Embed Size (px)
Citation preview
La relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental
El procés terapèutic
5 de novembre de 2010
D’on venim?
Projecte ADEMM.
Conscienciació i Empoderament dels usuaris
Divulgació de les seves opinions
La relació entre els usuaris i els professionals en l’àmbit de la salut mental. L’opinió dels usuaris i usuàries.
Any 2007
Any 2009 La relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental. L’opinió des del col·lectiu d’usuaris i professionals.
Presentació
De quina manera les relacions entre les persones professionals i les persones
afectades per un trastorn mental milloren o dificulten la seva recuperació?
Univers
Població
Territori
Persones usuàries dels serveis de salut mental
Persones professionals dels serveis de salut mental
Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona)
• Descriure què pensen les persones usuàries i professionals
de la salut mental a Catalunya sobre la seva relació mútua.
• Detectar i descriure les demandes de les persones usuàries i
professionals respecte els serveis de salut mental.
Objectius de la
recerca
Desenvolupament metodològic
10 grups focals 100 persones aprox.
5 grups d’usuaris
5 grups de professionals
El sentit i el significat que se li atorga al procés terapèutic
Informe de resultats Anàlisi del procés terapèutic a partir de les estructures de significació
Detecció d’estructures de significació
Metodologia Qualitativa
Resultats
L’objectiu del procés terapèutic és millorar la qualitat de vida de les
persones que es veuen afectades per una malaltia mental.
1. Recuperar les funcions i capacitats minvades per la malaltia
mental.
2. Potenciar i mantenir les àrees de la persona que no s’han
vist afectades.
3. Promoure l’autogestió de la vida de la persona.
El procés terapèutic incrementa la seva eficàcia quan la
persona usuària participa en la presa de decisions de les
intervencions en què està involucrada.
Els objectius del procés terapèutic
El procés terapèutic
presenta tres
objectius:
Intervencions basades en la contenció
• En un inici el procés terapèutic centra la seva intervenció en la contenció de la malaltia i els seus
símptomes: contenció institucional i farmacològica.
• La contenció implica que la persona perd graus de llibertat: queda limitada la seva capacitat
d’acció i decisió.
Intervencions basades en la producció de coneixement
• La malaltia mental adquireix entitat pròpia a partir del diagnòstic.
• El diagnòstic categoritza la simptomatologia permetent que la malaltia metal sigui l’objecte
d’intervenció psiquiàtrica i terapèutica.
• El diagnòstic dóna sentit al procés terapèutic: l’organitza i el protocolitza.
Intervencions basades en la recuperació de la persona
• La persona passa a ser el centre de la intervenció terapèutica: s’inicia el tractament per potenciar
les seves habiltats i recursos.
• L’autonomia apareix com a fita terapèutica: es promou que la persona recuperi el seu projecte de
vida.
Medi tancat
Medi obert
Les línies d’intervenció en el procés terapèuticResultats
Els efectes de les línies d’intervencióResultats
Medi tancat
La persona està definida exclusivament a partir de la
malaltia mental1.
1.1. El diagnòstic explica la relació de la persona amb la realitat: la seva conducta i els seus raonaments.
1.2. La malatia mental, en tant que diagnosticada, esdevé l’objecte en què es centren la majoria de les intervencions en els contexts hospitalaris.
1.3. Les intervencions del tractament es legitimen i justifiquen a partir del diagnòstic.
La malaltia mental es defineix com un atribut
fonamental de la persona 2.
2.1. El tracte que rep la persona s’orienta al tractament de la malatia mental.
2.2. El tracte que rep la persona constitueix la identitat que pren la persona en aquests contexts.
Les dinàmiques que tenen lloc en els contexts
hospitalaris creen les condicions bàsiques de
l’estigma social
3.
3.1. Si el tracte només es basa en el tractament és dilueixen les altres qualitats de la persona afectada.
Medi obert
3.2. Si aquest tracte basat principalment en el tractament que rep la persona és perllongat en el temps i en diferents contexts es promocionen les pràctiques d’estigma i d’autoestigma.
Els efectes de les línies d’intervencióResultats
Recuperar el poder de decisió resulta una tasca controvertida.4.
Medi tancat
Medi obert
Canvi de context
Es passa d’unes relacions basades en la contenció i en l’autoritat del saber a unes relacions basades en el treball sobre la recuperació personal.
Es pot generar una confusió amb l’expectativa que es té vers el rol de la
persona professional.5.
Els efectes de les línies d’intervencióResultats
Les intervencions terapèutiques basades en la recuperació d’autonomia de la
persona usuària poden generar l’efecte contrari.6.
Medi obert
6.1. La recuperació basada amb l’autonomia i l’empoderament obre un espai de risc en tant que es treballa a partir de la presa de decisions.
6.2. La presa de decisons implica responsabilitza-se de les propies accions per anar progresivament construint un criteri propi (autonomia i empoderar-se).
6.3. La presa de decisons implica la possibilitat d’error i/o de fustració en tant que els resultats no siguin els esperats.
6.4. Assumir riscos suposa conèixer el ventall de conseqüencies possibles derivades de les nostres decisions. Els ressultats esperats i els no desitjats.
La recuperació basada en una perspectiva paternalista basa la presa de decisons en l’encert i en la seguretat per encertar. Per tant, no promociona l’autonomia de la persona.
La recuperació basada en una perspectiva d’empoderament basa la presa de decisons en la gestió de riscos: en donar eines i suport per decidir i en donar eines i suport per enfrontar-se a les conseqüències.
Els efectes de les línies d’intervencióResultats
Medi tancat
Medi obert
En el procés terapèutic no s’acostuma a fer una distinció respecte a què és una
situació de perill i què és una situació de risc. 7.
7.3. Si la malatia mental esdevé interpretada com un atribut de la persona, llavors
qualsevol decisió que prengui serà interpretada com a perillosa, en tant que se li suposa no
criteri de realitat.
7.1. Risc: s’atribueix al conjunt de conseqüències incertes que es poden derivar de les
accions que depenen de les nostres decisions.
7.2. Perill: s’atribueix al conjunt de conseqüències incertes que poden provenir de les
accions que no depenen de la nostra decisió.
7.4. En el procés terapèutic es tendeix més a negar una decisió de la persona usuària per
perillosa que a negociar o fer visibles els riscos que comporta la decisió.
7.5. Per contra, si la persona usuària no participa en la presa de decisions, aquesta
també pot viure el procés terapèutic com una una situació de perill.
Els efectes de les línies d’intervencióResultats
8.2 Els protocols i les normatives institucionals marquen unes dirctrius que es contraposen al discurs comunitari.
Medi tancat
Medi obert
8.1 Les pràctiques en els serveis, tot i explicar-se a si mateixes com a comunitaries, segueixen basant-se en la disciplina i el control com a principal estructura de treball.
8.4 Aquest fenòmen succeeix en un marc institucional i professional en què els diferents paradigmes de saber i coneixement competeixen per imposar la seva perspectiva sociosanitaria.
8.3 Aquesta diferència entre el que es diu i el que es fa té com efecte la pèrdua de confiança i l’increment del malestar amb el sistema sanitari.
8.5 Aquesta competència pot promocionar l’aparició de discursos dogmàtics.
8.6 Quan la diferència entre el que es diu i el que es fa està sustentada per aquests discursos dogmàtics, llavors podem parlar de pràctiques d’hipocresia institucional.
Certes institucions promocionen un discurs comunitari que de fet no
practiquen en els seus propis serveis. 8.
Conclusions
Les intervencions del procés terapèutic també redueixen el grau
d’autonomia de la persona usuària.1.
Existeix un conflicte entre les línies d’intervenció basades en la contenció i
les basades en la recuperació de la persona. 2.
L’establiment d’unes directrius per al procés terapèutic no soluciona un
dilema ètic: com fer conviure la llibertat de la persona i els criteris de salut en la
presa de decisions del proces terapèutic?
3.
Conclusions
Les associacions d’usuaris i d’exusuaris dels serveis de salut mental són un referent bàsic per a:
1. Conèixer els efectes del procés terapèutic desde les persones que el reben.
2. Definir les polítiques públiques de salut mental.
Incorporar la perspectiva de les persones usuàries suposa reflexionar
sobre el propi posicionament professional.
Incorporar la perspectiva de les persones usuàries perment complementar
la tasca professional en el procés terapèutic.
Incorporar la perspectiva de les persones usuàries amplia la mirada
centrada en l’individuu: la importància de les relacions socials en el procés
terapèutic.
Gràcies per la vostra atenció
Amb la col·laboració de:
