� de �1 3Algemesí. Només tenim el carrer. Jesús Frare. Publicat a La Veu del País Valencià.

El dissabte passat, 24 de setembre, la manifestació antitaurina d’Algemesí va sumar 11 anys. Des del primer dia, ha estat una acció pacífica i feta des del poble, amb tota la legitimitat i amb la intenció de ser “legal”, malgrat totes les dificultats i impediments que s’han hagut d’afrontar.Des del primer dia, s’ha intentat impedir que es senta la veu dels sense veu. L’apropiació de l’espai és absoluta, i l’esforç per fer veure que l’única veu vàlida és la defensora de la carnisseria de setembre és total. Us recorde que la setmana de bous d’Algemesí sumarà 9 dies de matances i 39 víctimes en total. La d’Algemesí és la plaça de tortures on més animals es turmenten i maten al País Valencià, després de la de València. I tot això ocupa la plaça Major i el carrer Muntanya.A banda dels intents institucionals de dificultar, allunyar, silenciar, ocultar o fins i tot prohibir la manifestació, hem patit amenaces i agressions permanentment dels defensors de la sang barrejada amb la festa. A diverses pàgines de debat, molta gent del poble diu que estan en el seu dret perquè provoquem la seua indignació, perquè ens ho busquem. Fins i tot hem pogut llegir coses com que “anem a buscar l’agressió”, per gent que no té vergonya de posar-se una polsereta on diu “Disfruta (sic) amb respecte”.

Eixe dissabte, un grup d’animalistes decidí realitzar una acció diferenciada de la manifestació, al davant de la plaça de tortures i sense acceptar cap restricció a la seua llibertat. Fou una acció directa no violenta, una asseguda davant de la porta de la plaça per a impedir l’entrada dels joneguers que anaven a realitzar la primera matança de la setmana de bous. Eixe dissabte, moriren els primers 5 jònecs del 2016 a Algemesí.Com sempre, un grup de matxirulos s’erigí en escamot d’antiavalots espontani i agredí les persones assegudes amb xafades i puntades. Com sempre, no hi hagué cap intervenció de policia que ho impedira, perquè la gran majoria de dotacions estava seguint el recorregut de la manifestació. La majoria de les persones agredides eren dones, i els agressors, a més de la polsereta, també es possible que portaren un bonic mocador al coll on deia “No és No. De festa sense agressions sexistes”. Ho feren, pràcticament, sota una pancarta amb aquest lema, també molt bonica. No hi hagué qui els explicara que l’agressió no té cap justificació. No n’hi hagué qui els diguera que allò era alguna cosa més que un mocador o una polsereta patrocinats per l’ajuntament per a que la tauromàfia donara bona imatge. Això si, com s’ha fet abans, fins i tot des de les mateixes institucions, s’intentà culpar a les víctimes i, de nou, aparegué la vella acusació que la gent animalista intentà tallar cordes que uneixen els pilars de fusta que suporten els cadafals de la plaça. Ja fa molts anys que ens diuen que això “explica les agressions sense justificar-les”. Per altra banda, persones activistes gravaren com, un any més, tornaven a treure els cadàvers dels bous de la plaça al carrer Muntanya, arrossegats per un tir de cavalls. En altres temps, l’espectacle incloïa l’esbudellat i esquarterament dels cadàvers al mig del carrer per a poder aprofitar la carn, però la crisi de les vaques boges acabà amb això. Recentment, s’han vist

Algemesí (24/09/2016).   Cadàver d’un jònec al mig del carrer Muntanya, sota la mirada d’un xiquet.

� de �2 3xiquets i xiquetes que, amb un esprai, llançaven bromera sobre animals que encara respiraven i, fins i tot, seien sobre els seus cossos destrossats. Aquest anys s’ha impedit que es repetira aquesta lamentable imatge, però ha quedat clar que la plaça no permet evitar l’espectacle dels bous morts al carrer, sagnant per la boca i per les múltiples ferides obertes a la seua pell.

Sembla clar per a què necessiten declarar eixa plaça de tortures com a Bé d’Interès Cultural. Tres dies abans de la carnisseria, eixe fou l’únic acord, per suposat unànime, d’un ple municipal incapaç de donar el pas més ínfim en favor dels animals. Seguint la vella tradició, necessiten revisions normatives que legitimen els seus permanents incompliments normatius. La tauromàfia només està legalment blindada a dins de la plaça, i eixes pràctiques amb els cadàvers de bous no són higièniques, són perilloses per a la salut (per això fa molt que existeixen els escorxadors).Ara, necessiten un nou pegat legal que diga que a Algemesí si que es pot fer tot això. El necessiten com el necessitaren el 2010, quan es modificà la norma vigent per a blindar les diverses insuficiències d’aquesta plaça respecte als paràmetres mínims establerts. També com el necessitaren al 2015, amb una reforma del reglament de bous al carrer que eliminara el requ is i t de t rad ic iona l i ta t pe ls linxaments de Sant Onofre, incomplert durant els 4 anys anteriors.

A Algemesí, la tortura i els linxaments de bous sempre es beneficien de rebaixes legals que apuntalen la seua continuïtat. A Algemesí, malgrat els que diuen que debatre sobre aquesta qüestió és injustificable perquè n’hi ha problemes més importants, li dediquen molt de temps a tapar totes les vies d’aigua d’una cultura de la tortura que s’enfonsa.La unanimitat per a demanar el BIC de la plaça de tortures arribà minuts després que el ple rebutjara una moció per a suprimir els bous al carrer de Sant Onofre . El debat d’aquest “gran 1

pas endavant” fou un espectacle d’esmenes i discursos teatrals per a anunciar els calculats equilibris de les votacions posteriors, on tot s’ajustava al mil·límetre per a representar una falsa diversitat i que finalment, amb tothom fent el seu paper, tingué el mateix resultat que s’aconseguiria amb la unanimitat posterior: la tortura es defensa i es protegeix fins a les últimes conseqüències.Quan dic falsa diversitat, dic que l’única fou la irrupció d’una regidora d’Esquerra Unida, taurina declarada, que s’abstingué davant la moció i l’esmena del seu propi grup. El PP es mantingué monolític, i totes les seues manetes s’alçaren per a representar el paper de heroi i també de dolent de la pel·lícula. El PSPV-PSOE el deixà fer per a acomodar-se en el seu habitual paper subsidiari i abstenir-se a l’uníson. Mentre, els grups defensors de la proposta es quedaven sense opcions de tirar-la endavant, ni que la regidora diversa els haguera recolzat. A Algemesí, la diversitat és sinònim d’immobilisme i, si no ho vols acceptar, et diuen que no saps comptar. És la tragèdia que acabarà aquest diumenge amb la sang de les últimes víctimes tancant el carrer Muntanya. El 2012, vaig fotografiar uns coàguls a terra eixits d’un vedell mort, i em semblaren el lacre que tanca i segella la vergonya de festejar el patiment i mort d’innocents.

Berca TV, 27/09/2016, Plenari setembre 2016 [celebrat el dimecres, 21/09/2016], https://vimeo.com/184506248. 1

01:33:10, moció sobre els bous al carrer.

� de �3 3I, davant d’aquesta lacre, cada dia queda més clar que només ens queda el carrer. La lluita continua.

Pancarta del “No és No” (Algemesí, setmana de bous del 2016).  A molts pocs metres es produí l’agressió contra les persones activistes el 24 de setembre.  Pràcticament, fa de línia d’arribada pel tir de cavalls que arrossega els bous torturats a la plaça.