Catalunya 107 juny 2009

Catalunyawww.cgtcatalunya.cat Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2009 • número 107 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

tu viatges endirecció contrària

“Tu

viatg

es e

n di

recc

ió c

ontrà

ria” (

fragm

ent).

Diss

eny:

Pat

rícia

Car

les

Quan llegiu aquestes líniesja s'haurà celebrat a Mála-ga, entre el 4 i el 7 de juny,

el XVI Congrés Confederal de laCGT, una nova oportunitat de re-trobament entre la militància, decaptar la situació actual de l'orga-nització, de proposar alternativesde lluita i de canvi social, de pren-dre acords, d'expressar solidari-tats... i també, i això hauria de serel principal, de demostrar que laCGT pot ser l'eina necessària i in-dispensable per transformar l'injustsistema social en què vivim, aramés necessària que mai, en elmarc de la crisi capitalista i de crei-xents desigualtats que estem pa-tint en els últims mesos.Es tracta de prendre acords, de di-namitzar campanyes, lluites i mobi-litzacions, de calentar motors per ala realització d'una vaga generalper fer front a la crisi que governs,bancs, multinacionals i patronalsdiverses han creat. Però també calfer autocrítica. Cal tenir en compteque ja tenim molta lletra escrita, jatenim molts acords adoptats sobretot tipus de temàtiques sindicals i

socials, però si ens posem a analit-zar el nivell d'aplicació i desenvolu-pament d'aquests acords dins del'organització cal reconèixer que noestem a l'alçada d'allò que acor-dem.Què volem dir amb això? Volem dirque tot i la constant crida a treballarcoordinadament amb els movi-ments socials encara hi ha massalocalitats on les federacions localsde la CGT no estan pel tema,massa localitats on la CGT estroba tancada exclusivament en ladinàmica estrictament sindical, re-legant l'acció social a l'últim racó,massa localitats on la CGT no tre-balla a nivell de problemàtiquesciutadanes, massa localitats on lacomunicació entre les seccionssindicals (l'acció dins l'empresa) ila federació local (la coordinaciódel dia a dia d'activitats i lluites) éspràcticament inexistent, generantdues dinàmiques que sovint s'igno-ren mútuament, massa localitatson els personalismes entorpeixenel treball quotidià, massa localitatson l'estructura organitzativa estàsota mínims o és ben manifesta la

incapacitat de treballar coordinada-ment i amb una mínima planifica-ció.No som pessimistes per sistema,però si de veritat volem ser motordel canvi social, si volem construiruna societat llibertària, la nostrapròpia organització ha de donarexemple i ha de ser un reflex d'allòque volem construir i, sincerament,si ens mirem a nosaltres mateixos itenim un mínim sentit autocrític,hem de reconèixer que ens quedamolt camí per a recórrer, moltescoses a millorar. Existeixen actualment al si de laCGT massa rutines enquistades,personalismes, tancament mental,incapacitat de treballar en equip,dèficits de funcionament democrà-tic i participatiu, ànsies de "control"de l'aparell organitzatiu, barreres ala renovació de la militància, i latant estesa cultura de mantenimentdel propi "xiringuito", i els demésque s'espavilin... i si no comencemper canviar això molts dels acordsadoptats en els congressos es

quedaran sempre en paper mullat.I finalment no podem obviar unaaltra realitat, som un sindicat quebàsicament s'aguanta i es dedicaals sectors de la classe treballado-ra que encara mantenen un nivellde drets laborals mínimament ac-ceptable, els i les treballadores deles grans empreses i l'administra-ció pública, on encara es pot fersindicalisme amb un mínim de ga-ranties, on els sindicats encara hisón presents. Però això té data decaducitat: si no aconseguim incor-porar a la dinàmica sindical lesnoves generacions, si no aconse-guim implicar a dones, joves, immi-grants, els sectors més afectatsper la precarietat i la temporalitat,on fer sindicalisme és una entelè-quia, acabarem sent una espècieen vies d'extinció, fent sindicalismeper als sectors més privilegiats dela classe treballadora, i encara..Tot i així, sempre hi haurà qui pre-ferirà seguir mirant-se al melic.Però el tren de la història no espe-ra...

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 20092

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Comerç, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallè[email protected], tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialA propòsit del XVICongrés Confederal de la CGT

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:CCooll··lleeccttiiuu CCaattaalluunnyyaa:: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Patrícia Carles, Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Faume Fortuño, Carlus Jové, Maria Álcazar,Elisenda Trilla, Desiderio Martín, Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants, La Directa, Plataformad’Afectats per la Hipoteca, Plataforma per la Defensa de la Barceloneta, Col·lectiu Editor del Diagonal,Insubmisos a les Penes-Multes i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exem-plars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. CCooll··llaabboorraacciioonnss aa:: ccaattaalluunnyyaaccggtt@@ccggttccaattaalluunnyyaa..ccaattNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dia 4 de juny de2009.

EEnnrriicc DDuurraann,, ddiinnss ""AAbboolliimm llaa bbaannccaa"",, EEddiittoorriiaall AArraa LLlliibbrreess,, BBaarrcceelloonnaa 22000099

"És necessari promoure consciènciasocial i debat públic per treure el vel

que amaga la informació sobre larealitat que se'ns apropa i per

construir una nova manera de viure"

Agurrelj


REPORTATGEEl meu pas per la presó ha estatuna experiència enriquidora

Viure sense el capitalisme

3

S'ha volgut evitarque veiés, el que és la presórealment.

Enric Duran

Després de 65 dies empreso-nat sense ser jutjat, l'au-diència de Barcelona ens

ha donat la raó en quan a que la me-sura de presó provisional sensefiança, empresa pel jutjat nº 29 eraexcessiva.L'auto de l'audiència, insisteix peròen el risc de fuga, parlant de decla-racions meves contradictòries,sense voler reconèixer que es vatractar d'un procés en que vaig deci-dir tornar assumint-ne les conse-qüències coincidint amb la publica-ció “Podem!” del 17 de març.L'audiència contradiu clarament el

que havia dit el jutjat d'instrucciónúm. 29; així, si aquell deia, senseavergonyir-se'n, que un motiu per“fugar-me” és que no tenia arrela-ment social, aquesta diu ara quetinc “una xarxa de connexions” a lameva disposició, per marxar o persituar-me en parador desconegut,sense sortir del país.Així doncs l'audiència de Barcelo-na s'ha inventat “l'excés d'arrela-ment social” com a motiu per aprendre mesures cautelars.En que quedem?Encara que l'audiència ens hagidonat la raó parcialment, els 65 diestancat, no me'ls treu ningú.Tot i així, el meu pas per la presó ha

estat una experiència enriquidora,que m'ha servit per aprendre per mimateix, moltes coses del sistemapenitenciari i de la realitat de lespresons.A nivell personal el dia a dia haestat molt tranquil i no se m'ha fetmassa dur, en part per la meva ma-nera de ser, però també perquè no téres a veure entrar a la presó amb elsuport social del que gaudeixo, queentrar-hi com el 99,9% dels interns,com a persones anònimes o senya-lades com a pàries. S'ha volgut evi-tar que veiés, el que és la presó real-ment, però la meva observació i lesestones compartides amb d’altrescompanys, m'han servit per fer-me'n una idea prou aproximada dela indefensió i la vulneració dedrets fonamentals, que viuen els

milers de persones recluses, en elnostre país, una falta de drets moltper sobre, del que en diuen les lleisvigents.La presó no compleix la funció dereinserció que se li suposaria sinoque accentua el desarrelament so-cial i falta de perspectives dels quehi són tancats.Aquesta experiència espero que emserveixi doncs, per poder contribuira la defensa dels drets fonamentalsdels reclusos i a crear debat socialsobre la presó i les seves alternati-ves.A més de criticar els fonaments d'a-questa decisió que ha posat preu ala meva llibertat, la fiança de50.000 euros la considero excessivatambé en la quantitat. Nomes calmirar l'arxiu de les fiances demana-

des en d'altres suposats delictes, peradonar-se que és una xifra discrimi-natòria per motius d'idees. Tot iaixí, entre la gent que em dòna su-port, algunes persones individualsque no volen dir qui són, l'han dipo-sitat ràpidament. La gent que emdóna suport considera que soc mésútil al carrer que a la presó i és peraixò que tan ràpidament, m'han alli-berat. Els ho agraeixo i assumeixoaquesta confiança dipositada en mi.Tot i així convé aclarir que d'a-quests diners els bancs no en veu-ran res, perquè no són meus i queen ser una fiança no es tracta de do-nacions, sino de dipòsits que seranretornats a aquestes persones des-prés del judici.Aquests dipòsits es traslladaranproperament, a la banca ètica i coo-

Torno a ser lliure,seguim treballant per poder

viure sense capitalisme


REPORTATGE

Jordi Martí Font

Mentre la dreta catalunyesadel PP i CiU competeixper veure qui acusa més

vegades els “immigrants” de totsels mals de la nostra societat, dijous22 de maig l’Enric Duran sortia dela presó. Han estat setmanes de re-clusió fonamentades, segons l’Au-diència Provincial de Barcelona, enel fet que “hi havia risc de fuga”. Éscuriós que aquesta justificació per ala presó preventiva s’apliqués pre-cisament a ell, que tenia ben clarque un cop treta la publicació“Podem” la seva feina bàsica haviade ser presentar-la arreu del territorii estendre així algunes de les alter-natives possibles al capitalismecom a sistema. O sigui, que estavalocalitzable i present públicamentamb una agenda pública i sense cap

intenció de marxar enlloc. Bé, cu-riós no, és lògic per als que pensemque la separació de poders de lesdemocràcies occidentals només téuna cosa que unifica els tres i sen-yoreja damunt d’ells: el dominitotal i absolut d’un quart poder, l’e-conòmic, que és qui realment tallael bacallà.Mentre l’Enric passava els seus da-rrers dies, de moment, a CanBrians, jo a Tarragona acabava dellegir el seu primer llibre, que espe-ro que no sigui el darrer. “Abolim labanca” és un interessant recorregutper la vida de l’activista amb algunsdesencerts (com la utilització de latercera persona en el primer capí-tol) i un gran nombre d’encerts,com un entenedor relat sobre la cre-ació de diners del no-res, un mira-cle atribuït bàsicament a la Mare deDéu de la Banca, amb pecat conce-

buda.L’Enric il·lumina la lectura per en-tendre la seva acció de recuperacióde 492.000 euros a 39 entitats ban-càries amb dues referències quevull comentar. D’una banda, les ac-cions de l’anarquista falsificador dediners Lucio Urtubia i, de l’altra, elpensament del radical nord-americàHenry David Thoreau. Lucio Urtubia, amic i col·laboradorpersonal del Quico Sabaté, es vaenfrontar al Poder falsificant milersi milers de bitllets, centenars de do-cuments falsos... per facilitar lescoses a qui s’enfrontava a qualsevoltipus d’opressió en qualsevol racódel món. Un dels lemes que ellpensa que ha de ser divisa de qual-sevol revolucionari és “fer-ho peròfer-ho bé”.Per la seva banda, l’autor de “Ladesobediència civil”, H. D. Thore-

au, exposava en la seva obra el dretde les ciutadanes i ciutadans a resis-tir davant del poder de l’Estat jaque pensava que les lleis no podiendominar el comportament humàsinó que ho havia de fer la justícia.Ara bé, què és i era la justícia?, pre-guntaran els lectors. Doncs ben béno ho sé, però estic segur que no téres a veure amb convertir les neces-sitats bàsiques en luxes inaccessi-bles i qui s’hi oposi tancar-lo a lapresó, tal com en l’època de Thore-au la justícia no era l’esclavisme,contra el qual va practicar la insub-missió negant-se a pagar impostosal govern. El 1846, per aquestapràctica va ser empresonat i unaveïna anònima li va pagar la fiança. Els referents, com veieu, són po-tents, però no tindrien cap mena

d’importància si no hi hagués lapròpia acció de l’Enric al darrere.Podem omplir milers i milers depàgines de paper de bones inten-cions i de coses que volem fer, deprojectes revolucionaris que hemde desenvolupar, d’il·lusions políti-ques... però si no hi posem el cos,no serveix de res. De la mateixamanera, podem anar a totes, mobi-litzar-nos i esdevenir gairebé revo-lucionaris actius constants, però sino hi posem el cap, no serveix deres. La suma de cap i cos, a l’hora,és imprescindible per a l’enfronta-ment que haurem de fer, però alho-ra si no hi posem el cor, no serviràde res. I en l’Enric, cap, cos i corhan esdevingut un, sense cap menade dubte, per això passi el que passija ha guanyat. I amb ell, totes i tots.

Enric Duran:cap, cos i cor

perativa Fiare, de manera que en eljutjat només hi quedarà l'aval ban-cari corresponent que estem trami-tant que aporti aquesta entitat. Seràd'aquesta manera com farem que lanostra resposta a aquesta mesuraeconòmica sigui coherent amb elsobjectius de la insubmissió bancà-ria: aprofitant-la per reforçar el pri-mer projecte alhora ètic i coopera-tiu del nostre país.El procés d'instrucció continua i potser llarg. Si els bancs em volen jut-jar, la ciutadania jutjarà a la banca.Com s'ha demostrat en aquests 65dies empresonats, per cada cop seu,el que faran serà amplificar la forçade les nostres denuncies, el signifi-cat dels nostres arguments i la co-

herència dels nostres actes. Buscantun càstig exemplar, el que han fet ésreforçar un exemple que inspira.Quan la voracitat i falta d'escrúpolsde la banca ha quedat el descobert iha fet de desencadenant de la greucrisi económica actual, una majoriasocial, considera que els lladres sónels bancs i volen per mi l'absolució.A partir d'ara, s'obre una nova etapaen que defensaré les meves idees enllibertat, tal i com anava a fer a par-tir del 17 de març. Dos mesos des-prés, em reincorporo tant activa-ment com sempre als movimentssocials, i especialment a la xarxapel decreixement i al col·lectiucrisi. Tenim molta feina per enda-vant per extendre els projectes pre-

sentats en la publicació podem! Ijuntament amb centenars de com-panys i companyes, ens implicaremamb totes les nostres forces perquèel proper 17 de setembre, pugui serun nou punt d'inflexió per a demos-trar que podem viure sense capita-lisme, i per visibilitzar la granquantitat de persones que cada ve-gada més, volem viure d'una mane-ra alternativa a la que imposa el sis-tema dominant i que ho estemcomençant a fer.A nivell global, el temps passa i permés forts que són els arguments,per més clares que es manifestenles evidències, per més actors so-cials que ho reclamen, ningú a laclasse política gosa entrar pública-

ment en el debat sobre si el creixe-ment hauria de seguir sent un fi ensi mateix. En lloc de canviar elmodel perquè no necessiti créixer,es parla de canviar de model decreixement i es practiquen mesuresque només tendeixen a perpetuar-lo. Es subvenciona la compra decotxes, mentre cada cop més gentaturada pateix per poder menjar itenir lloc on dormir. Així, es des-aprofita l'ocasió per a iniciar unatransició cap un model econòmica iecològicament viable. Si no ho fanells ho haurem de fer nosaltres.Si la classe política desvia l'atencióens haurem de centrar. Ja n'hi haprou de de falses promeses, de co-rrupteles i d'insults entre partits. Ja

n'hi ha prou de cobardia i de càlculselectorals a curt plaç. Per què noparlem de com podem fer viable lanostra societat pel 2012, de maneraque ho sigui també pel 2020 i el2040?Mentre les institucions públiquesno reaccionin i continuin actuantsegons la llei del silenci per tot elque no sigui el pensament únic ca-pitalista, només tenim una opció iés la d'actuar directament; la detransformar la societat des de baix,des de l'autoorganització social.La repressió no ens tallarà les ales.El poder no és tal sense obediència,ni sense por. Cada vegada som mésles persones valentes i ens estemorganitzant.

Catalunya. Juny de 2009 5

REPORTATGE

Col·lectiu Catalunya

Qui és l’Enric Duran?Enric Duran (Vilanova i la Geltrú,1976) és un activista català moltimplicat en la consulta per l’aboli-ció del deute extern (1999-2000), elMoviment de Resistència Global(2000-2002), la Campanya contrael Banc Mundial (2001), la Cam-panya contra l’Europa del Capital(2002); promotor de projectes coml’agència de notícies liberinfo.net(des de 2002), de l’Infoespai deGràcia (des de 2003), de l’Entesapel Decreixament (2007-2008) i deTemps de re-voltes (2008).Actualment és el responsable delbutlletí "Crisi" / "Podem" i membredel Col·lectiu Crisi (www.17-s.info).

Documental "Insubmís ala banca"

Un documental d’Elisenda Trilla iMiquel Martí FreixasEl documental, de 23 minuts, elpodeu visionar al web:www.enricduran.cat/node/1408www.granangular.cat/fitxadocu.php?ID=464Comentari dels autors:

Durant més de dos anys, l’activistacatalà Enric Duran ha obtingutpréstecs per un total de 492.000€ de39 entitats bancàries i ha destinatels diners, segons diu, als movi-ments socials que miren de cons-truir alternatives. La qüestió és queha anunciat públicament que nopensa tornar els diners i defineix laseva acció com un acte d’insubmis-sió a la banca, com una nova formade desobediència civil.Aquest documental proposa una re-flexió sobre la seva acció on elpropi Enric Duran hi participa ambuna auto-entrevista que ha enviatals autors.Amb “Insubmís a la banca” hemvolgut acostar-nos a l’Enric Duran -dins les possibilitats que la situaciólegal del nostre protagonista enshan permès- per desxifrar els seusmotius, contextualitzar l’acció i co-nèixer la seva opinió envers el mónque ens envolta. I sobretot fer-hoabans que es dilueixi en la nostresocietat de l’espectacle on ens tocaviure.Ja fa bastants anys que coneixíeml’Enric Duran. Apropar-se als mo-viments socials a Catalunya signifi-cava trobar-se’l tard o d’hora, tre-ballant de manera infatigable. El 17de setembre de 2008 va aparèixer

una nova publicació gratuïta ambcontinguts alternatius: “Crisi”. Elmés sorprenent és que a les pàginescentrals, l’Enric Duran va fer públi-ca una acció de desobediència a labanca que ningú no hauria imagi-nat, un acció directa que ens fa pen-sar tant en Thoreau, com en les ex-propiacions dels anarquistes delpassat fusionades amb tècniques,valors i mitjans del segle XXI. Ensvam quedar bocabadats.Elisenda Trilla / M. Martí Freixas

"Abolim la Banca"

Llibre de l’Enric Duran, del qualtrobareu més informació al següentenllaç: www.enricduran.cat/abo-lim_la_bancaEl podeu descarregar en pdf a:www.podem.cat/sites/default/files/desobeint_la_banca.pdf"Escric en aquestes pàgines per ferpúblic que he expropiat 492.000euros a 39 entitats bancàries a tra-vés de 68 operacions de crèdits. In-cloent interessos de demora, laxifra actual del deute és de més de500.000 euros que no pagaré".Dia 17 de setembre de 2008. Crisi,un diari peculiar, inundava les ciu-tats i els pobles catalans. El titularpreguntava al lector: "Creus que elsbancs et roben?". L’activista, EnricDuràn, revelava en aquesta publica-ció com havia expropiat 39 entitatsbancàries per reivindicar una novaforma de desobedìència civil a l’al-tura dels temps que corren. Coinci-dint amb la seva tornada a l’activi-tat pública, després de 6 mesos enparador desconegut, l’Enric ens ex-plica amb aquest llibre el com i elperquè de la seva acció i suggereixalternatives al sistema actual."Quan el finançament al consum il’especulació són dominants a lanostra societat, què millor que"robar" als que ens roben i repartirels diners entre els grups que ho de-nuncien i construeixen alternati-ves?"

Blog de l’Enric Duran

www.17-s.info/blog/522

Webs Col·lectiu Crisi /Revista Podem

www.17-s.info/www.podem.cat/

Noticies sobre el temapublicades al web de laCGT de Catalunya

Han detingut l’Enric Duran, acti-vista social anticapitalista:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2782Presó sense fiança per a l’activistaEnric Duran:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2790Es constitueix un Grup de suport al’Enric Duran:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2797La insubmissió al creixement coma forma de qüestionar públicamentel pensament únic: Article d’opinió

de l’activista anticapitalista EnricDuranwww.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2837Enric Duran: "Defensar la meva lli-bertat és defensar el debat lliure iseriós sobre quin model de societatvolem":www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2836Setmana d’activitats de boicot alsbancs que han denunciat a l’activis-ta anticapitalista Enric Duran:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2902

Materials informatius sobre l’Enric Duran i el Col·lectiu Crisi

CGT Manresa

EEls treballadors de Motor-Vic SA es van mobilitzar el30 d’abril i el 4 de maig rea-

litzant concentracions davant alscentres de treball de l’empresa aVic i Manresa per protestar contral’ERO presentat per l’empresa, i enresposta a la poca disposició quemostra l’empresa per arribar a lasolució del conflicte presentat perla mateixa. L’ERO afecta 14 treba-lladors.Per a la CGT queda clara la inten-ció de l’empresa d’aprofitar la "cri-sis económica" per reduir plantilla.S’han plantejat diferents opcionsper tal de solucionar la situació:ERE temporal de tota la plantillafins que la situació de les vendes re-monti, recol·locació del treballadoramb mes antiguitat per millorar lasituació de la resta d’afectats, preju-bilacions,….. Totes elles han estatdescartades per l’empresa i no hamostrat cap interes real d’arribar aun acord.Per tot aixó s’han esgotat les vies denegociació i ens hem de dirigir a lamediació de l’administració. En totmoment ha quedat clara la intencióper part dels treballadors de nego-ciar, però no podem dir el mateix del’empresa. Després de presentarl’ERO formalment el 16/3/09 enshem reunit diverses vegades:- 16 de març : es presenta l’ERO,reunió informativa.

- 20 de març : es demana per la partsocial documentació que acrediti elque planteja l’empresa.- 7 d’Abril : es manifesten les pos-tures de cada part- 14 d’abril : l’empresa respon a lapart social.- 28 d’abril : L’empresa s’aixeca dela taula, donant per finalitzada lesreunions a dues parts.En tot aquest temps l’empresa tansols s’ha mogut aplicant-li un expe-dient temporal a una afectada i pre-jubilant-ne a un altre. Es podiahaver solucionat això sense haverpresentat un expedient, pero segonsla nostra opinió s’esta aprofitant pertreure a a 4 treballadors amb anti-guitat implicant a gent amb pocaantiguitat per tal de amb el cost dedos fer fora a 12 treballadors. Setdel afectats tenen menys de quatreanys d’antiguitat, quatre menys dedotze i un 37 anys. L’empresaal·lega la disminució de vendes itan sols un es comercial, diu que lesentrades al taller s’han reduit i alsclients els dona hora a dies vista perfalta de personal, i elimina la seccióde recanvis (un taller oficial sensesecció de recanvis?). De fet en elgrup familiar d’Empreses familiars’esta creant Rovira Recanvis.A finals de l’any passat en una en-trevista en una publicació de l’Oso-na el propietari Sr. Rovira afirmavala bona situació del grup.Davant d’aquesta situació els treba-lladors afectats fan pública la seva

situació, comptant amb tot el suportde la CGT. Proposen convertirl’ERO d’Extinció de contractes enuna suspensió temporal, es queixen

de la manca de voluntat de l’empre-sa d’arribar a un acord després de 1més de negociació, i que l’EROpresentat no té causa clara i té grans

arbitrarietats que no es correspon ala situació real de l’empresa. L’em-presa també té un centre de treball aTerrassa.

TREBALL-ECONOMIAExigim un canvi social i econòmic radical quesubstitueixi les cultures capitalistes imposadespels poderosos per una cultura de la vida

En definitiva,segueix sentnecessària lamobilització

Concentracions a Vic i Manresacontra l’ERO de MotorVic


Seccions Sindicals de la CGT al Grup Seat

Els treballadors de l’empresa depistons Mahle, a Vilanova i la

Geltrú, després d'un llarg procés delluita i mobilitzacions, van acordarel 27 de març tornar al treball a par-tir del dia 30 i desconvocar la vagaindefinida que mantenien. L’assig-nació del Q3 a la planta de Seat deMartorell ha estat una qüestió d’es-tat, tot un circ mediàtic. Un teatreon la VW, els governs i els sindicatscol·laboracionistes han escenificatels esforços realitzats per a aconse-guir que SEAT produeixi aquestmodel, que suposadament augmen-tarà la producció i mantindrà les ne-cessitats de plantilla a partir del’any 2011.La subhasta del Q3 va arribar finsal Parlament, on el president delGovern va posar la SEAT com

exemple a seguir; mentre es be-neïen les subvencions, a càrrec delMinisteri i la Conselleria amb elsdiners de tots, que aniran al grupVW perquè ens adjudiqui el cotxe,amb les següents contrapartides:- L’empresa seguirà disposant delsERO al seu antull i una part de laplantilla s’anirà a l’atur. Mentre,una altra part, rebenta en el seu llocde treball amb els ritmes inhumansimplantats.- La congelació salarial concedidapels sindicats majoritaris a SEAT,significarà una reculada en les con-dicions laborals de la plantilla senseprecedents, també per a la resta dela classe treballadora ja que aquestafórmula de reduir salaris està sentexportada per patronal, govern isindicats signants, a altres empre-ses.Des de la CGT, en el 2005, vam serels primers a exigir un model

AUDI, quan la resta de sindicats as-sumien que calia reduir plantilla ies dedicaven a negociar acomiada-ments. Que fabriquem el Q3 és elmínim reconeixement que podiatenir la VW cap als treballadors deSEAT per la seva professionalitat iproductivitat.Aquestes raons són les argumenta-des des del consorci per a assignar-nos aquest tot terreny d’altagamma, mentre que a Bratislava liha estat adjudicada la plataforma“New Small Family” de cotxes uti-litaris, i fabricarà models SEAT.Les decisions del grup obeïxen araons estratègiques per a treure elmàxim de benefici enfrontant a lesplantilles dels diferents centres.Des de la CGT seguim exigint, compas real cap al manteniment de l’o-cupació, l’ampliació de la gammaamb més varietat de models, l’ober-tura dels mercats vetats, i sobretot,

la fabricació de cotxes amb motorsd’energies netes.

Després de lesmedalles, què més hihaurà?Mentre tota la classe política i elsdirigents sindicals s’agenollavendavant la multinacional, el Presi-dent de SEAT ens avisava que l’es-forç de la plantilla encara no ha aca-bat, i utilitzava un símil esportiu pera advertir que només ens hem clas-sificat per a les olimpíades, i quehem d’entrenar encara més dur pera guanyar-les.Volem respondre amb un símilsemblant per a recordar-li que elsesportistes quan duen el seu cos al’extrem poden sofrir una mort sob-tada, una cosa que desgraciadamentve sent habitual. Per això, Sr. Presi-dent no ens exigeixi més sacrificis

que ja hem donat massa. Les exi-gències són tan altes que en laSEAT, com en els camps de futbol,també cauen els companys morts alterra. Això és mort per causes labo-rals, encara que hi hagi “sindicalis-tes” que ho denominen causa natu-ral i segueixen sense rectificar ladeplorable nota que van fer desprésde la mort del company del Taller 2.Des de la CGT lluitarem per a mini-mitzar la reculada que significa"l’acord" de congelació salarial, iexigirem que es constitueixi la tauladel conveni, doncs era un compro-mís de la consulta. Apostem peruna negociació del conveni positivaper als treballadors de SEAT, quesignifiqui una recuperació davant elperdut en els passats convenis. Da-vant unes condicions de treballcada vegada més deterioradesnomés cap la millora econòmica isocial.

L'adjudicació a la planta de Seat Martorell de l'Audi Q3: Poc pa i pèsim circ


TREBALL-ECONOMIA

Vagues de 24hores per als 9i 10 de junycontra lafragmentacióde RENFE

SFF-CGT

El Comitè General de RENFEOperadora ha convocat vagues

de 24 hores per als dies 9 i 10 dejuny, després de la reunió mantin-guda pels portaveus del CGE(CGT, UGT, CCOO, SEMAF iSF). El passat 7 de maig, el Ministeri deFoment, va fer públic el traspàs deles competències a Rodalies a laGeneralitat de Catalunya, previstesper a l’1 de gener de 2010. Lescompetències afectades inclouen laregulació del trànsit, la planifica-ció, la gestió, la coordinació i lainspecció dels serveis i activitats ila potestat tarifaria. Al final del2011, si la Generalitat no està con-tenta amb RENFE podrà quedar-seamb el material i el personal, ambdiverses possibilitats obertes entreles quals estaria el subrogar a unaempresa privada l’activitat. És evident que s’han obert les por-tes de l’abisme del 2011: des delmes d’abril el Comitè Generald’Empresa ve plantejant un con-flicte davant la falta d’un modeld’empresa per a RENFE que ga-ranteixi el futur dels llocs de tre-ball, on no es regali la nostra feinaa les empreses privades i on no esdeclarin excedents ficticis en els ta-llers, als quals sabem que tambépensen segregar més endavant.Quant duraran els treballadors deRENFE en el sector públic si tallenl’empresa a trocets?La CGT no s’oposa a la gestió perles comunitats autònomes sinó a lafragmentació de la plantilla i la se-gregació de RENFE Operadora, laqual ha de seguir prestant el serveipúblic, doncs en cas contrari estariaen perill la continuïtat de l’opera-dor públic ferroviari, així com lescondicions laborals dels treballa-dors de RENFE Operadora i del’empresa pública ADIF, posant enrisc l’estabilitat en l’ocupació delstreballadors i treballadores del’empresa i els seus drets laborals.Per tot això, la CGT defensa unmodel de ferrocarril integral i soli-dari que cohesioni i vertebri el te-rritori sota les premisses essencialsde seguretat, fiabilitat i igualtat, enel qual l’estat sigui el que tuteli laprestació d’un servei públic al ciu-tadà, així com la titularitat de lesinfraestructures ferroviàries.La CGT seguirà en la seva obstina-ció fins que es garanteixi la integri-tat de la plantilla i la continuïtat deRENFE Operadora com prestadoradels serveis de Proximitats a Cata-lunya, ja que el Estatut no recullque hagin de crear-se noves empre-ses ferroviàries.

Sobre la no aprovació de la “Directiva de les 65 hores”

Secretariat Permanent de la CGT

La famosa “Directiva de les65 hores”, que pretenia mo-dificar l’actual Directiva

2003/88 sobre ordenació del tempsde treball no serà, de moment mo-dificada. El Parlament Europeu iels governs dels distints països dela Unió Europea van tancar les ne-gociacions el dia 28 d’abril senseacord.Aquest fet tampoc el podem quali-ficar de positiu perquè, com japlantejavem, en el Butlletí Infor-matiu núm. 121, que la CGT publi-cava al mes de gener d’aquest ma-teix any, l’actual Directiva 2003/88que continua vigent no és benefi-ciosa per als interessos dels treba-lladors/es.Per tant, és convenient situar comqueda la regulació del temps de tre-ball en el marc de la Unio´ Euro-pea:- L’actual Directiva recull una jor-nada setmanal màxima de 48hores, molt lluny de les 35 horessetmanals que serien les estimablesper als interessos dels treballadorsa l’efecte d’un millor repartimentdel treball i de la riquesa.- El temps de “atenció continuada”seguirà sent computable a l’efected’establir la jornada de treball, sentaquest un dels pocs aspectes posi-

tius de la situació actual.- L’article 22 de l’actual Directivapossibilita en la pràctica l’aplicacióde la clàusula “opt-out” que possi-bilita els pactes privats sobre l’aug-ment de la jornada laboral, legalit-zant les jornades setmanals detreball de fins a les 60, 65 o 72hores.Segueix sent possible que hi hagijornades de treball superiors a les48 hores setmanals en funció que:* el treballador presta consenti-ment per a això* no se li causa perjudici en el casque no presti consentiment* l’empresari dugui un registreamb aquests treballadors/es afec-tats* el citat registre estigui a disposi-ció de les autoritats* l’empresari informi a les autori-tats d’aquells treballadors que estrobin en aquesta situacio´- L’actual Directiva no estableix unlímit màxim d’hores superant lajornada marc de referència de 48hores setmanals que és la regla ge-neral.- La legislació europea estableixels següents períodes de descans:* 11 hores de descans diari.* 24 hores de descans setmanal (ales quals cal sumar les 11 hores dedescans diari)* 4 setmanes de vacances.

- Per tant, si es compleixen els re-quisits inclosos en els punts ante-riors, la jornada de les 60, 65 o 72hores, seguiria sent possible.De l’anteriorment exposat, convéadvertir que la regulació no ha can-viat substancialment, encara quesembli desprendre’s una altra cosasi atenem a les declaracions eufòri-ques de certs eurodiputats amb lacol·laboració inestimable dels mit-

jans de comunicacio´.És per aquesta raó, que convé se-guir alçant la veu i mobilitzant a lasocietat civil davant l’Europa delMercat i del Capital que prosse-gueix en la seva batalla de retallardrets socials i laborals amb la fina-litat d’assolir una Europa méscompetitiva de cara a l’economiamundial. En definitiva, segueixsent necessària la mobilització.

Secretariat Permanent de la CGT

El 24 d’abril s’han conegut lesdades oficials de l’EPA situant

l’atur exactament on fa uns diesdenunciàvem des de la CGT, sentel total de desocupats 4.010.700, elque representa el 17,36 % de la po-blació activa. S’han destruït802.000 llocs de treball en els úl-tims 3 mesos. Ja hi ha més de 1milió de llars que tenen a tots elsseus membres sense treball.En paral·lel assistim a una novaofensiva d’economistes, presidentsde bancs i caixes, plumilles del ca-pital i governadors d’institucionsoficials que tornen a la càrregacontra la baula més feble del siste-ma, els treballadors i treballadores,reclamant noves reformes laborals,de la Seguretat Social i de les pen-sions que se’ns venen com recep-tes indispensables per a sortir de lacrisi i per al manteniment del siste-ma públic de pensions.El governador del Banc d’Espan-

ya, en la seva línia habitual de por-taveu neoliberal, reclama de noullibertat absoluta per a portar aterme aquestes reformes estructu-rals, amenaçant amb la insostenibi-litat del sistema, per a obligar alstreballadors i treballadores a aug-mentar els anys de cotització ne-cessaris per a poder cobrar unapensió pública. A més es fa eco deles recomanacions del FMI entornde la necessitat de moderar els sa-laris dels treballadors, que no elseu propi, per a reduir costos em-presarials.Per la seva banda, i encara que for-malment el Govern rebutja aques-tes mesures, en la pràctica estudiacomputar tota la vida laboral per aobtenir la mitjana del cobramentde la pensió, ponderant també l’es-perança de vida del receptor de lapensió i limitant encara més l’im-port d’aquestes pensions per a re-duir-les.La realització d’aquestes reformessuposen la mateixa recepta que esduu implantant en els últims trenta

anys i que ens han conduït al de-sastre social que representa enaquest país l’acomiadament lliure iquasi gratuït, a més d’aprofundiren la cultura del "pelotazo" empre-sarial, la irresponsabilitat socialamb els territoris i societats que ex-ploten aquests empresaris i l’ànsiainsaciable d’obtenció de beneficis,tots ells formen part del fons realde l’actual crisi capitalista.En temps en els quals la destrucciód’ocupació és imparable, amb mésde 4 milions de desocupats i ambaspecte de seguir creixent, plante-jar treballar més anys en comptesde repartir el treball existent, plan-tejar reduccions en la quantia deles pensions en comptes de garan-tir un sistema sostenible augmen-tant la càrrega impositiva a les em-preses i plantejar potenciar el maó iel turisme en comptes de crear unnou model productiu basat en la I +D + i i en la sostenibilitat de l’en-torn, és no voler entendre la realitatsocial, laboral i econòmica de laqual se’ls suposa responsables a

totes aquestes gents que estan hi-potecant encara més la nostra vidai el nostre futur.Exigim un canvi social i econòmicradical que suposi la substitució deles cultures capitalistes imposadespels poderosos per una cultura dela vida i les seves necessitats, re-partint el treball i la riquesa per atreballar tots, exigint responsabili-tats a aquells que s’han enriquit ex-plotant els recursos naturals delsterritoris i les seves societats i asse-gurar la protecció social suficient atotes les persones que vivim enl’estat espanyol.Però aquests canvis no arribaransols: és absolutament necessari quesiguin els treballadors i treballado-res d’aquest país el motor, els ac-tors i promotors d’aquest canvi ti-rant-se als carrers per a acabard’una vegada per sempre amb lesseves crisis, que vam pagar sempreels mateixos i les mateixes. L’atur ila precarietat no es poden comba-tre amb les mateixes polítiques queho han generat.

Més atur i menys pensions:“Ens prenen el present i ens neguen elfutur”


TREBALL-ECONOMIA

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT

Enfront del capitalisme i laseva crisi, CGT exigeix unasocietat basada en la lliber-

tat, la justícia, la igualtat i l’auto-gestió.Els banquers, la patronal, els rics,les multinacionals, la classe alta,els que manen, amb el suport delsgoverns i les organitzacions sindi-cals majoritàries,… ens roben elsdiners públics per a sanejar els seusnegocis privats, ens acomiaden,ens estafen el salari, ens embar-guen els pisos, reprimeixen elsnostres drets i llibertats, ens explo-ten i esclavitzen, ens roben fins a ladignitat…Des de la CGT diem: ja n’hi haprou.Anem a organitzar-nos i construiraltra societat basada en la justícia,en la solidaritat, en la igualtat. Hopodem aconseguir perquè tenim laraó.Aquestes són les raons i reivindica-cions dels treballadors i treballado-res:

Repartir el treball pera treballar tots i totes.

- Setmana laboral de 35 horessense reducció salarial, eliminaciótotal d’hores extraordinàries i tre-ball a preu fet.- Eliminar l’acomiadament lliure iels ERO.- Contractes fixos, indefinits isense subcontrates, recuperant elsllocs externalitzats i subcontrac-tats.- Eliminació de les ETT i implanta-ció d’una xarxa pública i social pera l’ocupació.- Repartiment igualitari del treballdomèstic i les cures entre homes idones.- Els treballadors podran autoges-tionar i fer-se càrrec de les empre-ses que tanquin.

Repartir la riquesaperquè l’hem createntre tots- Salari social digne (1000 €) per atota persona aturada.- Que els salaris més alts no supe-rin el 100% dels més baixos.- Salari mínim i la pensió mínimade 1200 euros.- Crear una Banca pública i èticaper a garantir l’economia social i lasatisfacció de les necessitats bàsi-ques. Control social de la bancaprivada.- Gratuïtat dels serveis públics bà-

sics. Educació, sanitat, transport.- Augment dels impostos que hande pagar els rics per a dedicar-lo adespeses socials.- Garantir el dret a l’habitatge detots i totes, propiciant l’ús socialdels habitatges buits.- Expropiació d’espais abandonatsper a espais socials autogestionats.- Control públic dels preus de lesnecessitats bàsiques a l’habitatge,energia, menjar, vestit perquè nosuperin el 60 % del salari.

Societat de serveispúblics i socials

- Paralitzar la privatització dels ser-veis públics i recuperar per al sec-tor públic els serveis que ja esti-guin privatitzats.- Dret social a cuidar i a ser cuidat.- Reconeixement de la igualtattotal en drets a les persones immi-grants.- Desenvolupar una societat dedrets i llibertats sindicals, d’ex-

pressió, manifestació.

Societat solidària isostenible

- Eliminar les indústries contami-nants basades en les energies fòs-sils o nuclears.- Afavorir la producció agroecolò-gica.- Autogestionar localment els siste-mes de producció i consum contral’especulació i el consumisme.

Cap a la vaga general!Reivindicacions de la CGTper a fer front a la crisi

ChampionsLeague

Pepe Berlanga

Des de fa setmanes que m'assecaclaparat, culpa dels continus

missatges que rebo perquè uns sen-yors estaven a punt de fer història,després d'aconseguir tres impor-tants trofeus. Tot va arrencar des-prés de guanyar la Copa del Rei i laLliga espanyola, estàvem llançats,tan solament faltava el preuat trofeude la UEFA, si guanyàvem el Man-chester United obtindríem laChampions League.Arribar a la glòria era la consignamés repetida, el dimecres 27 demaig els nostres moderns gladia-dors trepitjarien la sorra de l'Estadide l’Olímpic de Roma. S'esperavenmés de 50.000 seguidors; 19.544serien barcelonistas. Utilitzarienl'avió 6.400 culés, 15 autocars peral trajecte de 16 hores; vaixells, ve-hicles privats... A més, s'habilitarienpantalles gegants: 11.000 personesal Miniestadi, 15.000 a la Pl. Cata-lunya i 8.000 al Maremágnum.Es palpava la tensió: banderes a lesbalconades i comerços, empreses imitjans de comunicació presumiendels triomfs assolits, ciutadans anò-nims es vanaven de les seves sim-paties futbolístiques passejant senseembuts la samarreta blaugrana.Mentrestant la policia italiana con-fiscava 15.000 etiquetes falses de laXina que reproduïen els escuts delBarça i de l’United, així com delsdistintius dels patrocinadors, encaraque amb tota seguretat també pro-vingués d'aquest país el merchandi-sing que utilitzen habitualment.Ja solament va faltar el triomf. Gai-rebé 1 milió de persones va saltar alcarrer a rebre als “nous déus”, “gentde casa” deien, escortats per laGuàrdia Urbana a cavall lluint lesseves millors gal·les, 8 km entre elPort i el Camp Nou de desbordant icontínua histèria col·lectiva, l'oca-sió ho requeria, inflats per estar re-presentats per més que “un club”,un orgull ésser culé i català.Efecte de tota aquesta voràgine elsdanys ocasionats per la celebraciórondaran al voltant dels 100.000euros; un incendi forestal a Vallsper la utilització de material piro-tècnic i 4 vehicles van ser incen-diats. 119 detinguts a Barcelona ,153 afeccionats i 85 Mossos d’Es-quadra amb diverses lesions, 25hospitalitzats, etc.Algú va dir que la religió és l'opidel poble, no obstant això, m'atrevi-ria a diagnosticar que aquesta haestat substituïda pel futbol, on elmercat, també el mediàtic, és el seuprincipal leit motiv.Certament sento vergonya i penaperquè la societat no és capaç derespondre al mateix nivell davant lagravetat de la crisi que estem patint,està vist que més de quatre milionsde desocupats no l'hi mereixen.

L’ALTRA REALITAT


TREBALL-ECONOMIA

Nacionalitzantla GeneralMotors

Vicent Martínez

L’altre dia veig un debat a la te-levisió: la General Motors tin-

drà un accionariat públic del 71%repartit entre els governs dels Es-tats Units i Canadà. En el debat hiha el tertulià pro-PSOE i el pro-PP,la pluralitat mediàtica no arribamés enllà. Però, posats a elegiraquest cop coincidia més amb el“popular” que amb el “socialista”.El proper al partit del Govern es-panyol parlava de la General Mo-tors, fent demagògia, com unexemple de la necessitat d’interve-nir en els mercats i fins i tot citavaKeynes. I dic demagògicament, noperquè no crega que cal interveniren l’economia o Keynes em sem-blara un demagog esquerrà. Nomésque resulta curiós que un prosocia-lista cite el Keynesianisme. Perquè,en plena crisi, queda bé i els ajuda adiferenciar-se dels liberals, però ala pràctica, i en economia han estattant o més liberals que el PP (tot ique amb major sensibilitat en polí-tiques socials). Recordem que totsels ministres d’economia socialis-tes són reconeguts neoliberals: Mi-guel Boyer, Carlos Solchaga iPedro Solbes. I que, havent pujat algovern al 2004 no s’han plantejat“canviar de model econòmic” -queestà per veure si ho fan o és pura re-tòrica- fins al 2009 i en plena crisi. En canvi, el tertulià pro-popularacusava el pro-socialista, com faigjo, de demagog i explicava quel’accionariat del 70% de procedèn-cia pública serà, tal i com ha ditObama, una situació temporal d’unany o dos. La idea d’aquest neoli-beral era que es tornaria a “privatit-zar” i que qualsevol comparacióamb els règims comunistes per lanacionalització dels sectors estratè-gics era pura demagògia, queaquest no era l’objectiu d’Obama.El president nord-americà no “na-cionalitza” per repartir la riquesa ocom un principi ideològic sinó persalvar al sector privat de la seva ca-tàstrofe i un cop sanejat retornar-loal mercat. És a dir, socialitza lespèrdues i privatitza els beneficis toti ser del partit demòcrata als qualsse’ls suposa major sensibilitat so-cial. Estic d’acord amb què aques-tes intervencions qüestionen la su-posada eficiència del capitalista i lasuposada capacitat d’adaptació quegenera el mercat. Fins i tot en quèpot ser caldria nacionalitzar sectorscom educació, sanitat, serveis so-cials o energia. Però que quedi clar,aquestes “nacionalitzacions” estandins de la lògica del sistema capita-lista, no la qüestionen. Només són“intervencions quirúrgiques” per-què res acabi canviant. En aixòcoincideixo amb el PP.

QUI PAGA MANAImmobilisme d’Autobusosde TMB en les negociacions

pel nou conveniComitè de conveni d’Autobusos TMB

El 21 d’abril els treballa-dors/es d’autobusos deTMB donaven el tret de sor-

tida a una campanya d’informacióa la gent de Barcelona i d’accionsper denunciar l’actitud immobilistade l’Alcalde, Jordi Hereu, i la Di-recció de l’empresa. Els treballa-dors/es d’autobusos de TMB co-mencen una campanya perdemanar un nou conveni que porti500 nous llocs de treball.Després d’un any de negociaciódel nou conveni la possibilitat d’a-rribar a un acord està tant llunycom el primer dia. Els treballa-dors/es d’autobusos, a través delComitè de conveni, van entregar ala Direcció la proposta de milloreslaborals aprovada a l’Assembleadel desembre de 2008.A dia d’avui, la Direcció no ha ac-ceptat cap de les propostes presen-tades pels treballadors/es.

La CGT proposa crear500 llocs de treball

La plantilla d’autobusos de TMB,front a la situació de crisi, estimaque amb la seva proposta es crea-rien fins a 500 nous llocs de treballi, per tant, es podria posar un gra-net de sorra per tal de sortir d’a-quest panorama de destrucció defeina.El dimarts 21 d’abril, treballa-dors/es d’autobusos de TMB vanprotestar davant l’alcalde Barcelo-na, Jordi Hereu, per exigir-li quecompleixi les seves promeses i s’a-rribi a un acord de conveni queporti 500 nous llocs de treball.En tot moment, els treballadors/esd’autobusos van explicar mitjan-çant un megàfon els incompli-ments comesos per la Direcció deTMB i l’estancament actual de lesnegociacions. A més, van recordarque la presidenta de TMB, As-sumpta Escarp, va declarar quanl’acord del fi de la mobilitzaciópels 2 dies, que els hi havia sortiteconòmic.La plantilla de conductorsC/esd’autobusos de Transports Metro-politans de Barcelona (TMB) vafer sentir la seva veu arreu de laciutat quan es va mobilitzar per de-manar dos dies de descans a la set-mana.Ara, els treballadors/es d’autobu-sos de TMB, en el seu conjunt, tor-nem a parlar ben alt amb l’inicid’una nova campanya, la d’acordarun conveni que creï 500 nous llocsde treball. Una mesura que, a més

de millorar el servei a la ciutadaniai les condicions laborals de les per-sones que treballen a TMB, tambéesdevé un cop d’efecte per a lluitarcontra la crisi.La proposta de generar precisa-ment mig miler de nous contractesen una època on la destrucció defeina és el tarannà, parteix tambéde la reivindicació dels dos dies dedescans.Com era d’esperar, la Direcció deTMB ha reaccionat, com va reac-cionar a la demanda dels 2 dies,mentint i dient mitges veritats. Re-cordem que llavors van dir, primer,que els conductors/es ja teniem 2dies de descans setmanal i després,mesos més tard, publicant un tríp-tic que es va embustiar a tota Bar-celona dient que “TMB també volels dos dies”. Ara tornen a fer elmateix.La proposta de conveni, aprovadapels treballadors/es d’autobusos deTMB en Assemblea el desembrepassat, demanda millores per a totsels col·lectius de l’empresa.Es pot trobar a:www.cgtbus.com/docs/actualitat/plataformaconveni09.pdfTambé es pot trobar més informa-ció de les negociacions a: comite-descansos.blogspot.com/Els detalls de la proposta en relacióa la creació de 500 nous llocs detreballFa un any que el Comitè de conve-ni va començar a negociar amb laDirecció de Transports Metropoli-tans de Barcelona. A la taula de ne-gociació també estan presents elssindicalistes de CCOO, UGT i SIT,

que no van donar suport a la mobi-lització pels dos dies.Aleshores, es va exigir a l’empresaque hauria de ser ella qui assumísels dos dies de descans setmanals,és a dir, que el fet de tenir méstemps lliure no esdevingués unaugment de la jornada laboral dià-ria. Això suposava que, per a man-tenir el servei a la ciutadania, caliacontractar més persones per a con-duir els autobusos de la ciutat i, se-gons el càlcul del Comitè, en cal-drien 500 més, generant, per tant,nous llocs de treball.

Els càlculs

Un dels principals esculls de la ne-gociació és que des de la Direccióde TMB asseguren que atorgan elsdos dies de descans a la setmana,però que la jornada laboral had’augmentar, passant d’una mitja-na de set hores i quatre minuts dia-ris a una de fins a vuit hores i quart.La fórmula de creació de 500 nousllocs de treball, segons el Comitède conveni, és la següent:- Actualment, els conductors i con-ductores d’autobús fan a l’anyunes 1.836 hores de feina (1.690ordinàries a les quals cal sumar les143 hores extres i de presènciad’obligat compliment).- Si tenim en compte que hi ha3.000 persones conduint els auto-busos de la ciutat, i ho multipli-quem per les hores que fan a l’any(és a dir, 3.000 x 1.836), surt un re-sultat de 5.508.000 hores que fa eltotal de la plantilla.- El col·lectiu demana que la jorna-

da sigui de 35 hores setmanals iacabar amb les hores extres. Aixòvoldria dir que treballarien 1.575hores anuals.- Si multipliquem les 1.575 horesanuals per la plantilla actual de3.000 persones, tindríem el resultatde 4.725.000 hores que faria anual-ment la totalitat de la plantilla.- Això representa 783.000 horesmenys que les actuals i, davant lavoluntat del col·lectiu que no es re-dueixi el servei a la ciutadania pro-posen contractar més conductors iconductores. Quants caldrien?Doncs si dividim aquestes 783.000hores entre 1.575 (que són les quehauria de treballar cada personaamb la jornada de 35 hores setma-nals), el resultat és: 497. És a dir,que calen 500 nous llocs de treballper tenir un servei d’autobús dequalitat tant per a les persones quehi viatgen com per a les que hi tre-ballen.Evidentment, aquesta és nomésuna part de la negociació de conve-ni i recomanem fer una ullada atota la Plataforma de conveni perfer-se una idea global de les millo-res que els treballadors/es d’auto-busos demanem.També volem recordar que, pelmoment, no hi ha cap vaga convo-cada i, per tant, els rumors de laDirecció en aquest sentit són exac-tament això, purs rumors.Els treballadors/es d’autobusoscontinuarem amb la campanya in-formativa començada fa unes duessetmanes sobre la negociació deconveni i sobre les nostres deman-des.


L’actual model de relacionslaborals fomenta la

destrucció d’ocupacióSecretariat Permanent del

Comitè Confederal de la CGT

Els resultats de l’Enquesta dePoblació Activa (EPA) co-rresponents al primer tri-

mestre de 2009 (gener-març), vanser devastadors: els desocupats essituaven en els 4 milions i la taxad’atur en el 17% a l’Estat espan-yol. Els empresaris d’aquest país,amb la permisibilitat dels governscentral i autonòmics, estan des-truint l’ocupació generada en qua-tre anys d’expansió neoliberal.L’enfonsament del sistema produc-tiu espanyol en el seu vessant dedestrucció d’ocupació, no nomésés a causa del model de creixementproductiu de l’economia espanyola(el maó), el qual ha demostrat unaabsoluta inoperància per a resoldrela necessitat bàsica de la població:el dret a un habitatge digne, a mésde fer endeutar-se per a tota la vidaa centenars de milers de ciutadans,d’afectar molt seriosament al te-rreny i contribuir a la petjada eco-lògica, sinó que, aquest enfonsa-ment és producte,fonamentalment, d’un model derelacions laborals on l’acomiada-ment sense causa és absolutamentlliure i en conseqüència el dret al’ocupació, deixa de ser un dretbàsic dels més de 21 milions depersones que conformen la pobla-ció activa en aquests moments.

Els ERO autoritzatss’han incrementatsense parar, tant a laindustria com a laconstrució, els serveis ol’agricultura

Es destrueix ocupació perquè el

model de Relacions Laborals im-perant permet que els empresarisutilitzin el contracte d’obra o ser-vei i/o per circumstàncies de laproducció, que són temporals, i elregne “del frau en la contractació”de forma absolutament massiva:dels gairebé 17 milions de contrac-tes realitzats en el 2008, 14,7 mi-lions de contractes van ser tempo-rals i d’aquests el 87,4% teniencontractes bé d’obra o servei, béper circumstàncies de la produc-ció. L’empresari solament ha d’ad-duir que es va acabar l’obra o elservei o es van acabar les circums-tàncies de la producció i la gent alcarrer.En els acomiadaments individualspoden adduir qualsevol causa (eco-nòmica, productiva, organitzativa,

amortització de llocs de treball,disciplinària, etc.) i en la mateixacarta d’acomiadament reconeixenels empresaris que és incerta i queper tant l’acomiadament és impro-cedent i et consignen la indemnit-zació i al carrer.En els acomiadaments col·lectius(ERO) les causes són les mateixes(econòmiques, productives, orga-nitzatives, en raó de la competitivi-tat i del mercat, etc.) i l’AutoritatLaboral autoritza els ERO (suspen-sius o extintius) en el 90% de totsels presentats. Conseqüència: alcarrer.Aquest és el veritable problema delsistema productiu espanyol, l’ab-sència de drets bàsics del Contrac-te de Treball. Avui, la llibertat ab-soluta només correspon al capital,

a l’empresariat, gran o petit, delsector financer o de la indústria,nacional o multinacional i el tre-ball, els treballadors, només troba-rem una resposta positiva als nos-tres interessos i drets, quan forcemel canvi de l’actual model de rela-cions laborals, absolutament anti-democràtic i es restitueixin elsdrets bàsics del treball: l’ocupació iel no ser acomiadats sense causa.És molt necessari canviar el modelde relacions laborals ja, i retornaral Contracte de Treball drets bà-sics: el dret a l’ocupació i el dret ano ser acomiadat sense causa. Pertot això la CGT fa una crida a ladefensa de drets laborals i socials,a invertir el model de desenvolupa-ment capitalista i a la mobilitzaciógeneral.

FETAP-CGT

La Federació d’AdministracióPública de la CGT llança una

campanya de recollida de signatu-res per a l’anul·lació i devoluciódel pla de pensions de l’Adminis-tració General de l’Estat.La FETAP-CGT denuncia la meraexistència d’un pla de pensionsque va ser imposat a treballadores itreballadors de l’AdministracióGeneral de l’Estat, i que des de laseva constitució en 2004 solamentha generat pèrdues, llevat de elsseus gestors: BBVA, CCOO iUGT s’embutxaquen trimestral-

ment gairebé 300.000 € per comis-sions ’de gestió del fons’. el BBVAs’embutxaca a més altres 83.000€trimestrals per ser ’dipositaris’ delfons. Un negoci rodó.Ningú vol el pla privat de pensionsde l’Administració General del’Estat: - Perquè ataca al sistema públic depensions que és l’únic capaç de ga-rantir l’equitat, suficiència, univer-salitat i pervivència de l’estat delbenestar, i a més resulta que somempleats públics.- Perquè aquesta expropiació ma-nifesta de part del nostre salari és

una ruïna creixent (en 2008 la sevarendibilitat descendeix al -8,6%).- Perquè alguns -BBVA, CCOO iUGT- s’han embutxacat 3.303.810€ en comissions (es diu aviat!) po-sant en dubte la seva independèn-cia.- Perquè minora la base de cotitza-ció de qui estem afiliats a la segu-retat social.- Perquè els que opten per plans depensions volen triar amb qui hosubscriuen.Per aquests, i diversos motius més,des de CGT-CAT hem decidit ini-ciar una campanya de recollida de

signatures que reflecteixin el re-buig gairebé unànime d’aquest"pla" de pensions.Per descarregar el full de la cam-panya que inclou el full de recolli-da de signatures, podeu anar alweb:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2863Si aneu al Rojo y Negro Digitalpodeu accedir a un document queinforma clarament del tema, ambxifres incloses i comentari de lesmateixes:www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/C_trimestre_04_2008.pdf

La CGT esconcentra aTarragonadavant la seudel Banc deSabadell perprotestar pelsacomiadamentsi la crisi

Secretaria de Comunicació

Uns seixanta afiliats i afiliadesde la CGT es van concentrar el

2 de juny davant l’oficina centraldel Banc de Sabadell a Tarragona,convocades pel Sindicat de Bancade Tarragona de la CGT, per protes-tar contra la crisi econòmica i perprotestar per la nefasta política depersonal que aquest grup bancarive practicant, agreujada en aquestsúltims mesos amb el pretext de lacrisi econòmica, i que ha suposatcentenars d’acomiadaments a totl’Estat espanyol.Criden l’atenció els milionaris be-neficis d’aquest banc, que en el pri-mer trimestre de 2009 van ser de240,7 milions d’euros (un 10,8%més que en el mateix període de2008), i els nodrits salaris dels con-sellers (300.000 euros anuals mésdietes i pla de pensions).

La "crisi" al Banc SabadellAmb un benefici de 240 milionsd’euros el primer trimestre de2009, com es pot entendre que elBanc Sabadell hagi reduit la sevaplantilla en 521 empleats en aquestmateix primer trimestre? No estiguirenovant cap contracte temporal?Estigui fent acomiadaments impro-cedents a empleats fixes que portenmenys de dos anys a l’empresa?Hagi començat a desplaçar emple-ats a més de 100 km del seu lloc deresidència? (Prèviament han tras-lladat tasques d’oficines cap a ser-veis centrals i centres corporatius, iara diuen que no hi ha feina per aells i que l’han d’anar a fer a unaltre lloc). Ni tan sols cobreixi la to-talitat de les despeses de gasolina ipeatges ocasionades per aqueststrasllats? Amenaci amb acomiada-ments si no s’accepten els trasllats?Estigui estudiant tancar oficines,cosa que implicaria més gent al ca-rrer? Estigui venent el banc a tros-sos, desfent-se de departamentssencers amb els seus empleats in-closos?Tot això amb la crisi com excusa iamparant-se en el mal anomenat“Estatut dels Treballadors”. Inten-ten donar una imatge positiva mit-jançant campanyes que volen fer-los semblar com la millor entitatbancària pels clients, però, men-trestant, la por entre la plantilla vaaugmentant, si és que encara no elshan traslladat bé a més de 100 km,o bé a casa amb quatre duros… oamb les mans a la butxaca!

TREBALL-ECONOMIA

Campanya per a l’anul·lació i devolució del pla de pensions del’Administració General de l’Estat

11

Protesta perles condicionslaborals de lesobres del nouCorte Inglés deTarragona

Federació Intercomarcal deTarragona de la CGT

Unes trenta persones, convoca-des pels sindicats CGT i

Cobas, amb el suport dels col·lec-tius CUP, Endavant, Cau de Llu-nes, A.J. La Guspira, SEPC i AJT,es van concentrar el 21 de maig da-vant el solar del futur centre d’ElCorte Inglés de Tarragona per de-nunciar que les empreses encarre-gades de les obres obliguen a ferjornades de més de 12 hores, osigui quatre hores extra diàries. Els sindicats ho hem denunciat aInspecció de Treball i a la Segure-tat Social però no hem rebut res-posta.Mentre centenars de treballadorsaugmenten cada dia les ja atapaï-des llistes d’aturats, les empresesencarregades de les obres del futurcentre comercial El Corte Inglés,que s’inaugurarà a Tarragona, im-posen als seus treballadors jorna-des de 12 hores. És per això que elssindicats CGT i Co.bas van convo-car aquesta concentració el dia 21de maig a peu de la construcció.Amb aquest acte preteniem mos-trar la nostra repulsa contra la rea-lització d’hores extres. Es més,proposem com a alternativa ques’acordi la realització de dos tornsde sis hores respectant el salari se-gons conveni dels treballadors.D’aquesta manera, els 80 llocs detreball que s’han creat arrel d’a-questa gran superfície, passarien aduplicar-se.Considerem que aquesta iniciativaes tradueix en una solució real, defàcil aplicació, justa i solidària perrepartir el treball, així com els be-neficis i benestar que genera ambl’esforç de tots i totes.

Contra la crisi i les seves consequències


Un centenar de membres dela CGT, convocats per laFederació Local de Barce-

lona, es van concentrar el 13 demaig a les 11.30 h. del matí davantla seu de la Borsa de Barcelona, alpasseig de Gràcia, bloquejant-neels accessos durant mitja hora iomplint les portes de cartells, ad-hesius i octavetes, per protestarcontra l’acumulació d’expedientsde regulació d’ocupació i per de-manar que la crisi la paguin elsrics.Després de la Borsa, els sindicalis-tes es van concentrar davant les en-titats bancàries que trobaven al seupas en direcció a la plaça de SantJaume, entrant al seu interior onpermaneixien alguns minuts cri-dant consignes reivindicatives endefensa dels drets de la classe tre-balladora.Aquesta mobilització forma partde les jornades de lluita que porta aterme la CGT per tot l’Estat espan-yol, per protestar contra la crisi, di-namitzar la lluita anticapitalista ipreparar el terreny de cara a la con-

vocatòria d’una vaga general, is’insereix també en la dinàmicad’anar assenyalant els punts negresdel capitalisme, "marcant" les ins-titucions i empreses culpables de lacrisi econòmica que estem patint.En aquest cas s’ha escollit la Borsade Barcelona, un dels emblemesdel poder econòmic.A continuació reproduïm el Mani-fest de la convocatòria realitzat perla Federació Local de Barcelona dela CGT:

MANIFEST

En els últims mesos l’actual crisifinancera està provocant en les em-preses de Catalunya una successióimparable d’expedients de regula-ció d’ocupació, acomiadamentscol·lectius, tancaments d’empresesi pèrdua continuada de llocs de tre-ball en tots els sectors productiusdel país.La patronal, emparada en la com-plicitat de les administracions pú-bliques i els grups polítics i depressió, utilitza la citada crisi per aajustar els seus beneficis a costadels nostres llocs de treball i de la

retallada de les nostres condicionslaborals i salarials. Un autèntic i in-cansable “chorreo”.Enfront d’aquesta situació la Con-federació General del Treball fauna crida al conjunt de la classetreballadora perquè manifesti elseu total rebuig a totes aquestesmesures l’objectiu final de lesquals és que els excessos dels rics icapitalistes els paguem els més fe-bles.Els sindicats hem escollit la Borsade Barcelona per a aquesta concen-tració de protesta perquè entenemque aquesta institució és un delsemblemes del poder econòmic.Una espècie de casa de jocs, peròno de qualsevol tipus; on es fa unamica més que comprar i vendre ac-cions. Una institució que és un re-flex del que el liberalisme ha ano-menat llibertat de mercat, lesconseqüències de la qual tots elsassalariat/des d’aquest país conei-xem. Una espècie d’immens casi-no on el capital especula amb elsfons de les empreses mentre nosal-tres ens deixem el nostre esforç iles nostres vides perquè aquestaruleta no cessi mai de girar.

Portem ja un temps dient que nopagarem la seva crisi i ho repeti-rem quantes vegades faci falta i onsigui necessari. No som tan inge-nus per a creure que els polítics ensprotegiran.Per això reivindiquem davant laciutadania d’aquesta ciutat:- El manteniment de tots els llocsde treball en tots els sectors de l’e-conomia. - Prestacions d’atur sense límittemporal per a tots els treballadorsen atur fins a la seva recol·locació.- Salari mínim social no inferior als1000 € mensuals per a totes lespersones. - Eliminació dels expedients deRegulació d’Ocupació.- Supressió de la figura de l’aco-miadament objectiu. Aquest edifici de la Borsa repre-senta tot allò contra el que estemlluitant des del nostre sindicat. I aramés que mai els recordem als capi-talistes i polítics que enfront delsseus excessos la CGT estarà pre-sent, en tot moment i sense defallir.Per una societat justa i solidària. Pel repartiment del treball i la ri-quesa.

TREBALL-ECONOMIA


La CGT es concentra davant la Borsa de Barcelona

CGT Baix Camp

Les negociacions del nou con-veni col·lectiu del Mas Caran-

dell es troben en "punt mort", i amés el Comitè d’empresa i la CGT,seguint els acords adoptats perl’assemblea de treballadors/es,hem denunciat a tres organismes(l’IMFE Mas Carandell, la Funda-ció IMFE Mas Carandell i l’Ajun-tament de Reus) davant d’Inspec-ció i Seguretat Social de Tarragonaper una possible cesió il·legal delstreballadors tipificada a l’article 43de l’Estatut dels Treballadors. Elcomité d’empresa de Mas Caran-dell està format per 5 delegades idelegats de CGT. El conveni deMas Carandell també és d’aplica-ció a la Fundació Mas Carandell,on l’únic delegat sindical també ésde CGT.El punt central de la reivindicaciódels treballadors i treballadores ésentrar a formar part de la plantillade l’Ajuntament de Reus i estarsota el seu conveni amb les matei-xes condicions laborals, i denun-cien públicament la precarietat i lesdesigualtats existents dins la plan-tilla de l’Ajuntament i els institutsmunicipals i organismes que en de-penen, on hi ha treballadors de"primera", "segona" i "tercera".

Més de la meitat de la plantilla técontractes temporals i la nova pro-posta de conveni feta per l’Entitat,a part de no considerar aquesta si-tuació, pretén continuar excloentdel conveni a totes aquelles perso-nes que la seva jornada laboral nosuperi la meitat de la jornadaanual.També s’ha distribuït el manifest"20 anys de Mas Carandell, 20anys de desigualtats", elaborat perl’assemblea de treballadors/es i el

comitè d’empresa. Mentre l’Ajun-tament de Reus celebrava els 20anys de Mas Carandell aquest 21de maig, la situació laboral de laplantilla deixa molt que desitjar, iaixí se’ls va recordar durant l’acteinstitucional de celebració del 20èaniversari.L’Ajuntament de Reus, amb laseva política de creació d’empre-ses i instituts municipals, ha apro-fitat un model de gestió municipalper tenir treballadors i treballado-

res de primera, segona i tercera ca-tegoria, promovent diferents con-venis (en cas d’haver-n’hi!) ambcondicions laborals ben diferentsentre les persones que treballen enuna mateixa administració munici-pal, fins i tot costat per costat com-partint el mateix espai físic.Més informació a:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2950www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2956

El comitè d’empresa de l’IMFE Mas Carandell i la CGT denúncienl’Ajuntament de Reus per cessió il·legal de treballadors

412

TREBALL-ECONOMIA

El TSJC condemna SEATper vulnerar lallibertat sindical enl’ERO del 2005

La Sentència del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya declaranuls els acomiadaments d’afiliatsde CGT en l’ERO del 2005 i decla-ra que es va vulnerar el dret a la lli-bertat sindical de la CGT durantl’aplicació de l’Expedient de Re-gulació d’Ocupació 295/05, i de-clara nul·la l’actuació de SEATsobre els seus afiliats afectats.L’ERO que es va aplicar a SEAT aldesembre del 2005, va significarl’acomiadament de 660 treballa-dors. La Confederació General delTreball sempre ha mantingut queaquest expedient va vulnerar elsdrets fonamentals dels treballa-dors. Ara, aquesta sentència delTSJC li dona la raó a la CGT en laseva demanda contra SEAT sobretutela de drets fonamentalsEl TSJC ha reconegut novament ladiscriminació patida pel sindicatCGT en l’ERO de l’any 2005 a laSEAT, ratificant les sentències jadictades en el seu dia pel mateixtribunal per als acomiadaments in-dividuals reclamats com a nuls,que anul.laven l’acomiadament de33 treballadors declarant que vanser discriminats per la seva activi-tat sindical o per ser discapacitats.Ara torna a manifestar que ha que-dat acreditat que els acomiada-ments dels treballadors i treballa-dores afectats per l’ERO queestaven afiliats a la CGT siguin de-clarats nuls.Queda clarament validada la de-núncia formulada per la CGT de-clarant l’existència de vulneraciódel dret a la llibertat sindical, de-clarant nula l’actuació empresarialrelativa als afiliats i afiliades a laCGT.La sentència, a més de condemnarl’actuació de l’empresa, imposauna indemnització per danys i per-judicis causats al sindicat i obre

una via per a plantejar-se la possi-bilitat de revisar els casos dels afi-liats que no van aconseguir aco-miadaments nuls i que es vanreincorporar a l’empresa a travésde noves contractacions.Així mateix obre una via per limi-tar l’actuació empresarial discrimi-natòria a qualsevol empresa quevulneri el dret a la llibertat sindical.Aquesta sentència és un pas mésen el camí de limitar les actuacionsempresarials destinades a castigarels sindicats més reivindicatius imenys claudicants.

Concentració ensolidaritat amb lasecció sindical de CGT aMetalbages SA

La CGT del Baix Llobregat vaconvocar el 12 de maig una con-centració a les portes de l’empresaMetalbages SA, situada al PolígonIndustrial Can Estella, de Sant Es-teve Sesrovires.

Aquesta empresa acumula un llarghistorial d’assetjament i persecuciócontra la CGT. Ja va intentar aca-bar amb la candidatura de la CGT ales últimes eleccions sindicals, uti-litzant tàctiques il·legals, però elsnostres companys van aconseguiraguantar la pressió i mantenen enfuncionament la secció sindical.L’empresa continua amb la repres-sió, ara la víctima ha estat el com-pany Sergio, secretari general de lasecció sindical, qui ha estat injusta-ment sancionat amb 14 dies defeina i salari.En solidaritat amb ells, en defensade la llibertat sindical i per aturarles actuacions repressives de Me-talbages, es va convocar la concen-tració.

Concentració al’empresa Vaspackd’Abrera contra larepressió sindical

El 27 de maig la Federació Comar-

cal del Baix Llobregat de la CGTva convocar una concentració a lesportes de la fàbrica Vaspack, situa-da al polígon industrial Can Amat– Noguera d’AbreraL’empresa havia presentat un EROd’extinció de 39 contractes, d’unaplantilla de 62 traballadors, i laseva actitud en la negociació estàsent de contínues provocacions ide despreci cap a la representacióde la CGT.L’última cosa inadmisible va serdenunciar l’assessor de la CGTacusant-lo falsament d’amenaces iinsults, comptant amb la complici-tat de les quatre delegades d’UGT(d’un comitè en el qual hi haviacinc components), que es van per-sonar al judici de faltes defensantla mateixa versió que mantenial’empresa.Davant d’aquest atac no enspodem quedar quiets. Hem de de-mostrar a la Direcció de Vaspackque no pot atacar la llibertat sindi-cal i que si toquen a un de nosaltresens toquen a tots.

(IN)SEGURETAT LABORAL


ASSETJAMENTSProu dexantatges:Ficosa amenaçaamb tancar lesdues factoriesde Rubí

CGT Rubí

Ficosa, que a la fi de 2008 plan-tejava un excedent de 140 tre-

balladors/es a Rubí i fusionar lesdues fàbriques que té en aquesta lo-calitat, ha advertit als sindicats quesi no obté una requalificació muni-cipal dels terrenys, les fàbriquesestan abocades al tancament.La multinacional catalana té a Rubíles empreses Ficotriad i Ficotrans-par, situades en uns terrenys que laciutat ha "engolit" pel creixementurbà dels últims anys. Ficosa ha de-manat la requalificació dels dos so-lars, en els quals està de lloguer. Elsva vendre fa uns anys, però amb lacondició que, si els requalificavenen sòl residencial, cobraria la Plus-valua. Una cosa habitual en aquesttipus de tripijocs. L’Ajuntament aproposta dels treballadors i ambl’acord de tots els grups polític s’hiva oposar.Segons el Director General de Fi-cosa, De Los Mozos "necessitemdiners per a construir el nou centre isense la requalificació no hi ha di-ners". L’operació que pretén Ficosaes xifra en més de 15 milions d’eu-ros. Des que va arribar a Ficosa, DeLos Mozos ha engegat un pla en elqual destaca la repressió sindical il’assetjament als drets dels treballa-dors/es, amb més de 1000 acomia-daments de treballadors temporalsen el 2008, i en el que va d’any 700treballadors/es han estat acomia-dats de les diferents fàbriques queFicosa té per tot el món, i la conge-lació salarial és ja un fet en bastantscentres de treball.L’acomiadament del companyLuque, delegat sindical de CGT, se-cretari del Comitè d’Empresa deFicotriad és un pas més de la "mul-tinacional catalana" per frenar a unsindicat que defensa abans de resals treballadors/es.

Plànol de Vaspack



Tema del mesUn any més, la CGT es manifesta a Catalunya el 1r de Maig

Secretaria Comunicació CGTCatalunya i Kaos en la Red

La crisi econòmica i la necessitatd’una vaga general, van ser elselements centrals de les mobilit-

zacions."Per un 1r de Maig combatiu i reivindi-catiu: prou de vagues domesticades iacomiadaments salvatges". Aquestera el lema de les convocatòries delsindicat llibertari per al 1r de Maig de2009.Un any més hem sortit al carrer, con-vocant i/o participant en manifesta-cions a Barcelona (matí i tarda), Ta-rragona, Sabadell, Lleida i Girona.

Barcelona

- Manifestació convocada per la Fe-deració Local de Barcelona de laCGT.La manifestació del 1r de Maig de laCGT a Barcelona ha començat a les12 hores, mitja hora mes tarda delprevist per la pluja. El recorregut haestat Via Laietana/plaça del Àngels,discorrent per Plaça Sant Jaume, C/Ferran, Rambles, Passeig Colom iacabant amb un míting en les escalesde l’Oficina Principal de Correus enVia Laietana/Plaça Antonio Lopez. Ala mateixa han assistit unes 1.000persones.S’han corejat eslògans convidant a lalluita, contra la crisi i a no donar ni unpas enrere per a no continuar per-dent. Tot això amenitzat per l’orques-tra Vapor Nou Jazz de Rubí que hanestat tocant durant tot el recorregutpujats en un camió, i un grup de Batu-kada que han estat animant tota lamanifestació.En el míting final realitzat en les esca-les de l’Oficina Principal de Correusde Barcelona han participat membresd’algunes de les diferents lluites sindi-cals i socials on la CGT estem impli-cats: * Una delegat de CGT implicada en lalluita contra el Pla Bolonya. * Un membre d’Esteban Ikeda que haexplicat com durant 15 dies han vis-cut una experiència de l’empresa au-togestionada. * Un company de la F.L. de Sabadellque ens ha explicat les diferents llui-tes que tenen en la comarca. * Un company del Baix Llobregat. * El Secretari General de CGT- Bar-celona que ha tancat l’acte.En els seus discursos tots han coinci-dit que tant laboralment com social-ment cal plantar cara i que els siste-mes polítics estan esgotats a mésd’enganyar als treballadors. S’ha criti-cat al capitalisme i al capitalisme d’es-tat i s’ha cridat a lluitar per un a socie-tat llibertària, L’acte ha finalitzat ambel cant de "A les Barricades”. Els com-

panys del Sindicat d’Hostaleria deBarcelona han preparat un pica-picaper als assistents en els locals deCGT de Via Laietana.(Crònica CGT Barcelona extreta dewww.cgt.org.es/spip.php?article1375- 1 de maig alternatiu convocat per laCampanya "Que la crisi la paguin elsrics". Uns cinc mil manifestants cla-men a Barcelona per la vaga generalSota el lema “1 de Maig alternatiu:Davant la crisi defensem els drets la-borals i socials” la manifestació, queha arrencat de la Plaça Universitatsobre les 6 de la tarda, ha conclòs ala Rambla del Raval de Barcelonapassades les 8 del vespre. Prèvia-ment, representants de diferentscol·lectius i organitzacions convo-cants han fet diversos parlaments a lamateixa Plaça Universitat denunciantla crisi i els seus culpables, les políti-ques governamentals favorables alcapital, l’atur desbocat, la repressiódels moviments socials i dels treballa-dors i treballadores immigrants… exi-gint la vaga general com a resposta ala situació.Aquesta exigència, la vaga general,ha estat present al llarg de tota la ma-nifestació: “Fa falta ja una vaga, unavaga… fa falta ja una vaga general”,“Contra l’Europa del capital, vaga ge-neral”… acompanyada de la referèn-cia a què el cost de la crisi recaiguisobre els seus culpables: “Que la crisila paguin els rics”, “diners per alsobrers i no per als banquers”… i ladenúncia a la burocràcia dels sindi-

cats majoritaris i les seves polítiques:“se puede, se debe, luchar contra losERES”, “s’ha d’acabar la burocràciasindical”… Front a l’atur,s’han corejatpropostes com “4 milions d’aturats,repartim el treball”, “treballar menysper treballar tots”, “ni ERO, ni atur, niprecarietat, empreses en lluita, soli-daritat”… Altres reivindicacions feienal·lusió a les polítiques del govern:“No, no, no a la privatització”, “Governd’entesa, govern d’empresa”, “El tri-partit desallotja de nit”, “Bolonya s’im-posa a cops de porra”… La solidaritatamb els i les immigrants ha estattambé present: “cap persona ésil·legal”, “Totes i tots som immi-grants”…A la Rambla del Raval s’ha fet unacrida a la solidaritat antirrepressivaamb l’Enric Duran, el Karim i l’activis-ta del Caufec empresonat, concloentla manifestació amb la lectura del ma-nifest unitari.

Tarragona

Manifestació alternativa del 1r deMaig convocada per CGT, CUP,SEPC, Endavant, Cau de Llunes, AJLa Guspira, AJT i CoBas. Amb unaparticipació més gran que els últimsanys, prop de 400 persones es vanmanifestar a les 19 h. des de la PlaçaImperial Tarraco fins la Plaça de laFont.Durant el recorregut es van realitzarunes pintades a diverses oficinesbancàries, assenyalat-los com uns

dels principals responsables de lacrisi que patim, i també es van tirarbosses de pintura contra la seu de lapatronal CEPTA i els sindicats del sis-tema CCOO-UGT. L’acte va finaltzaramb les intervencions de represen-tants dels diversos col·lectius i orga-nitzacions convocants i la cremad’una foto del G-20 i la bandera d’Eu-ropa.

Lleida

Unes 300 persones van participar aLleida en la manifestació convocadaconjuntament per la CGT i la CNT,amb el suport de col·lectius diversos:CUP, CSO La Maranya, CSO LaChispa, AJLL, SEPC, Lleida Treballa-dora.La manifestació es va iniciar passa-des les 12 h. del migdia a la Plaça delTreball, amb nombrosos participantsvestits de negre (com havien dema-nat els convocants), i durant el reco-rregut es van anar marcant ambpunts negres els responsables de lacrisi que trobaven al seu pas. L’actees va acabar a la Plaça de Sant Joanllegint un Manifest.

Girona

Unes 200 persones es van manifes-tar a Girona convocades per CGT,IAC i COS, amb sortida a les 11 h. dela Rambla de la Llibertat i final a laGran Via de Jaume I. Es va donar es-pecial protagonisme a les assemble-

es de treballadors i treballadores dediverses empreses afectades per l’a-tur i la crisi.

Sabadell

La Coordinadora de treballadors/esen lluita del Vallès, formada per dele-gats i treballadors de diverses empre-ses de la comarca, coordinadora enla qual participen delegats de CGT, vaconvocar el dijous 30 d’abril, ambmotiu del 1r de Maig, una concentra-ció a la plaça de l’Ajuntament de Sa-badell a les 19’30 h.

Terrassa

May Day a Terrassa: prop de 600 per-sones prenien els carrers de Terrassai es manifestaven per dir que "No pa-garem aquesta crisi!!". Una expressiópública dels invisibles de la ciutat:ofegats per la hipoteca, venedors detop manta, estudiants descontents,migrants, precàries, gays i lesbianes,joves i vells, treballadors culturals,van sortir al carrer per dir que la crisino la pagarem nosaltres, que tenimdret a tenir drets i que la vida és nos-tra. Per veure les cròniques i fotografiesde les manifestacions de la CGT a di-verses ciutats de l’Estat espanyol,podeu anar als següents enllaçosweb:www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article26790www.cgt.org.es/spip.php?article1375

Lleida

Tarragona Barcelona

Girona

Maria Álcazar, Elisenda Trilla

Els sentiments de pertinença i separació aun territori juntament amb la guerra sónla base de l'obra de la cineasta palestinaMai Masri. Nascuda a Nablus, viu des de1967 a l’exili. El passat mes de novembre va participar ala “I Mostra de Cinema Palestí” realitza-da paral·lelament a les ciutats de Palmade Mallorca, València i Barcelona, des-prés de passar per la “SEMINCI de Valla-dolid”, on va rebre el Primer Premi de lasecció Temps d'Història per “33 Yaoum/33 Dies”. Amb ella vam parlar de la seva obra, de“Frontiers of dreams and Fears”(2001) lapel·lícula que va presentar a la “Mostra ”i de com relaciona el seu posicionamentpolític en defensa de la causa palestinaamb la seva professió de cineasta.

-Pots explicar-nos com es va gestar lapel·lícula “Frontiers of dreams andfears “(2001), i com es va establir la re-lació amb les adolescents protagonistes? Treballo amb els nens del camp de refu-giats de Chatila (Líban) des de fa anys, hivisc a prop i he seguit la història dels seushabitants des de 1982 durant la invasió is-raeliana del Líban, el setge de Beirut, lesmassacres de Sabra i Chatila. El 1982 elcamp estava totalment destruït i vaig des-cobrir com la gent era capaç de reconstruirràpidament les seves cases i les sevesvides. Després arribava de nou la destruc-ció, però la gent sempre era capaç de con-tinuar. Per a mi això va ser molt significa-tiu. Malgrat tot, els palestins reconstruïensempre les seves vides, tractant de sobre-

viure. Coneixia doncs a aquestes famílies des defeia molt de temps. El meu primer film enel camp va ser “Children of Chatila”(1998) i allí va ser quan vaig començar arelacionar-me amb els qui posteriormentserien els protagonistes de “Frontiers ofDreams and Fears”. Vaig decidir fer lapel·lícula amb ells al saber que estaven in-tentant entrar en contacte amb altres nensrefugiats de Palestina. A través de la mira-da de les dues joves protagonistes, Mona iManar, que inicialment es coneixen per In-ternet, després es cartegen i finalment estroben a la frontera poc després de l'allibe-rament del Sud del Líban. Aquest alliberament de l'ocupació israelia-na després de 20 anys és un moment histò-ric molt important. Vaig poder capturar elmoment en que els palestins del Líban vanpoder, per primera vegada, veure Palesti-na. Històric, commovedor i molt breu. Fa-mílies que havien estat separades durant50 anys es van poder reunir a la frontera.Va ser com un miracle. Es podria dir que laimportància, el significat, el simbolisme,les emocions, l'esperança que va produiren els palestins aquell moment va ser undels punt àlgids de la història de Palestina.Només van ser 2 o 3 dies. Després els mi-litars israelís ho van impedir, van prohibirqualsevol tipus de trobada a la frontera, lavan declarar zona militar tancada. Vaig continuar filmant, duent cartes d'uncostat a un altre i aquest és el tema de fonsdel film, com els nens es van conèixer através de les cartes, com s'expliquen laseva vida d'una manera molt íntima. La in-tifada va canviar la realitat sobre el territo-ri, l'ocupació va passar a ser més brutal,

fent més difícil la vida dels palestins.Molts van ser assassinats sense raó, coml'avi de la Manar, que havia sortit simple-ment a comprar el pa.

-En la pel·lícula veiem els nens creantponts de comunicació per enfrontar-se ala divisió, la nena que aprèn a ballar, ladansa com forma d'expressió. Totesaquestes accions són una barreja entrela desesperació i la voluntat de plantarcara a la situació?Sí, crec que és important transmetre aquestmissatge, com la gent contínua malgrattotes les dificultats, a través de la creativi-tat en el cas d'aquests joves, tractant de co-municar-se, de mantenir la seva cultura através de la música i la dansa. Tot són for-mes de resistència.L'humor és molt important, és impressio-nant com la gent manté el sentit de l'hu-mor, una manera de mantenir el seny enaquestes condicions tan difícils. No hanperdut la humanitat a pesar de la violènciai la destrucció. Amb la mort envoltant-losmantenen el sentit de la comunitat, són to-lerants, oberts i entenen la importància dela solidaritat.

-En el film veiem escenes de gran intimi-tat amb les adolescents. Com aconse-gueixes mostrar aquesta proximitatamb els personatges?El més important és crear una relació deconfiança amb la gent. Viure amb ells, hande confiar en tu, saber que estàs fent, sentirque fas alguna cosa des de dins, que etsuna d'ells. Això pot trencar les barreres,aquesta por inicial a la càmera, després elque vé és espontani. Amb els nens és im-portant, si no crees aquesta relació no etdonaran res a canvi. I jo realment ho gau-deixo, he treballat molt amb nens, s'haconvertit en una passió, he preferit treba-llar amb gent jove que amb adults, per laseva creativitat, per l'inesperat. Sempre intento buscar una manera nova,un nou angle, un nou llenguatge, en cadapel·lícula, en el documental, que és lameva gran passió. El que busco no es real-ment gravar la realitat, sinó buscar altresdimensions, la poètica, la lírica, la imagi-nació, És el que realment m'inspira, perquècrec que pots aconseguir mes profunditatanant a través de diferents nivells, ja quearriba a la gent, els mou, Això és el que re-alment vull fer, mostrar l'emoció, la mane-ra com jo ho sento, per que la gent que homiri ho pugui sentir de la mateixa maneraque jo, ser capaç de transmetre, a travésdels meus personatges.

-Parla'ns de 33 dies, el film amb el qualhas guanyat el premi del jurat en la Set-

mana Internacional de Cinema de Va-lladolid.Visc a Beirut. El film se situa al 2006, du-rant l'atac israelià al Líban, que va ser unaveritable guerra. El que vaig fer va ser fil-mar a la gent propera, les històries que emvan inspirar. Vaig sentir que en aquell mo-ment era important mostrar la vida de gentcorrent, artistes, periodistes, joves volunta-ris, quin era el seu rol durant la guerra. AlLíban va ser un fenomen el movimentcivil, la solidaritat, la gent que obria lesseves cases, tothom volia fer alguna cosa. Icom a directora de cinema el millor quepodia fer era mostrar el costat humà quemai s'ensenya. Quan es parla de la guerraés fa sobre la violència, sobre les accionsmilitars, però mai escoltes res sobre la di-mensió humana. I aquest crec que és elpoder real de les nostres societats, almenysal Líban i Palestina hi ha una forta iniciati-va civil de gent que vol sobreviure i resistira totes les formes d'opressió, violència idestrucció.

-Quines dificultats et trobes quan filmesen els territoris ocupats? És molt difícil filmar per als directors pa-lestins que treballen sota l'ocupació, ja quetroben molts obstacles: check points, sol-dats disparant-los, molts dels meus col·le-gues han estat ferits mentre filmaven. L'o-cupació israeliana té por de les imatges,consideren la càmera una classe de testi-moni que mostra la brutalitat de l'ocupaciói moltes vegades disparen a matar. Jo heafrontat dificultats però mai he estat ferida.Crec que he tingut sort, però és una cosaque sempre està present. De vegades abansd'un rodatge he redactat el meu testament,mai se sap, és perillós. Però al mateixtemps mentre estàs filmant no penses enaixò, penses en les coses positives, en lasolidaritat de les persones, en el privilegide poder expressar el que la gent està vis-quent a través de la càmera. És una experiència important aprendrecom filmar en condicions difícils. He fil-mat sobretot a dos llocs, el Líban i Palesti-na. Filmar al Líban durant les invasions is-raelianes, les guerres i els bombardejos vaser difícil. A Palestina, sota l'ocupació,amb soldats, controls militars i confisca-cions, és una realitat diferent. Però heaprès, perquè ja duc fent pel·lícules moltsanys, a convertir les dificultats en avantat-ges. Per exemple, quan vaig estar filmant ala meva ciutat natal, Nabulus, hi havia tocde queda, la ciutat era una àrea militar tan-cada on era gairebé impossible gravar. Hihavia 10.000 soldats a les teulades de lescases, punts de control militar pertot arreu,tirotejos, la intifada era especialment duraa la ciutat. Però vaig poder entrar a Nablus

amb el meu equip, secretament, amb l'aju-da de la gent que ens amagaven i vam estarfilmant des de les finestres, ocultant-nossempre. Això va ser la pel·lícula, la impos-sibilitat de fer la pel·lícula. Es va convertiren una espècie de diari del que fèiem cadadia. El procés es converteix en la història,és important treballar a través de les im-possibilitats i els obstacles mostrant-los,tractar de focalitzar els detalls, la intimitat,l'interior. He après que quan el pla A nofunciona hi ha d'haver un pla B i quanaquest falla un pla C, sempre estar a punt,

preparada, tenir una reacció ràpida, utilit-zar l'inesperat. Em vaig adonar de la im-portància de la filmació de la vida diàriasota l'ocupació, dels detalls, dels sorolls,de les fugides. Era molt més poderós per-què donava una idea autèntica, amb mésforça que qualsevol altra idea que jo ha-gués pogut crear.

-Creus que el cinema pot ser útil perafrontar l'ocupació?Sí, crec que la imatge, tant del cinema comdel vídeo o la fotografia, és una eina molt

important de resistència, un testimoni per amostrar el que està passant i perquè els pa-lestins mostrin la seva pròpia imatge. Araque les càmeres són més assequibles perals joves dels camps és important podermostrar i comunicar la seva situació almón, també per a ensenyar la seva culturaa través de la imatge. I aquesta situació ésnova, a partir de la primera intifada van co-mençar a mostrar la seva pròpia imatge iaixò els dóna sensació d’empoderament.

-Existeixen moltes imatges sobre Pales-tina, gravades tant pels propis palestinscom per estrangers. Creus que existei-xen diferències entre la producció d'i-matges realitzades des d'un punt devista interior i exterior? Existeix un cir-cuit on mostrar la producció Palestina? És molt important veure imatges produï-des pels mateixos palestins. Qualsevolimatge és important, fins i tot les quevénen des de fora, però quan vius dintre ésdiferent, oferixes un testimoniatge internque expressa l'esperança dels palestins.Fins i tot quan les pel·lícules no sónexcel·lents. Existeixen reconeguts cineastes palestinsels films dels quals han estat mostrats pertot el món. D’altra banda hi ha els jovesdels camps de refugiats tractant de fer lesseves pel·lícules i experimentar amb la cà-mera. En l'actualitat existeixen molts petitsfestivals sobre Palestina on mostrar aques-tes pel·lícules, crec que les diferents for-mes, la ficció, el documental, el cinemaexperimental, els curts són importants

-Parla'ns de les relacions entre cineastespalestins i israelian, existeix un treballconjunt? Existeixen pel·lícules realitzades per pa-lestins i israelians, hi ha molts cineastes is-raelians progressistes que no accepten l'o-cupació i tracten de mostrar-la. No hi hahagut moltes ocasions de treballar juntsperò creo que aquests films són importantsja que mostren diferents dimensions delque està passant. Moltes pel·lícules israe-lianes han mostrat l'opressió de la gent pa-lestina però també n’hi ha moltes d’altresque són propagandístiques, que distorsio-nen la imatge dels palestins. Actualmenten molts festivals es mostren obres palesti-nes i israelianes juntes, encara que no esticsempre d'acord amb aquest tipus d'aproxi-mació que tracta d'ajuntar directors, enspodem comunicar fàcilment com a cineas-tes, però el problema és polític, d'alt nivell,la resolució ha de venir de dalt, de l'ocupa-ció israeliana que ha d'acabar. Fa falta quehi hagi intervenció internacional sobre Is-rael, la solució no ve només dels cineasteso de la gent. Suposo que aquests films que

estem fent des dels dos costats són per acrear comprensió, consciència.

-És més important mostrar aquestespel·lícules a Israel o a l'estranger? Les dues coses són importants, però ésmolt important que els israelians coneguinel que està passant, perquè alguns d'ellss'excusen en que no saben el que succeïx.Com més vegin pot ser que més entenguin,necessiten veure als palestins com hu-mans. Desafortunadament hem d'anar-losrecordant que som humans, hem de mos-trar-ho per a trencar la barrera de la por,per a ser capaços de crear comunicació idiàleg. També és important mostrar-ho almón, perquè es tendeix a oblidar Palestinai fa faltar recordar a tot el planeta la impor-tància de solucionar aquest tema. Aquí ra-dica la importància de les nostres pel·lícu-les, tant per a l'interior com per a l'exterior.

-Tots els teus films són sobre la situacióde palestins, libanesos i l'opressió exer-cida per Israel? La majoria sí. Vaig estudiar als EE.UU, aSan Francisco, la meva primera pel·lículava anar sobre una família immigrant mexi-cana. Al Brasil en vaig fer una altra sobreun poble de pescadors que s'enfrontava auna gran companyia. Per a mi tots aqueststemes estan relacionats, es tracta del ma-teix missatge universal, gent oprimida llui-tant contra la injustícia. Des de llavors totsels meus films han transcorregut entre elLíban i Palestina, ha estat la meva elecció.Podria anar a un altre lloc i fer pel·lículessobre altres temes però sento que hi ha en-cara històries per a explicar. Prefereixocentrar-me en aquestes qüestions i centraraquí les meves energies, aquesta és la raóper la qual no he volgut fer pel·lícules co-mercials, prefereixo fer pel·lícules amb lesquals jo connecti, no per a entretenir, sinóper a crear consciència i d'alguna maneracomprensió.

En que treballes actualment?En diferents projectes, una idea és seguirals personatges d'anteriors pel·lícules per afer noves pel·lícules, veure què ha passatamb ells després d'aquests anys. I això ésinteressant amb els nens i joves que ja hancrescut. Encara que el meu objectiu princi-pal és una ficció basada en fets històrics.És el meu major repte, una novaa expe-riència, treballar amb actors professionals ino professionals, moltes històries necessi-ten ser explicades i crec en la ficció per arecrear algunes de les històries que he anatescoltant al llarg d'anys.

-Penses que la tornada dels refugiats éspossible?

Sempre em sento molt esperançada, i en“Frontiers of dreams and Fears”(2001) ésel missatge principal, el sentiment de per-tànyer a Palestina que tenen les joves ge-neracions de refugiats que viuen en l'exili.L'esperança de tornar sempre hi és. Aixòés el que els permet seguir, el que mantévius els somnis.

-Des d'un punt de vista polític, en quinadirecció creus que hauria d'anar unapossible solució, a llarg termini, del con-flicte Palestí? Veient la realitat actual, amb molts factorsnous sobre el terreny creats il·legalmentper Israel com les colònies, el Mur, la con-tinuació de l'ocupació, 600 punts de con-trol, i el tancament de Gaza. La idea de lasolució de dos estats està fent-se impossi-ble. La meva esperança, fins i tot des delcomençament, és que un dia puguem viuretots en un sol país, junts, israelians, pales-tins, jueus, musulmans, cristians, totsjunts. Coexistint amb els mateixos drets enun estat. Crec que cada vegada més gent fauna crida per aquesta opció. Em sembla l'-única solució lògica i justa. De la mateixamanera que Sud-àfrica va poder desmante-llar l’apartheid i crear una societat igualità-ria. Sud-àfrica és un model important per anosaltres, perquè a través d'una llarga llui-ta van poder aconseguir-ho. A través deNelson Mandela van poder arribar a aquestpunt d'una manera pacífica, a través de lalluita però també amb molta paciència. Icreo que els palestins podran arribar a aixòalgun dia. Existeixen israelians que sónpartidaris d'aquesta via, junts serem capa-ços d'aconseguir-ho perquè aquesta és l'ú-nica manera, d'altra la sang continuarà co-rrent, la violència continuarà, els palestinsmai acceptaran desaparèixer. Han après lalliçó del passat, continuen tenint fills, con-tinuen construint la identitat Palestina


Parlem amb...

Catalunya. Juny de 200914 Catalunya. Juny de 2009 15

> LES FRASES...

És unaexperiència

importantaprendre comfilmar encondicionsdifícils”

“Hi ha moltscineastesisraeliansprogressistesque no acceptenl'ocupació itracten demostrar-la”

“Que un diapuguem viuretots en un solpaís, junts,israelians,palestins, jueus,musulmans,cristians,tots junts

‘‘

‘‘MAI MASRI, CINEASTA PALESTINA

“La solució de dos estats està fent-se impossible.”

> CONVOCATÒRIES




CCoomm ppooddrrííeemm ddeeffiinniirr ll''OObbjjeecccciióó FFiiss-ccaall??Dit de forma breu i senzilla, l'objec-ció fiscal és una forma de desobe-diència civil amb la qual es preténaconseguir que es respecti el dretindividual a l'objecció de conscièn-cia a les despeses militars. A nivelltècnic, del que es tracta és de des-viar de l'impost sobre la renda unaquantitat fixa de diners o el percen-tatge que correspon al Ministeri deDefensa d'acord amb els pressu-postos de l'Estat cap a un projectealternatiu i solidari. Entenem queaquests diners que estan pressu-postats al Ministeri de Defensa notenen com a objectiu defensar-nosde ningú ni de res sinó contribuir aaugmentar la maquinària de gue-rra.

CCoomm eess ffaa ll''oobbjjeecccciióó ffiissccaall??Es tracta de fer la declaració derenda normal fins que arribem a l'-última pàgina de la declaració, a lacasella on posa "quota resultant del'autoliquidació", apartat 737.Aquest apartat inclou tots els im-postos que paguem durant l'any. Acontinuació hi ha tota una sèried'apartats on incloem les deduc-cions. A la casella on posa "perguanys patrimonials (premis inclo-sos)" és on posem la quantitat quevolem deduir per objecció fiscal.Per escollir la quantitat que volemdesviar hi ha diferents vies:- Calcu-lar el 5,5% de la casella 737. És elque es destina enguany al Ministe-ri de Defensa i per tant és el queens reduïm.- Objecció fixa: És l'im-port que a nivell individual decidimobjectar. La proposta és de 84 €. Entot cas, cal tenir clar que en el fonsel que volem és fer un acte de de-núncia, per tant, finalment el queacabem desviant no és el més im-portant sinó el fet mateix de ferl'objecció fiscal.Un cop ens hemdeduït la part de l'objecció fiscalimprimim la declaració, ratllem lacasella que hem utilitzat, i posem asobre "per objecció fiscal".Un cophem acabat amb la declaració calque adjunem un rebut de la quanti-tat que es destina a un projecte al-ternatiu, aquesta quantitat hauràde coincidir amb la quantitat queens hem deduït.Finalment, cal en-viar al Ministre d'Hisenda, acom-panyant la declaració de renda,una carta on s'explica què és elque fem i perquè ho estem fent, iomplir una enquesta i enviar-nos-laper tal que es pugui fer un cens detota la gent que fa objecció fiscal.Tant el model de carta al Ministred'Hisenda com l'enquesta del censles podeu trobar als locals de CGT

o descarregar-les del web de CGTCatalunya: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2948Per tal de realitzar un cens de lacampanya i de la seva incidènciaus demanem que un cop hagueufet objecció fiscal ens ho notifiqueuamb el vostre nom i el projecte alque heu donat suport. Ho podeufer enviant el full de l'enquesta a:[email protected]

Propostes de projectesalternatius 2009 alsque destinar l'objecciófiscalASSEMBLEA D’ATURATS/DESDE BARCELONAEl mes d’abril passat es va consti-tuir l’Assemblea d’aturats i atura-des de Barcelona. En una contextde crisi com el que estem vivint enel qual ja hi ha més de 4 milions depersones que estan a l’atur orga-nitzar-se esdevé una necessitat.L’atur està provocant que cada copmés gent tingui dificultats per arri-bar a final de mes, no pugui pagarles hipoteques i ha fet augmentarde forma preocupant els desnona-ments. A més, l’atur, o més aviat lapor a l’atur, està sent utilitzada pelsempresaris per rebaixar els salarisi les condicions laborals. Aixídoncs, l’objectiu de l’assemblea ésla de discutir estratègies i accionscontra l’actual crisi i la situació es-pecífica que viuen les personesaturades i al mateix temps treure elproblema de l’àmbit privat i fer-locol·lectiu, alhora que es fa visible a

la resta de la societat . Nº de comp-te: 3025 0001 17 1433334811-

CAMPANYA APAGUEM LES NU-CLEARSL’energia nuclear té efectes moltnocius sobre la salut i el medi, so-bretot si se’n considera tot el cicle,des de la mineria de l’urani fins alsresidus. A aquest fet cal afegir queel cicle civil de l’energia nuclear ténombrosos punts de contacte ambel cicle militar. I, per a acabar-hod’adobar, si se’n contempla tot elcicle, és una ruïna econòmica,amagada pel fet que les inversionsles paguem entre tots i totes.I pelque fa a les energies alternativesque són molt més respectuosesamb el medi i les persones ja estandisponibles. Ens cal només combi-nar-les adequadament segons lesnecessitats i les disponibilitats lo-cals, l’aproximació dels centresproductors d’electricitat i de lesàrees de consum i, sobretot, ambuna política d’estalvi energètic benconduïdaLes llicències d’activitatd’Ascó I i Vandellòs II espiren el2010 i la d’Ascó II, el 2011. És unbon moment exigir doncs, la no re-novació d’aquestes centrals nucle-ars i per tant, el tancament defini-tiu.Perquè és possible viure sensenuclears:Nº de compte: 3025 0001 171433334811-

DESPENALITZACIÓ DEL TOP-MANTA, JAL'Associació dels Sense Papers deMadrid i el Ferrocarril Clandestíestan duent a terme una campan-

ya per la despenalització del top-manta que reclama la modificacióde l'article 270 del Codi Penal.Aquest article castiga amb penesde fins a dos anys de presó i mul-tes desorbitades a qui intenta ven-dre CD’s i DVD’s pirates al carrer.Amb la campanya es pretén cons-cienciar l’opinió pública del pati-ment humà, injust i estèril, queestà recaient els top-manta un delssectors socials més vulnerables iprecaris.La campanya exigeix la fid'aquesta persecució tan despro-porcionada a les persones que in-tenten sobreviure venent, que esposi en llibertat a totes les perso-nes preses per aquest motiu i, perúltim, el tancament de totes lescauses penals obertes.Nº de Compte: 2038 1847 903001842017

PPeerr qquuèè llaa CCGGTT ddóónnaa ssuuppoorrtt aa ll''oobb-jjeecccciióó ffiissccaall??Perquè volem contribuir a impulsarel moviment antimilitarista obrintnoves formes de participació i llui-ta. Perquè exigim una reduccióprogressiva dels diners que esdestinen als exèrcits i a la indústriamilitar fins a la seva abolició. Per-què volem impulsar una lluita noviolenta, activa i pública que defen-sa els drets de les persones i unasocietat més justa. Perquè ente-nem que la millor forma de resoldreels conflictes entre els pobles és eldiàleg, la cooperació i la solidari-tat.La CGT de Catalunya formapart de l'Assemblea d'ObjeccióFiscal de Catalunya.Secretariad'Acció Social CGT Catalunya

Campanya d'ObjeccióFiscal CGT Catalunya2009

Es presenta la GuiaAntirrepresiva de laCGT, amb els drets iles llibertats per ala lluita social isindical


La Guia Antirrepresiva de la CGT és uncomplet dossier amb uns continguts

que esperem us siguin aclaridors i d’utilitatdavant els difícils temps que vivim i perviure que ens esperen, sobretot davantl’evident criminalització de qualsevol mo-bilització o acció, sigui sindical o social, encontra del capitalisme institucionalitzat ne-oliberal que ens pretenen imposar els go-verns venuts al capital i els seus fidels"sindicats" col·laboracionistes.Els textos són elaborats pel Gabinet Jurí-dic Confederal, les il·lustracions d’Alejan-dro Romera, el disseny de Belo7 i la revi-sió i coordinació a càrrec de Secretariad’Acció Social / Secretaria de Jurídica /Àrea de Formació de la CGT.Continguts (breu resum de l’índex):

- ACTUACIONS REPRESSIVES EN ELCARRER: La identificació - La retenció -Registre personal o escorcoll - Confisca-ció.

- DETENCIONS "ORDINÀRIES": Intro-ducció - Supòsits de detenció - Què passadurant el temps de detenció? - Consellspràctics en cas de detenció - Registre dedomicilis i locals.

- LA LEGISLACIÓ ANTITERRORISTA: In-troducció - A quí se li aplica? - Què suposal’aplicació de la legislació antiterrorista? -La tortura.

- CONSELLS PRÀCTICS EN RELACIÓAMB LA REPRESSIÓ: Preparació d’unaacció - Realització de concentracions i demanifestacions - Què fer en el cas de de-tenció d’un/a company/a? - La videovigi-lancia

- EL PROCÉS JUDICIAL: Estructura delprocés penal - Altres processos judicials:el judici de faltes - Els nostres drets en unprocés penal - Delictes dels quals habi-tualment ens intenten imputar - Què passasi ens condemnen? - Podem nosaltres de-nunciar a la policia? - El procediment ad-ministratiu sancionador.

- LA PRIVACIÓ DE LLIBERTAT: Els cen-tres de "internament" d’estrangers - Els"centres de menors" - Les presons.Us podeu descarregar la Guia Antirepres-siva en format pdf en aquest enllaç delweb de la CGTwww.cgt.org.es/spip.php?article1365


SENSE FRONTERESLes violacions dels Drets Humans s'utilitzenpels estaments governamentals com amètode per aplacar les lluites socials

La repressió ques'està vivint en lescomunitats zapatistesés constant

La CGT per la llibertat delspresos/es polítics mexicans

Secretaria RelacionsInternacionals CGT

La repressió no s’atura aMèxic, l'assetjament a les di-ferents lluites és constant. El

mes passat (abril) van detenir injus-tament als companys pertanyents aL'Altra Campanya: JerónimoGómez Saragos, Antonio GómezSaragos, Jerónimo Moreno Deara,Miguel Demeza Jiménez, SebastiánDemeza Reara, Pedro DemezaReara, Alfredo Gómez Moreno i deMiguel Vazquez Bru (Base de su-port Zapatista, recentment allibe-rat), detinguts a Sant Sebastià Ba-chajón. Les detencions es vanrealitzar amb l'acusació falsa d'as-saltar camins, quan els veritablesresponsables dels assalts estan cla-rament identificats i romanen en lli-bertat. La situació de repressió que s'estàvivint en les comunitats zapatistesés constant. Militars, diferents cos-sos policials i paramilitars no ces-sen en la repressió. Les campanyesgovernamentals d'assetjament sóninnombrables i qualsevol excusa ésvàlida, creant una situació de guerra

de baixa intensitat contra les comu-nitats zapatistes. En aquest assetja-ment estan implicats els 3 partitspolítics (PA, PRI i PDR) i els 3 ni-vells de govern (municipal, estatal ifederal), que utilitzen ens afins coml'Organització Regional de Cafeti-cultors d’Ocosingo (OSCAO), o elgrup paramilitar Organització per ala Defensa dels Drets Indígenes iCamperols (OPDDIC). Elementsde la Seguretat Pública i les PoliciesPreventives de Camins també parti-cipen en els operatius. En realitat estem enfront de la lluitad'un poble per la seva llibertat i laseva dignitat. I aquest dret legítimés convertit, mitjançant falses acu-sacions del mal govern, en un delic-te. Les persones tenen el dret de de-cidir què fer amb els recursosexistents en el lloc on habiten iaquest dret ha d'estar per sobre delsinteressos turístic-econòmics d'em-preses o multinacionals. Perquè el veritable rerefons del pro-blema és la digna lluita que estanduent la Comunitats Zapatistes endefensa de la seva terra, l'aigua… iper tant de la vida, enfront de pro-

jectes com el corredor turístic"Centre Integralment Planificat Pa-lenque-Agua Azul". La repressió que s'està vivint aMèxic és bastant preocupant, in-nombrables lluitadors socials estan

en les presons, com els companysde Atenco, amb penes que arribenfins a 112 anys en el cas d'Ignaciodel Valle. Les violacions dels DretsHumans, els segrestos, les tortures,etc… s'utilitzen pels estaments go-

vernamentals com mètode sistemà-tic per a aplacar les diferents lluitessocials. Des de la CGT i altres col·lectiusconsiderem justa la lluita dels Mu-nicipis Rebels Autònoms Zapatistesper la seva oposició frontal alsplans econòmics i exigim la lliber-tat immediata dels 7 companys in-dígenes Tzeltales adherents a la Si-sena Declaració de la SelvaLacandona del municipi de Bacha-jón, així com la de totes i tots elspresos polítics mexicans. Per això el 30 de maig vam realitzardiverses concentracions a ciutats del’estat espanyol, actes emmarcatsdintre de la crida nacional i interna-cional que van realitzar col·lectius,organitzacions i individus adhe-rents a La Sisena Declaració de laSelva Lacandona. Cal seguir lluitant per la llibertatper a totes i tots els presos polítics iles i els desapareguts polítics, i perla cancel·lació de totes les ordres depresó contra lluitadors socials.Abaix els murs de les presons deChiapas, Oaxaca, Estat de Mèxic,Guerrero, Tabasco… de tot Mèxic!

Campanya internacional: llibertat i justicia per a Atenco (Mèxic)Frente de Pueblos

en Defensa de la Tierra

Rebin una afectuosa saluta-ció, però plena també depreocupació dels qui treba-

llem per la pau. Com vostès saben,fa ja gairebé tres anys, els pobla-dors de San Salvador Atenco vansofrir la repressió i la violència, queencara avui manté a 12 personespreses, alguns d'ells amb severescondemnes que depassen els 100anys de presó. El procés contraaquestes persones ha estat ple d'i-rregularitats i nombroses violacionsals drets humans. Des dels lamentables esdeveni-ments de maig de 2006, s'han im-pulsat nombroses accions i iniciati-ves per a assolir l'alliberament delsdetinguts. Veiem, no obstant això,amb preocupació, aquestes terriblescondemnes. La campanya nacionali internacional “Llibertat i Justíciaper a Atenco” és una iniciativa de laSocietat Civil mexicana per acon-seguir a la llibertat dels 12 presospolítics empresonats durant la fortarepressió governamental al maig del'any 2006. Les demandes de la campanya són: - Llibertat als 12 presos polítics deAtenco.

- Revocació i anul·lació de les sen-tències a les i els perseguits. - Respecte irrestricte dels drets hu-mans de les i els detinguts i perse-guits. - Stop a la criminalització dels mo-viments socials a Mèxic. - Càstig als responsables materials iintel·lectuals de les violacions alsdrets humans.És per això que convidem les orga-nitzacions i col·lectius de la comu-nitat internacional a participar enaquesta campanya política i socialper unificar les nostres veus ambl’objectiu principal d’aturar la cri-minalització de la protesta. Per aixòdemanem la llibertat als nostresdotze companys que estan presos iun càstig als responsables de lespràctiques de repressió i violaciódels drets humans dels governs del'Estat de Mèxic i Federal.

Com podem mostrar lanostra solidaritat?

Adherint-se a la campanya mitjan-çant el seu registre a la pàgina:www.atencolibertadyjusticia.comPoden registrar-se com col·lectius,comitès de suport o individus. Amb cartes de suport als companyspresos des de qualsevol part del

món. Aquestes es poden enviar a lapàgina, al correu: [email protected] o al correu il·lus-trat del diari la Jornada: [email protected] Informant a la resta de la societatsobre els esdeveniments ocorregutsa Atenco i la situació dels nostres12 companys presos. A través detaules informatives, campanyesmediàtiques, esdeveniments polí-tics i culturals, etcètera. Obrint espais en els mitjans de co-municació comercials o alternatiusper a parlar de la campanya i el casAtenco a través d'enllaços via en-trevistes telefòniques, per Skype,enregistraments o per escrit. Convidant més organitzacions a ad-herir-se a aquesta campanya i rea-litzar accions de suport. Organit-zant visites amb cossosd'observadors de Drets Humans perelaborar informes de la situaciódels 12 companys. Aquesta iniciativa no rep recursosde cap oficina de govern o funda-ció. Les activitats són patrocinadesamb els recursos que qualsevol potdonar. Per donar suport econòmica-ment pots contactar-nos. Els fonsrecaptats són exclusivament per adonar suport les accions de la cam-panya.

SOCIALTrencat l'encanteri de "nous rics" i "tots rics",el PSOE igual que els seus homòlegs europeus,apliquen l'autoritarisme més cruel

Volen endurir,encara més, lesseves polítiquesmigratòries.

18

Desiderio Martín – Gabinetd'Estudis Confederal de CGT

El PSOE, coincidint amb lacrisi econòmica, avui esde-vinguda en recessió per obra

i gràcia d'un model capitalista queassenta en la "barbàrie" les bases dela sociabilitat, ha endurit una llei, lad'Estrangeria, en el més pur “mato-nisme” dels empresaris ianquis enels temps de la gran depressió(1935-1938).Els seus homòlegs europeus, no esqueden curts: deportacions perquèsi, és a dir, perquè ja no són funcio-nals al mercat de treball; lleis d'in-tegració, que obliguen l'immigrant

a subsumir-se en regles culturalsfalses i hipòcrites, fins a convertir-lo en serf; negació dels més ele-mentals drets humans, com el dretal reagrupament familiar; i final-ment l'empresonament en condi-cions ignominioses, fins a 40 dies al'Estat espanyol i fins a 60 de mitja-na en els països de la Unió Euro-pea.“Des del punt de vista del dret l'es-trangeria és l'eina que Europa ha in-ventat per a crear i excloure no alsestrangers, sinó als immigrants ex-tracomuniatris pobres”. I, a més decondemnar-los a ser pròfugs per notenir papers, els neguen el dret auna vida que no sigui amb por i in-

seguretat, i a no ser persones visi-bles en els seus barris, en els espaispúblics, menys encara en els espaispolítics.Les condicions econòmico-políti-ques, així com l'esgotament d'undeterminat model de producció idistribució de mercaderies, basatexclusivament en el benefici pelbenefici, ha obligat autoritàriamenta desplaçar dels mercats de treball“regulats”, és a dir amb papers, acentenars de milers de treballadorsa l'atur, aturats, sense activitat re-munerada.D'aquests centenars de milers, els iles immigrants s'emporten la pitjorpart. Uns, els més, perquè no hangenerat dret a prestació contributi-va per atur i tots perquè perduda laremuneració escassa i discriminatò-ria en comparació de la que perce-bien els seus companys autòctons,penja d'un fil la seva permanència oresidència en l'estat "d'acollida" ise'ls convida al vergonyant "retornvoluntari".Diversos milers de "braceros", tre-balladors que seguien la ruta de lescollites (taronges, olives, pomes,maduixa, etc.) i els hivernacles,avui són “vagabunds de les colli-tes” que no seran recollides per ells.Els empresaris i l'Estat han assolit

que aquestes siguin recollides apreus suficientment baixos, per tre-balladors autòctons, del país. Ésranci, però és real: primer els d'a-quí. I, a més, el missatge és crimi-nal, doncs qui sembla ser responsa-ble del “no-treball, dels baixossalaris hora, de les jornades exces-sives”, són els immigrants, ja que hiha massa… Racisme institucional iracisme social.La pitjor sortida és cap al treballsubmergit, en el qual, novament,centenars d'empresaris sense capescrúpol, "recolliran" milers i mi-lers de treballadors, els quals nonomés s'enfrontaran a les "malespràctiques laborals", com ara els sa-laris per sota dels convenis, les jor-nades de més de 60 hores setma-nals; sense lliurances, sense dret avacances i sense cotitzacions so-cials, sinó que entrarem de ple, enel "regne de la il·legalitat", on totval i la vida de les persones desapa-reix a canvi un salari de supervi-vència.Són treballadors en l'ombra, ocultsa les obres, legals i il·legals, en lesllars cuidant d'ancians i fills; ama-gats en els seus barris per por deque "l'autoritat", que no compareixen la inspecció del treball submer-git, els demani papers i els porti a la

presó.Trencat l'encanteri de "nous rics" i"tots rics", el PSOE igual que elsseus homòlegs europeus, apliquenl'autoritarisme més cruel sobre mi-lers i milers de persones: t'hem ex-plotat –i bé-, t'hem fet creure queeres important –les nostres políti-ques d'integració, els nostres minis-teris i instituts d'immigració-, lesnostres partides de despesa socialdedicades a la immigració per alsajuntaments, la nostra sanitat, lanostra escola pública…però avuiimmigrant pobre i extracomunitari,et recordem que és la nostra educa-ció, la nostra sanitat, els nostres tre-balls, els nostres… i ara hi ha "es-cassesa" i tu, immigrant pobre iextracomunitari, no ets dels nos-tres.I on es troba aquesta majoria socialque pateix? Per ventura no existei-xen més raons per a sortir al carrerexigint justícia social, redistribucióde la riquesa, respecte dels drets hu-mans fonamentals? Això cada ve-gada resulta més insuportable i tantde bo, siguem capaços d'exigir-nosresponsabilitat, és a dir, que compa-reguem amb la nostra lluita, queens plantem de cara davant elpoder, contra els estats, els polítics,banquers, polítics i buròcrates.


La Llei d'Estrangeria i el pur i dur racisme dels Estats de la UE

Les condicions econòmico-polítiques basades exclusivament en el benefici pel benefici obliguen centenars de milers

de treballadors a desplaçar-se a la recerca d'un lloc de treball


OPINIÓ-SOCIAL

Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants

Manifest de la Xarxa Esta-tal pels Drets dels i lesImmigrants (REDI) con-

tra la reforma de la Llei d’Estrange-ria, aprovat en l’última assembleaestatal de la REDI, celebrada elsdies 25 i 26 d’abril a la ciutat deBarcelona.Amb el teló de fons de la crisi eco-nòmica el Govern Espanyol preténendurir, encara més, les seves polí-tiques migratòries, culpabilitzant alcol·lectiu immigrant de l’actual si-tuació de deterioració del mercat la-boral. D’aquesta forma pretén obte-nir un doble objectiu, per un costatpresenta les persones immigrantscom a boc expiatori de les alar-mants xifres d’atur, i, per un altre,divideix a treballadors i treballado-res en autòctons i autòctones i im-migrants, aïllant l’esforç d’ambdóscol·lectius per combatre els efectesperversos de tants anys d’acumula-ció de beneficis a través de l’explo-tació d’ambdós col·lectius.A aquests interessos es deu el majorenduriment de les ja repressives po-lítiques migratòries, tant en la UnióEuropea com en l’Estat Espanyol.La modificació de la Llei d’Estran-geria respon a la filosofia descrita icol·loca, en conseqüència, alcol·lectiu immigrant, en una situa-ció de major vulnerabilitat econò-

mica, política, laboral i social.La Xarxa Estatal pels Drets dels iles Immigrants (REDI), s’oposa lamodificació de la Llei d’Estrange-ria perquè:A) Amb l’excusa d’adaptar la llei ales disposicions dels Tribunals Su-prems i Constitucionals (dret a lavaga, de reunió, d’associació de lespersones immigrants en situació declandestinitat, etc.) es pretén realit-zar una reforma que endureixi mésles condicions de vida de la pobla-ció immigrant. Les diferents sen-tències han vingut a considerar an-ticonstitucional determinadesrestriccions als drets d’aquestcol·lectiu pel que l’única cosa pro-cedent és derogar -les de maneraimmediata.B) A través d’aquesta reforma espretén adaptar a la legislació del’Estat les diferents directives euro-pees dirigides a la retallada de dretsde les i els immigrants, entre ellesla denominada "directiva de la ver-gonya".C) La citada reforma s’emmarca enles polítiques que consideren a lespersones immigrants com simpleseines econòmiques en el marcd’una societat on segueix prevalent,en primer lloc, l’acumulació capita-lista.D) Àmplia els terminis de detencióen els Centres d’Internament fins a60 dies, que poden arribar a ser in-definits per causes “no imputables”

a l’administració, condemnant a ro-mandre empresonades a personesque no han comès cap delicte.E) S’obstaculitza la reagrupació fa-miliar de les i els ascendents exigintque la persona que reagrupi tinguiautorització de llarga residència ique ell o l’ascendent tingui més de65 anys.

F) Es persegueix la solidaritat hu-mana introduint com infracció greu(fins a 10.000 euros de multa) el su-port i ajuda a les persones immi-grants en situació d’irregularitat ad-ministrativa. Entre aquestesinfraccions es troba la d’inscriure ales mateixes en un domicili a l’e-fecte d’alta en el padró municipal,amb el que se li tanquen les portes adrets fonamentals, com l’assistèn-cia sanitària i l’educació. Això Im-plica, a més, criminalitzar i aïllar aaquest col·lectiu de persones pertrobar-se en una situació de la qualno són responsables.G) Restringeix els drets dels i lesmenors no acompanyats, que po-dran ser posat a la disposició delsserveis de protecció del suposatpaís d’origen sense garantir la rea-grupació familiar. Prevalent, enconseqüència, la seva condiciód’estrangers i estrangeres sobre lade menors i suposa una vulneracióde tota la legislació de protecciódels i les menors i dels Drets Inter-

nacionals de Nens i Nenes.H) Utilitzant un discurs d’igualtatde gènere suposa objectivamentnoves formes de discriminació capa la dona immigrant, al condicionarel seu accés al món laboral impe-dint el reagrupament dels ascen-dents, màxim en moments que lespolítiques neoliberals estan acabantamb gran part dels serveis públics,entre ells el de les cures a les perso-nes i l’educació en la primera infàn-cia.En conseqüència, exigim:- La retirada de l’avantprojecte dereforma de la llei d’estrangeria i de-rogació de la pròpia llei per ser unaclara eina per a la discriminació deles persones immigrants.- El tancament immediat dels Cen-tres d’Internament per a Estrangersper constituir una via, més de re-pressió i marginació de les personesmigrants.Contra la modificació de la llei deestrangeria, drets per a totes i totsNi CIES ni llei de estrangeria

Manifest de la REDI contra lareforma de la Llei d’Estrangeria

Directa Terrassa

Anticapitalista, antifeixista, an-tipatriarcal, no institucional i

internacionalista són els cinc puntsque defineixen l’ideari de l’Assem-blea Popular Terrassenca (APT),una unió de diverses forces que esproposa construir alternatives alsproblemes concrets generats pelsistema.El treball conjunt respon a la neces-sitat d’impulsar campanyes unità-

ries dins el marc terrassenc i l’as-sumpció dels cinc eixos ideològicsés una condició necessària perpoder formar-ne part. Si bé la parti-cipació es fa a títol individual i noen representació dels col·lectius,aquests sí que han assistit a l’as-semblea de presentació de l’APT através de membres de l’Assemblead’Okupes, SAT, Endavant, l’EspaiDemocràtic Intercultural, Biterna,la CUP, la CGT, Kaos en la Red i IIIRepública.

La trobada va tenir lloc el dia 9 demaig -després d’algunes reunionsprèvies- en un col·legi municipal.Durant la jornada, hi va havertemps per fer feina, però també perl’esbarjo, i s’hi va perfilar la prime-ra campanya, que té com a objectiudenunciar l’actual crisi capitalista,una tasca que abraça aspectes moltdiversos i cadascun d’ells prou im-portants: contra els ERO, de suportmutu entre aturades, per evitar elsdesnonaments (com està succeint

actualment al barri de Vilardell), dedeúncia d’obres abandonades ocontra la pressió dels bancs.L’APT regula una coordinació queja es practica informalment entreels col·lectius d’esquerres i una deles fites és treballar als barris, on elsproblemes colpegen amb més viru-lència. Si bé l’APT, en un primermoment, es planteja el repte dedonar-se a conèixer i créixer, tambéha d’estabilitzar-se i madurar perno perdre el llegat de tot allò que va

construint. Mitjançant accions visi-bles i participatives, l’APT vol eri-gir-se -sense ambicions, però ambempenta- en una de les vies a travésde les quals la gent pugui canalitzarles seves inquietuds, problemes de-rivats de viure en una urbs cada copmés atomitzada i fagocitada per lagran Barcelona, amb molta pobla-ció immigrada i amb un atur queafecta el 16% de la població activa.Aquest article ha estat públicat alnúmero 138 del setmanari Directa.

Els col·lectius rupturistes de Terrassa uneixen forces en una nova assemblea


Plataforma d’Afectats per laHipoteca

El passat 22 de febrer es vaconstituir a Barcelona la Pla-taforma d’Afectats per la Hi-

poteca, i ja em organitzat diversesreunions i mobilitzacions d’afec-tats. Aquesta Plataforma denunciaque:1. Hi ha milers de famílies en situa-cions dramàtiques, sense poderpagar la hipoteca o a punt de deixarde pagar-la. Moltes estan ja en fased’execució hipotecària, pel quetemen ser desnonades en els prò-xims mesos. La mala regulació delsistema bancari espanyol fa que nonomés corrin el risc de perdre lesseves cases i quedar-se en el carrer,sinó també de mantenir part deldeute, ja que ara els bancs estan ta-xant els mateixos habitatges a preusinferiors.2. L’administració no està propo-sant cap solució. La “moratòriaICO”, anunciada pel govern, nonomés no resol el problema sinóque ho ajorna i ho complica a l’aug-mentar els interessos. A més, elscriteris d’aplicació deixen fora a lesfamílies en situació de major vulne-rabilitat i en molts casos els bancses neguen a aplicar-la, ja que noestan obligats.3. Les persones hipotecades denun-ciem que som víctimes d’un frauhipotecari generalitzat i d’unesclàusules contractuals abusives.Van ser els bancs els que van facili-tar i van atorgar hipoteques a pesarque molts de nosaltres no érem sub-jectes de crèdit i teníem uns ingres-sos baixos. Van sobrevalorar la ta-xació de l’habitatge, inflant el preu,i augmentant així el deute contret.Però la llista d’irregularitats noacaba aquí: comissions abusives;contractació obligada d’asseguran-ces cares i inútils; interessos varia-bles referenciats a l’euríbor més unsdiferencials desorbitats; informacióesbiaixada, quan no enganyosa,sobre possibles augments de la hi-poteca, etc. Tot això amb una finali-tat inequívoca: optimitzar beneficisi sortejar els controls de risc que totsistema creditici raonable hauria detenir.No neguem la nostra part de res-ponsabilitat a l’haver signat un con-tracte que a dia d’avui no podemmantenir, a pesar de les condicionsfraudulentes en que es van pactarmoltes d’aquestes hipoteques. Noobstant això fins a ara l’índex demorositat de les famílies ha romàsincreïblement baix. A diferènciadels bancs, que davant l’esclat de lacrisi no han dubtat a exigir dinerspúblics, les famílies endeutades han

complert els compromisos adquiritsmentre han disposat d’una ocupaciói els interessos l’hi han permès. Araque ja no poden fer-ho, la respostade les entitats creditícies ha estat in-tentar renegociar a favor de l’entitato el recurs fulminant a l’execucióhipotecària. Amb un agreujant: do-nada “la desavalorització” sofertapels pisos, és possible que qui elsperdi segueixi devent diners a l’en-titat que astutament els va endeutar.A més d’aquest cúmul d’irregulari-tats i despropòsits, no hem d’obli-dar la responsabilitat de les dife-rents administracions públiques quehan desenvolupat una legislacióque solament ha promogut l’accés aun habitatge en règim de propietatcom única forma d’accés a un habi-tatge estable i segura i que en lapràctica ha significat el sobreen-deutament de les famílies, margi-nant altres formes d’accés a l’habi-tatge com el lloguer. Eldesgravament fiscal de la compra,la inestabilitat i inseguretat dels in-quilins davant una llei d’arrenda-ments urbans que defensa els inte-ressos del propietari, ladesregulació del mercat hipotecarique permet hipoteques a 50 anys, lainexistència d’un parc públic de llo-guer i la falta de control i restricciósobre el crèdit, han empès a milersde famílies a endeutar-se per sobrede les seves possibilitats per a acce-dir a un habitatge.A més els bancs, al costat d’immo-biliàries, administracions i mitjansde comunicació, durant molts anysvan repetir que llogar era llençar elsdiners, que era molt millor comprari que els preus dels pisos mai baixa-rien. Sota aquestes condicions, im-mobiliàries, bancs i caixes vanaprofitar aquest context objectiu ivan dedicar tot el seu aparell propa-gandístic a incentivar la compra i elsobreendeutament.Per tot això l’assemblea d’afectatsper la hipoteca exigeix solucions.Solucions que són justes, possiblesi que ja que s’estan aplicant en al-tres llocs:a) Parar els desnonaments, tant deles famílies hipotecades com delsavalistes, fins que s’hagi trobat unasolució a la seva situació. I garantirals afectats l’accés a justícia gratuï-ta per a poder defensar-se en elsprocessos d’execució. En qualsevolcas garantir que cap persona esquedi en situació de desempara-ment habitacional: un Estat demo-cràtic respectuós dels Drets Hu-mans no pot permetre que milers defamílies es quedin en el carrer alho-ra que milions de pisos romanenbuits a l’espera de ser un negoci

rendible.b) Regular la dació en pagament, demanera que si el banc executa la hi-poteca i es queda l’habitatge, eldeute queda liquidat, com succeïxen altres països de la UE o a EEUU.És un abús bancari que estiguin ex-pulsant a la gent de les seves cases idamunt els exigeixin el pagamentde 20, 50 o fins i tot 100 mil euros.c) Conversió del parc d’habitatgeshipotecats de primera residència enparc públic de lloguer social. Quel’administració forci a les entitatsfinanceres a assumir els preus realsdels habitatges fent que els bancsrenunciïn a un percentatge signifi-catiu del deute hipotecari perquè, acontinuació, l’administració compril’habitatge a preu d’habitatge prote-git de règim general i l’antic propie-tari pugui romandre en ella com in-quilí d’habitatge protegit, sempreque compleixi els requisits esta-blerts per a ser beneficiari de la ma-teixa. Així no només s’ajudaria ales famílies hipotecades, sinó que hi

guanyaria tota la societat a l’aug-mentar el parc d’habitatge públic enlloguer. Una versió d’aquesta me-sura s’està aplicant ja al País Basc,pel que es tractaria d’estendre’l a laresta de comunitats autònomes.d) Realització d’una Auditoria so-cial sobre el funcionament del mer-cat hipotecari. Existeixen indicisfundats que ens indiquen que la ciu-tadania ha estat objecte d’un granfrau que ha de ser investigat per apoder establir les responsabilitatsd’entitats empresarials, bancàries,així com de les institucions públi-ques. La mateixa auditoria hauriad’aclarir on han anat a parar els be-neficis milionaris que es van gene-rar durant el boom immobiliari.e) Establir els mecanismes, les re-formes i les polítiques necessàriesperquè l’accés a un habitatge ade-quat no torni a ser mai un negociper a uns pocs i una esclavitud per ales famílies treballadores. En el casdel mercat hipotecari, establir perllei que el pagament de la quota

mensual hipotecària en cap cassigui superior al 30% dels ingressosde la persona o unitat familiar, a untermini màxim de 20 anys.Convidem a les persones afectadesa sumar-se a aquesta Plataforma: launió és la millor manera que tenimara per a vèncer la por, les amena-ces i els abusos dels bancs.També convidem a entitats icol·lectius socials a donar suportaquest manifest, perquè és unatasca de tota la societat el forçar uncanvi de model: de la bombolla im-mobiliària al dret a l’habitatge.Així mateix, convidem a les admi-nistracions a establir un diàleg per aavançar en l’aplicació d’aquestesmesures. Mentre aquestes no s’apli-quin, anunciem que iniciarem mo-bilitzacions i les accions necessà-ries per a fer respectar els nostresdrets.Més informació a: afectadosporla-hipoteca.blogspot.com/ [email protected]

Plataforma d’Afectats per laHipoteca: contra el frau

hipotecari i pel dret a l’habitatge

OPINIÓ-SOCIAL


OPINIÓ-SOCIAL

En veu alta!

Pep Cara (Berga)

Sota aquest títol acaba de nàixerla «Publicació Intermitent de la

Xarxa Anarquista». El primer nú-mero és un monogràfic sobre l’a-vortament, amb escrits que abor-den des de diferents punts d’anàlisil’avortament, més enllà de les con-sideracions legals i des d’una òpti-ca llibertària. No he tingut res aveure en l’elecció del títol peròhaig de dir que m’agrada molt. Jol’entenc com una afirmació de lesidees, pràctiques, propostes i con-tradiccions anarquistes. Sensecomplexos. Cap a fora del ghetto,sense cap subordinació i amb totesles aspiracions del món mundial.Acceptant la nostra enorme hetero-geneïtat («tants caps tants barrets»deia un dia), però constatant tot elque compartim, que és moltíssim ique ens ha de permetre, a les anar-quistes, treballar juntes quan calguii quan vulguem. I ja fa temps quecal i ja fa temps que moltes volem. Però no parlaré només de cosesbones. Vull parlar de com s’actuadavant les agressions i les injustí-cies dins d’allò que alguns anome-nen moviments socials. Tenim elcas de Berga on després de fer-nosel llit mentre lluitàvem contra l’or-denança de civisme, ens fan forad’una ràdio de la qual érem paresper criticar els polítics que vanaprovar l’esmentada llei i per aca-bar-ho d’arreglar el desembre pas-sat ens l’amaneixen amb pedres iintents d’incendi, mentre l’assetja-ment personal i les agressions de“baixa intensitat” encara és horaque s’aturin, i sé de què parlo.També puc esmentar les silencia-des agressions a la Torna de Gràciaara fa més d’un any i en un sentitsimilar fa uns dies em comentavenunes altres agressions de gènere.No pretenc explicar aquests fets, jaque qui vol els pot conèixer. El quevull manifestar és el cansament quesento en comprovar com no passares. La gent tanca files, l’amiguis-me és superior al sentiment de jus-tícia i, a l’igual que a la resta de lasocietat, no passa res. Comprovodia rere dia com les complicitatsamb aquestes injustícies s’estenen ienvesquen fastigosament a moltagent suposadament conscient. Esvolen presentar les agressions coma disputes personals, privades, pocclares i subjectives. Ara entenc mi-llor a la gent que no en vol saber resdels “moviments socials” (lloc detota la societat on la diferènciaentre pràctiques i discursos és mésgran). Davant d’aquest panoramanomés em queda dir que em fottant de fàstic l’agressor com qui eldeixa entrar al seu ateneu, el justifi-ca i li dóna cobertura política. Novull capellans però això no vol dirque tot s’hi valgui. I ara sí, en veualta: salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMES

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

Els sindicats CGT,USTEC·STEs, CCOO, AS-PEPC-SPS i FETE-UGT

ens continuem oposant al projectede Llei d'Educació de Catalunya i ala política educativa del Departa-ment d'Educació El Conseller d’Educació, Sr. ErnestMaragall, davant el rebuig manifes-tat de manera reiterada per la majo-ria del professorat i de la comunitateducativa, en contra del projecte dela nova llei d’educació, enlloc d’in-troduir canvis que vagin en la líniad’enfortir l’ensenyament públic ide resoldre els problemes plantejatsen els centres, ha optat per fer unaaliança amb CiU i pactar una lleique promou un model de creixe-ment de la iniciativa privada sostin-guda amb fons públics.Lamentem profundament que elPSC i ERC hagin buscat el suportd’un partit de dretes per tirar enda-vant una nova Llei d’Educació, enlloc de buscar acords amb els sec-tors representatius del professorat,estudiants i la comunitat educativa iamb els sectors progressistes quedefensen un sistema educatiu dequalitat que faci possible la igualtatd’oportunitats i la integració socialper aquells sectors més desafavo-rits.El text pactat de la nova llei impli-

ca:- La generalització dels concertssense un compromís clar en el com-pliment de les seves obligacions so-cials.- La LEC promou un model decreixement de la iniciativa privadasostinguda amb fons públics.- L’ampliació dels concerts a l’eta-pa del 0-3.- L’establiment de nous concertsper l’etapa post-obligatòria: Batxi-llerat i Formació professional.- La permissivitat en la segregacióper sexes, cosa que implica que nohi ha cap voluntat de rescindir elsconcerts en aquells centres d’elitque, a més, escolaritzen de maneraseparada als nens i nenes.- L’establiment de mecanismes pelsquals es destini diner públic per lanova construcció de centres privatsconcertats.-No promou ni garanteix l’equili-brada escolarització de l’alumnatentre les dues xarxes.- Imposa unes condicions de treballdel professorat sense acord amb larepresentació legal del mateix i escarrega la negociació col·lectiva.- Continua mantenint els altres as-pectes ja a bastament criticats pelprofessorat i per la comunitat edu-cativa.La proposta de LEC debatuda alParlament ha derivat cap a les pos-tures més conservadores anome-nant una “llei de país” a un projecte

que s’emmiralla en països amb elssistemes més segregadors, o-n fra-cassen la qualitat, l’excel·lència,l’equitat i la cohesió social.És, per tant del tot imprescindiblecontinuar mostrant el nostre rebuiga aquesta llei i estar molt atents alseu desplegament.D’altra banda, el conseller continuaimposant unes mesures amb lesque, de manera totalment unilate-ral, i amb l’excusa de la crisi i lamanca de pressupost, pretén empit-jorar les condicions laborals delprofessorat dels centres públics aixícom devaluar la seva qualitat. Me-sures que atempten contra les plan-tilles dels centres, que suposen unareducció efectiva de professorat, ique impliquen un augment de leshores de treball en detriment de latasca de tutoria i coordinació peda-gògica.

El Departament pretén

* Retallar les plantilles dels centres.* Imposar de manera pretesament“voluntària” les hores extres al pro-fessorat.* Retallar l’oferta pública, tancantgrups en els centres públics.* Fer desaparèixer l’oferta de batxi-llerat nocturn.Davant d’aquesta situació les orga-nitzacions sotasignades manifes-tem el nostre més absolut rebuig ales mesures que el departament està

proposant aplicar. Aquestes mesu-res van més enllà de la crisi, la sevaimplementació suposa carregar elpes de la crisi sobre el professorat il’ensenyament públic i que, un copsuperada aquesta, seran molt difí-cils de redreçar. A més són mesu-res, que no aporten solucions a lesnecessitats i mancances de l’ensen-yament públic, ans al contrari vanencaminades a deteriorar la sevaqualitat actual.Tot plegat ens porta a fer una cridaal professorat i a tota la comunitateducativa per continuar mobilit-zant-se i a ens obliga a fer una

Els principals punts

1. No volem aquesta Llei.2. No a la desregularització horària.No a l’augment de la jornada lecti-va.3. No a la disminució de l’ofertapública d’ocupació. Ampliació delspactes d’estabilitat.4.- Cobriment de totes les substitu-cions des del primer dia.5.- No a la retallada de plantilles.6. No a la massificació. Incrementde la construcció de centres pú-blics.7.- No als incompliments del de-partament d’educació.8.- No al tancament de grups en elscentres públics.9.- No a la supressió dels Batxille-rats nocturns.

Ensenyament públic català:nova convocatòria de vagael 10 de juny contra la LEC


OPINIÓ-SOCIAL

La puresa delssamurai

Pau Gomis

Si hi ha un discurs que cala fonsentre la població és el de la por,

el de la incertesa. Primer es va con-tagiar la por que causa el terrorismeinternacional, i va fer que es sacrifi-quessin drets i llibertats a canvi deseguretat. Després el pànic l’hacausat la crisi econòmica, creantcondicions socials propicies tantpel retrocés laboral, com per al res-sorgiment de propostes basades enla manu militari o amb un acusatcaire xenòfob. I ara toca la grip por-cina, o el virus gripal H1N1. La si-tuació d’alerta és lògica i fins i totpositiva, però l’alarma és totalmentinjustificada. D’on surt la por? Surt del contagide la por del nostre veí davant defenòmens que no pot controlar, o decontingències que és repeteixen icausen l’alarma. Aquesta por donalloc a respostes irracionals: vedarels vols a Mèxic, sacrificar porcs aEgipte o les actituds xenòfobes en-vers els mexicans als EUA. Per espargir la incertesa no cal undiscurs massa profund, simplementuna bona propaganda. En aquestmón la publicitat és el millor canalper difondre polítiques que, d’en-trada, no comptarien amb l’aprova-ció de la població. I en una situacióde crisi contínua sempre surt algu-na voluntat salvadora disposada aaplicar el bisturí per mantenir unescondicions econòmiques i socialsque garanteixin tant la producció il’acumulació il·limitades, com lasubmissió i el consum. Un exemple seria la campanya pu-blicitària de l’administració Bushsobre les armes de destrucció mas-siva a l’Iraq, adobada amb l’ame-naça terrorista mundial, que va pro-piciar una guerra d’invasió onl’únic objectiu era el petroli.La por immobilitza i aïlla; això ésel que volen de nosaltres, que enstanquem a casa. Que ens creiemque les solucions només podenvenir de dalt i que tots sols no somcapaços de canviar les coses.Ens enganyen amb la publicitat,ens enganxen amb el crèdit i ensveiem obligats a consumir els seusproductes de durada efímera, tantmaterials com immaterials.A nosaltres correspon enfrontar-

nos a aquestes premisses del capi-tal, establint una comunicació di-recta i horitzontal per oposar-nosals missatges publicitaris verticals.Menys propaganda i més debat i re-flexió, així com una veritable difu-sió de la cultura i de les idees. Proposar davant la continua com-pra-venda, les relacions i afectes, lacooperació, l’intercanvi, la solidari-tat i el recolzament mutu com aestil de vida. Valors perdurables da-vant la caducitat de missatges i pro-ductes.

TORNEM-HI La LEC i la educació infantil

Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya

Sempre hem defensat unamajor implicació dels ajun-taments en l’educació. Però

la municipalització de la LEC ésuna estratègia de privatització.El primer cicle d’infantil (0-3),conjuntament amb l’educació deles persones adultes, es transfereixals municipis quan ho demanin.El que recull el projecte no és nou.Els eixos polítics de com ha de serl’educació a l’etapa 0-3 i la forma-ció de persones adultes ja els vandefinir en el Pacte del Tinell on esrecull que serà competència delsmunicipis.Segons l’informe del Síndic deGreuges, 1 de cada 4 llars d’infants“municipals” –la majoria de les fa-moses 30.000 places públiques-són de “gestió indirecta”; és a dir,mantenen el cartell de “Llar d’In-fants de l’Ajuntament de….” peròsón realment empreses privadesque tenen la concessió. D’això se’nderiven tres conseqüències: unescondicions laborals més precàries imenys sou, els incompliments denormativa (augment de ràtios) i en-cariment per a les famílies.

Art. 143. Competències de les enti-tats locals4. A petició dels ens locals, es po-dran transferir o delegar les com-petències per a la creació, organit-zació i gestió de centres de primercicle d’educació infantil, d’ensen-yaments artístics i d’educació depersones adultes d’acord amb laplanificació educativa.Disposició final segona:1. El Govern de la Generalitat deCatalunya garantirà els recursossuficients per afrontar la prestaciódels serveis la titularitat dels qualstraspassi o delegui als ens locals.2.- Una educació infantil 0-3 assis-tencialEls experts destaquen que aquestaetapa és fonamental en el desenvo-lupament futur dels infants. És peraquest motiu que sempre s’ha rei-vindicat considerar 0-3 com unaetapa educativa i no només assis-tencial.Aquesta lluita va veure els seusfruits en el redactat de la LOGSEque la considerava per primera ve-gada i desenvolupava el seu curri-culum.

Art. 54.2. En el desenvolupamentreglamentari del primer cicle del’educació infantil s’han de pre-veure mesures de flexibilitat perfer possible la seva adaptació, prin-cipalment a les necessitats dels in-fants i també a les de les famílies i

ha de preveure la possibilitat de di-ferents models d’organització i defuncionament que permetin conci-liar la vida laboral amb la respon-sabilitat primordial dels pares en lacriança i l’educació dels fills.La conciliació de la vida laboral ifamiliar passa per uns horaris i unajornada laboral que permetin l’a-tenció als fills i aquesta ha de ser lanostra lluita. No han de ser les llarsd’infants ni cap altra alternativaencara més desregulada (com lesludoteques, etc.) les què han d’a-daptar els seus horaris a les neces-sitats que tenen les famílies com aconseqüència de les exigències delmercat laboral.Reconèixer plenament el caràctereducatiu d’aquesta etapa és posaren primer lloc les necessitats del’infant, i adaptar a aquest objectiuel model d’organització i de fun-cionament. Una cosa molt diferentés generar el model d’organitzaciói funcionament en funció dels ho-raris de les famílies. Ens parlen de“conciliació de la vida laboral i fa-miliar” mentre es tramita al Parla-ment europeu la directiva europeade les 65hores.A més, cal una oferta de places pú-bliques a les llars d’infants sufi-cient per cobrir la demanda que hiha d’escolarització dels infants de0 a 3 anys. En el projecte de llei noes menciona el dret de les famíliesa una plaça 0-3 pública i gratuïta.

Art. 181. Finançament del primercicle d’educació infantil1. El Departament, en els termesprevistos en la planificació, esta-bleix una oferta de places a per ainfants de zero a tres anys.2. Per tal de posar en servei aques-tes places i, preferentment, per sa-tisfer les necessitats d’escolaritza-

ció d’infants situats en entorns so-cioeconòmics o culturals desafa-vorits i zones rurals, d’acord ambla planificació i els requisits prè-viament establerts, el Departamentsubvenciona la creació i consolida-ció de places per a infants de zero atres anys en llars d’infants de titu-laritat municipal.3. El Departament pot subvencio-nar, d’acord amb els criteris esta-blerts pel Govern, l’escolaritzacióen llars d’infants de titularitat pri-vada que assumeixin el compromísde col·laborar, en aquesta activitatque desenvolupen sense finalitatde lucre, a l’assoliment dels objec-tius del sistema educatiu.3. Encara més desregulació.L’aprovació de la LEC obra laporta a la desregulació del sector.Fins ara el Decret 282/2006 de 4de juliol regula les condicions queha d’acomplir un centre per tal depoder ser una llar d’infants. L’es-mentat informe del Síndic deGreuges ja assenyala que el decretva ser un pas enrere en la qualitatd’aquesta etapa, doncs va suposaruna ampliació de ràtios, entre d’al-tres. La publicació del decret vacomportar que un nombre impor-tant de centres que no acomplienaquestes condicions quedessin forade qualsevol control. No obstant,aquests centres segueixen funcio-nant i molts ajuntaments comptabi-litzen les seves places per poder dirque tenen prou oferta encara queles condicions siguin lamentables.El decret marcava com a mínimunes condicions per a totes les llarsd’infants però el projecte de laLEC no marca cap requisit generali ho redueix a un acord amb cadaajuntament.

Art. 54.5. Correspon al Departa-

ment, en col·laboració amb elsajuntaments, determinar els requi-sits que han de reunir els centreseducatius que imparteixen el pri-mer cicle d’educació infantil, refe-rits als aspectes educatius del pro-jecte, les instal·lacions i el personaldels centres. En aquest marc, enque cada ajuntament podrà deter-minar les condicions que tindranles llars d’infants del seu municipi,totes ho podran ser.

En defensa del’ensenyament públic

· No a l’assistencialisme· Ple reconeixement del caràctereducatiu del 0-3· Ple reconeixement del dret del’infant de 0-3 anys a tenir unaplaça pública, gratuïta i de qualitat.Obligació de la Generalitat a ga-rantir-la.· No a la municipalització de les 42llars d’infants del Departamentd’Educació.· No a la política privatitzadorad’externalitzacions dels serveiseducatius i de gestio indirecta deles llars d’infants públiques.· Recuperació de la gestió públicadirecta de les llars municipals pri-vatitzades.· Homologació dels docents pú-blics del 0-3 amb la resta de l’etapainfantil.No es pot esperar més, cal passar al’acció per exigir que es retiri laLEC. El problema del projecte noés que li manqui tal o qual punt, elproblema és que presenta un pro-jecte global de privatització delssistema educatiu a Catalunya pre-nent com a model el concertat. Peraixò es diu que no a aquesta LEC ise’n demana la retirada del projec-te.

Municipalització/privatització i desregulació


SOCIAL

Plataforma per la Defensa de la Barceloneta

Ala Barceloneta ens neguema ser un barri turístic.Estem farts d’una política

urbanística que beneficia només auns pocs, de procesos de participa-ció que només són per quedar bé id’una ciutat on cada cop és mes di-fícil sobreviure.- Després de saber que en els da-rrers quatre mesos s’han concedit55 llicències d’apartaments turís-tics, malgrat que l’Ajuntament s’-havia compromès a perseguir-los, ino a fomentar-los. Són 55 habitat-ges menys.- Després de conèixer la possibilitatque s’eliminin els aparcaments delbarri sense que hi hagi cap alterna-tiva per aparcar, i de saber que estransformaran molts carrers, senseque els veïns poguem decidir quinsni com, malgrat que el Districte s’-havia compromès a fer un barri per

a i amb els veïns.- Després d’assabentar-nos que nos’ha canviat res del pla dels ascen-sors, que segueix vigent, sobrevo-lant el barri i els seus veïns ambmenys ingressos com un voltor ca-rronyer; que no hi ha cap paper, capacord formal per a canviar el pla,malgrat que la regidora ha anunciata bombo i plateret que modificariael pla i que fins s’esforçaria peranul·lar-lo.- Després de saber que 1.220.000euros de la Llei de barris es destina-ran al Taller Barceloneta i als seusprogrames de participació; sabentque el que ells anomenen "partici-pació" és només una consulta alsveïns per quedar bé; mentre prome-ten fer un barri a mida dels veïns ibuscar solució als problemes so-cials i d’habitatge que hi ha en unbarri popular que lluita per conti-nuar sent-ho.- Després de constatar que perquèla Llei de barris beneficiï realment

els veïns i veïnes, haurem de tornarescarrassar-nos-hi; perquè 740.000euros de la Llei de barris es dedica-ran a construir l’Esplai de mar, ambuna empresa privada que ho gestio-narà i en treurà beneficis; malgratque s’havien compromès a invertiren benefici del veí i no del lliuremercat: inversió pública i beneficiprivat.- Després de veure com l’Ajunta-ment ha donat el vist-i-plau a la pu-jada de tarifes del Club NatacióAtlètic Barceloneta, tot i haver pro-clamat que el que volen és ajudar lagent gran i els jubilats.- Després de veure dia rere dia comveïns de tota la vida, o que vanvenir i van decidir quedar-se, hande marxar perquè l’especulació elsfa fora del barri i l’Ajuntament nofa res per regular els preus; tot i lespromeses en temps d’eleccions deprotegir el veí i de garantir el dret al’habitatge.- Després de comprovar que els

veïns no comptem si no som rendi-bles econòmicament i veure coms’inverteix més en equipaments peral turisme (Hotel Vela, Bus Turís-tic) que en solucionar els proble-mes del barri; després d’adonar-nos, cada cop que es rescindeix uncontracte de lloguer o quan l’Ajun-tament negocia amb el Port (HotelVela i Nova Bocana), que no pot serque els pobres visquem davant delmar…- Després de tot això, tornem a tenirclar que si no ens volen sentir, ensfarem escoltar; que si no ens volendavant del mar ens n’hauran detreure a la força; que si intenten fer-nos enfrontar entre nosaltres (totdient que és el veí el que especula ioblidant que és l’Ajuntament quiregula) ens unirem i deixarem clarque la Barceloneta no és un barriturístic sinó un barri popular i queseguirà sent-ho.Per tot això, exigim:- L’anul·lació definitiva del “pladels ascensors”.- El tancament de tots els aparta-ments turístics, que no es concedei-xi cap més llicència, i la conversiód’aquests pisos en habitatges delloguer social.- Que no s’eliminin places d’apar-cament si abans no hi ha una alter-nativa clara sobre on aparcar a preupopular dins del barri, així com uncompromís que no es concediranmés terrasses de bar en carrers pea-tonalitzats.- Regular els preus dels habitatges,sobretot els de lloguer.- Rebaixar les quotes del CNAB(sobretot per als jubilats), i compro-mís que cap equipament públic tin-drà gestió i beneficis privats..- Que s’inverteixin els diners de laLlei de barris en solucionar els pro-blemes d’especulació existents(construcció d’habitatge de lloguersocial i adquisició d’edificis amb lamateixa finalitat per a les personesque viuen al barri actualment), i elsproblemes socials (sostre per alssense-sostre, construcció d’una es-cola-bressol, ajuda a les famílies al’atur…)- Frenar l’especulació al barri i pro-tegir els veïns amb mesures i com-promisos reals i no només ambbones paraules.Et convidem a adherir-te a aquestmanifest amb la teva firma. Vine els dissabtes al matí a la plaçadel Poeta Boscà i els dilluns, di-marts i dijous de 17 a 19h al carrerPescadors 49. L’assemblea de la Plataforma per laDefensa de la Barceloneta i l’AVVl’Òstia és cada dimarts a les 20h aPescadors.

La Barceloneta és un barri popular

i no un lloc per especular

DossierInformatiusobre les PenesMulta


“Què és una pena-multa?” és undossier informatiu de 30 pàgines

editat l’abril de 2009, que inclou elssegüents apartats:- què és una pena de multa?- insubmissió a les penes-multa- diferents casos repressius- orientacions legals- manual d’insolvència- dossier jurídicUna pena de multa és un concepteque apareix arran de la reforma delcodi penal de 1995 i retocat el 2003que consisteix en una condemnaeconòmica fruit d’un procés judi-cial per delictes o faltes que es potsubstituir per penes privatives dellibertat al propi domicili o a uncentre penitenciari. Amb aquesttipus de condemnes, una personapot entrar a la presó per impaga-ment d’una multa i la impossibilitatde ser embargada.La pena de multa es fixa en les sen-tències amb una duració i unaquantia econòmica concreta: l’ex-tensió mínima serà de deu dies i lamàxima de dos anys i la quota dià-ria tindrà un mínim de 2 euros i unmàxim de 400.Els jutjats tindran en compte la si-tuació econòmica del condemnat,segons el seu poder adquisitiu, elsseus ingressos, les obligacions o lescàrregues familiars. Si la condem-nada no satisfà voluntàriament oper embargament la multa imposa-da, quedarà subjecta a una respon-sabilitat personal subsidiària d’undia de privació de llibertat per cadadues quotes diàries no satisfetes.També es podrà acordar que la res-ponsabilitat subsidiària es complei-xi mitjançant treballs anomenats enbenefici de la comunitat.

Més informació icontactes:

[email protected]

>>> Descarrega’t el dossier a:www.moviments.net/noalplacau-fec/

Jordi Martí

Sento de fons els timbals querepiquen mentre milers depersones endolades om-

plen els carrers per seguir les des-pulles d'un ésser torturat que uncop mort, suposadament, ressusci-tarà per salvar-les. Al voltant d’a-quest suposat poder per sobreviu-re a la mort del cos, s’ha construïtun dels edificis totalitaris que méstranscendència ha tingut en lesvides de les persones que vivim enaquest tros de món en tota la nos-tra història.La victòria del cristianisme va ferdesaparèixer gairebé tots els“pensadors del cos" que l'antiguitathavia vist néixer i pensar. Alhora,Plató va ser construït com a granreferent únic i el cristianisme el vabanalitzar per fer-lo entenedor a lagran massa. Hi ha dos móns, enun el cos pateix i es conhorta pelpatiment, i en l'altre l'ànima gau-deix de la vida eterna si l'estadaentre els mortals ha estat l’"ade-quada". Per això cal dominar elcos, per això cal negar el cos, peraixò cal esclavitzar el cos.La Setmana Santa cristiana, mésenllà del folklore, és un bon mo-ment per parlar dels que, abansque nosaltres, han reivindicat elcos i han negat aquesta falsa vidadel més enllà que amb tanta propa-ganda anuncien els capellans d'a-hir i d'avui. Parlem de Leucip.Leucip és un filòsof grec de la vidadel qual es tenen molt poquesdades, de fet molts autors han dub-

tat sobre si era un home o unadona, sobre si era un pseudònimque utilitzava Demòcrit i fins i totsobre la seva existència. El cert ésque la seva obra sí que existeix iens ha arribat.Michael Onfray, en el primer volumde la seva "Contrahistòria de la filo-sofia", titulat' Les savieses de l'anti-guitat', que estic llegint ara, el situacom el primer filòsof hedonista. Noentraré ara en les interessantíssi-mes opinions que porten l'autorfrancès a escriure aquesta petitaenciclopèdia de la filosofia que nosegueix el camí trillat de Plató-cris-tianisme-alemanys perquè ja enparlaré un altre dia, però sí que hofaré sobre el presumpte Leucip.Leucip de Milet (pels volts de 460-370 aC) és un autor sense rostreperò amb obra i algunes cites es-parses en obres d'altres autors queens l’acaben de definir. El filòsof deMilet hi exposa la seva visió delmón, un món que ell veu format peràtoms, buit i moviments, que des-envoluparien els primers dintre delsegon. No hi ha res més. Aquí nohi ha ni reremons, ni ànimes, ni al-tres móns. O bé, si hi són, estanformats per realitats tangibles, per-ceptibles i concretes. Onfray afirmaque "només amb aquesta opció,senzilla, clara i inequívoca, Leucipacosta els homes a un món realimmanent i la seva única dimensiómaterial. La data de naixement dela filosofia coincideix amb el mo-ment en què es despatxen elsmites, les faules i les religions".

Quan els àtoms s'organitzen d'unaforma determinada, aquests provo-quen simulacres, o sigui, imatgesfetes a semblança d'una cosa, re-presentacions. Els déus, en el pen-sament de Leucip, passen a ser si-mulacres. Aquesta física radical isenzilla -alhora que discutible, comtot- inclou la situació dels déus alcostat dels somnis nocturns o lesfragàncies de l'olivera. I que bé quehi estaven allà...En un text de Climent d'Alexandria,

es compararà Leucip a Lykos,dient que els dos pensaven que"l'alegria veritable és l'objectiu del'ànima i que s'obté a través de lescoses belles i la seva contempla-ció". Onfray insisteix que bellesaaquí vol dir plaer, com a excel·lèn-cia, virtut, noblesa... Per tant,aquesta ànima, que també seriatangible i física, obtindria la sevamàxima alegria i felicitat amb elplaer, mai amb el sofriment. Perpensar-hi una mica.


Dinamita de cervell


> EL FAR

ÀCRATES I POETES

L’igualadí JoanFerrer

Ferran Aisa

Joan FFerrer ii FFarriol ((Igualada 11896-MMon-teuil 11978), eera dd’ofici aassaonador, ddoncs,la ccapital dde ll’Anoia eera aaleshores eel pprinci-pal ccentre pproductor ddel rram dde lla ppell. EEljove FFerrer vva éésser aalumne ddel pprestigiósAteneu IIgualadí dde lla CClasse OObrera ii mmoltaviat ees vva aafiliar aa lla CCNT. FFerrer pper llaseva ttasca ssindical ii ssolidària ffou ddetingut iitancat aa lla ppresó MModel dde BBarcelona.L’any 11918 eel ttrobem pparticipant een eel ddeci-siu CCongrés dde SSants dde lla CConfederacióRegional ccatalana, oon ees vva ddecidir lla ccre-ació ddels SSindicats ÚÚnics. FFerrer eera uungran aafeccionar aa lla llectura ii lllegia ttot eelque qqueia aa lles sseves mmans ttant dde ssocio-logia ccom dde lliteratura uuniversal, dd’aquestamanera eels oobrers mmanuals ss’anaven iil·lus-trant. JJoan FFerrer vva ccomençar ttambé aaescriure aarticles aa ppublicacions lles llocals,“Germinal”, ““Sembrador.” El 119 dde jjuliol dde 11936 vva pparticipar aa ll’ocu-pació dde ll’Ajuntament dd’Igualada ii aamb llesforces dd’esquerra cconstituiren eel CComitèRevolucionari, FFerrer oocuparia eel ccàrrec ddeSegon AAlcalde dde lla sseva cciutat. LLa ssevacapacitat pperiodística eel vvan pportar aa ddirigirel BButlletí CCNT-FFAI dd’Igualada ii aa fformarpart dde lla rredacció dde lla ““Soli”. LL’any 11937Joan FFerrer vva éésser nnomenar ddirector ddeldiari cconfederal ““Catalunya”. AAcabada llaguerra ss’exilia aa FFrança oon vvisqué ttotes llespenúries dde lla ddiàspora, ccamp dde cconcen-tració, gguerra mmundial, eetc. FFerrer, ffinal-ment, ss’establí aa PParís, ddes dd’on vva ccol·la-borar aa lla rreorganització dde ll’organitzacióconfederal aa ll’exili. DDurant mmolts aanys ffouel ddirector dde ““Solidaridad OObrera” ddeParís, pposteriorment dde ““Le CCombat SSyndi-caliste” ii vva ccol·laborar aa lles ppublicacionsllibertàries ““Umbral”, ““Cénit”, ““Espoir”,“Terra LLliure.”.. Escrigué ccentenars dd’articles qque aalgundia ss’haurien dde rrecollir een uun vvolum pper fferjustícia aa ttots aaquells qque nno vvan ddeixarmai qque ss’apagués eel ffoc dde lla ttorxa. Entre lla sseva oobra ddestaca eel lllibre mmemo-rialista ““Costa AAmunt”, oon aaplega lles vvicis-situds dd’ell mmateix ii dde mmolts ccompanys ddeviatge. FFerrer, aa mmés, vva eescriure pprosa, tte-atre ii ppoesia, ““Garbuix ppoètic” nn’és uunexemple. ÀÀngel SSamblancat lli vva eescriureel ppròleg, een qquè ddeia: “No éés eestrany ddoncs, qque een uun aambienton ees ffeia aart aamb eel ccuir, FFerrer sse’n ttra-gués uun ccor dd’amant ––de PPetrarca- ii ddepensador pplatònic, ssempre aamb ddomini ddelseu PPal·las pper ssa MMusa ccom ddeu oocórreren qqualsevol ggènere dde llira aamb ccordes...”. El ““Garbuix ppoètic” dde FFerrer cconsta ddetres pparts: ““Aigües dde bbroc” ((proses llíri-ques), ““intermedi” ((poesia) ii ““La ffira dde llaveritat” ((comèdia). EEl lliterat ccatalà FFerrerva pparticipar een ddiversos JJocs FFlorals dde llaLlengua CCatalana aa ll’Exili, ii ll’any 11949aconseguí éésser ppremiat pper lla ccomposició“Oració aal ppa”. Els sseus ppoemes dd’Intermedi ffan rreferèn-cia aals ddifícils ttemps ddels aanys qquarantacom ““Pedrera dde MMagrí”:“Pedrera lla dde MMagrí, a ccent mmil lllegües dde mmi Amagridora ppedrera!, Tast dd’infern, mmalson, ccendrera, lloc dd’anar ii dde mmal ssortir”.

Leucip de Milet i laSetmana Santa

Negres Tempestes

Divendres 5 de juny a les19.30h al Tercer Assalt. Mi-

quel Amorós, historiador i analistasocial. "L'anarquisme valencià du-rant la República i la guerra Civil"Tractem la fundació de la FAI, de lacultura llibertària com a cultura declasse, de la lluita entre reformistesi revolucionaris dins la CNT, de laformació de la Columna de Ferro,de les col·lectivitzacions, del tras-balsament ideològic del movimentllibertari amb la col·laboració políti-ca, i de la contrarevolució republi-cana i stalinista a la reraguarda.Dissabte 13 de juny a les 19h alCasal Popular de Les Corts "Colò-nia Castells”. Josep Lluís Bláz-quez, del Centre de Documentaciódel Casal Popular de Castelló. "Elmoviment obrer durant el postfran-quisme i la transició. Un cas co-marcal: La Plana"

Repassarem els conflictes origi-nats amb l'aparició de noves for-mes de treball a una comarca emi-nentment agrícola, passant per lalegalització dels sindicats, les va-gues, l'antifranquisme, i la cons-ciència de classe i nacional. Totaixò sense deixar de banda el sec-tor citrícola, fortament arrelat coma conseqüència de la profusió deminifundis per tota la comarca.Diumenge 14 de juny a les 19h alCSA Can Vies. Documental "SerJoan Fuster" de Llorenç Soler,2008A partir de l'arxiu literari i fotogràficde l'escriptor i d'altres fonts docu-mentals, i de les declaracions demés de trenta persones que el co-negueren, es construeix un retratintel·lectual i humà de l’assagista iarticulista Joan Fuster, i impulsorde la modernització del País Valen-cià en uns temps molt difícils, desd'una perspectiva crítica i rigorosa.

Divendres 19 de juny a les 19h alCSO La Nova Carboneria. JordiMuñoz, professor de Ciències Polí-tiques de la Universitat PompeuFabra. "El País Valencià serà d'es-querres o no serà? Estructura so-cial i conflicte identitari al País Va-lencià"Els conflictes al voltant de la identi-tat col•lectiva dels i les valencianesque es van donar a redós de latransició sovint han estat analitzatssense tenir en compte el rerefonssocial. En aquesta xerrada oferi-rem un breu repàs als termes prin-cipals del conflicte conegut com la'Batalla de València' tot fent espe-cial èmfasi en el paper de la burge-sia valenciana, les bases socialsde l'anticatalanisme i la vinculacióentre el valencianisme fusterià i lesesquerres valencianes. Una anàliside classe del conflicte identitarique ens aportarà algunes de lesclaus per entendre'l, i per interpre-

tar també el País Valencià d'avui.Diumenge 21 de juny a les 19h alCSA Can Vies. Documental "Delroig al blau. La transició valencia-na" de Llorenç Soler, 2004La transició política propicià l'esce-nari ideal per a fer esclatar el con-flicte sobre la identitat dels valen-cians, que condicionaria el seufutur democràtic. La formulaciód'una nova concepció nacionalistade la valencianitat, assumida perpart de l'antifranquisme, colisionàamb l'arrelat regionalisme defèspels sectors socials més conserva-dors, tenint com a resultat un delsepisodis més convulsos de la re-cent història valenciana. En un te-rreny guanyat per la visceralitat, lairracionalitat, la manipulació i la de-magògia, uns i altres, persones iformacions polítiques, tractarend'adaptar-se a les circumstànciesper tal d'assegurar-se un espai a lanova societat que es vislumbrava.

Jornades a Barcelona sobre el País Valencia (del 5 al 21 de juny)



Contra l’actualitat(1)

Carlus Jové

L’actualitat nno éés eel ppresent; nni ttan ssolsun ttemps mmés iimmediat qque eel ppresent.

L’actualitat éés lla ddissolució ddel ppresent mmit-jançant lla sseparació ddels ddiferents eele-ments qque eel cconformen. EEl ccaràcter uunita-ri ddel ppresent éés rreemplaçat pper lla ssemprefragmentària rrealitat dde ll’actualitat, ggene-rant uuna iinfinitud dde ppetites iilles aaïlladesque mmai aarriben aa fformar uun aarxipèlag. Així, lla rrealitat cconvertida een aactualitatse’ns aapareix ccom aa qquelcom iinabastableper aa ll’individu, ttot ii eel sseu vvertiginós ggraude ggestionabilitat. L’actualitat, pprecisament, ees ccaracteritzaper lla iidea dde ggestió dde ssuccessos aaïllats,en ooposició aa lla iidea dd’acció qque aacom-panya eel ppresent, lla qqual éés eentesa hhabi-tualment ccom uun mmoviment ddins uun ttotcomplex ii uunitari. L’actualitat, een ccanvi, nno ppot sser ccomplexa,per ddefinició, ccar éés uuna ddisbauxada rreco-pil·lació dde mmembres ssolts. LLa sseva ccom-plexitat rrau ttan ssols een aaquesta ddisbauixa iila iimpossibilitat dde ffer-sse’n uun mmapa dde tte-rritori.El ppresent ees ccaracteritza pper uun ““sentir-sseaquí”, uun ““estar aactuant” een qquè eel ssubjectees cconfirma ccom aa ttal. LL’actualitat, ppel ccon-trari, éés uun cconstant ““escolar-sse dde llesmans” een qquè ll’individu nno ppot ssinó ccon-templar; eel ssubjecte, een lla mmesura qque eelsubjecte éés aaquell qque éés ddefineix pper llaseva ccapacitat dd’acció, ddesapareix. EEl sseulloc éés oocupat pper ll’individu qque oobservaperò nno aactua, qque vveu pperò nno ccomprèn,que ssap pperò nno cconeix, qque oopina pperò nnorealitza eel sseu ppensament... L’actualitat éés eel ttemps iideal dde lla ssocietatespectacular.Dins ll’actualitat lla iideologia pperd lla rraód’ésser, ccar nno tté oon ssubjectar-sse. LLescoses ssucceeixen ii, ccertament, hhi hha qquiles ffa ssucceeir; pperò lla iidea dde ccos ssocialunitari qque vvincula lles ddiferents aaccions,sotmetent-nne uunes aa uunes aaltres, vvincu-lant-nne uunes aa uunes aaltres, ddesapareix pperdonar ppas aa uun ttot-nno-rres pparcelari qque nnoes ppot aafrontar ccom aa ttotalitat, jja qque mmaiés ““un”, ttan ssols mmultiplicitat. La iideologia ddesapareix, een cconseqüència,perquè lla iideologia éés nnecessàriamentuna iidea ddel ttot, dde ll’ú. Davant ffets iisolats, eemperò, ttan ssolspoden ddonar-ss’hi iidees cconcretes, dde rràpi-da ccaducitat, ddesvinculades eentre ssi, iin-connexes dde ttota rrealitat mmés eenllà dde llaseva eefectivitat.Dins ll’actualitat nno tté ssentit eel ““tot oo rres” cca-racterístic dde lla iideologia. UUna ssempre ppre-ferible ttercera vvia éés lla qque ssortirà aal ppasper ggarantir qque ““res” nno ccanvia oo, eel qqueés een eel ffons eel mmateix, qque ““tot” ccontinuaigual. L’actualitat, pper ttant, nno aadmet eels ccanvisperquè eella mmateixa ees cconcep ccom aamòbil, ttot ii mmai ssortir ddel sseu ppropi eeix.

> DES CARTES MAUDITESEl periòdic Diagonalafronta una nova etapa Col·lectiu Editor del Diagonal

El passat 30 de abril el periò-dic quinzenal Diagonalcomplia 101 números. Des-

prés de quatre anys demostrantque és possible treure al carrer unquinzenal sense grups econòmicsni partits polítics darrere, sustentaten milers de subscripcions i orga-nitzat de forma assembleària, Dia-gonal inaugura una nova etapa.Ens reinventem per a funcionar mi-llor, per a entendre i explicar els es-deveniments en profunditat i per aseguir reflectint alternatives i pro-postes de canvi social. L’estructurade seccions del periòdic canvia pera millorar la nostra organització in-terna i per a millorar l’enfocamentinformatiu pel qual apostem desdel principi, interpretar la realitatd’una forma integradora.A partir d’ara, els esdevenimentsen el plànol econòmic, polític i me-diambiental s’abordaran conjunta-ment en una mateixa secció, jaque estan estretament vinculats.La secció de "Sabers" inclouràtemes de memòria històrica, cièn-cia, noves tecnologies, mitjans decomunicació i altres àmbits. L’opi-nió de lectores i lectors tindrà majorcabuda a l’unir-se la secció de"Cartes i Debat", i es crearà unapartat de "Serveis" amb recursosd’utilitat que van des de les recep-tes econòmiques a propostes per adefensar-se de les hipoteques. Laperspectiva dels moviments so-cials seguirà sent l’eix del projecte is’incorporarà de forma transversalen totes les seccions, unint les llui-tes amb les temàtiques i contextosque treballen. La secció "Proximi-tats" desapareix per a donar pas a"En Moviment", que realitzarà pa-

noràmiques en profunditat sobremoviments i organitzacions socialsconcrets.En aquesta nova etapa, el dissenyserà més atractiu i amb recursosmés diversos, alternarà formatscurts i llargs i s’incorporarà l’humora totes les seccions. La nostra webserà més útil, ja que s’actualitzaràdiàriament amb continguts que nohan tingut cabuda en l’edició im-presa i rebrà comentaris de visi-tants.Aquest canvi respon, d’una banda,a les demandes que hem anat re-bent quant a fer un periòdic ambun format més flexible i obert a laparticipació i, per un altre, a la reite-rada necessitat del col·lectiu d’or-ganitzar millor les seccions i repar-tir el treball.La primavera passada vam obrirun procés de discussió en elcol·lectiu amb diversos plenaris ivam començar a consultar a gentsubscrita i lectora. A més d’obrir l’a-dreça [email protected] per a recollir propostes,vam iniciar una gira de trobadesamb subscriptors que ens ha dut amés de deu ciutats de l’Estat. Mal-grat les limitacions temporals i ladificultat per a articular el procés,hem intentat dotar-lo de la màximahoritzontalitat.Obrim aquesta nova etapa a unpas d’assolir les 5.000 subscrip-cions, l’objectiu que ens marquemel 2005. En quatre anys, hem pas-sat de 1.300 a 4.500. Un 25 %s’han aconseguit en els últimsmesos, en plena crisi, el que de-mostra que cada vegada més gentaposta pels mitjans alternatius, in-dependents i contrainformatius.I cada vegada som més: al col·lec-tiu editor, format per una trentena

de persones, s’han unit milers depersones que col·laboren des detot el món; han sorgit les separatesmensuals de Cantàbria i Aragó, ala qual s’ha sumat recentment unaaltra a Iruña i s’estan gestant re-daccions a Astúries i Canàries.Volem donar-vos les gràcies per-què res d’això existiria sense laxarxa de col·lectius, organitzacionsi persones que doneu suport elprojecte.Encara que seguim avançant, en-cara queda molt per a convertir-nos en un periòdic viable econòmi-cament i que informi sobrel’actualitat dels moviments socials.

Per això ara més que mai necessi-tem el suport de tota la gent que hofa possible: lectors/es, subscrip-tors/es, lluites socials, mitjans alter-natius, independents i comunita-ris… Si teniu ganes i tempsdisponible, podeu escriure a [email protected] animem a recolzar-nos enaquest nou canvi perquè tot no se-gueixi igual, per a dinamitzar i fermés creatiu Diagonal i incidir deforma eficaç i constructiva en la re-alitat, proposant i afirmant altres re-lacions socials.Més informació:www.diagonalperiodico.net

“OCAÑA. RETRATO INTERMI-TENTE”Ventura Pons (1978)Visió intimista del pintor andalúsJosé Pérez Ocaña, un personatgeque va marcar la vida popular a laBarcelona dels anys setanta.

Pel·lícules

“WORKING MAN’S DEATH”Michael Glawogger (2005)Documental sobre l’explotació labo-ral i la misèria que pateixen actual-ment els obrers a diferents països:Nigèria, Indonèsia, Xina, Pakistan iUcraïna.

“VIRIDIANA”Luis Buñuel (1961)Comèdia negra irreverent en contrala religió que va provocar les ires delVaticà i la censura franquista, Contéla famosa escena de la recreació delSant Sopar de Leonardo.

“RECURSOS HUMANOS”Laurent Cantet (2000)Una intel·ligent aproximació al fun-cionament de les oficines de recur-sos humans en el món laboral actuali a l’actitud del sindicalisme i la presade consciència dels treballadors.

Equipo CEDALL

Acaba d'aparèixer a la paginaweb del CEDALL el nou i-book de l'historiador Joan

Zambrana, “El anarquismo organi-zado en los orígenes de la CNT-Tierra y Libertad 1910-1919” queens endinsa en alguns aspectespoc coneguts de l'anarquisme ibè-ric en els temps de constitució ifiançament de la CNT. A través d'un buidatge exhaustiudel periòdic anarquista “Tierra y Li-bertad” l'autor ha pogut inventariartrossos dispersos de la “realitat lli-bertària” que fins a avui ens erendesconeguts i que podran ser d'uti-litat per a nous treballs d'interpreta-ció sobre la gran influència socialde l'anarquisme ibèric en el nostrepaís. El treball s'inicia amb una recopila-ció de tots els articles que aparei-xen en la publicació anarquista, as-senyalant el nom de l'autor i unapetita explicació de contingut, pas-sant posteriorment a l'enumeració iselecció d'alguns editorials de “Tie-rra y Libertad” que ens assenyalenles preocupacions i temàtiquesmés importants de l'anarquisme

organitzat en l'Estat espanyol. En segon lloc se'ns avança un“mapa” de recepció de la premsallibertària que ens ressalta i situa al

voltant de 1000 poblacions en l'es-tat espanyol i 300 poblacions enl'àmbit internacional, on el porta-veu àcrata arribava amb una certaregularitat, indicant-nos el graud'importància que va adquirir lapremsa llibertària durant aquestaèpoca. Finalment l'autor ha inventariat elsdiversos grups anarquistes queapareixen nomenats i assenyalatsen “Terra y Libertad” i que en laseva totalitat sumen al voltant de600 grups d'afinitat en l'àmbit de lageografia espanyola i 150 grupsàcrates en un espai internacional. En aquest mateix capítol s'han his-toriat els variats intents que vandesenvolupar els grups anarquis-tes per a arribar a un nivell de coor-dinació estable en l'Estat espanyolque anés més efectiu i eficaç per a

desenvolupar i ampliar la influènciade l'anarquisme ibèric en els seusaspectes organitzatiu i propagan-dístic. Per posar un exemple dels diver-sos centres d'interès que “Terra iLlibertat” enumera podem assen-yalar els següents: la interrelació isuport a la CNT, la defensa de lacondició lliure i igual de la dona enrelació a l'home, la necessitat de larevolució social com marc neces-sari per a superar el capitalisme iarribar a una societat anarquista,l'aposta per una educació no cas-tradora i llibertària, la critica al pa-panatisme polític de la Restauracióque “gens fa” i “molt diu”, la solida-ritat i organització de les lluitesobreres, la defensa dels presos so-cials i polítics, la solidaritat amb lesrevolucions mexicana i russa, etc...

L’anarquisme organitzaten els origens de la CNT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de200926

Catàleg del’Exposició"PedagogiesLlibertàries. Lescultures de lallibertat enl’anarquisme ibèric"L’exposició ""Pedagogies LLlibertàries", rrea-litzada aa iiniciativa dde lla CCGT dde BBurgos,que eestà rrecorrent ll’Estat eespanyol dde llamà dde lles FFederacions LLocals dde lla CCGT iidels SSindicats dd’Ensenyament, jja ccontaamb eel sseu ccatàleg, eel qqual ttambé ees ppre-senta ccom uun mmaterial ppedagògic ii fforma-tiu pper aal sseu úús een eescoles, iinstituts ii ccen-tres ssocials ii eeducatius. AA ppartir dd’aquestmoment, ccada llloc pper oon ppassi ll’Exposiciótindrà èèl lllibret ccom eexpressió ddel qque ll’ex-posició ddescriu ii eexplica…L’Exposició cconsta dde 115 ppanells, een eelsquals ss’oferix uun rrecorregut pper lles ddife-rents tteories lllibertàries ssobre eeducació iies rrecuperen aalgunes dde lles nnombrosesexperiències qque aal lllarg dde lla hhistòrias’han pportat aa tterme ii sse ssegueixen ddesen-volupant. DD’aquesta fforma vvolem ccontribuirno nnomés aa lla rrecuperació dde lla mmemòriahistòrica ppel qque cconcerneix aa ll’ensenya-ment lllibertari, uun ddels ppilars ffonamentalsde ll’anarquisme, ssinó qque ttambé vvolemoferir aalternatives ppedagògiques aa ll’educa-ció aautoritària, jjeràrquica ii ccompetitiva qqueavui ddia eens vvolen ttornar aa iimposar ggo-verns ii ppartits ppolítics. AAquesta eexposició llavolem ddifondre pper iinstituts dd’ensenya-ment, ccentres dd’educació ppermanent, uuni-versitats, eentitats cculturals ii, pper ddescomp-tat, pper ttotes lles sseus dde CCGT.Per aa mmés iinformació ii ddemanar ll’exposi-ció, ccal eescriure aal ccorreu: [email protected]és iinformació ssobre ll’exposició:www.cgt.org.es/spip.php?article1215Per ddescarregar eel lllibret-ccatàleg dde ll’expo-sició, aaneu aa: wwww.cgt.org.es/spip.php?ar-ticle1366

Exposició sobre lacrisiEs ttracta dd’una ssèrie dde ppanells eeditats pperla CCGT, BBaladre ii EEcologistes een AAcció qqueconformen uuna eexposició qque aanalitza llacrisi eeconòmica, ssocial ii aambiental qqueestem ppatint. Els ccontinguts ddels ppanells ssón eels sse-güents:- CCom ffunciona eel ccapitalisme?- CCauses dde lla ccrisi- CConseqüències ddel ccapitalisme: lla ccrisiglobal- AAlternativesUs cconvidem aa cconsultar ii uutilitzar aaquestaexposició een lles vvostres aactivitats, llocals,etc. Podeu ttrobar ii ddescarregar eels ppanells eenla ssegüent aadreça: wwww.ecologistasenac-cion.org/spip.php?article13506Hi hha vversió een ccatalà.Creiem qque éés uun mmaterial mmolt ccomplet,tant pper lles sseves aanàlisis ii pplantejaments,com ppels iinteressants eexemples qque iincor-pora; aatractiu, ggràcies aa ll’equilibri eentre iin-formació eescrita, ggràfics, ttaules ii ffotogra-fies, qque ffacilita lla sseva llectura; ii ddirigit ttanta aactivistes ssocials ccom aa ppersones aambconeixements bbàsics ssobre eeconomia iitemes aambientals.

Pàgines web

> MÉS MEDIA

ÉDITIONS RUEDO IBERICOhttp://www.ruedoiberico.org/ruedo.phpWeb de la mítica editorial antifranquista. Aplega nombroses dades sobre aseva història, els llibres publicats, els autors, fotografies, documents, notí-cies, etc.

EDITORIAL VIRUShttp://www.viruseditorial.net/Virus editorial és un projecte col·lectiu autogestionat dedicat a l'edició i dis-tribució (comercial i alternativa) al servei dels moviments socials i de leseditorials afins.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA


“Un planeta demetrópolis (encrisis). Explosiónurbana y deltransportemotorizado,gracias alpetroleo.”

RAMÓN FERNÁNDEZ DURÁNEcologistes en Acció (Libros enAcción), Baladre, Zambra i CGT.63 pàg. Any: 2009.

Nota de premsa

Un altre text fonamental deRamón Fernández Durán.

Clar i contundent sobre l’inici de lafi de l’era dels combustibles fòssils.Les interrelacions amb la crisi fi-nancera, econòmica, alimentària,climàtica i ecològica agreugenaquesta situació. Si es vol saberque està passant en el món desd’una perspectiva crítica i ecologis-ta aquest és el millor aperitiu per aconèixer-lo.Un planeta de metròpolis (en cri-sis), forma part del llibre en curslent de redacció sobre crisi energè-tica mundial i col·lapse civilizatoride Ramón Fernández Durán.El text realitza un recorregut pelsprocessos d’urbanització mundialen els últims cent anys, i és una deles peces de l’anàlisi del segle XX,a la qual es dedica una especialatenció a causa de la importànciade la dimensió espacial en el capi-talisme global. En ell no s’abordal’evolució del món rural al llarg del

passat segle, doncs aquesta anàli-si s’efectua en altra part del futur lli-bre, encara que s’apunten nexesamb ell.La crisi global multidimensional enmarxa, de caràcter financer, eco-nòmic, alimentari, climàtic i ecolò-gic, amb forts i deterninants interre-lacions amb la crisi energèticamundial, a la qual se suma la crisid’hegemonia d’EEUU, es manifes-tarà especialment en les metròpo-lis, d’aquí la importància de conèi-xer la realitat del "planeta demetròpolis" que presideix la realitaturbana del segle XXI.Igualment, un element fonamentalde l’actual crisi financera interna-cional és la seva interrelació ambla crisi immobiliària mundial, i en-cara que aquesta s’ha desenvolu-pat especialment en els últimsanys, i no és l’objecte específic d’a-quest text, doncs serà analitzadamés endavant, el present treballpermet entendre com al llarg de lestres últimes dècades, principal-ment, es van asseure les basesper al batibull immobiliari que hasacsejat, i sacseja, gran part delplaneta.

"La cara foscade Bolonya"

Assemblea de Personal Docent i

Investigador i Personal d’Adminis-tració i Serveis.Edicions Bellaterra 2009.

Nota de premsa

El llibre "La cara fosca de Bolon-ya" inclou diversos articles que

tracten tant sobre la mercantilitza-ció de la universitat pública comsobre la "brutal i mediàtica" descà-rrega policial al moviment estu-diantil universitari a Barcelona del18 del passat mes de març.Una eina de denúncia contra elmodel d’implantació neoliberal delPla Bolonya a l’àmbit de l’Estat es-panyol.El llibre arrenca amb diversos arti-cles que serviran al lector per fer-se una idea prou clara de quina ésla situació de partida en tot aquestdebat educatiu. Conclou amb dosmanifestos que al moment d’editar-se aquest volum estan sent signatsper professors, investigadors i per-sonal administratiu i de serveis dela Universidad Complutense deMadrid i de la Universidad de Zara-goza, una manera de fer avinentque la iniciativa de l’Assemblea dePDI-PAS catalans ha obtingutressò més enllà. Aquesta incorpo-ració de treballadors/es universita-ris a la denúncia pública del quepretén ser la reconversió universi-tària que està en marxa, i uns al-tres signes, com la interrupció d’a-quest procés a Facultats com lad’Econòmiques de l’UAB i la de Fi-losofia de la UB, són proves espe-rançadores que demostren finsquin punt s’equivocaven aquellsque deien que la lluita d’estu-diants/es i ara també de profes-sors/es contra Bolonya era inútil.Ha valgut i valdrà la pena conti-nuar-la.Des de l’enllaç que us passem acontinuació es pot descarregar latotalitat del llibre en format digital. http://assembleapdipas.universi-dadpublica.net/sites/default/files/La_Cara_Fosca_de_Bolonya.pdf

“La Lleidaanarquista.Memòries d'un

militant de laCNT durant laRepública, laguerra civil i elfranquisme” .

CÉSAR BROTO VILELLAMIQUEL ÀNGEL BERGÉSSAURAPagés Editors. Lleida 2006

Nota de premsa

La vida de César Broto abastaprácticament tot el segle XX i ho

fa des de la militància anarquista iconfederal: a Lleida fins a la Gue-rra Civil i a Barcelona i Madrid (se-cretan nacional de la CNT clandes-tina l'any 1945) sota el franquisme,fins que fou empresonat. Broto pa-teix tres anys de guerra i més devint de presó. Les seves memòriesens atansen al dia a día d'un mili-tant de la CNT durant la SegonaRepública, en una Lleida allunyadai, alhora, equidistant dels dos cen-tres tradicionals de l'anarquismeespanyol, Saragossa i Barcelona.Lectures, familia, condicions detreball i condicions socials, el mónsindical, paisatges urbans ja des-apareguts, personatges lleidatansde l'esquerra dels anys trenta obli-dats sota la dictadura... I explica deprimera mà com es va formar i comactuava l'anarquisme a les comar-ques de Ponent.

Llibres

ALTERNATIVE LIBERTAIREwww.alternativelibertaire.org/Revista mensual d'Alternative Liber-taire, organització comunista llibertària francesa,

Revistes

PARAULES PER LA PAUFull informatiu que edita la Coordi-nadora Tarragona Patrimoni de laPau.www.tinet.org/~tgnapau/

ILLACRUAwww.illacrua.catRevista mensual alternativa delsPaïsos Catalans, editada per l’Associació Cultural Illacrua.

EKINTZA ZUZENAwww.nodo50.org/ekintza/Històrica revista llibertària editadades del Pais Basc,[email protected]

> L’ACRATOSCOPI

¿Els Ramones erenun grup de Dretes?

Jaume Fortuño

Recordo lla ddecepció qque eem vva ssupo-sar ssaber qque ddes dd’un ddels mmeus

grups PPunk dde ssempre, ees rrecolzava llespolítiques ddels uultra nneoconservadorsnord-aamericans ccom RRonald RReagan iiBush ppare. NNo ccabia een lla mmeva iingènuaconstrucció aadolescent dde lla rrebel·lió aa ttra-vés dde lla ccontracultura, qque aaquells 44grenyuts ggamberros iirreverents ffossin ddedretes, ii ddefensessin aallò ccontra eel qquecrèiem llluitar. BBé, een rrealitat vva sser uun ddelsseus mmembres qqui vva pportar aal ggrup aaaquesta pposició ppública; een JJohny RRamo-ne aamb lla sseva ccantarella dde ““god bblessBush ppresident”. JJohnny vva ppassar 22 aanysde lla sseva jjoventut iinternat een uun eescolamilitar, oon lla dduresa dde lla ddisciplina eel ccon-vertí een uun rrebel. PPerò aaixò ccanvià aa ppartirdels 220 aanys, eedat aa lla qquè eel rrentat dde ccer-vell qque hhavia ppatit ffeu eefecte ii ees ddeclaràconservador, ttal ccom ssintetitza een lla ssevafrase; ““la ggent ssempre éés lliberal qquan eesjove, pperò jjo eespero qque ccanviïn qquanvegin ccom ees eel mmón dde ddebò”, uuna oopinióentranya pper aa uun gguitarrista PPunk. PPerò nnotant pper aa aalgú qque ees ccapaç dde ddir aa RRock-deLuxe: ““vam rrespirar mmés ttranquils eensaber qque RReagan eestava bbombardejantLlívia.” II aaixí een JJohnny vva vviure eessent uunfatxa ffins ll’any 22004, een qque mmorí rrecol-zant lla iinvasió dd’Irak.Els ccomentaris dde JJohnny RRamone vvantopar aamb lla ooposició dd’un aaltre ddels mmem-bres ddel ggrup; eel ccantant JJoe RRamone,comportant rrepetides bbaralles eentre ttotsdos. JJoe eestava mmés iinclinat aa ddefensar llesvíctimes dde lla iinjustícia ssocial ii aa pprendrepart een ccauses cculturals oo eecològiquesmés vvinculades aa uuna ppostura dd’esque-rres, ii pper ttant rrebutjava ll’imperialisme cca-pitalista ii rreaccionari dd’en JJohnny, qque ssesentia oorgullós dde sser ll’ambaixador ddel ppar-tit rrepublicà een eel mmón ddel RRock, ttal ccom eellmateix ddeclarà aal HHall oof FFame ll’any 22002.Com ssovint ppassa aa lla vvida eels cconflictespolítics ees vvan mmesclar aamb eels aassumptespersonals, ii lla ddona aa qqui JJoe eestimava eesva aacabar ccasant aamb een JJohnny. AAixò vvafer qque eels ddos RRamone nno ees pparlessindurant aanys, ii ttambé iinspirà lla llletra dde llacançó ““The KKKK ttook mmy bbaby aaway”.Amb uun bbaixista ccom een DDee-DDee RRamo-ne qque vva pproposar uuna iimatge dde qquatrebraçalets aamb uuna eesvástica ccom aa pporta-da ddel pprimer ddisc, uun eempresari mmusicalsense eescrúpols ccom een MMarky RRamonedarrere lla bbateria, oo llletres ttan mmilitaristescom BBlitzkrieg BBop, JJudy IIs aa PPunk, CCo-mando, LLet’s GGo oo TToday yyour LLove, TTo-morrow tthe WWorld, lla ffilantropia dde JJoe eeraun ooasi aaïllat, pperò mmalgrat ttot eell sseguiacreient een uun mmón mmillor pper aa nnosaltres.La ddualitat eentre JJoe ii JJohnny iil·lustra llacontradicció qque ccontinuarà ddonant-sse eenel PPunk ffins aals nnostres ddies; ¿¿musica pperla iinsurrecció ppopular oo eentreteniment ccon-trarevolucionari?En mmemòria dde JJoe RRamone

La Panerola, revista del Camp de Tarragona

Cada any els moviments so-cials es veuen obligats apagar desenes de milers

d’euros en els costos de la repres-sió: multes, fiances, advocats, aju-des a preses… Afrontar aquestes despeses provo-ca un desgast sobre les personesque en formen part i una pressióafegida sobre la ja de per sí precà-ria situació econòmica d’aquestsmoviments. D’aquesta forma elpoder, a més del fet de castigar idissuadir, fa que les nostres lluitesper la transformació social es veginlimitades per l’obligació de defen-sar-nos de la repressió. Per això,negar-te a pagar una multa injustaes no només utilitzar la desobe-diència civil contra l’autoritat, sinótambé esdevenir invulnerable alseu xantatge econòmic. Per aixòd’insubmís a les penes multa delpla Caufec va haver de passar 10dies de presó per no pagar unamulta de 60 euros. Ell es troba in-gressat a la presó pel fet d’escalarun gratacels i els que destrueixenla muntanya per la qual passejà-vem podrint-se dels diners que elshi paguem. Parlem amb ell i li femarribar la nostra solidaritat enaquest món al revés.

LLaa mmuullttaa vvee dd''uunnaa lllluuiittaa mmoolltt ccaannyyee-rraa ii llllooaabbllee qquuee tteenniiuu aa EEsspplluugguueessddeess ddee ffaa mmoolltt tteemmppss...... PPooddrriieessppoossaarr-nnooss eenn aanntteecceeddeennttss??Des de l’any 1991 les associacionsveïnals s'oposen a la destrucció dela muntanya d'Esplugues perquèels negocis del totxo i la majoriaabsolutista del PSOE van voler fer

una urbanització de luxe, un parcempresarial amb dos gratacels i unexagerat centre comercial sense elconsens de la població. En totaquest temps l'hem frenat coms'ha pogut amb eines legals i ac-cions penalitzades. Darreramentens estan arribant les conseqüèn-cies judicials de les nostres protes-tes.

CCoomm ii ppeerr qquuèè ddeecciiddeeiixxeess ddeessoobbeeiirrllaa mmuullttaa,, ttoott ii jjuuggaarr-ttee llaa ppeennaa ddeepprreessóó??He tingut una formació ideològicabasada en la desobediència, a noacceptar ni col·laborar amb allò in-just. El pla Caufec és immoral i lanostra oposició “il·legal” ens hacomportat més de 200 denúncies amés de 60 persones. Hem des-obeït les lleis per protestar contraallò injust i la resposta lògica era nocol·laborar amb l’aplicació de lescondemnes. L'ingrés a presó ensho preníem com una acció de pro-testa per tal de visibilitzar la repres-sió als moviments socials per ac-cions tan legítimes com protegir elnostre pulmó natural.

QQuuiinnaa hhaa eessttaatt llaa rreeaacccciióó ddee ll''aappaa-rreellll ddee llaa ""jjuussttíícciiaa"" ddaavvaanntt ddeell ccaassddee llaa tteevvaa ddeessoobbeeddiièènncciiaa cciivviill ii ppoollíí-ttiiccaa??Sempre ens han matxacat a mul-tes i judicis dels quals ens anàvemensortint prou bé. Altres sentèncieso denúncies prescrivien abans d'a-plicar-se la condemna i en aquestahem arribat fins el final del procedi-ment judicial. En un principi vamvalorar que no s'atrevien a decretarl'ingrés a presó perquè la campan-ya prèvia i els comunicats públicsevidenciaven que tindrien certs

problemes d'ordre públic si entravaa la presó. Finalment han hagut decomplir les seves lleis i ordenaruna situació que creiem se'ls hi hagirat en contra per la resposta alcarrer.

QQuuiinn hhaa eessttaatt eell ttrraaccttee jjuuddiicciiaall//ppeerr-ssoonnaall qquuee hhaass rreebbuutt mmeennttrree hhaasseessttaatt ppeerrsseegguuiitt ii aattrraappaatt ppeerr ppaarrtt ddeell''eessttaatt??Conec la dinàmica d'una comissa-ria i anava molt mentalitzat i prepa-rat per assumir l'estada a la presó iper això entenia l'autoritarisme, laprepotència i el tracte com unamerda dels diferents mercenariscom quelcom “lògic”. Per això i pelsotmetiment que es busca dinsd'una presó anava relativamentprotegit. El fet que aprofitessin quejo estava allà tancat per citar-meirregularment a declarar el mateixdia per onze delictes diferentssense poder parlar amb la mevaadvocada ni poder preparar la de-claració quan la resta de personesimputades amb mi no estan cita-des fins l'octubre, va ser un copbaix que no esperàvem.

CCoomm vvaalloorreeuu llaa rreessppoossttaa qquuee uuss hhaaddoonnaatt llaa ggeenntt ddeell tteeuu eennttoorrnn ii ddeellssmmoovviimmeennttss ssoocciiaallss ccaattaallaannss eenn ggee-nneerraall??En general, la gent ha participatdels actes convocats i ha difós eltema, però sempre ens agradariaque tothom estigués fent accionscada dia i imaginant autònoma-ment la manera de convertir l'em-presonament en un altaveu de pro-testa. A Esplugues ha mancatimplicació de moltes persones pera poder fer una campanya de difu-sió per tot el poble, però la solidari-

tat a altres pobles o barris i de dife-rents col·lectius ha estat admirableper a fer 10 dies de lluita perma-nent.

DDeess ddee qquuee vvaauu ddeecciiddiirr dduurr aa tteerrmmeell''iimmppaaggaammeenntt ddee llaa mmuullttaa,, vvaauueessttaarr ddiiffoonneenntt llaa hhiissttòòrriiaa aa ttrraavvééssddee xxeerrrraaddeess,, mmaatteerriiaall,, eell bblloogg,, eettcc..AAllgguunneess ddee lleess ppeerrssoonneess qquuee hhoosseennttiimm hhoo ttrroobbeemm eennggrreessccaaddoorr ii hhiivvoolleemm ccooll··llaabboorraarr ppeerrqquuèè hhii vveeiieemmuunnaa ssèèrriiee ddee pprrooppoosstteess ppeerr aa nnoovveessffoorrmmeess ddee lllluuiittaa.. CCrreeiieeuu ppoossssiibblleeqquuee aaqquueesstteess nnoovveess eessttrraattèèggiieessaarrrriibbiinn aa ccoonnvveerrttiirr-ssee eenn mmoovviimmeennttssddee ddeessoobbeeddiièènncciiaa ccooll··lleeccttiivvaa aa ll''eess-ttiill ddeell qquuee vvaa ssuuppoossaarr llaa iinnssuubbmmiiss-ssiióó??L'objectiu amb la insubmissió a lespenes-multa és el de saturar el sis-tema repressiu de l'Estat. Semprehe pensat que la participació delmàxim nombre de persones en lesmanifestacions i les accions és fo-namental per reduir el cost repres-siu. En aquest sentit, la mili va ser unveritable problema per a l'Estatquan les presons es van anar om-plint de joves insubmisos. Les accions en les que hem estatdenunciades 20 o 30 persones maihan arribat ni tan sols a jutjar-se.Així és que si la gran quantitat degent deixa de pagar multes i no ac-cepta cap pena substitutòria, enca-ra que s'assumeixi o no l'ingrés apresó, el sistema judicial podria en-trar en un procés de col·lapses. Lalluita per aconseguir aquests fruitsha de ser, no obstant, decidida i va-lenta, com ho va ser en el seu mo-ment l'estratègia antimilitarista quees va dur a terme i de la qual hemparlat abans.


“L'objectiu amb la insubmissió a les penes-multa és saturar el sistema repressiu de l'Estat”

INSUBMISSOS A LES PENES-MULTA

Paraules

Jordi Martí Font

AAmmoorrQue hi ha moltes menes d’amor o moltssignificats associats a aquesta paraula ésuna evidència que crec que no cal repetir.Un d’aquests significats, precisament elque fa de motor de bona part de la crea-ció cultural humana és un invent del segleXII. I malgrat ser-nos tan propera en eltemps la seva data de naixença, malgratno ser “natural” sinó “invent”, avui ja ensés imprescindible. Imprescindible per a lafelicitat que dóna la vida viscuda a fons.Un amor que no anul·li ni esdevinguipresó per als presoners o platja final onencallin els nostres vaixells pirates coro-nats amb bandera negra. Un amor quesigui motor de la vida de què volem serprotagonistes i no excusa moral per alcontrol... ni del cos, ni del cor, ni de lament. Un amor que es doni sense espe-rar tornada tot i que en trobar-la aquestaens faci ser els éssers més feliços delmón que coneixem. L’amor cantat senseclixés i viscut sense cuirasses metàl·li-ques. L’amor entres persones lliures quesaben abandonar una part d’aquesta lli-bertat per tal que la felicitat sigui camí i al-hora objectiu. Sense dogmes de capmena però també sense ‘kitch’ de capcolor, sense que sigui refugi de la por ocova dels malsons que el desconeixe-ment dels altres en fa omplir.Amor!, perquè “no suporto els bavososque ho fan tot calcant paper, que sónbava mentre viuen i els cucs se’ls esca-pen de tant de fred”.

CCrrééiixxeerrDogma entre els dogmes. Déu entre elsdéus. Créixer és tan imprescindible per alcapitalisme com respirar ho és per als hu-mans. I ser cada dia més –sigui el quesigui- ens és positivitzat des de petits encada un dels esports que practiquem, encada un dels problemes que resolem, encada un dels estudis o feines que desen-volupem. El creixement és sempre posi-tiu, comporti el que comporti, destrueixi elque destrueixi, arrasi el que arrasi. En depèn el nostre benestar! No ho sabí-eu? En som fills! No ho sabíeu?Els oracles que preveuen el nostre futur iens el fan desitjar alhora que mentre l’es-perem ens parlem de les bondats de sermés gent, de ser més rics, de ser més rà-pids, de ser més productius... i de créixerper arribar a aquests “més”. I fem el quesigui per créixer, i ens pleguem a cadauna de les seves ordres o consells, esde-venim defensors del nostre creixementcom a única garantia de la felicitat quesempre anhelem i que només de tant entant treu el nas a les nostres vides enforma d’imatges esbiaixades i borroses aon volem anar però on mai no arribem. Quan veiem els desastres que aquestcreixement constant produeix, queaquesta forma de créixer ocasiona, pen-sem que no hi tenen res a veure i quemés creixement ho arreglarà, o que unaaltra forma de creixement ho solucionarà.Estem tan cecs que no gosem dir i ni tansols pensar que allò que ens cal és pre-guntar-nos per què. Tindríem la respostaràpidament. Per res que ens doni felicitat,per res que no sigui la reconsagradamania que tenen els amos de ser cadadia més rics i més poderosos.

“La mili va ser unveritable problema pera l'Estat quan lespresons es van omplirde joves insubmisos”

“He tingut una formació ideològica basada en la desobediència, a no acceptar ni col·laborar amb allò injust [...] Hem desobeït les lleis per protestar contra allò injust i la resposta lògica era no col·laborar amb l’aplicació de les condemnes”

‘Hem desobeït les lleis perprotestar contra allò injust’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

News & Politics

Catalunya 107 juny 2009