Eleccions Presidencials Franceses 2012

#newCommunication #newLeadership #newPolitics

1

communication, strategy & leadership architects

www.ingenia-‐pro.com @ingenia_pro

Foto: El País

Eleccions Presidencials Franceses #2012


2



La cancellera Merkel, la mestra del col·∙legi europeu, no dictarà la política econòmica de la UE amb la ma de ferro amb que ho feia fins ara. S'obre un temps de pacte amb el nou president Hollande. -‐ Si la pregunta és com queda el debat entre "Austeritat pressupostària" vs "Creixement Econòmic" diumenge a la nit, la resposta és empat en camp propi. No es posarà en qüestió la necessitat d'anar cap a un escenari d'equilibri en els pressupostos dels estats de la UE sinó la manera com arribar-‐hi: més lenta i posant l'accent de manera clara en el creixement. Keynes continua sent el model. Fins i tot és la solució perquè Alemanya no vegi alentit el seu creixement. -‐ Pel que fa a la construcció europea suposarà una nova oportunitat per impulsar de manera definitiva la governança econòmica global i també en la necessitat d'avançar federalment en la construcció de la política fiscal i financera comuna. -‐ Malauradament la política exterior i de seguretat encara és un "somni virtual" que continuarà tancada al calaix sine die. -‐ Però l'aliança europeista, l'autèntica ànima i raó de ser de l'eix franc-‐alemany per avançar en la construcció europea, romandrà intacta. -‐ Per a la socialdemocràcia europea suposarà un nou temps, un rellançament, una nova renaixença. Quan de manera interessada s'explicava que la crisi castigava la socialdemocràcia a Europa, la 2a volta de diumenge demostrarà que no és veritat i que els governs conservadors estan tan exposats a aquesta situació com els socialdemòcrates. Atenció a l'eix: França i Dinamarca i el Hollande-‐Obama Ajudarà a la consolidació d'Ed Miliband liderant el labour. Obrirà la porta del camí que la Social democràcia europea surti de la unitat de cures intensives.

1. Que canviarà a Europa si guanya Hollande?


3



Què el no carismàtic Hollande guanyi a França, suposa oxigen al PSOE del carismàtic Rubalcaba. Hollande i Rubalcaba mantenen un contacte proper i regular. Hollande s'ha fet ressò del malestar de Rubalcaba davant les acusacions de Sarkozy sobre el model espanyol. Rubalcaba a estat impulsor i ha agraït personal i públicament la posició del candidat socialista francès. El president Sarkozy carismàtic i el primer ministre Rajoy -‐no carismàtic-‐ mantenen bona sintonia en una relació de desiguals. Rajoy s'ha ofert a ajudar a la campanya de Rajoy, amablement han dit: no gràcies. França continua interessada amb un Estat espanyol fràgil, amb dificultats i amb poc pes a Europa i al Món, tant es si és amb Zapatero o amb Rajoy. Atenció als moviments de les empreses energètiques franceses -‐també nord-‐americanes-‐ a les nacionalitzacions d'interessos espanyols a Amèrica Llatina.

Hollande intentarà el pacte amb Merkel, per que el creixement sigui la columna vertebral, la raó de ser, de la política econòmica de la UE. El president del parlament europeu Shulz i els socialdemòcrates alemanys seran agents importants alhora de de teixir aquest pacte. S'hi poden afegir Dinamarca, Itàlia i els estats rescatats -‐ Portugal, Irlanda i Grècia -‐ que han viscut en pròpia pell la llei -‐ a vegades fins i tot humiliant-‐ imposada per la cancellera Merkel. La Casa Blanca, el Secretari del Tresor Geitner, Ben Bernanke i Cristine Lagarde i també s’apuntaran a la pressió per posar la intensitat en el creixement.

2. L'interessa a Rajoy que guanyi Hollande?

3. És Hollande la garantia de les polítiques de creixement per Europa?


4



L'Elysee no es considera estranyes les idees i els valors econòmics que defensen Krugman i Stiglitz. El temps electoral i la necessitat de marcar paquet del president Sarkozy s'acaba, s'abraçava a Merkel per necessitat i era més obedient del que ens te acostumat. No tenia opció. Fins i tot una victòria de Sarkozy afavoriria un gir en la balança en el debat entre "Austeritat vs "Creixement". Sarkozy, sense interessos electorals, posarà fre al dogma absolut alemany. Europa viu un moment de fragilitat política, econòmica i institucional. No rescatar Grècia, deixar-‐la fora de l'Euro, és pitjor que rescatar-‐la. Deixar caure l'Euro i una deconstrucció de la UE, en clau nacionalista-‐estatal seria un camí sense retorn, amb conseqüències imprevisibles sobretot per als Estats més fràgils (el sud). El procés de construcció europea està paralitzat. Europa està en vies de ser un actor insignificant en el taulell de les potencies globals. La por que Europa esdevingui invisible, i no pugui plantejar-‐se una paper rellevant amb els actors principals que son la Xina, l’Índia, els Estats Units i Brasil, ha de ser un motor que faci torna l'impuls a la construcció europea: Federalisme i política exterior més necessitats q mai.

Malgrat que els sondejos son cada cop menys fiables i malgrat la baixada de la participació. Ningú assenyala la victòria del president Sarkozy. La tendència d'un avantatge creixent d'Hollande sobre el president dels darrers dies s'ha pogut trencar, s'ha parat el cop, fins i tot hi ha remuntada, però la distància és gran. Entre 6 i 10 punts. Tot i això la nit electoral serà més llarga del que es preveu i molt apassionant. Atenció als discursos que ens deixarà la nit. Si no hi ha un #11s #11m a la francesa, tot sembla indicar la victòria del candidat socialista.

4. Què canviarà a Europa si guanya Sarkozy?

5. Quin serà el resultat final? Remuntarà Sarkozy?


5



El lideratge d'Hollande és extremadament fràgil i feble. Líder no carismàtic. no connecta. No arrossega. Hollande reagruparà el vot anti-‐Sarkozy, no un vot il·∙lusionant i de confiança de l'esquerra. Tampoc el del centre. Es vol posar fi a un estil de fer política molt concret, a un hiperlideratge ple d'excessos i control. L'economia també castiga governs conservadors. El que segurament farà Hollande a partir de diumenge, és nomenar com a ministres i llocs claus de la presidència a personalitats de l'esquerra, el moviment verd i fins i tot a persones a chiraquistes, com Dominique de Villepin o Bayrou, per capitalitzar-‐los i situar-‐se com a protagonista central i principal en el taulell polític francès. La construcció de la credibilitat de la nova presidència començarà a velocitat de creuer. Com al primer ministre Rajoy, la seva popularitat és molt fràgil i començarà a baixar ràpidament a mesura que es prenguin decisions. Els socialistes rebran el vot anti-‐sarkozy de la dreta i de l'esquerra. Aquest és un vot prestat, poc entusiasta i convençut. D'aquests n'hi haurà del centre i la dreta.

Intensifica la idea d'un Sarkozy necessitat de suport, fràgil i feble, que va a la desesperada i a qui se li està fent llarga la campanya. L'allunya del centre però busca complicitats amb el lepenisme, que és la 3a força política. Marine Le Pen vol ser el referent del centre dreta francès. Per aconseguir-‐ho necessita aquest espai orfe de lideratge. Això passa per una victòria d'Hollande. Per molt que defensés obertament el vot a Hollande, les bases no la seguirien. Això facilita que el vot centrista opti, com a mal menor, l'opció Hollande.

@aleixcuberes es soci-‐consultor de @ingenia_pro.

6. Hollande reagruparà el vot de l'esquerra? I el vot del centre?

7. Malgrat la lepenització de Sarkozy, el vot centrista anirà al president?

News & Politics

Eleccions Presidencials Franceses 2012