14
La relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental El procés terapèutic 5 de novembre de 2010

El Procés terapèutic

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: El Procés terapèutic

La relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental

El procés terapèutic

5 de novembre de 2010

Page 2: El Procés terapèutic

D’on venim?

Projecte ADEMM.

Conscienciació i Empoderament dels usuaris

Divulgació de les seves opinions

La relació entre els usuaris i els professionals en l’àmbit de la salut mental. L’opinió dels usuaris i usuàries.

Any 2007

Any 2009 La relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental. L’opinió des del col·lectiu d’usuaris i professionals.

Page 3: El Procés terapèutic

Presentació

De quina manera les relacions entre les persones professionals i les persones

afectades per un trastorn mental milloren o dificulten la seva recuperació?

Univers

Població

Territori

Persones usuàries dels serveis de salut mental

Persones professionals dels serveis de salut mental

Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona)

• Descriure què pensen les persones usuàries i professionals

de la salut mental a Catalunya sobre la seva relació mútua.

• Detectar i descriure les demandes de les persones usuàries i

professionals respecte els serveis de salut mental.

Objectius de la

recerca

Page 4: El Procés terapèutic

Desenvolupament metodològic

10 grups focals 100 persones aprox.

5 grups d’usuaris

5 grups de professionals

El sentit i el significat que se li atorga al procés terapèutic

Informe de resultats Anàlisi del procés terapèutic a partir de les estructures de significació

Detecció d’estructures de significació

Metodologia Qualitativa

Page 5: El Procés terapèutic

Resultats

L’objectiu del procés terapèutic és millorar la qualitat de vida de les

persones que es veuen afectades per una malaltia mental.

1. Recuperar les funcions i capacitats minvades per la malaltia

mental.

2. Potenciar i mantenir les àrees de la persona que no s’han

vist afectades.

3. Promoure l’autogestió de la vida de la persona.

El procés terapèutic incrementa la seva eficàcia quan la

persona usuària participa en la presa de decisions de les

intervencions en què està involucrada.

Els objectius del procés terapèutic

El procés terapèutic

presenta tres

objectius:

Page 6: El Procés terapèutic

Intervencions basades en la contenció

• En un inici el procés terapèutic centra la seva intervenció en la contenció de la malaltia i els seus

símptomes: contenció institucional i farmacològica.

• La contenció implica que la persona perd graus de llibertat: queda limitada la seva capacitat

d’acció i decisió.

Intervencions basades en la producció de coneixement

• La malaltia mental adquireix entitat pròpia a partir del diagnòstic.

• El diagnòstic categoritza la simptomatologia permetent que la malaltia metal sigui l’objecte

d’intervenció psiquiàtrica i terapèutica.

• El diagnòstic dóna sentit al procés terapèutic: l’organitza i el protocolitza.

Intervencions basades en la recuperació de la persona

• La persona passa a ser el centre de la intervenció terapèutica: s’inicia el tractament per potenciar

les seves habiltats i recursos.

• L’autonomia apareix com a fita terapèutica: es promou que la persona recuperi el seu projecte de

vida.

Medi tancat

Medi obert

Les línies d’intervenció en el procés terapèuticResultats

Page 7: El Procés terapèutic

Els efectes de les línies d’intervencióResultats

Medi tancat

La persona està definida exclusivament a partir de la

malaltia mental1.

1.1. El diagnòstic explica la relació de la persona amb la realitat: la seva conducta i els seus raonaments.

1.2. La malatia mental, en tant que diagnosticada, esdevé l’objecte en què es centren la majoria de les intervencions en els contexts hospitalaris.

1.3. Les intervencions del tractament es legitimen i justifiquen a partir del diagnòstic.

La malaltia mental es defineix com un atribut

fonamental de la persona 2.

2.1. El tracte que rep la persona s’orienta al tractament de la malatia mental.

2.2. El tracte que rep la persona constitueix la identitat que pren la persona en aquests contexts.

Les dinàmiques que tenen lloc en els contexts

hospitalaris creen les condicions bàsiques de

l’estigma social

3.

3.1. Si el tracte només es basa en el tractament és dilueixen les altres qualitats de la persona afectada.

Medi obert

3.2. Si aquest tracte basat principalment en el tractament que rep la persona és perllongat en el temps i en diferents contexts es promocionen les pràctiques d’estigma i d’autoestigma.

Page 8: El Procés terapèutic

Els efectes de les línies d’intervencióResultats

Recuperar el poder de decisió resulta una tasca controvertida.4.

Medi tancat

Medi obert

Canvi de context

Es passa d’unes relacions basades en la contenció i en l’autoritat del saber a unes relacions basades en el treball sobre la recuperació personal.

Es pot generar una confusió amb l’expectativa que es té vers el rol de la

persona professional.5.

Page 9: El Procés terapèutic

Els efectes de les línies d’intervencióResultats

Les intervencions terapèutiques basades en la recuperació d’autonomia de la

persona usuària poden generar l’efecte contrari.6.

Medi obert

6.1. La recuperació basada amb l’autonomia i l’empoderament obre un espai de risc en tant que es treballa a partir de la presa de decisions.

6.2. La presa de decisons implica responsabilitza-se de les propies accions per anar progresivament construint un criteri propi (autonomia i empoderar-se).

6.3. La presa de decisons implica la possibilitat d’error i/o de fustració en tant que els resultats no siguin els esperats.

6.4. Assumir riscos suposa conèixer el ventall de conseqüencies possibles derivades de les nostres decisions. Els ressultats esperats i els no desitjats.

La recuperació basada en una perspectiva paternalista basa la presa de decisons en l’encert i en la seguretat per encertar. Per tant, no promociona l’autonomia de la persona.

La recuperació basada en una perspectiva d’empoderament basa la presa de decisons en la gestió de riscos: en donar eines i suport per decidir i en donar eines i suport per enfrontar-se a les conseqüències.

Page 10: El Procés terapèutic

Els efectes de les línies d’intervencióResultats

Medi tancat

Medi obert

En el procés terapèutic no s’acostuma a fer una distinció respecte a què és una

situació de perill i què és una situació de risc. 7.

7.3. Si la malatia mental esdevé interpretada com un atribut de la persona, llavors

qualsevol decisió que prengui serà interpretada com a perillosa, en tant que se li suposa no

criteri de realitat.

7.1. Risc: s’atribueix al conjunt de conseqüències incertes que es poden derivar de les

accions que depenen de les nostres decisions.

7.2. Perill: s’atribueix al conjunt de conseqüències incertes que poden provenir de les

accions que no depenen de la nostra decisió.

7.4. En el procés terapèutic es tendeix més a negar una decisió de la persona usuària per

perillosa que a negociar o fer visibles els riscos que comporta la decisió.

7.5. Per contra, si la persona usuària no participa en la presa de decisions, aquesta

també pot viure el procés terapèutic com una una situació de perill.

Page 11: El Procés terapèutic

Els efectes de les línies d’intervencióResultats

8.2 Els protocols i les normatives institucionals marquen unes dirctrius que es contraposen al discurs comunitari.

Medi tancat

Medi obert

8.1 Les pràctiques en els serveis, tot i explicar-se a si mateixes com a comunitaries, segueixen basant-se en la disciplina i el control com a principal estructura de treball.

8.4 Aquest fenòmen succeeix en un marc institucional i professional en què els diferents paradigmes de saber i coneixement competeixen per imposar la seva perspectiva sociosanitaria.

8.3 Aquesta diferència entre el que es diu i el que es fa té com efecte la pèrdua de confiança i l’increment del malestar amb el sistema sanitari.

8.5 Aquesta competència pot promocionar l’aparició de discursos dogmàtics.

8.6 Quan la diferència entre el que es diu i el que es fa està sustentada per aquests discursos dogmàtics, llavors podem parlar de pràctiques d’hipocresia institucional.

Certes institucions promocionen un discurs comunitari que de fet no

practiquen en els seus propis serveis. 8.

Page 12: El Procés terapèutic

Conclusions

Les intervencions del procés terapèutic també redueixen el grau

d’autonomia de la persona usuària.1.

Existeix un conflicte entre les línies d’intervenció basades en la contenció i

les basades en la recuperació de la persona. 2.

L’establiment d’unes directrius per al procés terapèutic no soluciona un

dilema ètic: com fer conviure la llibertat de la persona i els criteris de salut en la

presa de decisions del proces terapèutic?

3.

Page 13: El Procés terapèutic

Conclusions

Les associacions d’usuaris i d’exusuaris dels serveis de salut mental són un referent bàsic per a:

1. Conèixer els efectes del procés terapèutic desde les persones que el reben.

2. Definir les polítiques públiques de salut mental.

Incorporar la perspectiva de les persones usuàries suposa reflexionar

sobre el propi posicionament professional.

Incorporar la perspectiva de les persones usuàries perment complementar

la tasca professional en el procés terapèutic.

Incorporar la perspectiva de les persones usuàries amplia la mirada

centrada en l’individuu: la importància de les relacions socials en el procés

terapèutic.

Page 14: El Procés terapèutic

Gràcies per la vostra atenció

Amb la col·laboració de: