77
Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Page 2: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 2/77

Índex de continguts

1 Pròleg ........................................................................................................................................ 4

2 Resum executiu ................................................................................................................. 5

3 Bloc 1: Oferta tecnològica a Catalunya .............................................................. 8

3.1 Situació actual del sector tecnològic català ........................................... 8

3.2 Oferta del sector tecnològic ............................................................................ 14

4 Bloc 2: Demanda tecnològica a Catalunya ....................................................17

4.1 Situació actual ............................................................................................................17

4.2 Predisposició tecnològica ............................................................................... 20

4.3 Percepció de l’oferta tecnològica ................................................................. 21

5 Bloc 3: La Transformació Digital a Catalunya ............................................ 25

5.1 Indicador de Maduresa Digital ...................................................................... 25

5.2 Predisposició Digital ............................................................................................ 27

5.3 Tendències de la transformació digital.................................................. 30

6 Bloc 4: Talent, Formació i Recursos Humans ............................................ 32

6.1 Demanda de professionals ............................................................................. 32

6.2 Atracció del talent .................................................................................................. 37

6.3 Competències........................................................................................................... 38

6.4 Gènere femení ......................................................................................................... 40

7 Bloc 5: Les startup a Catalunya ........................................................................... 43

7.1 Radiografia del context startup de Catalunya .................................... 43

7.2 Recursos i finançament ..................................................................................... 47

7.3 Talent .............................................................................................................................. 48

8 Anàlisi DAFO ................................................................................................................... 50

8.1 Fortaleses ..................................................................................................................... 51

8.2 Debilitats ....................................................................................................................... 51

8.3 Oportunitats............................................................................................................... 52

8.4 Amenaces ................................................................................................................... 53

9 Visió de futur .................................................................................................................... 54

10 Reptes i Recomanacions .......................................................................................... 55

10.1 La col·laboració: una nova forma de treballar en xarxa ............... 55

10.2 La velocitat: comprendre els diferents ritmes del canvi .............. 56

10.3 El talent: nous perfils per a un nou entorn ............................................ 57

10.4 La regulació: un repte per la transformació digital ......................... 58

Page 3: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 3/77

10.5 El seguiment: L’Observatori de la Transformació Digital a Catalunya 59

11 Annex – Metodologia .................................................................................................. 61

11.1 Àmbit del sector tecnològic ............................................................................. 61

11.2 Àmbit de la demanda tecnològica ............................................................. 63

11.3 Investigació quantitativa – Enquesta online ....................................... 65

11.4 Investigació qualitativa – Líders d’opinió i Focus Groups .......... 67

11.5 Anàlisi de fonts secundàries ............................................................................71

11.6 Validació de la metodologia i l’enfocament ........................................ 72

11.7 Eixos de l’Indicador de Maduresa Digital (IMD) ................................ 73

11.8 Equip de treball i recerca ................................................................................... 74

Page 4: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 4/77

1 Pròleg

El Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2016, elaborat per vuitè any

consecutiu pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), és un dels documents de

referència imprescindible en tots els àmbits de les TIC. Al llarg d’aquests vuit anys

hem pogut monitoritzar i analitzar l’evolució del sector tecnològic deixant

constància de les seves fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats. Amb el treball

de cada edició i les percepcions de l’estudi d’enguany hem pogut construir un marc

de propostes i reptes per a l’ecosistema tecnològic català. La realització del

Baròmetre des de l’any 2009 el consolida any rere any com l’instrument de major

consens i representativitat de les TIC catalanes.

En aquesta edició del Baròmetre s’identifiquen algunes dissonàncies provocades

per l’actual revolució tecnològica en la que està immersa la societat i l’economia

catalana, i en aquest sentit, es perceben alguns desajustos entre el propi sector

d’oferta tecnològica i la seva demanda. Val a dir que aquests resultats són fruit d’un

treball intens per a copsar la percepció de la demanda tant pel que fa a enquestes

realitzades com a focus groups i entrevistes en profunditat.

Entre d’altres aspectes, l’informe d’aquest any ha analitzat les capacitats i resultats

de les companyies davant els reptes de la transformació digital com a focus

d’especialització. Hem mesurat l’Índex de Maduresa Digital, eina que ens ha permès

detectar una sensible diferència de percepció entre l’oferta i la demanda pel que fa

a la seva digitalització.

A la vegada, hem realitzat un focus group específic sobre l’ecosistema startup català

per visibilitzar quins són els principals problemes que limiten les capacitats

emprenedores a Catalunya. Enguany també hem volgut analitzar un dels reptes

detectats en les anteriors edicions del Baròmetre: la gestió del talent. És per això

que per a la realització d’aquest informe hem realitzat un focus group en què

representants d’entitats de formació han debatut sobre l’atracció del talent així com

del desencaix entre les necessitats de formació i l’oferta regulada.

El Baròmetre sempre ha destacat per un esperit crític constructiu que ha estat

expressat per un conjunt de recomanacions i reptes dirigit als agents de

l’ecosistema. Des del CTecno volem convidar a les entitats afins al sector tecnològic

català a treballar conjuntament per proposar mesures per fer front als reptes

tecnològics, però sobretot, per continuar treballant en el marc de l’excel·lència del

sector tecnològic català.

Enguany cal destacar la feble col·laboració entre l’empresa catalana i el seu

ecosistema, fet imprescindible en un sector atomitzat, on abunda la molt petita

empresa generalista. Hem observat com la transformació dels models de negoci

també exigeix una regulació normativa àgil que promogui entorns estables per a la

innovació i la inversió estrangera.

Finalment, volem agrair la col·laboració desinteressada i molt proactiva de totes les

persones, empreses i entitats que han aportat el seu coneixement, criteri i visió

estratègica i que no han dubtat a compartir-lo per a obtenir aquesta eina de treball

imprescindible per al sector tecnològic català.

Jordi William Carnes

President del CTecno

Page 5: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 5/77

2 Resum executiu

Teniu a les vostres mans la vuitena edició del Baròmetre del Sector Tecnològic de

Catalunya realitzat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno). A l’edició

d’enguany es mostren els continguts analitzats distribuïts en 5 blocs, els quals

conjuguen anàlisi quantitativa i qualitativa.

Una edició amb un intens treball de camp que aporta el major nombre fins ara

d’enquestes rebudes, tant pel que fa a l’oferta i la demanda (més de mil), com per les

27 entrevistes als líders d’opinió i 5 focus groups (grups de treball) realitzats. Tant en

relació a l’anàlisi qualitativa com quantitativa, la participació ha superat la de

baròmetres anteriors, permetent-nos realitzar focus groups amb empreses d’oferta

i demanda tecnològica així com dos focus groups extraordinaris: un d’ells enfocat a

la formació i un altre específic per a startups.

Un baròmetre que inclou nous blocs específics sobre la Transformació Digital, la

gestió del talent i l’ecosistema de startups a Catalunya, a més dels ja tradicionals

d’oferta i demanda. Aquests nous blocs ens permeten oferir una visió més completa

i contextualitzada de l’actualitat del sector tecnològic català i de les tendències de

futur.

Enguany, la percepció del propi sector tecnològic, és positiva i millora la valoració de

baròmetres anteriors (pujant del 6,4 al 6,7). Aquesta percepció es pot explicar per

l’augment de nombre d’empreses al sector, la millora de la situació financera (pel

62% dels enquestats ha augmentat la facturació, cosa que representa un 5% més

que l’any passat), l’increment en el nombre de clients (el 64% dels enquestats afirma

haver augmentat el nombre de clients) i l’augment en els salaris, amb previsió

d’incrementar-se encara més al 2016.

Tanmateix, la demanda no té la mateixa percepció del sector tecnològic: la seva

valoració ha empitjorat respecte el baròmetre anterior (6,5 actual, respecte el 7,1 del

baròmetre 2015). Els criteris principals de compra de la demanda segueixen

orientant-se a proveïdors amb llarga experiència, amb solucions madures i valorant

més l’estalvi que el valor afegit aportat (la demanda ha disminuït la seva inversió en

R+D+I i la seva previsió pel proper any es mantindrà). D’altra banda, la demanda creu

que l’oferta tecnològica no està transmetent bé la seva estratègia de producte ni el

valor afegit del seu catàleg de productes/serveis. En conseqüència, s’ha incrementat

la impressió que el sector no està prou madur i que, a més, evoluciona a poc a poc.

Això comporta una diferència de percepcions entre oferta i demanda que es fa més

evident quan es mesura la preparació pel repte de la Transformació Digital per mitjà

de l’Índex de Maduresa Digital (IMD), introduït com a novetat a l’edició d’enguany del

baròmetre.

L’IMD mesura el grau de digitalització de les organitzacions en 5 eixos: Relació amb

els Clients, Activitat Productiva, Tecnologies Digitals, Formes de Treball i Gestió de

l’Organització, i sobre aquests compara l’oferta disponible, la percepció que els

agents tecnològics tenen sobre la demanda i la situació real de la mateixa demanda.

Existeix una clara

diferència de visions

entre oferta i demanda

4,7

5,1 5,05,3

6,1 6,26,4

6,7

Percepció del sector tecnològic - Oferta

4,7

5,1

5,0

5,3

6,16,2

7,1

6,5

Percepció del sector tecnològic - Demanda

Page 6: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 6/77

Segons l’IMD, confeccionat per mitjà d’enquestes online, existeix una diferència

clara entre la percepció que té l’oferta sobre el grau de digitalització de la demanda

(línia gris puntejada) i el catàleg de productes/serveis que l’oferta ofereix (línia

vermella). A la vegada, hi ha una diferència molt evident entre el grau de digitalització

de la demanda (línia negra) i la percepció que l’oferta té dels seus clients.

D’aquesta anàlisi també

s’extreu que les empreses de la

demanda focalitzen la seva

transformació digital a les

àrees d’organització i

estratègia i assumeixen que la

transformació digital s’ha de

realitzar a tots els nivells dins

l’empresa.

No obstant, aquesta estratègia

de Transformació Digital no

s’implementa correctament, tal

i com mostren els baixos indicadors de maduresa en els eixos de “Tecnologies

digitals” i “Formes de Treball”.

Aquesta situació es reafirma amb el fet que la pràctica totalitat de les companyies

enquestades reconeix la transformació digital com un procés necessari, però només

un 39% veu la seva plataforma tecnològica capaç d’adaptar-se als reptes que els hi

planteja el futur i menys del 25% afirma tenir un pla estratègic on la tecnologia

esdevingui un element clau.

La situació actual, doncs, ens planteja uns reptes orientats a una Transformació

Digital que ja ha començat però que està generant més dubtes i incerteses que

seguretats. En aquesta línia té un paper capital la gestió del talent. L’ocupació en el

sector tecnològic ha baixat en 6.000 persones motivada per diferents factors, entre

els que es troba l’impacte d’acomiadaments realitzats a grans empreses del sector.

Malgrat això, un gran percentatge de les empreses enquestades afirmen haver

augmentat el nombre d’empleats al 2015, haver incrementat els salaris i disposar de

plans de retenció i atracció de talent.

Tot i així, el mercat laboral segueix necessitant més professionals tecnològics però

manifesta dificultats en trobar els perfils adequats.

Aquest fet es deu a què, d’una banda, les matriculacions universitàries a graus

tecnològics no augmenten i, de l’altra, segueix havent un desalineament entre les

competències que requereixen les empreses (competències més transversals i de

negoci) i els perfils que surten de les universitats i altres entitats.

En darrer lloc, i com a novetat en la present edició del Baròmetre, s’ha realitzat un

focus group específic sobre l’ecosistema startup català. El caràcter emprenedor i el

talent català es veuen potenciats per una important cultura de col·laboració, fet que

diferencia aquest ecosistema startup de la resta del sector tecnològic, i per

incubadores i acceleradores que permeten que el sector startup català sigui líder a

Espanya.

No obstant, les startups que han participat a l’estudi coincideixen en què l’accés al

finançament en les primeres fases del negoci juntament amb els criteris de solvència

La pràctica totalitat de

les companyies

catalanes

enquestades reconeix

la transformació

digital com un procés

necessari

L’ecosistema startup

català és líder a

Espanya

El talent català és

molt potent a nivell

tècnic però requereix

més competències

transversals

0

1

2

3

Gestió del'Organització

Relació amb elsclients

Activitat ProductivaTecnologies Digitals

Formes de Treball

IMD - Oferta i Demanda

Cobertura de la oferta

Situació Demanda

Com veu l'oferta a la demanda

Page 7: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 7/77

demanats per col·laborar amb grans empreses i l’Administració Pública segueixen

sent els principals problemes que limiten la seva capacitat de desenvolupament a

Catalunya.

Totes les dades exposades anteriorment permeten copsar la situació actual del

sector tecnològic català. Aquesta situació, on la Transformació Digital té un paper

clau, planteja un seguit de reptes i recomanacions a assolir per tal d’aprofitar tot el

potencial del sector:

_ La col·laboració: comprendre els beneficis de treballar en xarxa tant

internament com entre els diferents agents que participen al sector

tecnològic català.

_ La velocitat: comprendre els diferents ritmes del canvi en l’adopció de

tecnologies així com en l’adopció de la Transformació Digital dins les

organitzacions.

_ El talent: promoure nous perfils adaptats a un nou entorn digital.

_ La regulació: adaptar els marcs normatius a la nova era digital.

_ El seguiment: crear l’Observatori de la Transformació Digital a Catalunya.

En conclusió, la Transformació Digital no és un canvi tecnològic, sinó un canvi

cultural que s’ha de dur a terme amb el suport de les noves tecnologies. Les

empreses han de trobar noves maneres de relacionar-se i de treballar que els

permeti explorar noves oportunitats de negoci i millorar el servei ofert als seus

clients. En aquest nou paradigma, les persones passen a ser el motor del canvi i per

això la seva formació i talent és un dels punts crucials per a una transformació

exitosa.

D’aquesta manera, hi ha una bona dinàmica en el sector tecnològic i s’han

experimentat millores respecte anys anteriors, però apareixen alguns indicadors

esmentats anteriorment que assenyalen que queda molta feina per fer. El sector

tecnològic ha d’esforçar-se per adaptar-se al nou entorn que es planteja si no vol

córrer el risc de veure’s sobrepassat per la Transformació Digital que ja està duent

a terme la societat catalana.

Les persones, i no la

tecnologia, són el

motor del canvi en la

Transformació Digital

Page 8: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 8/77

3 Bloc 1: Oferta tecnològica a Catalunya

El primer bloc que es presenta en l’edició del baròmetre d’enguany és una

radiografia de l’estat de l’oferta tecnològica de Catalunya. La informació present en

aquest bloc presenta la situació actual de les empreses oferents de productes i

serveis amb base tecnològica a Catalunya així com un anàlisi del catàleg ofert.

3.1 Situació actual del sector tecnològic català

El sector tecnològic català, format per les empreses que ofereixen serveis i

productes tecnològics, es composa de 12.496 empreses1. Aquesta xifra mostra el

creixement en el sector donat l’increment en el nombre d’empreses respecte a anys

anteriors:

Font: DIRCE/INE

D’aquesta gràfica cal destacar també el gran nombre d’empreses sense assalariats,

que al 2015 han arribat a les 7.516 empreses, representant el 60,15 % del total

d’empreses del sector tecnològic a Catalunya.

Pel que fa als subsectors que integren el sector TIC, segons l’enquesta realitzada en

el present baròmetre, destaca el subsector de serveis de consultoria i integració de

sistemes amb un nombre més elevat d’empreses.

Aquesta realitat es la que es veu reflectida al següent gràfic extret de l’enquesta

d’oferta:

1 DIRCE – INE. Dades referents a 2015 per CCAA, activitat principal (grups CNAE) i estrat d’assalariats. Grups CNAE 2009 utilitzats per al càlcul: 261, 262, 264, 465, 611, 612, 613, 619, 620, 631, 951

57%59% 60% 60% 60% 59% 60% 60%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Empreses TIC a Catalunya

Percentatge sense assalariats Total

Sense assalariats 0 a 10 treballadors

El 93% de les

empreses amb

oferta TIC són

empreses amb

menys de 10

treballadors

Page 9: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 9/77

Font: Enquesta oferta - Baròmetre 2016 – CTecno-Nae

En particular, a partir de les dades de l’enquesta s’ha pogut corroborar que les línies

de negoci principal del sector tecnològic, en nombre d’activitat, són:

_ Consultoria i integració de sistemes

_ Telecomunicacions i Xarxes

_ Aplicacions especialistes per sectors i SW Seguretat i Infraestructures)

3.1.1 Àrees de desenvolupament del negoci

Les principals zones de negoci del sector tecnològic català engloben l’àrea

metropolitana de Barcelona i la resta d’Espanya, tal i com s’observa a la següent

figura:

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

A partir d’aquesta gràfica, de la localització de les empreses del sector segons

l’enquesta i de les conclusions extretes de les entrevistes i focus groups realitzats,

53%

38%

56%

16%

10%

22%

9%

7%

Barcelona

Resta de Catalunya

Resta d'Espanya

Resta d'Europa

Amèrica del Nord

Amèrica Central i del Sud

Àfrica

Resta del món

Principals zones de negoci

Barcelona i la

resta d’Espanya

són les

principals zones

de negoci per a

les empreses del

sector

tecnològic

enquestades

Page 10: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 10/77

podem concloure que les empreses tecnològiques es troben principalment

localitzades a prop del negoci, cosa que atorga encara importància a la proximitat al

client pel que fa a l’oferta tecnològica.

En referència a la internacionalització de les empreses del sector tecnològic,

observem que el 40% de les empreses ja consideren els territoris estrangers com a

principals zones on desenvolupen el seu negoci.

3.1.2 Situació financera

L’evolució de la facturació de l’oferta d’aquests últims anys presenta una tendència

positiva. El nombre d’empreses que milloren resultats passen del 57% al 62% dels

enquestats, i les previsions pel proper any indiquen un increment encara més

pronunciat.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Aquest augment coincideix amb un increment del nombre de clients, com afirmen

haver experimentat el 64% de les empreses de l’oferta durant el 2015.

Només el 12% de les respostes reflecteixen un descens a la seva cartera de clients.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

15,0%

28,2%

56,8%

15,1%

23,1%

61,9%

5,3%

13,3%

81,4%

Es redueix Es manté Augment

Evolució de la facturació

2013-2014 2014-2015 2015-2016 (previsió)

26%34% 33% 35%

35%

44% 43% 46%

38%22% 23% 19%

2012 2013 2014 2015

Evolució del marge

Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduït

El 64% dels

enquestats

afirmen que el

nombre de

clients ha

augmentat al

2015

Page 11: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 11/77

Juntament amb la facturació, també ha augmentat el marge d’explotació. Durant

l’últim any s’ha reduït del 23% al 19% el nombre d’empreses enquestades que

empitjora en aquest aspecte, a la vegada que augmenta del 33% al 35% les que ho

milloren.

3.1.3 Inversió R+D+I

El 91,4% de les empreses del sector tecnològic afirmen invertir en R+D+I. L’àmbit

principal en què s’inverteix és en la Renovació i Ampliació de la gamma de

Productes o Serveis. Només el 8,6% dels enquestats no fan cap inversió en R+D+I.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Aquesta dada coincideix amb el que s’indica a l’informe “Digitalizarse o morir: la

transformación digital de industrias y empresas” de juliol del 2015, on les empreses

considerades nadiues digitals i les revolucionades (que són principalment les

empreses del sector tecnològic) són les que s’han orientat més a desenvolupar el

seu negoci en un entorn digital, i per tant, són la punta de llança de la transformació

digital i té sentit que el seu àmbit d’inversió principal en R+D+I sigui l’evolució de

nous productes i serveis tecnològics.

En relació amb aquestes dades, altres estudis com l’informe del COTEC 2015, també

detecten una problemàtica amb la innovació a nivell estatal, destacant com a

problemes principals:

_ Els empresaris no valoren R+D+I com a factor essencial de competitivitat

_ Les administracions donen poca prioritat a les polítiques de suport al R+D+I

_ Els centres tecnològics no ajusten la seva oferta a les necessitats de les

pimes.

Aquest informe, així com l’informe COTEC 2016, ens diu que les microempreses2 fan

un esforç superior, en percentatge respecte a la seva facturació (4,82%), al de les

2 Empreses amb menys de 10 treballadors i que a Catalunya representa, en el sector tecnològic, el 93% de les empreses, segons dades del Dirce/INE.

64,1%

30,7%

27,6%

24,6%

0,6%

Renovació/Ampliació GammaProductes/Serveis

Renovació/Ampliació ProcessosProductius

Canvis en l'Organització i Gestió

Canvis en Qualificacions delsProfessionals

Altre

Àmbits principals d'inversió R+D+I

El 25% dels

enquestats

inverteixen més

del 10% de la

seva facturació

en R+D+I

Les

microempreses

fan un esforç

superior

respecte al

R+D+I en relació

a la seva

facturació

Page 12: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 12/77

grans empreses (inversió al voltant del 0,9% 3 sobre la seva facturació) tot i que el

resultat, el valor absolut de la inversió i per tant la grandària del projecte que es pot

escometre és substancialment diferent.

3.1.4 Principals frens al sector tecnològic català

S’ha vist que la situació financera de les empreses tecnològiques de Catalunya està

millorant i els indicadors de R+D+I anuncien que l’oferta tecnològica està treballant

per a renovar i ampliar la gamma de productes i serveis que ofereixen als seus

clients. Malgrat això, hi ha indicadors4 que ens avisen de que aquesta evolució de

serveis no està arribant correctament a la demanda i el mateix sector tecnològic n’és

conscient de la situació.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Tal com es pot comprovar a la gràfica anterior, els principals frens estan relacionats

amb la dimensió del teixit empresarial del territori, majoritàriament petita i mitjana

empresa, i que aquest tipus de teixit no prioritza demandes innovadores. Això fa que

l’escala del mercat objectiu quedi reduïda.

Aquest fet també es reflectia en el baròmetre de l’any anterior, tal i com s’observa a

la següent figura:

3 Inversió en R+D+I dividit per la xifra de negoci 4 Bloc 2: Demanda, Percepció de l’oferta tecnológica

47%

42%

34%

32%

31%

26%

14%

13%

2%

La falta de demanda innovadora per part de lesempreses

L'estructura del teixit empresarial de la petita imitjana empresa

L'escala del mercat actual del negoci

La falta de finançament privat

La falta de competència dels recursos humans

La poca innovació i desenvolupament

L'escàs nivell de desenvolupament tecnològicde la societat catalana

La falta d'internacionalització de les empresesTIC catalanes

Altres

Principals frens al sector tecnològic català - 2015Els enquestats

assenyalen la

falta de

demanda

innovadora com

a principal fre,

seguit

l’estructura del

teixit

empresarial

format per

PIMEs i l’escala

del mercat

actual del

negoci com els

principals frens

pel sector

tecnològic

català

Page 13: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 13/77

Font: Històric Baròmetres CTecno

3.1.5 Percepció del sector tecnològic

Finalment, tot i els frens exposats anteriorment, la percepció de la situació del sector

tecnològic per part de les empreses que en formen part continua amb l’evolució a

l’alça experimentada des del 2008. Això es pot relacionar amb la millor situació

financera del sector, exemplificada en l’augment en facturació, marge d’explotació i

nombre de clients.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

L'escala del mercat actual del negoci

L'estructura del teixit empresarial de lapetita i mitjana empresa

La manca de demanda de comprainnovadora per part de les…

La falta de finançament privat

La manca d'internacionalització de lesempreses TIC catalanes

La poca innovació i desenvolupament

La manca de competències delsrecursos humans disponibles en el…

L'escàs nivell de desenvolupamenttecnològic de la societat catalana

Altres

Frens al sector tecnològic català - Històric

2014 2013 2012 2011 2010

4,7

5,15,0

5,3

6,16,2

6,4

6,7

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Percepció general de la situació del sector tecnològic per part de l'oferta

“Les empreses

tecnològiques

s'apropen a la

demanda des de

la tecnologia,

falta gent que

pugui co-crear i

innovar

juntament amb

les empreses

sobre el

producte i

serveis destinats

al client final. Es

fabrica bé, però

costa definir les

solucions.”

Josep Mª Ciervo

– UPCnet

0% 0% 1% 2% 3%9%

26%

32%

26%

0% 1%

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Page 14: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 14/77

3.2 Oferta del sector tecnològic

3.2.1 Tipus d’oferta actual

Tal com s’ha comentat a l’apartat 3.1.3 (Inversió R+D+I), l’oferta està invertint en la

creació de nous productes per donar resposta a les necessitats de la demanda.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

De l’enquesta realitzada, es pot concloure que les tecnologies més consolidades i

amb més oferta són les relatives a Seguretat, Mobilitat, Xarxes Socials i Cloud amb

molta diferència respecte a la resta. Durant el 2015 Cloud Computing i Big Data i

Analítics són les àrees que més oferta han incorporat. Concretament, la pujada del

Big Data al 2015 va en línia amb els resultats del Baròmetre de la Innovació a

Catalunya 2016: aquest estudi assenyala el Big Data com element diferencial en la

innovació de la demanda a Catalunya5.

L’enquesta ens mostra que, tot i la inversió en nous productes i serveis apuntada en

gràfics d’anys anteriors, l’oferta en àrees tan en boga com el Big Data, eCommerce,

o IoT (Internet de les Coses) encara és minoritària. Altres línies de negoci, com la

Realitat Augmentada i Digital Home estan encara per desenvolupar, amb poca oferta

i sense previsió de creixement en els propers anys.

5 Segona edició del Baròmetre de la Innovació a Catalunya. Generalitat de Catalunya – ACCIÓ – Juny de 2016

66%

65%

80%

37%

65%

38%

37%

10%

29%

14%

14%

10%

6%

15%

21%

18%

6%

11%

5%

6%

0% 50% 100%

Mobilitat o Aplicacions Mòbils

Xarxes Socials

Seguretat

Internet de les Coses

Informàtica Distribuïda i CloudComputing

Big Data i Analitics

Mitjans de Pagament / e-Commerce

Realitat Augmentada

Automatització Industrial

Digital Home

Evolució de l'oferta

No hi ha previsió A partir del 2016 Al 2015 Abans del 2015

Les tecnologies

més

consolidades i

amb més oferta

són les relatives

a Seguretat,

Mobilitat, Xarxes

Socials i Cloud

Àrees com el Big

Data o l’IoT no

estan

evolucionant en

línia amb les

expectatives

despertades en

anteriors

baròmetres

Page 15: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 15/77

Si comparem aquest resultat amb el de baròmetres anteriors:

Font: Històric Baròmetres CTecno

Es pot apreciar que àrees com el Cloud Computing segueixen sent tendències que

desperten molt interès. Altres productes com els de Seguretat no són només una

àrea d’interès sinó que s’ha materialitzat ja com una línia de negoci en una amplia

part del sector.

Big Data va aixecar un gran interès al Baròmetre 20146, però es va comprovar al

Baròmetre 20157 que poques empreses desenvolupaven projectes en aquest àmbit.

A l’edició d’enguany segueix quedant patent que són poques les empreses de

l’oferta que desenvolupen serveis de Big Data, però es manté la previsió de

creixement en un futur.

Per tant, la tendència de desenvolupament de productes com el Big Data o IoT no

està evolucionant en línia amb les expectatives despertades en anteriors baròmetres,

tot i que experimenten creixements i mantenen previsions de continuïtat.

6 Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2014 7 Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2015

47%

39%

30%

27%

24%

16%

16%

16%

2%

53%

52%

35%

32%

38%

25%

17%

19%

4%

46%

48%

26%

29%

40%

32%

16%

16%

7%

Mòbil

Informàtica distribuida i CloudComputing

Seguretat en les comunicacions

Smart cities

Big Data

Internet de les coses

Energia (eficiència, smart grids, etc.)

Software social

Impressió 3D

Evolució de l'oferta - Històric

Ja adoptat al 2014 Es preveu pel 2015 Es preveu a mig termini

“L’oferta

existeix, és

bona i les

solucions són

interessants.

No obstant, es

troba a faltar

homogeneïtat,

l’oferta és molt

dispersa, falten

clústers/hubs

d'oferta”

Jordi Picas –

Suara

Page 16: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 16/77

3.2.2 Dificultat per arribar a la demanda

Les dificultats que l’oferta detecta per a poder arribar al seu mercat objectiu estan

molt relacionades amb els frens que hem detectat anteriorment, exposat a l’apartat

3.1.4. Així, des del punt de vista del sector tecnològic, aspectes com la immaduresa

de la demanda o el preu són les principals barreres exposades:

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Més del 86% dels enquestats del sector tecnològic consideren que pateixen d’una

mancança de visió del negoci dels seus clients. Això dificulta l’alineament dels

serveis oferts amb el negoci dels seus clients i que els clients puguin visualitzar els

avantatges que les solucions innovadores poden aportar.

Aquest desalineament entre oferta i demanda, expressat tant pels líders d’opinió

entrevistats com en els focus group realitzats, podria explicar la manca de

materialització d’alguns productes/serveis innovadors i el posicionament en preu.

La demanda estarà disposada a pagar per allò que entengui que li aporta benefici

(willingness to pay).

“Les ofertes van

enfocades a la

tecnologia i no

al negoci”

Aleix Valls –

Mobile World

Capital

Barcelona

“Les empreses

no incorporen

allò que no

entenen, i el que

està passant ara

no és fàcil

d’entendre”

Joan Parra -

Leitat

Page 17: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 17/77

4 Bloc 2: Demanda tecnològica a Catalunya

En aquest bloc generem una fotografia de la situació actual de la demanda del

sector tecnològic a Catalunya. La seva intenció és fer una diagnosi de les

necessitats i prioritats de les empreses a les quals el sector tecnològic català dóna

servei. Amb aquest propòsit s’ha realitzat una enquesta específica destinada a

empreses que són usuàries de serveis i productes tecnològics.

4.1 Situació actual

Segons dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) publicades per l’IDESCAT a

data d’1 de gener de 2016, el total d’empreses amb seu a Catalunya l’any 2015 ha

assolit la xifra de 584.3698. Aquest fet implica que és el primer any des que es

confecciona el Baròmetre que aquesta xifra creix respecte a l’any anterior.

Font: IDESCAT, a partir del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE

De les empreses presents a Catalunya, el 95,4% tenen menys de 10 empleats, i

concretament un 55,6% no tenen cap assalariat. Això planteja un escenari de clients

per al sector tecnològic català majoritàriament format per autònoms i PIMEs.

8 Font Idescat, a partir del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE. No s'inclouen les següents divisions de la CCAE-2009: 01–03 (Agricultura, ramaderia i pesca), 84 (Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria) i 97–99 (Activitats de les llars i organismes extraterritorials).

626.020

619.624

609.670 601.801

592.192

580.804

576.565

584.369

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Evolució del nombre d'empreses a Catalunya

Page 18: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 18/77

Font: IDESCAT, a partir de dades del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE

Respecte la distribució de les empreses en el territori, el 75,5 % estan ubicades a la

província de Barcelona, un 10,1 % a Girona, un 8,7 % a Tarragona i un 5,7 % a Lleida9.

Aquestes proporcions es mantenen pràcticament estables des del primer any de

confecció del Baròmetre.

L’evolució del marge d’explotació marca una certa estabilització després d’uns anys

de recuperació. Hi ha un augment respecte l’any passat del nombre d’empreses que

milloren marge, mentre que les que empitjoren no superen el 19%.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres

CTecno

9 Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE

56,5%55,4%55,0%56,7%56,9%55,7%

39,0%40,0%40,3%38,4%37,9%39,0%

4,6%4,6%4,7%4,9%5,1%5,3%

201520142013201220112010

Empreses amb seu a Catalunya per nombre d'assalariats

0 1–9 ≥ 10

20,0%26,0% 22,0% 27,1%

40,4%

40,0%35,0% 44,0%

57,3%40,7%

41,0% 38,0% 34,0%

15,6% 18,9%

2011 2012 2013 2014 2015

Evolució del marge d'explotació

Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduït

El 95,4% de les

empreses amb

seu a Catalunya

tenen menys de

10 treballadors

Page 19: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 19/77

La facturació segueix experimentant un augment generalitzat, amb més del 50% de

les empreses que milloren resultats respecte l’any anterior i la previsió és encara

millor de cara l’any 2016:

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres

CTecno

Per altra banda, el fet exportador sembla consolidar-se. Una majoria de les

empreses consultades, un 64,5%, han tingut experiències internacionals durant l’any

2015, el que representa un augment del 22,2% respecte al resultat del Baròmetre

anterior.

Les empreses que han tingut experiències internacionals en anys anteriors

continuen mantenint aquesta activitat, on el 92,6% manté o augmenta el grau de

satisfacció, amb una valoració general que puja respecte anys anteriors del 6,69 al

7,29.

Els principals països d’actuació i on es detecten oportunitats de negoci semblen

marcats per la proximitat i facilitats comercials del mercat europeu i els països

d’Amèrica Central i del Sud, on l’idioma és un element facilitador. Aquesta

distribució coincideix amb l’opinió mostrada per l’oferta respecte les principals àrees

de negoci a l’estranger:

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

55,7% 54,7%65,0%

24,8% 27,9%

25,7%

19,5% 17,4%9,4%

2014 2015 Previsió 2016

Evolució de la facturació

Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduït

2%

5%

6%

7%

7%

8%

9%

13%

16%

22%

24%

26%

32%

Oceania

Altres Africa

Golf Pèrsic

Magreb

Japó

Altres països d'Amèrica del Nord

Altres Àsia

Xina

Altres països i territoris d'Europa

EEUU

EU28

Am Central i Sud

EU15

Oportunitats de Negoci a l'Exterior

La facturació

s’ha incrementat

i es preveu una

major millora pel

2016

Page 20: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 20/77

4.2 Predisposició tecnològica

Podem considerar que la predisposició tecnològica d’una companyia ve marcada

principalment per la seva estratègia en relació a la tecnologia i la seva voluntat per

buscar la innovació.

En primer lloc, preguntant a les empreses sobre les plataformes tecnològiques10 de

què disposen, l’opinió majoritària és que aquestes cobreixen les necessitats actuals.

No obstant, també indiquen que les plataformes de què disposen no estan

preparades per les exigències futures de les seves organitzacions.

Les empreses que opinen que no requereixen d’una plataforma tecnològica són una

minoria, cosa que indica clarament la conscienciació de la necessitat de fer ús de

tecnologia per desenvolupar el negoci.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

El segon element que explica la predisposició tecnològica d’una companyia, la

inversió en innovació, segueix essent important per a la majoria de les empreses

enquestades. A continuació es mostren dades extretes de l’enquesta realitzada

enguany comparades amb dades d’anteriors baròmetre en relació a la inversió en

R+D+I:

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres

CTecno

10 Conjunt d’infraestructures, sistemes i eines tecnològiques que les empreses disposen per donar suport als seus processos de negoci i operatius

3,0%

57,5%

39,5%

No tenim necessitats que requereixin l'ús deles TIC

La plataforma és suficient per donar suport alsprocessos de negoci

La plataforma és flexible i pensada peradaptar-se a canvis futurs del negoci

Plataforma Tecnològica

34% 32% 28% 30%

43% 50%41% 39%

9%4%

10% 12%

14% 13%21% 18%

77%83%

69% 69%

2013 2014 2015 2016

Inversió en R+D+I

Augmentat Mantingut

Reduit No disposen

Augmentat o Mantingut

Les respostes a

l’enquesta ens

indiquen que, tot

i seguir sent

important, la

inversió en

R+D+I

disminueix i no

hi ha previsió

que aquesta

tendència canviï

a curt termini

Page 21: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 21/77

Com es pot observar, tot i que la inversió en R+D+I de les empreses de la demanda

segueix sent important, al llarg del 2015 ha disminuït del 83% al 69%, el percentatge

d’empreses que han augmentat o mantingut el seu pressupost en R+D+I. Al 2016 es

preveu que aquest percentatge s’estabilitzi.

Les respostes a l’enquesta indiquen que disminueix la R+D+I i que no hi ha previsió

que aquesta tendència canviï a curt termini. Un 12% dels enquestats ha disminuït el

pressupost en recerca i un 18% no en té cap partida destinada a tal efecte.

Altres dades com els indicadors d’inversió i clima empresarial proporcionats per

l’IDESCAT i l’INE corroboren aquest descens en innovació. 11

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres

CTecno

A partir del gràfic anterior podem extreure que existeix una clara correlació entre la

inversió en R+D+I i la facturació. Entre les empreses que han experimentat un major

increment de facturació són majoria aquelles que es decideixen per mantenir o

augmentar aquesta partida, mentre que aquelles que la redueixen o no en tenen són

les que han patit una major davallada en els seus ingressos.

4.3 Percepció de l’oferta tecnològica

Quan als enquestats de la demanda se’ls ha preguntat per la seva percepció sobre

l’oferta tecnològica, el grau de maduresa de la solució i l’experiència del proveïdor

tecnològic continuen tenint molt pes, fet que penalitza les solucions més

innovadores i les noves empreses.

11 Consultades les dades disponibles de DGT, IDESCAT i INE, veiem que la matriculació de vehicles industrials, el nombre d’ocupats, el nivell de preus o marxa del negoci han experimentat una caiguda durant el 2015.

10,0%

7,1%

13,5%

36,4%

44,0%

10,0%

71,4%

54,1%

36,4%

24,0%

30,0%

7,1%

10,8%

9,1%

12,0%

50,0%

14,3%

21,6%

18,2%

20,0%

-10% o més baix

Entre -10% i -0,1%

S'ha mantingut

Entre 0,1% i el 10%

Més del 10%

R+D+I

Ev

olu

ció

de

la

fa

ctu

rac

Evolució del pressupost d'inversió en R+D+I al 2015 respecte a l'evolució de la facturació entre 2014 i

2015

Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduit Sense inversió

Segons el

Baròmetre de la

Innovació a

Catalunya de

2016, el 57% de

les empreses

innovadores són

també

exportadores

Page 22: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 22/77

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

D’altra banda, el preu és el criteri que més pes té, corroborant l’opinió per part de

l’oferta que la demanda ha fet pressió pel preu dels serveis/productes, el que ha

repercutit en la qualitat percebuda. Aquest fet està relacionat amb els resultats

obtinguts al bloc 1 i a les afirmacions recollides a les entrevistes i focus groups

realitzats: l’oferta té dificultats per transmetre el valor afegit que les seves solucions

tecnològiques aporten al negoci dels seus clients.

Addicionalment al grau de maduresa de la solució i el preu, els enquestats mostren

preferència per solucions globals més que col·laborar amb diferents proveïdors en un

mateix projecte (només un 10% aposta per coordinar diferents proveïdors).

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres

CTecno

26%

17%

19%

19%

18%

52%

44%

53%

54%

41%

Cost de la solució davant valor afegit

Proveïdors amb solucions globals davantprojectes multiproveïdor

Alt grau de maduresa de la solució

Proveïdors amb llarga experiència

Proximitat geogràfica del centre dedecisió del proveïdor

Criteris de compra tecnològica

Totalment d'acord Parcialment d'acord

Parcialment en desacord Totalment en desacord

34,8%

7,5%

9,6%

42,8%

1,9%

1,4%

27,70%

3,30%

9,40%

51,10%

6,50%

2%

No es pot generalitzar, depèn de l'actor enqüestió

Ni l'estratègia de producte ni la decomunicació estan ben resoltes

Deixa molt a desitjar, els missatges són moltconfusos i no s'orienten a la demanda

En general és correcta, els actors transmetenla seva oferta de forma més o menys clara

És molt bona, es transmet de forma clara iòptima

Altres

Valoració de la comunicació rebuda per part de l'oferta

Baròmetre 2016 Baròmetre 2015

“Els actors

tecnològics han

d’esforçar-se en

aconseguir

explicar millor

els beneficis de

les solucions en

clau de negoci”

Miguel A. Téllez

- Italtel

“El client ha

mirat massa el

preu, perjudicant

la qualitat de

l’oferta, i això ha

estat un error”

Francesc Bert –

Cisco Systems

Page 23: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 23/77

Pel que fa a la comunicació, es percep que el sector transmet la seva oferta de

manera més o menys correcta. Tot i això, la valoració general ha empitjorat respecte

l’any anterior, quedant només en un 2% la demanda que entén que l’oferta comunica

de manera clara. En aquest sentit, es demana més orientació al negoci de client i

més adaptabilitat per part del servei ofert.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Respecte a l’externalització de serveis tecnològics, aquests es gestionen

majoritàriament de forma internalitzada en el 43,5% dels casos a les empreses

catalanes. L’aposta per l’externalització dels serveis tecnològics entre les empreses

enquestades és més elevada en aquelles que tenen més de 10 empleats, arribant al

63,2% les empreses en aquest cas. Només un 17% dels enquestats gestiona els

serveis tecnològics totalment amb personal intern, la majoria d’elles petites

empreses.

Per part dels entrevistats del sector demanda hi ha un requeriment generalitzat que

l’oferta es presenti en mode de servei i no producte, amb un caràcter menys

marcadament tecnològic i més orientat al negoci de l’empresa client. Igualment es

demana poder participar en el disseny de la solució a implantar.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres

CTecno

63,2%

47,4%

56,5%

36,8%

52,6%

43,5%

10 o més empleats

Menys de 10 empleats

Total General

Externalització de serveis tecnològics

Serveis TIC principalment Externalitzats Serveis TIC principalment Interns

2,9%

26,1%

45,6%

25,4%

2,3%

29,8%

43,6%

24,3%

Està molt immadur, em provoca encaradesconfiança

Ha anat evolucionant poc a poc, però encara hoha de fer molt més

Està prou madur com per abordar algunprojecte, tot i així necessita evolucionar

Està madur i és capaç de respondre a lesmeves necessitats

Valoració del Sector Tecnològic

Baròmetre 2016 Baròmetre 2015

“Les ofertes que

es reben solen ser

productes/serveis

estàndard. Es

necessita més

que això, es

requereix un

projecte al

darrere”

Anna Blázquez -

Fund. Pere Tarrés

“No s'ha de

vendre

tecnologia, s'ha

de vendre

servei”

Joan

Guanyabens –

Consultor TIC

àmbit Salut

Page 24: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 24/77

Pel que fa a la valoració del sector tecnològic, la demanda percep que l’oferta ha

evolucionat poc. Concretament, aquesta visió la comparteixen un 3,7% dels

enquestats més que l’any anterior. Així mateix, la demanda opina que el sector

tecnològic català no pot cobrir, actualment, totes les seves necessitats, fet que porta

a un cert desajust entre oferta i demanda que cal tenir en compte.

Aquesta percepció es reflecteix en un descens de la nota que la demanda posa a

l’oferta tecnològica enguany respecte a l’any passat, trencant la tendència a l’alça

que es venia produint des dels inicis del Baròmetre.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i Dades històric de baròmetres

CTecno

4,7

5,1 5,0

5,3

6,1 6,2

7,1

6,5

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Percepció general del sector tecnològic per part de la demanda

1% 1%4%

9%

14%16%

21%24%

9%

2%

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Les respostes a

les enquestes,

juntament amb

les opinions

proporcionades

per líders

d’opinió i focus

group, mostren

un cert desajust

entre oferta i

demanda que

cal tenir en

compte

Page 25: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 25/77

5 Bloc 3: La Transformació Digital a Catalunya

El Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya de 2016 dedica un apartat específic

a la Transformació Digital de les empreses. Segons la consultora tecnològica

Gartner, 2016 serà un any clau en termes de Transformació Digital, marcant l’inici

d’un període de gran rellevància d’aquesta competència dins de les organitzacions:

El negoci digital està passant de ser una visió estratègica de futur dels líders de TI i

líders digitals a proporcionar un avantatge competitiu real a dia d’avui.12

Aquesta apreciació sembla majoritària entre els líders d’opinió consultats per l’equip

del Baròmetre i és prioritari conèixer l’estat de les empreses catalanes al respecte i

com estan de preparades per afrontar aquest repte que sembla imminent.

L’enquesta d’enguany inclou preguntes destinades a obtenir les dades necessàries

per mesurar capacitats i resultats de les organitzacions davant el repte de la

transformació i conformar l’Indicador de Maduresa Digital (IMD13) de les empreses

catalanes.

5.1 Indicador de Maduresa Digital

Segons els resultats obtinguts, el major grau de digitalització de la demanda,

segons l’oferta, s’aprecia a les àrees de “Relació amb els Clients”, “Activitat

Productiva” i “Tecnologies Digitals”, amb una nota al voltant del 1,9 sobre 3. L’oferta

assenyala com a àrees menys digitals en la demanda la “Gestió de l’Organització” i

les “Formes de Treball” al voltant de l’1 sobre 3.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

12 Building the Digital Platform: Insights from the 2016 Gartner CIO Agenda Report. Gartner Executive Programs, 2016. 13 Veure Annex – Metodologia, on s’expliquen les característiques d’aquest indicador.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Gestió del'Organització

Relació amb elsclients

Activitat ProductivaTecnologies Digitals

Formes de Treball

IMD - Oferta

Com veu l'oferta a la demanda Cobertura de l'oferta

“Estem en

transició,

influenciats per

una societat que

ja no existeix”

Imma Tubella

“La

Transformació

Digital no és

passar d'un

estat a un altre,

és un procés de

canvi continu”

Jordi Escalé

Page 26: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 26/77

L’oferta veu a la demanda en línia amb el catàleg de productes i serveis oferts en

tots els eixos, tot i que encara per sota de les possibilitats que el sector ofereix. La

proximitat entre ambdós indicadors a l’eix de “Relació amb els clients” indica que

l’oferta considera que la demanda està prou avançada en relació a la digitalització

del seu front-end..

Si sobre el gràfic anterior afegim com es veu la demanda a ella mateixa, observem

que l’oferta sobreestima l’estat dels seus clients potencials en gairebé tots els eixos,

tret del de “Gestió de l’Organització”, on l’anàlisi de la demanda proporciona un

resultat substancialment per sobre. També es pot apreciar com “Formes de Treball”

és l’àrea on més distància hi ha per recórrer, cosa que dificulta la preparació de

l’organització pel canvi.

Font: Enquestes Oferta i Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Els resultats d’aquesta anàlisi suggereixen que la demanda encara considera la

Transformació Digital com un desafiament tecnològic enlloc d’un canvi en la

manera de treballar. La diferent percepció entre oferta i demanda mostra, novament,

dificultats de comunicació entre ambdós. Aquesta visió es trasllada a l’hora de

confeccionar l’oferta de productes/serveis, ja que la cobertura que s’ofereix s’adapta

a la visió que els agents tecnològics tenen de la demanda i no tant a la seva situació

real dels clients potencials.

Tot i la distància detectada entre el grau de digitalització de la demanda i la

percepció que en té l’oferta, les empreses de la demanda estan realitzant accions per

a transformar-se digitalment. Concretament, a continuació s’exposen resultats

expressats per la demanda sobre l’eix de “Relació amb els clients”:

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Gestió del'Organització

Relació amb elsclients

Activitat ProductivaTecnologies

Digitals

Formes de Treball

IMD - Oferta i Demanda

Cobertura de la oferta Situació Demanda Com veu l'oferta a la demanda

“El back-end ha

d'acompanyar la

transformació

del front-end per

a què aquests

nous serveis i

aquesta nova

manera

d'apropar-se al

client sigui una

realitat. És una

oportunitat per

poder fer una

evolució també

en les

aplicacions més

core del negoci.”

Christian Raset-

Banc Sabadell

Page 27: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 27/77

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

S’observa que els esforços fets en l’eix de “Relació amb el clients” estan més

enfocats a màrqueting i vendes que a la digitalització del producte.

Malgrat això, mentre que el 67,2% de les empreses de la Demanda es reconeixen

com a digitals, afirmant tenir els seus processos i les relacions internes i externes

basats en tecnologies digitals, només el 49,2% afirmen que aquest caràcter

tecnològic és percebut per part dels seus clients. Així doncs, les empreses és

reconeixen com a més digital del què els seus clients perceben.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

5.2 Predisposició Digital

A partir de les entrevistes realitzades amb líders d’opinió així com els focus group

realitzats, s’extreu que l'accelerada evolució de les tecnologies i la seva

assequibilitat està impulsant a les persones a la seva adopció de forma massiva. La

societat ha modificat la manera en què comparteix coneixement, ens relacionem i

interactuem amb l'entorn, i això afecta tant a persones com, especialment, a les

organitzacions.

La Nova Era Digital, en sentit ampli, és el procés de canvi social i cultural, a nivell

Global i Universal, habilitat per l'aprofitament dels avenços en tecnologia digital.

29%

16%

17%

15%

11%

44%

41%

28%

27%

20%

13%

22%

23%

18%

22%

13%

21%

32%

40%

47%

La nostra publicitat és digital

Es poden avaluar i compararproductes/serveis amb l'ajuda de…

Es poden comprar els nostresproductes/serveis per vies digitals

El lliurament, dels nostresproductes/serveis, és digital

L'ús del producte és digital

Relació amb els clients

Totalment d'acord Parcialment d'acord

Parcialment en desacord Totalment en desacord

10,7%

8,0%

56,5%

43,2%

25,6%

26,9%

7,2%

21,9%

Reconeixement Digital Intern

Reconeixement Digital Extern

Reconeixement de l'empresa com Digital

Totalment d'acord Parcialment d'acord

Parcialment en desacord Totalment en desacord

“La digitalització

ha impulsat

canvis

significatius en

la manera de

pensar, actuar i

consumir de les

persones. Els

processos de

digitalització de

les empreses,

apunten a

adaptar-nos a la

manera de

parlar amb els

nostres clients i,

sobretot, a com

oferir serveis en

aquest nou

entorn”

Pablo Barrios -

Seat

Page 28: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 28/77

En aquest entorn, les organitzacions i els seus ecosistemes s'han de transformar no

tan sols per millorar la seva posició competitiva, sinó de vegades per mantenir-la

com a resposta als nous hàbits de consum. Els processos de negoci en les cadenes

de valor són transformats aportant més eficiència i efectivitat, modificant la

comunicació amb els clients i el seu impacte en la generació d’opinió. També

modificant la comunicació interna de les organitzacions i com es coordinen les

diferents àrees del negoci, els estils de lideratge i el valor del capital humà de les

mateixes. Com a conseqüència de tot això, apareixen noves oportunitats per al

lliurament de més valor i millor experiència al client. En definitiva, estem veient la

transformació digital dels models de negoci.

La Transformació Digital és el procés d'adaptació del negoci a la nova realitat social

i tecnològica caracteritzada pel paradigma de la vida connectada de la Nova Era

Digital.

Tot i que no és el mateix invertir en tecnologia que transformar-se digitalment, sí

se’n deriva que la preparació per a la transformació digital passa per tenir plans

estratègics de creixement amb participació de la tecnologia, podem dir que una

majoria de les empreses catalanes estan predisposades a enfrontar aquest repte.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

El 70,2% de les empreses que afirmen tenir un pla estratègic de creixement indiquen

que les TIC són un element més entre d’altres, mentre que un 24,3% afirmen que les

TIC són un element clau d’aquesta estratègia de creixement.

D’altra banda, un 16% dels enquestats confessen no tenir cap pla estratègic de

creixement.

Així doncs, tot i que el nombre d’empreses que afirmen tenir un pla estratègic de

creixement ha augmentat respecte l’any anterior, passant d’un 77% dels enquestats

a un 84% enguany, el pes de la tecnologia dins d’aquests plans ha disminuït.

6,3%

46,2% 47,5%

5,6%

70,2%

24,3%

No, no hem tingut encompte les TIC

Sí, però les TIC són unelement més junt a d'altres

mesures

Sí, i les TIC són un elementclau en el pla estratègic

Participació de les TIC als plans estratègics de creixement

2014 2015

“La

transformació

digital

representa un

canvi important

respecte com

hem de fer les

coses, a causa

del canvi

tecnològic, i que

es reflecteix en

la innovació en

el model de

negoci. Modifica

la forma en què

l'empresa

captura i crea

valor”

Joan Enric Ricart

- IESE

Page 29: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 29/77

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Un 40,4% de les empreses afirmen que quan es plantegen un pla de millora ho fan

decididament pensant en incorporar nous coneixements i tecnologies digitals, i un

altre 44,8% també ho té en consideració, però amb matisos.

Per tant, tot i la bona predisposició a incorporar tecnologies digitals, ha disminuït el

seu pes en els plans de creixement respecte l’any anterior.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Un 36,7% de les empreses enquestades consideren que estan avançant fermament

en la incorporació de coneixements i tecnologies digitals, coincidint en proporció

amb el nombre de les que més voluntat tenen d’incorporar tecnologies digitals, però

per sobre de les que ho fan dins dels seus plans de creixement.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

36,7% 45,7% 13,6% 4,1%

L'empresa/entitat on treballa està avançant fermament en la incorporació de coneixement i

tecnologies digitals

Totalment d'acord Parcialment d'acord

Parcialment en desacord Totalment en desacord

68,8% 23,4% 5,2% 2,7%

Creu que la Transformació Digital és un procés beneficiós i necessari per a l'empresa/entitat on

treballa

Totalment d'acord Parcialment d'acord

Parcialment en desacord Totalment en desacord

“Les

transformacions

digitals s’han de

fer des de

l’estratègia i

acompanyament

a llarg termini.

Les empreses

necessiten un

company durant

tot el procés que

fixi l’objectiu”

Marc Estapé -

IBM

Page 30: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 30/77

El 68,8% de les empreses de demanda enquestades en el Baròmetre 2016 afirmen

estar totalment d’acord amb que la Transformació Digital és un procés beneficiós i

necessari per a la seva organització. No obstant, aquest percentatge està molt per

sobre de les que realment estan fent un avenç efectiu en la seva transformació, tal i

com s’ha explicat anteriorment.

5.3 Tendències de la transformació digital

El bloc de Transformació Digital es tanca amb l’anàlisi de les tendències sobre dos

aspectes capitals per a la mencionada transformació: el valor que aporta la

transformació als models de negoci dels clients i els impulsors interns de la

transformació dins les organitzacions.

5.3.1 Valor afegit

Respecte al valor afegit que l’oferta aporta a la Transformació Digital dels seus

clients, l’eficiència productiva és l’àrea on més valor afirmen aportar, amb un 60% de

les respostes. D’altra banda, l’increment en el volum de negoci dels seus clients és

l’àrea on l’oferta proporciona menys impacte, amb un 43%.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

59%

43%

46%

60%

52%

Millora d'Experiència d'ÚsProductes/Serveis

Increment Volum Negoci

Reducció "Time To Market"Productes/Serveis

Eficiència Productiva

Reducció Despeses

Valor afegit que aporta l'oferta de l'empresa al procés de Transformació Digital dels clients

Aportació Total Aportació Moderada No Aporta

L’eficiència

productiva és

l’àrea on més

valor afirma

aportar l’oferta,

en contraposició

a l’increment en

el volum de

negoci dels seus

clients

Page 31: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 31/77

La Seguretat és l’àrea on l’oferta ha concentrat més esforços i des de fa més temps .

En relació amb això, la demanda confessa que només un 31,9% de les empreses fan

un ús intensiu de la ciber-seguretat, i amb la mateixa proporció afirma poder avaluar

la seguretat dels productes i serveis contractats per mitjans propis, mentre que el

45,7% ho fa per mitjà de tercers i un 22,4% es veu incapaç.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

5.3.2 Impulsors de la Transformació

Segons han expressat la pràctica totalitat dels entrevistats consultats al respecte

per al Baròmetre 2016, la tasca dels màxims responsables d'una organització

respecte la Transformació Digital, més enllà d'esperar resultats, ha de ser liderar

l'empresa cap al món digital. El CEO és el veritable responsable de la transformació

digital. L'aposta per la digitalització ha de venir des de la cúpula de l'organigrama i

els consellers delegats en són conscients. Aquesta afirmació es corrobora en una

enquesta publicada l’octubre de 2015 per PwC14.

En aquest moment, de tota manera, és difícil precisar en quin grau existeix una real

involucració dels CEOs a Espanya. Mentre que a l'enquesta de PwC s'indica que el

74% dels alts responsables de les organitzacions estan "totalment compromesos

amb la plena digitalització" un estudi de Fujitsu15 sobre transformació digital a

Europa, revela que només un 16,3% dels CEO s'implica en els projectes de

transformació digital de les seves companyies, i només un altre 23% dels casos

estan impulsats per l’àrea TIC de l’empresa. Això suggeriria que no hi ha un impuls

clar dins de l’organització respecte la Transformació Digital.

Font: Fujitsu 2016

14 2015 Global Digital IQ® Survey. Lessons from digital leaders 10 attributes driving stronger

performance, September 2015 (pg 4) 15 Walking the digital tightrope, Fujitsu, January 2016 (pg 9)

31,9% 45,7% 22,4%

Capacitat Avaluar Seguretat

Sí Sí, per mitjà de tercers No

23,0%20,1%

17,7% 17,6%16,3%

5,3%

DepartamentIT

Client Final Empleats AltresDirectius

CEO Altres

Impulsors de la Transformació Digital a empreses Europees“La Transformació

Digital no és

tecnològica, sinó

de gestió del canvi.

Aquesta no és fàcil

d'adoptar perquè

no estem

acostumats a

treballar

col·laborativament”

Mireia Ranera -

Íncipy

“La ciber-

seguretat s’ha

d’entendre com

un factor

competitiu

emergent per a

solucions i

serveis TIC,

esdevenint en

nombroses

ocasions un

element de valor

diferencial”

Xavier Gatius -

Cesicat

Page 32: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 32/77

6 Bloc 4: Talent, Formació i Recursos Humans

El baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2016 inclou un bloc específic centrat

en el talent, la formació i els recursos humans relacionats amb el sector tecnològic.

Aquest bloc analitza quina és la demanda de talent en el sector, quines accions es

duen a terme per atraure talent, quines són les competències necessàries en

l’actualitat i, finalment, s’analitza el paper del gènere femení en un sector

tradicionalment masculí.

Aquesta anàlisi es realitza seguint la mateixa metodologia que la resta del

baròmetre, és a dir, es compta amb els resultats de les enquestes llançades i les

opinions recollides per mitjà d’entrevistes als líders d’opinió seleccionats.

Addicionalment, i com a novetat en el present baròmetre, enguany s’ha realitzat un

focus group centrat en la formació, amb representats dels principals estaments

formatius de Catalunya (educació infantil, primària i secundària, formació

universitària, formació tècnica i formació continuada post-universitària).

6.1 Demanda de professionals

El sector tecnològic ocupa a 81.800 professionals a Catalunya, segons s’extreu de

l’enquesta de població activa, xifra que suposa el 2,6% dels professionals ocupats a

Catalunya. No obstant, el volum de professionals ocupats al sector tecnològic ha

anat disminuint en els darrers anys, situant-se al 2015 en el seu mínim històric des

de que s’inicià l’elaboració del baròmetre del sector tecnològic a Catalunya:

Font: Observatori Empresa i Ocupació16

No obstant, les respostes a l’enquesta d’oferta manifesten una situació inversa, tal

i com es mostra en la figura següent:

16 Comparant aquestes dades amb les que mostra l’IDESCAT, observem com la base pel càlcul de l’ocupació és diferent, mostrant un major nombre d’ocupats al sector. No obstant, la mencionada font d’informació també exposa un descens important en el nombre d’ocupats al sector tecnològic en relació a l’any 2014.

89.900

94.500

86.800

93.000

82.900

86.40087.900

81.800

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Ocupació al sector tecnològic - Evolució

L’ocupació ha

caigut enguany,

motivada pels

moviments de

les grans

companyies del

sector

Page 33: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 33/77

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

El nombre d’empleats a les empreses del sector tecnològic a Catalunya s’ha

incrementat en el darrer any en gairebé el 50% de les empreses enquestades . Per

contra, el percentatge d’empreses que han reduït el nombre d’empleats es manté

molt proper a la xifra registrada l’any anterior.

Aquesta disjuntiva es pot explicar a causa d’alguns acomiadaments a grans

empreses del sector. Concretament, de les 5 empreses que més acomiadaments han

realitzat a Espanya al 2015, 3 pertanyen al sector tecnològic17.

Malgrat el descens experimentat en el volum d’ocupats al 2015, la darrera enquesta

de població activa indica que el sector tecnològic segueix essent un sector amb una

taxa d’atur molt baixa (5%) en relació a la taxa general d’atur a Catalunya (17,7%)18

17 El despido en España: las 10 empresas que lo encabezan este 2015 – El Economista 18 Les TIC, un sector estratègic per a Catalunya – Generalitat de Catalunya

37,4% 39,5% 42,4%48,9%

34,2%39,1%

45,4%38,3%

28,4%21,4%

12,2% 12,7%

2012 2013 2014 2015

Evolució nº empleats

Ha reduït el nombre de treballadors

Ha mantingut el mateix nombre de treballadors

Ha augmentat el nombre de treballadors

Page 34: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 34/77

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Respecte l’evolució dels salaris al sector tecnològic, un 39,8% de les empreses

enquestades ha indicat que, a les seves organitzacions, els salaris s’han incrementat

en el darrer any. Addicionalment, només un 7,7% dels enquestats ha indicat que

aquests s’han vist disminuïts. Aquest creixement en salaris no només es mantindrà

al 2016 sinó que es veurà incrementat: un 60,2% dels enquestats afirmen que les

seves empreses incrementaran els salaris al 2016.

En resum, les empreses enquestades del sector tecnològic, unides a les opinions

extretes de les entrevistes als líders d’opinió i focus group d’oferta, indiquen que el

sector tecnològic de Catalunya gaudeix de bona salut en termes laborals, amb

empreses augmentant el volum de treballadors i incrementant salaris.

D’altra banda, la demanda de professionals tecnològics no prové únicament

d’empreses del sector sinó que empreses que utilitzen serveis i productes

tecnològics també requereixen aquest tipus de perfils. Concretament, l’enquesta de

demanda realitzada en el marc del present baròmetre mostra els següents resultats

en relació als perfils tecnològics demandats per empreses d’altres sectors:

5,6%

0,7%

0,9%

32,6%

37,5%

12,8%

9,9%

3,6%

1,6%

2,5%

52,5%

27,0%

6,6%

6,1%

Més del -5%

Entre -5% i -3%

Entre -3% i -0,1%

Es mantindrà

Entre 0,1% i 3%

Entre 3% i 5%

Més del 5%

Evolució salaris al sector tecnològic

Evolució salaris 2014-2015 Previsió evolució salaris 2015-2016

Malgrat el volum

total de

treballadors del

sector

tecnològic s’ha

reduït, un alt

percentatge

d’empreses

indiquen que

han augmentat

el nombre de

treballadors al

2015 i que tenen

previst continuar

amb els

increments

salarials

Page 35: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 35/77

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Les empreses enquestades de la demanda indiquen que els perfils més sol·licitats

per a ser coberts per personal propi són els d’administrador de sistemes i xarxes

informàtiques i els programadors informàtics. Per contra, segueixen externalitzant

perfils entre els que es troben els tècnics en comunicacions mòbils, programadors

d’aplicacions per a dispositius mòbils i experts en usabilitat. Així, els perfils

relacionats amb la mobilitat són aquells que encara no s’han incorporat a l’empresa

final sinó que segueixen essent sub-contractats a empreses especialistes en cas de

necessitar-los.

En aquest sentit, les empreses de la demanda van ser qüestionades sobre els

motius que els porten a decidir-se per internalitzar personal amb coneixement

tecnològic en comptes d’externalitzar-los:

45%

32%

29%

28%

27%

25%

23%

23%

21%

20%

16%

13%

9%

9%

5%

5%

Administradors de sistemes i xarxes informàtiques

Programadors informàtics

Caps de projecte TIC

Analistes, programadors i dissenyadors de webs imultimèdia

Tècnics en xarxes i operacions de sistemesinformàtics

Tècnis en assistència a l'usuari

Directors de serveis TIC

Analistes i dissenyadors de programari

Dissenyadors gràfics i multimedia

Community Manager

Dissenyadors i administradors de BBDD

Especialistes en seguretat

Experts en usabilitat

Programador d'aplicacions per dispositius mòbils

Tècnics en comunicacions mòbils

Altre

Perfils coberts amb personal propiAdministradors

de sistemes i

xarxes

juntament amb

programadors

són els perfils

més

internalitzats per

part de la

demanda

“Es necessiten

perfils que

coneguin tant el

sector i negoci

del client com

les solucions

tecnològiques,

però costen molt

de trobar”

Vicenç Benages

- Acuntia

Page 36: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 36/77

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

El principal motiu que porta a les empreses de la demanda a comptar amb personal

expert en tecnologia dins la casa és el de mantenir el coneixement dins

l’organització. Així, indiquen que l’àrea TIC de l’empresa és estratègica pel negoci.

D’altra banda, un altre motiu important és el cost que presenten aquest tipus de

serveis. No obstant, les empreses no consideren que l’oferta existent sigui de mala

qualitat donat que únicament un 16,6% de les empreses han indicat com a raons per

a internalitzar perfils motius com experiències negatives amb l’externalització o

l’adequació de l’oferta existent.

Aquestes dades confirmen que hi ha espai al mercat laboral per a més professionals

TIC. No obstant, aquest fet no ha potenciat l’increment en les matriculacions en

graus tecnològics, ja que el pes d’aquestes respecte al total de preinscripcions no ha

augmentat significativament als darrers anys:

Font: Estudi ITscool, a partir de dades de l’AQU

Aquesta gràfica ens indica que, tot i l’augment en el volum de preinscripcions en els

darrers 3 anys, la demanda de professionals detectada mitjançant l’elaboració del

present baròmetre no pot ser coberta, fet que provoca un gap de recursos.

2.2952.315

2.3952.440 2.425

4,20%

4,40%

4,50%

4,90% 4,90%

4%

4%

4%

4%

5%

5%

5%

2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

2.200

2.250

2.300

2.350

2.400

2.450

2.500

Preinscripcions i pes de les TIC

Preinscripcions Pes TIC

“El mercat de

treball és molt

dinàmic i l’atur

TIC és realment

baix. No existeix

un problema de

fuga, sinó de

manca de perfils

determinats, que

comença a ser

greu”

Marc Estapé –

IBM

Les empreses

de la demanda

internalitzen

perfils TIC per tal

de mantenir el

coneixement

dins

l’organització

Page 37: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 37/77

6.2 Atracció del talent

Les empreses enquestades han estat preguntades sobre dues qüestions: la fuga de

talent i els plans d’atracció i retenció.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Un 68% dels enquestats afirmen que existeix fuga de talent a Catalunya i,

concretament, un 40% afirmen que aquesta fuga és intensiva i preocupant pel

sector. No obstant, aquest percentatge ha disminuït respecte l’any anterior ja que

s’incrementa el percentatge de les empreses que perceben que aquesta fuga de

talent, tot i existir, no afecta excessivament al sector.

Les empreses es protegeixen davant de la possible fuga de talent per mitjà de

diferents plans d’atracció i retenció. Concretament, més del 75% de les empreses

enquestades afirmen disposar d’aquest tipus de plans:

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

26%

44%

31%30%

21%

49%

32%28%

40%

No es percep la fuga detalent

Sí, però el sector TIC catalàno se'n resenteix

Sí, de manera intensiva ipreocupant pel sector

Fuga de talent al sector tecnològic català

2013 2014 2015

21,7%

23,1%

18,7%

33,5%

41,6%

46,3%

22,6%

19,8%

20,7%

22,2%

15,4%

14,3%

Plans d'Atracció i Captació Talentindependentment procedència

Entorns de Col·laboració Virtual perflexibilitzar treball i ubicació

Plans de Formació, Promoció i Retenciódel Talent

Atracció i retenció de talent

Totalment Aplicats Grau Moderat Grau Baix Sense Aplicació

La percepció

sobre el risc de

fuga de talent és

manté, tot i que

ha disminuït el

percentatge

d’enquestats

que opinen que

aquesta és

preocupant pel

sector

Més del 75% de

les empreses

enquestades

afirmen disposar

de plans de

retenció i

atracció de

talent

Page 38: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 38/77

Addicionalment, el World Economic Forum19 afirma que Espanya disposa d’un dels

salaris mitjans més baixos d’Europa. Aquest fet atorga competitivitat al sector

tecnològic en relació al preu dels serveis però perjudica l’atracció i retenció de talent.

6.3 Competències

La formació té un paper capital en un entorn tan tècnic com el sector tecnològic. No

obstant, les enquestes realitzades en el marc del baròmetre indiquen que la

formació actual no acaba d’adequar-se totalment a les necessitats de les empreses.

Concretament, únicament el 5,9% dels enquestats afirmen que la formació està

totalment alineada amb les necessitats actuals. Aprofundint en aquest aspecte, a

continuació es mostren els principals motius que expliquen el desalineament entre

formació i necessitats del sector:

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Com es pot observar, les diferents opcions proposades a l’enquesta presenten

àmplia acceptació entre els enquestats. No obstant, la raó més destacada és la

carència en formació centrada en competències i intel·ligència emocional.

Aquest fet concorda amb les previsions sobre la necessitat de competències per als

propers anys realitzades per ens internacionals. En concret, l’informe The Future of

Jobs, elaborat pel World Economic Forum, posa èmfasi en les següents

competències a potenciar per als propers anys:

19Which European country has the highest standard of living? – World Economic Forum – Abril de 2016

47,3%

54,2%

53,7%

52,4%

42,9%

37,4%

31,7%

31,6%

Formació massa acadèmica sensenecessitats actuals

Falta de formació en el desenvolupamentcompetències i intel·ligència emocional

Falta d'experiència en entorn laboral real

Falta de visió de negoci en l'àmbittecnològic

Motius desalineament formació amb necessitats

Totalment d'acord Parcialment d'acord

Parcialment en desacord Totalment en desacord

“Tenim bones

universitats i

escoles de

negocis, però

estan molt

orientades als

títols, i el títol ja

no discrimina

perquè tothom

en té un.

Tothom parla de

desenvolupame

nt de

competències,

però això encara

no ha arribat a

les facultats”

Genís Roca -

RocaSalvatella

Page 39: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 39/77

Top-10 Competències al

2015

Top-10 Competències al

2020

1. Resolució de problemes

complexos

1. Resolució de problemes

complexos

2. Coordinació amb d’altres 2. Pensament crític

3. Gestió de persones 3. Creativitat

4. Pensament crític 4. Gestió de persones

5. Negociació 5. Coordinació amb d’altres

6. Control de Qualitat 6. Intel·ligència emocional

7. Orientació a servei 7. Judici i presa de decisions

8. Judici i presa de decisions 8. Orientació a servei

9. Escolta activa 9. Negociació

10. Creativitat 10. Flexibilitat cognitiva

Font: The Future of Jobs Report, World Economic Forum

Com a principal fet a destacar, aquest informe indica que el gran canvi per als

propers anys el trobarem en la potenciació de competències com la creativitat i la

intel·ligència emocional, fet que concorda amb l’opinió dels enquestats en el present

baròmetre.

Aquestes noves competències concorden amb les noves feines que s’esperen de

cara als propers anys en l’àmbit tecnològic. Concretament, el mateix informe The

Future of Jobs Report indica que els principals impulsors del canvi que generaran les

feines del futur són els següents:

Font: Future of Jobs Report, World Economic Forum

Com es pot observar, l’estudi realitzat a nivell mundial indica que el principal

impulsor en les noves feines del futur és el canvi en la naturalesa de les feines,

apostant per un treball flexible. D’aquesta manera, és necessari que tant els

treballadors actuals com futurs incorporin competències que els permetin adaptar-

se ràpidament a entorns dinàmics, flexibles i col·laboratius. No obstant, aquestes

8%

12%

13%

14%

16%

21%

23%

23%

44%

Ràpida urbanització

Poder econòmic de la dona, aspiracionsprofessionals

Demografia de la joventut en mercatsemergents

Longevitat, envelliment de les societats

Ètica del consumidor, privacitat

Volatilitat geopolítica

Canvi climàtic, recursos naturals

Classe mitja en mercats emergents

Canvi en la naturalesa de la feina, treballflexible

Impulsors del canvi en les feines futures

“Una de les claus

és el treball en

xarxa, que obliga a

tothom a repensar

els models de

negoci, i la

tecnologia ho ha

de fer possible.

Aquesta nova

manera de

treballar

col·laborativament

també genera

molta innovació i

capacitat de

desenvolupament,

traient productes

de manera més

ràpida”

Jordi Marín -

Microsoft

Page 40: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 40/77

noves competències requereixen d’un entorn laboral que permeti explotar-les. Així,

el sector tecnològic català ha d’estar preparat per a incorporar aquests nous perfils

amb competències actualitzades.

6.4 Gènere femení

En la present edició del Baròmetre es dedica un apartat concret a la situació de la

dona en el sector tecnològic català. Aquest assumpte s’ha tractat de manera

únicament qualitativa, per mitja de les entrevistes als líders d’opinió i els focus group

realitzats. Concretament, el focus group específic sobre formació, realitzat per

primera vegada en l’edició del baròmetre d’enguany va tenir un apartat específic en

relació a la participació de la dona al sector tecnològic català.

De les dades qualitatives recollides per mitja de les fonts d’informació abans

descrites se n’extreuen tres possibles causes que pretenen explicar l’escassa

presencia del gènere femení en el sector tecnològic:

_ La poca predisposició de les dones a cursar estudis relacionats amb la

tecnologia

_ La dificultat per conciliar vida laboral i personal a les feines relacionades

amb el sector tecnològic

_ L’escletxa salarial de gènere present en el sector

Així doncs, a continuació s’analitzen aquestes possibles causes per mitjà de dades

provinents d’informes secundaris.

6.4.1 Presència de la dona a estudis tecnològics

El sector tecnològic ha sigut històricament un sector predominantment masculí,

començant per la formació universitària amb els graus relacionats amb el STEM

(Science, Technology, Engineering, Mathematics – Ciències, Tecnologia, Enginyeria

i Matemàtiques). Actualment, aquesta tendència continua essent molt preocupant

pel sector:

Font: Estudi ITscool, a partir de dades de l’AQU

28.134

21.022

263

2.162

Dones Homes

Preinscripcions TIC vs. Total per gènere

Total preinscripció Total TIC

“La dona que té

resoltes les

inquietuds

laborals aporta

un gran

compromís i les

empreses hi

guanyen. La

tecnologia, aquí,

hi té molt a

jugar”

Joana Amat –

Amat

Immobiliaris

Menys d’un 1%

de les dones

preinscrites en

graus

universitaris

seleccionen

graus

relacionats amb

les TIC

Page 41: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 41/77

Tot i que en el conjunt de l’entorn universitari hi ha més dones que homes,

únicament un 0,9% de les dones opten per estudiar un grau tecnològic, mentre que

aquest rati és del 10% entre els homes. Així doncs, hi ha una relació propera al 1/10

entre dones i homes en aquests estudis, fet que posteriorment es reflexa en el mercat

laboral.

No està clar el motiu que desincentiva al gènere femení en l’adopció de la tecnologia

com una opció professional. Certs estudis com el Countries with Higher Levels of

Gender Equality Show Larger National Sex Differences in Mathematics Anxiety and

Relatively Lower Parental Mathematics Valuation for Girls, elaborat conjuntament

entre investigadors de la Universitat de Glasgow, Universitat de California Irvine i la

Universitat de Missouri afirmen mitjançant proves objectives que des de l’edat

infantil existeixen diferències en els nivells d’ansietat que nens i nenes

experimenten enfront de problemes matemàtics. Els autors de l’informe postulen

que aquest nivells d’ansietat en edat infantil influencien la predisposició futura

enfront matèries relacionades amb les matemàtiques i, per tant, poden explicar la

diferència de gènere existent.

6.4.2 Conciliació - Corresponsabilitat

D’altra banda, entrevistes realitzades a líders d’opinió en el present baròmetre han

afirmat que un dels possibles motius és que hi ha la creença que en el sector

tecnològic la conciliació familiar és més difícil que en la resta de sectors. No obstant,

aquesta creença no està confirmada per les dades de la darrera enquesta de

població activa, tot i que s’intueixen certes tendències:

Font: INE, a partir de dades de l’EPA

Mitjana

Educació

Activitats artístiques, recreatives i

d'entreteniment

Activitats administratives i serveis

auxiliars

Activitats sanitàries i serveis socials

Activitats immobiliàries

Administració pública i defensa, Seguretat Social obligatòria

Altres serveis

Sub. d'aigua, sanejament, gest. de residus i descontaminació

Sub. energia elèctrica, gas, vapor i aire

acondicionat

Comerç a l'engròs i al detall, reparació de vehicles de motor

Hosteleria

Activitats professionals, científiques i tècniques

Informació i comunicacions

Indústria manufacturera

Indústries extractives

Activitats financeres i d'assegurances

Construcció

Transport i emmagatzematge

Agricultura, ramaderia i pesca

0

4,5

9

30,0 37,5 45,0

Dif

erè

nc

ia h

ore

s h

om

e-d

on

a

Mitjana d'hores treballades

Mitjana d'hores per branca d'activitat i diferència per gènere

La mitjana

d’hores

treballades al

sector és

superior a la

mitjana total

dels sectors,

mentre que la

diferència en les

hores

treballades per

homes i dones

no és de les més

significatives

d’entre les

diferents

branques

d’activitat

Page 42: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 42/77

La branca d’informació i comunicacions, més relacionada amb el sector tecnològic,

presenta una mitja d’hora setmanals superior a la mitjana, situant-se en la banda

alta juntament amb altres sectors tradicionalment masculins com són el transport,

o la construcció. Per altra banda, la branca d’informació i comunicacions presenta

una diferència entre les hores treballades per homes i per dones inferior a la mitjana.

Aquestes dades poden recolzar la concepció que el sector tecnològic presenta

dificultats per a la conciliació familiar, però el principal problema que ha d’afrontar

tant el sector tecnològic com tota la resta és que es parli de corresponsabilitat i no

de conciliació. La dada inexcusable que presenta l’anterior figura és que, en tots i

cadascun dels sectors analitzats, els homes treballen de mitja més hores que les

dones.

Aquest fet indica que segueix essent la dona principalment qui sacrifica part de la

seva vida professional per a destinar-ho a tasques de la llar i la família.

6.4.3 Escletxa salarial

Finalment, el darrer aspecte a analitzar per explicar la desigualtat de participació al

sector tecnològic segons el gènere és l’escletxa salarial. A nivell mundial, el sector

tecnològic no és el sector amb major escletxa salarial per gènere tal i com mostren

les dades de l’estudi The Industry Gender Gap del World Economic Forum:

Font: Estudi “The Industry Gender Gap”, World Economic Forum

A nivell de l’estat espanyol, l’escletxa salarial és del 19,3% mentre que la mitjana

europea és del 16,3%20. Si ho desagreguem per sectors, l’escletxa salarial al sector

tecnològic és del 16,4%, inferior a la mitjana espanyola21.

En conclusió, les dades analitzades no semblen explicar de manera clara l’absència

de la dona en el sector tecnològic. Així doncs, el sector tecnològic i també l’educatiu

han de treballar per esbrinar les causes arrel i incentivar la presència de la dona al

sector tecnològic.

20 Estudi “The gender pay gap in Spain 2015”, European Comission 21 Estudi “The unadjusted GPG by economic activity”. European Comission

Infraestructura

Consum

Energia

Serveis financers i inversions

Sanitat

TIC

Mitjans, entreteniment i

informació

Transport

Serveis professionals

Mijana

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Es

cle

txa

sa

lari

al

Percentatge de dones

Escletxa salarial a nivell mundial per sector

L’escletxa

salarial a les TIC

existeix, però és

relativament

baixa

comparada amb

altres sectors

Page 43: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 43/77

7 Bloc 5: Les startup a Catalunya

El Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya inclou, per primera vegada al 2016,

un bloc específic per a les startups. Aquest fet es deu a que les startups no poden

englobar-se purament ni com a oferta tecnològica ni com a demanda perquè són

companyies on el seu producte/servei té un marcat component tecnològic, el qual

no té perquè ser només un fi sinó també un mitjà.

L’anàlisi realitzada enguany en relació a les startup utilitza únicament informació

qualitativa. Aquesta informació prové d’entrevistes realitzades amb fundadors i/o

directors de startups catalanes així com de la realització d’un focus group específic

sobre startups. En aquesta sessió de treball han participat 10 startups catalanes,

d’on han sorgit els principals assumptes que es desenvolupen en aquest bloc:

_ Potencial de l’ecosistema startup a Catalunya i comparativa d’aquest

respecte al sector tecnològic tradicional

_ Accés a finançament i recursos

_ Necessitats de talent

En base als principals punts de discussió remarcats, el baròmetre analitza per mitjà

de fonts secundàries la situació de l’ecosistema startup català.

7.1 Radiografia del context startup de Catalunya

Actualment, Catalunya compta amb 485 startups1, les quals presenten una vida

mitja de 4,8 anys. Aquest sector ha generat uns ingressos de 6.000 milions d’euros

i ha empleat a més de 9.500 persones durant l’any 201522.

Respecte el sector d’activitat al qual es dediquen les startups catalanes, predominen

els negocis enfocats en serveis a empreses (B2B), seguides les startup en el negoci

de la mobilitat, l’eCommerce i el turisme.

Tot i així, hi ha amplia representació de startups en múltiples sectors a Catalunya,

tal i com s’observa en la figura següent:

Font: Barcelona Startup Map

22 Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona

Page 44: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 44/77

Cal destacar que el sector startups català gaudeix de gran internacionalització,

donat que el 60% de les startups catalanes tenen presència fora d’Espanya, estant

actives en més de 50 països23.

7.1.1 Comparativa del sector respecte a Espanya i Europa

Al territori espanyol, en la seva totalitat, es xifren un total de 1.783 startups.

D’aquesta manera, Catalunya es situa al capdavant del territori espanyol amb un

27,22% de les startups, seguida per la Comunitat de Madrid amb un 25,59% de les

startups d’Espanya.

Ara bé, tot i ser Catalunya la comunitat amb major nombre de startups, Madrid la

supera per poc com a regió amb major nombre de startups per habitant, tal i com

s’observa a la següent figura, on apareixen les 5 comunitats autònomes amb

major nombre absolut de startups:

Font: Startupxplore

No obstant, Catalunya és l’autonomia amb una comunitat startup més potent

d’Espanya en la valoració global del seu ecosistema. La següent iconografia mostra

la dimensió de l’ecosistema català de startups en comparació amb la resta

d’Espanya:

Font: Startupxplore

Ara bé, tot i ser el principal focus de l’ecosistema startup a Espanya, Catalunya

encara està lluny de ser el territori de referència startup a Europa, on Londres domina

de forma clara (274.280 startups), seguida per Berlin (171.112 startups) i Munic (95.244

23 Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona

La important

presència

d’incubadores,

acceleradores i

espais de co-

working situa

Catalunya com

el territori amb

l’ecosistema

startup més

important

d’Espanya

Page 45: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 45/77

startups). La següent figura situa la dimensió del sector startup a Catalunya en

relació amb altres centres de referència europeus24:

Així doncs, Catalunya

disposa d’un sector

startup potent a nivell

Espanyol però encara

allunyat de les grans

potències europees.

Part d’aquesta

diferència prové de la

dificultat d’iniciar un

nou negoci a Espanya

comparat amb altres

països europeus com el

Regne Unit.

Concretament,

l’informe Doing

Business elaborat pel

Banc Mundial situa a

Espanya com el país nº82 en facilitat per a iniciar un nou negoci respecte els 189

països analitzats (dades a juny de 2015), empitjorant la seva nota en 4 posicions

respecte l’any anterior. Com a contrapartida, el Regne Unit se situa en la posició 17.

7.1.2 Startups vs. Sectors tradicionals

La principal diferència entre l’ecosistema startup i la resta del sector tecnològic és la

col·laboració. Aquesta col·laboració permet no únicament arribar a d'altres

llocs/mercats sinó que es fa servir per transferir i compartir coneixements. Els

participants al focus group han coincidit en què hi ha la consciència dins el sector

startup que, donat que el negoci d’una startup es centra en la innovació i en crear

nous espais de demanda, hi ha mercat suficient per a totes les empreses, de manera

que es tendeix a col·laborar en comptes de competir per assolir sinèrgies que

permetin un creixement sostingut a la vegada que es segueix posant focus en el

nucli del negoci.

Aquesta col·laboració és molt potent en tot l’ecosistema startup i, de manera

concreta, en l’àmbit startup català. No en va, la forta presència d’organitzacions

centrades en oferir espais compartits (co-working) i en organitzar esdeveniments

per a què es trobin startups entre elles i/o amb potencials inversors (com ara el

4YFN en el marc del Mobile World Congress), entre d’altres, situen a Catalunya com

a nucli startup de referència a tota Espanya, tal i com s’ha justificat anteriorment.

Tanmateix, aquesta col·laboració no es dóna en la mateixa mesura quan hi intervé

una empresa ja establerta. Tot i que, en paraules dels participants al focus group de

startups es percep que cada vegada hi ha més consciència per part dels sectors més

24 Startuphubs.eu

“Al nostre sector

tenim molt clar

que allò

important és

l’execució. El

know-how es

comparteix i

això és

beneficiós per a

tothom”

Gemma Sorigué

- Deliberry

Page 46: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 46/77

tradicionals que l'ecosistema startup és un entorn per explorar, encara hi ha moltes

barreres per a que les startups puguin estendre la seva oferta cap grans clients, de

la mà de grans empreses, o arribar a l’Administració Pública.

Concretament, un dels principals frens que limiten les possibilitats de les startups

es troba en els criteris de solvència. Les grans empreses, així com l’Administració

Pública, solen demanar uns criteris de solvència excessius i no sempre alineats amb

(1) la magnitud del contracte al qual fan referència i (2) la maduresa de la solució

objecte de la col·laboració.

Aquest fet genera una barrera d’entrada a la col·laboració de les startups en grans

projectes, la qual demana una solidesa estructural i financera per a ser superada no

assumible per la configuració d’una startup tipus.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Un exemple d’aquests criteris de solvència el trobem en la necessitat d’acreditar

certificacions en el marc de licitacions de contractes de certa magnitud. L’enquesta

realitzada en el marc de la present edició del Baròmetre del Sector Tecnològic 2016

mostra grans diferències en quant a certificacions obtingudes per part de petites i

grans empreses. Concretament, si comparem les certificacions que posseeixen les

74%

92% 98% 95%85%

ISO 9001 ISO 14001 ISO 18001 ISO 20001 ISO 27001

Certificacions - Petita empresa

Estem Certificats Certificarem durant el 2016 No ho tenim previst

88% 90%

56%

79% 83%

ISO 9001 ISO 14001 ISO 18001 ISO 20001 ISO 27001

Certificacions - Gran empresa

Estem Certificats Certificarem durant el 2016 No ho tenim previst

“Hi ha vegades

que a les

startups no se

les escolta fins

que no deixen

de ser startups,

o tenen oficines

a Silicon Valley”

Gina Tost -

Geenapp

Page 47: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 47/77

empreses petites (menys de 2 milions d’euros de facturació, menys de 10 empleats)

en relació a les grans empreses (més de 50 milions d’euros de facturació, més de

49 empleats) observem que les petites empreses estan molt lluny de poder competir

amb les empreses ja consolidades en relació a aquest tipus de criteri de solvència.

7.2 Recursos i finançament

Del focus group realitzat se n’extreu que l’accés a recursos i finançament continua

sent un repte, tot i el creixement en les inversions en startups experimentat durant

el darrer any.

El 2015 ha estat el millor any de la història en relació a la inversió en startups a

Espanya i, molt especialment, a Catalunya. Així, per primera vegada, s’ha assolit i

superat la xifra del 500 milions d’euros d’inversió en startups espanyoles,

concretament 535 milions d’euros, dels quals 324 milions han finançat startups de

Catalunya, xifra que suposa més del 60% del total invertit en l’estat espanyol. A

molta distància es situen els ecosistemes startup de Madrid i València25.

Font: Mobile World Capital Barcelona

És important destacar que, al 2015, el 55% dels citats fons han provingut dels

denominats business angels (persones i/o organitzacions que, a més de fons,

proporcionen coneixement, experiència, capacitat relacional, gestió confidencialitat)

superant així els fons proporcionats per empreses de capital risc.

També és important remarcar el paper de les acceleradores de startup a Catalunya:

una de cada 3 startups que van rebre fons ho van aconseguir a través

d’acceleradores. Aquest fet reforça el paper d’aquestes organitzacions en

l’ecosistema startup català, mostrant que proporcionen gran ajuda a l’hora d’accedir

a finançament.

El volum d’inversió aconseguit el 2015 té el seu reflex en el nombre de rondes

d’inversió superiors als 10 milions d’euros, les quals doblen el nombre de rondes

d’aquesta magnitud registrades al 2013 i 2014 conjuntament. Concretament, al 2015

25 Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona

324

165

20

Catalunya Com. Madrid Com. Valenciana

Comunitats autònomes amb major finançament per a Startups

2011-2014 2015

2015 ha estat un

any rècord

respecte el

finançament

rebut pel

conjunt de

startups

catalanes

Page 48: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 48/77

hi ha hagut 13 rondes de finançament superiors als 10M€, gairebé doblant les 7

rebudes entre 2013 i 2014:

Font: Mobile World Capital Barcelona

D’aquestes rondes 13 rondes de finançament a Espanya, 5 han finançat startups

ubicades al territori català. Analitzant en major detall aquestes xifres es pot

concloure que, si bé es cert que el 2015 ha estat un any rècord en quant a

finançament rebut, la realitat és que dels 324 milions d’euros destinats a startup

catalanes, 190 milions (gairebé el 60% del total) han recaigut en 5 empreses.

Aquest fet mostra que la realitat de la startup catalana encara compta amb la

dificultat d’accedir al finançament com un dels seus grans reptes. Concretament, els

participants al focus group realitzat han indicat que les principals dificultats es

troben en el moment en el qual una startup té accés al finançament (sovint es

requereix ja haver testejat el producte/servei i disposar dels primers clients per tal

d’accedir a fonts de finançament) i en el temps que transcorre des que es confirma

el finançament i efectivament es pot disposar d’aquest.

7.3 Talent

A Catalunya hi ha escassetat de recursos naturals, i això és un fet. Així doncs, el

recurs que mou la nostra economia és el talent, i les startup en són el millor exemple.

Actualment hi ha més de 800 ofertes de feina obertes en el sector startup a

Catalunya, amb un salari mitjà de 30.000€. D’aquestes ofertes, aproximadament la

meitat requereixen perfils tècnics26.

En base a l’estudi qualitatiu realitzat, mitjançant les entrevistes i el focus group

específic de startups, s’extreu que les persones interessades en treballar en una

startup catalana valoren un entorn flexible, còmode i on el projecte sigui atractiu per

a poder-hi aportar valor. Aquest entorn flexible s’aconsegueix, en paraules dels

participants al focus group de startups realitzat, proporcionant al treballador un

ambient de treball còmode, de confiança i de germanor. El 1r estudi sobre talent a

les startup espanyoles, realitzat per Talentoscopio mitjançant enquestes a CEOs de

startups, reflexa aquestes afirmacions27:

26 El sector startup en Barcelona enero 2016 – Blog Jobs BCN 27 First Study on Talent in Spanish Startups - Talentoscopio.

3 4

13

2013 2014 2015

Rondes de finançament superiors als 10M €

Tot i la xifra

rècord de

finançament

rebuda, el 60%

del total ha estat

destinat

únicament a 5

empreses

Page 49: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 49/77

Font: Talentoscopio

En una startup, gustos, sentiments, companyia i persones es barregen i fan un ens

propi. Aquest fet genera compromís en el treballador, cosa que a la vegada permet

a la startup ser flexible.

Ara bé, no tota persona és capaç d’adaptar-se a treballar en una startup. Una startup,

per la seva dimensió, precisa de persones que a part de tenir coneixement expert en

la seva especialitat, siguin persones emprenedores i amb coneixements

transversals, multidisciplinars. Concretament, les startups valoren entre els seus

candidats que siguin flexibles, fomentin el treball en equip i la comunicació:

Font: Talentoscopio

Una vegada aconseguit el perfil adequat i compromès, tot i així, existeix rotació a les

startups, la qual prové generalment per la recerca d’un major salari. Aquest fet

s’explica perquè, mentre la startup no passi a una següent fase, la possibilitat

d’escalar salarialment existeix però de manera limitada.

Finalment, en el sector startup hi ha una assignatura pendent que es reprodueix en

tot el sector tecnològic a Catalunya però que, en el cas de les startup, és un problema

de gran magnitud: de cada 100 fundadors de startup a Catalunya només 3 són

dones.

62%

71%

89%

No es fomenta

Altres

Formació constant

Tracte personalitzat

Clima laboral estimulant

Foment de la confiança

Suport al treball en equip

Foment del talent a les startups

82%

81%

77%

Fomenta el treball en equip

Foment de la comunicació

Amplia flexibilitat

Alta capacitat de lideratge

Integritat

Actitud positiva

Genera confiança a l'equip

Profunda ètica professional

NS/NC

Altres

Valoració del potencial d'un candidat

“Les empreses

necessiten

empleats amb

noves

competències.

Més creatius,

disruptius,

preparats pel

canvi i amb

formació digital”

Mireia Ranera -

Íncipy

Page 50: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 50/77

8 Anàlisi DAFO

A continuació s’exposa l’anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses,

Oportunitats) del sector tecnològic català. Aquest anàlisi agrega els diferents

aspectes que s’han exposat al llarg de l’estudi i esdevé la base per a les

recomanacions que s’exposen com a conclusió del Baròmetre del sector tecnològic

2016.

Fortaleses Debilitats

_ Marca Barcelona

_ Bona situació financera

_ Cobertura de tots els

àmbits de la digitalització

_ Caràcter emprenedor

_ Capacitat innovadora

_ Poca cultura de

col·laboració

_ Carència de perfils mixtes

tecnologia-negoci

_ Mancança de professionals

en àmbits específics

_ Falta de lideratge

tecnològic

_ Deficient connexió

universitat-empresa

_ Escassa presència de la

dona al sector

Oportunitats Amenaces

_ Digitalització de la societat

_ Transversalitat de la

demanda a tots els sectors

_ Incorporació de talent

trans-sectorial

_ Ubiqüitat del lloc de treball,

flexibilitat

_ Agenda Digital per a

Catalunya 2020

_ Desaprofitament de les

fires tecnològiques

_ Demanda poc innovadora

_ Tecnologia vista com a

commodity

_ Desequilibri territorial de

les infraestructures

_ Nous competidors a nivell

global

_ Regulació com a fre a la

innovació

Els aspectes aquí enunciats són descrits en major detall en els següents apartats.

“Si no apostem per

un sector TIC

potent, els catalans

acabarem essent

només

consumidors de

tecnologia.

L’objectiu del

Govern és que

Catalunya sigui

productora de

solucions TIC.

D’aquesta manera

assolirem un nivell

de referència en

aquest sector i

alhora podrem

incorporar-ho en els

sector més

tradicionals del

nostre país per tal

de ser productius

arreu del món. No

podem quedar

enrere”

Jordi Puigneró -

Secretari per a la

Governança de les

Tecnologies de la

Informació i la

Comunicació

Page 51: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 51/77

8.1 Fortaleses

Les principals fortaleses que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:

1. Marca Barcelona: El sector tecnològic està aconseguint associar Barcelona

a la innovació i la modernitat tant al territori nacional com a l’estranger.

Motiu d’això ha estat la tradicionalment important indústria de l’electrònica

de consum, i actualment les darreres iniciatives lligades al món de la

mobilitat o el sorgiment de startups que han esdevingut líders dels seus

sectors. Així queda reflectit als Baròmetres d’anys anteriors i actualment

està assolint una maduresa que suposa una fortalesa pel sector tecnològic

no només de Barcelona sinó de la totalitat del territori català.

2. Bona situació financera: Després d’anys on la situació financera del sector

tecnològic català era percebuda com una de les seves principals febleses,

enguany s’aprecia una consolidació de la recuperació que ja s’apuntava

l’any passat. S’ha experimentat un increment en la facturació i en el nombre

de clients així com en el nombre d’empleats i en el percentatge d’empreses

que presenten una política salarial d’augment de sous respecte a les que els

han reduït.

3. Cobertura de tots els àmbits de la digitalització: El sector tecnològic català

presenta una oferta adaptada a la nova era digital, cobrint tots els eixos de

la Transformació Digital. Aquesta transversalitat de l’oferta pot ajudar a

satisfer les necessitats del mercat de forma íntegra.

4. Caràcter emprenedor: L’emprenedoria del sector tecnològic català ha estat

apreciada tradicionalment com una de les fortaleses destacades, i

actualment es troba en un moment dolç. En aquest sentit destaca

l’ecosistema startup, on novament s’ha arribat a xifres rècord de

finançament al 2015 i no hi ha senyals que indiquin un canvi de tendència.

5. Capacitat innovadora: El sector tecnològic aposta majoritàriament per

invertir en R+D+I, especialment en renovació i ampliació de la seva gamma

de productes i serveis. Aquest esforç orientat a client ha de donar fruits que

enforteixin el sector.

8.2 Debilitats

Les principals debilitats que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:

1. Poca cultura de col·laboració: El teixit empresarial català demana una oferta

tecnològica completa i a mida del seu negoci. Aquest tipus de solucions

requereixen un nivell de col·laboració entre empreses que el sector

tecnològic encara no ha aconseguit. Aquesta mancança ja va ser detectada

en anys anteriors, però ara assoleix especial rellevància.

2. Carència de perfils mixtes tecnologia-negoci: El sector tecnològic requereix

perfils tècnics amb coneixements de negoci amb l’objectiu de realitzar

propostes de valor per la demanda. En altres paraules, professionals que

parlin el mateix idioma que els seus clients. Aquest tipus de perfil és molt

reduït en el mercat català malgrat que fa anys que aquesta feblesa ha estat

detectada.

“A Barcelona

passen coses,

però això és

efímer i s’ha

d’aprofitar. S’ha

de demostrar

que les fires

creen activitat

entre una edició

i la següent”

Joan Parra –

Leitat

Page 52: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 52/77

3. Mancança de professionals en àmbits específics: Actualment la demanda de

professionals de l’entorn tecnològic supera l’oferta existent. Aquest fet és

especialment preocupant en àmbits tals com la ciber-seguretat, el Big Data

o la programació en general. Els serveis tecnològics més demandats en

l’actualitat i en un futur proper requereixen professionals experts en camps

determinats.

4. Falta de lideratge tecnològic: A Catalunya no hi ha grans entitats tractores

que impulsin i liderin la innovació en l’àmbit tecnològic. Els projectes

d’innovació que es realitzen per petites i mitjanes empreses tenen poca

repercussió i impacte al mercat.

5. Deficient connexió universitat-empresa: A Catalunya la formació tècnica és

d’alt nivell però hi ha carència en competències transversals i de negoci

actualment demandades per les empreses. També hi ha mancança en la

transferència de coneixement i col·laboració per part de les investigacions

realitzades.

6. Escassa presència de la dona al sector: El paper de la dona al sector

tecnològic és encara molt minoritari en comparació a d’altres àmbits. S’està

perdent gran part del talent present a Catalunya si no s’aconsegueix

incorporar el col·lectiu femení.

8.3 Oportunitats

Les principals oportunitats que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:

1. Digitalització de la societat: La nova era digital afecta a tots els elements de

la societat. Així, la tecnologia està prenent cada vegada un paper més

capital en la vida diària de les persones. Aquest fet comporta que les

persones estiguin acostumades a la tecnologia i la demandin també en el

seu lloc de treball. Per tant, el sector tecnològic té a la seva disposició una

demanda potencial que creix constantment.

2. Transversalitat de la demanda a tots els sectors: La tecnologia s’està

instal·lant a tots els sectors econòmics, tendència que s’accentuarà a

mesura que avanci la seva transformació digital. Que l’oferta adapti el seu

discurs, productes i serveis a la resta de sectors és una clara oportunitat per

a créixer.

3. Incorporació de talent trans-sectorial: El paper protagonista creixent de la

tecnologia a la societat fa que professionals de sectors tradicionalment no

tecnològics s’hi interessin i es formin en aquest àmbit. Aquest fet suposa

l’oportunitat d’incorporar talent amb coneixement de negoci d’altres sectors

a la vegada que tècnic. D’aquesta manera, l’apropament a clients de

qualsevol sector comptarà amb perfils amb competències adaptades a les

seves necessitats.

4. Ubiqüitat del lloc de treball, flexibilitat: Les tecnologies digitals afavoreixen

l’aparició de noves maneres de treballar dins les organitzacions, que

permeten que el lloc de treball ja no estigui limitat geogràficament. Això

permet generar noves oportunitats en un entorn de treball més flexible,

eficient i dinàmic.

“La majoria de la

població ja

considera que el

món online és

part de la seva

vida”

Lourdes Muñoz

– Dones en

Xarxa

“La formació del

futur no pot ser

com és ara. S'ha

d'anar cap a la

customització i

la flexibilitat”

Neli Caldentey –

UB-IL3

Page 53: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 53/77

5. Agenda Digital per a Catalunya 2020: L’Administració Pública és conscient

del paper de la tecnologia en la societat catalana i disposa d’una Agenda

Digital. Comptar amb el recolzament del sector públic per liderar iniciatives

que afavoreixen la transformació digital del territori suposa una oportunitat

pel creixement del sector.

8.4 Amenaces

Les principals amenaces que sorgeixen a partir de l’estudi realitzat són:

1. Desaprofitament de les fires tecnològiques: Les grans fires tecnològiques

que tenen lloc a Barcelona anualment, amb el Mobile World Congress i el

Smart City Expo World Congress com a màxims representants, tenen

impacte al territori especialment durant seva celebració. S’està

desaprofitant l’oportunitat de realitzar accions relacionades que generin

activitat durant tot l’any propiciant noves oportunitats de negoci que arrelin

al territori. Això garantiria el llegat d’aquests esdeveniments un cop marxin.

2. Demanda poc innovadora: La demanda de tecnologia a Catalunya per part

d’empreses i organitzacions segueix prioritzant preu i solucions madures

per davant de solucions innovadores. Aquest fet perjudica a la comunitat

emprenedora a la vegada que redueix el marge de les empreses

tecnològiques, dificultant la seva evolució i restant competitivitat al sector.

3. Tecnologia vista com a commodity: La tecnologia forma part de la vida diària

de les persones i empreses, cosa que està produint que aquesta es vegi com

una commodity i no com un fet diferencial. L’oferta mostra dificultats en

posar en valor els seus productes i serveis, fet que perjudica els ingressos,

marges i salaris del sector.

4. Desequilibri territorial de les infraestructures: Gran part de l’oferta

tecnològica present a Catalunya es concentra a l’àrea de Barcelona. Això es

deu, entre d’altres motius, al fet que el gruix de les infraestructures, espais i

serveis són més avançats en aquesta àrea que a la resta del territori. Aquest

fet dificulta la demanda innovadora de fora de Barcelona.

5. Nous competidors a nivell global: La ubiqüitat dels productes i serveis amb

base tecnològica permet que qualsevol nou model de negoci de qualsevol

empresa tecnològica a nivell mundial pugui impactar en el teixit empresarial

local.

6. Regulació com a fre a la innovació: La innovació tecnològica tendeix a crear

oportunitats de negoci en entorns encara sense regulació, cosa que pot

ocasionar conflictes amb els models tradicionals. La regulació és necessària

per a definir el marc de relació, però evitant prioritzar els models de negoci

tradicionals per davant dels disruptors. Això suposaria un fre a la innovació

tecnològica.

“La regulació no

pot blindar

elements que la

Transformació

Digital deixa

obsolets. Així,

només es

reduirà la

competitivitat.

És com posar un

semàfor en una

autopista”

Aleix Valls –

Mobile World

Capital

Page 54: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 54/77

9 Visió de futur

Els principals reptes als quals s’enfronta el sector tecnològic català en l’actualitat

són aquells plantejats per la Transformació Digital, on les persones i no les

organitzacions esdevenen el centre del ràpid canvi que experimenta la nostra

societat.

La transformació digital a nivell social és ja un fet irreversible que ha canviat el món

tal com l'enteníem fins ara i que afecta tots els aspectes de la nostra vida. L’opinió

generalitzada entre els líders d’opinió consultats és que no hi ha alternativa: el canvi

en la societat és real, obligant a les companyies a transformar-se, i a fer-ho ràpid. La

transformació digital no és un canvi tecnològic, sinó un canvi cultural que s'aplica

mitjançant les noves tecnologies. Les empreses han de trobar noves maneres de

relacionar-se amb un client que ja no és igual que abans, i de captar un talent que

també ha canviat.

La Transformació Digital no és només una acció defensiva davant de la

transformació social, sinó que és facilitadora de noves oportunitats de negoci i també

noves eficiències. D'aquesta manera les empreses que l'adoptin es trobaran en una

millor posició competitiva en el mercat.

La transformació està liderada amb la visió del consumidor com a protagonista. Les

persones són el motor, el motivador i el centre de tot el canvi, tant dins de les

organitzacions com en el seu paper de client final. S’han d’assignar recursos per

saber realment què demanen les persones externes i internes a l’organització, a la

capacitació de les persones per la nova situació, a la seva motivació per a poder

efectuar el canvi amb èxit.

Les persones s'han adaptat ràpidament a aquesta situació i l'han absorbit en el seu

dia a dia abans que les empreses estiguin preparades per donar resposta a tots els

requeriments que les persones plantegen.

El client entès com a usuari consumidor, espera relacionar-se amb el seu entorn

mitjançant les noves eines i solucions digitals que el permeten autogestió dels

serveis, ubiqüitat i immediatesa. Té a la seva disposició cada vegada més

informació, proveïdors, solucions i serveis entre els quals triar, i les barreres de canvi

són cada vegada menors. En qualsevol moment pot instal·lar o desinstal·lar una

aplicació i canviar així de proveïdor.

El poder del client creix, mentre la competència empresarial es torna més ferotge.

Per primera vegada les persones van per davant de les organitzacions en l’ús de les

noves tecnologies.

“Tenim el repte

de seguir l’elevat

ritme de

transformació

digital de la

societat”

Francisco

Rodríguez – IMI

Page 55: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 55/77

10 Reptes i Recomanacions

En base a la mencionada situació actual, a continuació es mostren un seguit de

reptes a afrontar per part dels diferents agents que composen i participen al sector

tecnològic de Catalunya, així com recomanacions per a aconseguir assolir aquests

reptes.

Aquestes recomanacions se sustenten sobre les fortaleses identificades per tal de

fer front a les possibles amenaces, extreure profit de les oportunitats detectades i

solucionar les debilitats presents al sector tecnològic a Catalunya.

10.1 La col·laboració: una nova forma de treballar en xarxa

La nova era digital comporta canvis en els models de negoci de les organitzacions,

en la manera de treballar dins les organitzacions i en la relació amb els clients. La

transversalitat de la tecnologia a tots els sectors fa que les empreses de l’oferta

hagin d’adaptar-se per a poder arribar als clients amb un discurs clar i entenedor i

amb un catàleg de productes i serveis adequat a les seves necessitats.

A la vegada, les característiques del teixit empresarial català, format majoritàriament

per petites i mitjanes empreses, obliguen a les empreses demandants de tecnologia

a col·laborar per a poder extreure tot el potencial que el sector tecnològic català els

pot oferir.

En aquesta línia, es proposen les següents recomanacions:

10.1.1 Canviar la visió sobre la competència i la relació oferta-

demanda

La col·laboració ha d’augmentar entre les empreses que participen al sector

tecnològic català. Aquesta col·laboració aconseguirà extreure tot el potencial que el

sector ofereix.

Per fer-ho, cal treballar en els següents models de col·laboració:

_ Entre empreses de l’oferta: poder oferir solucions innovadores i a l’hora

robustes

S’ha de potenciar la col·laboració entre grans empreses i organitzacions de

menor escala (PIMEs i Startups). Els petits proveïdors proporcionen l’agilitat

en la innovació, el dinamisme, la flexibilitat i especialitat, mentre que les

grans empreses aporten metodologia, estructura i presència al mercat. Així,

les petites empreses també podran arribar a mercats que serien

inabastables treballant en solitari.

_ Entre empreses de la demanda: empoderitzar la petita i mitjana empresa

Les PIMEs de la demanda han de col·laborar mitjançant agrupacions

sectorials o creant centrals de compres. D’aquesta manera podran arribar a

productes innovadors i/o amb especialitat sectorial que requereixen

inversions elevades.

_ Entre oferta i demanda: explorar noves formes de construir l’oferta

La demanda sol·licita més coneixement del seu negoci, fet que també

reconeix la mateixa oferta. La demanda aprecia que, sovint, les solucions

proposades són massa estàndard. Aquest desajust entre oferta i demanda

Page 56: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 56/77

es podria solucionar treballant en col·laboració adaptant conjuntament els

productes/serveis oferts.

El client ha d’aportar els coneixements particulars i l’oferta ha de tenir una

cartera de productes/serveis amb flexibilitat suficient per adaptar-s’hi.

10.1.2 Potenciar equips multidisciplinars

La col·laboració entre empreses demana nova incorporació de talent al sector

tecnològic, que entengui les necessitats i el negoci dels clients a més de

coneixements en productes i serveis tecnològics. D’aquesta manera s’aconseguirà

millorar la proposta de valor als clients i, per tant, valoritzar la innovació.

Per a aconseguir-ho, es proposen les següents recomanacions:

_ La co-creació d’ofertes, tenint en compte tant la tecnologia com el negoci,

requereix perfils amb competències transversals

L’oferta ha de fer partícips perfils que coneguin i/o entenguin el negoci dels

clients per tal d’enfocar els missatges cap al seu negoci en comptes de cap

a la tecnologia.

Per fer-ho, cal que l’oferta compti amb perfils amb visió conjunta tecnologia-

negoci i que aquests vehiculin el procés d’elaboració de les ofertes.

_ Adopció de talent procedent de sectors no tecnològics

L’expansió de la tecnologia permet que professionals procedents d’altres

sectors puguin incorporar-se al sector tecnològic. Aquest fet suposa una

oportunitat d’incorporar talent amb coneixement del negoci de clients de

diferents sectors.

Complementant-lo amb formació tecnològica, l’oferta podrà apropar-se més

fàcilment a la demanda i fer el seu discurs més entenedor i valuós.

10.2 La velocitat: comprendre els diferents ritmes del canvi

La velocitat en què la nova era digital està transformant la societat genera l’aparició

de diferències en els ritmes de transformació que experimenten tots els agents que

composen la societat catalana.

Aquestes diferents velocitats afecten el potencial de les solucions tecnològiques a

oferir, motiu pel qual es proposen les següents recomanacions:

_ Diferenciar entre solucions àgils al front-end (relació amb el client) vs.

solucions robustes al back-end (sistemes/operacions)

Habitualment s’associa els desenvolupament del back-end amb l’estabilitat

i l’eficiència. Per contra, els front-end s’alineen amb el “time-to-market” i la

innovació. El desenvolupament d’aquests sistemes té mètodes i velocitats

diferents que han de ser respectats, però és indispensable una col·laboració

transparent entre totes dues amb l'afany d'afegir valor de negoci.

Es recomana definir una governança TIC adequada per evitar la creació de

sitges artificials per processos i persones, assegurant que els equips

interactuïn coordinats i de manera eficient.

_ Respectar els diferents ritmes dins de les organitzacions

Page 57: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 57/77

Una de les claus per a l’èxit de la transformació digital d’una empresa és

compaginar les diferents velocitats de canvi. Les persones tenen un paper

clau en el en la Transformació, de manera que és important coordinar el

ritme al qual evoluciona la cultura corporativa i com els empleats l’assimilen

amb la velocitat amb què s’implementen les noves tecnologies.

10.3 El talent: nous perfils per a un nou entorn

La transformació digital de les organitzacions requereix de nous perfils capaços de

comprendre el nou entorn tecnològic així com les necessitats canviants dels clients

potencials. Així, es requereix talent amb competències transversals, juntament amb

coneixement específic, per tal d’explotar tot el potencial que la transformació digital

pot oferir.

En aquest sentit, es proposen les següents recomanacions per a les entitats i

empreses formadores:

_ Proporcionar formació sobre competències transversals des de la primària

fins a la Universitat

Les competències necessàries que demana la nova era digital han de ser

potenciades des de l’educació infantil. Aspectes com el pensament crític, la

flexibilitat, l’adaptació als canvis o l’empatia han de ser el nucli de l’educació

per tal de poder adaptar-se a aquest nou entorn. Aquest fet és especialment

necessari en el cas del sector tecnològic on, tradicionalment, el coneixement

tècnic ha primat en front de les habilitats interpersonals.

Actualment aquest coneixement tècnic no és suficient, cal potenciar les

competències relacionals entre professionals i empreses en la nova era

digital.

_ Formació específica: màsters, post-graus i formació continuada

A diferència de les competències transversals, la formació tècnica

específica ha de ser més sensible als ritmes dels avenços tecnològics. Es

requereix que les entitats formadores, tant de formació continuada com de

màsters i post-graus, s’adaptin més àgilment a les noves tendències amb

programes curts i focalitzats que permetin una eficient actualització dels

professionals.

Aquesta formació hauria de ser específica i no de base, és a dir, els graus

tradicionals haurien d’enfocar-se en formar més cap a competències

transversals i coneixement tècnics de base i que altres entitats siguin les

que proporcionin la formació més específica de manera ràpida i flexible.

_ Potenciar graus mixtes que complementin els diferents aprenentatges

(tècnics i de negoci)

El sector tecnològic té grans professionals quant a coneixement tècnic de

les solucions ofertes, però sovint sense experiència o coneixement sobre

negoci. D’altra banda, existeix un gran nombre de professionals a Catalunya

amb coneixement de negoci i interessats en la tecnologia però sense el

coneixement tècnic.

Es recomana potenciar graus que permetin compaginar el coneixement de

negoci juntament amb coneixement tècnic de base tecnològica. Cal, doncs,

Page 58: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 58/77

potenciar tant graus mixtes (que permetin obtenir totes dues fonts de

coneixement) com formació que apropi professionals del món tecnològic i

professionals experts en negoci.

10.4 La regulació: un repte per la transformació digital

La nova era digital comporta la transformació dels models de negoci, juntament

amb l’aparició de nous. Aquests canvis s’estan produint a gran velocitat, superant

els ritmes amb què l’Administració els pot regular.

Així, el canvi en els models empresarials i de negoci implica major agilitat en la

manera de regular-los per garantir crear un marc de treball comú per a tots els

agents, adaptable i que no suposi un fre a la innovació.

En aquest sentit, es proposen les següents línies d’acció:

_ Regulació sobre nous models de negoci

Els nous models de negoci basats en innovacions tecnològiques han de ser

regulats, fent nou espai al mercat per als nous entrants. D’aquesta manera

es promou nova activitat econòmica a l’hora que es garanteix que els actors

dels models tradicionals es poden adaptar a la nova situació.

_ Potenciar la compra innovadora

L’Administració ha de prendre un paper important en el context de

Transformació Digital en què es troba la societat catalana. Per exemple, tot

potenciant la compra innovadora per mitjà de col·laboracions público-

privades amb empreses del sector tecnològic català.

El sector privat ha d’aportar la innovació suportant-se en el lideratge i

l’estructura que proporciona l’Administració Pública. Aquesta col·laboració

permetrà establir un lideratge tecnològic a Catalunya i atraure la innovació.

_ Adaptació dels criteris de solvència per a afavorir l’accés de la petita i mitjana

empresa a l’Administració

Els criteris de solvència que l’Administració demana als proveïdors

potencials sovint no s’ajusta al grau de maduresa de certes solucions

tecnològiques innovadores. Així, petites empreses amb les solucions més

innovadores difícilment poden accedir-hi.

L’adequació d’aquests criteris pot permetre a aquestes petites empreses

especialitzades proporcionar serveis directament a l’Administració sense

haver d’intermediar amb una gran empresa.

_ Potenciació d’entitats a Catalunya que facilitin l'arribada d’inversors

estrangers i l’accés al seu capital

La burocràcia a la que s’enfronten els inversors estrangers resta incentius a

l’arribada de capital interessat en invertir en startups catalanes, aprofitant la

imatge de marca de Barcelona. Entre les principals barreres es troben en la

necessitat d’obtenir un Número d’Identificació d’Estranger (NIE) o la doble

comprovació que notaris i registradors realitzen sobre documents.

Es recomana reduir aquestes barreres, mitjançant la potenciació d’entitats

intermediàries d’abast local que facilitin els tràmits als inversors estrangers.

Page 59: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 59/77

_ Definir un òrgan de certificacions que permeti posar en valor les formacions

no reglades

Els estudiants mostren cada vegada més interès per triar els cursos i

assignatures que els permetin adquirir els coneixements i les competències

desitjades, sense la necessitat d’haver de cursar completament un grau

universitari.

Per aquest motiu, es recomana la definició d’un òrgan encarregat de

certificar el coneixement que les persones adquireixen mitjançant múltiples

fonts i equiparar-lo a la formació reglada.

10.5 El seguiment: L’Observatori de la Transformació Digital a

Catalunya

La transformació digital afecta en major o menor mesura a tot l’ecosistema

empresarial català. En aquest sentit, diferents organismes disposen de plans

estratègics sobre la Transformació digital, els quals repercuteixen sobre tot el

territori. A la vegada, hi ha iniciatives que poden aprofitar sinèrgies les unes amb les

altres si disposessin de visibilitat i possibilitat de treballar conjuntament.

En aquest sentit, es proposa, com a darrera recomanació, la creació de l’Observatori

de la Transformació Digital a Catalunya.

L’Observatori proposat hauria de realitzar les següents tasques:

10.5.1 Mesura dels resultats

Les iniciatives proposades en el marc del present Baròmetre requereixen ser

mesurades per tal d’analitzar el seu impacte.

Així, es proposa que l’Observatori estableixi indicadors sobre les diferents

recomanacions proposades (col·laboració, regulació, velocitat de la transformació),

així com d’altres centrats en la Transformació Digital del territori, per tal que els

agents tecnològics i la resta d’organismes implicats disposin de dades que els

permetin adequar les seves actuacions.

10.5.2 Activitats de divulgació

L’Observatori proposat hauria de realitzar tasques de divulgació tant de l’estat de

les iniciatives llançades, emmarcades en la Transformació Digital a Catalunya, com

de les potencialitats al sector tecnològic català per tal de crear millors i majors

sinèrgies. Aquestes activitats de divulgació han de tenir en compte els resultats

mesurats per la mateixa activitat de l’Observatori, actuant enfront els riscos

detectats.

En aquesta línia, es proposen les següents recomanacions:

_ Divulgació de l’evolució de les accions col·laboratives realitzades en relació

a la tecnologia

L’Observatori de la Transformació hauria de vehicular la col·laboració entre

empreses, proposant espais de trobada i de debat entre potencials

sectors/grups d’empreses (oferta, demanda i oferta-demanda). A la vegada,

l’Observatori hauria de mesurar i divulgar el resultat d’aquestes activitats

col·laboratives.

Page 60: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 60/77

_ Esdeveniments vinculats a les fires tecnològiques al llarg de l’any

Catalunya i, concretament, Barcelona, compta amb importants fires

tecnològiques a nivell mundial que es realitzen anualment. No obstant, el

sector tecnològic és conscient que el seu impacte no té continuïtat entre

una edició i la següent. Així, l’Observatori hauria d’encarregar-se de

promoure esdeveniments al llarg de l’any que servissin per dinamitzar els

diferents agents tecnològics aprofitant l’impuls d’aquestes fires.

_ Promoció del paper de la dona en el sector tecnològic

Tot i la consciència existent al sector tecnològic sobre l’escassa presència

de la dona al sector, no hi ha hagut avenços significatius en els darrers anys.

L’Observatori proposat hauria de fer activitats de divulgació i conscienciació

sobre els problemes que aquest fet comporta, vetllant per la reducció de

l’escletxa de gènere involucrant al sector educatiu.

10.5.3 Informe de resultats

Els indicadors proposats en l’anterior apartat han de ser presentats de manera

contextualitzada, proporcionant noves recomanacions actualitzades en base a la

situació de cada moment. El ràpid avenç de les solucions tecnològiques requereix

emetre informes de resultats periòdics i concrets, sobre els indicadors mesurats i

les activitats de divulgació realitzades, que permetin una adaptació contínua les

noves iniciatives i tendències.

Page 61: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 61/77

11 Annex – Metodologia

11.1 Àmbit del sector tecnològic

D’acord amb les fonts disponibles per al sector tecnològic a Catalunya i, seguint les

recomanacions de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament

Econòmic), per a l’elaboració del Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya

d’anys anteriors es considerava una classificació del sector tecnològic la qual s’ha

modificat per a adaptar-la a les tendències actuals:

Classificació prèvia Classificació actual

_ Fabricació de components electrònics i circuits impresos acoblats

_ Fabricació Components TIC _ Fabricació d'ordinadors i perifèrics, equips de

telecomunicacions i suports magnètics i òptics

_ Fabricació de productes electrònics de consum

_ Reparació d'ordinadors i equips de comunicació

_ Comerç a l'engròs d'equips per a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)

_ Comerç a l'engròs Equipament TIC

_ Edició de programes informàtics, inclosos els videojocs

_ SW Comptabilitat i Empresa _ SW Seguretat i Infraestructura _ SW Comunicacions i Media _ SW per banca i asseguradores _ Aplicacions especialistes per sector

_ Serveis de tecnologies de la informació, que inclou les activitats de programació informàtica, consultoria sobre tecnologia de la informació, gestió d’instal·lacions informàtiques i altres serveis relacionats amb les tecnologies de la informació

_ Consultoria i Integració Sistemes

_ Telecomunicacions _ Telecomunicacions i Xarxes _ Serveis Mòbils _ Serveis Infraestructures

_ Processament de dades, hostatge i activitats relacionades, així com portals web

_ Serveis DataCenter i Hostatjament

Pel que fa als subsectors que integren el sector tecnològic, destaca el subsector de

serveis de consultoria i integració de sistemes amb un nombre més elevat

d’empreses. Aquest fet es reflexa en la mostra recopilada per a l’elaboració del

present baròmetre:

Page 62: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 62/77

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Fent un zoom sobre les empreses amb una facturació inferior a 2 Milions d’Euros i

menys de 10 empleats veiem que es mantenen les mateixes línies de negoci tot i

que el percentatge d’empreses que formen el subsector de serveis de consultoria i

integració de sistemes és encara més pronunciat en aquest cas.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Pel que fa a la distribució de les empreses tecnològiques que han format part de la

mostra sobre el territori, la representació és la següent:

6%

11%

12%

7%

7%

8%

25%

5%

11%

1%

0%

3%

4%

SW Comptabilitat i Empresa

SW Seguretat i Infraestructura

Telecomunicacions i Xarxes

Serveis DataCenter i Hostatjament

Serveis Mòbils

Serveis Infraestructures

Consultoria i Integració Sistemes

SW Comunicacions i Media

Aplicacions especialistes per sector

SW per banca i asseguradores

Fabricació Components TIC

Comerç a l'engròs Equipament TIC

Altre

Mostra - Subsectors (PIME)

Page 63: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 63/77

De la representació es pot

extreure una idea de la

concentració d’empreses

tecnològiques a

Barcelona i AMB.

Font: Enquesta Oferta - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

11.2 Àmbit de la demanda tecnològica

El present estudi considera demanda tecnològica tota empresa de l’àmbit geogràfic

contemplat en el baròmetre, en aquest cas, la totalitat de Catalunya. Aquest fet

s’explica perquè, actualment, tota empresa requereix serveis tecnològics, entre els

que es troben l’accés a Internet o telefonia mòbil, entre d’altres.

Pel que fa a la distribució per sectors de les empreses participants a les enquestes

del Baròmetre 2016, es pot veure la representació de cada sector s’apropa molt en

percentatges a la realitat de l’empresariat català, on el sector serveis és majoritari

amb un 72,5% dels participants.

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

1,9%

26,9%

71,2%

Distribució de les empreses participants per sectors

Sector Primari(Agricultura, ramaderia,silvicultura i pesca)

Sector Secundari(Industrial/Construcció)

Sector Serveis

Page 64: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 64/77

La representació de les principals activitats dins dels diferents sectors ha estat la

següent:

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Pel que fa a la resposta que hem tingut de les empreses en funció de la seva

ubicació, veiem que la representativitat de les diferents províncies també correspon

força a la distribució geogràfica real de l’empresariat català, amb una alta

concentració a la província de Barcelona, concretament a l’àrea metropolitana.

2%

4%

7%

13%

14%

17%

18%

26%

Indústries tèxtils, confecció, cuiri calçat

Indústries extractives

Indústries alimentació, begudesi tabac

Energia, Aigua i Sanejament

Construcció

Altre

Metal·lúrgia

Fabricació productes

Participació Sector Secundari

3%

3%

5%

5%

7%

8%

9%

10%

10%

11%

12%

18%

Activitats immobiliàries

Hoteleria i Turisme

Comerç detall

Transport i activitats afins altransport

Comerç engròs iintermediaris

Activitats sanitàries i serveissocials

Educació

Activitats artístiques,recreatives i altres serveis

Activitats financeres id'assegurances

Informació i comunicacions

Administració pública

Activitats professionals,científiques i administratives

Participació Sector Serveis

Page 65: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 65/77

Font: Enquesta Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae i DIRCE

11.3 Investigació quantitativa – Enquesta online

Mitjançant una carta d’invitació es va contactar amb les empreses de les mostres,

les quals van accedir als qüestionaris a través de la web establerta a tal efecte durant

els mesos de març – maig de 2016.

Per assolir un major grau de visibilitat de la recerca s’ha comptat amb el suport de

diferents entitats i associacions professionals que han ajudat activament a la

difusió de l’enquesta mitjançant diferents comunicats enviats per correu electrònic

i publicats a pàgines web i xarxes socials.

Fitxa tècnica de la investigació – Oferta

_ Recol·lecció de dades: Entrevista quantitativa

_ Tècnica: Qüestionari online

_ Dates treball de Camp: 8 de març – 6 de maig 2016

_ Dimensió Mostra: 579 enquestes vàlides en línia

_ Error Mostral: 3,98% per a dades globals per a un nivell de

confiança del 95% i per l’univers de referència

Fitxa tècnica de la investigació – Demanda

_ Recol·lecció de dades: Entrevista quantitativa

_ Tècnica: Qüestionari online

_ Dates treball de Camp: 8 de març – 6 de maig 2016

_ Dimensió Mostra: 428 enquestes vàlides en línia

_ Error Mostral: 4,74% per a dades globals per a un nivell de

confiança del 95% i per l’univers de referència

A diferència d’anys anteriors, enguany l’enquesta de demanda ha assolit una

participació suficient com a considerar la mostra significativa estadísticament.

75%

9%6%

10%

82%

5% 9%

4%

Respostes a l'enquesta per provincia i distribució real al territori

Barcelona Tarragona Lleida Girona

Page 66: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 66/77

D’aquesta manera, el bloc referent a demanda s’ha incorporat en el cos del

Baròmetre del sector tecnològic 2016. Aquesta significació estadística s’explica

aplicant la següent fórmula a les preguntes realitzades a l’enquesta de la demanda:

𝑛 = 𝑍2 ∗ 𝑝 ∗ (1 − 𝑝)

𝑒2

On:

_ n = mida de la mostra

_ Z = nivell de significació estadística (fixat, en aquest cas, al 95%) = 1,96

_ e = marge d’error admès

_ p = proporció de respostes que s’espera trobar per a cada pregunta (s’ha

fixat l’opció més pessimista) = 50%

Així, observem que, per a un error admès del 5%, la mida de la mostra necessària és

de 385 respostes per a considerar la mostra significativa. Donat que enguany s’han

recollit 428 respostes de l’enquesta de demanda, els resultats obtinguts són

estadísticament significatius per un interval de confiança del 95%, amb un error

mostral del 4,74%.

En global, l’estudi realitzat supera, per primera vegada, la fita de les 1.000 respostes

en el global de l’estudi quantitatiu realitzat. Concretament, en l’edició d’enguany han

participat 1.007 companyies de Catalunya englobant oferta i demanda tecnològica.

Així, la participació manté la seva tendència creixent en quant a nombre de

participants, tal i com es mostra en la següent figura:

Font: Enquestes Oferta i Demanda - Baròmetre 2016 - CTecno-Nae

Aquest augment de la dimensió de la mostra ha permès, mantenint el nivell de

significació estadística, reduir l’error mostral. D’aquesta manera, el Baròmetre

aconsegueix mostrar una visió més precisa del teixit empresarial català, tant del

sector tecnològic com de la resta de sectors, a mesura que aquests darrers cada

vegada es relacionen de manera més extensa amb la tecnologia.

L’aproximació a la realitat del teixit empresarial català, amb forta presència de pimes

i micro-pimes, unit al fet d’adaptar les preguntes de l’enquesta online a les darreres

tendències tecnològiques, fa que els resultats obtinguts puguin diferir en certs

aspectes als resultats de baròmetres anteriors.

Finalment, cal destacar que els resultats obtinguts i representats gràficament

representen els resultats obtinguts mitjançant les enquestes. Així doncs, els casos

0

200

400

600

800

1000

1200

2012 2013 2014 2015 2016

Empreses participants en el baròmetre – Evolució

Oferta Demanda

Page 67: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 67/77

en què la suma de les diferents categories expressades en els gràfics sumen més

del 100% són deguts a preguntes multi-resposta presents a les mencionades

enquestes.

11.4 Investigació qualitativa – Líders d’opinió i Focus Groups

En aquest apartat s’indiquen els aspectes clau de la metodologia emprada per a la

investigació realitzada amb entrevistes amb líders d’opinió i la realització de focus

groups, centrada en la recollida de dades qualitatives.

D’una banda, s’han dut a terme 26 entrevistes amb líders d’opinió, d’una durada

aproximada d’una hora cadascuna.

Mobile World Capital Aleix Valls CEO

Fundació Pere Tarrés Anna Blázquez Directora Departament Acció Digital

Banc de Sabadell Christian Raset Digital Platforms Director

CISCO Francesc Bert Director CISCO Catalunya

IMI Fco. Rodríguez Gerent

Deliberry Gemma Sorigué CEO & Co-Founder

RocaSalvatella Genís Roca President

Geenapp Gina Tost Co-fundadora & CEO

- - Imma Tubella Ex-rectora de la UOC

IESE Joan Enric Ricart Chairman, Strategic Management Dep.

- - Joan Guanyabens Consultor TIC àmbit Salut

Leitat Joan Parra Director General

Amat Immobiliaris Joana Amat Co-directora General

CTTI Jordi Escalé Director Gerent

Microsoft Jordi Marín Director Catalunya

Suara Jordi Picas Director Tècnic d' Innovació

Secretaria de

Telecomunicacions,

Ciberseguretat i

Societat Digital

Jordi Puigneró Secretari de Telecomunicacions,

Ciberseguretat i Societat Digital

UPC net Josep Mª Ciervo Director General

Dones en Xarxa Lourdes Muñoz Presidenta

Page 68: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 68/77

IBM Marc Estapé

GBE Territory Manager, Spain-East & Malta -

Regional Manager Catalunya, Aragon &

Balears

Italtel Miguel A. Téllez Deputy General Director

Íncipy Mireia Ranera Vicepresidenta i Directora

UB-IL3 Neli Caldentey Directora General

Seat Pablo Barrios Global Head of Digital Marketing and CRM

Acuntia Vicenç Benages Director Comercial

Cesicat Xavier Gatius Director General

També s’han realitzat 5 focus groups on s’han tractat aspectes específics per a

l’edició del Baròmetre d’enguany, entre els que es troben la transformació digital, la

relació entre les empreses d’oferta i demanda de tecnologia i la formació i gestió del

talent, entre d’altres.

Aquests focus groups han comptat amb un total de 38 participants, la relació dels

quals és la següent (per focus group i ordre alfabètic):

Focus Group Oferta

Masvoz Alfred Nesweda Director General

HP Enterprise Antonio Díaz

Business Develop.

Outsourcing

FHIOS David López Soci Director

ITconic Francisco Javier Martin Director General

Xarxa Oberta de

Catalunya Joan Cervera Director General

Open3s Juan Manuel Pascual CEO

Focus Group Demanda

Hospital General de

Granollers Anna Benavent Dtora. d'Organització i SS.II.

MC Mutual Anna Vallés Dtora. Sistemes d’Informació

BASE Gestió d’Ingressos Carles Casas Cap de Serveis Informàtics

Hospital Parc Taulí Hartmann Estruch Dtor. Sistemes d'Informació

Grup Damm Luis Miguel Martín

Dtor. d’Organització i

Sistemes

Almirall Matthias Moritz

Dtor. Business Technology

Corp.

Estabanell Energia Santi Martínez CEO

Page 69: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 69/77

Focus Group Mixt

Grup ICA Francesc Xavier Monzó Director Catalunya

ByHours.com Christian Rodríguez Fundador

Sosteca Ferran Tersa Director de Negoci

FGC Jordi Lluís Padierna

Resp. Telecom. i Equip.

d'estació

Indra Pere Jofra Manager

Focus Group Startups

Pangea Reality Guillem Crosas Co-fundador

Washrocks Iván Hernández CEO

Ctytab Joan Escalante CTO

SlashMobility Jordi de Juan Mobile Project Manager

CeliCity José Luis Rodríguez CEO

Bikebitants Miguel Belenguer Fundador

Foot Analytics Miquel Gummà Co-fundador

Parabebés.com Mireia Mir Fundador

Nektria Oriol Serra CMO

Amiritmo Kids Xavier Pallarés CEO

Focus Group Formació

Netmind Bernat Palau CEO

UPC-ESUP Enric Peig Director ESUP

La Salle-URL Francesc Miralles Director ETSEEI

UAB-Escola d’Enginyeria Jordi González Prof. associat

Barcelona Activa Jordi Roca Director de Formació

TBKids Josep Carles Homet Mentor

URV-FEE Josep Miró Responsable FEE

Consell Escolar de

Catalunya Lluis Font President

TecnoCampus Mataró Marcos Fáundez Director

Page 70: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 70/77

UPC-FIB Núria Castell Degana FIB

Page 71: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 71/77

11.5 Anàlisi de fonts secundàries

Per l’elaboració del Baròmetre 2016 s’han utilitzat les darreres dades publicades per

IDESCAT, INE i DIRCE en els casos en què s’ha estimat necessari.

Addicionalment, per tal de contextualitzar i contrastar les dades generades per

l’anàlisi quantitativa, s’han utilitzat diferents fonts secundàries elaborades per

diverses entitats a nivell català, espanyol, europeu i mundial. A continuació es llisten

les fonts secundàries utilitzades a cadascun dels 5 blocs temàtics que composen la

present edició del Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2016:

Bloc 1: Oferta tecnológica a Catalunya

[1] DIRCE – INE

[2] Digitalizarse o morir: la transformación digital de industrias y empresas –

CaixaBank Research – Juliol de 2015

[3] La economía digital: la revolución global de os datos - CaixaBank Research -

Juliol de 2015

[4] Informe COTEC 2015 - Fundació Cotec per a la Innovació Tecnològica – Juliol

de 2015

[5] Informe COTEC 2016 - Fundació Cotec per a la Innovació Tecnològica – Maig

de 2016

[6] Segona edició del Baròmetre de la Innovació a Catalunya – Generalitat de

Catalunya/ACCIÓ – Juny de 2016

Bloc 2: Demanda tecnològica a Catalunya

[7] IDESCAT

[8] DIRCE – INE

Bloc 3: La Transformació Digital a Catalunya

[9] Building the Digital Platform: Insights from the 2016 Gartner CIO Agenda Report

- Gartner Executive Programs – 2016

[10] 2015 Global Digital IQ® Survey: Lessons from digital leaders 10 attributes

driving stronger performance – PriceWaterhouse Coopers - Setembre de 2015

[11] Walking the digital tightrope – Fujitsu - Gener de 2016

Bloc 4: Talent, Formació i Recursos Humans

[12] Nota sobre els resultats de l’EPA a nivell sectorial (4t trimestre 2015) –

Observatori d’Empresa i Ocupació – Febrer de 2016

[13] El despido en España: las 10 empresas que lo encabezan este 2015 – El

Economista – Octubre de 2015

[14] Les TIC, un sector estratègic per a Catalunya – Generalitat de Catalunya –

Febrer de 2016

[15] Estudi ITscool, a partir de dades de l’AQU – ITScool – Abril de 2016

[16] Which European country has the highest standard of living? – World Economic

Forum – Abril de 2016

Page 72: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 72/77

[17] The Future of Jobs Report – World Economic Forum – Gener de 2016

[18] Countries with Higher Levels of Gender Equality Show Larger National Sex

Differences in Mathematics Anxiety and Relatively Lower Parental

Mathematics Valuation for Girls - Stoet G, Bailey DH, Moore AM, Geary DC –

PloS ONE – Abril de 2016

[19] INE, a partir de dades de l’EPA

[20] The Industry Gender Gap – World Economic Forum – Gener de 2016

[21] The gender pay gap in Spain 2015 - European Comission – Abril de 2016

[22] The unadjusted gender pay gap by economic activity – European Comission –

2014

Bloc 5: Les startup a Catalunya

[23] Barcelona Startup Map

[24] Digital Startup Ecosystem Overview 2015 – MWC Barcelona – Abril de 2016

[25] Startupxplore

[26] Startuphubs.eu

[27] Doing Business – Banc Mundial – Juny de 2015

[28] El sector startup en Barcelona enero 2016 – Blog Jobs BCN – Gener de 2015

[29] First Study on Talent in Spanish Startups – Talentoscopio – 2014

Les icones utilitzades al llarg del document provenen de la plataforma icons8

11.6 Validació de la metodologia i l’enfocament

El procés d’elaboració del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 ha

comptat en l’edició d’enguany amb un Consell Supervisor encarregat de vetllar per

l’adequació de la metodologia emprada així com de l’enfocament proporcionat a

cadascun dels blocs.

El mencionat Consell Supervisor ha estat conformat per les següents persones i

entitats (en ordre alfabètic de l’entitat):

Consell Supervisor

Associació catalana d'enginyers de telecomunicacions

Pedro Linares President

Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya

Jordi Guix Degà

COEINF

Domingo Olmos ex-Degà

Eduard Martin Degà

COETIC Miquel Conesa Degà

Page 73: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 73/77

COETTC

Ferran Amago Degà

Robert Barti Secretari General

Daniel Pujol Vocal de la Junta de Govern

Foment del Treball Antonio Sáenz Dtor. d'Innovació i Noves Tecnologies

PIMEC 2020 Daniel Furlan President

11.7 Eixos de l’Indicador de Maduresa Digital (IMD)

El Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya presenta, per primera vegada, un

indicador de maduresa digital de les empreses de Catalunya. El mencionat indicador

mostra el grau de digitalització de les empreses demandants de tecnologia així com

de l’oferta tecnològica de Catalunya.

L’evolució cap a la digitalització afecta el conjunt de l'organització i ha de considerar

tant factors interns com les influències de l'entorn. Per tal d'impulsar la maduresa a

través de palanques clau, s’haurà de conèixer en quin estat es troba l’organització

en aquest aspecte. El grau de maduresa digital d'una companyia es pot mesurar en

els eixos d'experiència digital del client i l'excel·lència digital en les operacions,

mitjançant l'aplicació d'una eina específica. A partir de la formulació de preguntes

que avaluen els diferents àmbits a estudi, d'acord amb el context digital del moment,

obtenim l'Indicador de Maduresa Digital (IMD).

L'indicador de maduresa digital (IMD) mesura capacitats i resultats d'una

organització davant el repte de la transformació.

L'Indicador de Maduresa Digital emprat realitza mesures en cinc dimensions:

Gestió de l’Organització

És fonamental l'existència d'una estratègia gestionada per la

transformació digital de l'organització.

Relació amb els Clients

Un dels aspectes clau de les companyies digitals és la creació

d'una experiència digital diferencial per als seus clients, de

manera que convé estudiar com ens relacionem amb ells i quines

possibilitats de millora podem aplicar.

Activitat productiva

La transformació neix de dins. La nova experiència de client i els

models de negoci capacitats, obliguen a les empreses a

transformar internament per desenvolupar una cultura digital,

processos i operacions més àgils i de treball i col·laboració en

xarxa, que els permetin fer front al canvi amb la rapidesa que

denuncia el mercat. I sense el compromís ferri de l'alta direcció no

podrem transformar la cultura corporativa.

Page 74: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 74/77

Eines tecnològiques

Hi ha un conjunt de tecnologies que faciliten la transformació

digital, entre les que destaquen, per exemple, les anomenades

SMAC: Social, Mobile, Analytics i Cloud.

Pràctiques digitals

La digitalització també ha comportat nous conceptes i noves

formes de treballar. Entre aquestes es troben el Customer

Journey, l’Omnicanalidad, l'Agilitat, el Crowdsourcing, la

Gamificació, etc.

11.8 Equip de treball i recerca

Les tasques que han permès l’elaboració del present informe han estat realitzades

per Nae, amb la col·laboració i el suport de CTecno. L’equip de treball per a aquest

estudi ha estat format per les següents persones (per ordre alfabètic):

_ Aida de la Mata, CTecno

_ Ana Ramírez, CTecno

_ David Millet, CTecno

_ René Clusa, CTecno

_ Pere Florenza, CTecno

_ Susana Prado, CTecno

_ Xavier Sellarès, CTecno

_ Equip Nae

Page 76: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 76/77

Agraïm el suport en la difusió de l’enquesta a:

Page 77: Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 77/77

El Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2016 és un producte del:

Realitzat per:

Amb la coordinació i supervisió del

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de