge per resumir...

• No som sempre responsables del que ens passa a la vida,

• però sí de l’actitud que prenem respecte al que ens passa.