PALEOPATOLOGIA I EPIDEMIOLOGIA HISTÒRICA.

LA PALEOMEDICINA

Jordi Gil FausMaría Cinta Gómez Tomás

Coneixement i Història de la Fisioteràpia

INDEX1. INTRODUCCIÓ

Concepte de malaltia

Prehistòria

2. PALEOPATOLOGIA

Definició

Grups malalties

3. PALEOMEDICINA

Definició

Cirugia: Trepanació

Ideologia

Figura del Chamán

4. EPIDEMIOLOGIA

Definició

Evolució històrica autors

Evolució histórica epidèmies

5. BIBLIOGRAFÍA

INTRODUCCIÓ

CONCEPTE DE MALALTIA:La malatia és tan antigüa com la mateixa

vida.Podem dir que simbolitza la manifestació de

la vida.

La resposta d’un organisme a un estímul anormal

Com podem conèixer quines malaties afectaven alsprimeres èssers humans?

Partim de 2 problemes:1. Sols es disposa majoritariament de restes

d’esquelets2. Quan més intentem apropar-se al inici de

l’evolució, menys restes trobem.

Aleshores, és necessari contextualitzar-nos;

partim de la PREHISTÒRIA

INTRODUCCIÓ

PREHISTÒRIA : Origen de la medicina.

1 Asentaments humans

INTRODUCCIÓ

Quin tipus de malaltia tingueren els homensprehistòrics?

PaleopatologiaDEFINICIÓ: Rama de la medicina que estudia

les malaties que es poden estudiar a partir de restes fòssils i mòmies.

INTRODUCCIÓ

PALEOPATOLOGIA

Quin tipus de malalties tingueren els homesprehistòrics?5 Grups: • Traumatismes• Artritis• Artròsis• Infectocontagioses• Dentàries• Tumorals

TRAUMATISMES:Per acció d’un objecte animat o inanimat sobrel’organisme.

Degut a:

PALEOPATOLOGIA

ARTRITIS I ARTRÒSIS:Apareix entre el pas del Neolític al Paleolític; el Mesolític.● M. DENTÀRIES:Afectaven principalment a d ; dieta pobra enproteïnes, rica en sucres. Els basaven la

dieta enproteïnes.● TUMORS:Poc significatiu en aquesta època donat que

l’esperança de vida era curta, 20-25 anys.

PALEOPATOLOGIA

PALEOMEDICINA

DEFINICIÓ: Ciència que estudia les marques realitzades per l’acció mèdica en fòssils, mòmies i objectes arqueològics.

Cirugia del llatí “cheines”(mà), i de “ergon”(treball)

Art de treballar amb les mans

El testimoni més significatiu és la TREPANACIÓ

TREPANACIÓ: tècnica quirúrgica de perforació craneal.

El naixement es fixa al Neolític. Aparició cranis per tots els continents. Normalment en joves Una o més trepanacións per crani. Es realitzaven al costat esquerre (habilitat

destra) Òs temporal i occipital, rara vegada en

parietal i frontal 3-4 cm.

PALEOMEDICINA

El procediment de trepanació del Neolític europeu son

basicament tres pautes: 1. Incisió circular amb pedra tallant fins tallar

una peça òssea 2. Barrenat amb una o varias pedres amb punta.3. Abrasió mitjançant el raspat amb una pedra.

Quin era el motiu d’aquesta tècnica, d’excavar el crani?En vida Alliberar mals

esperits

Post Mortem Obtindre fragments òssis “rondelles” amulet Aullentar esperits.

PALEOMEDICINA

FIGURA DEL CHAMÁN. Què motiva aquest fet?L’aparició d’aquesta figura sanadora?

Dimensió incontrolable i incomprenssible

Suposició d’una força desconeguda

PENSAMENT

MÀGIC

Els fenòmens naturals són voluntats

sobrenaturals per castigar a l’home

LA MALATIA:

CASTIC DELS ESPERITS MALIGNES

PALEOMEDICINA

IMPORTÀNCIA DE LA IDEOLOGIAExisteix la idea de que els esperits podien

privar dela Salud, Benestar i Felicitat.

Els ritus i les pràctiques protegien del’acció del esperits• Si la malatia era lleu: realitzaven pràctiques

sanadores.• Si la malaltia era greu: castic diví, quedava

abandonat a la sort i al desig del Déu.

PALEOMEDICINA

CHAMÁN: Intermediari entre

els Déus i els homes.

Acabaven amb l’acció

malèfica de l’esperit.

Tenien poders per al Dx, Tta

i Pronòstic.• Entraven en “trance” inhalant polç de semilles o

plantes al·lucinògens.• El poder curatiu residia en lliberar la força

psíquica maligna i proyectar-la sobre una altra persona o un objecte.

• Normalment sobre un objecte inanimat de madera el qual posteriorment era allunyat del poblat.

PALEOMEDICINA

EPIDEMI L G A

EDAT

SEXE

RAÇA

GEOGRAFÍA

ENFERMETAT

SALUT

DEFINICIÓL’estudi de la distribució i els determinants dels estats relacionats amb la salut i esdeveniments en poblacions específiques, i l’us d’aquest estudi per a controlar problemes de salut.

(Last,1988)

EPIDEMI L G A

· Papiro de Ebers “febres pestilentes”

· Diosa de la peste “Sekmeth”

1000 a.c.

· Momies afeccions dèrmiques “Lepra”“Viruela”

AUTORS

2000 a.c.

EPIDEMI L G A

460 - 385a.c.430 a.c.

· Hipócrates Causes d’enfermetat

mode de vida

salut població

· Empedócles de Agrigento Teoria elementos

“dieta, clima, calitat terra”

EP DEMI L GIA

1546

S. III

· ESGLESIA CATÒLICAEnfermetat

càstig

perdó

salut

S. XV

Contacte directe

Aire “miasmas”

Fomites

· G. Fracastoro Imagte llibre

leprapeste

tisissarnarabia…

1580

· G. de Baillou EpidemiorumSarampióDifteriaPeste

bubònica

1716

EPIDEMI L G A

1650 -16761598

· Quinto Tiberio Angelino Epidemiología

“primera menció”

· Thomas SyndehamCiencies naturals

Estadística sanitariaDisenteriaMalariaViruelaGotaSífilisTuberculosis

Llei de les

enfermetats

· J. Graunt· W. Petty· Leibniz

Agenciasgubernamentales

NacimientosMortalidadCasamientos…

J. Lind(escorbut

o)

D. Bernoulli(viruela)

D. De Durand

(esperança vida)

P.Ch.A. Louis

(observació

numèrica)P.L. Panum

(sarampió)

J. Snow(colera)

W. Budd(febra

tifoidea)

J. Goldberg

erS. XX

ENFERMETATS

CRÒNIQUES

18071760

EP DEMI L GIA

18301846

18541857 1923

S. XX1747

EPIDÈMIESEP DEMI L GIA

LA PESTE LA VIRUELA EL CÓLERA

EL LEPRA LA SÍFILIS

LA POLIO TUBERCULOSIS SIDA

FIEBRE AMARILLA

EP DEMI L GIA

LA PESTE DE: Atenes; Agrigento; Antonina; S. III,Justiniana; Amarilla; NEGRA.

EPIDÈMIES

Transmisió

Comerç

“YERSINIA PESTIS”

· Bubònica: contagi puça a través pell. Inflamació ganglis· Septicèmica: a través de la sang. · Pulmonar: a través de l’aire. Transmissió persona a persona

· S. XIV. (1347-1350)· Mortalitat 1/3 població europea.· Febra, agonia, sed, cansanci.

428 a.c. Atenes1665

Londres

EP DEMI L GIA

LA VARIOLA (sarampio, varicela, escarlatina)

EPIDÈMIES

Aliada dels conqueridors d’Amèrica; en 25 anys reduix en 1/3 població

indigena

Transmisió

· Febra, vòmits, dolor cap i articular.· Erupció cutànea a partir dels 3-4 dies.· V. major: 30% mortalitat· V. menor: 1% mortalitat.

“VARIOLA”

· 1796 inoculació xiquet.· 1800 vacunació a EE.UU.· S. XX sistematizació vacunació· Últim cas a 1977 (Somalia)· 1980 A.M.S. la declara erradicada

1492 Amèrica

1977 Somalía

EP DEMI L GIA

EL CÓLERA. Pestilència a l’aigua.

EPIDÈMIES

Transmisió“VIBRIO COLÈRIC”

Diarrea – Vòmits – Deshidratació - Calambres

Relació directa entre desenvolupament i

cólera

La letalitat arriba fins 50%; en preparats sols 1%

Ingestió vibrio

Barrera gástrica

Intestí prim

Producció enterotoxi

na

- A Londres va causar 30.000 morts17 anys.- J. Snow amb dades estadístiques dels morts

varelacionar morts amb proveniència aigua.- Determinaren contaminació per aigua.- Milloraren tot el sistema d’alcantarillat.

1830 desde Asia a Europa

Actualitat…

EP DEMI L GIA

EL LEPRA “sepultats en vida”

EPIDÈMIES

TransmisióMYCOBACTERIUM LEPRAE

VI a.c. IndiaPreerradicació

(12/any)

· S IV dc se contruyeron hospitales para leprosos.· Periode Medieval; portaven campaneta per avisar.· Existia prejudici cap aquests malalts degut al tractament desde la biblia, Hamlet, Shakespeare…

Insensibilitat dolor – Debilitat muscular – Dany neurològic mmss - Desfiguració

EP DEMI L GIA

FIEBRE AMARILLA; “El terror tropical”

EPIDÈMIES

Transmisió

· Febra alta. Mal de cap i d’esquena.· Vomits i “escalofrios”· Color amarillento de la piel.· Prevenció amb vacunació (10-30 anys inmunitat)

1494 “La Española”Actualitat (Africa-

America)

VIRUS “FIEBRE AMARILLA”

Espanyols en combat6 vaixells2700 homens

Anglesos en combat124 vaixells23000 homens

50% convalescents

per “fiebre amarilla”

Inmunes a “fiebre

amarilla”

Baixes espanyoles;· Combat: 2200· “F. amarilla”: 13300

EP DEMI L GIA

LA SÍFILIS; “la maldició de Venus”

EPIDÈMIES

Transmisió

TREPONEMA PALLIDUM

1495 (Napols)1960 casi erradicadaS. XXI Resorgiment

Asia

Començament S. XX 15% població afectada

PERSONATGE SIFILÍTICS ÚLTIMS 500 ANYS

· C. Colon: Primer Europeo infectado.· L.V. Beethooven: “su monstruo verde”· F. Shubert: “espero no levantarme jamás”· Lincoln y Mary Tood: le comparaban con Lucifer.· V. Van Gohg: Va estar a sanatori mental.· O. Wilde: Contagi d’estudiant a Oxford.· A. Hitler: Mite de la prostituta judía.

Deborah Hayden

EP DEMI L GIA

LA POLIO

EPIDÈMIES

TransmisióVIRUS POLIO

S. XV ac (Egipte)S. XXI casi erradicada

· 5 – 10% dels afectats paralitza musculatura respiratoria.

· 1930-1950 aparegue el “pulmon de acero”

· Causava al voltant de mig milió casos a l’any (morts / incapacitats)· 1921 a NY deixà 27000 afectats i 9000 morts· President EEUU Rossevelt afectat.· EEUU invertí molts $ i descobriren vacuna al 1955.

EP DEMI L GIA

TUBERCULOSI; “la peste blanca”

EPIDÈMIES

TransmisióBACTÈRIA TUBERCULOSI

3700 aC (momies Egipte)Actualment 3 mill any.

· Antigament afectava als animals – Consum carn animal infectat

· A l’Europa feudal 25% de les morts registrades.

· Al S XX encara no era coneguda a Africa. I als anys 1950 encara no havia arribat a Nova Guinea

e Indonesia.

EP DEMI L GIA

SIDA; VIH “El destructor inmunològic”

EPIDÈMIES

TransmisióRETROVIRUS SIDA

1981 (NY y San Francisco)

Actualment 45 mill. afectats

· Decada dels 70 se l’anomena “Sarcoma de Kaposi”

GRÀCIES PER L’ATENCIÓ PRESTADA

BIBLIOGRAFÍA

· Lopez S, Garrido F, Hernández M. Desarrollo histórico de la epidemiología: su formación como disciplina científica. Salud pública de México. 2000; 42(2):133-143.

· http://www.feoc.ugto.mx/super/Epidemiologia/G0029/11.htm

· http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726-46342003000100009

· http://www.monografias.com/trabajos63/colera/colera.shtml

· http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=84322214

· http://www.medicosecuador.com/espanol/articulos/403.htm