1

AVALUACIÓ D’UN AVALUACIÓ D’UN PROGRAMA PER A LA PROGRAMA PER A LA

DETECCIÓ PRECOÇ DE LES DETECCIÓ PRECOÇ DE LES COMPLICACIONS OCULARS COMPLICACIONS OCULARS

DE LA DIABETES DES DE DE LA DIABETES DES DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIAL’ATENCIÓ PRIMÀRIA

CAP EL REMEICAP EL REMEI

ABS VIC SUD. EAP VIC S.LABS VIC SUD. EAP VIC S.L

XV Congrés de la SCMFiC. Sitges,8 i 9 de juny de 2000XV Congrés de la SCMFiC. Sitges,8 i 9 de juny de 2000

2

ANTECEDENTS

MALALTIA OCULAR DIABÈTICA

CATARACTA DIABÈTICA

GLAUCOMA NEOVASCULAR

RETINOPATIA DIABÈTICA

NEURO-OFTALMOPATIA DIABÈTICA

✔Prevalença de ceguesa: 5%

✔Causa més freqüent: RETINOPATIA DIABÈTICA

✔DM tipus 1: 23% als 10 anys

✔DM tipus 2: valorar altres causes de pèdua d’agudesa visual (cataractes, degeneració macular senil i glaucoma)

3

CEGUESA PER RETINOPATIA DIABÈTICA (RD)

Maculopatia diabètica

Complicacions de la RD proliferativa

ESTADIATGES DE LA RD

RD DE FONS O NOPROLIFERATIVA

RD PRE-PROLIFERATIVA RD PROLIFERATIVA

→ Microhemorràgies→ Microaneurismes→ Exudats durs

→ Microhemorràgiesabundants

→ Microaneurismesabundants

→ Exudats tous→ Alteracions venoses→ Disminució del diàmetre

arterial→ Anormalitats vasculars

intraretinianes (IRMA)

→ NEOVASCULARITZACIÓ

→ Hemorràgia vítrea→ Desprendiment de retina→ Glaucoma neovascular

La maculopatia pot produir-se en qualsevol dels estadiatges

4

Retinopatia diabètica de fons o no proliferativa

5

Retinopatia diabètica pre-proliferativa

6

Retinopatia diabètica proliferativa

7

Retinopatia diabètica proliferativa

8

Retinopatia diabètica proliferativa

9

PAPER DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

CRIBRATGE ANUAL DE LES COMPLICACIONS OCULARS PER PART DE L’OFTALMÒLEG

•actualment, 53%

• optotips, determinació TIO, visualització directa del fons de l’ull

RECURSOS SANITARIS INSUFICIENTS

✴ major implicació de l’APS? Formació i adquisició d’habilitats en el cribratge oftalmòlogic dels diabètics.

✴ és eficient el cribratge anual de tots els diabètics?

PROBLEMES

10

OBJECTIUS

➨ Detecció precoç de la RD i altres complicacions oculars de la DM

➨ Augmentar el nombre de diabètics als que es realitza el cribratge

➨ Evitar els inconvenients del cribratge anual al segon nivell d’atenció (llistes d’espera, desplaçaments,...)

➨ Valorar la viabilitat i l’eficàcia del tonòmetre d’aire i del retinògraf sense dilatació

11

DISSENY

ÀMBIT DE L’ESTUDI

Estudi prospectiu d’intervenció

ABS urbana perifèrica (15.390 adscrits) situada a Vic (comarca d’Osona)

GIRONA

BARCELONALLEIDA

TARRAGONA

VICVIC

518 diabètics del registre informatitzat

SUBJECTES

12

MATERIAL I MÈTODES

Intervenció: entre 1 d’abril de 1999 i 29 de febrer del 2000

PROGRAMA INFORMÀTIC Diabètics sense fons d’ull o de més d’un any

METGE DE CAPÇALERA

• Assegura que el cribratge es pot fer al CAP

• Descarta els diabètics amb seguiment previ per l’oftalmòleg o retinopatia severa

13

TÈCNIC D’INFERMERIA

• Determinació d’agudesa visual- OPTOTIPS

14

• Tonometria (tonòmetre d’aire)

15

• Retinografia

16

• Emissió d’un INFORME D’ASSISTÈNCIA (antecedents personals, tractament i dades rellevants per l’interpretació de l’imatge

• Imatge de retinografia en disquet

OFTALMÒLEG

Realitza l’interpretació i envia el plà d’actuació recomanat

• Control anualControl anual

• Visualització directa del fons de l’ullVisualització directa del fons de l’ull

• Prova complementària per indicar Prova complementària per indicar possible tractamentpossible tractament

17

METGE DE CAPÇALERA

Informa al pacient del resultat del cribratge

18

RESULTATS

28%

25%

47%

CRIBRATGE FET AL CAP

CRIBRATGE ENOFTALMÒLEG

NO ES REALITZACRIBRATGE

NOMBRE DE CRIBRATGES REALITZATS

• Es realitza cribratge al 53.5 % dels diabètics

• 147 es realitzen al CAP (28.4%)

19

TROBALLES DEL CRIBRATGE REALITZAT AL CAP

CATARACTES

76%

24%

CATARACTES

NO ES DETECTENCATARACTES

20

GLAUCOMA

90%

10%

GLAUCOMA

NO ES DETECTA GLAUCOMA

21

RETINOGRAFIES

15%

75%10%

DERIVADES PERMALA QUALITAT

RETINOPATIADIABÈTICA

NO RETINOPATIA

73

12

3

14 CAP ALTRA LESIÓ

LESIONS PAPIL·LARS

DIPÒSITS LIPÍDICS

RETINOPATIA ESCLERO-HIPERTENSIVA

22

DERIVACIONS I EXPLOR. COMPLEMENTÀRIES DESPRÉS DEL CRIBRATGE

DERIVACIONS A L’ OFTALMÒLEG:

27

13

2

PER PROBLEMESTÈCNICS

PER VALORACIÓDIRECTA DELFONSD'ULL

ALTRES MOTIUS

23

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

5

7

CAMPIMETRIA FLUORESCEINGRAFIA

24

CONCLUSIONS (1)

• Quasi la meitat de diabètics no té registrat el fons de l’ull durant el període d’estudi

• Es detecta disminució d’agudesa visual per cataractes en el 23.8% dels diabètics

• Es detecten un 10.2% de glaucomes

• Només van requerir valoració oftalmològica un 28% dels diabètics i la majoria per indicació de cirurgia de cataractes

•

25

CONCLUSIONS (2)

PROPOSEM

➨ El cribratge de les complicacions oculars de la diabetes es pot fer des de l’atenció primària mitjançant personal entrenat i recursos tècnics adecuats

➨ El cribratge ha de ser anual en tots els diabètics tipus 2 amb mal control metabòlic i sempre fer-lo davant una pèrdua d’agudesa visual recent (edema macular)

26

CONCLUSIONS (3)

➨ El cribratge podria realitzar-se cada dos anys en diabètics tipus 2 sense lesions prèvies i bon control metabòlic

➨ El metge de familia pot adquirir l’habilitat d’interpretar les imatges de retinografia i indicar la conveniència d’una exploració complementària o d’una valoració per oftalmoscòpia directa

➨ El cribratge de les complicacions oculars es deixarà en mans de l’oftalmòleg en cas de diabètics tipus 1 i diabètics tipus 2 amb retinopatia diabètica proliferativa i algunes pre-proliferatives