C. Francesc Layret, 120 baixos - tel. 93 384 08 69 Fax: 93 384 20 45 - 08911 Badalona - info@gestorialafarga.com

Gestoria AdministrativaAssessoria d’EmpresesAssessoria Jurídica

Especialistes en el sector del transport i vehicles

Cultura

‘Lletres i vins’ a les biblioteques de Masnou, Alella i Teià 14

La vida d’un futbolista amateur amb una lesió de sis mesos 9

Per què al Baix Maresme l’atur no para de baixar i ja és inferior al 10%? 2

Parlen els responsables municipals

EDITORIAL: Bona feina 2

Núm

. 28

- M

arç

de 2

017

Exem

plar

gra

tuït

Alella·Masnou·TeiàD i a r i

Amb els braços oberts

El Masnou, ciutat acollidora de refugiats

Foto: Aj. Masnou.

Esports

publicitat 3 Manel Riera - comercial@forastocks.comreportatge2 Albert Fibla Març de 2017Núm. 28

La xifra d’aturats a Alella, Masnou i Teià no para de baixar des de fa molts mesos. Se-gons l’informe mensual elaborat per l’Obser-vatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, després del mes de febrer de 2017 cap dels tres municipis situa la seva població sense feina per damunt del 10%. En concret, a Alella és del 7,11%; al Masnou, del 9.82% i a Teià, del 8,32%. El percentatge de varia-ció anual és especialment elevat a Alella, on l’any passat, per aquestes dates, hi havia un 21,98% més d’aturats que avui. Al Masnou aquest tant per cent és també considerable, un 13,72%; mentre que a Teià és més discret: un 4,66%. Aquestes dades són, en tot cas, un indicador clar del bon moment econòmic de les tres poblacions del Baix Maresme. A la resta de la comarca, en canvi, la xifra de persones sense feina ha repuntat. Respecte al mes anterior, en total hi ha 175 persones més

L’atur cau sense aturadorCada cop menys persones sense feina al Baix Maresme, cap dels tres municipis no arriba al 10%

a l’atur. El Maresme ha tancat el mes de febrer amb 29.094 aturats, un 10,54% menys que al mateix període de 2016, però un 0,61% més en la comparativa amb el mes de gener.

Més encara que les bones xifres relaciona-des amb la taxa d’atur en el Baix Maresme, que es fan públiques amb l’informe mensual de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, és de destacar que els ajuntaments del Masnou, Alella i Teià hagin contribuït de manera clara i decisiva a rebaixar el nombre d’aturats. Alguna cosa

EDITORIAL

Bona feina

Des del Servei Local d’Ocupació del Masnou es treballa programant un seguit d’ac-cions encaminades a determinar quins són els col·lectius més afectats i planificar les millors estratègies. Els joves i els majors de 45 anys són els més afectats, i sobre ells esmercem els nostres esforços. Hem fomentat la participació d’aquestes persones en les accions formatives que es programen al Servei Local d’Ocupació, hem buscat entitats col·laboradores per ampliar el ventall de recursos amb l’objectiu de millorar-ne l’ocupabilitat, hem dut a terme accions de sensibilització entre el teixit empresarial... A més, hem sol·licitat diferents programes i subvencions específics per fomentar l’ocupació, com el programa de Garantia Juvenil, a través del qual hem contractat a 5 joves, i ens hem adherit als darrers Plans d’Ocupació del SOC, a través dels quals hem contractat una vintena de persones majors de 45 anys. La taxa de l’atur al Masnou és del 9.82% i la mitjana del Maresme és del 14,63%. És una dada positiva, i considerem que avancem en la bona línia, però encara és una xifra elevada i no ens podem donar per satisfets.

EL MASNOU

Sílvia Folch SànchezSegona Tinent d’alcalde i Regidora delegada de Serveis Generals, Seguretat Ciutadana, Promoció Econòmica i Acció Cívica.

Aquestes dades són molt bones notícies per a nosaltres. Estem parlant d’un atur pràcticament estructural, de treballadors i treballadores que no s’adapten a l’oferta que hi ha, que s’han de reciclar o reactivar. Des de l’ajuntament d’Alella mirem d’aju-dar tant com podem a aquests col·lectius, que normalment són joves, dones, majors de 45 anys o bé persones que vénen de sectors, com la indústria i la construcció, on la demanada és menor que abans. Treballem en la seva formació, no només en la cerca de feina a través de la borsa d’ocupació. Anem més enllà. A més de dedicar molts esforços en la formació, m’agrada valorar la nostra borsa d’ocupació. Destinem una persona a buscar feina per a tots els aturats del poble, una tècnica d’ocupació. Per altra banda, en els tres pobles fem una feina conjunta de prospecció empresarial. Truquem a totes les empreses de la zona, ens assabentem de les seves necessitats, i els oferim el que tenim. Fins i tot els ajudem a fer la tria del personal. A més, fem seguiment de les diferents formacions en què contínuament treballem els tres ajun-taments i ens derivem a les persones.

ALELLA

Laura RibalaigaRegidora de l’àrea de Serveis a les Persones: Serveis Socials, Ocupació i Habitatge.

En aquests moments a Teià hi ha 225 persones a la recerca activa de feina, que repre-senten el 8,3% de la població activa. Això ens situa entre les quatre poblacions amb menys atur de la nostra comarca, molt per sota del 14,2% de la mitjana del Mares-me. Són bons indicadors, però no n’hi ha prou. Com a tot arreu, els col·lectius més afectats són les dones i els joves, especialment els que busquen la primera ocupació. Per això des de l’Ajuntament no hem deixat en cap moment d’oferir plans d’inserció laboral i convenis de pràctiques amb centres educatius de l’entorn. A més, mirem de fomentar l’autoocupació bonificant les noves parades del Mercat Municipal, i de dinamitzar el sector primari i el teixit comercial i industrial amb serveis d’assessora-ment i jornades de formació a través de l’àrea de Promoció Econòmica i del Centre d’Empreses Casa del Marquès, conjuntament amb Alella i el Masnou.

TEIÀ

Andreu BoschAlcalde i Regidor de Promoció Econòmica, Mobilitat i Urbanisme.

bona hauran fet perquè en cap dels tres municipis la població activa sense feina no arribi al 10% i estigui tan per sota de la mi-tjana comarcal, que es troba per sobre del 14%. La formació dels col·lectius més afec-tats per l’atur -joves i majors de 45 anys-, els plans de reinserció laboral i el contacte permanent amb les empreses de la zona són tres de les claus d’aquesta bona feina.

actualitat4 5Albert Fibla Albert Fibla entrevistaAlbert FiblaAlbert Fibla Núm. 28 Març de 2017

El Masnou, ciutat acollidoraEn un acte promogut per Amnistia Internacional, el municipi mostra la seva voluntat de rebre refugiats de paísos en guerra

Foto: Aj. Masnou.

Foto: Aj. Masnou.

Foto: Aj. Masnou.

El migdia de dissabte 4 de març, el Masnou es va inaugurar com a ciutat acollidora de persones refugiades. L’acte va ser promo-gut per Amnistia Internacional Catalunya i va comptar amb el suport de l’Ajuntament. Abans del tall de la cinta simbòlica, re-presentants de l’ONG van llegir el manifest en què es recordava que vint-i-un milions de perso-nes s’han vist obligades a fugir de les seves llars com a con-seqüència de conflictes bèl·lics. També es denunciava que Euro-pa i els estats que la conformen no estan donant la resposta es-perada en una situació d’emer-gència com aquesta. Segons va explicar el president d’AI Cata-lunya, el masnoví Pep Parés, aquesta campanya “s’engloba en el conjunt d’accions que s’estan

Internacional ha volgut concre-tar el nombre de persones que acollirà cada municipi perquè des dels ajuntaments es pro-mogui l’acollida real. En aquest sentit, l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, va anunciar que el seu ajuntament ha fet càlculs de la despesa que podria assu-mir per acollir tres famílies, el que suposaria una mitjana de 12 persones, i que així ho faran saber al govern central. Oliveras va incidir en la importància de fer accions perquè “la situació inhumana que viu una part im-portant de població provinent de països en guerra no esdevingui una situació normal a la qual ens habituem”. A l’acte, també van assistir la primera tinenta d’al-calde i coordinadora de l’Àrea de Comunitat i Persones, Noemí

Condeminas, i la segona tinenta d’alcalde, Sílvia Folch. El Ple de l’Ajuntament del Masnou, en la sessió del 26 de gener, va apro-var una declaració institucional a favor de la campanya i de to-tes les accions que se’n puguin derivar, una proposta que va comptar amb el suport de tots els grups municipals, excepte el de Ciutadans i el regidor del PP, que es van abstenir.

Pep Parès: “La xifra de refugiats que vol acollir el Masnou és molt generosa”

- El Masnou és ciutat acolli-dora de persones refugiades i així s’ha manifestat... - Si, de fet, des d’Amnistia Inter-nacional del Maresme, que té la seva seu al Masnou, vam entrevis-tar-nos amb l’alcalde per saber fins a quin punt es podria comprome-tre a posar la logística necessària per acollir seriosament famílies refugiades. De seguida hi va ha-ver una posició molt positiva per a tot el que els vam plantejar. Ens van dir que s’ho mirarien i que ens dirien alguna cosa. Quan ens vam tornar a reunir, van concretar que podien acollir tres famílies, tenint en compte tot el que això repre-senta, en l’àmbit de costos, asses-sorament social, escoles, etc. Per aquest compromís vam inaugurar el Masnou com a ciutat acollidora. Tant de bo les ganes de col·laborar en aquest assumpte que hi ha en molts municipis de Catalunya es puguin dur a terme.

- Quina valoració en fa que l’ajuntament del Masnou s’ha-gi compromès a acollir 12 persones refugiades? És una bona xifra? - És una xifra molt bona, compara-da amb la d’altres ciutats que també han mostrat la seva voluntat d’aco-llir. Per les 22.000 persones que hi viuen, al Masnou, es pot conside-rar una xifra molt generosa.

- Ha parlat amb representants d’Alella i Teià sobre la possibi-litat d’acollir? - Hi ha uns equipaments que com-parteixen els ajuntaments dels tres municipis. Hem tractat amb el Masnou, no sé si ells han contactat

Pep Parès, va ser president d’Amnistia Internacional a Catalunya durant dos mandats, i ara és el coordinador del grup del Maresme, amb seu al Masnou.

amb Teià i Alella. Diria que sí, però no li puc confirmar.

- Hi ha altres localitats que ha-gin tingut la mateixa iniciativa que el Masnou de ser ciutat acollidora de refugiats? - Sí que n’hi ha. Pobles i ciutats importants. Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Terrassa...

- A totes elles hi ha hagut un gest com el que vau protagonit-zar a El Masnou el 4 de març? - Si, perquè forma part d’una cam-panya que hem dut a terme des d’Amnistia Internacional per pre-sentar davant del govern de Madrid el suport dels ajuntaments de Ca-talunya i de la resta de l’estat. Per pressionar-los per tal que es dugui a terme la voluntat del poble d’aco-llir a aquesta gent necessitada.

- El 4 de març vostè va dir que calia recordar al govern es-panyol que es va comprometre a acollir més de 17.000 perso-nes i que encara no ha fet res. - De moment, han acollit 1.140 re-fugiats. Si seguim aquest pas, l’any 2030 encara no haurem acollit les persones que es van comprometre a acollir el 2016.

- Què creu que passarà? Com-pliran la promesa? - Hem de pressionar-los fent-los veure que la ciutadania no es queda aturada, que la voluntat és ajudar aquesta gent quan el go-vern de l’estat ho disposi, perquè és qui té la facultat de fer-ho. Com sempre fem a Amnistia Internacio-nal pressionem a través de signa-tures, compromisos ferms amb

institucions, de tal manera que aconseguim que entenguin que s’han d’obrir les portes. I ho hem de fer, primer de tot, perquè ells són els responsables i perquè s’ha de seguir un protocol adequat fins que un ajuntament pugui acollir refugiats. No tothom pot acollir de

qualsevol manera. Hi ha una gent preparada per fer-ho, unes assis-tències socials, un codi d’actuació.

- Troben més dificultats des de Catalunya per tractar amb el govern de Madrid? - No, la dificultat és la mateixa que

El gest de l’ajuntament del Masnou s’emmarca en un seguit d’actes que tenen lloc per recordar al govern de Madrid el compromís que va adquirir d’acollir 17.000 refugiats

Jaume Oliveras: “Cal actuar perquè la situació inhumana que viu una part important de població provinent de països en guerra no esdevingui un fet al qual ens habituem”

“A aquest pas, el 2030 l’estat espanyol no haurà complert la xifra que es va comprometre e a acollir el 2016”

“A Amnistia pressionem amb signatures i amb compromisos ferms amb les diferents administracions”

“Cal seguir un protocol adequat perquè un ajuntament pugui acollir, no es pot fer de qualsevol manera”

a arreu de l’estat.

- I la Generalitat, ajuda? - Tant la Generalitat com molts ajuntaments del nostre país estan disposats a ajudar. Només falta que, d’una vegada per totes, el go-vern de l’estat obri l’aixeta.

duent a terme a tot Catalunya i Espanya per recordar a les insti-tucions el seu compromís d’aco-llir a les persones desplaçades. En el cas d’Espanya, el Govern Central que es va comprometre a acollir més de 17.000 per-sones i encara no s’ha fet res. Hem de trencar aquesta innac-tivitat”. Les xifres tenen una importància destacada, ja que amb aquesta campanya Amnistia

actualitat 7Albert Fibla6 actualitat Albert Fibla Albert Fibla

Tala de pins al Bosquet i la zona boscosa de Cal Baró L’actuació de l’ajuntament d’Alella ha tingut un cost de 2.670 euros

Foto: Aj. Alella.

L’ajuntament d’Alella va encarregar la tala de la seixatena d’arbres afectats per la se-quera i la plaga del Tomicus destruens de dues pinedes de titularitat municipal, a la zona del Bosquet i a Cal Baró. Es tracta d’exemplars que han quedat molt mal-mesos pels efectes de la sequera, de la plaga i també d’altres poc desenvolupats, ofegats, i amb poques possibilitats de so-breviure. Els treballs van tenir lloc durant la segona setmana de març i han afectat 16 arbres del Bosquet i 47 de la pineda de Cal Baró (entre els carrers Onofre Talave-ra, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella). Aquesta actuació, amb un cost de 2.670 euros, vol frenar l’expansió de la plaga de Tomicus i afavorir la resistència natural de les pinedes. La tala d’aquests arbres se suma als treballs de poda i manteniment anuals de l’arbrat viari, que es van iniciar al gener i que inclouen prop de 600 exemplars del municipi, amb un cost de 14.259 euros. Al mateix temps, el consistori alellenc treballa contra la

processionària del pi i, per això, a finals de febrer, va fer un segon tractament fi-tosanitari, per tal d’eliminar les poques bosses d’erugues que persistien després d’una primera aplicació d’un producte biològic que s’havia fet al novembre.

Es repèn el Pla de Xoc de vore-res i calçades a diversos carrers del Masnou. Un cop finalitzats els treballs d’asfaltat de diversos carrers del municipi, el dimecres 8 de març es van iniciar les obres de reparació de la vorera del ca-rrer del Meridià. Aquest carrer forma part del conjunt de carrers inclosos en el projecte de millora de voreres del Pla de xoc 2016, on és previst que s’arrangin gai-rebé 8.700 metres quadrats de vorera. Altres carrers a reparar són els de Josep Estrada, Mare de Déu de Núria, Fra Juníper Serra, Ciutat Vila Jardí, Joan Ma-ragall, Capità Mirambell, Lluís Millet, Joan XXIII, Amadeu I, Mossèn Jacint Verdaguer, Alme-ria, Tarragona i Reus. Una bona part d’aquestes voreres estan malmeses pel creixement de les arrels dels arbres. En aquests ca-

Comencen les obres de millora de les voreres del Pla de xoc a Masnou

sos, l’ajuntament del Masnou farà un treball de sanejament i posarà la una base de formigó sobre la qual es col·locaran els panots. Aquestes obres de millora, que no contemplen la possibilitat d’ampliacions, està previst que finalitzin en un termini de tres mesos, tot i que el regidor de Manteniment i Serveis Munici-

pals, Quim Fàbregas, no descar-ta que es puguin acabar abans, segons el desenvolupament dels treballs i les condicions clima-tològiques. Per altra banda, en alguns casos aquestes millores poden comportar afectacions a la mobilitat dels vianants, a la cir-culació rodada, a l’aparcament i a les entrades i sortides de guals.

Foto: Aj. Masnou

L’Ajuntament d’Alella ha convocat audiències públiques als diferents barris de la vila per tal de parlar de seguretat i prevenció ciutada-na. Una d’elles ja va tenir lloc el passat dissabte, 11 de març. Les altres dues estan convocades per als dies 16 i 18 de març. El con-sistori alellenc vol informar de diferents temes relacionats amb la seguretat ciutadana i, alhora, copsar de prop les inquietuds i els

suggeriments de la ciutadania. En concret, s’han programat tres ses-sions més, dedicades a diferents sectors del poble. A les 20 hores del dijous,16 de març, a la sala de plens de l’ajuntament, hi haurà una reunió amb els barris de Cen-tre Urbà, El Rost, Sot del Marquès, Cal Vell, Garrofers, Vallbona, Can Vera. A les 10 del matí de dissabte 18 de març, a la Plaça dels Països Catalans (carrer de Mas Coll), li arribarà el torn als barris de Font de Cera, Can Magarola, Alella Parc, Mas Coll i Can Comulada. Finalment, el mateix dissabte 18, a dos quarts de cinc de la tarda, al Parc de Can Sors (carrer Medite-rrània), es produirà la reunió amb els barris de Canonge, Can Sors, La Gaietana, Montals, Ibars Meia.

Audiències Públiques a Alella

Núm. 28 Març de 2017

Durant la segona setmana de març, l’ajuntament ha actuat en una seixantena d’arbres afectats per la sequera i la plaga de Tomicus destruens, amb poques possibilitats de sobreviure

esports 9Bernat Lópezactualitat8 Albert Fibla Març de 2017

Teià ingressarà tot l’IBI de l’autopista

Visites conjuntes al celler romà i l’Alella Vinícola

Fins l’any passat només rebia el 5% del que pagava l’empresa concessionària, Abertis

El paquet inclou les dues visites guiades i un tast de vi de la DO Alella

Foto. Aj. Teià.

Des del primer cap de setma-na de març, l’empresa conces-sionària del Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora, Tanit didàctica i difusió cultural, posa en marxa cada dissabte, a partir de les 11 del matí la Ruta del Vi. Es tracta d’un paquet que inclou dues visites guiades al jaciment romà de Teià i al celler moder-nista d’Alella Vinícola, així com un tast de vi de la Denominació d’Origen Alella. L’activitat té una durada aproximada de tres ho-res i s’inicia al Centre Enoturís-tic de Vallmora. Allà es projecta un audiovisual sobre el conreu de la vinya en l’època romana, seguit d’una visita comentada al jaciment arqueològic annex. Du-rant el recorregut, els assistents poden veure la restitució de dues premses de grans dimensions i

coneixen la vida de l’esclau Epic-tet. Tot seguit, els visitants es desplaçen amb els seus propis mitjans fins a l’antiga Coope-rativa Alella Vinícola, un celler modernista construït l’any 1906 per l’arquitecte Jeroni Martorell. L’itinerari finalitza amb un tast de vins. El preu de l’activitat és de 9,5 euros per als majors de 8 anys i per als adults que vulguin tastar una copa, i de 13,5 euros per a qui vulgui provar-ne tres.A més de la Ruta del Vi, el Centre Enoturístic i Arqueològic de Va-llmora obre cada dissabte i diu-menge des de les deu del matí a les 14 hores. A les 12 es realitza una visita guiada al jaciment i un tast de vi al preu de 5,5 eu-ros, sense necessitat de reserva prèvia. L’equipament també pro-grama activitats infantils cada

Núm. 28

diumenge a les 11. Es tracta de dos tallers familiars de manuali-tats: els dies 5 i 19 de març s’hi

farà L’art de la vinya, i els dies 12 i 26, un taller d’amulets romans. Els tallers tenen una durada d’una

hora i un preu de 3,5 euros per als adults i de 2,5 euros per als infants

A partir d’aquest any, l’ajuntament de Teià rebrà tot l’import de l’Impost de Béns Immobles (IBI) que afecta el pas de l’autopista del Maresme pel municipi. Fins ara rebia només un 5% per part de la concessionària Abertis. Això farà que passi de co-brar 1.358 euros l’any 2016 a una xifra superior als 27.000 el 2017. Tot plegat, sumat als 7.515 euros que ingressa en el mateix concep-te per les àrees de descans que hi ha a cada costat de l’autopista, farà que Teià ingressi una xifra propera als 34.000 euros. La C-32 travessa el municipi d’est a oest i n’ocupa una gran superfície, ja que al corre-dor de l’autopista cal afegir-hi dues àrees de servei. Fins a l’any passat, Abertis gaudia d’una bonificació del 95% en l’Impost de Béns Immobles (IBI) en totes les vies de pagament que gestiona a Catalunya. Ho feia en

virtut dels beneficis fixats en la Llei 8/1972 de construcció, conservació i explotació d’autopistes en qualitat de successora de l’empresa que el 1968 va construir la primera via de peatge de l’Estat entre Montgat i Mataró: Autopistas Concesionaria Española Sociedad Anónima (Ace-sa). El 1998 es va ampliar el límit de la concessió fins a l’any 2021 com a conseqüència de la prolongació de la C-32 fins a Palafolls i de l’aplica-ció de la política de peatges tous per mitjà d’un Reial Decret, la norma va mantenir el 31 d’agost de 2016 com a data de venciment d’aquesta bo-nificació tributària. L’Ajuntament de Teià n’era coneixedor i, per aquest motiu, el pressupost municipal va incorporar una partida sobre “béns immobles de característiques espe-cials” amb una previsió d’ingressos de 33.900 euros.

Ferran Roldan: creuat amb sis mesos de lesió al genollCom li canvia la vida a un jugador amateur quan pateix una lesió de lligaments creuats?

En Ferran és jugador i tècnic al Teià F5 / Teià F5

En Ferran Roldan té 26 anys i és un dels grans motors del Teià F5. Al costat del seu germà gran, en Christian, aquest jove tècnic va topar amb una dura realitat fa uns me-sos: la d’una lesió de gravetat. Des que era un adolescent, en Ferran es va implicar fent d’entrenador ajudant i amb poc temps ja va començar a dirigir diferents equips al Teià F5. Actualment en porta dos i és el coordi-nador del planter de l’entitat. A més, el petit del Roldan també juga a la primera plantilla del Teià, tot i que des de finals del 2016 que no es pot posar la samarreta vermella. El novembre passat, durant el transcurs d’un partit de lliga, el genoll li va dir prou. “Jo mai m’havia lesionat. Havia tingut alguna cosa lleu, però res greu. Una lesió d’aques-tes característiques mai te l’esperes. Sembla impossible que et pugui passar”, ens relata el nostre protagonista per explicar com va començar tot plegat. “Recordo que en el partit estava cansat. De fet ja hi havia pre-parat un canvi a la banda per substituir-me, però en futbol sala sempre s’acaba fent una jugada més del compte per aguantar dins de la pista uns instants més. Perseguint un contrari vaig fer un mal gest en un canvi de direcció de la pilota i em vaig lesionar”, afegeix a continuació. Tot i fer-se mal, en Ferran no va sospirar mai que la lesió podia acabar sent de gravetat. “Fa dos anys em va passar una cosa similar al genoll dret. Al final tot va quedar en un simple desplaça-ment de ròtula. En tres setmanes ja estava recuperat. Com que vaig notar el mateix moviment, estava tranquil”, reconeix. Els metges, a més, també van adoptar una ac-

titud optimista en un inici, però finalment la notícia menys desitjada va arribar. “Al principi es pensaven que era un esquinç, però a mi em seguia fent mal. Un cop feta la ressonància, va arribar la notícia. La veritat és que et quedes en xoc”, apunta Roldan.

La clau: la fortalesa mentalSens dubte, el més important per afron-tar una lesió de lligaments creuats és no perdre mai la paciència. “Mentalment és complicat assumir-ho, sobretot perquè no em van operar de seguida. Un cop passes pel quiròfan veus la realitat de la lesió. La vida et canvia bastant”, relata en Ferran. Per començar, el genoll t’obliga a quedar-te un temps totalment immobilitzat. “Un dels mo-ments més positius que he viscut fins ara és el de tornar a posar el peu a terra. Penses: ja torno a ser persona”, apunta a continuació el tècnic del Teià F5. Quatre mesos després de passar pel quiròfan, Roldan ja ha iniciat una fase de potenciació muscular per re-cuperar tot el to perdut. L’entrenador, però, encara recorda com la seva funció de tècnic també es va veure afectada pel trencament dels creuats. “La lesió no només m’ha afec-tat a l’hora de no poder jugar. Com a en-trenador també m’ha posat barreres. Jo sóc una persona que s’implica molt i que intenta sempre explicar les coses fent-les dins de la pista. D’això a estar assegut amb la pissa-rra hi ha un món. Per sort el delegat i el meu segon entrenador m’han ajudat molt”, exposa. De fet, l’equip femení que dirigeix tampoc va assumir del tot bé la lesió del seu tècnic. En els dies on Roldan havia d’estar a

“Un dels moments més positius que he viscut fins ara és el de tornar a posar el peu a terra. Penses: ja torno a ser una persona normal”, apunta Ferran Roldan, tècnic, coordinador i jugador al Teià F5.

“Quan pateixes una lesió d’aquestes dimensions i no ets professional et preguntes si val la pena continuar competint. Em fa por entrar en una pista i jugar condicionat”, admet el nostre protagonista.

Com afecta una lesió greu a un jugador amateur? / Teià F5

casa de baixa, la plantilla va passar d’estar invicte a sumar els seus primers mals re-sultats. “Suposo que fa tants anys que les entreno que es van veure una mica afecta-des per la meva absència”, valora en Ferran.Ara, gairebé immers en l’última fase de la recuperació, el nostre protagonista ha de prendre una decisió: intentar reaparèixer com a jugador o dir ‘no’ a la competició. “Quan pateixes una lesió d’aquestes di-mensions i no ets professional et pre-guntes si val la pena continuar competint. M’he de veure dins del camp. Els doctors em diuen que, si em recupero bé, podré jugar perfectament, però em fa por entrar en una pista condicionat o pensant que em puc fer mal”, exposa. Sens dubte es tracta d’una decisió molt complicada d’afrontar per una persona que demostra passió pel futbol sala.

esports esports10 11Bernat López Bernat LópezNúm. 28 Març de 2017

Les obres no inclouen la instal·lació de nova gespa

En els pròxims mesos, el camp Municipal d’Alella començarà a experimentar canvis i millores substancials. La Junta de Govern del 23 de febrer va aprovar inicial-

Aprovat el projecte de reforma del camp de futbol d’Alella

ment el project bàsic de la seu so-cial de la instal·lació, redactat per l’arquitecte Salvador Ribas. El pro-jecte contempla la reforma integral i l’ampliació de l’edifici social, la

construcció de lavabos públics al nivell superior de la grada i un altell per magatzem de material. Segons ha fet públic l’Ajuntament d’Alella, el pressupost del projecte és de 317.667 euros. El Consistori també va fer arribar diferents plà-nols al CF Alella per mostrar les diferents sales de reunions i des-patxos que es volen crear en un dels laterals del camp. La licitació de les obres es farà d’aquest gener a l’abril i, en principi, l’1 de juny han de començar les actuacions, tal com va anunciar la directiva del CF Alella durant l’última assem-blea de socis. El projecte aprovat no contempla la substitució de la gespa, una de les grans mancan-ces actuals que presenta el camp. Els jugadors hauran d’esperar per disposar de gespa moderna.

El Municipal d’Alella necessita un rentat de cara / B.López

El Rugbi Alella passa per un bon moment i això queda reflectit en els números aconseguits pels verds en les darreres jornades. Dels vuit partits jugats a Tercera Catalana, el conjunt alellenc n’ha guanyat cinc, els dos últims de forma consecutiva. Després de

caure contra el tercer classificat, l’Anoia RC (37-13), els verds es refarien de la millor forma possi-ble. Davant el Mataró ‘B’ es veuria la seva millor versió (56-7), men-tre que el triomf tornaria a arribar al camp del Navata (22-32). L’Ale-lla (26) ocupa la quarta plaça.

El Rugbi Alella té bitllet pel tren de la zona de privilegi

Tito Rabat torna a pilotar la seva Honda a dues setmanes per l’inici del Mundial de MotoGP

Rabat es recupera d’una greu caiguda / MARC VDS

En l’últim test previ a l’inici del Mundial de MotoGP, Tito Rabat ha pogut per fi tornar a pilotar la seva Honda. Rabat va patir una dura caiguda a Sepang a finals de gener que el va obligar a passar pel quiròfan, però ara ja es troba en la recta final de la recuperació. En la classificació combinada dels tres dies de test celebrats a Qatar, el d’Alella ha finalitzat en vintè lloc (1:56.214), a més de dos segons del més ràpid: Maverick Viñales (1:54.330). A causa del seu estat

físic, Tito Rabat no podria realit-zar cap simulacre de cursa i se centraria en millorar el pas pels revolts i l’acceleració. “No m’es-perava trobar-me tan bé, però tot ha anat molt millor del que creia. La major part del tercer dia l’he passat amb pneumàtics de cur-sa i estic content d’haver pogut rodar en 1.56”, declarava el pilot un cop completat l’últim test de pretemporada. “Ara treballarem per intentar fer bones voltes ràpi-des amb pneumàtics tous. Això és

imprescindible per quan tornem a Qatar a córrer el primer gran premi”, afegia Rabat. Malgrat que encara no té força suficient i que pateix a l’hora de frenar la seva Honda, Tito Rabat feia un bon ba-lanç del test de Losail. “En general estic satisfet. He viscut coses molt positives i ja tinc ganes que arribi la cursa”, sentenciava. El campió mundial de Moto2 continuarà treballant en la seva recuperació física abans de disputar el GP de Losail el pròxim 26 de març.

Els verds són quarts a la Tercera Catalana / Rugbi Alella

El Hummel Alella colidera la lliga i el seu filial comet un error a domiciliEl primer equip està empatat a punts amb l’AE Montornès i té els mateixos partits

Tretze partits després de l’obertura del campionat al grup I de la Terce-ra Catalana, el Hummel Alella se-gueix lluitant pel títol amb plenes

garanties. El sènior verd és colíder empatat amb l’AE Montornès (32), gràcies a guanyar deu dels tretze partits que s’han disputat fins ara.

sa del descans del primer equip. Després de tres triomfs seguits, el bloc alellenc tornaria a tastar el gust de la derrota al grup II de la Tercera Catalana. La pista del cin-què classificat, l’AE Alzina, seria l’escenari on el Hummel cauria de nou. El filial obria el xoc amb força, gràcies a dues dianes anotades per Jaume Torrens (0-2) amb les quals s’arribaria al descans amb avantatge. L’Alzina respondria de forma brillant, completant un

El filial cau i és tercer En la darrera jornada de lliga, el filial del Hummel Alella assoliria el principal protagonisme a cau-

parcial de 4 a 0 preocupant pels interessos visitants (4-2), tot i que el 4 a 3 de Pol Sureda faria reac-cionar de nou el Hummel ‘B’ (4-3). A continuació Balsells signava el seu pòquer (5-3), fent impossible que l’Alella pogués puntuar amb el 5 a 4 d’Adri Solans (5-4). Aquest resultat deixa l’equip en tercer lloc i amb 30 punts, a set del segon classificat, el Castellterçol (37), i ja a 13 del millor bloc de la lliga: el CFS Prats de Lluçanès (43).

Tretze partits després de l’obertura del campionat al grup I de la Tercera Catalana, el Hummel Alella segueix lluitant pel títol amb plenes garanties. El filial està dins del TOP3 del campionat.

Els dos sèniors verds, dins del TOP3 a la lliga / Hummel Alella

publicitat 13 Manel Riera - comercial@forastocks.comesports12 Bernat López Març de 2017Núm. 28

Victòria clau per trencar la mala dinàmica a casa

Després de tres encontres conse-cutius caient al Poliesportiu del Masnou, el VIVE torna a agafar moral i confiança a la seva pista. El bloc masnoví afrontava el pas-sat cap de setmana un partit molt complicat davant el filial del Pal-

El VIVE allibera tensió contra el filial del Palma (65-63)

ma, equip situat dins del TOP5. Els blancs, a més, venien de caure en els tres darrers enfrontaments disputats a casa, però davant els balears podrien recuperar el bon camí i la vuitena plaça (9/11) del grup C-B d’EBA. L’inici dominador

protagonitzat pel VIVE El Masnou (19-10) es traduïa ràpidament en un parcial de 10 a 0 que situava els locals amb una renda consis-tent a mitjans del segon quarts (25-10). L’avantatge maresmenc augmentaria fins als 16 punts (35-19), però llavors arribaria la mi-llora del Palma (36-26). Malgrat cometre 26 pèrdues, els mallor-quins anirien apropant-se gràcies al 23 de valoració d’Alberto Garcia i a les dobles figures de Llompart (10+11). El VIVE tampoc podria aturar l’auge del seu rival amb tri-ples (2/15) i hauria de lluitar amb altres armes (49-44). Per sort, els deixebles de Laita conservarien el control emocional i es mantin-drien per davant en el marcador (59-53) fins a la conclusió del xoc (65-63). Valle i Jordi Ramón, amb un 15 de valoració, serien els ho-mes més destacats per part local.

El VIVE El Masnou recupera el somriure a casa / VIVE

L’AE Teià no acaba d’agafar una bona ratxa que el faci saltar fins al sector més noble de la classifi-cació. Els vermells, setens al grup VIII de la Tercera Catalana (13/9), han comptat els seus últims tres partits per derrotes. Després de cedir davant el Virolai (62-65) i el CB La Garriga (67-49), el con-junt de Mingo Castells tornaria a acusar la seva irregularitat contra un rival de la zona baixa: el CB Cardedeu. El bloc teianenc es recuperaria d’un sotrac inicial (9-

16) tornant-li el parcial al seu ad-versari. Un triple d’Agut obria les hostilitats i l’aportació de Ginferrer feia que el marcador quedés igua-lat al descans (25-25). Defensiva-ment, el Teià podria dominar en la represa (39-32) i tancar el tercer capítol amb la iniciativa (41 a 36), però llavors arribaria un 4 a 14 en contra que ho canviaria absoluta-ment tot. L’èpica de Ramonet faria que l’AE Teià remuntés (51-50), però Marín decidiria el triomf pel Cardedeu (51-52). Cal millorar.

L’AE Teià acusa la seva irregularitat

L’AE Teià és setè a la lliga / AE Teià

El Masnou perd contra el Lloret i fa un pas enrere en el camí (1-3)Un inici de partit boig condemna el conjunt de Juan Carlos Torres i li trenca la dinàmica

El descontrol mai és bo i menys si un equip s’hi juga la vida. En la visita del Lloret al Municipal d’Es-ports, el CD Masnou encaixaria una derrota que el torna a allunyar de la permanència. Els deixebles de Juan Carlos Torres, penúltims del grup I de la Primera Catalana, es queden novament a sis punts d’obrar el miracle. En només 35 minuts, el matx contra el Lloret deixaria veure als espectadors fins a quatre dianes. Els visitants s’avançaven quan el Masnou encara s’estava situant sobre la gespa, gràcies a una rematada de Peti a la sortida d’una falta lateral (4’). La reacció blanc-i-vermella es donaria tot seguit, sent Mendo l’encarregat de transformar el pe-nal que situava la igualada en el marcador (8’). Però en comptes

d’assolir l’equilibri necessari per acabar de completar la remun-tada, el bloc de Torres tornaria a caure en el descontrol. Roger Mora (16’), en primera instància, i Peti, al 35’ de la primera meitat, tornaven a situar el Lloret amb un clar avantatge (1-3). Malgrat in-tentar-ho a través de totes les vies, els locals ja no tornarien a recu-perar-se del cop rebut i es queden en penúltima posició (21 punts).

L’Atlètic s’allunya del play-offPer altra banda, al grup VI de la Quarta Catalana, l’Atlètic de Mas-nou veu com les opcions de dis-putar el play-off s’han allunyat. Els masnovins són cinquens (31) i, després d’encadenar quatre jorna-des sense vèncer, han quedat a 12 punts del líder i a nou del segon.El CD Masnou continua lluitant per la salvaciÓ / FC Andorra

cultura 15Albert Fiblacultura14 Albert Fibla

Concurs per posar lletra a la cançó de la Festa Major de Teià

Comença la gravació del nou disc de Narcis Perich

Més de 3.000 socis a Can Llaurador

La Regidoria de Cultura de l’ajuntament de Teià ha convocat un concurs per escriure la lletra d’una cançó per a la propera Festa Major de Sant Martí. Hi poden participar tots els veïns i veïnes de Teià majors de 12 anys, amb una lletra que ha de representar l’esperit de la fes-ta. El termini per presentar les propostes finalitza el 16 d’abril i s’ha establert un premi de 150 euros per a la composició guan-yadora, que serà musicada per Bernat Antolín de Eguía i inter-pretada per la Banda Municipal de Música. Més endavant es convocarà un càsting per trobar un intèrpret que li posi veu i l’en-registri. L’avaluació dels treballs correrà a càrrec d’un jurat format pel regidor de Cultura, Francesc Ribas, el compositor Bernat An-

El cantautor alellenc Narcís Pe-rich, començarà aquest dissab-te, 18 de març, l’enregistrament del seu nou disc. La primera de les cançons en la que treballarà a l’estudi és ‘Jo vaig estar-te trucant’, de la qual en farà el vídeo promocional. El pròxim mes d’abril, Perich enregistrarà entre sis i vuit cançons noves. El disc, que encara no té nom, es completarà amb dues com-posicions antigues, ‘Ets Alella’ i ‘Un got de vi a Alella’. “Serà un disc molt de pop, alegre, més animat que l’anterior”, ex-plica el cantautor, que espera publicar el seu nou treball dis-cogràfic a l’estiu. “També serà en els mesos de juliol i agost quan faré actuacions de presen-tació”. L’estiu del 2016, Narcís Perich va començar la cerca

La Biblioteca de Can Llaurador de Teià ha donat a conèixer les dades d’usuaris del 2016. L’equi-pament va cloure l’any amb 3.063 socis amb carnet (160 més que el 2015) i 25.204 visites. S’hi van fer 17.510 préstecs, 1.489 persones es van connectar als ordinadors i 2.484 han fet ús del servei de wifi. Amb 6.000 euros de pressupost, la biblioteca va oferir 64 activi-tats a les quals van assistir 1.432 persones. Per altra banda, durant l’any passat, aquest equipament va rebre 31 visites escolars que van comptar amb la participació de 556 alumnes.tolín de Eguía i la directora de

la Banda Municipal de Teià. La lletra escollida serà presentada en societat el 30 d’abril, coin-cidint amb l’acte de lliurament dels premis de la fase local de la Mostra Literària del Maresme.

de recursos per a aquest disc, amb iniciatives com concerts particulars o el repte de ven-dre 100 discos. “No sóc molt fan del Verkami, que és el que fa tothom. No m’agrada que la gent pagui per un disc que no ha sentit”, explica.

Núm. 28 Març de 2017

Al març, ‘Lletres i vins’ a la DO Alella

La cultura del vi i la literatura s’uneixen a ‘Lletres i vins’, un recorregut per totes les DO de Catalunya a través de les acti-vitats organitzades per 53 biblioteques públiques, 11 de les quals formen part del territori DO Alella. Promoguda pel Servei de Biblioteques del Departament de Cul-tura de la Generalitat de Catalunya, la cin-quena edició d’aquesta iniciativa obre un ampli ventall d’activitats organitzades al llarg del març, que és el mes dedicat a la Denominació d’Origen Alella. A més de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella, que va ser la primera en afegir-se a la iniciativa,

enguany ofereixen propostes vinculades al vi i la cultura a Cabrils, El Masnou, Gra-nollers, Llinars del Vallès, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. La proposta té per objectiu acostar la cultura del vi a la literatura, la música, la poesia, els contes, la gastronomia i les diverses manifestacions i llenguatges culturals a través d’una àmplia proposta de serveis d’informació i d’activitats per a tots els pú-blics. Un programa variat i de qualitat que es desenvolupa de gener a desembre, i que cada mes està dedicat a una DO.

Es tracta d’una proposta que acosta la cultura del vi a altres llenguatges culturals

BIBLIOTEQUES AMB DO A LA BIBLIOTECA JOAN COROMINES DE MASNOU

BIBLIOTEQUES AMB DO A LA BIBLIOTECA CAN LLAURADOR DE TEIÀ

Durant el mes de març es podrà veure l’exposició ‘Entre vinyetes’, que il·lustra la relació entre les vinyetes dels còmics, les vinyes i el vi. Els diferents panells que la conformen han estat elaborats i dissenyats íntegrament a la Biblioteca Joan Coromines. Autors de còmic tan diferents com Hugo Pratt, Peter Bagge o Hergé comparteixen espai en aquesta mostra que pretén ser un petit home-natge a la forma en què els artistes de l’anomenat 9è art han reflectit la cultura del vi.

DIMARTS 21, 21 hores. Espectacle

DISSABTE 18, A LES 11’00 hores. Visita al celler Serra Sant Mateu Es tracta d’un celler familiar que elabora vins de finca amb raïms autòctons. DI-MARTS 21, A LES 18’00 hores. L’hora del conte - Caputxeta vermella A càrrec de Núria Pujol La narradora descobrirà

poètic i tast de vi - El vi fa sang: poesia del vi Un recital de poesia relacionada amb el vi i les vinyes, a càrrec d’Anna Maluquer, regat amb una mica de vi DO Alella i coca de vidre, una experiència deliciosa.

DIMECRES 22, 19 hores. Tertúlia li-terària - Comentari de la novel·la ‘El silenci de les vinyes’ La tertúlia men-sual que condueix Maria Carme Roca també s’afegeix a la programació de les Biblioteques amb DO, tot comentant la novel·la El silenci de les vinyes, de Gis-lea Pou.

al públic que, en realitat, la Caputxeta Vermella portava al cistell una ampolla de vi per a la seva àvia abans de donar pas, tot seguit, a un taller per a nens i nenes de més de 3 anys perquè confec-cionin etiquetes de vi amb tota mena de materials.

BIBLIOTEQUES AMB DO A LA BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA D’ALELLADIVENDRES 17, A LES 11’30 hores Espectacle d’adults – El viatge del vi. A càrrec d’Elisabeth Ulibarri. Contes inclusius i adaptats per a persones amb pluridiscapacitat DIMARTS 21, A LES 17 hores. Hora del conte - La Verema. A càrrec de Montse Panero, narradora i actriu. En Ciscu de can Garnatxa i el raïm misteriós, de Montse Balada En Ciscu de can Garnatxa descobrirà que el seu raïm no és el més dolç del món, tal i com ell pensava. Aquest descobriment el portarà a conèixer els nous amics que cultiven unes vinyes de moscatell molt especials, d’un raïm dolç i gegantí. Aquesta serà la verema més divertida de la història.

DIMARTS 28, A LES 18’30 hores, a l’Hotel Arrey. Tast narrat - El Celler de les Galeries Laietanes i el vi de fa cent anys. Idea, coordinació i conduc-ció: Montserrat Serra, periodista Cal inscripció prèvia Preu per persona: 10€

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven unes pintures murals obra de Xavier Nogués, que són un homenatge al vi i al beure: escenes delicioses de borratxets, que ocupaven les parets de l’històric Celler de les Galeries Laietanes, fundat l’any 1915 a Barcelona. Pocs anys abans, el 1906, naixia la cooperativa Ale-lla Vinícola, que als anys trenta va fer del seu Marfil el vi de Barcelona. Aquest tast narrat trenarà aquestes històries i algu-nes altres, tot fent un tast de vins de la DO Alella acompanyats, per uns plats de la cuina del restaurant Can Balcells, de l’hotel Arrey-Alella.

DIMECRES 29, A LES 19’30 hores. Li-teratura amb sentits - Mística conilla. Direcció i conducció: Montserrat Serra, periodista. L’escriptor Jordi Lara presen-ta Mística conilla (Edicions de 1984) un dels títols destacats de l’edició en català del 2016.

Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L Direcció: Ivan Rodríguez, direccio@gestiocomunicativa.com · Redacció: Albert Fibla · Rafa Burgos · Toni Santiago · José Luis Barceló Fotografia: Charly Mula · Toni Aguilar · Maquetació: Marc Gasau · Publicitat: Pilar Rigol, publicitat@forastocks.com · 93 250 24 60 · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ · Dipòsit legal: B-39.671-2004. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.Alella·Masnou·Teià

D i a r i