1. Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes (Consell D’Europa).

2. Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes (Unió Europea).

3. Reial Decret 54/1995, de 20 de gener, sobre protecció dels animals en el moment del seu sacrifici o matança.

CONVENI EUROPEU DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS EN EXPLOTACIONS RAMADERES. BOE número 259 de 28/10/1988.

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1988-24986

Instrument de ratificació del Conveni Europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes (número 087 del Consell d'Europa) fet a Estrasburg el 10 de març de 1976 (BOE núm. 259/1988, de 28 octubre 1988).

JUAN CARLOS I REI D'ESPANYA.

Atès que el dia 8 de novembre de 1985, el plenipotenciari d'Espanya, nomenat en la forma escaient a aquest efecte, va signar a Estrasburg el Conveni Europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, fet a Estrasburg el 10 de març de 1976.

Vistos i examinats els divuit articles del Conveni,

Complerts els requisits exigits per la legislació espanyola,

Aprovo i ratifico tot el que es disposa, per mitjà d'aquest instrument, i promet complir-lo, observar-lo i fer que es complisca i s'observe puntualment en la seua totalitat, amb aquesta finalitat, perquè tinga més validació i fermesa, mane expedir aquest Instrument de ratificació que signe i que segella i ratifica pel sotasignat ministre d'Afers Exteriors.

Madrid, 21 de abril de 1988. JUAN CARLOS R.

El ministre d'Afers Exteriors, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ.

Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes.

Estrasburg, 10-M-1976.

Els Estats membres del Consell d'Europa, signataris d'aquest Conveni.

Atès que és desitjable adoptar disposicions comunes per a la protecció dels animals en explotacions ramaderes, de manera especial en els sistemes moderns d'explotació ramadera intensiva.

Han convingut:

TÍTOL PRIMER. Principis generals.

Article 1. Aquest Conveni s'aplica al manteniment, cura i allotjament dels animals, especialment en els sistemes moderns d'explotació ramadera intensiva . Als efectes d'aquest Conveni s'entén per «animals» els que es crien o mantinguen per a la producció d'aliments, llana, cuir o pells o per a altres fins agrícoles, i per «sistemes moderns d'explotació ramadera intensiva» els que utilitzen sobretot instal·lacions tècniques que funcionen principalment mitjançant dispositius automàtics .

Article 2. Cada part contractant posarà en pràctica els principis de protecció dels animals que es recullen en els articles 3 a 7 d'aquest Conveni.

Article 3. Es proporcionarà a tots els animals allotjament, alimentació, aigua i cures que atesa la seua espècie i el seu nivell de desenvolupament, adaptació i domesticació estiguen d'acord amb les seves necessitats fisiològiques i etològiques, d'acord amb l'experiència adquirida i els coneixements científics pertinents.

Article 4.1. L'adequada llibertat de moviments d'un animal, tenint en compte la seua espècie i d'acord amb l'experiència adquirida i els coneixements científics pertinents, no es reduirà fins al punt de causar-los patiments o danys innecessaris.

4.2. Quan un animal es trobe de manera contínua o habitual lligat o tancat, se li donarà l'espai adequat per les seues necessitats fisiològiques i etològiques, d'acord amb l'experiència adquirida i els coneixements científics pertinents.

Article 5. La il·luminació, temperatura, humitat, circulació de l'aire, ventilació i altres condicions ambientals, com la concentració de gasos o la intensitat dels sorolls en el lloc on s'allotja un animal, s'han d'ajustar –tenint en compte la seua espècie i el seu nivell de desenvolupament, adaptació i domesticació– a les seues necessitats fisiològiques i etològiques, d'acord amb la experiència adquirida i els coneixements científics pertinents.

Article 6. No es subministraran a cap animal aliments sòlids o líquids que puguen causar patiment o danys innecessaris, ni han de contenir com aliments substància que puga produir aquests mateixos efectes.

Article 7.1. La situació i l'estat de salut dels animals seran objecte d'una inspecció exhaustiva amb la freqüència suficient per evitar patiments innecessaris i, en el cas d'animals mantinguts en un sistema modern i d'explotació ramadera intensiva , aquella es durà a terme almenys una vegada al dia.

7.2. Les instal·lacions tècniques utilitzades en els sistemes moderns d'explotació ramadera intensiva s'han d'inspeccionar exhaustivament com a mínim un cop al dia, i qualsevol deficiència que es descobrisca es remeiarà amb la major celeritat possible. Quan no siga possible remeiar una deficiència immediatament, s'han de prendre sense demora les mesures provisionals necessàries per salvaguardar el benestar dels animals.

TÍTOL II. Disposicions detallades d'aplicació.

Article 8.1. Dins de l'any següent a la data d'entrada en vigor d'aquest conveni es crearà un Comitè Permanent.

8.2. Cada part contractant té dret a nomenar una representació en el Comitè Permanent. Tots els Estats membres del Consell d'Europa que no són parts contractants en el Conveni tenen dret a estar representats en el Comitè per una persona observadora.

8.3. La secretaria general del Consell d'Europa pot convocar el Comitè Permanent sempre que ho considere necessari i, en tot cas, quan ho demane la majoria de les representacions de les parts contractants o la representació de la Comunitat Econòmica Europea, també part contractant.

8.4. La majoria de les representacions de les parts contractants constituirà el quòrum necessari per celebrar una reunió del Comitè Permanent.

8.5. El Comitè Permanent prendrà les seves decisions per majoria de vots, però, serà necessària la unanimitat per:

a) l'adopció de les recomanacions previstes en el paràgraf 1 de l'article 9;

b) la decisió d'admetre parts observadores diferents dels esmentats en el paràgraf 2 d'aquest article;

c) l'adopció de l'informe a què es refereix l'article 13; aquest informe podrà recollir, quan sigui procedent, opinions divergents.

8.6. A reserva de les disposicions d'aquest Conveni, el Comitè Permanent redactarà el seu propi reglament.

Article 9.1. El Comitè Permanent s'encarregarà d'elaborar i adoptar recomanacions dirigides a les parts contractants que continguen disposicions detallades per a

l'aplicació dels principis enunciats en el títol I d'aquest Conveni, que es fonamentaran en els coneixements científics relatius a les diferents espècies d'animals.

9.2. Per tal de dur a terme les tasques previstes en el paràgraf I d'aquest article, el Comitè Permanent seguirà la evolució de la investigació científica i els nous mètodes relatius a la cria d'animals.

9.3. Excepte en el cas que el Comitè Permanent fixe un termini més llarg, les recomanacions tindran efecte com a tals sis mesos després de la data de la seua adopció pel Comitè. A partir de la data en què una recomanació siga efectiva cada part contractant ha de aplicar-la o en cas contrari informar el Comitè Permanent, mitjançant notificació dirigida al secretari general del Consell d'Europa, de les raons per les quals s'ha decidit que no pot aplicar, o seguir aplicant, la recomanació de què es tracte.

9.4. Quan dues o més parts contractants o la Comunitat Econòmica Europea, també part contractant, hagen notificat, de conformitat amb el paràgraf 3 d'aquest article, la seva decisió de no aplicar, o de deixar d'aplicar, una recomanació, aquesta deixarà de tenir efecte.

Article 10. El Comitè Permanent farà tot allò que estiga al seu abast per facilitar la solució amistosa de qualsevol dificultat que puga sorgir entre les parts contractants en relació amb l'aplicació d'aquest Conveni.

Article 11. El Comitè Permanent podrà expressar, quan ho demane una de les parts contractants, una opinió consultiva sobre qualsevol qüestió relativa a la protecció dels animals.

Article 12. Cada part contractant pot nomenar un o més òrgans dels quals el Comitè Permanent puga demanar informació i assessorament per a la realització de les seues tasques. Les parts contractants han de comunicar a la secretaria general del Consell d'Europa el nom i direcció d'aquests òrgans.

Article 13. El Comitè Permanent sotmetrà al Comitè de Ministres del Consell d'Europa, en finalitzar el tercer any a partir de la entrada en vigor d'aquest Conveni i de cada període addicional de tres anys, un informe sobre la seua tasca i sobre el funcionament del Conveni, amb la inclusió, si ho jutja necessari, de propostes per a la seua esmena.

TÍTOL III. Disposicions finals.

Article 14.1. Tots els Estats membres del Consell d'Europa i la Comunitat Econòmica Europea podran signar aquest Conveni, que estarà subjecte a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació es dipositaran davant la secretaria general del Consell d'Europa.

14.2. Aquest Conveni entra en vigor sis mesos després de la data de dipòsit del quart instrument de ratificació, acceptació o aprovació per part d'un Estat membre del Consell d'Europa.

14.3. Pel que fa a les parts signatàries que el ratifiquen, accepten o aproven després de la data esmentada en el paràgraf 2 d'aquest article, el Conveni entrarà en vigor als sis mesos de la data de dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació.

Article 15.1. Després de l'entrada en vigor d'aquest Conveni, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa podrà convidar, de acord amb les condicions que considere oportunes, a qualsevol altre Estat no membre a que s'adherisca a aquest Conveni.

15.2. L'adhesió s'efectuarà mitjançant el dipòsit davant la secretaria general del Consell d'Europa d'un instrument de adhesió que té efecte sis mesos després de la data de dipòsit.

Article 16.1. Totes les parts contractants poden especificar, en el moment de la

signatura o en dipositar l'instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, el territori o els territoris als quals s'aplicarà el present Conveni.

16.2. Totes les parts contractants poden estendre aquest Conveni, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, o en una data posterior, mitjançant declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa, a qualsevol altre territori o territoris especificats en la declaració i de les relacions internacionals siguen responsables o en nom tinguin autoritat per contraure compromisos.

16.3. Qualsevol declaració feta en compliment del paràgraf precedent pot retirar-se, en relació amb qualsevol territori esmentat en aquesta declaració, d'acord amb el procediment que preveu l'article 17 d'aquest Conveni.

Article 17.1. Totes les parts contractants poden denunciar aquest Conveni, de la manera que a cadascuna d'elles es refereix, mitjançant notificació dirigida al secretari general del Consell d'Europa.

17.2. La denúncia té efecte sis mesos després de la data que el secretari general rebi la notificació.

Article 18. La secretaria general del Consell d'Europa notificarà als Estats membres del Consell i a les parts contractants que no siguin membres del Consell:

a) qualsevol signatura;

b) qualsevol dipòsit d'un instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió;

c) qualsevol data d'entrada en vigor d'aquest Conveni, de conformitat amb els seus articles 14 i 15.

d) qualsevol de les recomanacions previstes en el paràgraf 1 de l'article 9 i la data en què té efecte;

e) qualsevol notificació rebuda en aplicació de les disposicions del paràgraf 3 de l'article 9;

f) qualsevol comunicació rebuda en aplicació de les disposicions de l'article 12;

g) qualsevol declaració rebuda en aplicació de les disposicions dels paràgrafs 2 i 3 de l'article 16;

h) qualsevol notificació rebuda en aplicació de les disposicions de l'article 17, així com la data en què la denúncia té efecte.

En testimoni d'això, les persones sotasignants, degudament autoritzades a aquest efecte, han signat el present Conveni.

Fet a Estrasburg, el 10 de març de 1976, en anglès i francès, ambdós textos igualment fidedignes, en un exemplar únic que queda dipositat als arxius del Consell d'Europa. La secretaria general del Consell d'Europa enviarà còpies certificades a cadascuna de les parts signatàries i adherents.

ESTATS PART Data ratificació Data d'entrada en vigorAlemanya, República Federal de 9 març 1978 10 setembre 1978 (1)Bèlgica 13 setembre 1979 14 març 1980Xipre 15 abril 1977 10 setembre 1978Dinamarca 28 gener 1980 29 juliol 1980 (2)Espanya 5 maig 1988 6 novembre 1988França 10 gener 1978 10 setembre 1978Grècia 12 novembre 1984 13 maig 1985Irlanda 7 abril 1986 6 octubre 1986Itàlia 7 febrer 1986 8 agost 1986Luxemburg 19 gener 1979 20 juliol 1979

Països Baixos 21 abril 1981 22 octubre 1981 (3)Marroc 25 febrer 1980 26 agost 1980Portugal 11 abril 1982 21 octubre 1982Regne Unit 8 gener 1979 9 juliol 1979 (4)Suècia 7 desembre 1977 10 setembre 1978Suïssa 24 setembre 1980 25 març 1981

RESERVES I DECLARACIONS.

(1) Alemanya, República Federal de: El Conveni també s'aplica al Land de Berlín amb la mateixa data d'entrada en vigor que la República Federal de Alemanya.

(2) Dinamarca: Aquest Conveni no s'aplica a Groenlàndia ni a les Illes Fèroe.

(3) Països Baixos: El Govern del Regne dels Països Baixos accepta aquest Conveni per al Regne a Europa. Declaració: El Regne dels Països Baixos no utilitzarà de moment la possibilitat donada per l'article 12 d'aquest Conveni, de nomenar un o més òrgans dels que Comitè permanent pugui demanar informació i assessorament.

(4) Regne Unit: El Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, havent examinat aquest Conveni, ho confirma i ratifica en nom del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i de Bailwick de Guernsey.

Aquest Conveni va entrar en vigor de manera general el 10 de setembre de 1978 i per a Espanya entra en vigor el 6 de novembre de 1988, de conformitat amb el que estableix l'article 14 d'aquest.

El que es fa públic per a coneixement general.

Madrid, 11 de octubre de 1988.

El secretari general tècnic del Ministeri d'Afers Exteriors, Javier Jiménez-Ugarte.

ACTE: Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes.

http://europa.eu/legislation_summaries/food_safety/animal_welfare/l12100_es.htm

SÍNTESI: Tots els Estats membres han ratificat el Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, els principis del qual es refereixen a l'estabulació, alimentació i cures adequades a les necessitats dels animals.

El Tractat de la Unió Europea convida a les institucions i als Estats membres a tenir plenament en compte, en elaborar i posar en vigor la normativa comunitària, especialment en l'àmbit de la política agrícola, les exigències en matèria de benestar dels animals. A més, per garantir el bon funcionament del mercat ramader comunitari, és necessari establir normes comunes sobre la protecció dels animals en les explotacions ramaderes.

Aquesta Directiva s'aplica als animals (inclosos els peixos, rèptils i amfibis) criats o mantinguts per a la producció d'aliments, llana, cuir, pells o altres finalitats agrícoles. No s'aplica als animals que viuen en el medi natural, els animals destinats a participar en competicions esportives o en activitats culturals (exposicions), els animals per a experiments o de laboratori i els animals invertebrats.

Els Estats membres han d'adoptar disposicions perquè les persones propietàries o criadores d'animals garantisquen el benestar dels animals i prenguen les mesures adequades perquè aquests no experimenten dolor, patiment ni danys inútils. De conformitat amb l'experiència adquirida i els coneixements científics, les condicions de cria s'han d'ajustar al següent:

Personal: el personal responsable de la cura dels animals haurà de ser suficientment nombrós i posseir les aptituds i capacitació professional adequades.

Inspecció: els animals criats en explotacions seran inspeccionats una vegada al dia, com a mínim. Els animals ferits o malalts rebran cures immediatament, i, en cas necessari, s'han d'aïllar en llocs adequats.

Registre: la persona propietària o criadora dels animals haurà de portar un registre en el qual ha de figurar tot tractament mèdic prestat, i el conservarà durant un període mínim de tres anys.

Llibertat de moviments: els animals han de poder disposar d'un espai adequat que els permeta desplaçar-se sense experimentar dolor ni danys inútils, fins i tot si estan lligats, encadenats o subjectes.

Edificis i locals d'estabulació: els materials utilitzats en la construcció d'aquests edificis s’hauran de poder netejar i desinfectar. La circulació d'aire, el nivell de pols, la temperatura i la humitat s'han de mantenir dins de límits acceptables. Els animals allotjats en edificis no romandran de manera ininterrompuda en la foscor ni estaran exposats contínuament a la llum artificial.

Equips automàtics o mecànics: els equips automàtics o mecànics que siguen indispensables per a la salut i benestar dels animals s'hauran d'inspeccionar almenys una vegada al dia. Quan s'utilitze un sistema de ventilació artificial, ha d'haver un sistema de substitució adequat per garantir una renovació suficient de l'aire.

Aliments, aigua i altres substàncies: els animals rebran una alimentació sana i adequada, que s'ha de subministrar en quantitat suficient i a intervals regulars. Es prohibeix l'administració de qualsevol altra substància, llevat de les que es dispensen amb finalitats terapèutiques, profilàctiques i per a tractaments zootècniques. A més, les instal·lacions per alimentar i abeurar als animals hauran minimitzar els riscos de contaminació.

Mutilacions: s'aplicarà la normativa nacional en la matèria.

No s'han de practicar mètodes de cria que ocasionen patiment o danys, llevat dels

que tenen efectes mínims, momentanis o estan expressament autoritzats per les disposicions nacionals.

Els Estats membres han d'adoptar les disposicions necessàries perquè l'autoritat nacional competent realitze inspeccions, i presentar un informe sobre aquestes inspeccions a la Comissió, que, basant-se en aquest document, presentarà propostes per a l'harmonització de les inspeccions. La Decisió 2000/50/CE estableix els requisits mínims per a la inspecció de les explotacions ramaderes. A més, els experts veterinaris de la Comissió, en col·laboració amb les autoritats competents, han de realitzar controls sobre el terreny per comprovar que les inspeccions s'efectuen adequadament.

Cada cinc anys, la Comissió presentarà al Consell un informe sobre l'aplicació d'aquesta Directiva en el qual podran formular, si s'escau, propostes de millora. El Consell es pronunciarà sobre aquest informe per majoria qualificada.

Els Estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries, incloses les possibles sancions, per donar compliment al que disposa la Directiva com a molt tard el 31 de desembre de 1999. Podran mantenir o aplicar disposicions més estrictes.

DIRECTIVA 98/58/CE del Consell de 20 de juliol de 1998 relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes

EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,

Vist el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i, en particular, el seu article 43,

Vista la proposta de la Comissió1,

Vist el dictamen del Parlament Europeu2,

Vist el dictamen del Comitè Econòmic i Social3,

Atès que tots els Estats membres han ratificat el Conveni Europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes (d'ara endavant denominat «el Conveni»), que la Comunitat va aprovar igualment aquest Conveni mitjançant la Decisió 78/923/CEE4 i dipositar l'instrument d'aprovació corresponent;

Atès que la Comunitat, com part contractant, té l'obligació d'aplicar els principis establerts en el Conveni;

Atès que els esmentats principis inclouen la provisió d'estabulació, menjar, aigua i cures adequades a les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals, d'acord amb l'experiència adquirida i els coneixements científics;

Atès que és també necessari que la Comunitat vigili l'aplicació uniforme del Conveni i de les Recomanacions aprovades d'acord amb aquest, i que adopti normes específiques relatives a l'aplicació d'aquesta Directiva;

Atès que el Parlament Europeu, en la seva Resolució de 20 de febrer de 1987 sobre la política relativa al benestar dels animals de cria5, va instar la Comissió a que presentés propostes de normes comunitàries que abasten els aspectes generals de la cria de animals en explotacions ramaderes;

Atès que la Declaració n ° 24 annexa a l'Acta final del Tractat de la Unió Europea convida a les institucions europees i als Estats membres a tenir plenament en compte, en elaborar i aplicar la legislació comunitària, especialment en l'àmbit de la

1 DO C 156 de 23. 6. 1992, p. 11.2 DO C 337 de 21. 12. 1992, p. 225.3 DO C 332 de 16. 12. 1992, p. 22.4 DO L 323 de 17. 11. 1978, p. 12.5 DO C 76 de 23. 3. 1987, p. 185.

política agrícola comuna, les exigències en matèria de benestar dels animals;

Atès que les diferències que poden distorsionar les condicions de competència s'oposen al bon funcionament de l'organització del mercat d'animals;

Atès que, per tant, cal establir normes mínimes comunes relatives a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes per garantir el desenvolupament racional de la producció i facilitar l'organització del mercat d'animals, que, sobre això, procedeix tenir en compte les disposicions en matèria de benestar animal ja establertes en les normes comunitàries;

Atès que convé procedir a un examen comparatiu entre les disposicions en matèria de benestar dels animals, aplicables a la Comunitat i en determinats tercers països, acompanyat d'una avaluació amb vista a definir la naturalesa de futures iniciatives comunitàries tendents a eliminar les distorsions de la competència,

HA ADOPTAT LA PRESENT DIRECTIVA:

Article 1.1. Aquesta Directiva estableix normes mínimes per a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes.

1.2. Aquesta Directiva no s'aplicarà a:

a) animals que visquin en el medi natural;

b) animals destinats a participar en competicions, exposicions o actes o activitats culturals o esportius;

c) animals per a experiments o de laboratori;

d) animals invertebrats.

1.3. Aquesta Directiva s'aplicarà sense perjudici de les altres normes específiques comunitàries i, en particular de les Directives 88/166/CEE6, 91/629/CEE7 i 91/630/CEE8, que seguiran sent aplicables.

Article 2. Als efectes d'aquesta Directiva, s'entendrà per:

1) «animal»: tot animal (inclosos els peixos, els rèptils i els amfibis) criat o mantingut per a la producció d'aliments, llana, cuir, pells o amb altres fins agrícoles;

2) «persona propietària o criadora»: qualsevol persona física o jurídica que sigui responsable o estigui a càrrec d'animals permanent o temporalment;

3) «autoritat competent»: l'autoritat competent d'acord amb l'apartat 6 de l'article 2 de la Directiva 90/425/CEE del Consell, de 26 de juny de 1990, relativa als controls veterinaris i zootècnics aplicables en els intercanvis intracomunitaris de determinats animals vius i productes amb vista a la realització del mercat interior9.

Article 3. Els Estats membres adoptaran les disposicions necessàries perquè la persona propietària o criadora prenga totes les mesures adequades per assegurar el benestar dels animals amb vista a garantir que aquests animals no patisquen dolors, patiments ni danys inútils.

6 Directiva 88/166/CEE del Consell, de 7 de març de 1988, relativa a l'execució de la sentència del Tribunal de Justícia en l'assumpte 131/86 (lació de la Directiva 86/113/CEE del Consell, de 25 març 1986, per la qual s'estableixen les normes mínimes relatives a la protecció de les gallines ponedores en bateria) (DO L 74 de 19. 3. 1988, p. 83).7 Directiva 91/629/CEE del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes per a la protecció de vedells (DO L 340 de 11. 12. 1991, p. 28); Directiva l'última modificació del qual la constitueix la Directiva 97/2/CE (DO L 25 de 28. 1. 1997, p. 24).8 Directiva 91/630/CEE del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (DO L 340 de 11. 12. 1991, p. 33).9 DO L 224 de 18. 8. 1990, p. 29; Directiva l'última modificació la constitueix la Directiva 92/118/CEE (DO L 62 de 15. 3. 1993, p. 49).

Article 4. Els Estats membres han de vetllar perquè les condicions en què es cria o es manté als animals (diferents dels peixos, els rèptils i els amfibis), atesa la seva espècie i grau de desenvolupament, adaptació i domesticació, així com de les seves necessitats fisiològiques i etològiques d'acord amb l'experiència adquirida i els coneixements científics, s'atinguen a les disposicions que estableix l'annex.

Article 5.1. La Comissió presentarà al Consell qualsevol proposta necessària per a l'aplicació uniforme del Conveni Europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes i, basant-se en una avaluació científica, qualsevol recomanació adoptada d'acord amb aquest Conveni, així com qualssevol altres normes específiques.

5.2. A més, cada cinc anys i per primera vegada dins dels cinc anys següents a l'entrada en vigor d'aquesta Directiva, la Comissió, basant-se en l'experiència adquirida des de la posada en marxa d'aquesta, en particular, respecte a les mesures que preveu en l'apartat 1 i els progressos tècnics i científics, presentarà al Consell un informe, acompanyat, si s'escau, de les propostes adequades que tinguen en compte les conclusions d'aquest informe.

5.3. El Consell es pronunciarà per majoria qualificada sobre aquestes propostes.

Article 6.1. Els Estats membres prendran les disposicions necessàries perquè l'autoritat competent realitze inspeccions per comprovar el compliment de les disposicions d'aquesta Directiva. Aquestes inspeccions es poden efectuar al mateix temps que els controls que es facen amb altres propòsits.

6.2. A partir d'una data que es determinarà d'acord amb el procediment que preveu l'apartat 3, els Estats membres presentaran a la Comissió un informe sobre les inspeccions que preveu l'apartat 1. La Comissió facilitarà al Comitè veterinari permanent un resum d'aquests informes.

6.3. La Comissió presentarà, abans de l'1 de juliol de 1999, d'acord amb el procediment establert en l'article 9, propostes destinades a harmonitzar:

a) les inspeccions exigides d'acord amb l'apartat 1;

b) la presentació, el contingut i la freqüència de presentació dels informes que preveu l'apartat 2.

Article 7.1. Sempre que l'aplicació uniforme dels requisits d'aquesta Directiva ho faça necessari, les persones expertes veterinàries de la Comissió podran, juntament amb les autoritats competents:

a) verificar que els Estats membres estan complint els esmentats requisits;

b) realitzar controls in situ per assegurar-se que les inspeccions s'efectuen de conformitat amb aquesta Directiva.

7.2. L'Estat membre en el territori s'efectue una inspecció haurà de prestar a les persones expertes veterinàries de la Comissió tota l'assistència que necessiten pel compliment de la seua tasca. El resultat dels controls s’ha de discutir amb l'autoritat competent de l'Estat membre interessat abans de l'elaboració i difusió d'un informe definitiu.

7.3. L'autoritat competent de l'Estat membre interessat ha de prendre totes les mesures necessàries per tenir en compte els resultats del control.

7.4. En cas que siga necessari, s'han d'adoptar normes detallades per l'aplicació d'aquest article, d'acord amb el procediment establert en l'article 9.

Article 8.1. Abans del 30 de juny de 1999, la Comissió presentarà al Consell un informe sobre:

- La comparació entre les disposicions en matèria de benestar dels animals, aplicables a la Comunitat i en els tercers països que la proveeixen,

- Les possibilitats d'aconseguir una major acceptació internacional dels principis relatius al benestar dels animals que estableix aquesta Directiva, i

- En quina mesura els objectius de la Comunitat en matèria de benestar dels animals es poden veure menyscabats causa de la competència de tercers països que no apliquen normes equivalents.

8.2. L'informe a què fa referència l'apartat 1 anirà acompanyat de les propostes necessàries amb la finalitat d'eliminar les distorsions de la competència.

Article 9.1. Quan es recorri al procediment que estableix aquest article, el president del Comitè veterinari permanent, creat per la Decisió 68/361/CEE10, d'ara endavant denominat «el Comitè», ha de sotmetre sense demora la qüestió a aquest, ja per pròpia iniciativa, ja prèvia sol·licitud d'un Estat membre.

9.2. La persona representant de la Comissió presentarà al Comitè un projecte de les mesures que s'hagen de prendre. El Comitè emetrà el seu dictamen sobre aquest projecte en un termini que el president podrà determinar en funció de la urgència de la qüestió de què es tracte. El dictamen s'emetrà segons la majoria prevista en l'apartat 2 de l'article 148 del Tractat per adoptar aquelles decisions que el Consell haja de prendre a proposta de la Comissió. Amb motiu de la votació en el Comitè, els vots dels representants dels Estats membres es ponderaran de la manera definida en l'article abans esmentat. La presidència no prendrà part en la votació.

9.3.a) La Comissió ha d'adoptar les mesures previstes quan siguen conformes al dictamen del Comitè.

b) Quan les mesures previstes no siguen conformes al dictamen del Comitè o en cas d'absència de dictamen, la Comissió sotmetrà sense demora al Consell una proposta relativa a les mesures que s'han de prendre. El Consell es pronunciarà per majoria qualificada.

Si transcorregut un termini de tres mesos a partir de la data en què la proposta s'haja sotmès al Consell, aquest no haja adoptat mesures, la Comissió adoptarà les mesures proposades i les aplicarà immediatament, excepte en el cas en què el Consell s'haja pronunciat per majoria simple contra aquestes mesures.

Article 10.1. Els Estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries, incloses les possibles sancions, per donar compliment al que disposa aquesta Directiva a més tard el 31 de desembre de 1999, llevat que el Consell decidisca una altra cosa a la vista de l'informe que preveu l'article 8. N'han d'informar immediatament a la Comissió.

Quan els Estats membres adopten aquestes disposicions, aquestes inclouran una referència a aquesta Directiva o aniran acompanyades d'aquesta referència en la seua publicació oficial. Els Estats membres han d'establir les modalitats de l'esmentada referència.

10.2. No obstant això, pel que fa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes, els Estats membres, a partir del 31 de desembre de 1999, sempre que es respecten les normes generals del Tractat, poden mantenir o aplicar al seu territori disposicions més estrictes que les establertes en aquesta Directiva. Informaran la Comissió de qualsevol mesura que es prengui en aquest sentit.

10.3. Els Estats membres comunicaran a la Comissió el text de les disposicions bàsiques de dret intern que adoptin en l'àmbit regulat per aquesta Directiva.

Article 11. Aquesta Directiva entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Diari Oficial de les Comunitats Europees.

Article 12. Els destinataris d'aquesta Directiva seran els Estats membres.

10 DO L 255 de 18. 10. 1968, p. 23.

Fet a Brussel.les, el 20 de juliol de 1998.

Pel Consell. El President: W. Molterer.

ANNEX

Personal. 1. Els animals seran cuidats per un nombre suficient de personal que tinga la capacitat, els coneixements i la competència professional necessaris.

Inspecció. 2. Tots els animals mantinguts en vivers en què el seu benestar depenga d'atenció humana freqüent han de ser inspeccionats una vegada al dia, com a mínim. Els animals criats o mantinguts amb altres sistemes seran inspeccionats a intervals suficients per evitar qualsevol patiment.

3. Es disposarà d'il·luminació apropiada (fixa o mòbil) per poder dur a terme una inspecció completa dels animals en qualsevol moment.

4. Tot animal que semble malalt o ferit rebrà immediatament el tractament apropiat i, en cas que l'animal no responga a aquestes cures, s'ha de consultar una persona veterinària com més aviat millor. En cas necessari, els animals malalts o ferits s'han d'aïllar en llocs adequats que compten, si s'escau, amb jaços secs i còmodes.

Constància documental. 5. La persona propietària o criadora dels animals ha de portar un registre en què s'indiqui qualsevol tractament mèdic prestat, així com el nombre d'animals morts descoberts en cada inspecció.

En cas que s’haja de conservar informació equivalent per a altres fins, n’hi haurà prou amb aquesta també a efectes d'aquesta Directiva.

6. Aquests registres s'han de mantenir durant tres anys com a mínim i es posaran a disposició de l'autoritat competent quan realitze una inspecció o quan els demane.

Llibertat de moviments. 7. No es limitarà la llibertat de moviments pròpia dels animals, atesa la seva espècie i de conformitat amb l'experiència adquirida i amb els coneixements científics, de manera que se'ls cause sofriment o danys innecessaris.

Quan els animals estiguen lligats, encadenats o retinguts contínua o regularment, se'ls proporcionarà un espai adequat a les seves necessitats fisiològiques i etològiques, de conformitat amb l'experiència adquirida i amb els coneixements científics.

Edificis i estables. 8. Els materials que s'utilitzen per a la construcció d'estables i, en particular, de recintes i d'equips amb els quals els animals puguen estar en contacte, no han de ser perjudicials per als animals i s'han de poder netejar i desinfectar a fons.

9. Els estables i accessoris per lligar els animals es construiran i mantindran de manera que no presenten vores afilades ni puntes que puguin causar ferides als animals.

10. La circulació de l'aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l'aire i la concentració de gasos s'han de mantenir dins dels límits que no siguen perjudicials per als animals.

11. Els animals guardats en edificis no es mantindran en foscor permanent ni estaran exposats sense una interrupció adequada a la llum artificial. En cas que la llum natural de què es dispose siga insuficient per satisfer les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals, s'ha de facilitar il·luminació artificial adequada.

Animals mantinguts a l'aire lliure. 12. En la mesura que siga necessari i possible, el bestiar mantingut a l'aire lliure serà objecte de protecció contra les inclemències del temps, els depredadors i el risc de malalties.

Equips automàtics o mecànics. 13. Tots els equips automàtics o mecànics indispensables per a la salut i el benestar dels animals s'han d'inspeccionar almenys

una vegada al dia. Quan es descobrisquen deficiències, es resoldran immediatament o, si això no és possible, es prendran les mesures adequades per protegir la salut i el benestar dels animals.

Quan la salut i el benestar dels animals depenguen d'un sistema de ventilació artificial, s'haurà de preveure un sistema d'emergència apropiat que garantisca una renovació d'aire suficient per protegir la salut i el benestar dels animals en cas de fallada del sistema i ha de comptar amb un sistema d'alarma que advertisca en cas d'avaria. El sistema d'alarma s'ha de verificar amb regularitat.

Alimentació, aigua i altres substàncies. 14. Els animals han de rebre una alimentació sana que sigui adequada a la seua edat i espècie i en suficient quantitat per tal de mantenir el seu bon estat de salut i de satisfer les seues necessitats de nutrició. No es subministraran a cap animal aliments ni líquids de manera que els ocasionin patiments o danys innecessaris i els seus aliments o líquids no han de contenir cap substància que puga causar-los patiments o danys innecessaris.

15. Tots els animals han de tenir accés als aliments a intervals adequats a les seves necessitats fisiològiques.

16. Tots els animals han de tenir accés a una quantitat suficient d'aigua de qualitat adequada o han de poder satisfer la seva ingesta líquida per altres mitjans.

17. Els equips per al subministrament d'aliments i aigua estaran concebuts, construïts i ubicats de manera que es reduïsca al màxim el risc de contaminació dels aliments i de l'aigua i les conseqüències perjudicials que es puguen derivar de la rivalitat entre els animals.

18. No s'administrarà a cap animal cap altra substància, a excepció de les administrades amb finalitats terapèutiques o profilàctiques o per tractament zootècnic tal com es defineix en la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 1 de la Directiva 96/22/CE11, llevat que els estudis científics de benestar animal o l'experiència adquirida demostren que la substància no és perjudicial per a la salut o el benestar de l'animal.

Mutilacions. 19. Tot esperant l'adopció de disposicions específiques en matèria de mutilacions segons el que disposa l'article 5 de la Directiva, i sense perjudici del que estableix la Directiva 91/630/CEE, s'han d'aplicar les disposicions nacionals en la matèria sempre que es respecten les normes generals del Tractat.

Procediments de cria. 20. No s'han d'utilitzar procediments de cria o artificials que ocasionen o puguen ocasionar patiments o ferides a qualsevol dels animals afectats.

Aquesta disposició no exclou l'ús de determinats procediments que puguen causar patiment o ferides de poca importància o momentanis o que puguen requerir intervenció sense probabilitat de causar un dany durador, sempre que estiguen permesos per les disposicions nacionals.

21. No es mantindrà a cap animal en una explotació ramadera llevat que hi haja fonaments per esperar, sobre la base del seu genotip o fenotip, que pot mantenir-se en l'explotació sense conseqüències perjudicials per a la seva salut o benestar.

ACTES CONNEXOS.

1. Informe de la Comissió, de 19 de desembre de 2006, sobre l'experiència adquirida en l'aplicació de la Directiva 98/58/CE, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes. En aquest informe, la Comissió considera necessari que els Estats membres milloren la planificació i la realització de les inspeccions, així com el registre i la transparència dels resultats d'aquestes inspeccions. A més, la Comissió posa en relleu la necessitat de millorar la política de 11 Directiva 96/22/CE del Consell, de 29 d'abril de 1996, per la qual es prohibeix utilitzar determinades substàncies d'efecte hormonal i tireostàtic i substàncies ß-agonistes en la cria de bestiar (DO L 125 de 23. 5 . 1996, p. 3).

formació de les autoritats responsables, disposar d'un sistema de notificació millorat i simplificar els procediments per evitar l'excés de burocràcia.

2. Decisió 2006/778/CE de la Comissió, de 14 de novembre de 2006, per la qual s'estableixen requisits mínims per a la recollida d'informació durant la inspecció d'unitats de producció en les que es mantinguin determinats animals amb finalitats ramaderes. Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell, de 23 de gener de 2006, relativa a un pla d'acció comunitari sobre protecció i benestar dels animals 2006-2010. Per al període 2006-2010, la UE té previst adoptar mesures generals destinades a garantir la protecció i el benestar dels animals. Aquestes mesures es refereixen a la millora de les normes, el desenvolupament de la investigació i d'indicadors, la informació de persones professionals i les consumidores, així com l'acció a nivell internacional.

3. Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu sobre la legislació en matèria de benestar dels animals d'explotació en els tercers països i les seves repercussions en la UE. La necessitat de garantir que els animals criats amb vista a l'obtenció de productes alimentaris reben un tractament correcte es fa cada vegada més evident. És obvi que l'existència de normes estrictes en matèria de benestar animal repercuteix en la seguretat i la qualitat dels productes. La dificultat rau en quantificar amb precisió aquestes repercussions. Aquesta evolució de la normativa genera així mateix costos per a les produccions, que es recuperen parcialment a través del preu addicional que les persones consumidores estan disposades a pagar a canvi d'un producte de qualitat. No obstant això, es tem que els costos que no es recuperen puguen situar les produccions, especialment en els sectors oví i porcí, en una situació de desavantatge competitiu respecte als productes importats de tercers països. En resposta a la petició rebuda dels Estats membres, la Comissió publica aquest estudi sobre les conseqüències econòmiques que es deriven de les disparitats existents entre les normes comunitàries i les de tercers països. Amb vista a contrarestar les distorsions de la competència, s'exploren diverses alternatives: deixar actuar els mecanismes normals de mercat, promoure el concepte comunitari de benestar animal dins de les organitzacions internacionals (OIE, Consell d'Europa) i en les relacions bilaterals; generalitzar els sistemes d'etiquetatge; establir nous mecanismes de preus que incorporen els costos del benestar animal, en el marc d'una PAC orientada cada vegada més cap a la qualitat.

4. Decisió 2000/50/CE de la Comissió, de 17 de desembre de 1999, relativa als requisits mínims per a la inspecció de les explotacions ramaderes.

REIAL DECRET 54/1995, de 20 de gener, sobre protecció dels animals en el moment del seu sacrifici o matança.

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/act.php?id=BOE-A-1995-3942

La legislació espanyola sobre la protecció dels animals en el moment del seu sacrifici es troba recollida en el Reial Decret 1614/1987 , de 18 de desembre, pel qual s'estableixen les normes relatives al atordiment d'animals previ al sacrifici, pel qual es va procedir a efectuar la transposició de la Directiva 74/577/CEE.

Amb l'aprovació de la Directiva 93/119/CE, del Consell, de 22 de desembre, relativa a la protecció dels animals en el moment del seu sacrifici o matança, es completa la legislació esmentada en el sentit d'aportar nous elements per al sacrifici dels animals en els escorxadors, a més de regular els requisits per al sacrifici i matança dels animals fora dels mateixos.

Aquesta Directiva 93/119/CE té com a objectiu adoptar normes mínimes comunes per a la protecció dels animals en el moment del seu sacrifici o matança, evitant qualsevol dolor o sofriment innecessari i garantint al seu torn el desenvolupament racional de la producció i la realització del mercat interior d'animals i productes animals, evitant possibles distorsions en la competència.

D'altra banda, la plena realització del mercat interior que preveu l'article 7.A del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea implicarà la supressió de tots els obstacles en els intercanvis intracomunitaris amb vista a la fusió dels mercats nacionals en un mercat únic. Tenint en compte que això comporta la supressió dels controls en frontera per al comerç intracomunitari i el reforç de les garanties en origen, no es poden fer diferències entre productes destinats al mercat nacional i els destinats al mercat d'un altre estat membre, per que s'ha promulgat la directiva anterior.

Per tot això es fa necessari transposar a la legislació espanyola la Directiva 93/119/CE mitjançant aquest Reial decret, que es dicta a l'empara de les competències atribuïdes a l'estat amb caràcter exclusiu sobre comerç exterior i sobre bases i coordinació general de la sanitat l'article 149.1.10a. ª i 16. ª de la Constitució, un cop han estat consultats els sectors afectats.

Per tot això, a proposta dels ministres d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de Sanitat i Consum, d'acord amb el Consell d'Estat i amb deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 20 de gener de 1995, DISPOSO:

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d'aplicació.

1. Aquest Reial decret s'aplica al desplaçament, estabulació, subjecció, atordiment, sacrifici i matança d'animals criats i mantinguts per a l'obtenció de carns, pells, pells fines o altres productes, així com als procediments de sacrifici en cas de lluita contra les epizoòties.

2. Aquest Reial decret no és aplicable a:

a) Els experiments tècnics o científics relacionats amb els procediments esmentats en l'apartat 1, duts a terme sota el control de l'autoritat competent.

b) Els animals als quals es doni mort en manifestacions culturals o esportives.

c) Els animals de caça silvestres als quals es doni mort de conformitat amb el que preveu l'article 3 de l'Ordre de 13 de juliol de 1993, per la qual s'estableixen les condicions de concessió d'excepcions temporals i limitades respecte de les normes sanitàries específiques de producció i comercialització de carn de caça silvestre.

Article 2. Definicions. Als efectes d'aquest Reial decret, s'entén per:

a) Escorxador: qualsevol establiment o instal·lació utilitzada per al sacrifici industrial dels animals esmentats en l'apartat 1 de l'article 5, incloses les instal·lacions per a la conducció o estabulació d'aquests.

b) Conducció: la descàrrega dels animals o trasllat d'aquests des dels molls de descàrrega, corrals o boxes dels escorxadors fins a les dependències o lloc on s'hagin de sacrificar.

c) Estabulació: l'allotjament dels animals en corrals, boxes, locals coberts o prats utilitzats per un escorxador, per tal de proporcionar, si s'escau, l'atenció necessària (aigua, farratge, descans) abans del sacrifici.

d) Subjecció: l'aplicació a l'animal de tot procediment concebut per limitar els seus moviments per tal de facilitar l'atordiment o el sacrifici eficaços.

e) Atordiment: tot procediment que, quan s'aplique a un animal, provoque immediatament un estat d'inconsciència que es prolongue fins que es produïsca la mort.

f) Matança: tot procediment que provoqui la mort d'un animal.

g) Sacrifici: la mort d'un animal per sagnat.

h) Autoritat competent: els òrgans competents de les comunitats autònomes.

Article 3. Condicions generals. No es causarà als animals agitació, dolor o patiment evitables durant les operacions de trasllat, conducció, estabulació, subjecció, atordiment, sacrifici i matança.

CAPÍTOL II. Requisits aplicables als escorxadors

Article 4. Condicions generals aplicables als escorxadors. La construcció, les instal·lacions i els equips dels escorxadors, així com el seu funcionament, han de ser els adequats per no ocasionar als animals agitació, dolor o patiment evitables .

Article 5. Condicions de conducció, subjecció, atordiment, matança i sagnat dels animals.

1. Als solípedes, remugants, porcs, conills i aus de corral introduïts en els escorxadors per al sacrifici se'ls ha de:

a) Conduir i, si cal, estabular de conformitat amb les indicacions de l'annex A.

b) Subjectar de conformitat amb les indicacions de l'annex B.

c) Atordir abans del seu sacrifici, o donar mort de forma instantània, de conformitat amb les disposicions de l'annex C.

d) Sagnar de conformitat amb les indicacions de l'annex D.

2. En el cas d'animals que siguin objecte de mètodes particulars de sacrifici, requerits per determinats ritus religiosos, no són aplicables els requisits que estableix el paràgraf c) de l'apartat 1.

3. L'autoritat competent, pel que fa als petits establiments que es beneficien d'excepcions d'acord amb el que disposa l'Ordre de 26 de març de 1992, per la qual s'estableixen les condicions de concessió d'excepcions respecte de les normes sanitàries específiques de producció i comercialització de carns fresques, els articles 4 i 12 del Reial Decret 147/1993, de 29 de gener, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries de producció i comercialització de carns fresques, i en l'article 8 del Reial Decret 2087 / 1994, de 20 d'octubre, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries de producció i comercialització de carn fresca d'aus de corral, podran establir excepcions, pel que fa al bestiar boví, a les disposicions que estableix el paràgraf a) l'apartat 1, i pel que fa a les aus de corral, els conills, els porcins, ovins i caprins, al que disposa el paràgraf a) de l'apartat 1, així com als procediments d'atordiment i sacrifici que preveu l' annex C, sempre que es respectin els requisits de l'article 3.

Article 6. Condicions dels instruments, material de subjecció, equips i instal·lacions per a l'atordiment i matança.

1. Els instruments, material de subjecció, equips i instal·lacions per l'atordiment o la matança han de ser dissenyats, construïts, conservats i utilitzats de manera que l'atordiment o la matança es puga efectuar de forma ràpida i eficaç, de conformitat amb el que disposa aquest Reial Decret. L'autoritat competent verificarà la conformitat dels instruments, del material de subjecció, de l'equip de les instal·lacions utilitzades per l'atordiment o la matança, amb els principis anteriorment exposats, i comprovarà periòdicament que es troben en bon estat i permeten realitzar l'objectiu abans esmentat.

2. En el lloc de sacrifici es disposarà d'equips i instruments de recanvi adequats per a casos d'urgència. Es conservaran degudament i s'han d'inspeccionar amb regularitat.

Article 7. Preparació i destresa de les persones encarregades del maneig dels animals. Tota persona que intervinga en la conducció, estabulació, subjecció, atordiment, sacrifici o matança d'animals ha de tenir la preparació i destresa necessàries per dur a terme aquestes comeses de manera humanitària i eficaç, de conformitat amb el que disposa aquest Reial decret.

L'autoritat competent verificarà l'aptitud, la destresa i els coneixements professionals de les persones encarregades del sacrifici dels animals.

Article 8. Inspecció i control a l'escorxador. La inspecció i el control dels escorxadors s'efectuarà sota la responsabilitat de l'autoritat competent, que podrà accedir lliurement en qualsevol moment a totes les dependències dels mateixos, a fi d'assegurar-se que es compleixen les disposicions d'aquest Reial decret. Aquestes inspeccions i controls es podran efectuar, però, en ocasió de controls efectuats amb altres fins.

CAPÍTOL III. Sacrifici i matança fora dels escorxadors.

Article 9. Condicions de subjecció, atordiment, matança i sagnat dels animals fora dels escorxadors.

1. Les disposicions dels paràgrafs b), c) i d) de l'apartat 1 de l'article 5 s'han d'aplicar als sacrificis dels animals esmentats en l'apartat 1 de l'article 5 que s'efectuïn fora dels escorxadors.

2. S'estableix una excepció al que disposa l'apartat 1 en cas de sacrifici o matança d'aus de corral, conills, porcí, ovins i caprins efectuats per la persona propietària fora dels escorxadors amb destinació al seu propi consum, sempre que es compleixin els requisits l'article 3 i que els animals hagin estat objecte d'un atordiment previ.

Article 10. Condicions especials per a la lluita contra les malalties; animals pelleters i pollets d'un dia.

1. El sacrifici o matança dels animals esmentats en l'apartat 1 de l'article 5, amb vistes a la lluita contra malalties, s'ha d'efectuar de conformitat amb les disposicions de l'annex E.

2. Als animals criats per a l'obtenció de pells fines se'ls donarà mort de conformitat amb les disposicions de l'annex F.

3. Als pollets d'un dia, tal com es defineixen en l'apartat 5 de l'article 2 del Reial decret 1317/1992, de 30 d'octubre, pel qual s'estableixen les condicions de sanitat animal aplicables als intercanvis intracomunitaris i les importacions d'aus de corral i d'ous procedents de països tercers i als embrions sobrants de les incubadores que s'hagen de rebutjar, se'ls donarà mort el més ràpidament possible, de conformitat amb les disposicions de l'annex G.

Article 11. Sacrifici d'urgència. Les disposicions dels articles 9 i 10 no s'apliquen a l'animal que haja de ser sacrificat immediatament per motius d'urgència.

Article 12. Animals ferits o malalts. Es sacrificarà o es donarà mort «in situ» els animals ferits o malalts. No obstant això, l'autoritat competent pot autoritzar el trasllat d'animals ferits o malalts per sacrificar o matança sempre que això no supose patiments addicionals per a aquests animals.

CAPÍTOL IV. Inspeccions i certificacions.

Article 13. Inspeccions. En el cas que personal expert veterinari de la Comissió Europea faça controls sobre el terreny per garantir l'aplicació correcta i uniforme d'aquest Reial decret, per part dels òrgans competents de les comunitats autònomes i pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i el de Sanitat i Consum, en l'àmbit de les seues competències, se'ls facilitarà l'assistència necessària per al compliment de les seves funcions, als efectes representants dels esmentats departaments podran acompanyar a aquest personal expert.

Amb aquest propòsit, poden controlar una mostra representativa d'escorxadors o explotacions per comprovar si les autoritats competents controlen l'aplicació del que disposa aquest Reial decret.

Article 14. Certificacions de carns procedents de països tercers. Per poder

importar carns procedents de tercers països dels animals que preveu l'article 5 d'aquest Reial decret, el certificat sanitari que acompanya aquesta carn s'haurà de completar amb una certificació que manifeste que han estat sacrificats en condicions almenys equivalents a les que estableix aquest Reial decret.

Disposició addicional primera. Caràcter bàsic. Els articles 1 al 13 i la disposició addicional segona d'aquest Reial decret es dicten a l'empara de la competència estatal en matèria de bases i coordinació general de la sanitat de l'article 149.1.16a. ª de la Constitució.

Disposició addicional segona. Sacrificis realitzats segons determinats ritus religiosos. L'autoritat religiosa reconeguda per la legislació vigent, per compte de la qual s'efectuen sacrificis, és competent per a l'execució i el control de les disposicions particulars aplicables al sacrifici d'acord amb determinats ritus religiosos. Pel que fa a aquestes disposicions, aquesta autoritat actuarà sota la responsabilitat del personal veterinari oficial, tal com es defineix en l'article 2 del Reial decret 147/1993, de 29 de gener, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries de producció i comercialització de carns fresques.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa. Queda derogat el Reial Decret 1614/1987, de 18 de desembre, pel qual s'estableixen les normes relatives al atordiment d'animals previ al sacrifici i totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'oposen al que preveu aquest Reial Decret.

Disposició final primera. Facultats de desenvolupament. Els ministres d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de Sanitat i Consum poden dictar, en l'àmbit de les seues respectives competències, les disposicions necessàries per al desplegament del que estableix aquest Reial decret, així com per adaptar el contingut dels seus annexos a les corresponents modificacions de la normativa comunitària.

Disposició final segona. Entrada en vigor. Aquest Reial decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Madrid del 20 de gener de 1995.

JUAN CARLOS R. El ministre de la Presidència, ALFREDO PÉREZ RUBALCABA.

ANNEX A. Requisits aplicables al trasllat i a la estabulació dels animals als escorxadors.

I. Requisits generals.

1. Els escorxadors que hagin entrat en funcionament després del 30 juny 1994 disposaran d'equips i instal·lacions apropiades per descarregar els animals dels mitjans de transport. Els escorxadors ja existents s'han d'ajustar a aquestes disposicions abans de l'1 de gener de 1996.

2. Els animals s'han de descarregar com més aviat millor després de la seva arribada. Si no pot evitar el retard de l'operació, se'ls protegirà de les inclemències del temps i se'ls proporcionarà una ventilació adequada.

3. Es mantindran i estabularan separats els animals susceptibles de lesionar-se entre si a causa de la seva espècie, sexe, edat o origen.

4. Es protegirà als animals de les inclemències del temps. Quan hagen estat exposats a un temps humit i amb temperatures altes, se'ls refrescarà amb mitjans adequats.

5. S'inspeccionarà la condició i estat sanitari dels animals, com a mínim, cada matí i cada tarda.

6. Sense perjudici de les disposicions del capítol VI de l'annex I del Reial decret 147/1993, de 29 de gener, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries de producció i comercialització de carn fresca, els animals que hagen patit sofriment o dolors durant el transport o a la seua arribada a l'escorxador, així

com els animals que no hagin estat deslletats, hauran de ser sacrificats immediatament. Si no fos possible, s'han d'aïllar i sacrificar com més aviat millor i almenys dins de les dues hores següents. Els animals que no puguen caminar no s'han d'arrossegar al lloc de sacrifici, sinó que se'ls donarà mort allà on jauen o, si és practicable sense que això comporte cap sofriment innecessari, s'han de transportar fins al local de sacrifici d'urgència en un carretó o plataforma rodant.

II. Requisits pels animals que no siguen expedits en contenidors.

1. Quan els escorxadors disposen d'equips per a la descàrrega dels animals, tindran un paviment que no siga relliscós i, en cas necessari, comptaran amb protecció lateral. Els ponts, rampes i passadissos disposaran de parets, baranes o altres mitjans de protecció que eviten la caiguda dels animals fora d'ells. La inclinació de les rampes de sortida o d'accés serà la mínima possible.

2. Durant la descàrrega no s'espantarà ni causarà agitació ni es maltractarà als animals i es tindrà cura de no derrocar-los. Es prohibeix aixecar als animals agafant-los pel cap, banyes, orelles, potes, cua o llana, de tal manera que se'ls cause dolor o patiment innecessari. En cas necessari se'ls conduirà individualment.

3. S'ha de conduir els animals amb cura. Els corredors han d'estar dissenyats de tal manera que es reduïsca al mínim el risc que els animals es puguen ferir i la seua disposició permeta aprofitar la naturalesa gregària d'aquests. Els instruments destinats a guiar els animals només poden fer servir amb aquesta finalitat i únicament durant breus moments. S'ha d'evitar, en la mesura que siga possible, la utilització d'aparells que administren descàrregues elèctriques. En qualsevol cas, aquests aparells només s'han d'aplicar als bovins o porcins adults que no es vulguen moure i només quan tinguen espai davant per avançar. Les descàrregues no duraran més d'un segon, s’han espaiar convenientment i s'aplicaran únicament als músculs dels quarters del darrere. Les descàrregues no s'han d'aplicar de manera repetida si l'animal no reacciona12.

4. Es prohibeix colpejar als animals o exercir pressió sobre les parts del cos especialment sensibles. En particular, es prohibeix aixafar, retorçar o trencar les cues dels animals, o agafar els animals pels ulls. Es prohibeix propinar cops desconsiderats, especialment puntades de peu.

5. Els animals només seran traslladats al lloc de sacrifici quan s'hagen de sacrificar immediatament. Els animals que no siguen sacrificats immediatament després d'arribar han d'estar estabulats.

6. Sense perjudici de les excepcions que es concedisquen d'acord amb les disposicions establertes en els articles 4 i 12 del Reial Decret 147/1993, de 29 de gener, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries de producció i comercialització de carns fresques, i la Ordre de 26 de març de 1992, per la qual s'estableixen les condicions de concessió d'excepcions respecte de les normes sanitàries específiques de producció i comercialització de carns fresques, els escorxadors han de disposar, per estabular adequadament els animals, d'un nombre suficient de corrals dotats de protecció per resguardar-los de la intempèrie.

7. A més de complir els requisits exigits en altres normes comunitàries, els locals d'estabulació han de tenir:

a) Sòls que reduïsquen al mínim el risc de relliscada i que no causen ferides als animals que estiguen en contacte amb ells.

b) Ventilació adequada per a les condicions extremes previsibles de temperatura i humitat. Quan siga necessari un sistema de ventilació mecànica, es disposarà d'un sistema de recanvi, que en cas d'avaria entre en funcionament immediatament.

12 Apartat modificat pel Reial Decret 731/2007, de 8 de juny. BOE-A-2007-12.119.

c) Il·luminació d'intensitat suficient per a poder examinar tots els animals en qualsevol moment, i mantenir en cas de necessitat d'una il·luminació artificial de recanvi adequada.

d) Si escau, dispositius per lligar els animals amb ronsals.

e) En cas necessari, quantitats suficients de llit adequat per a tots els animals que passen la nit en aquests locals.

8. Si, a més dels locals d'estabulació esmentats anteriorment, els escorxadors disposaren de prats pel bestiar sense abric o ombra naturals, s’instal·larà una protecció adequada per resguardar-los de la intempèrie. Les condicions de manteniment dels prats de garantiran que la salut dels animals no es veja amenaçada per factors físics, químics o d'una altra índole.

9. Els animals que no es traslladen directament al lloc de sacrifici després de la seua arribada han de tenir constantment a la seva disposició aigua potable, distribuïda permanentment mitjançant equips adequats. S'ha de subministrar aliments als animals que no hagen estat sacrificats dins de les dotze hores següents a la seua arribada i, posteriorment, se'ls proporcionarà quantitats moderades d'aliments a intervals apropiats.

10. Els animals que romanguen dotze hores o més en un escorxador seran allotjats i, quan s’escaiga, amarrats amb ronsals de manera que es puguin estendre sense dificultat. Si no estan lligats amb ronsals, han de disposar d'aliments que els permeten alimentar-se sense ser molestats.

III. Requisits per als animals expedits en contenidors.

1. Els contenidors on es transporten animals s'han de manipular amb cura i es prohibeix llançar-los, deixar-los caure o bolcar-los. Quan siga possible es carregaran i descarregaran horitzontalment per mitjans mecànics.

2. Els animals que siguen expedits en contenidors de fons flexible o perforat es descarregaran amb especial cura per no causar-li’ls ferides. Si s'escau, es descarregaran els animals dels contenidors individualment.

3. Els animals que hagen estat transportats en contenidors seran sacrificats com més aviat millor. Si no és així, se'ls subministrarà, si cal, aigua i aliments de conformitat amb les disposicions de l'apartat 9 de la part II.

Annex B. Subjecció dels animals abans del seu atordiment, sacrifici o matança

1. Els animals s'han de subjectar de forma adequada per evitar, en la mesura del possible, tot dolor, patiment, agitació, ferida o contusió evitables.

No obstant això, en el cas del sacrifici ritual serà obligatòria la subjecció dels animals de l'espècie vacuna abans del sacrifici mitjançant un procediment mecànic, per tal d'evitar als esmentats animals dolors, patiments i excitacions, així com ferides o contusions.

2. Tampoc es lligaran les potes dels animals, ni seran suspesos abans de l'atordiment o matança. No obstant això, les aus de corral i els conills poden ser suspesos per sacrificar, sempre que es prenguen les mesures adequades perquè les aus i els conills que s’hagen de sotmetre al atordiment es troben en un estat de relaxació que permeta efectuar aquesta operació amb eficàcia i sense pèrdues de temps innecessàries.

D'altra banda, el fet de bloquejar un animal a un sistema de subjecció no es podrà considerar de cap manera com una suspensió.

3. Els animals atordits o sacrificats per mitjans mecànics o elèctrics aplicats al cap es presentaran en una posició que permeta aplicar i fer funcionar l'aparell amb facilitat,

precisió i durant el temps necessari. Les autoritats competents poden, però, autoritzar el recurs a mitjans adequats de restricció dels moviments del cap en el cas de solípedes i bovins.

4. Es prohibeix utilitzar els aparells d'atordiment elèctric per efectuar la subjecció o immobilització o per obligar els animals a moure’s.

ANNEX C. Atordiment i matança dels animals diferents dels animals de pelleteria.

I. Mètodes autoritzats.

A) Atordiment: 1) Pistola de clavilla perforadora; 2) Percussió; 3) Electronarcosis; 4) Exposició a diòxid de carboni.

B) Matança: 1) Pistola o fusell de bales; 2) Electrocució; 3) Exposició a diòxid de carboni.

No obstant això, l'autoritat competent pot autoritzar la decapitació, la dislocació del coll i l'ús de la campana de buit com a mitjà de donar mort a certes espècies determinades, sempre que es compleixen les disposicions de l'article 3 i els requisits específics de l'apartat III del aquest annex.

II. Requisits específics per al atordiment.

No s'ha de practicar l'atordiment quan no siga possible sagnar als animals immediatament després.

1. Pistola de clavilla perforadora.

a) Els instruments es situaran de manera que el projectil s'introdueixi en l'escorça cerebral. Es prohibeix, en particular, disparar al clatell al bestiar boví.

S'autoritzarà, en canvi, aquest mètode quan es tracte d'ovins i cabrum les banyes dels quals impedeixin el tret frontal. En aquest cas, el tret s'efectuarà immediatament darrere de la base de les banyes i en direcció a la boca, i s’ha de començar el sagnat dins dels quinze segons següents al tret.

b) Quan s'utilitze un instrument de clavilla perforadora, la persona operària comprovarà que, després de cada tret, la clavilla retrocedeix tota la seua longitud. Si no és així, l'instrument no es tornarà a utilitzar de nou fins que haja estat reparat.

c) Els animals no s'introduiran en els boxes d'atordiment fins que la persona encarregada de l'atordiment estigui preparada per efectuar-lo tan aviat com l'animal es trobi en el box. No s'ha de subjectar el cap de l'animal fins que la persona matadora estigui preparat per realitzar l'atordiment.

2. Percussió.

a) Únicament es pot recórrer a aquest procediment si s'utilitza un instrument mecànic que administre un cop en el crani. La persona operària s'ha d'assegurar d'aplicar l'instrument en la posició correcta i que la càrrega del cartutx siga adequada i d'acord amb les instruccions de fàbrica, per tal d'aconseguir un atordiment eficaç sense fracturar el crani.

b) No obstant això, en el cas de partides petites de conills, quan es recórrega a l'aplicació d'un cop al crani per mitjans no mecànics, s'ha de fer aquesta operació de tal manera que l'estat d'inconsciència sobrevinga immediatament i es prolongue fins a la mort de l'animal, observant les disposicions generals de l'article 3.

3. Electronarcosis.

A) Elèctrodes.

1r. Els elèctrodes es col·locaran de manera que cenyeixen el cervell perquè el corrent el puga travessar. Convé, així mateix, prendre les mesures oportunes per

obtenir un bon contacte elèctric, i especialment eliminar l'excés de llana o mullar la pell.

2n. Quan els animals siguen atordits individualment, l'aparell:

a) Anirà proveït d'un dispositiu que mesure la impedància de la càrrega i impedisca el seu funcionament si no circula la intensitat mínima requerida.

b) Anirà proveït d'un dispositiu acústic o visual que indique el temps de la seua aplicació a l'animal.

c) Estarà connectat a un dispositiu que indique la tensió i la intensitat del corrent, col·locat on la persona operària el puga veure amb claredat.

B) Tancs d'aigua.

1r. Quan s'utilitzen tancs d'aigua per l'atordiment d'aus de corral, ha de ser possible regular el nivell de l'aigua de manera que permeta un bon contacte amb el cap de l'au.

La intensitat del corrent utilitzada en aquest cas i la durada de la seua aplicació seran determinades per l'autoritat competent, de manera que es garantisca que l'estat d'inconsciència sobrevinga immediatament i es prolongue fins a la mort de l'animal.

2n. Quan les aus de corral siguen atordides per grups en un tanc d'aigua, es mantindrà un voltatge suficient per produir un corrent d'una intensitat eficaç per aconseguir l'atordiment de totes i cadascuna de les aus.

3r. S'han de prendre les mesures oportunes per garantir un bon pas del corrent i, en especial, un bon contacte i el mullat d'aquest contacte entre les potes i els ganxos de suspensió.

4t. Els tancs d'aigua per a aus de corral tindran una mida i una profunditat adequats al tipus d'au que es vaja a sacrificar i no es desbordaran a l'entrada. L'elèctrode que es submergeixi en l'aigua tindrà la longitud del tanc d'aigua.

5é. En cas necessari, cal disposar d'un sistema auxiliar manual.

4. Exposició al diòxid de carboni.

1r. La concentració de diòxid de carboni per a l'operació d'atordiment dels porcs serà, com a mínim, del 70 per 100 en volum.

2n. La cambra on els porcs siguen exposats al gas i l'equip utilitzat per a transportar-los a través d'ella estaran dissenyats, construïts i conservats de manera que s'evite ocasionar ferides als animals i comprimir el tòrax, i de manera que puguen romandre en peu fins a la pèrdua de la consciència. L'equip transportador i la càmera estaran degudament il·luminats, per tal que els porcs es puguen veure entre si o veure el que els envolta.

3r. La càmera comptarà amb dispositius que mesuren la concentració de gas al punt de màxima exposició. Aquests dispositius han d'emetre un senyal d'alerta que es pugui veure i sentir perfectament si la concentració de diòxid de carboni descendira per sota del nivell exigit.

4t. Els porcs seran col·locats en boxes o en contenidors de manera que es puguen veure entre si i seran introduïts a la cambra de gas en un termini de trenta segons des de l'entrada en la instal·lació. Seran traslladats des de l'entrada fins al punt de màxima concentració del gas el més ràpidament possible i se'ls exposarà al gas durant el temps suficient per mantenir-los inconscients fins que se'ls doni mort.

III. Requisits específics per a la matança.

1. Pistola o fusell de bales. Es podran aplicar aquests procediments per a la matança de diverses espècies, especialment animals de caça major de cria i de cèrvids, prèvia

autorització de l'autoritat competent, que haurà de verificar, en particular, la seua utilització per personal facultat per a això i de conformitat amb les disposicions generals d'aquest Reial decret.

2. Decapitació i dislocació del coll. S'han d'aplicar aquests procediments únicament per a la matança d'aus de corral, prèvia autorització de l'autoritat competent, que haurà de verificar, en particular, la seua utilització per personal facultat per a això i de conformitat amb les disposicions generals de l'article 3 d'aquest Reial decret.

3. Electrocució i diòxid de carboni. L'autoritat competent pot autoritzar la matança de diferents espècies per mitjà d'aquests mètodes, sempre que es respecten, a més de les disposicions generals de l'article 3, les disposicions específiques que estableixen els apartats 3 i 4 del punt II d'aquest annex; per a això ha de fixar a més la intensitat i la durada del corrent utilitzada, així com la concentració i la durada de l'exposició al diòxid de carboni.

4. Campana de buit. Aquest procediment, que es reserva per matar sense sagnat a determinats animals de consum pertanyents a espècies de caça de cria (guatlles, perdius i faisans), se supedita a l'autorització de l'autoritat competent que, a més de comprovar que es compleixen els requisits l'article 3, ha de verificar que:

a) Els animals s'introdueixen en campanes estanques en què es faça el buit ràpidament mitjançant una potent bomba elèctrica.

b) La depressió de l'aire es mantinga fins a la mort dels animals.

c) La subjecció dels animals es garantisca en grup, en contenidors de transport que es puguen inserir en la campana de buit les dimensions dels quals estiguen previstes per a això.

ANNEX D. Sagnat dels animals.

1. El sagnat dels animals que hagen estat atordits començarà com més aviat possible després de l'atordiment i s'ha d'efectuar de manera que es provoque un dessagnat ràpid, profús i complet. En qualsevol cas, s'ha de fer el sagnat abans que l'animal recobre el coneixement.

2. Es sagnarà als animals objecte d'un atordiment mitjançant la incisió de, almenys, una artèria caròtide o dels vasos dels quals neixen.

Després de la incisió dels vasos sanguinis, no se sotmetrà als animals a cap altra operació de preparació de la canal ni a estimulació elèctrica alguna abans que haja cessat el sagnat.

3. Quan una persona s'encarregue de l'atordiment, la subjecció, l'hissat i el sagnat dels animals, haurà d'efectuar aquestes operacions consecutivament amb un animal abans d'efectuar amb un altre.

4. Quan les aus de corral siguen sagnades mitjançant màquines degolladores automàtiques, s'haurà de disposar d'un sistema manual auxiliar perquè, en cas de fallada, les aus puguen ser sacrificades immediatament.

ANNEX I. Mètodes de matança per a la lluita contra malalties.

Mètodes autoritzats. Qualsevol dels mètodes autoritzats d'acord amb el que disposa l'annex C, que garantisca una mort segura.

A més, l'autoritat competent pot autoritzar, observant les disposicions generals de l'article 3 d'aquest Reial decret, la utilització d'altres mètodes de matança dels animals sensibles, i vetllar, en especial, perquè:

a) En cas que els mètodes utilitzats no causen la mort instantània (tret de clavilla perforadora), s'adopten les mesures oportunes perquè es done mort als animals amb la major rapidesa possible i, en tot cas, abans que recobren el coneixement.

b) No es sotmeta als animals a cap altra operació fins que l'autoritat competent haja comprovat que són morts.

ANNEX F. Mètodes de matança dels animals de pelleteria.

I. Mètodes autoritzats.

1) Instruments accionats mecànicament que penetrin en el cervell; 2) Injecció d'una dosi letal d'un producte que tingui propietats anestèsiques; 3) Electrocució amb aturada cardíaca; 4) Exposició al monòxid de carboni; 5) Exposició al cloroform; 6) Exposició al diòxid de carboni.

L'autoritat competent ha de determinar el mètode de matança més adequat per a les diferents espècies de què es tracte, observant les disposicions generals de l'article 3 d'aquest Reial decret.

II. Requisits especials.

1. Instruments accionats mecànicament que penetrin en el cervell.

a) Els instruments es situaran de manera que el projectil travesse l'escorça cerebral.

b) Només s'autoritzarà aquest mètode quan vaja seguit del sagnat immediat.

2. Injecció d'una dosi letal d'un producte que tinga propietats anestèsiques. Només s'utilitzaran anestèsics que ocasionen la pèrdua immediata del coneixement, seguida de mort, i únicament en les dosis i per la via d'aplicació que siguen adequades a aquesta finalitat.

3. Electrocució amb aturada cardíaca. Els elèctrodes es col·locaran de manera que cenyeixen el cervell i el cor, assegurant que la intensitat mínima utilitzada provocarà la pèrdua instantània del coneixement i l'atur cardíac. No obstant això, en el cas de les guineus, quan es col·loquen elèctrodes a la boca i en el recte s'aplicarà una intensitat de corrent el valor mitjà mínim de la qual siga de 0,3 amperes durant almenys tres segons.

4. Exposició a monòxid de carboni.

a) La cambra on s'exposen al gas els animals estarà dissenyada, construïda i conservada de manera que s'evite ocasionar ferides i siga possible vigilar-los.

b) Els animals només seran introduïts a la cambra quan s'haja assolit en ella una concentració de monòxid de carboni de, almenys, un 1 per 100 en volum, procedent d'una font de monòxid de carboni al 100 per 100.

c) Per a la matança dels mustèlids i les xinxilles es podrà utilitzar el gas produït per un motor especialment adaptat per a això, sempre que s'haja demostrat mitjançant proves que el gas utilitzat:

1r. Ha estat refredat adequadament.

2n. Ha estat prou filtrat.

3r. Està exempt de qualsevol material o gas irritant, i

4t. Que només es puga introduir els animals quan la concentració de monòxid de carboni abaste com a mínim l’1 per 100 en volum.

d) En ser inhalat, el gas ha de produir, en primer lloc, una anestèsia general profunda i, finalment, la mort segura.

e) Es mantindran els animals a la cambra fins que estiguen morts.

5. Exposició a cloroform. L'exposició a cloroform es podrà utilitzar per la matança de xinxilles sempre que:

a) La cambra on els animals siguen exposats al gas estiga dissenyada, construïda i conservada de manera que s'evite ocasionar ferides i siga possible vigilar-los.

b) Els animals només seran introduïts a la cambra quan aquesta continga una barreja saturada de cloroform i aire.

c) En ser inhalat, el gas produïsca, en primer lloc, una anestèsia general profunda i, finalment, la mort segura.

d) Es mantinguen els animals a la cambra fins que estiguen morts.

6. Exposició a diòxid de carboni. Es pot utilitzar el diòxid de carboni per a la matança dels mustèlids i les xinxilles, sempre que:

a) La càmera d'anestèsia on s'exposen al gas els animals estiga dissenyada, construïda i conservada de manera que s'evite ocasionar ferides als animals i sigui possible vigilar-los.

b) Els animals només seran introduïts a la cambra quan s'haja assolit en ella la màxima concentració possible de diòxid de carboni procedent d'una font de diòxid de carboni al 100 per 100.

c) En ser inhalat, el gas produïsca, en primer lloc, una anestèsia general profunda i, finalment, la mort segura.

d) Es mantinguen els animals a la cambra fins que estiguin morts.

ANNEX G. Matança de pollets i embrions excedents de les incubadores que calga eliminar.

I. Mètodes autoritzats per la matança de pollets:

1. Utilització d'un aparell mecànic que produïsca la mort ràpida.

2. Exposició a diòxid de carboni.

3. No obstant això, l'autoritat competent podrà autoritzar l'ús d'altres mètodes de matança científicament reconeguts, sempre que aquests respecten les disposicions generals de l'article 3.

II. Requisits especials

1. Utilització d'un aparell mecànic que produïsca la mort ràpida.

a) Es donarà mort als animals mitjançant un aparell que dispose de fulles de rotació ràpida accionades mecànicament, o de protuberàncies de goma escuma.

b) La capacitat de l'aparell haurà de ser suficient per poder sacrificar instantàniament tots els animals, fins i tot si el seu nombre és elevat.

2. Exposició a diòxid de carboni.

a) S’instal·larà els animals en una atmosfera amb la major concentració possible de diòxid de carboni, procedent d'una font de diòxid de carboni al 100 per 100.

b) Es mantindrà als animals en l'atmosfera esmentada fins que estiguen morts.

III. Procediment autoritzat per a la destrucció dels embrions

1. A fi d'ocasionar la mort instantània dels embrions vius, s'utilitzarà l'aparell mecànic esmentat en l'apartat 1 de la part II per al tractament de tots els embrions rebutjats pels establiments d'incubació.

2. No obstant això, l'autoritat competent pot autoritzar la utilització d'altres procediments de matança científicament reconeguts sempre que compleixin les disposicions generals de l'article 3.