Embed Size (px)
DESCRIPTION
DOLORS GARCIA NAVÓ Infermera - ABS Alt Berguedà
Citation preview
LES DROGUES I ELS SEUS
EFECTES
La relació amb els adolescents
Dolors Garcia Navó infermera SiEs
INTRODUCCIÓ:
Un nombre important de la població, en gran mesura
joves i també adolescents, consumeix substàncies com
l’alcohol, el tabac, el cànnabis i en menys mesura, la
cocaïna i drogues de síntesi.
En els anys 80 del segle passat, el consum de drogues,
principalment l’heroïna, estava vinculat a la marginalitat
i a la delinqüència.
2
INTRODUCCIÓ:
Actualment, les drogues estan vinculades a la cultura de
l’oci, i l’heroïna ha estat substituïda pel cànnabis, la
cocaïna i l’èxtasi, combinades entre sí o barrejades amb
alcohol i/o tabac.
El patró del consumidor també ha canviat: actualment
són joves perfectament integrats a la societat que
consumeixen amb finalitat recreativa i socialitzant; per
ells consumir és un acte trivial, i no valoren els riscos
que representa.
3
ADOLESCÈNCIA
ESTIMULEN L’EXPERIMENTACIÓ
BUSCAR L’AUTONOMIA
I INDEPENDÈNCIA
CANVIS FÍSICS I
PSICOLÒGICS
BUSCAR LA PROPIA
IDENTITAT
4
CONDUCTES ANTINORMATIVES
DADES EPIDEMIOLÒGIQUES:
El tabac és la segona droga més consumida al nostre
país. L’edat d’inici és de mitjana els 13 anys: 1 de cada 4
adolescents consumeix cigarretes diàriament.
Els adolescents comencen a consumir alcohol als 13,7
anys de mitjana. 1 de cada 4 joves de 14 a 18 anys
s’havia emborratxat abans de fer l’enquesta (any 2008), i
un de cada10 joves havia fet “botellón” de 4 ó 5 dies al
mes. Bevedors de cap de setmana: “cubates”, cerveses,
licors forts, els de fruita, vi i cava.
5
DADES EPIDEMIOLÒGIQUES:
El cànnabis és la droga il·legal més consumida entre els
adolescents.
Ha disminuït la proporció de joves que ha provat la
cocaïna alguna vegada. L’edat d’inici es manté sobre els
15,4 anys, igual que la proporció de nois consumidors
en relació a les noies, que segueix sent de 2 a 1.
En comparació amb altres substàncies psicoactives,
l'èxtasi és una droga de consum minoritari.
6
7
alcohol “Priva”, “litrona”,”botellòn”...
Líquid
Etanol o alcohol etílic. FERMENTADES:
fermentació suc de fruites o cereals (vi, cervesa,sidra...)
Entre 4º i 15º. DESTIL·LADES:
destil·lació de les begudes fermentades (oruxo,
patxaran, whisky, rom, ginebra...). Entre 40º i 50º.
Depressora del sistema nerviós
central. Produeix eufòria i desinhibició.
Falsa sensació de seguretat en un
mateix.
Addicció. Mals orgànics múltiples. Risc d’accidents,
conducta agressiva i violenta.
8
tabac “pitillo”
Cigarretes, puros, tabac per lligar, o
de pipa.
Un dels components, la nicotina, té un gran
poder d’addicció. Durant la combustió
del cigarret, s'originen > de 4000
substàncies diferents. Estimulant. No té efectes relaxants.
Addicció. Càncer, malalties
broncopulmonars i
cardiopulmonars.
9
cànnabis
“Herba”, “maria”,
“xocolata”, “porro”, “canuto”,
“peta”, “joint”...
Haixix: pasta marró.
Marihuana: flors i fulles
triturades. Oli de haixix: líquid
oliós.
Tetrahidrocannabinol o THC.
MARIHUANA: 1- 5% HAIXIX: 15-50% OLI DE HAIXIX (resina): 25-50%
Psicodislèptica. Produeix relaxació,
riure fàcil loquacitat,
desorientació, conjuntives vermelles.
Addicció. Alteracions de
memòria i aprenentatge. Desmotivació i
possibles alteracions
psiquiàtriques.
10
cocaïna
Coca, “neu”, “dama blanca”,
“farlupa”, “perico”, “merca”
COCAÏNA en pols: esnifada, injectada (generalment barrejada amb heroïna: Speed-ball, “pelotazo”).
BASUKO o Pasta de Coca: fumada amb tabac o
marihuana. CRACK o cocaïna de base (cristalls o
pedres): fumada.
S'obté del procés químic de les fulles de
l’arbust de coca (Erythtroxylum coca). El principi actiu es va aïllar a finals del segle
XIX.
Potent estimulant del sistema nerviós central. Hiperactivitat, augment
de l’energia, insomni, HTA, pèrdua de la gana,
pupil·les dilatades.
És una de les drogues més addictives i
perilloses. Trastorns psiquiàtrics, coronaris i
problemes cerebrovasculars. El Crack produeix una addicció molt ràpida.
11
heroïna
Cavall, “pico”, “xino”...
Pols blanc, burell o marró.
Ocasionalment líquid. Es pot fumar, inhalar
o injectar.
Sintetitzada a partir de la morfina, derivada alhora de l’opi (Papaver somniferum).
Sintetitzada l’any 1874. Moltes vegades adulterada
amb quinina, lactosa, sucres, etc. També s’ha utilitzat estricnina, barbitúrics i
sedants.
Depressor. Produeix inactivitat, atordiment i en un primer moment,
sensació de plaer.
Addicció. Risc de sobredosi. Malalties
infeccioses (VIH, Hepatitis B i C , Tuberculosi).
12
Drogues de síntesis:
ÈXTASI I METAMFETAMIN
A
EX.: “pastis”, pastilles, droga de
l’amor...
MET.: speed, meth, chalk, “cristal”...
EX.: comprimits i càpsules de
diferents formes i colors, i també
líquids.
MET.: pols blanca
Grup de substàncies produïdes per síntesi
química. La fabricació clandestina i el
desconeixement de la seva composició final, les fan especialment
perilloses.
Èxtasi: estimulant/ psicodislèptic,
produeix hiperactivitat, major sociabilitat, augment de la temperatura i
disminució de la fatiga.
Metamfetamina: estimulant,
disminueix la fatiga, produeix
una eufòria intensa (flasch).
EX.: Destrucció de neurones, cop de
calor i deshidratació.
Possibles problemes al fetge i als
ronyons.
MET.: taquicàrdia,
HTA, arítmies, convulsions,
estats psicòtics (paranoies,
al·lucinacions, deliris).
FACTORS DE RISC
13
Són un conjunt de condicions,
característiques o elements
socials, institucionals i
personals que influeixen en
l’aparició i manteniment de la
problemàtica del consum de
drogues en una determinada
persona o població.
FACTORS DE RISC
o La presència de les drogues en el entorn:
- l'accessibilitat
- la visibilitat
-la disponibilitat
o L’actitud de la societat és determinant, ja que
l'acceptació social al consum és un factor de risc molt
important, en canvi el rebuig social, una de les principals
barreres.
o Alguns valors, com viure al dia i/o el buscar el plaer,
prevalent en la societat actual, fomenten la idea de viure
el present i la necessitat de rebre gratificacions
immediates. 14
FACTORS DE RISC
El consum de drogues per part dels pares o situacions de conflictivitat familiar on l’absència d’habilitats educatives està present.
L’adolescència en sí, ja és una etapa d’especial vulnerabilitat front a les drogues. La cerca d’ un mateix, les ganes de construir la pròpia personalitat i d’experimentar coses noves, el sentiment d'invulnerabilitat, la necessitat de sentir-se integrat al grup ( la pressió del grup es un dels més importants factors de risc), i la falta d’habilitats per resistir la pressió dels amics.
La disponibilitat econòmica i l’absència de normes, són dos factors de risc importants. 15
16
I els pares, què hi podem fer en tot això?
17
18
Què hem de tenir en compte a l’hora de prevenir?
Prevenir exigeix recolzar
el desenvolupament de les
persones i dels grups socials,
molt especialment el dels
joves, intentant generar espais
de major llibertat, entenent-la
com la capacitat de ser
autònom, de tenir més
opcions, de ser més capaç
d’organitzar la pròpia vida,
sense la necessitat de buscar
suports externs.
19
PREVENCIÓ
EDUCACIÓ
QUÈ PODEN FER, DONCS, ELS PARES?
20
HAN DE:
Sentir-se bé amb els fills.
Escoltar-los i enraonar.
Seguir el rendiment escolar dels nois/es.
Ajudar-los i facilitar la comunicació amb els altres.
Informar-los sobre aspectes relacionats amb les drogues, i formar-se per poder informar.
Reduir el consum habitual de drogues legals per part dels pares
NO HAN DE:
Imposar càstigs severs per evitar l'agressivitat del fill/a.
Ignorar els problemes escolars i personals perquè “són coses de nens”.
Parlar com si “en sabem molt”, sense escoltar les seves opinions i vivències.
Prendre mesures de coacció, sense raonar, limitant la seva llibertat abusivament.
Mantenir postures excessivament tolerants.
No tenir temps per estar amb els fills/es.
Amagar informació.
Ambient familiar hostil.
Posar de manifest contradiccions entre els pares a l’hora d’educar.
SIGNES D’ALERTA DAVANT EL POSSIBLE
CONSUM.
21
Canvi brusc en el seu aspecte: mal cuidat, brut.
Trastorns del son: insomni, mal sons, tremolors...
Pèrdua de pes o excessiva gana.
Disminució del rendiment escolar o abandó dels estudis.
Aïllament físic, tendència a tancar-se a la seva habitació.
Disminució de la comunicació verbal i afectiva.
Empobriment del vocabulari.
Canvis bruscos d’humor.
Pèrdua de responsabilitat.
DAVANT LA SOSPITA DE CONSUM, QUÈ HAIG
DE FER?
22
SI
Dialogar.
Donar la importància
justa.
Creure el que es veu.
Compartir la preocupació.
Confrontar
Supervisar sense
pressionar.
NO
Jutjar.
Dramatitzar.
Negar l’evidència.
Amagar informació.
Encobrir.
Atabalar amb retrets.
DAVANT L’EVIDÈNCIA DEL CONSUM
23
Dialogar i analitzar les
circumstàncies que el van
portar a consumir
Mantenir
control
emocional.
Oferir la nostra
ajuda, ja que
segur que veuen
en nosaltres algú
a qui recórrer. Mostrar el nostre afecte,
que l’estimem per ell/a
mateix deixant de banda
el que faci.
Intentar dedicar més
temps i prestar més
atenció al noi/a.
Entendre que som
davant d’una persona
que té problemes, no
davant d’un problema
SI
DAVANT L’EVIDÈNCIA DEL CONSUM
24
Desesperar-se!
Utilitzar el càstig
com a últim recurs
per evitar que
continuí consumint
Acusar-lo
contínuament amb
preguntes, sospites,
acusacions,...doncs
això només portarà
a que s’allunyi de
nosaltres cada
vegada més.
Culpar-lo ni
retreure-li tot
“el que ha fet
per ell/a”
Criticar de forma
continuada i
violenta el seu
comportament
Convertir-se
en el seu
perseguidor/a.
NO
25
PODEU AMPLIAR INFORMACIÓ :
http://www.msc.es/alcoholJovenes/home.htm
ENERGY CONTROL
http://parlem.aspb.cat/
¿ESTÁS PREPARADO PARA CUANDO TUS HIJOS
O HIJAS SE ENCUENTREN CON LAS DROGAS?
Web de la FAD
26
27
