Upload
lluis-serra
View
41
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 2/77
Índex de continguts
1 Pròleg ........................................................................................................................................ 4
2 Resum executiu ................................................................................................................. 5
3 Bloc 1: Oferta tecnològica a Catalunya .............................................................. 8
3.1 Situació actual del sector tecnològic català ........................................... 8
3.2 Oferta del sector tecnològic ............................................................................ 14
4 Bloc 2: Demanda tecnològica a Catalunya ....................................................17
4.1 Situació actual ............................................................................................................17
4.2 Predisposició tecnològica ............................................................................... 20
4.3 Percepció de l’oferta tecnològica ................................................................. 21
5 Bloc 3: La Transformació Digital a Catalunya ............................................ 25
5.1 Indicador de Maduresa Digital ...................................................................... 25
5.2 Predisposició Digital ............................................................................................ 27
5.3 Tendències de la transformació digital.................................................. 30
6 Bloc 4: Talent, Formació i Recursos Humans ............................................ 32
6.1 Demanda de professionals ............................................................................. 32
6.2 Atracció del talent .................................................................................................. 37
6.3 Competències........................................................................................................... 38
6.4 Gènere femení ......................................................................................................... 40
7 Bloc 5: Les startup a Catalunya ........................................................................... 43
7.1 Radiografia del context startup de Catalunya .................................... 43
7.2 Recursos i finançament ..................................................................................... 47
7.3 Talent .............................................................................................................................. 48
8 Anàlisi DAFO ................................................................................................................... 50
8.1 Fortaleses ..................................................................................................................... 51
8.2 Debilitats ....................................................................................................................... 51
8.3 Oportunitats............................................................................................................... 52
8.4 Amenaces ................................................................................................................... 53
9 Visió de futur .................................................................................................................... 54
10 Reptes i Recomanacions .......................................................................................... 55
10.1 La col·laboració: una nova forma de treballar en xarxa ............... 55
10.2 La velocitat: comprendre els diferents ritmes del canvi .............. 56
10.3 El talent: nous perfils per a un nou entorn ............................................ 57
10.4 La regulació: un repte per la transformació digital ......................... 58
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 3/77
10.5 El seguiment: L’Observatori de la Transformació Digital a Catalunya 59
11 Annex – Metodologia .................................................................................................. 61
11.1 Àmbit del sector tecnològic ............................................................................. 61
11.2 Àmbit de la demanda tecnològica ............................................................. 63
11.3 Investigació quantitativa – Enquesta online ....................................... 65
11.4 Investigació qualitativa – Líders d’opinió i Focus Groups .......... 67
11.5 Anàlisi de fonts secundàries ............................................................................71
11.6 Validació de la metodologia i l’enfocament ........................................ 72
11.7 Eixos de l’Indicador de Maduresa Digital (IMD) ................................ 73
11.8 Equip de treball i recerca ................................................................................... 74
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 4/77
1 Pròleg
El Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2016, elaborat per vuitè any
consecutiu pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), és un dels documents de
referència imprescindible en tots els àmbits de les TIC. Al llarg d’aquests vuit anys
hem pogut monitoritzar i analitzar l’evolució del sector tecnològic deixant
constància de les seves fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats. Amb el treball
de cada edició i les percepcions de l’estudi d’enguany hem pogut construir un marc
de propostes i reptes per a l’ecosistema tecnològic català. La realització del
Baròmetre des de l’any 2009 el consolida any rere any com l’instrument de major
consens i representativitat de les TIC catalanes.
En aquesta edició del Baròmetre s’identifiquen algunes dissonàncies provocades
per l’actual revolució tecnològica en la que està immersa la societat i l’economia
catalana, i en aquest sentit, es perceben alguns desajustos entre el propi sector
d’oferta tecnològica i la seva demanda. Val a dir que aquests resultats són fruit d’un
treball intens per a copsar la percepció de la demanda tant pel que fa a enquestes
realitzades com a focus groups i entrevistes en profunditat.
Entre d’altres aspectes, l’informe d’aquest any ha analitzat les capacitats i resultats
de les companyies davant els reptes de la transformació digital com a focus
d’especialització. Hem mesurat l’Índex de Maduresa Digital, eina que ens ha permès
detectar una sensible diferència de percepció entre l’oferta i la demanda pel que fa
a la seva digitalització.
A la vegada, hem realitzat un focus group específic sobre l’ecosistema startup català
per visibilitzar quins són els principals problemes que limiten les capacitats
emprenedores a Catalunya. Enguany també hem volgut analitzar un dels reptes
detectats en les anteriors edicions del Baròmetre: la gestió del talent. És per això
que per a la realització d’aquest informe hem realitzat un focus group en què
representants d’entitats de formació han debatut sobre l’atracció del talent així com
del desencaix entre les necessitats de formació i l’oferta regulada.
El Baròmetre sempre ha destacat per un esperit crític constructiu que ha estat
expressat per un conjunt de recomanacions i reptes dirigit als agents de
l’ecosistema. Des del CTecno volem convidar a les entitats afins al sector tecnològic
català a treballar conjuntament per proposar mesures per fer front als reptes
tecnològics, però sobretot, per continuar treballant en el marc de l’excel·lència del
sector tecnològic català.
Enguany cal destacar la feble col·laboració entre l’empresa catalana i el seu
ecosistema, fet imprescindible en un sector atomitzat, on abunda la molt petita
empresa generalista. Hem observat com la transformació dels models de negoci
també exigeix una regulació normativa àgil que promogui entorns estables per a la
innovació i la inversió estrangera.
Finalment, volem agrair la col·laboració desinteressada i molt proactiva de totes les
persones, empreses i entitats que han aportat el seu coneixement, criteri i visió
estratègica i que no han dubtat a compartir-lo per a obtenir aquesta eina de treball
imprescindible per al sector tecnològic català.
Jordi William Carnes
President del CTecno
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 5/77
2 Resum executiu
Teniu a les vostres mans la vuitena edició del Baròmetre del Sector Tecnològic de
Catalunya realitzat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno). A l’edició
d’enguany es mostren els continguts analitzats distribuïts en 5 blocs, els quals
conjuguen anàlisi quantitativa i qualitativa.
Una edició amb un intens treball de camp que aporta el major nombre fins ara
d’enquestes rebudes, tant pel que fa a l’oferta i la demanda (més de mil), com per les
27 entrevistes als líders d’opinió i 5 focus groups (grups de treball) realitzats. Tant en
relació a l’anàlisi qualitativa com quantitativa, la participació ha superat la de
baròmetres anteriors, permetent-nos realitzar focus groups amb empreses d’oferta
i demanda tecnològica així com dos focus groups extraordinaris: un d’ells enfocat a
la formació i un altre específic per a startups.
Un baròmetre que inclou nous blocs específics sobre la Transformació Digital, la
gestió del talent i l’ecosistema de startups a Catalunya, a més dels ja tradicionals
d’oferta i demanda. Aquests nous blocs ens permeten oferir una visió més completa
i contextualitzada de l’actualitat del sector tecnològic català i de les tendències de
futur.
Enguany, la percepció del propi sector tecnològic, és positiva i millora la valoració de
baròmetres anteriors (pujant del 6,4 al 6,7). Aquesta percepció es pot explicar per
l’augment de nombre d’empreses al sector, la millora de la situació financera (pel
62% dels enquestats ha augmentat la facturació, cosa que representa un 5% més
que l’any passat), l’increment en el nombre de clients (el 64% dels enquestats afirma
haver augmentat el nombre de clients) i l’augment en els salaris, amb previsió
d’incrementar-se encara més al 2016.
Tanmateix, la demanda no té la mateixa percepció del sector tecnològic: la seva
valoració ha empitjorat respecte el baròmetre anterior (6,5 actual, respecte el 7,1 del
baròmetre 2015). Els criteris principals de compra de la demanda segueixen
orientant-se a proveïdors amb llarga experiència, amb solucions madures i valorant
més l’estalvi que el valor afegit aportat (la demanda ha disminuït la seva inversió en
R+D+I i la seva previsió pel proper any es mantindrà). D’altra banda, la demanda creu
que l’oferta tecnològica no està transmetent bé la seva estratègia de producte ni el
valor afegit del seu catàleg de productes/serveis. En conseqüència, s’ha incrementat
la impressió que el sector no està prou madur i que, a més, evoluciona a poc a poc.
Això comporta una diferència de percepcions entre oferta i demanda que es fa més
evident quan es mesura la preparació pel repte de la Transformació Digital per mitjà
de l’Índex de Maduresa Digital (IMD), introduït com a novetat a l’edició d’enguany del
baròmetre.
L’IMD mesura el grau de digitalització de les organitzacions en 5 eixos: Relació amb
els Clients, Activitat Productiva, Tecnologies Digitals, Formes de Treball i Gestió de
l’Organització, i sobre aquests compara l’oferta disponible, la percepció que els
agents tecnològics tenen sobre la demanda i la situació real de la mateixa demanda.
Existeix una clara
diferència de visions
entre oferta i demanda
4,7
5,1 5,05,3
6,1 6,26,4
6,7
Percepció del sector tecnològic - Oferta
4,7
5,1
5,0
5,3
6,16,2
7,1
6,5
Percepció del sector tecnològic - Demanda
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 6/77
Segons l’IMD, confeccionat per mitjà d’enquestes online, existeix una diferència
clara entre la percepció que té l’oferta sobre el grau de digitalització de la demanda
(línia gris puntejada) i el catàleg de productes/serveis que l’oferta ofereix (línia
vermella). A la vegada, hi ha una diferència molt evident entre el grau de digitalització
de la demanda (línia negra) i la percepció que l’oferta té dels seus clients.
D’aquesta anàlisi també
s’extreu que les empreses de la
demanda focalitzen la seva
transformació digital a les
àrees d’organització i
estratègia i assumeixen que la
transformació digital s’ha de
realitzar a tots els nivells dins
l’empresa.
No obstant, aquesta estratègia
de Transformació Digital no
s’implementa correctament, tal
i com mostren els baixos indicadors de maduresa en els eixos de “Tecnologies
digitals” i “Formes de Treball”.
Aquesta situació es reafirma amb el fet que la pràctica totalitat de les companyies
enquestades reconeix la transformació digital com un procés necessari, però només
un 39% veu la seva plataforma tecnològica capaç d’adaptar-se als reptes que els hi
planteja el futur i menys del 25% afirma tenir un pla estratègic on la tecnologia
esdevingui un element clau.
La situació actual, doncs, ens planteja uns reptes orientats a una Transformació
Digital que ja ha començat però que està generant més dubtes i incerteses que
seguretats. En aquesta línia té un paper capital la gestió del talent. L’ocupació en el
sector tecnològic ha baixat en 6.000 persones motivada per diferents factors, entre
els que es troba l’impacte d’acomiadaments realitzats a grans empreses del sector.
Malgrat això, un gran percentatge de les empreses enquestades afirmen haver
augmentat el nombre d’empleats al 2015, haver incrementat els salaris i disposar de
plans de retenció i atracció de talent.
Tot i així, el mercat laboral segueix necessitant més professionals tecnològics però
manifesta dificultats en trobar els perfils adequats.
Aquest fet es deu a què, d’una banda, les matriculacions universitàries a graus
tecnològics no augmenten i, de l’altra, segueix havent un desalineament entre les
competències que requereixen les empreses (competències més transversals i de
negoci) i els perfils que surten de les universitats i altres entitats.
En darrer lloc, i com a novetat en la present edició del Baròmetre, s’ha realitzat un
focus group específic sobre l’ecosistema startup català. El caràcter emprenedor i el
talent català es veuen potenciats per una important cultura de col·laboració, fet que
diferencia aquest ecosistema startup de la resta del sector tecnològic, i per
incubadores i acceleradores que permeten que el sector startup català sigui líder a
Espanya.
No obstant, les startups que han participat a l’estudi coincideixen en què l’accés al
finançament en les primeres fases del negoci juntament amb els criteris de solvència
La pràctica totalitat de
les companyies
catalanes
enquestades reconeix
la transformació
digital com un procés
necessari
L’ecosistema startup
català és líder a
Espanya
El talent català és
molt potent a nivell
tècnic però requereix
més competències
transversals
0
1
2
3
Gestió del'Organització
Relació amb elsclients
Activitat ProductivaTecnologies Digitals
Formes de Treball
IMD - Oferta i Demanda
Cobertura de la oferta
Situació Demanda
Com veu l'oferta a la demanda
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 7/77
demanats per col·laborar amb grans empreses i l’Administració Pública segueixen
sent els principals problemes que limiten la seva capacitat de desenvolupament a
Catalunya.
Totes les dades exposades anteriorment permeten copsar la situació actual del
sector tecnològic català. Aquesta situació, on la Transformació Digital té un paper
clau, planteja un seguit de reptes i recomanacions a assolir per tal d’aprofitar tot el
potencial del sector:
_ La col·laboració: comprendre els beneficis de treballar en xarxa tant
internament com entre els diferents agents que participen al sector
tecnològic català.
_ La velocitat: comprendre els diferents ritmes del canvi en l’adopció de
tecnologies així com en l’adopció de la Transformació Digital dins les
organitzacions.
_ El talent: promoure nous perfils adaptats a un nou entorn digital.
_ La regulació: adaptar els marcs normatius a la nova era digital.
_ El seguiment: crear l’Observatori de la Transformació Digital a Catalunya.
En conclusió, la Transformació Digital no és un canvi tecnològic, sinó un canvi
cultural que s’ha de dur a terme amb el suport de les noves tecnologies. Les
empreses han de trobar noves maneres de relacionar-se i de treballar que els
permeti explorar noves oportunitats de negoci i millorar el servei ofert als seus
clients. En aquest nou paradigma, les persones passen a ser el motor del canvi i per
això la seva formació i talent és un dels punts crucials per a una transformació
exitosa.
D’aquesta manera, hi ha una bona dinàmica en el sector tecnològic i s’han
experimentat millores respecte anys anteriors, però apareixen alguns indicadors
esmentats anteriorment que assenyalen que queda molta feina per fer. El sector
tecnològic ha d’esforçar-se per adaptar-se al nou entorn que es planteja si no vol
córrer el risc de veure’s sobrepassat per la Transformació Digital que ja està duent
a terme la societat catalana.
Les persones, i no la
tecnologia, són el
motor del canvi en la
Transformació Digital
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 8/77
3 Bloc 1: Oferta tecnològica a Catalunya
El primer bloc que es presenta en l’edició del baròmetre d’enguany és una
radiografia de l’estat de l’oferta tecnològica de Catalunya. La informació present en
aquest bloc presenta la situació actual de les empreses oferents de productes i
serveis amb base tecnològica a Catalunya així com un anàlisi del catàleg ofert.
3.1 Situació actual del sector tecnològic català
El sector tecnològic català, format per les empreses que ofereixen serveis i
productes tecnològics, es composa de 12.496 empreses1. Aquesta xifra mostra el
creixement en el sector donat l’increment en el nombre d’empreses respecte a anys
anteriors:
Font: DIRCE/INE
D’aquesta gràfica cal destacar també el gran nombre d’empreses sense assalariats,
que al 2015 han arribat a les 7.516 empreses, representant el 60,15 % del total
d’empreses del sector tecnològic a Catalunya.
Pel que fa als subsectors que integren el sector TIC, segons l’enquesta realitzada en
el present baròmetre, destaca el subsector de serveis de consultoria i integració de
sistemes amb un nombre més elevat d’empreses.
Aquesta realitat es la que es veu reflectida al següent gràfic extret de l’enquesta
d’oferta:
1 DIRCE – INE. Dades referents a 2015 per CCAA, activitat principal (grups CNAE) i estrat d’assalariats. Grups CNAE 2009 utilitzats per al càlcul: 261, 262, 264, 465, 611, 612, 613, 619, 620, 631, 951
57%59% 60% 60% 60% 59% 60% 60%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
11.000
12.000
13.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Empreses TIC a Catalunya
Percentatge sense assalariats Total
Sense assalariats 0 a 10 treballadors
El 93% de les
empreses amb
oferta TIC són
empreses amb
menys de 10
treballadors
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 9/77
Font: Enquesta oferta - Baròmetre 2016 – CTecno-Nae
En particular, a partir de les dades de l’enquesta s’ha pogut corroborar que les línies
de negoci principal del sector tecnològic, en nombre d’activitat, són:
_ Consultoria i integració de sistemes
_ Telecomunicacions i Xarxes
_ Aplicacions especialistes per sectors i SW Seguretat i Infraestructures)
3.1.1 Àrees de desenvolupament del negoci
Les principals zones de negoci del sector tecnològic català engloben l’àrea
metropolitana de Barcelona i la resta d’Espanya, tal i com s’observa a la següent
figura:
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
A partir d’aquesta gràfica, de la localització de les empreses del sector segons
l’enquesta i de les conclusions extretes de les entrevistes i focus groups realitzats,
53%
38%
56%
16%
10%
22%
9%
7%
Barcelona
Resta de Catalunya
Resta d'Espanya
Resta d'Europa
Amèrica del Nord
Amèrica Central i del Sud
Àfrica
Resta del món
Principals zones de negoci
Barcelona i la
resta d’Espanya
són les
principals zones
de negoci per a
les empreses del
sector
tecnològic
enquestades
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 10/77
podem concloure que les empreses tecnològiques es troben principalment
localitzades a prop del negoci, cosa que atorga encara importància a la proximitat al
client pel que fa a l’oferta tecnològica.
En referència a la internacionalització de les empreses del sector tecnològic,
observem que el 40% de les empreses ja consideren els territoris estrangers com a
principals zones on desenvolupen el seu negoci.
3.1.2 Situació financera
L’evolució de la facturació de l’oferta d’aquests últims anys presenta una tendència
positiva. El nombre d’empreses que milloren resultats passen del 57% al 62% dels
enquestats, i les previsions pel proper any indiquen un increment encara més
pronunciat.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Aquest augment coincideix amb un increment del nombre de clients, com afirmen
haver experimentat el 64% de les empreses de l’oferta durant el 2015.
Només el 12% de les respostes reflecteixen un descens a la seva cartera de clients.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
15,0%
28,2%
56,8%
15,1%
23,1%
61,9%
5,3%
13,3%
81,4%
Es redueix Es manté Augment
Evolució de la facturació
2013-2014 2014-2015 2015-2016 (previsió)
26%34% 33% 35%
35%
44% 43% 46%
38%22% 23% 19%
2012 2013 2014 2015
Evolució del marge
Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduït
El 64% dels
enquestats
afirmen que el
nombre de
clients ha
augmentat al
2015
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 11/77
Juntament amb la facturació, també ha augmentat el marge d’explotació. Durant
l’últim any s’ha reduït del 23% al 19% el nombre d’empreses enquestades que
empitjora en aquest aspecte, a la vegada que augmenta del 33% al 35% les que ho
milloren.
3.1.3 Inversió R+D+I
El 91,4% de les empreses del sector tecnològic afirmen invertir en R+D+I. L’àmbit
principal en què s’inverteix és en la Renovació i Ampliació de la gamma de
Productes o Serveis. Només el 8,6% dels enquestats no fan cap inversió en R+D+I.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Aquesta dada coincideix amb el que s’indica a l’informe “Digitalizarse o morir: la
transformación digital de industrias y empresas” de juliol del 2015, on les empreses
considerades nadiues digitals i les revolucionades (que són principalment les
empreses del sector tecnològic) són les que s’han orientat més a desenvolupar el
seu negoci en un entorn digital, i per tant, són la punta de llança de la transformació
digital i té sentit que el seu àmbit d’inversió principal en R+D+I sigui l’evolució de
nous productes i serveis tecnològics.
En relació amb aquestes dades, altres estudis com l’informe del COTEC 2015, també
detecten una problemàtica amb la innovació a nivell estatal, destacant com a
problemes principals:
_ Els empresaris no valoren R+D+I com a factor essencial de competitivitat
_ Les administracions donen poca prioritat a les polítiques de suport al R+D+I
_ Els centres tecnològics no ajusten la seva oferta a les necessitats de les
pimes.
Aquest informe, així com l’informe COTEC 2016, ens diu que les microempreses2 fan
un esforç superior, en percentatge respecte a la seva facturació (4,82%), al de les
2 Empreses amb menys de 10 treballadors i que a Catalunya representa, en el sector tecnològic, el 93% de les empreses, segons dades del Dirce/INE.
64,1%
30,7%
27,6%
24,6%
0,6%
Renovació/Ampliació GammaProductes/Serveis
Renovació/Ampliació ProcessosProductius
Canvis en l'Organització i Gestió
Canvis en Qualificacions delsProfessionals
Altre
Àmbits principals d'inversió R+D+I
El 25% dels
enquestats
inverteixen més
del 10% de la
seva facturació
en R+D+I
Les
microempreses
fan un esforç
superior
respecte al
R+D+I en relació
a la seva
facturació
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 12/77
grans empreses (inversió al voltant del 0,9% 3 sobre la seva facturació) tot i que el
resultat, el valor absolut de la inversió i per tant la grandària del projecte que es pot
escometre és substancialment diferent.
3.1.4 Principals frens al sector tecnològic català
S’ha vist que la situació financera de les empreses tecnològiques de Catalunya està
millorant i els indicadors de R+D+I anuncien que l’oferta tecnològica està treballant
per a renovar i ampliar la gamma de productes i serveis que ofereixen als seus
clients. Malgrat això, hi ha indicadors4 que ens avisen de que aquesta evolució de
serveis no està arribant correctament a la demanda i el mateix sector tecnològic n’és
conscient de la situació.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Tal com es pot comprovar a la gràfica anterior, els principals frens estan relacionats
amb la dimensió del teixit empresarial del territori, majoritàriament petita i mitjana
empresa, i que aquest tipus de teixit no prioritza demandes innovadores. Això fa que
l’escala del mercat objectiu quedi reduïda.
Aquest fet també es reflectia en el baròmetre de l’any anterior, tal i com s’observa a
la següent figura:
3 Inversió en R+D+I dividit per la xifra de negoci 4 Bloc 2: Demanda, Percepció de l’oferta tecnológica
47%
42%
34%
32%
31%
26%
14%
13%
2%
La falta de demanda innovadora per part de lesempreses
L'estructura del teixit empresarial de la petita imitjana empresa
L'escala del mercat actual del negoci
La falta de finançament privat
La falta de competència dels recursos humans
La poca innovació i desenvolupament
L'escàs nivell de desenvolupament tecnològicde la societat catalana
La falta d'internacionalització de les empresesTIC catalanes
Altres
Principals frens al sector tecnològic català - 2015Els enquestats
assenyalen la
falta de
demanda
innovadora com
a principal fre,
seguit
l’estructura del
teixit
empresarial
format per
PIMEs i l’escala
del mercat
actual del
negoci com els
principals frens
pel sector
tecnològic
català
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 13/77
Font: Històric Baròmetres CTecno
3.1.5 Percepció del sector tecnològic
Finalment, tot i els frens exposats anteriorment, la percepció de la situació del sector
tecnològic per part de les empreses que en formen part continua amb l’evolució a
l’alça experimentada des del 2008. Això es pot relacionar amb la millor situació
financera del sector, exemplificada en l’augment en facturació, marge d’explotació i
nombre de clients.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
L'escala del mercat actual del negoci
L'estructura del teixit empresarial de lapetita i mitjana empresa
La manca de demanda de comprainnovadora per part de les…
La falta de finançament privat
La manca d'internacionalització de lesempreses TIC catalanes
La poca innovació i desenvolupament
La manca de competències delsrecursos humans disponibles en el…
L'escàs nivell de desenvolupamenttecnològic de la societat catalana
Altres
Frens al sector tecnològic català - Històric
2014 2013 2012 2011 2010
4,7
5,15,0
5,3
6,16,2
6,4
6,7
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Percepció general de la situació del sector tecnològic per part de l'oferta
“Les empreses
tecnològiques
s'apropen a la
demanda des de
la tecnologia,
falta gent que
pugui co-crear i
innovar
juntament amb
les empreses
sobre el
producte i
serveis destinats
al client final. Es
fabrica bé, però
costa definir les
solucions.”
Josep Mª Ciervo
– UPCnet
0% 0% 1% 2% 3%9%
26%
32%
26%
0% 1%
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 14/77
3.2 Oferta del sector tecnològic
3.2.1 Tipus d’oferta actual
Tal com s’ha comentat a l’apartat 3.1.3 (Inversió R+D+I), l’oferta està invertint en la
creació de nous productes per donar resposta a les necessitats de la demanda.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
De l’enquesta realitzada, es pot concloure que les tecnologies més consolidades i
amb més oferta són les relatives a Seguretat, Mobilitat, Xarxes Socials i Cloud amb
molta diferència respecte a la resta. Durant el 2015 Cloud Computing i Big Data i
Analítics són les àrees que més oferta han incorporat. Concretament, la pujada del
Big Data al 2015 va en línia amb els resultats del Baròmetre de la Innovació a
Catalunya 2016: aquest estudi assenyala el Big Data com element diferencial en la
innovació de la demanda a Catalunya5.
L’enquesta ens mostra que, tot i la inversió en nous productes i serveis apuntada en
gràfics d’anys anteriors, l’oferta en àrees tan en boga com el Big Data, eCommerce,
o IoT (Internet de les Coses) encara és minoritària. Altres línies de negoci, com la
Realitat Augmentada i Digital Home estan encara per desenvolupar, amb poca oferta
i sense previsió de creixement en els propers anys.
5 Segona edició del Baròmetre de la Innovació a Catalunya. Generalitat de Catalunya – ACCIÓ – Juny de 2016
66%
65%
80%
37%
65%
38%
37%
10%
29%
14%
14%
10%
6%
15%
21%
18%
6%
11%
5%
6%
0% 50% 100%
Mobilitat o Aplicacions Mòbils
Xarxes Socials
Seguretat
Internet de les Coses
Informàtica Distribuïda i CloudComputing
Big Data i Analitics
Mitjans de Pagament / e-Commerce
Realitat Augmentada
Automatització Industrial
Digital Home
Evolució de l'oferta
No hi ha previsió A partir del 2016 Al 2015 Abans del 2015
Les tecnologies
més
consolidades i
amb més oferta
són les relatives
a Seguretat,
Mobilitat, Xarxes
Socials i Cloud
Àrees com el Big
Data o l’IoT no
estan
evolucionant en
línia amb les
expectatives
despertades en
anteriors
baròmetres
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 15/77
Si comparem aquest resultat amb el de baròmetres anteriors:
Font: Històric Baròmetres CTecno
Es pot apreciar que àrees com el Cloud Computing segueixen sent tendències que
desperten molt interès. Altres productes com els de Seguretat no són només una
àrea d’interès sinó que s’ha materialitzat ja com una línia de negoci en una amplia
part del sector.
Big Data va aixecar un gran interès al Baròmetre 20146, però es va comprovar al
Baròmetre 20157 que poques empreses desenvolupaven projectes en aquest àmbit.
A l’edició d’enguany segueix quedant patent que són poques les empreses de
l’oferta que desenvolupen serveis de Big Data, però es manté la previsió de
creixement en un futur.
Per tant, la tendència de desenvolupament de productes com el Big Data o IoT no
està evolucionant en línia amb les expectatives despertades en anteriors baròmetres,
tot i que experimenten creixements i mantenen previsions de continuïtat.
6 Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2014 7 Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2015
47%
39%
30%
27%
24%
16%
16%
16%
2%
53%
52%
35%
32%
38%
25%
17%
19%
4%
46%
48%
26%
29%
40%
32%
16%
16%
7%
Mòbil
Informàtica distribuida i CloudComputing
Seguretat en les comunicacions
Smart cities
Big Data
Internet de les coses
Energia (eficiència, smart grids, etc.)
Software social
Impressió 3D
Evolució de l'oferta - Històric
Ja adoptat al 2014 Es preveu pel 2015 Es preveu a mig termini
“L’oferta
existeix, és
bona i les
solucions són
interessants.
No obstant, es
troba a faltar
homogeneïtat,
l’oferta és molt
dispersa, falten
clústers/hubs
d'oferta”
Jordi Picas –
Suara
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 16/77
3.2.2 Dificultat per arribar a la demanda
Les dificultats que l’oferta detecta per a poder arribar al seu mercat objectiu estan
molt relacionades amb els frens que hem detectat anteriorment, exposat a l’apartat
3.1.4. Així, des del punt de vista del sector tecnològic, aspectes com la immaduresa
de la demanda o el preu són les principals barreres exposades:
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Més del 86% dels enquestats del sector tecnològic consideren que pateixen d’una
mancança de visió del negoci dels seus clients. Això dificulta l’alineament dels
serveis oferts amb el negoci dels seus clients i que els clients puguin visualitzar els
avantatges que les solucions innovadores poden aportar.
Aquest desalineament entre oferta i demanda, expressat tant pels líders d’opinió
entrevistats com en els focus group realitzats, podria explicar la manca de
materialització d’alguns productes/serveis innovadors i el posicionament en preu.
La demanda estarà disposada a pagar per allò que entengui que li aporta benefici
(willingness to pay).
“Les ofertes van
enfocades a la
tecnologia i no
al negoci”
Aleix Valls –
Mobile World
Capital
Barcelona
“Les empreses
no incorporen
allò que no
entenen, i el que
està passant ara
no és fàcil
d’entendre”
Joan Parra -
Leitat
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 17/77
4 Bloc 2: Demanda tecnològica a Catalunya
En aquest bloc generem una fotografia de la situació actual de la demanda del
sector tecnològic a Catalunya. La seva intenció és fer una diagnosi de les
necessitats i prioritats de les empreses a les quals el sector tecnològic català dóna
servei. Amb aquest propòsit s’ha realitzat una enquesta específica destinada a
empreses que són usuàries de serveis i productes tecnològics.
4.1 Situació actual
Segons dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) publicades per l’IDESCAT a
data d’1 de gener de 2016, el total d’empreses amb seu a Catalunya l’any 2015 ha
assolit la xifra de 584.3698. Aquest fet implica que és el primer any des que es
confecciona el Baròmetre que aquesta xifra creix respecte a l’any anterior.
Font: IDESCAT, a partir del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE
De les empreses presents a Catalunya, el 95,4% tenen menys de 10 empleats, i
concretament un 55,6% no tenen cap assalariat. Això planteja un escenari de clients
per al sector tecnològic català majoritàriament format per autònoms i PIMEs.
8 Font Idescat, a partir del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE. No s'inclouen les següents divisions de la CCAE-2009: 01–03 (Agricultura, ramaderia i pesca), 84 (Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria) i 97–99 (Activitats de les llars i organismes extraterritorials).
626.020
619.624
609.670 601.801
592.192
580.804
576.565
584.369
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Evolució del nombre d'empreses a Catalunya
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 18/77
Font: IDESCAT, a partir de dades del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE
Respecte la distribució de les empreses en el territori, el 75,5 % estan ubicades a la
província de Barcelona, un 10,1 % a Girona, un 8,7 % a Tarragona i un 5,7 % a Lleida9.
Aquestes proporcions es mantenen pràcticament estables des del primer any de
confecció del Baròmetre.
L’evolució del marge d’explotació marca una certa estabilització després d’uns anys
de recuperació. Hi ha un augment respecte l’any passat del nombre d’empreses que
milloren marge, mentre que les que empitjoren no superen el 19%.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres
CTecno
9 Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE
56,5%55,4%55,0%56,7%56,9%55,7%
39,0%40,0%40,3%38,4%37,9%39,0%
4,6%4,6%4,7%4,9%5,1%5,3%
201520142013201220112010
Empreses amb seu a Catalunya per nombre d'assalariats
0 1–9 ≥ 10
20,0%26,0% 22,0% 27,1%
40,4%
40,0%35,0% 44,0%
57,3%40,7%
41,0% 38,0% 34,0%
15,6% 18,9%
2011 2012 2013 2014 2015
Evolució del marge d'explotació
Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduït
El 95,4% de les
empreses amb
seu a Catalunya
tenen menys de
10 treballadors
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 19/77
La facturació segueix experimentant un augment generalitzat, amb més del 50% de
les empreses que milloren resultats respecte l’any anterior i la previsió és encara
millor de cara l’any 2016:
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres
CTecno
Per altra banda, el fet exportador sembla consolidar-se. Una majoria de les
empreses consultades, un 64,5%, han tingut experiències internacionals durant l’any
2015, el que representa un augment del 22,2% respecte al resultat del Baròmetre
anterior.
Les empreses que han tingut experiències internacionals en anys anteriors
continuen mantenint aquesta activitat, on el 92,6% manté o augmenta el grau de
satisfacció, amb una valoració general que puja respecte anys anteriors del 6,69 al
7,29.
Els principals països d’actuació i on es detecten oportunitats de negoci semblen
marcats per la proximitat i facilitats comercials del mercat europeu i els països
d’Amèrica Central i del Sud, on l’idioma és un element facilitador. Aquesta
distribució coincideix amb l’opinió mostrada per l’oferta respecte les principals àrees
de negoci a l’estranger:
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
55,7% 54,7%65,0%
24,8% 27,9%
25,7%
19,5% 17,4%9,4%
2014 2015 Previsió 2016
Evolució de la facturació
Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduït
2%
5%
6%
7%
7%
8%
9%
13%
16%
22%
24%
26%
32%
Oceania
Altres Africa
Golf Pèrsic
Magreb
Japó
Altres països d'Amèrica del Nord
Altres Àsia
Xina
Altres països i territoris d'Europa
EEUU
EU28
Am Central i Sud
EU15
Oportunitats de Negoci a l'Exterior
La facturació
s’ha incrementat
i es preveu una
major millora pel
2016
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 20/77
4.2 Predisposició tecnològica
Podem considerar que la predisposició tecnològica d’una companyia ve marcada
principalment per la seva estratègia en relació a la tecnologia i la seva voluntat per
buscar la innovació.
En primer lloc, preguntant a les empreses sobre les plataformes tecnològiques10 de
què disposen, l’opinió majoritària és que aquestes cobreixen les necessitats actuals.
No obstant, també indiquen que les plataformes de què disposen no estan
preparades per les exigències futures de les seves organitzacions.
Les empreses que opinen que no requereixen d’una plataforma tecnològica són una
minoria, cosa que indica clarament la conscienciació de la necessitat de fer ús de
tecnologia per desenvolupar el negoci.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
El segon element que explica la predisposició tecnològica d’una companyia, la
inversió en innovació, segueix essent important per a la majoria de les empreses
enquestades. A continuació es mostren dades extretes de l’enquesta realitzada
enguany comparades amb dades d’anteriors baròmetre en relació a la inversió en
R+D+I:
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres
CTecno
10 Conjunt d’infraestructures, sistemes i eines tecnològiques que les empreses disposen per donar suport als seus processos de negoci i operatius
3,0%
57,5%
39,5%
No tenim necessitats que requereixin l'ús deles TIC
La plataforma és suficient per donar suport alsprocessos de negoci
La plataforma és flexible i pensada peradaptar-se a canvis futurs del negoci
Plataforma Tecnològica
34% 32% 28% 30%
43% 50%41% 39%
9%4%
10% 12%
14% 13%21% 18%
77%83%
69% 69%
2013 2014 2015 2016
Inversió en R+D+I
Augmentat Mantingut
Reduit No disposen
Augmentat o Mantingut
Les respostes a
l’enquesta ens
indiquen que, tot
i seguir sent
important, la
inversió en
R+D+I
disminueix i no
hi ha previsió
que aquesta
tendència canviï
a curt termini
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 21/77
Com es pot observar, tot i que la inversió en R+D+I de les empreses de la demanda
segueix sent important, al llarg del 2015 ha disminuït del 83% al 69%, el percentatge
d’empreses que han augmentat o mantingut el seu pressupost en R+D+I. Al 2016 es
preveu que aquest percentatge s’estabilitzi.
Les respostes a l’enquesta indiquen que disminueix la R+D+I i que no hi ha previsió
que aquesta tendència canviï a curt termini. Un 12% dels enquestats ha disminuït el
pressupost en recerca i un 18% no en té cap partida destinada a tal efecte.
Altres dades com els indicadors d’inversió i clima empresarial proporcionats per
l’IDESCAT i l’INE corroboren aquest descens en innovació. 11
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres
CTecno
A partir del gràfic anterior podem extreure que existeix una clara correlació entre la
inversió en R+D+I i la facturació. Entre les empreses que han experimentat un major
increment de facturació són majoria aquelles que es decideixen per mantenir o
augmentar aquesta partida, mentre que aquelles que la redueixen o no en tenen són
les que han patit una major davallada en els seus ingressos.
4.3 Percepció de l’oferta tecnològica
Quan als enquestats de la demanda se’ls ha preguntat per la seva percepció sobre
l’oferta tecnològica, el grau de maduresa de la solució i l’experiència del proveïdor
tecnològic continuen tenint molt pes, fet que penalitza les solucions més
innovadores i les noves empreses.
11 Consultades les dades disponibles de DGT, IDESCAT i INE, veiem que la matriculació de vehicles industrials, el nombre d’ocupats, el nivell de preus o marxa del negoci han experimentat una caiguda durant el 2015.
10,0%
7,1%
13,5%
36,4%
44,0%
10,0%
71,4%
54,1%
36,4%
24,0%
30,0%
7,1%
10,8%
9,1%
12,0%
50,0%
14,3%
21,6%
18,2%
20,0%
-10% o més baix
Entre -10% i -0,1%
S'ha mantingut
Entre 0,1% i el 10%
Més del 10%
R+D+I
Ev
olu
ció
de
la
fa
ctu
rac
ió
Evolució del pressupost d'inversió en R+D+I al 2015 respecte a l'evolució de la facturació entre 2014 i
2015
Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduit Sense inversió
Segons el
Baròmetre de la
Innovació a
Catalunya de
2016, el 57% de
les empreses
innovadores són
també
exportadores
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 22/77
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
D’altra banda, el preu és el criteri que més pes té, corroborant l’opinió per part de
l’oferta que la demanda ha fet pressió pel preu dels serveis/productes, el que ha
repercutit en la qualitat percebuda. Aquest fet està relacionat amb els resultats
obtinguts al bloc 1 i a les afirmacions recollides a les entrevistes i focus groups
realitzats: l’oferta té dificultats per transmetre el valor afegit que les seves solucions
tecnològiques aporten al negoci dels seus clients.
Addicionalment al grau de maduresa de la solució i el preu, els enquestats mostren
preferència per solucions globals més que col·laborar amb diferents proveïdors en un
mateix projecte (només un 10% aposta per coordinar diferents proveïdors).
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres
CTecno
26%
17%
19%
19%
18%
52%
44%
53%
54%
41%
Cost de la solució davant valor afegit
Proveïdors amb solucions globals davantprojectes multiproveïdor
Alt grau de maduresa de la solució
Proveïdors amb llarga experiència
Proximitat geogràfica del centre dedecisió del proveïdor
Criteris de compra tecnològica
Totalment d'acord Parcialment d'acord
Parcialment en desacord Totalment en desacord
34,8%
7,5%
9,6%
42,8%
1,9%
1,4%
27,70%
3,30%
9,40%
51,10%
6,50%
2%
No es pot generalitzar, depèn de l'actor enqüestió
Ni l'estratègia de producte ni la decomunicació estan ben resoltes
Deixa molt a desitjar, els missatges són moltconfusos i no s'orienten a la demanda
En general és correcta, els actors transmetenla seva oferta de forma més o menys clara
És molt bona, es transmet de forma clara iòptima
Altres
Valoració de la comunicació rebuda per part de l'oferta
Baròmetre 2016 Baròmetre 2015
“Els actors
tecnològics han
d’esforçar-se en
aconseguir
explicar millor
els beneficis de
les solucions en
clau de negoci”
Miguel A. Téllez
- Italtel
“El client ha
mirat massa el
preu, perjudicant
la qualitat de
l’oferta, i això ha
estat un error”
Francesc Bert –
Cisco Systems
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 23/77
Pel que fa a la comunicació, es percep que el sector transmet la seva oferta de
manera més o menys correcta. Tot i això, la valoració general ha empitjorat respecte
l’any anterior, quedant només en un 2% la demanda que entén que l’oferta comunica
de manera clara. En aquest sentit, es demana més orientació al negoci de client i
més adaptabilitat per part del servei ofert.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Respecte a l’externalització de serveis tecnològics, aquests es gestionen
majoritàriament de forma internalitzada en el 43,5% dels casos a les empreses
catalanes. L’aposta per l’externalització dels serveis tecnològics entre les empreses
enquestades és més elevada en aquelles que tenen més de 10 empleats, arribant al
63,2% les empreses en aquest cas. Només un 17% dels enquestats gestiona els
serveis tecnològics totalment amb personal intern, la majoria d’elles petites
empreses.
Per part dels entrevistats del sector demanda hi ha un requeriment generalitzat que
l’oferta es presenti en mode de servei i no producte, amb un caràcter menys
marcadament tecnològic i més orientat al negoci de l’empresa client. Igualment es
demana poder participar en el disseny de la solució a implantar.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres
CTecno
63,2%
47,4%
56,5%
36,8%
52,6%
43,5%
10 o més empleats
Menys de 10 empleats
Total General
Externalització de serveis tecnològics
Serveis TIC principalment Externalitzats Serveis TIC principalment Interns
2,9%
26,1%
45,6%
25,4%
2,3%
29,8%
43,6%
24,3%
Està molt immadur, em provoca encaradesconfiança
Ha anat evolucionant poc a poc, però encara hoha de fer molt més
Està prou madur com per abordar algunprojecte, tot i així necessita evolucionar
Està madur i és capaç de respondre a lesmeves necessitats
Valoració del Sector Tecnològic
Baròmetre 2016 Baròmetre 2015
“Les ofertes que
es reben solen ser
productes/serveis
estàndard. Es
necessita més
que això, es
requereix un
projecte al
darrere”
Anna Blázquez -
Fund. Pere Tarrés
“No s'ha de
vendre
tecnologia, s'ha
de vendre
servei”
Joan
Guanyabens –
Consultor TIC
àmbit Salut
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 24/77
Pel que fa a la valoració del sector tecnològic, la demanda percep que l’oferta ha
evolucionat poc. Concretament, aquesta visió la comparteixen un 3,7% dels
enquestats més que l’any anterior. Així mateix, la demanda opina que el sector
tecnològic català no pot cobrir, actualment, totes les seves necessitats, fet que porta
a un cert desajust entre oferta i demanda que cal tenir en compte.
Aquesta percepció es reflecteix en un descens de la nota que la demanda posa a
l’oferta tecnològica enguany respecte a l’any passat, trencant la tendència a l’alça
que es venia produint des dels inicis del Baròmetre.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres
CTecno
4,7
5,1 5,0
5,3
6,1 6,2
7,1
6,5
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Percepció general del sector tecnològic per part de la demanda
1% 1%4%
9%
14%16%
21%24%
9%
2%
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Les respostes a
les enquestes,
juntament amb
les opinions
proporcionades
per líders
d’opinió i focus
group, mostren
un cert desajust
entre oferta i
demanda que
cal tenir en
compte
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 25/77
5 Bloc 3: La Transformació Digital a Catalunya
El Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya de 2016 dedica un apartat específic
a la Transformació Digital de les empreses. Segons la consultora tecnològica
Gartner, 2016 serà un any clau en termes de Transformació Digital, marcant l’inici
d’un període de gran rellevància d’aquesta competència dins de les organitzacions:
El negoci digital està passant de ser una visió estratègica de futur dels líders de TI i
líders digitals a proporcionar un avantatge competitiu real a dia d’avui.12
Aquesta apreciació sembla majoritària entre els líders d’opinió consultats per l’equip
del Baròmetre i és prioritari conèixer l’estat de les empreses catalanes al respecte i
com estan de preparades per afrontar aquest repte que sembla imminent.
L’enquesta d’enguany inclou preguntes destinades a obtenir les dades necessàries
per mesurar capacitats i resultats de les organitzacions davant el repte de la
transformació i conformar l’Indicador de Maduresa Digital (IMD13) de les empreses
catalanes.
5.1 Indicador de Maduresa Digital
Segons els resultats obtinguts, el major grau de digitalització de la demanda,
segons l’oferta, s’aprecia a les àrees de “Relació amb els Clients”, “Activitat
Productiva” i “Tecnologies Digitals”, amb una nota al voltant del 1,9 sobre 3. L’oferta
assenyala com a àrees menys digitals en la demanda la “Gestió de l’Organització” i
les “Formes de Treball” al voltant de l’1 sobre 3.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
12 Building the Digital Platform: Insights from the 2016 Gartner CIO Agenda Report. Gartner Executive Programs, 2016. 13 Veure Annex – Metodologia, on s’expliquen les característiques d’aquest indicador.
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
Gestió del'Organització
Relació amb elsclients
Activitat ProductivaTecnologies Digitals
Formes de Treball
IMD - Oferta
Com veu l'oferta a la demanda Cobertura de l'oferta
“Estem en
transició,
influenciats per
una societat que
ja no existeix”
Imma Tubella
“La
Transformació
Digital no és
passar d'un
estat a un altre,
és un procés de
canvi continu”
Jordi Escalé
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 26/77
L’oferta veu a la demanda en línia amb el catàleg de productes i serveis oferts en
tots els eixos, tot i que encara per sota de les possibilitats que el sector ofereix. La
proximitat entre ambdós indicadors a l’eix de “Relació amb els clients” indica que
l’oferta considera que la demanda està prou avançada en relació a la digitalització
del seu front-end..
Si sobre el gràfic anterior afegim com es veu la demanda a ella mateixa, observem
que l’oferta sobreestima l’estat dels seus clients potencials en gairebé tots els eixos,
tret del de “Gestió de l’Organització”, on l’anàlisi de la demanda proporciona un
resultat substancialment per sobre. També es pot apreciar com “Formes de Treball”
és l’àrea on més distància hi ha per recórrer, cosa que dificulta la preparació de
l’organització pel canvi.
Font: Enquestes Oferta i Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Els resultats d’aquesta anàlisi suggereixen que la demanda encara considera la
Transformació Digital com un desafiament tecnològic enlloc d’un canvi en la
manera de treballar. La diferent percepció entre oferta i demanda mostra, novament,
dificultats de comunicació entre ambdós. Aquesta visió es trasllada a l’hora de
confeccionar l’oferta de productes/serveis, ja que la cobertura que s’ofereix s’adapta
a la visió que els agents tecnològics tenen de la demanda i no tant a la seva situació
real dels clients potencials.
Tot i la distància detectada entre el grau de digitalització de la demanda i la
percepció que en té l’oferta, les empreses de la demanda estan realitzant accions per
a transformar-se digitalment. Concretament, a continuació s’exposen resultats
expressats per la demanda sobre l’eix de “Relació amb els clients”:
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
Gestió del'Organització
Relació amb elsclients
Activitat ProductivaTecnologies
Digitals
Formes de Treball
IMD - Oferta i Demanda
Cobertura de la oferta Situació Demanda Com veu l'oferta a la demanda
“El back-end ha
d'acompanyar la
transformació
del front-end per
a què aquests
nous serveis i
aquesta nova
manera
d'apropar-se al
client sigui una
realitat. És una
oportunitat per
poder fer una
evolució també
en les
aplicacions més
core del negoci.”
Christian Raset-
Banc Sabadell
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 27/77
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
S’observa que els esforços fets en l’eix de “Relació amb el clients” estan més
enfocats a màrqueting i vendes que a la digitalització del producte.
Malgrat això, mentre que el 67,2% de les empreses de la Demanda es reconeixen
com a digitals, afirmant tenir els seus processos i les relacions internes i externes
basats en tecnologies digitals, només el 49,2% afirmen que aquest caràcter
tecnològic és percebut per part dels seus clients. Així doncs, les empreses és
reconeixen com a més digital del què els seus clients perceben.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
5.2 Predisposició Digital
A partir de les entrevistes realitzades amb líders d’opinió així com els focus group
realitzats, s’extreu que l'accelerada evolució de les tecnologies i la seva
assequibilitat està impulsant a les persones a la seva adopció de forma massiva. La
societat ha modificat la manera en què comparteix coneixement, ens relacionem i
interactuem amb l'entorn, i això afecta tant a persones com, especialment, a les
organitzacions.
La Nova Era Digital, en sentit ampli, és el procés de canvi social i cultural, a nivell
Global i Universal, habilitat per l'aprofitament dels avenços en tecnologia digital.
29%
16%
17%
15%
11%
44%
41%
28%
27%
20%
13%
22%
23%
18%
22%
13%
21%
32%
40%
47%
La nostra publicitat és digital
Es poden avaluar i compararproductes/serveis amb l'ajuda de…
Es poden comprar els nostresproductes/serveis per vies digitals
El lliurament, dels nostresproductes/serveis, és digital
L'ús del producte és digital
Relació amb els clients
Totalment d'acord Parcialment d'acord
Parcialment en desacord Totalment en desacord
10,7%
8,0%
56,5%
43,2%
25,6%
26,9%
7,2%
21,9%
Reconeixement Digital Intern
Reconeixement Digital Extern
Reconeixement de l'empresa com Digital
Totalment d'acord Parcialment d'acord
Parcialment en desacord Totalment en desacord
“La digitalització
ha impulsat
canvis
significatius en
la manera de
pensar, actuar i
consumir de les
persones. Els
processos de
digitalització de
les empreses,
apunten a
adaptar-nos a la
manera de
parlar amb els
nostres clients i,
sobretot, a com
oferir serveis en
aquest nou
entorn”
Pablo Barrios -
Seat
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 28/77
En aquest entorn, les organitzacions i els seus ecosistemes s'han de transformar no
tan sols per millorar la seva posició competitiva, sinó de vegades per mantenir-la
com a resposta als nous hàbits de consum. Els processos de negoci en les cadenes
de valor són transformats aportant més eficiència i efectivitat, modificant la
comunicació amb els clients i el seu impacte en la generació d’opinió. També
modificant la comunicació interna de les organitzacions i com es coordinen les
diferents àrees del negoci, els estils de lideratge i el valor del capital humà de les
mateixes. Com a conseqüència de tot això, apareixen noves oportunitats per al
lliurament de més valor i millor experiència al client. En definitiva, estem veient la
transformació digital dels models de negoci.
La Transformació Digital és el procés d'adaptació del negoci a la nova realitat social
i tecnològica caracteritzada pel paradigma de la vida connectada de la Nova Era
Digital.
Tot i que no és el mateix invertir en tecnologia que transformar-se digitalment, sí
se’n deriva que la preparació per a la transformació digital passa per tenir plans
estratègics de creixement amb participació de la tecnologia, podem dir que una
majoria de les empreses catalanes estan predisposades a enfrontar aquest repte.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
El 70,2% de les empreses que afirmen tenir un pla estratègic de creixement indiquen
que les TIC són un element més entre d’altres, mentre que un 24,3% afirmen que les
TIC són un element clau d’aquesta estratègia de creixement.
D’altra banda, un 16% dels enquestats confessen no tenir cap pla estratègic de
creixement.
Així doncs, tot i que el nombre d’empreses que afirmen tenir un pla estratègic de
creixement ha augmentat respecte l’any anterior, passant d’un 77% dels enquestats
a un 84% enguany, el pes de la tecnologia dins d’aquests plans ha disminuït.
6,3%
46,2% 47,5%
5,6%
70,2%
24,3%
No, no hem tingut encompte les TIC
Sí, però les TIC són unelement més junt a d'altres
mesures
Sí, i les TIC són un elementclau en el pla estratègic
Participació de les TIC als plans estratègics de creixement
2014 2015
“La
transformació
digital
representa un
canvi important
respecte com
hem de fer les
coses, a causa
del canvi
tecnològic, i que
es reflecteix en
la innovació en
el model de
negoci. Modifica
la forma en què
l'empresa
captura i crea
valor”
Joan Enric Ricart
- IESE
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 29/77
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Un 40,4% de les empreses afirmen que quan es plantegen un pla de millora ho fan
decididament pensant en incorporar nous coneixements i tecnologies digitals, i un
altre 44,8% també ho té en consideració, però amb matisos.
Per tant, tot i la bona predisposició a incorporar tecnologies digitals, ha disminuït el
seu pes en els plans de creixement respecte l’any anterior.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Un 36,7% de les empreses enquestades consideren que estan avançant fermament
en la incorporació de coneixements i tecnologies digitals, coincidint en proporció
amb el nombre de les que més voluntat tenen d’incorporar tecnologies digitals, però
per sobre de les que ho fan dins dels seus plans de creixement.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
36,7% 45,7% 13,6% 4,1%
L'empresa/entitat on treballa està avançant fermament en la incorporació de coneixement i
tecnologies digitals
Totalment d'acord Parcialment d'acord
Parcialment en desacord Totalment en desacord
68,8% 23,4% 5,2% 2,7%
Creu que la Transformació Digital és un procés beneficiós i necessari per a l'empresa/entitat on
treballa
Totalment d'acord Parcialment d'acord
Parcialment en desacord Totalment en desacord
“Les
transformacions
digitals s’han de
fer des de
l’estratègia i
acompanyament
a llarg termini.
Les empreses
necessiten un
company durant
tot el procés que
fixi l’objectiu”
Marc Estapé -
IBM
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 30/77
El 68,8% de les empreses de demanda enquestades en el Baròmetre 2016 afirmen
estar totalment d’acord amb que la Transformació Digital és un procés beneficiós i
necessari per a la seva organització. No obstant, aquest percentatge està molt per
sobre de les que realment estan fent un avenç efectiu en la seva transformació, tal i
com s’ha explicat anteriorment.
5.3 Tendències de la transformació digital
El bloc de Transformació Digital es tanca amb l’anàlisi de les tendències sobre dos
aspectes capitals per a la mencionada transformació: el valor que aporta la
transformació als models de negoci dels clients i els impulsors interns de la
transformació dins les organitzacions.
5.3.1 Valor afegit
Respecte al valor afegit que l’oferta aporta a la Transformació Digital dels seus
clients, l’eficiència productiva és l’àrea on més valor afirmen aportar, amb un 60% de
les respostes. D’altra banda, l’increment en el volum de negoci dels seus clients és
l’àrea on l’oferta proporciona menys impacte, amb un 43%.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
59%
43%
46%
60%
52%
Millora d'Experiència d'ÚsProductes/Serveis
Increment Volum Negoci
Reducció "Time To Market"Productes/Serveis
Eficiència Productiva
Reducció Despeses
Valor afegit que aporta l'oferta de l'empresa al procés de Transformació Digital dels clients
Aportació Total Aportació Moderada No Aporta
L’eficiència
productiva és
l’àrea on més
valor afirma
aportar l’oferta,
en contraposició
a l’increment en
el volum de
negoci dels seus
clients
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 31/77
La Seguretat és l’àrea on l’oferta ha concentrat més esforços i des de fa més temps .
En relació amb això, la demanda confessa que només un 31,9% de les empreses fan
un ús intensiu de la ciber-seguretat, i amb la mateixa proporció afirma poder avaluar
la seguretat dels productes i serveis contractats per mitjans propis, mentre que el
45,7% ho fa per mitjà de tercers i un 22,4% es veu incapaç.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
5.3.2 Impulsors de la Transformació
Segons han expressat la pràctica totalitat dels entrevistats consultats al respecte
per al Baròmetre 2016, la tasca dels màxims responsables d'una organització
respecte la Transformació Digital, més enllà d'esperar resultats, ha de ser liderar
l'empresa cap al món digital. El CEO és el veritable responsable de la transformació
digital. L'aposta per la digitalització ha de venir des de la cúpula de l'organigrama i
els consellers delegats en són conscients. Aquesta afirmació es corrobora en una
enquesta publicada l’octubre de 2015 per PwC14.
En aquest moment, de tota manera, és difícil precisar en quin grau existeix una real
involucració dels CEOs a Espanya. Mentre que a l'enquesta de PwC s'indica que el
74% dels alts responsables de les organitzacions estan "totalment compromesos
amb la plena digitalització" un estudi de Fujitsu15 sobre transformació digital a
Europa, revela que només un 16,3% dels CEO s'implica en els projectes de
transformació digital de les seves companyies, i només un altre 23% dels casos
estan impulsats per l’àrea TIC de l’empresa. Això suggeriria que no hi ha un impuls
clar dins de l’organització respecte la Transformació Digital.
Font: Fujitsu 2016
14 2015 Global Digital IQ® Survey. Lessons from digital leaders 10 attributes driving stronger
performance, September 2015 (pg 4) 15 Walking the digital tightrope, Fujitsu, January 2016 (pg 9)
31,9% 45,7% 22,4%
Capacitat Avaluar Seguretat
Sí Sí, per mitjà de tercers No
23,0%20,1%
17,7% 17,6%16,3%
5,3%
DepartamentIT
Client Final Empleats AltresDirectius
CEO Altres
Impulsors de la Transformació Digital a empreses Europees“La Transformació
Digital no és
tecnològica, sinó
de gestió del canvi.
Aquesta no és fàcil
d'adoptar perquè
no estem
acostumats a
treballar
col·laborativament”
Mireia Ranera -
Íncipy
“La ciber-
seguretat s’ha
d’entendre com
un factor
competitiu
emergent per a
solucions i
serveis TIC,
esdevenint en
nombroses
ocasions un
element de valor
diferencial”
Xavier Gatius -
Cesicat
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 32/77
6 Bloc 4: Talent, Formació i Recursos Humans
El baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2016 inclou un bloc específic centrat
en el talent, la formació i els recursos humans relacionats amb el sector tecnològic.
Aquest bloc analitza quina és la demanda de talent en el sector, quines accions es
duen a terme per atraure talent, quines són les competències necessàries en
l’actualitat i, finalment, s’analitza el paper del gènere femení en un sector
tradicionalment masculí.
Aquesta anàlisi es realitza seguint la mateixa metodologia que la resta del
baròmetre, és a dir, es compta amb els resultats de les enquestes llançades i les
opinions recollides per mitjà d’entrevistes als líders d’opinió seleccionats.
Addicionalment, i com a novetat en el present baròmetre, enguany s’ha realitzat un
focus group centrat en la formació, amb representats dels principals estaments
formatius de Catalunya (educació infantil, primària i secundària, formació
universitària, formació tècnica i formació continuada post-universitària).
6.1 Demanda de professionals
El sector tecnològic ocupa a 81.800 professionals a Catalunya, segons s’extreu de
l’enquesta de població activa, xifra que suposa el 2,6% dels professionals ocupats a
Catalunya. No obstant, el volum de professionals ocupats al sector tecnològic ha
anat disminuint en els darrers anys, situant-se al 2015 en el seu mínim històric des
de que s’inicià l’elaboració del baròmetre del sector tecnològic a Catalunya:
Font: Observatori Empresa i Ocupació16
No obstant, les respostes a l’enquesta d’oferta manifesten una situació inversa, tal
i com es mostra en la figura següent:
16 Comparant aquestes dades amb les que mostra l’IDESCAT, observem com la base pel càlcul de l’ocupació és diferent, mostrant un major nombre d’ocupats al sector. No obstant, la mencionada font d’informació també exposa un descens important en el nombre d’ocupats al sector tecnològic en relació a l’any 2014.
89.900
94.500
86.800
93.000
82.900
86.40087.900
81.800
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Ocupació al sector tecnològic - Evolució
L’ocupació ha
caigut enguany,
motivada pels
moviments de
les grans
companyies del
sector
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 33/77
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
El nombre d’empleats a les empreses del sector tecnològic a Catalunya s’ha
incrementat en el darrer any en gairebé el 50% de les empreses enquestades . Per
contra, el percentatge d’empreses que han reduït el nombre d’empleats es manté
molt proper a la xifra registrada l’any anterior.
Aquesta disjuntiva es pot explicar a causa d’alguns acomiadaments a grans
empreses del sector. Concretament, de les 5 empreses que més acomiadaments han
realitzat a Espanya al 2015, 3 pertanyen al sector tecnològic17.
Malgrat el descens experimentat en el volum d’ocupats al 2015, la darrera enquesta
de població activa indica que el sector tecnològic segueix essent un sector amb una
taxa d’atur molt baixa (5%) en relació a la taxa general d’atur a Catalunya (17,7%)18
17 El despido en España: las 10 empresas que lo encabezan este 2015 – El Economista 18 Les TIC, un sector estratègic per a Catalunya – Generalitat de Catalunya
37,4% 39,5% 42,4%48,9%
34,2%39,1%
45,4%38,3%
28,4%21,4%
12,2% 12,7%
2012 2013 2014 2015
Evolució nº empleats
Ha reduït el nombre de treballadors
Ha mantingut el mateix nombre de treballadors
Ha augmentat el nombre de treballadors
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 34/77
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Respecte l’evolució dels salaris al sector tecnològic, un 39,8% de les empreses
enquestades ha indicat que, a les seves organitzacions, els salaris s’han incrementat
en el darrer any. Addicionalment, només un 7,7% dels enquestats ha indicat que
aquests s’han vist disminuïts. Aquest creixement en salaris no només es mantindrà
al 2016 sinó que es veurà incrementat: un 60,2% dels enquestats afirmen que les
seves empreses incrementaran els salaris al 2016.
En resum, les empreses enquestades del sector tecnològic, unides a les opinions
extretes de les entrevistes als líders d’opinió i focus group d’oferta, indiquen que el
sector tecnològic de Catalunya gaudeix de bona salut en termes laborals, amb
empreses augmentant el volum de treballadors i incrementant salaris.
D’altra banda, la demanda de professionals tecnològics no prové únicament
d’empreses del sector sinó que empreses que utilitzen serveis i productes
tecnològics també requereixen aquest tipus de perfils. Concretament, l’enquesta de
demanda realitzada en el marc del present baròmetre mostra els següents resultats
en relació als perfils tecnològics demandats per empreses d’altres sectors:
5,6%
0,7%
0,9%
32,6%
37,5%
12,8%
9,9%
3,6%
1,6%
2,5%
52,5%
27,0%
6,6%
6,1%
Més del -5%
Entre -5% i -3%
Entre -3% i -0,1%
Es mantindrà
Entre 0,1% i 3%
Entre 3% i 5%
Més del 5%
Evolució salaris al sector tecnològic
Evolució salaris 2014-2015 Previsió evolució salaris 2015-2016
Malgrat el volum
total de
treballadors del
sector
tecnològic s’ha
reduït, un alt
percentatge
d’empreses
indiquen que
han augmentat
el nombre de
treballadors al
2015 i que tenen
previst continuar
amb els
increments
salarials
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 35/77
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Les empreses enquestades de la demanda indiquen que els perfils més sol·licitats
per a ser coberts per personal propi són els d’administrador de sistemes i xarxes
informàtiques i els programadors informàtics. Per contra, segueixen externalitzant
perfils entre els que es troben els tècnics en comunicacions mòbils, programadors
d’aplicacions per a dispositius mòbils i experts en usabilitat. Així, els perfils
relacionats amb la mobilitat són aquells que encara no s’han incorporat a l’empresa
final sinó que segueixen essent sub-contractats a empreses especialistes en cas de
necessitar-los.
En aquest sentit, les empreses de la demanda van ser qüestionades sobre els
motius que els porten a decidir-se per internalitzar personal amb coneixement
tecnològic en comptes d’externalitzar-los:
45%
32%
29%
28%
27%
25%
23%
23%
21%
20%
16%
13%
9%
9%
5%
5%
Administradors de sistemes i xarxes informàtiques
Programadors informàtics
Caps de projecte TIC
Analistes, programadors i dissenyadors de webs imultimèdia
Tècnics en xarxes i operacions de sistemesinformàtics
Tècnis en assistència a l'usuari
Directors de serveis TIC
Analistes i dissenyadors de programari
Dissenyadors gràfics i multimedia
Community Manager
Dissenyadors i administradors de BBDD
Especialistes en seguretat
Experts en usabilitat
Programador d'aplicacions per dispositius mòbils
Tècnics en comunicacions mòbils
Altre
Perfils coberts amb personal propiAdministradors
de sistemes i
xarxes
juntament amb
programadors
són els perfils
més
internalitzats per
part de la
demanda
“Es necessiten
perfils que
coneguin tant el
sector i negoci
del client com
les solucions
tecnològiques,
però costen molt
de trobar”
Vicenç Benages
- Acuntia
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 36/77
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
El principal motiu que porta a les empreses de la demanda a comptar amb personal
expert en tecnologia dins la casa és el de mantenir el coneixement dins
l’organització. Així, indiquen que l’àrea TIC de l’empresa és estratègica pel negoci.
D’altra banda, un altre motiu important és el cost que presenten aquest tipus de
serveis. No obstant, les empreses no consideren que l’oferta existent sigui de mala
qualitat donat que únicament un 16,6% de les empreses han indicat com a raons per
a internalitzar perfils motius com experiències negatives amb l’externalització o
l’adequació de l’oferta existent.
Aquestes dades confirmen que hi ha espai al mercat laboral per a més professionals
TIC. No obstant, aquest fet no ha potenciat l’increment en les matriculacions en
graus tecnològics, ja que el pes d’aquestes respecte al total de preinscripcions no ha
augmentat significativament als darrers anys:
Font: Estudi ITscool, a partir de dades de l’AQU
Aquesta gràfica ens indica que, tot i l’augment en el volum de preinscripcions en els
darrers 3 anys, la demanda de professionals detectada mitjançant l’elaboració del
present baròmetre no pot ser coberta, fet que provoca un gap de recursos.
2.2952.315
2.3952.440 2.425
4,20%
4,40%
4,50%
4,90% 4,90%
4%
4%
4%
4%
5%
5%
5%
2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
2.200
2.250
2.300
2.350
2.400
2.450
2.500
Preinscripcions i pes de les TIC
Preinscripcions Pes TIC
“El mercat de
treball és molt
dinàmic i l’atur
TIC és realment
baix. No existeix
un problema de
fuga, sinó de
manca de perfils
determinats, que
comença a ser
greu”
Marc Estapé –
IBM
Les empreses
de la demanda
internalitzen
perfils TIC per tal
de mantenir el
coneixement
dins
l’organització
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 37/77
6.2 Atracció del talent
Les empreses enquestades han estat preguntades sobre dues qüestions: la fuga de
talent i els plans d’atracció i retenció.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Un 68% dels enquestats afirmen que existeix fuga de talent a Catalunya i,
concretament, un 40% afirmen que aquesta fuga és intensiva i preocupant pel
sector. No obstant, aquest percentatge ha disminuït respecte l’any anterior ja que
s’incrementa el percentatge de les empreses que perceben que aquesta fuga de
talent, tot i existir, no afecta excessivament al sector.
Les empreses es protegeixen davant de la possible fuga de talent per mitjà de
diferents plans d’atracció i retenció. Concretament, més del 75% de les empreses
enquestades afirmen disposar d’aquest tipus de plans:
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
26%
44%
31%30%
21%
49%
32%28%
40%
No es percep la fuga detalent
Sí, però el sector TIC catalàno se'n resenteix
Sí, de manera intensiva ipreocupant pel sector
Fuga de talent al sector tecnològic català
2013 2014 2015
21,7%
23,1%
18,7%
33,5%
41,6%
46,3%
22,6%
19,8%
20,7%
22,2%
15,4%
14,3%
Plans d'Atracció i Captació Talentindependentment procedència
Entorns de Col·laboració Virtual perflexibilitzar treball i ubicació
Plans de Formació, Promoció i Retenciódel Talent
Atracció i retenció de talent
Totalment Aplicats Grau Moderat Grau Baix Sense Aplicació
La percepció
sobre el risc de
fuga de talent és
manté, tot i que
ha disminuït el
percentatge
d’enquestats
que opinen que
aquesta és
preocupant pel
sector
Més del 75% de
les empreses
enquestades
afirmen disposar
de plans de
retenció i
atracció de
talent
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 38/77
Addicionalment, el World Economic Forum19 afirma que Espanya disposa d’un dels
salaris mitjans més baixos d’Europa. Aquest fet atorga competitivitat al sector
tecnològic en relació al preu dels serveis però perjudica l’atracció i retenció de talent.
6.3 Competències
La formació té un paper capital en un entorn tan tècnic com el sector tecnològic. No
obstant, les enquestes realitzades en el marc del baròmetre indiquen que la
formació actual no acaba d’adequar-se totalment a les necessitats de les empreses.
Concretament, únicament el 5,9% dels enquestats afirmen que la formació està
totalment alineada amb les necessitats actuals. Aprofundint en aquest aspecte, a
continuació es mostren els principals motius que expliquen el desalineament entre
formació i necessitats del sector:
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Com es pot observar, les diferents opcions proposades a l’enquesta presenten
àmplia acceptació entre els enquestats. No obstant, la raó més destacada és la
carència en formació centrada en competències i intel·ligència emocional.
Aquest fet concorda amb les previsions sobre la necessitat de competències per als
propers anys realitzades per ens internacionals. En concret, l’informe The Future of
Jobs, elaborat pel World Economic Forum, posa èmfasi en les següents
competències a potenciar per als propers anys:
19Which European country has the highest standard of living? – World Economic Forum – Abril de 2016
47,3%
54,2%
53,7%
52,4%
42,9%
37,4%
31,7%
31,6%
Formació massa acadèmica sensenecessitats actuals
Falta de formació en el desenvolupamentcompetències i intel·ligència emocional
Falta d'experiència en entorn laboral real
Falta de visió de negoci en l'àmbittecnològic
Motius desalineament formació amb necessitats
Totalment d'acord Parcialment d'acord
Parcialment en desacord Totalment en desacord
“Tenim bones
universitats i
escoles de
negocis, però
estan molt
orientades als
títols, i el títol ja
no discrimina
perquè tothom
en té un.
Tothom parla de
desenvolupame
nt de
competències,
però això encara
no ha arribat a
les facultats”
Genís Roca -
RocaSalvatella
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 39/77
Top-10 Competències al
2015
Top-10 Competències al
2020
1. Resolució de problemes
complexos
1. Resolució de problemes
complexos
2. Coordinació amb d’altres 2. Pensament crític
3. Gestió de persones 3. Creativitat
4. Pensament crític 4. Gestió de persones
5. Negociació 5. Coordinació amb d’altres
6. Control de Qualitat 6. Intel·ligència emocional
7. Orientació a servei 7. Judici i presa de decisions
8. Judici i presa de decisions 8. Orientació a servei
9. Escolta activa 9. Negociació
10. Creativitat 10. Flexibilitat cognitiva
Font: The Future of Jobs Report, World Economic Forum
Com a principal fet a destacar, aquest informe indica que el gran canvi per als
propers anys el trobarem en la potenciació de competències com la creativitat i la
intel·ligència emocional, fet que concorda amb l’opinió dels enquestats en el present
baròmetre.
Aquestes noves competències concorden amb les noves feines que s’esperen de
cara als propers anys en l’àmbit tecnològic. Concretament, el mateix informe The
Future of Jobs Report indica que els principals impulsors del canvi que generaran les
feines del futur són els següents:
Font: Future of Jobs Report, World Economic Forum
Com es pot observar, l’estudi realitzat a nivell mundial indica que el principal
impulsor en les noves feines del futur és el canvi en la naturalesa de les feines,
apostant per un treball flexible. D’aquesta manera, és necessari que tant els
treballadors actuals com futurs incorporin competències que els permetin adaptar-
se ràpidament a entorns dinàmics, flexibles i col·laboratius. No obstant, aquestes
8%
12%
13%
14%
16%
21%
23%
23%
44%
Ràpida urbanització
Poder econòmic de la dona, aspiracionsprofessionals
Demografia de la joventut en mercatsemergents
Longevitat, envelliment de les societats
Ètica del consumidor, privacitat
Volatilitat geopolítica
Canvi climàtic, recursos naturals
Classe mitja en mercats emergents
Canvi en la naturalesa de la feina, treballflexible
Impulsors del canvi en les feines futures
“Una de les claus
és el treball en
xarxa, que obliga a
tothom a repensar
els models de
negoci, i la
tecnologia ho ha
de fer possible.
Aquesta nova
manera de
treballar
col·laborativament
també genera
molta innovació i
capacitat de
desenvolupament,
traient productes
de manera més
ràpida”
Jordi Marín -
Microsoft
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 40/77
noves competències requereixen d’un entorn laboral que permeti explotar-les. Així,
el sector tecnològic català ha d’estar preparat per a incorporar aquests nous perfils
amb competències actualitzades.
6.4 Gènere femení
En la present edició del Baròmetre es dedica un apartat concret a la situació de la
dona en el sector tecnològic català. Aquest assumpte s’ha tractat de manera
únicament qualitativa, per mitja de les entrevistes als líders d’opinió i els focus group
realitzats. Concretament, el focus group específic sobre formació, realitzat per
primera vegada en l’edició del baròmetre d’enguany va tenir un apartat específic en
relació a la participació de la dona al sector tecnològic català.
De les dades qualitatives recollides per mitja de les fonts d’informació abans
descrites se n’extreuen tres possibles causes que pretenen explicar l’escassa
presencia del gènere femení en el sector tecnològic:
_ La poca predisposició de les dones a cursar estudis relacionats amb la
tecnologia
_ La dificultat per conciliar vida laboral i personal a les feines relacionades
amb el sector tecnològic
_ L’escletxa salarial de gènere present en el sector
Així doncs, a continuació s’analitzen aquestes possibles causes per mitjà de dades
provinents d’informes secundaris.
6.4.1 Presència de la dona a estudis tecnològics
El sector tecnològic ha sigut històricament un sector predominantment masculí,
començant per la formació universitària amb els graus relacionats amb el STEM
(Science, Technology, Engineering, Mathematics – Ciències, Tecnologia, Enginyeria
i Matemàtiques). Actualment, aquesta tendència continua essent molt preocupant
pel sector:
Font: Estudi ITscool, a partir de dades de l’AQU
28.134
21.022
263
2.162
Dones Homes
Preinscripcions TIC vs. Total per gènere
Total preinscripció Total TIC
“La dona que té
resoltes les
inquietuds
laborals aporta
un gran
compromís i les
empreses hi
guanyen. La
tecnologia, aquí,
hi té molt a
jugar”
Joana Amat –
Amat
Immobiliaris
Menys d’un 1%
de les dones
preinscrites en
graus
universitaris
seleccionen
graus
relacionats amb
les TIC
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 41/77
Tot i que en el conjunt de l’entorn universitari hi ha més dones que homes,
únicament un 0,9% de les dones opten per estudiar un grau tecnològic, mentre que
aquest rati és del 10% entre els homes. Així doncs, hi ha una relació propera al 1/10
entre dones i homes en aquests estudis, fet que posteriorment es reflexa en el mercat
laboral.
No està clar el motiu que desincentiva al gènere femení en l’adopció de la tecnologia
com una opció professional. Certs estudis com el Countries with Higher Levels of
Gender Equality Show Larger National Sex Differences in Mathematics Anxiety and
Relatively Lower Parental Mathematics Valuation for Girls, elaborat conjuntament
entre investigadors de la Universitat de Glasgow, Universitat de California Irvine i la
Universitat de Missouri afirmen mitjançant proves objectives que des de l’edat
infantil existeixen diferències en els nivells d’ansietat que nens i nenes
experimenten enfront de problemes matemàtics. Els autors de l’informe postulen
que aquest nivells d’ansietat en edat infantil influencien la predisposició futura
enfront matèries relacionades amb les matemàtiques i, per tant, poden explicar la
diferència de gènere existent.
6.4.2 Conciliació - Corresponsabilitat
D’altra banda, entrevistes realitzades a líders d’opinió en el present baròmetre han
afirmat que un dels possibles motius és que hi ha la creença que en el sector
tecnològic la conciliació familiar és més difícil que en la resta de sectors. No obstant,
aquesta creença no està confirmada per les dades de la darrera enquesta de
població activa, tot i que s’intueixen certes tendències:
Font: INE, a partir de dades de l’EPA
Mitjana
Educació
Activitats artístiques, recreatives i
d'entreteniment
Activitats administratives i serveis
auxiliars
Activitats sanitàries i serveis socials
Activitats immobiliàries
Administració pública i defensa, Seguretat Social obligatòria
Altres serveis
Sub. d'aigua, sanejament, gest. de residus i descontaminació
Sub. energia elèctrica, gas, vapor i aire
acondicionat
Comerç a l'engròs i al detall, reparació de vehicles de motor
Hosteleria
Activitats professionals, científiques i tècniques
Informació i comunicacions
Indústria manufacturera
Indústries extractives
Activitats financeres i d'assegurances
Construcció
Transport i emmagatzematge
Agricultura, ramaderia i pesca
0
4,5
9
30,0 37,5 45,0
Dif
erè
nc
ia h
ore
s h
om
e-d
on
a
Mitjana d'hores treballades
Mitjana d'hores per branca d'activitat i diferència per gènere
La mitjana
d’hores
treballades al
sector és
superior a la
mitjana total
dels sectors,
mentre que la
diferència en les
hores
treballades per
homes i dones
no és de les més
significatives
d’entre les
diferents
branques
d’activitat
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 42/77
La branca d’informació i comunicacions, més relacionada amb el sector tecnològic,
presenta una mitja d’hora setmanals superior a la mitjana, situant-se en la banda
alta juntament amb altres sectors tradicionalment masculins com són el transport,
o la construcció. Per altra banda, la branca d’informació i comunicacions presenta
una diferència entre les hores treballades per homes i per dones inferior a la mitjana.
Aquestes dades poden recolzar la concepció que el sector tecnològic presenta
dificultats per a la conciliació familiar, però el principal problema que ha d’afrontar
tant el sector tecnològic com tota la resta és que es parli de corresponsabilitat i no
de conciliació. La dada inexcusable que presenta l’anterior figura és que, en tots i
cadascun dels sectors analitzats, els homes treballen de mitja més hores que les
dones.
Aquest fet indica que segueix essent la dona principalment qui sacrifica part de la
seva vida professional per a destinar-ho a tasques de la llar i la família.
6.4.3 Escletxa salarial
Finalment, el darrer aspecte a analitzar per explicar la desigualtat de participació al
sector tecnològic segons el gènere és l’escletxa salarial. A nivell mundial, el sector
tecnològic no és el sector amb major escletxa salarial per gènere tal i com mostren
les dades de l’estudi The Industry Gender Gap del World Economic Forum:
Font: Estudi “The Industry Gender Gap”, World Economic Forum
A nivell de l’estat espanyol, l’escletxa salarial és del 19,3% mentre que la mitjana
europea és del 16,3%20. Si ho desagreguem per sectors, l’escletxa salarial al sector
tecnològic és del 16,4%, inferior a la mitjana espanyola21.
En conclusió, les dades analitzades no semblen explicar de manera clara l’absència
de la dona en el sector tecnològic. Així doncs, el sector tecnològic i també l’educatiu
han de treballar per esbrinar les causes arrel i incentivar la presència de la dona al
sector tecnològic.
20 Estudi “The gender pay gap in Spain 2015”, European Comission 21 Estudi “The unadjusted GPG by economic activity”. European Comission
Infraestructura
Consum
Energia
Serveis financers i inversions
Sanitat
TIC
Mitjans, entreteniment i
informació
Transport
Serveis professionals
Mijana
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Es
cle
txa
sa
lari
al
Percentatge de dones
Escletxa salarial a nivell mundial per sector
L’escletxa
salarial a les TIC
existeix, però és
relativament
baixa
comparada amb
altres sectors
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 43/77
7 Bloc 5: Les startup a Catalunya
El Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya inclou, per primera vegada al 2016,
un bloc específic per a les startups. Aquest fet es deu a que les startups no poden
englobar-se purament ni com a oferta tecnològica ni com a demanda perquè són
companyies on el seu producte/servei té un marcat component tecnològic, el qual
no té perquè ser només un fi sinó també un mitjà.
L’anàlisi realitzada enguany en relació a les startup utilitza únicament informació
qualitativa. Aquesta informació prové d’entrevistes realitzades amb fundadors i/o
directors de startups catalanes així com de la realització d’un focus group específic
sobre startups. En aquesta sessió de treball han participat 10 startups catalanes,
d’on han sorgit els principals assumptes que es desenvolupen en aquest bloc:
_ Potencial de l’ecosistema startup a Catalunya i comparativa d’aquest
respecte al sector tecnològic tradicional
_ Accés a finançament i recursos
_ Necessitats de talent
En base als principals punts de discussió remarcats, el baròmetre analitza per mitjà
de fonts secundàries la situació de l’ecosistema startup català.
7.1 Radiografia del context startup de Catalunya
Actualment, Catalunya compta amb 485 startups1, les quals presenten una vida
mitja de 4,8 anys. Aquest sector ha generat uns ingressos de 6.000 milions d’euros
i ha empleat a més de 9.500 persones durant l’any 201522.
Respecte el sector d’activitat al qual es dediquen les startups catalanes, predominen
els negocis enfocats en serveis a empreses (B2B), seguides les startup en el negoci
de la mobilitat, l’eCommerce i el turisme.
Tot i així, hi ha amplia representació de startups en múltiples sectors a Catalunya,
tal i com s’observa en la figura següent:
Font: Barcelona Startup Map
22 Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 44/77
Cal destacar que el sector startups català gaudeix de gran internacionalització,
donat que el 60% de les startups catalanes tenen presència fora d’Espanya, estant
actives en més de 50 països23.
7.1.1 Comparativa del sector respecte a Espanya i Europa
Al territori espanyol, en la seva totalitat, es xifren un total de 1.783 startups.
D’aquesta manera, Catalunya es situa al capdavant del territori espanyol amb un
27,22% de les startups, seguida per la Comunitat de Madrid amb un 25,59% de les
startups d’Espanya.
Ara bé, tot i ser Catalunya la comunitat amb major nombre de startups, Madrid la
supera per poc com a regió amb major nombre de startups per habitant, tal i com
s’observa a la següent figura, on apareixen les 5 comunitats autònomes amb
major nombre absolut de startups:
Font: Startupxplore
No obstant, Catalunya és l’autonomia amb una comunitat startup més potent
d’Espanya en la valoració global del seu ecosistema. La següent iconografia mostra
la dimensió de l’ecosistema català de startups en comparació amb la resta
d’Espanya:
Font: Startupxplore
Ara bé, tot i ser el principal focus de l’ecosistema startup a Espanya, Catalunya
encara està lluny de ser el territori de referència startup a Europa, on Londres domina
de forma clara (274.280 startups), seguida per Berlin (171.112 startups) i Munic (95.244
23 Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona
La important
presència
d’incubadores,
acceleradores i
espais de co-
working situa
Catalunya com
el territori amb
l’ecosistema
startup més
important
d’Espanya
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 45/77
startups). La següent figura situa la dimensió del sector startup a Catalunya en
relació amb altres centres de referència europeus24:
Així doncs, Catalunya
disposa d’un sector
startup potent a nivell
Espanyol però encara
allunyat de les grans
potències europees.
Part d’aquesta
diferència prové de la
dificultat d’iniciar un
nou negoci a Espanya
comparat amb altres
països europeus com el
Regne Unit.
Concretament,
l’informe Doing
Business elaborat pel
Banc Mundial situa a
Espanya com el país nº82 en facilitat per a iniciar un nou negoci respecte els 189
països analitzats (dades a juny de 2015), empitjorant la seva nota en 4 posicions
respecte l’any anterior. Com a contrapartida, el Regne Unit se situa en la posició 17.
7.1.2 Startups vs. Sectors tradicionals
La principal diferència entre l’ecosistema startup i la resta del sector tecnològic és la
col·laboració. Aquesta col·laboració permet no únicament arribar a d'altres
llocs/mercats sinó que es fa servir per transferir i compartir coneixements. Els
participants al focus group han coincidit en què hi ha la consciència dins el sector
startup que, donat que el negoci d’una startup es centra en la innovació i en crear
nous espais de demanda, hi ha mercat suficient per a totes les empreses, de manera
que es tendeix a col·laborar en comptes de competir per assolir sinèrgies que
permetin un creixement sostingut a la vegada que es segueix posant focus en el
nucli del negoci.
Aquesta col·laboració és molt potent en tot l’ecosistema startup i, de manera
concreta, en l’àmbit startup català. No en va, la forta presència d’organitzacions
centrades en oferir espais compartits (co-working) i en organitzar esdeveniments
per a què es trobin startups entre elles i/o amb potencials inversors (com ara el
4YFN en el marc del Mobile World Congress), entre d’altres, situen a Catalunya com
a nucli startup de referència a tota Espanya, tal i com s’ha justificat anteriorment.
Tanmateix, aquesta col·laboració no es dóna en la mateixa mesura quan hi intervé
una empresa ja establerta. Tot i que, en paraules dels participants al focus group de
startups es percep que cada vegada hi ha més consciència per part dels sectors més
24 Startuphubs.eu
“Al nostre sector
tenim molt clar
que allò
important és
l’execució. El
know-how es
comparteix i
això és
beneficiós per a
tothom”
Gemma Sorigué
- Deliberry
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 46/77
tradicionals que l'ecosistema startup és un entorn per explorar, encara hi ha moltes
barreres per a que les startups puguin estendre la seva oferta cap grans clients, de
la mà de grans empreses, o arribar a l’Administració Pública.
Concretament, un dels principals frens que limiten les possibilitats de les startups
es troba en els criteris de solvència. Les grans empreses, així com l’Administració
Pública, solen demanar uns criteris de solvència excessius i no sempre alineats amb
(1) la magnitud del contracte al qual fan referència i (2) la maduresa de la solució
objecte de la col·laboració.
Aquest fet genera una barrera d’entrada a la col·laboració de les startups en grans
projectes, la qual demana una solidesa estructural i financera per a ser superada no
assumible per la configuració d’una startup tipus.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Un exemple d’aquests criteris de solvència el trobem en la necessitat d’acreditar
certificacions en el marc de licitacions de contractes de certa magnitud. L’enquesta
realitzada en el marc de la present edició del Baròmetre del Sector Tecnològic 2016
mostra grans diferències en quant a certificacions obtingudes per part de petites i
grans empreses. Concretament, si comparem les certificacions que posseeixen les
74%
92% 98% 95%85%
ISO 9001 ISO 14001 ISO 18001 ISO 20001 ISO 27001
Certificacions - Petita empresa
Estem Certificats Certificarem durant el 2016 No ho tenim previst
88% 90%
56%
79% 83%
ISO 9001 ISO 14001 ISO 18001 ISO 20001 ISO 27001
Certificacions - Gran empresa
Estem Certificats Certificarem durant el 2016 No ho tenim previst
“Hi ha vegades
que a les
startups no se
les escolta fins
que no deixen
de ser startups,
o tenen oficines
a Silicon Valley”
Gina Tost -
Geenapp
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 47/77
empreses petites (menys de 2 milions d’euros de facturació, menys de 10 empleats)
en relació a les grans empreses (més de 50 milions d’euros de facturació, més de
49 empleats) observem que les petites empreses estan molt lluny de poder competir
amb les empreses ja consolidades en relació a aquest tipus de criteri de solvència.
7.2 Recursos i finançament
Del focus group realitzat se n’extreu que l’accés a recursos i finançament continua
sent un repte, tot i el creixement en les inversions en startups experimentat durant
el darrer any.
El 2015 ha estat el millor any de la història en relació a la inversió en startups a
Espanya i, molt especialment, a Catalunya. Així, per primera vegada, s’ha assolit i
superat la xifra del 500 milions d’euros d’inversió en startups espanyoles,
concretament 535 milions d’euros, dels quals 324 milions han finançat startups de
Catalunya, xifra que suposa més del 60% del total invertit en l’estat espanyol. A
molta distància es situen els ecosistemes startup de Madrid i València25.
Font: Mobile World Capital Barcelona
És important destacar que, al 2015, el 55% dels citats fons han provingut dels
denominats business angels (persones i/o organitzacions que, a més de fons,
proporcionen coneixement, experiència, capacitat relacional, gestió confidencialitat)
superant així els fons proporcionats per empreses de capital risc.
També és important remarcar el paper de les acceleradores de startup a Catalunya:
una de cada 3 startups que van rebre fons ho van aconseguir a través
d’acceleradores. Aquest fet reforça el paper d’aquestes organitzacions en
l’ecosistema startup català, mostrant que proporcionen gran ajuda a l’hora d’accedir
a finançament.
El volum d’inversió aconseguit el 2015 té el seu reflex en el nombre de rondes
d’inversió superiors als 10 milions d’euros, les quals doblen el nombre de rondes
d’aquesta magnitud registrades al 2013 i 2014 conjuntament. Concretament, al 2015
25 Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona
324
165
20
Catalunya Com. Madrid Com. Valenciana
Comunitats autònomes amb major finançament per a Startups
2011-2014 2015
2015 ha estat un
any rècord
respecte el
finançament
rebut pel
conjunt de
startups
catalanes
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 48/77
hi ha hagut 13 rondes de finançament superiors als 10M€, gairebé doblant les 7
rebudes entre 2013 i 2014:
Font: Mobile World Capital Barcelona
D’aquestes rondes 13 rondes de finançament a Espanya, 5 han finançat startups
ubicades al territori català. Analitzant en major detall aquestes xifres es pot
concloure que, si bé es cert que el 2015 ha estat un any rècord en quant a
finançament rebut, la realitat és que dels 324 milions d’euros destinats a startup
catalanes, 190 milions (gairebé el 60% del total) han recaigut en 5 empreses.
Aquest fet mostra que la realitat de la startup catalana encara compta amb la
dificultat d’accedir al finançament com un dels seus grans reptes. Concretament, els
participants al focus group realitzat han indicat que les principals dificultats es
troben en el moment en el qual una startup té accés al finançament (sovint es
requereix ja haver testejat el producte/servei i disposar dels primers clients per tal
d’accedir a fonts de finançament) i en el temps que transcorre des que es confirma
el finançament i efectivament es pot disposar d’aquest.
7.3 Talent
A Catalunya hi ha escassetat de recursos naturals, i això és un fet. Així doncs, el
recurs que mou la nostra economia és el talent, i les startup en són el millor exemple.
Actualment hi ha més de 800 ofertes de feina obertes en el sector startup a
Catalunya, amb un salari mitjà de 30.000€. D’aquestes ofertes, aproximadament la
meitat requereixen perfils tècnics26.
En base a l’estudi qualitatiu realitzat, mitjançant les entrevistes i el focus group
específic de startups, s’extreu que les persones interessades en treballar en una
startup catalana valoren un entorn flexible, còmode i on el projecte sigui atractiu per
a poder-hi aportar valor. Aquest entorn flexible s’aconsegueix, en paraules dels
participants al focus group de startups realitzat, proporcionant al treballador un
ambient de treball còmode, de confiança i de germanor. El 1r estudi sobre talent a
les startup espanyoles, realitzat per Talentoscopio mitjançant enquestes a CEOs de
startups, reflexa aquestes afirmacions27:
26 El sector startup en Barcelona enero 2016 – Blog Jobs BCN 27 First Study on Talent in Spanish Startups - Talentoscopio.
3 4
13
2013 2014 2015
Rondes de finançament superiors als 10M €
Tot i la xifra
rècord de
finançament
rebuda, el 60%
del total ha estat
destinat
únicament a 5
empreses
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 49/77
Font: Talentoscopio
En una startup, gustos, sentiments, companyia i persones es barregen i fan un ens
propi. Aquest fet genera compromís en el treballador, cosa que a la vegada permet
a la startup ser flexible.
Ara bé, no tota persona és capaç d’adaptar-se a treballar en una startup. Una startup,
per la seva dimensió, precisa de persones que a part de tenir coneixement expert en
la seva especialitat, siguin persones emprenedores i amb coneixements
transversals, multidisciplinars. Concretament, les startups valoren entre els seus
candidats que siguin flexibles, fomentin el treball en equip i la comunicació:
Font: Talentoscopio
Una vegada aconseguit el perfil adequat i compromès, tot i així, existeix rotació a les
startups, la qual prové generalment per la recerca d’un major salari. Aquest fet
s’explica perquè, mentre la startup no passi a una següent fase, la possibilitat
d’escalar salarialment existeix però de manera limitada.
Finalment, en el sector startup hi ha una assignatura pendent que es reprodueix en
tot el sector tecnològic a Catalunya però que, en el cas de les startup, és un problema
de gran magnitud: de cada 100 fundadors de startup a Catalunya només 3 són
dones.
62%
71%
89%
No es fomenta
Altres
Formació constant
Tracte personalitzat
Clima laboral estimulant
Foment de la confiança
Suport al treball en equip
Foment del talent a les startups
82%
81%
77%
Fomenta el treball en equip
Foment de la comunicació
Amplia flexibilitat
Alta capacitat de lideratge
Integritat
Actitud positiva
Genera confiança a l'equip
Profunda ètica professional
NS/NC
Altres
Valoració del potencial d'un candidat
“Les empreses
necessiten
empleats amb
noves
competències.
Més creatius,
disruptius,
preparats pel
canvi i amb
formació digital”
Mireia Ranera -
Íncipy
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 50/77
8 Anàlisi DAFO
A continuació s’exposa l’anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses,
Oportunitats) del sector tecnològic català. Aquest anàlisi agrega els diferents
aspectes que s’han exposat al llarg de l’estudi i esdevé la base per a les
recomanacions que s’exposen com a conclusió del Baròmetre del sector tecnològic
2016.
Fortaleses Debilitats
_ Marca Barcelona
_ Bona situació financera
_ Cobertura de tots els
àmbits de la digitalització
_ Caràcter emprenedor
_ Capacitat innovadora
_ Poca cultura de
col·laboració
_ Carència de perfils mixtes
tecnologia-negoci
_ Mancança de professionals
en àmbits específics
_ Falta de lideratge
tecnològic
_ Deficient connexió
universitat-empresa
_ Escassa presència de la
dona al sector
Oportunitats Amenaces
_ Digitalització de la societat
_ Transversalitat de la
demanda a tots els sectors
_ Incorporació de talent
trans-sectorial
_ Ubiqüitat del lloc de treball,
flexibilitat
_ Agenda Digital per a
Catalunya 2020
_ Desaprofitament de les
fires tecnològiques
_ Demanda poc innovadora
_ Tecnologia vista com a
commodity
_ Desequilibri territorial de
les infraestructures
_ Nous competidors a nivell
global
_ Regulació com a fre a la
innovació
Els aspectes aquí enunciats són descrits en major detall en els següents apartats.
“Si no apostem per
un sector TIC
potent, els catalans
acabarem essent
només
consumidors de
tecnologia.
L’objectiu del
Govern és que
Catalunya sigui
productora de
solucions TIC.
D’aquesta manera
assolirem un nivell
de referència en
aquest sector i
alhora podrem
incorporar-ho en els
sector més
tradicionals del
nostre país per tal
de ser productius
arreu del món. No
podem quedar
enrere”
Jordi Puigneró -
Secretari per a la
Governança de les
Tecnologies de la
Informació i la
Comunicació
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 51/77
8.1 Fortaleses
Les principals fortaleses que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:
1. Marca Barcelona: El sector tecnològic està aconseguint associar Barcelona
a la innovació i la modernitat tant al territori nacional com a l’estranger.
Motiu d’això ha estat la tradicionalment important indústria de l’electrònica
de consum, i actualment les darreres iniciatives lligades al món de la
mobilitat o el sorgiment de startups que han esdevingut líders dels seus
sectors. Així queda reflectit als Baròmetres d’anys anteriors i actualment
està assolint una maduresa que suposa una fortalesa pel sector tecnològic
no només de Barcelona sinó de la totalitat del territori català.
2. Bona situació financera: Després d’anys on la situació financera del sector
tecnològic català era percebuda com una de les seves principals febleses,
enguany s’aprecia una consolidació de la recuperació que ja s’apuntava
l’any passat. S’ha experimentat un increment en la facturació i en el nombre
de clients així com en el nombre d’empleats i en el percentatge d’empreses
que presenten una política salarial d’augment de sous respecte a les que els
han reduït.
3. Cobertura de tots els àmbits de la digitalització: El sector tecnològic català
presenta una oferta adaptada a la nova era digital, cobrint tots els eixos de
la Transformació Digital. Aquesta transversalitat de l’oferta pot ajudar a
satisfer les necessitats del mercat de forma íntegra.
4. Caràcter emprenedor: L’emprenedoria del sector tecnològic català ha estat
apreciada tradicionalment com una de les fortaleses destacades, i
actualment es troba en un moment dolç. En aquest sentit destaca
l’ecosistema startup, on novament s’ha arribat a xifres rècord de
finançament al 2015 i no hi ha senyals que indiquin un canvi de tendència.
5. Capacitat innovadora: El sector tecnològic aposta majoritàriament per
invertir en R+D+I, especialment en renovació i ampliació de la seva gamma
de productes i serveis. Aquest esforç orientat a client ha de donar fruits que
enforteixin el sector.
8.2 Debilitats
Les principals debilitats que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:
1. Poca cultura de col·laboració: El teixit empresarial català demana una oferta
tecnològica completa i a mida del seu negoci. Aquest tipus de solucions
requereixen un nivell de col·laboració entre empreses que el sector
tecnològic encara no ha aconseguit. Aquesta mancança ja va ser detectada
en anys anteriors, però ara assoleix especial rellevància.
2. Carència de perfils mixtes tecnologia-negoci: El sector tecnològic requereix
perfils tècnics amb coneixements de negoci amb l’objectiu de realitzar
propostes de valor per la demanda. En altres paraules, professionals que
parlin el mateix idioma que els seus clients. Aquest tipus de perfil és molt
reduït en el mercat català malgrat que fa anys que aquesta feblesa ha estat
detectada.
“A Barcelona
passen coses,
però això és
efímer i s’ha
d’aprofitar. S’ha
de demostrar
que les fires
creen activitat
entre una edició
i la següent”
Joan Parra –
Leitat
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 52/77
3. Mancança de professionals en àmbits específics: Actualment la demanda de
professionals de l’entorn tecnològic supera l’oferta existent. Aquest fet és
especialment preocupant en àmbits tals com la ciber-seguretat, el Big Data
o la programació en general. Els serveis tecnològics més demandats en
l’actualitat i en un futur proper requereixen professionals experts en camps
determinats.
4. Falta de lideratge tecnològic: A Catalunya no hi ha grans entitats tractores
que impulsin i liderin la innovació en l’àmbit tecnològic. Els projectes
d’innovació que es realitzen per petites i mitjanes empreses tenen poca
repercussió i impacte al mercat.
5. Deficient connexió universitat-empresa: A Catalunya la formació tècnica és
d’alt nivell però hi ha carència en competències transversals i de negoci
actualment demandades per les empreses. També hi ha mancança en la
transferència de coneixement i col·laboració per part de les investigacions
realitzades.
6. Escassa presència de la dona al sector: El paper de la dona al sector
tecnològic és encara molt minoritari en comparació a d’altres àmbits. S’està
perdent gran part del talent present a Catalunya si no s’aconsegueix
incorporar el col·lectiu femení.
8.3 Oportunitats
Les principals oportunitats que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:
1. Digitalització de la societat: La nova era digital afecta a tots els elements de
la societat. Així, la tecnologia està prenent cada vegada un paper més
capital en la vida diària de les persones. Aquest fet comporta que les
persones estiguin acostumades a la tecnologia i la demandin també en el
seu lloc de treball. Per tant, el sector tecnològic té a la seva disposició una
demanda potencial que creix constantment.
2. Transversalitat de la demanda a tots els sectors: La tecnologia s’està
instal·lant a tots els sectors econòmics, tendència que s’accentuarà a
mesura que avanci la seva transformació digital. Que l’oferta adapti el seu
discurs, productes i serveis a la resta de sectors és una clara oportunitat per
a créixer.
3. Incorporació de talent trans-sectorial: El paper protagonista creixent de la
tecnologia a la societat fa que professionals de sectors tradicionalment no
tecnològics s’hi interessin i es formin en aquest àmbit. Aquest fet suposa
l’oportunitat d’incorporar talent amb coneixement de negoci d’altres sectors
a la vegada que tècnic. D’aquesta manera, l’apropament a clients de
qualsevol sector comptarà amb perfils amb competències adaptades a les
seves necessitats.
4. Ubiqüitat del lloc de treball, flexibilitat: Les tecnologies digitals afavoreixen
l’aparició de noves maneres de treballar dins les organitzacions, que
permeten que el lloc de treball ja no estigui limitat geogràficament. Això
permet generar noves oportunitats en un entorn de treball més flexible,
eficient i dinàmic.
“La majoria de la
població ja
considera que el
món online és
part de la seva
vida”
Lourdes Muñoz
– Dones en
Xarxa
“La formació del
futur no pot ser
com és ara. S'ha
d'anar cap a la
customització i
la flexibilitat”
Neli Caldentey –
UB-IL3
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 53/77
5. Agenda Digital per a Catalunya 2020: L’Administració Pública és conscient
del paper de la tecnologia en la societat catalana i disposa d’una Agenda
Digital. Comptar amb el recolzament del sector públic per liderar iniciatives
que afavoreixen la transformació digital del territori suposa una oportunitat
pel creixement del sector.
8.4 Amenaces
Les principals amenaces que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:
1. Desaprofitament de les fires tecnològiques: Les grans fires tecnològiques
que tenen lloc a Barcelona anualment, amb el Mobile World Congress i el
Smart City Expo World Congress com a màxims representants, tenen
impacte al territori especialment durant seva celebració. S’està
desaprofitant l’oportunitat de realitzar accions relacionades que generin
activitat durant tot l’any propiciant noves oportunitats de negoci que arrelin
al territori. Això garantiria el llegat d’aquests esdeveniments un cop marxin.
2. Demanda poc innovadora: La demanda de tecnologia a Catalunya per part
d’empreses i organitzacions segueix prioritzant preu i solucions madures
per davant de solucions innovadores. Aquest fet perjudica a la comunitat
emprenedora a la vegada que redueix el marge de les empreses
tecnològiques, dificultant la seva evolució i restant competitivitat al sector.
3. Tecnologia vista com a commodity: La tecnologia forma part de la vida diària
de les persones i empreses, cosa que està produint que aquesta es vegi com
una commodity i no com un fet diferencial. L’oferta mostra dificultats en
posar en valor els seus productes i serveis, fet que perjudica els ingressos,
marges i salaris del sector.
4. Desequilibri territorial de les infraestructures: Gran part de l’oferta
tecnològica present a Catalunya es concentra a l’àrea de Barcelona. Això es
deu, entre d’altres motius, al fet que el gruix de les infraestructures, espais i
serveis són més avançats en aquesta àrea que a la resta del territori. Aquest
fet dificulta la demanda innovadora de fora de Barcelona.
5. Nous competidors a nivell global: La ubiqüitat dels productes i serveis amb
base tecnològica permet que qualsevol nou model de negoci de qualsevol
empresa tecnològica a nivell mundial pugui impactar en el teixit empresarial
local.
6. Regulació com a fre a la innovació: La innovació tecnològica tendeix a crear
oportunitats de negoci en entorns encara sense regulació, cosa que pot
ocasionar conflictes amb els models tradicionals. La regulació és necessària
per a definir el marc de relació, però evitant prioritzar els models de negoci
tradicionals per davant dels disruptors. Això suposaria un fre a la innovació
tecnològica.
“La regulació no
pot blindar
elements que la
Transformació
Digital deixa
obsolets. Així,
només es
reduirà la
competitivitat.
És com posar un
semàfor en una
autopista”
Aleix Valls –
Mobile World
Capital
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 54/77
9 Visió de futur
Els principals reptes als quals s’enfronta el sector tecnològic català en l’actualitat
són aquells plantejats per la Transformació Digital, on les persones i no les
organitzacions esdevenen el centre del ràpid canvi que experimenta la nostra
societat.
La transformació digital a nivell social és ja un fet irreversible que ha canviat el món
tal com l'enteníem fins ara i que afecta tots els aspectes de la nostra vida. L’opinió
generalitzada entre els líders d’opinió consultats és que no hi ha alternativa: el canvi
en la societat és real, obligant a les companyies a transformar-se, i a fer-ho ràpid. La
transformació digital no és un canvi tecnològic, sinó un canvi cultural que s'aplica
mitjançant les noves tecnologies. Les empreses han de trobar noves maneres de
relacionar-se amb un client que ja no és igual que abans, i de captar un talent que
també ha canviat.
La Transformació Digital no és només una acció defensiva davant de la
transformació social, sinó que és facilitadora de noves oportunitats de negoci i també
noves eficiències. D'aquesta manera les empreses que l'adoptin es trobaran en una
millor posició competitiva en el mercat.
La transformació està liderada amb la visió del consumidor com a protagonista. Les
persones són el motor, el motivador i el centre de tot el canvi, tant dins de les
organitzacions com en el seu paper de client final. S’han d’assignar recursos per
saber realment què demanen les persones externes i internes a l’organització, a la
capacitació de les persones per la nova situació, a la seva motivació per a poder
efectuar el canvi amb èxit.
Les persones s'han adaptat ràpidament a aquesta situació i l'han absorbit en el seu
dia a dia abans que les empreses estiguin preparades per donar resposta a tots els
requeriments que les persones plantegen.
El client entès com a usuari consumidor, espera relacionar-se amb el seu entorn
mitjançant les noves eines i solucions digitals que el permeten autogestió dels
serveis, ubiqüitat i immediatesa. Té a la seva disposició cada vegada més
informació, proveïdors, solucions i serveis entre els quals triar, i les barreres de canvi
són cada vegada menors. En qualsevol moment pot instal·lar o desinstal·lar una
aplicació i canviar així de proveïdor.
El poder del client creix, mentre la competència empresarial es torna més ferotge.
Per primera vegada les persones van per davant de les organitzacions en l’ús de les
noves tecnologies.
“Tenim el repte
de seguir l’elevat
ritme de
transformació
digital de la
societat”
Francisco
Rodríguez – IMI
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 55/77
10 Reptes i Recomanacions
En base a la mencionada situació actual, a continuació es mostren un seguit de
reptes a afrontar per part dels diferents agents que composen i participen al sector
tecnològic de Catalunya, així com recomanacions per a aconseguir assolir aquests
reptes.
Aquestes recomanacions se sustenten sobre les fortaleses identificades per tal de
fer front a les possibles amenaces, extreure profit de les oportunitats detectades i
solucionar les debilitats presents al sector tecnològic a Catalunya.
10.1 La col·laboració: una nova forma de treballar en xarxa
La nova era digital comporta canvis en els models de negoci de les organitzacions,
en la manera de treballar dins les organitzacions i en la relació amb els clients. La
transversalitat de la tecnologia a tots els sectors fa que les empreses de l’oferta
hagin d’adaptar-se per a poder arribar als clients amb un discurs clar i entenedor i
amb un catàleg de productes i serveis adequat a les seves necessitats.
A la vegada, les característiques del teixit empresarial català, format majoritàriament
per petites i mitjanes empreses, obliguen a les empreses demandants de tecnologia
a col·laborar per a poder extreure tot el potencial que el sector tecnològic català els
pot oferir.
En aquesta línia, es proposen les següents recomanacions:
10.1.1 Canviar la visió sobre la competència i la relació oferta-
demanda
La col·laboració ha d’augmentar entre les empreses que participen al sector
tecnològic català. Aquesta col·laboració aconseguirà extreure tot el potencial que el
sector ofereix.
Per fer-ho, cal treballar en els següents models de col·laboració:
_ Entre empreses de l’oferta: poder oferir solucions innovadores i a l’hora
robustes
S’ha de potenciar la col·laboració entre grans empreses i organitzacions de
menor escala (PIMEs i Startups). Els petits proveïdors proporcionen l’agilitat
en la innovació, el dinamisme, la flexibilitat i especialitat, mentre que les
grans empreses aporten metodologia, estructura i presència al mercat. Així,
les petites empreses també podran arribar a mercats que serien
inabastables treballant en solitari.
_ Entre empreses de la demanda: empoderitzar la petita i mitjana empresa
Les PIMEs de la demanda han de col·laborar mitjançant agrupacions
sectorials o creant centrals de compres. D’aquesta manera podran arribar a
productes innovadors i/o amb especialitat sectorial que requereixen
inversions elevades.
_ Entre oferta i demanda: explorar noves formes de construir l’oferta
La demanda sol·licita més coneixement del seu negoci, fet que també
reconeix la mateixa oferta. La demanda aprecia que, sovint, les solucions
proposades són massa estàndard. Aquest desajust entre oferta i demanda
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 56/77
es podria solucionar treballant en col·laboració adaptant conjuntament els
productes/serveis oferts.
El client ha d’aportar els coneixements particulars i l’oferta ha de tenir una
cartera de productes/serveis amb flexibilitat suficient per adaptar-s’hi.
10.1.2 Potenciar equips multidisciplinars
La col·laboració entre empreses demana nova incorporació de talent al sector
tecnològic, que entengui les necessitats i el negoci dels clients a més de
coneixements en productes i serveis tecnològics. D’aquesta manera s’aconseguirà
millorar la proposta de valor als clients i, per tant, valoritzar la innovació.
Per a aconseguir-ho, es proposen les següents recomanacions:
_ La co-creació d’ofertes, tenint en compte tant la tecnologia com el negoci,
requereix perfils amb competències transversals
L’oferta ha de fer partícips perfils que coneguin i/o entenguin el negoci dels
clients per tal d’enfocar els missatges cap al seu negoci en comptes de cap
a la tecnologia.
Per fer-ho, cal que l’oferta compti amb perfils amb visió conjunta tecnologia-
negoci i que aquests vehiculin el procés d’elaboració de les ofertes.
_ Adopció de talent procedent de sectors no tecnològics
L’expansió de la tecnologia permet que professionals procedents d’altres
sectors puguin incorporar-se al sector tecnològic. Aquest fet suposa una
oportunitat d’incorporar talent amb coneixement del negoci de clients de
diferents sectors.
Complementant-lo amb formació tecnològica, l’oferta podrà apropar-se més
fàcilment a la demanda i fer el seu discurs més entenedor i valuós.
10.2 La velocitat: comprendre els diferents ritmes del canvi
La velocitat en què la nova era digital està transformant la societat genera l’aparició
de diferències en els ritmes de transformació que experimenten tots els agents que
composen la societat catalana.
Aquestes diferents velocitats afecten el potencial de les solucions tecnològiques a
oferir, motiu pel qual es proposen les següents recomanacions:
_ Diferenciar entre solucions àgils al front-end (relació amb el client) vs.
solucions robustes al back-end (sistemes/operacions)
Habitualment s’associa els desenvolupament del back-end amb l’estabilitat
i l’eficiència. Per contra, els front-end s’alineen amb el “time-to-market” i la
innovació. El desenvolupament d’aquests sistemes té mètodes i velocitats
diferents que han de ser respectats, però és indispensable una col·laboració
transparent entre totes dues amb l'afany d'afegir valor de negoci.
Es recomana definir una governança TIC adequada per evitar la creació de
sitges artificials per processos i persones, assegurant que els equips
interactuïn coordinats i de manera eficient.
_ Respectar els diferents ritmes dins de les organitzacions
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 57/77
Una de les claus per a l’èxit de la transformació digital d’una empresa és
compaginar les diferents velocitats de canvi. Les persones tenen un paper
clau en el en la Transformació, de manera que és important coordinar el
ritme al qual evoluciona la cultura corporativa i com els empleats l’assimilen
amb la velocitat amb què s’implementen les noves tecnologies.
10.3 El talent: nous perfils per a un nou entorn
La transformació digital de les organitzacions requereix de nous perfils capaços de
comprendre el nou entorn tecnològic així com les necessitats canviants dels clients
potencials. Així, es requereix talent amb competències transversals, juntament amb
coneixement específic, per tal d’explotar tot el potencial que la transformació digital
pot oferir.
En aquest sentit, es proposen les següents recomanacions per a les entitats i
empreses formadores:
_ Proporcionar formació sobre competències transversals des de la primària
fins a la Universitat
Les competències necessàries que demana la nova era digital han de ser
potenciades des de l’educació infantil. Aspectes com el pensament crític, la
flexibilitat, l’adaptació als canvis o l’empatia han de ser el nucli de l’educació
per tal de poder adaptar-se a aquest nou entorn. Aquest fet és especialment
necessari en el cas del sector tecnològic on, tradicionalment, el coneixement
tècnic ha primat en front de les habilitats interpersonals.
Actualment aquest coneixement tècnic no és suficient, cal potenciar les
competències relacionals entre professionals i empreses en la nova era
digital.
_ Formació específica: màsters, post-graus i formació continuada
A diferència de les competències transversals, la formació tècnica
específica ha de ser més sensible als ritmes dels avenços tecnològics. Es
requereix que les entitats formadores, tant de formació continuada com de
màsters i post-graus, s’adaptin més àgilment a les noves tendències amb
programes curts i focalitzats que permetin una eficient actualització dels
professionals.
Aquesta formació hauria de ser específica i no de base, és a dir, els graus
tradicionals haurien d’enfocar-se en formar més cap a competències
transversals i coneixement tècnics de base i que altres entitats siguin les
que proporcionin la formació més específica de manera ràpida i flexible.
_ Potenciar graus mixtes que complementin els diferents aprenentatges
(tècnics i de negoci)
El sector tecnològic té grans professionals quant a coneixement tècnic de
les solucions ofertes, però sovint sense experiència o coneixement sobre
negoci. D’altra banda, existeix un gran nombre de professionals a Catalunya
amb coneixement de negoci i interessats en la tecnologia però sense el
coneixement tècnic.
Es recomana potenciar graus que permetin compaginar el coneixement de
negoci juntament amb coneixement tècnic de base tecnològica. Cal, doncs,
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 58/77
potenciar tant graus mixtes (que permetin obtenir totes dues fonts de
coneixement) com formació que apropi professionals del món tecnològic i
professionals experts en negoci.
10.4 La regulació: un repte per la transformació digital
La nova era digital comporta la transformació dels models de negoci, juntament
amb l’aparició de nous. Aquests canvis s’estan produint a gran velocitat, superant
els ritmes amb què l’Administració els pot regular.
Així, el canvi en els models empresarials i de negoci implica major agilitat en la
manera de regular-los per garantir crear un marc de treball comú per a tots els
agents, adaptable i que no suposi un fre a la innovació.
En aquest sentit, es proposen les següents línies d’acció:
_ Regulació sobre nous models de negoci
Els nous models de negoci basats en innovacions tecnològiques han de ser
regulats, fent nou espai al mercat per als nous entrants. D’aquesta manera
es promou nova activitat econòmica a l’hora que es garanteix que els actors
dels models tradicionals es poden adaptar a la nova situació.
_ Potenciar la compra innovadora
L’Administració ha de prendre un paper important en el context de
Transformació Digital en què es troba la societat catalana. Per exemple, tot
potenciant la compra innovadora per mitjà de col·laboracions público-
privades amb empreses del sector tecnològic català.
El sector privat ha d’aportar la innovació suportant-se en el lideratge i
l’estructura que proporciona l’Administració Pública. Aquesta col·laboració
permetrà establir un lideratge tecnològic a Catalunya i atraure la innovació.
_ Adaptació dels criteris de solvència per a afavorir l’accés de la petita i mitjana
empresa a l’Administració
Els criteris de solvència que l’Administració demana als proveïdors
potencials sovint no s’ajusta al grau de maduresa de certes solucions
tecnològiques innovadores. Així, petites empreses amb les solucions més
innovadores difícilment poden accedir-hi.
L’adequació d’aquests criteris pot permetre a aquestes petites empreses
especialitzades proporcionar serveis directament a l’Administració sense
haver d’intermediar amb una gran empresa.
_ Potenciació d’entitats a Catalunya que facilitin l'arribada d’inversors
estrangers i l’accés al seu capital
La burocràcia a la que s’enfronten els inversors estrangers resta incentius a
l’arribada de capital interessat en invertir en startups catalanes, aprofitant la
imatge de marca de Barcelona. Entre les principals barreres es troben en la
necessitat d’obtenir un Número d’Identificació d’Estranger (NIE) o la doble
comprovació que notaris i registradors realitzen sobre documents.
Es recomana reduir aquestes barreres, mitjançant la potenciació d’entitats
intermediàries d’abast local que facilitin els tràmits als inversors estrangers.
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 59/77
_ Definir un òrgan de certificacions que permeti posar en valor les formacions
no reglades
Els estudiants mostren cada vegada més interès per triar els cursos i
assignatures que els permetin adquirir els coneixements i les competències
desitjades, sense la necessitat d’haver de cursar completament un grau
universitari.
Per aquest motiu, es recomana la definició d’un òrgan encarregat de
certificar el coneixement que les persones adquireixen mitjançant múltiples
fonts i equiparar-lo a la formació reglada.
10.5 El seguiment: L’Observatori de la Transformació Digital a
Catalunya
La transformació digital afecta en major o menor mesura a tot l’ecosistema
empresarial català. En aquest sentit, diferents organismes disposen de plans
estratègics sobre la Transformació digital, els quals repercuteixen sobre tot el
territori. A la vegada, hi ha iniciatives que poden aprofitar sinèrgies les unes amb les
altres si disposessin de visibilitat i possibilitat de treballar conjuntament.
En aquest sentit, es proposa, com a darrera recomanació, la creació de l’Observatori
de la Transformació Digital a Catalunya.
L’Observatori proposat hauria de realitzar les següents tasques:
10.5.1 Mesura dels resultats
Les iniciatives proposades en el marc del present Baròmetre requereixen ser
mesurades per tal d’analitzar el seu impacte.
Així, es proposa que l’Observatori estableixi indicadors sobre les diferents
recomanacions proposades (col·laboració, regulació, velocitat de la transformació),
així com d’altres centrats en la Transformació Digital del territori, per tal que els
agents tecnològics i la resta d’organismes implicats disposin de dades que els
permetin adequar les seves actuacions.
10.5.2 Activitats de divulgació
L’Observatori proposat hauria de realitzar tasques de divulgació tant de l’estat de
les iniciatives llançades, emmarcades en la Transformació Digital a Catalunya, com
de les potencialitats al sector tecnològic català per tal de crear millors i majors
sinèrgies. Aquestes activitats de divulgació han de tenir en compte els resultats
mesurats per la mateixa activitat de l’Observatori, actuant enfront els riscos
detectats.
En aquesta línia, es proposen les següents recomanacions:
_ Divulgació de l’evolució de les accions col·laboratives realitzades en relació
a la tecnologia
L’Observatori de la Transformació hauria de vehicular la col·laboració entre
empreses, proposant espais de trobada i de debat entre potencials
sectors/grups d’empreses (oferta, demanda i oferta-demanda). A la vegada,
l’Observatori hauria de mesurar i divulgar el resultat d’aquestes activitats
col·laboratives.
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 60/77
_ Esdeveniments vinculats a les fires tecnològiques al llarg de l’any
Catalunya i, concretament, Barcelona, compta amb importants fires
tecnològiques a nivell mundial que es realitzen anualment. No obstant, el
sector tecnològic és conscient que el seu impacte no té continuïtat entre
una edició i la següent. Així, l’Observatori hauria d’encarregar-se de
promoure esdeveniments al llarg de l’any que servissin per dinamitzar els
diferents agents tecnològics aprofitant l’impuls d’aquestes fires.
_ Promoció del paper de la dona en el sector tecnològic
Tot i la consciència existent al sector tecnològic sobre l’escassa presència
de la dona al sector, no hi ha hagut avenços significatius en els darrers anys.
L’Observatori proposat hauria de fer activitats de divulgació i conscienciació
sobre els problemes que aquest fet comporta, vetllant per la reducció de
l’escletxa de gènere involucrant al sector educatiu.
10.5.3 Informe de resultats
Els indicadors proposats en l’anterior apartat han de ser presentats de manera
contextualitzada, proporcionant noves recomanacions actualitzades en base a la
situació de cada moment. El ràpid avenç de les solucions tecnològiques requereix
emetre informes de resultats periòdics i concrets, sobre els indicadors mesurats i
les activitats de divulgació realitzades, que permetin una adaptació contínua les
noves iniciatives i tendències.
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 61/77
11 Annex – Metodologia
11.1 Àmbit del sector tecnològic
D’acord amb les fonts disponibles per al sector tecnològic a Catalunya i, seguint les
recomanacions de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmic), per a l’elaboració del Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya
d’anys anteriors es considerava una classificació del sector tecnològic la qual s’ha
modificat per a adaptar-la a les tendències actuals:
Classificació prèvia Classificació actual
_ Fabricació de components electrònics i circuits impresos acoblats
_ Fabricació Components TIC _ Fabricació d'ordinadors i perifèrics, equips de
telecomunicacions i suports magnètics i òptics
_ Fabricació de productes electrònics de consum
_ Reparació d'ordinadors i equips de comunicació
_ Comerç a l'engròs d'equips per a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)
_ Comerç a l'engròs Equipament TIC
_ Edició de programes informàtics, inclosos els videojocs
_ SW Comptabilitat i Empresa _ SW Seguretat i Infraestructura _ SW Comunicacions i Media _ SW per banca i asseguradores _ Aplicacions especialistes per sector
_ Serveis de tecnologies de la informació, que inclou les activitats de programació informàtica, consultoria sobre tecnologia de la informació, gestió d’instal·lacions informàtiques i altres serveis relacionats amb les tecnologies de la informació
_ Consultoria i Integració Sistemes
_ Telecomunicacions _ Telecomunicacions i Xarxes _ Serveis Mòbils _ Serveis Infraestructures
_ Processament de dades, hostatge i activitats relacionades, així com portals web
_ Serveis DataCenter i Hostatjament
Pel que fa als subsectors que integren el sector tecnològic, destaca el subsector de
serveis de consultoria i integració de sistemes amb un nombre més elevat
d’empreses. Aquest fet es reflexa en la mostra recopilada per a l’elaboració del
present baròmetre:
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 62/77
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Fent un zoom sobre les empreses amb una facturació inferior a 2 Milions d’Euros i
menys de 10 empleats veiem que es mantenen les mateixes línies de negoci tot i
que el percentatge d’empreses que formen el subsector de serveis de consultoria i
integració de sistemes és encara més pronunciat en aquest cas.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Pel que fa a la distribució de les empreses tecnològiques que han format part de la
mostra sobre el territori, la representació és la següent:
6%
11%
12%
7%
7%
8%
25%
5%
11%
1%
0%
3%
4%
SW Comptabilitat i Empresa
SW Seguretat i Infraestructura
Telecomunicacions i Xarxes
Serveis DataCenter i Hostatjament
Serveis Mòbils
Serveis Infraestructures
Consultoria i Integració Sistemes
SW Comunicacions i Media
Aplicacions especialistes per sector
SW per banca i asseguradores
Fabricació Components TIC
Comerç a l'engròs Equipament TIC
Altre
Mostra - Subsectors (PIME)
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 63/77
De la representació es pot
extreure una idea de la
concentració d’empreses
tecnològiques a
Barcelona i AMB.
Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
11.2 Àmbit de la demanda tecnològica
El present estudi considera demanda tecnològica tota empresa de l’àmbit geogràfic
contemplat en el baròmetre, en aquest cas, la totalitat de Catalunya. Aquest fet
s’explica perquè, actualment, tota empresa requereix serveis tecnològics, entre els
que es troben l’accés a Internet o telefonia mòbil, entre d’altres.
Pel que fa a la distribució per sectors de les empreses participants a les enquestes
del Baròmetre 2016, es pot veure la representació de cada sector s’apropa molt en
percentatges a la realitat de l’empresariat català, on el sector serveis és majoritari
amb un 72,5% dels participants.
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
1,9%
26,9%
71,2%
Distribució de les empreses participants per sectors
Sector Primari(Agricultura, ramaderia,silvicultura i pesca)
Sector Secundari(Industrial/Construcció)
Sector Serveis
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 64/77
La representació de les principals activitats dins dels diferents sectors ha estat la
següent:
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Pel que fa a la resposta que hem tingut de les empreses en funció de la seva
ubicació, veiem que la representativitat de les diferents províncies també correspon
força a la distribució geogràfica real de l’empresariat català, amb una alta
concentració a la província de Barcelona, concretament a l’àrea metropolitana.
2%
4%
7%
13%
14%
17%
18%
26%
Indústries tèxtils, confecció, cuiri calçat
Indústries extractives
Indústries alimentació, begudesi tabac
Energia, Aigua i Sanejament
Construcció
Altre
Metal·lúrgia
Fabricació productes
Participació Sector Secundari
3%
3%
5%
5%
7%
8%
9%
10%
10%
11%
12%
18%
Activitats immobiliàries
Hoteleria i Turisme
Comerç detall
Transport i activitats afins altransport
Comerç engròs iintermediaris
Activitats sanitàries i serveissocials
Educació
Activitats artístiques,recreatives i altres serveis
Activitats financeres id'assegurances
Informació i comunicacions
Administració pública
Activitats professionals,científiques i administratives
Participació Sector Serveis
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 65/77
Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i DIRCE
11.3 Investigació quantitativa – Enquesta online
Mitjançant una carta d’invitació es va contactar amb les empreses de les mostres,
les quals van accedir als qüestionaris a través de la web establerta a tal efecte durant
els mesos de març – maig de 2016.
Per assolir un major grau de visibilitat de la recerca s’ha comptat amb el suport de
diferents entitats i associacions professionals que han ajudat activament a la
difusió de l’enquesta mitjançant diferents comunicats enviats per correu electrònic
i publicats a pàgines web i xarxes socials.
Fitxa tècnica de la investigació – Oferta
_ Recol·lecció de dades: Entrevista quantitativa
_ Tècnica: Qüestionari online
_ Dates treball de Camp: 8 de març – 6 de maig 2016
_ Dimensió Mostra: 579 enquestes vàlides en línia
_ Error Mostral: 3,98% per a dades globals per a un nivell de
confiança del 95% i per l’univers de referència
Fitxa tècnica de la investigació – Demanda
_ Recol·lecció de dades: Entrevista quantitativa
_ Tècnica: Qüestionari online
_ Dates treball de Camp: 8 de març – 6 de maig 2016
_ Dimensió Mostra: 428 enquestes vàlides en línia
_ Error Mostral: 4,74% per a dades globals per a un nivell de
confiança del 95% i per l’univers de referència
A diferència d’anys anteriors, enguany l’enquesta de demanda ha assolit una
participació suficient com a considerar la mostra significativa estadísticament.
75%
9%6%
10%
82%
5% 9%
4%
Respostes a l'enquesta per provincia i distribució real al territori
Barcelona Tarragona Lleida Girona
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 66/77
D’aquesta manera, el bloc referent a demanda s’ha incorporat en el cos del
Baròmetre del sector tecnològic 2016. Aquesta significació estadística s’explica
aplicant la següent fórmula a les preguntes realitzades a l’enquesta de la demanda:
𝑛 = 𝑍2 ∗ 𝑝 ∗ (1 − 𝑝)
𝑒2
On:
_ n = mida de la mostra
_ Z = nivell de significació estadística (fixat, en aquest cas, al 95%) = 1,96
_ e = marge d’error admès
_ p = proporció de respostes que s’espera trobar per a cada pregunta (s’ha
fixat l’opció més pessimista) = 50%
Així, observem que, per a un error admès del 5%, la mida de la mostra necessària és
de 385 respostes per a considerar la mostra significativa. Donat que enguany s’han
recollit 428 respostes de l’enquesta de demanda, els resultats obtinguts són
estadísticament significatius per un interval de confiança del 95%, amb un error
mostral del 4,74%.
En global, l’estudi realitzat supera, per primera vegada, la fita de les 1.000 respostes
en el global de l’estudi quantitatiu realitzat. Concretament, en l’edició d’enguany han
participat 1.007 companyies de Catalunya englobant oferta i demanda tecnològica.
Així, la participació manté la seva tendència creixent en quant a nombre de
participants, tal i com es mostra en la següent figura:
Font: Enquestes Oferta i Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae
Aquest augment de la dimensió de la mostra ha permès, mantenint el nivell de
significació estadística, reduir l’error mostral. D’aquesta manera, el Baròmetre
aconsegueix mostrar una visió més precisa del teixit empresarial català, tant del
sector tecnològic com de la resta de sectors, a mesura que aquests darrers cada
vegada es relacionen de manera més extensa amb la tecnologia.
L’aproximació a la realitat del teixit empresarial català, amb forta presència de pimes
i micro-pimes, unit al fet d’adaptar les preguntes de l’enquesta online a les darreres
tendències tecnològiques, fa que els resultats obtinguts puguin diferir en certs
aspectes als resultats de baròmetres anteriors.
Finalment, cal destacar que els resultats obtinguts i representats gràficament
representen els resultats obtinguts mitjançant les enquestes. Així doncs, els casos
0
200
400
600
800
1000
1200
2012 2013 2014 2015 2016
Empreses participants en el baròmetre – Evolució
Oferta Demanda
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 67/77
en què la suma de les diferents categories expressades en els gràfics sumen més
del 100% són deguts a preguntes multi-resposta presents a les mencionades
enquestes.
11.4 Investigació qualitativa – Líders d’opinió i Focus Groups
En aquest apartat s’indiquen els aspectes clau de la metodologia emprada per a la
investigació realitzada amb entrevistes amb líders d’opinió i la realització de focus
groups, centrada en la recollida de dades qualitatives.
D’una banda, s’han dut a terme 26 entrevistes amb líders d’opinió, d’una durada
aproximada d’una hora cadascuna.
Mobile World Capital Aleix Valls CEO
Fundació Pere Tarrés Anna Blázquez Directora Departament Acció Digital
Banc de Sabadell Christian Raset Digital Platforms Director
CISCO Francesc Bert Director CISCO Catalunya
IMI Fco. Rodríguez Gerent
Deliberry Gemma Sorigué CEO & Co-Founder
RocaSalvatella Genís Roca President
Geenapp Gina Tost Co-fundadora & CEO
- - Imma Tubella Ex-rectora de la UOC
IESE Joan Enric Ricart Chairman, Strategic Management Dep.
- - Joan Guanyabens Consultor TIC àmbit Salut
Leitat Joan Parra Director General
Amat Immobiliaris Joana Amat Co-directora General
CTTI Jordi Escalé Director Gerent
Microsoft Jordi Marín Director Catalunya
Suara Jordi Picas Director Tècnic d' Innovació
Secretaria de
Telecomunicacions,
Ciberseguretat i
Societat Digital
Jordi Puigneró Secretari de Telecomunicacions,
Ciberseguretat i Societat Digital
UPC net Josep Mª Ciervo Director General
Dones en Xarxa Lourdes Muñoz Presidenta
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 68/77
IBM Marc Estapé
GBE Territory Manager, Spain-East & Malta -
Regional Manager Catalunya, Aragon &
Balears
Italtel Miguel A. Téllez Deputy General Director
Íncipy Mireia Ranera Vicepresidenta i Directora
UB-IL3 Neli Caldentey Directora General
Seat Pablo Barrios Global Head of Digital Marketing and CRM
Acuntia Vicenç Benages Director Comercial
Cesicat Xavier Gatius Director General
També s’han realitzat 5 focus groups on s’han tractat aspectes específics per a
l’edició del Baròmetre d’enguany, entre els que es troben la transformació digital, la
relació entre les empreses d’oferta i demanda de tecnologia i la formació i gestió del
talent, entre d’altres.
Aquests focus groups han comptat amb un total de 38 participants, la relació dels
quals és la següent (per focus group i ordre alfabètic):
Focus Group Oferta
Masvoz Alfred Nesweda Director General
HP Enterprise Antonio Díaz
Business Develop.
Outsourcing
FHIOS David López Soci Director
ITconic Francisco Javier Martin Director General
Xarxa Oberta de
Catalunya Joan Cervera Director General
Open3s Juan Manuel Pascual CEO
Focus Group Demanda
Hospital General de
Granollers Anna Benavent Dtora. d'Organització i SS.II.
MC Mutual Anna Vallés Dtora. Sistemes d’Informació
BASE Gestió d’Ingressos Carles Casas Cap de Serveis Informàtics
Hospital Parc Taulí Hartmann Estruch Dtor. Sistemes d'Informació
Grup Damm Luis Miguel Martín
Dtor. d’Organització i
Sistemes
Almirall Matthias Moritz
Dtor. Business Technology
Corp.
Estabanell Energia Santi Martínez CEO
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 69/77
Focus Group Mixt
Grup ICA Francesc Xavier Monzó Director Catalunya
ByHours.com Christian Rodríguez Fundador
Sosteca Ferran Tersa Director de Negoci
FGC Jordi Lluís Padierna
Resp. Telecom. i Equip.
d'estació
Indra Pere Jofra Manager
Focus Group Startups
Pangea Reality Guillem Crosas Co-fundador
Washrocks Iván Hernández CEO
Ctytab Joan Escalante CTO
SlashMobility Jordi de Juan Mobile Project Manager
CeliCity José Luis Rodríguez CEO
Bikebitants Miguel Belenguer Fundador
Foot Analytics Miquel Gummà Co-fundador
Parabebés.com Mireia Mir Fundador
Nektria Oriol Serra CMO
Amiritmo Kids Xavier Pallarés CEO
Focus Group Formació
Netmind Bernat Palau CEO
UPC-ESUP Enric Peig Director ESUP
La Salle-URL Francesc Miralles Director ETSEEI
UAB-Escola d’Enginyeria Jordi González Prof. associat
Barcelona Activa Jordi Roca Director de Formació
TBKids Josep Carles Homet Mentor
URV-FEE Josep Miró Responsable FEE
Consell Escolar de
Catalunya Lluis Font President
TecnoCampus Mataró Marcos Fáundez Director
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 70/77
UPC-FIB Núria Castell Degana FIB
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 71/77
11.5 Anàlisi de fonts secundàries
Per l’elaboració del Baròmetre 2016 s’han utilitzat les darreres dades publicades per
IDESCAT, INE i DIRCE en els casos en què s’ha estimat necessari.
Addicionalment, per tal de contextualitzar i contrastar les dades generades per
l’anàlisi quantitativa, s’han utilitzat diferents fonts secundàries elaborades per
diverses entitats a nivell català, espanyol, europeu i mundial. A continuació es llisten
les fonts secundàries utilitzades a cadascun dels 5 blocs temàtics que composen la
present edició del Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2016:
Bloc 1: Oferta tecnológica a Catalunya
[1] DIRCE – INE
[2] Digitalizarse o morir: la transformación digital de industrias y empresas –
CaixaBank Research – Juliol de 2015
[3] La economía digital: la revolución global de os datos - CaixaBank Research -
Juliol de 2015
[4] Informe COTEC 2015 - Fundació Cotec per a la Innovació Tecnològica – Juliol
de 2015
[5] Informe COTEC 2016 - Fundació Cotec per a la Innovació Tecnològica – Maig
de 2016
[6] Segona edició del Baròmetre de la Innovació a Catalunya – Generalitat de
Catalunya/ACCIÓ – Juny de 2016
Bloc 2: Demanda tecnològica a Catalunya
[7] IDESCAT
[8] DIRCE – INE
Bloc 3: La Transformació Digital a Catalunya
[9] Building the Digital Platform: Insights from the 2016 Gartner CIO Agenda Report
- Gartner Executive Programs – 2016
[10] 2015 Global Digital IQ® Survey: Lessons from digital leaders 10 attributes
driving stronger performance – PriceWaterhouse Coopers - Setembre de 2015
[11] Walking the digital tightrope – Fujitsu - Gener de 2016
Bloc 4: Talent, Formació i Recursos Humans
[12] Nota sobre els resultats de l’EPA a nivell sectorial (4t trimestre 2015) –
Observatori d’Empresa i Ocupació – Febrer de 2016
[13] El despido en España: las 10 empresas que lo encabezan este 2015 – El
Economista – Octubre de 2015
[14] Les TIC, un sector estratègic per a Catalunya – Generalitat de Catalunya –
Febrer de 2016
[15] Estudi ITscool, a partir de dades de l’AQU – ITScool – Abril de 2016
[16] Which European country has the highest standard of living? – World Economic
Forum – Abril de 2016
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 72/77
[17] The Future of Jobs Report – World Economic Forum – Gener de 2016
[18] Countries with Higher Levels of Gender Equality Show Larger National Sex
Differences in Mathematics Anxiety and Relatively Lower Parental
Mathematics Valuation for Girls - Stoet G, Bailey DH, Moore AM, Geary DC –
PloS ONE – Abril de 2016
[19] INE, a partir de dades de l’EPA
[20] The Industry Gender Gap – World Economic Forum – Gener de 2016
[21] The gender pay gap in Spain 2015 - European Comission – Abril de 2016
[22] The unadjusted gender pay gap by economic activity – European Comission –
2014
Bloc 5: Les startup a Catalunya
[23] Barcelona Startup Map
[24] Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona – Abril de 2016
[25] Startupxplore
[26] Startuphubs.eu
[27] Doing Business – Banc Mundial – Juny de 2015
[28] El sector startup en Barcelona enero 2016 – Blog Jobs BCN – Gener de 2015
[29] First Study on Talent in Spanish Startups – Talentoscopio – 2014
Les icones utilitzades al llarg del document provenen de la plataforma icons8
11.6 Validació de la metodologia i l’enfocament
El procés d’elaboració del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 ha
comptat en l’edició d’enguany amb un Consell Supervisor encarregat de vetllar per
l’adequació de la metodologia emprada així com de l’enfocament proporcionat a
cadascun dels blocs.
El mencionat Consell Supervisor ha estat conformat per les següents persones i
entitats (en ordre alfabètic de l’entitat):
Consell Supervisor
Associació catalana d'enginyers de telecomunicacions
Pedro Linares President
Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya
Jordi Guix Degà
COEINF
Domingo Olmos ex-Degà
Eduard Martin Degà
COETIC Miquel Conesa Degà
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 73/77
COETTC
Ferran Amago Degà
Robert Barti Secretari General
Daniel Pujol Vocal de la Junta de Govern
Foment del Treball Antonio Sáenz Dtor. d'Innovació i Noves Tecnologies
PIMEC 2020 Daniel Furlan President
11.7 Eixos de l’Indicador de Maduresa Digital (IMD)
El Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya presenta, per primera vegada, un
indicador de maduresa digital de les empreses de Catalunya. El mencionat indicador
mostra el grau de digitalització de les empreses demandants de tecnologia així com
de l’oferta tecnològica de Catalunya.
L’evolució cap a la digitalització afecta el conjunt de l'organització i ha de considerar
tant factors interns com les influències de l'entorn. Per tal d'impulsar la maduresa a
través de palanques clau, s’haurà de conèixer en quin estat es troba l’organització
en aquest aspecte. El grau de maduresa digital d'una companyia es pot mesurar en
els eixos d'experiència digital del client i l'excel·lència digital en les operacions,
mitjançant l'aplicació d'una eina específica. A partir de la formulació de preguntes
que avaluen els diferents àmbits a estudi, d'acord amb el context digital del moment,
obtenim l'Indicador de Maduresa Digital (IMD).
L'indicador de maduresa digital (IMD) mesura capacitats i resultats d'una
organització davant el repte de la transformació.
L'Indicador de Maduresa Digital emprat realitza mesures en cinc dimensions:
Gestió de l’Organització
És fonamental l'existència d'una estratègia gestionada per la
transformació digital de l'organització.
Relació amb els Clients
Un dels aspectes clau de les companyies digitals és la creació
d'una experiència digital diferencial per als seus clients, de
manera que convé estudiar com ens relacionem amb ells i quines
possibilitats de millora podem aplicar.
Activitat productiva
La transformació neix de dins. La nova experiència de client i els
models de negoci capacitats, obliguen a les empreses a
transformar internament per desenvolupar una cultura digital,
processos i operacions més àgils i de treball i col·laboració en
xarxa, que els permetin fer front al canvi amb la rapidesa que
denuncia el mercat. I sense el compromís ferri de l'alta direcció no
podrem transformar la cultura corporativa.
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 74/77
Eines tecnològiques
Hi ha un conjunt de tecnologies que faciliten la transformació
digital, entre les que destaquen, per exemple, les anomenades
SMAC: Social, Mobile, Analytics i Cloud.
Pràctiques digitals
La digitalització també ha comportat nous conceptes i noves
formes de treballar. Entre aquestes es troben el Customer
Journey, l’Omnicanalidad, l'Agilitat, el Crowdsourcing, la
Gamificació, etc.
11.8 Equip de treball i recerca
Les tasques que han permès l’elaboració del present informe han estat realitzades
per Nae, amb la col·laboració i el suport de CTecno. L’equip de treball per a aquest
estudi ha estat format per les següents persones (per ordre alfabètic):
_ Aida de la Mata, CTecno
_ Ana Ramírez, CTecno
_ David Millet, CTecno
_ René Clusa, CTecno
_ Pere Florenza, CTecno
_ Susana Prado, CTecno
_ Xavier Sellarès, CTecno
_ Equip Nae
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 75/77
Entitats que participen en el Patronat del CTecno:
Empreses que formen part del Consell d’Empreses del CTecno:
Empreses Sòcies d’Honor
Empreses Sòcies Protectores
Empreses Sòcies
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 76/77
Agraïm el suport en la difusió de l’enquesta a:
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 77/77
El Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 és un producte del:
Realitzat per:
Amb la coordinació i supervisió del
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de