Curs bàsic de comunicació

Cerdanyola, Gener 2012Vicent CanetCristina Mas

1. Comunicació i opinió pública

Característiques dels mitjans• Abús de les notícies-espectacle. Es busca el suspens i l’expectació• Pocs recursos per investigar, analitzar i desplaçar equips als llocs

dels fets• Simplificació i trivialització• Manca d’especialistes• Pressions empresa• Pressions anunciants i institucions• Excessiva atenció a les fonts institucionals • Barreja d’informació i opinió• Precarietat laboral. El periodista no és per definició un enemic• Tendència a la concentració. Sogecable-Prisa, Planeta de Agostini,

Vocento, Recoletos, els dos italians que controlen El Mundo (RCS - Rizzoli Corriere della Sera- Mediagroup) i Telecinco (Mediaset Investment), concentren més del 70% dels mitjans.

L’agenda informativa• Els mitjans construeixen una “pel·lícula” de la

realitat basada en els seus criteris: no ens diuen què hem de pensar, però sí sobre què hem de pensar

• L’objectiu no es la informació com a valor públic, sinó com a negoci. La informació no es rellevant en funció del seu valor social, sinó per la seva capacitat de mantenir l’audiència o guanyar lectors: el que dóna valor a una informació no es si s’apropa a la veritat, sinó la quantitat de gent que hi pot estar interessada.

“El sistema de libertad de expresión se basa en la publicidad, ya que si no, no podrían existir los

medios de comunicación. La televisión funciona como un mercado más, como los neumáticos. Reducimos todo a la búsqueda de la audiencia

porque ésa es la función de la televisión comercial. Busco audiencia de calidad... Pero

para mis anunciantes”.

Maurizo Carlotti, Conseller delegat d’Antena 3

“Desde que la noticia se convirtió en un buen negocio, cambió totalmente nuestro trabajo. Al reportero su jefe no le pregunta si la noticia que trae es verdadera, sino si es interesante y si la

puede vender”.

“Los medios no están interesados en reflejar la realidad del mundo, sino en competir entre ellos.

Una cadena televisiva no puede permitirse carecer de la noticia que posee su rival. Así

todos ellos acaban observando no la vida real, sino la competencia. Cuando ocurren varios

acontecimientos a la vez, los medios sólo cubren un hecho: el que atrae a la manada”.

Ryszard Kapuscinski

Pressions en l’elaboració de l’agenda

Segons la Càtedra Unesco de la Universitat de Màlaga:• El 86% de directors de premsa diària de l’Estat reconeix que ha patit pressions per elaborar l’agenda del seu mitjà• El 76,5% admet pressió dels anunciants (incloses administracions públiques) per evitar la publicació de determinades noticies•El 58% afirma que rep pressions dels anunciants per publicar determinades informacions•El 71,2% ha rebut amenaces de retirada de la publicitat

Què és notícia?• Les coses d’aprop millor que de lluny• La polèmica millor que el consens• El negatiu millor que el positiu• L’humà millor que l’impersonal• L’urgent abans que l’important• La por millor que la tranquil·litat• L’extraordinari davant de l’habitual• L’ocult millor que el transparent

Què és notícia?

• Actualitat• Novetat• Veracitat• Periodicitat• Interès públic

La censura moderna

Les xarxes socials, una alternativa?• Donen l'opció a la difusió d'un missatge o idea de forma gratuïtat i

ràpida• Permeten també tenir un contacte més directe amb la població,

sense intermediaris• Però a l'hora permeten tenir un contacte directe amb els

periodistes, per la qual cosa s'aproxima els moviments socials i els periodistes

• El centre de la bona estratègia de comunicació és la complicitat amb el periodista de base: donar-li bon material informatiu perquè ens defense davant el seu cap i pugui treure la informació que ens interessa. Les xarxes socials aproximen l'activisme social i el periodista.

• Les accions comunicatives s'han de preparar i planificar a partir d'objectius clars.

• La difusió en una xarxa social pot ser molt ràpida i “massiva” (viral) si s'aconsegueix “connectar” sense necessitat de grans inversions: un video, un article, un tuit..

• El gran handicap és que el públic de xarxes socials no és massiu.

Mitjans Vs xarxes socials• 5,9 milions de persones que consumeixen televisió (el 92% dels catalans)• 4,4 milions que naveguen per internet (69% dels catalans),• 4,3 milions de persones que llegeixen revistes (67% de la població)• 3,6 milions de persones escolten la ràdio cada dia (el 56% de la població)• 2, 8 milions de lectors de diaris (44% delscatalans)• Cal tenir en compte llavors, que un 33% de la població catalana no usa mai internet, i

probablament s'informen per televisó (el mitjà més massiu) i ràdio o paper.

Baròmetre de la Cultura i la Comunicació

• Un 36,2% dels catalans no usa internet.• Un 33% usa les xarxes socials en 2010, front un 24% del 2009, i un 10% del 2008• El 98% dels usuaris de xarxes té facebook, i la resta són molt minoritaris: un7% youtube i

tuiter 7,4% i un 5,8% tuenti. • Cal tenir en compte també diferents variables com ara el consum per per edat i per territori:• A les zones més rurals hi ha un consum d'internet menor i també quan major és l'edat també

hi ha menys consum• Entre 16 i 29 anys un 72% usa xarxes socials• Entre 30 i 44, un 40,2%• Entre 45 i 59, un 20%• I més de 60, només un 4%

Gabinet d'Estudis d'Opinió en un estudi presentat el març de 2011 i referit al 2010

Quines xarxes socials• D'altra banda, excepte facebook, que té un ús massiu entre els usuaris

d'internet, la resta de xarxes socials no són massives entre els usuaris• Segons dades de ComScore Media Metrix en l'àmbit espanyol sobre una

població total de 46 milions de persones.

• 22 milions estan a les xarxes socials• 16 milions facebook• 8 milions tuenti• 5 milions windows life• 3 milions twitter• 2 milions linkedin

INTENSITAT D'US DE LES XARXES SOCIALS• Segons Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad

de la Información (ONTSI) el 49% dels usuaris de xarxes socials ho fan a diari en l'àmbit espanyol. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura dóna una data catalana similar: el 47,4% dels usuaris catalans de xarxes les consulten cada dia.

Com podem generar notícies?• ?

• Denúncies /Reivindicació• Serveis• Vida interna de l’organització

Com arribem?• Adreçar-se a la secció corresponent (no només a

una)• Accions amb atractiu mediàtic (Greenpeace) • Imatge o vídeo • Opinió• Articles d’opinió / cartes vinyetistes i columnistes• Programes contenidor, no només informatiu• Estratègies de visibilitat a les xarxes socials (ull

Youtube)

2. Com ens miren els mitjans?

Poca atenció / Visibilitat• Només 7%-13% de notícies del TN de TV3 es refereixen a moviments

socials (Estudi del CAC. La cobertura dels grups d'interès i moviments socials a les notícies de TV3)

• Un exemple: les Dones: • Dones presents només al 23% de les informacions periodístiques. • Els homes assoleixen el paper d’experts en un 91%, (dones 9%)• El 17% de les dones que apareixen als mitjans s’identifiquen segons el

seu parentiu o situació familiar. (homes 5%)• Les dones protagonitzen el 27,5% dels inserts i els homes el 72.5%.• La durada mitjana de les intervencions de les dones és de 28 segons i

la dels homes de 44 segons.• Les representacions de les dones fomenten els estereotips, ja que tenen

una presència rellevant en l’àmbit personal (44,5%), el sanitari (34,8%) – on acostumen a aparèixer més com a receptores que com a professionals– i l’educatiu (32,1%) –on apareixen més com a estudiants que com a formadores–.

• La presència de les dones polítiques és força reduïda (15,5%) i està molt per sota de la seva presència real , però, a més, la durada mitjana de les seves intervencions és : 1’12” per a les dones; 2’1” per als homes.

Font: Institut Català de la Dona

Com ens miren els mitjans?

• Criminalització• Preferència per les fonts institucionals i

empresarials. Manca de contrast• Preferència per les grans entitats (grans

sindicats, ONG) i anul·lació informativa dels “alternatius”.

• Atenció no vinculada només a la representativitat institucional (PxC /CUP)

• Pes audiovisual: cal foto

• Fonts informatives (no estem sols)– Administracions– Policia, Interior...– Magistratura– Patronal, empreses– Sindicats i moviments socials– Experts – Publicacions, documents, Internet

CONTRAST

Els moviments socials als mitjans

• En general, no existim• Sortim quan:

– Aconseguim una mobilització significativa– Accions espectaculars / mediàtiques– Abordem un tema d’actualitat– Denunciem una problemàtica social molt extesa– Oferim testimonis directes– Som la veu polèmica: diem el que ningú diu– Proposem alternatives concretes

Un exemple: el 15-M• En general ha estat una estratègia de comunicació amb bons resultats

• Ha permès la creació d'una “marca”, un referent social i mediàtic que aixopluga les reivindicacions socials i que les “unifica” i suma diferents grups socials

• Ha permès la convocatòria de manifestacions amb molta participació.

• Com?– Acció mediàtica: ocupació de places, acció coordinada arreu de l'Estat– Bon moment, la setmana abans de les eleccions municipals i

autonòmiques.– Recull d'un sentiment de cansament per la política i la crisi generalitzat:

facilitat de connexió– Plantejament obert (massa?) amb vocació majoritària– Imatge: mostrar que era de la societat no dels radicals o només joves– Bona combinació de xarxes socials i estratègia de mitjans, en el bon

moment i per un objectiu al qual es poden sumar molts ciutadans: contra la crisi i contra els polítics.

– El 15-M aconsegueix sorprenents simpaties perquè es un tema que reuneix molts consensos entre la població

1

Guia de premsa

2

Com generar confiança amb els mitjans

3

Se li poden insinuar temes o enfocaments però mai se li ha d’intentar marcar com serà

la peça

periodística, el programa o l’article.

Sempre és millor NO demanar l’article abans de publicar o un qüestionari concret, però si que es pot preguntar de quins temes tractarà

l’entrevista

S’ha de tenir comprensió

amb el periodista

que

està

subjecte a diferents pressions (línia editorial, actualitat, etc) i que pot donar una imatge de nosaltres que no sigui exactament la que nosaltres volíem. Si comprenem les limitacions de la seva feina això generarà

confiança amb la font, és a dir

nosaltres.

Per molt que ens hagin promès la publicació, la darrera hora, la línia editorial o la decisió

del

redactor en cap poden fer que es retardi o que no sigui així.

4

Donar les màximes facilitats al periodista i adaptar-se, dins del possible, al que se’ns demani, això si sempre que estigui dins dels nostres interessos. Per això sempre és millor donar-los una font directa per fer declaracions, a banda del contacte amb el responsable de comunicació, o contestar amb el màxim de rapidessa

possible.

El nostre treball ens permetrà

contactar amb

periodistes que treuran

les nostres informacions de forma més habitual. Aquests cal tractar-los especialment donant-los informació

embargada,

majors facilitats o donant-los una certa exclusivitat en el tracte. Es crearà

una empatia que farà

més

fàcil que sortim als mitjans per la mútua necessitat: nosaltres volem sortir i ells necessiten informació.

5

Quan sortir als mitjans

6

Abans de comunicar als mitjans algun tema ens hem de preguntar si aquest fet és noticiable, si tenim alguna cosa a explicar, i si pot tenir repercusió.

Si efectivament volem comunicar-lo hem de saber:

Què

volem comunicar,

quin és el nostre discurs: hem de centrar-lo en una idea principal i dues o tres idees secundàries.

Quins objectius de comunicació

tenim, és a dir, que volem aconseguir: a quins mitjans (seccions o programes) són els més susceptibles de treure’ns o a quins ens interessa sortir.

7

La nota o comunicat de premsa es pot enviar o bé

després d’un acte o quan es vulgui generar una notícia (sense necessitat d’haver convocat cap acte, sinó

com a resposta a un debat social o a unes

declaracions directament relacionades amb nosaltres)

Convé

no abusar d’aquest format i fer-la servir

només en temes que considerem importants.

Cal pensar que els periodistes reben centenars de notes al dia i que per tenir més opcions per sortir cal facilitar-los un titular o un motiu per destacar (notorietat) per tenir algun dels valors de la noticiabilitat.

Una nota de premsa és un text informatiu en positiu de la nostra organització

8

La noticiabilitat

La noticiabilitat

d’un fet no és plenament objectiva: en

el fons notícia és tot allò que surt als mitjans que no només obeeix a criteris objectius sinó

a ideologies,

interessos, etc.

Amb tot hi ha criteris objectius que ajuden a saber si un fet pot esdevenir notícia:

La novetatL’interès

general

La proximitat a l’audiènciaEl conflicte

Tot això pot variar en funció

de la línia editorial del

mitjà, de l’espai disponible, dels imprevistos, etc. O també

a qüestions tècniques: sense imatges una notícia

no sortirà

a la TV o sense talls de veu no s’emetrà

a la ràdio.

9

La nota i la convocatòria de premsa

10

La nota i la convocatòria de premsa

La convocatòria de premsa informa d’un acte futur

i ha

de ser breu i clar: assenyalar que és fa, on i quan. No ha d’ocupar més de mitja plana amb aquesta informació

bàsica.

La nota o comunicat de premsa

és posterior a un

acte o vol donar lloc a una informació

en els mitjans.

Reuneix la informació fonamental sobre un tema,

persona, producte, fet o conflicte que volem que tingui repercussió

mediàtica. El seu estil ha de ser periodístic.

11

Quan fer una nota de premsa

En primer lloc hem de pensar si el fet és realment noticiable

i per a qui.

S’ha de redactar amb un estil periodístic, la qual cosa genera més possibilitats que la nota sigui publicada. Ha de tenir un format informatiu, sense adjectius, amb frases simples i

sense fer propaganda.

Tant en la nota com en la convocatòria es poden incloure dossiers informatius que contextualitzin l’acte o la notícia.

Màxim de dos fulls en word. Hem de facilitar al periodista una lectura breu i ràpida d’allò que li volem transmetre

12

Titular d’una nota de premsa

Si realment volem atreure l’atenció

s’ha de fer un titular pensant en allò que interessarà

a l’espectador o lector del

mitjà. Ha de contenir l’idea bàsica per entendre la informació

i per a fer-la atractiva.

Per exemple, es preferible titular (referit a temes concrets) que destaque

la notícia i cite

CGT al subtítol o l’entradeta que

un que cite

directament al sindicat o que no contingui interés informatiu o vincular-ho a algun temà

d’actualitat. Amb tot

depén

si es un posicionament davant un tema polític o social, pot ser és més interessant si s’obre el titular amb les nostres sigles.

13

Cos de la nota de premsa• Al primer paràgraf el lector ja se n’ha de fer una

idea completa del que volem comunicar, i ja en els següents paràgrafs li ampliarem informació.

• El text ha de ser senzill i directe: s’han d’evitar les subordinades, frases llargues o recargolades. Quan escrivim la nota hem de pensar en que aquell text l’ha d’entendre tothom.

•

Sobren tecnicismes o sigles. S’ha de contextualitzar al lector o el periodista en matèries que no coneix gaire o que desconeix totalment, no s’ha de donar res per suposat.

Al final del text, breu definició

de l’entitat.

14

Dades de contacte a la nota

És preferible donar una font directa

per què

el

periodista pugui aconseguir declaracions i només si vol alguna cosa més pugui contactar amb el responsable de premsa.

A la nota apareixeran les fonts directes

que poden donar declaracions i al mail el contacte amb el responsable de premsa.

Aquesta opció

facilita la feina del periodista i que en un moment donat aquella nota es converteixi en notícia.

15

Dossier de premsa

El dossier té

la funció

de permetre al periodista

ampliar informació. Es considera dossier a tota la informació

adjunta, més enllà

de la nota o

convocatòria, que li permet al periodista aprofundir en la informació.

Els documents del dossier no han de ser excessivament llargs

i, si s’escau, se’n farà

una

petita introducció

abans de quins materials conté.

S’haurà

de ressenyar quins documents s’adjunten

i

a què

van referits

Es poden adjuntar fotografies que han de tenir suficient resolució

per a ser publicables.

16

Estructura nota i convocatòria

Nota de premsa

Avanttítol

Títol

Subtítol

Destacats

Entradeta (respon a les preguntes: què, qui, quan, per què, on i com)

Cos de la notícia

Explicació

dels adjunts (si n’hi ha)

Lloc, data i dades de contacte

Convocatòria

Avanttítol

Títol

Subtítol

Entradeta que respongui a les preguntes: què, quan i on.

Es pot ampliar informació amb un altre paràgraf.

Lloc, data i dades de contacte

17

Com actuar davant d’una entrevista

18

Cal tenir les idees clares del que es pot dir i el que no, així

com del que pot ser més interessant pels

mitjans. Preparar-se un guió

i si cal assajar abans de la intervenció,

S’ha de ser prudent en les afirmacions que es facin davant dels mitjans

perquè

molts cops ja no

podrem rectificar-les un cop publicades o ens costarà

molt.

Pensar en un interlocutor adequat i amb capacitats.

En cas que el periodista sigui molt agressiu o tendenciós se li pot exigir imparcialitat.

Hem de donar una imatge creïble, des del nostre punt de vista o sense exageracions, per evitar que, per les formes, sens titlle

d’extremistes. S’ha

d’intentar tenir un missatge que ens permeti apareixer

com als que defensem els interessos dels

treballadors sense més..

19

És millor no concedir una entrevista que fer una mala intervenció, amb tot sempre és preferible evitar aquesta tàctica.

Cal tenir preparades totes les respostes a les possibles preguntes

que ens poden fer i hem

d’assajar les diferents opcions.

La rapidesa amb la resposta a una petició

d’informació

és un valor important per a molts periodistes que afavoreix que hi puguem sortir als mitjans de comunicació.

Evitar roba a ratlles, blanca o negra o estampada en cas de sortir per tv.

Sempre es pot negar a contestar una pregunta que no té

a veure amb el tema

pel qual s’havia convocat

la roda de premsa, però és millor estar-ne preparat i poder contestar, dóna major credibilitat..

20

La roda de premsa

21

Les rodes de premsa es convocaran excepcionalment quan el tema o qui intervé

siguin

de suficient rellevància. Els mitjans tenen moltes convocatòria i només es desplaçaran si creuen que mereix la pena. Per tant se’ls ha d’oferir uns testimonis excepcionals o una entrevista o una informació

de gran interés

o que necessite

un

tractament en directe.

A les rodes de premsa el millor és simplificar al màxim el missatge i que es redueixi al màxim el nombre de persones que intervenen.

La informació

addicional ja es pot donar al torn de

preguntes o al dossier de premsa

S’ha de mirar d’oferir sempre un mateix fons corporatiu

per a les rodes de premsa i crear una

imatge correcta, no desendreçada i amb el suficient material tècnic (projectors, micròfons, etc).

22

S’ha de mirar d’oferir sempre un mateix fons corporatiu

per a les rodes de premsa i crear una imatge correcta, no desendreçada i amb el suficient material tècnic (projectors, micròfons, etc).

A les rodes de premsa pot haver-hi o no torn obert de preguntes. Tot i que si hi ha possibilitat de fer preguntes sempre agradarà

més al periodista que podrà

posar-hi el seu toc personal. Estructura: Salutació; Presentació

dels que intervenen; Exposició

d’idees; Torn

de preguntes

Fora bo pensar en la major facilitat tècnica per a televisió

o ràdio (disposar de rac de premsa perquè

puguin gravar) o pensar en els millors escenaris per captar imatges (fotos o imatges de TV).

Altres opcions per sortir als mitjans actes de carrer, congresos, articles d’opinió, declaracions breus o entrevistes (a partir d’una demanda dels mitjans), visites, cartes a columnistes, contertulians o vinyetistes; i campanyes i manifestacions