Catalunyawww.cgtbalears.org Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Desembre 2009 • núm. 112 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat

Possible!!!Possible!!!

Diss

eny:

Jor

di B

orrà

s

Papers

Diss

eny:

Jor

di B

orrà

s

Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 112 • Desembre 2009 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat

de Balears

Possible!!!Possible!!!

Secretariats Permanents deles CGT de Catalunya i Balears

“Catalunya” és, des de famolts d’anys, la publica-ció periòdica de la CGT

de Catalunya. La seva capçaleraés heretada de l’històric periòdicde la CNT, que va sortir a la llum enel trienni de la Guerra Civil 1936-1939. Actualment, “Catalunya” ésun periòdic d’aparició mensual, dereferència entre els sectors d’es-querra i llibertaris, d’ampla difusiósocial i escrit íntegrament en cata-là.“Papers” és, com sabeu, la revistade la CGT de les Illes Balears. En laseva primera època (1993-1994)va ser l’òrgan d’expressió delSABEI (Sindicat Autònom deBanca i Estalvi de les Illes), federatdes de 1999 en la CGT. En aques-ta nova etapa, va sortir el primernúmero a la primavera de 2005 i,amb una periodicitat trimestral, jas’han publicat 20 números (19 mésel núm. 0). Té una tirada de 2000exemplars de difusió gratuïta.En els darrers temps, entre elscompanys de Catalunya i de lesBalears s’ha anat madurant undebat sobre si, donat l’especial in-terès recíproc de les dues publica-cions, caldria donar una passa i in-tentar una publicació i difusióconjunta, tot amb el respecte de laidentitat i autonomia de redaccióde cada part. Desitjam que, en unfutur, es puguin afegir també elscompanys i companyes de la CGTdel País Valencià.El projecte que posam en marxaintentarà aprofitar el potencial deles dues revistes, tant des de lasuma de totes les col·laboracions,

com també de les xarxes de distri-bució. En les Balears, la revistadurà la capçalera “Papers”, i pas-sarà a tenir periodicitat mensual.Entenem que la unió d’aquestsdos mitjans potencia l’apropamentdels companys de la CGT de Bale-ars i Catalunya, i projecta un mitjànovedós, alternatiu, anarcosindi-calista, obrer, llibertari i en català,amb una tirada de 13.000 exem-plars, que sens dubte serà unaeina de comunicació de lliure ex-pressió de idees i notícies, alterna-tiu i enfrontat al sistema capitalista,i al servei dels treballadors i treba-lladores i dels moviments socials.Fem una crida a la col·laboració detothom, per a millorar els contin-guts, per a ampliar les aportacions,i també la xarxa de punts de distri-bució, per potenciar la utilitat pràc-

tica de la revista, allà on hi hagidebat i mobilització social: centresde treball, locals socials, centresculturals, esportius, d’esplai, etc.

Enhorabona a tots i totes els que lafan possible, i a tots els lectors ilectores. Llarga vida a la nova re-vista.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 20092

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARS

Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org

Delegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries

Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551

Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034

Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata-lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080

ManresaCircumval·lació, 77, 2n - 08240 Manresa -manre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559

RubíColom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... Editorial‘Catalunya’ i ‘Papers’caminem junts

Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí iJosep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica:Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip-cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, DipòsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número s’ha tancat el dillluns 16 de novembre de 2009

"El futurisme", de Gabriel Alomar

“És que no el sentim també molts denosaltres, en diversa forma, (...)aqueix tret d'unió qui acobla la

nostra ànima a la de tots els rebelspassats i futurs?”

Agurrelj

Drets dels subscriptors: D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a lesmesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirel seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org

Desembre de 2009

REPORTATGEAmb aquest número de la revista que estàs llegint, les CGT de Catalunyai de Balears fem un pas de gegant

Una revista que esdiu ‘Papers’ i‘Catalunya’

3

Som valentes i valents,sabem que la nostraaposta, lenta i segura, és una aposta de futur

La publicació serà mensual i mantindrà les capçaleres respectives de ‘Papers’ i ‘Catalunya’

Jordi Martí Font

Amb aquest número de la re-vista “Papers”… Ambaquest número de la revista

“Catalunya”… Amb aquest númerode les revistes “Catalunya” i “Pa-pers”… Amb aquest número de larevista “Papers”-“Catalunya”…Digueu-ho com vulgueu… Ambaquest número de la revista queestàs llegint, les CGT de Catalunyai de Balears fem un pas de gegantque esperem que no sigui el darreren la constatació que més enllà deles fronteretes autonòmiques lesdones i homes de les nostres res-pectives organitzacions tenim lescoses clares a l’hora de parlar id’escriure per tal d’explicar-nos en-dins i enfora de les respectives or-ganitzacions. Unes i altres hem de-cidit unir esforços i treure al carreruna publicació conjunta que expli-qui qui som, què pensem i què fem,quan ho fem, per què ho pensem ion ho fem. Per tant, hem decidittreure al carrer una publicació pe-riodística conjunta que intenti fugirde les autocomplaences que sovintens corquen i ens malmeten tantcom els atacs externs.Som valentes i valents, no tenimpor del què diran i sabem que lanostra aposta, lenta i segura, és unaaposta de futur. Una aposta per lallengua comuna en temps de nega-ció de les diferències i afirmació dela uniformitat cultural i lingüística.Triem una llengua minoritzada peròno de minories per a l’expressió deles lluites sindicals i socials, i latriem amb totes les conseqüències,amb totes les modalitats, esperantque algun dia altres companys icompanyes que també la tenen coma pròpia s’afegeixen a aquest vai-xell valent i audaç que és el “Pa-pers”, que és el “Catalunya”.A partir d’aquest mes, les afiliades i

afiliats de les CGT de Balears i deCatalunya rebran a casa seva unapublicació que, malgrat conservardues capçaleres serà igual en laresta de les seves pàgines, comple-tament igual. És una aposta diferentja que no hem unificat les capçale-res per no perdre-les. Una és del1937, “Catalunya”, i reactualitza lahistòrica capçalera de la CNT deCatalunya, alhora que és l’únicapublicació que pot utilitzar el nomdel país sense afegits. L’altra, “Pa-pers”, és avui la publicació senyerade la lluita sindical anarcosindica-lista i alternativa de la CGT de Ba-lears, després de ser durant anys lahistòrica capçalera del sindicatSABEI.

A partir d’ara, qui gestionarà aques-ta publicació doble en capçaleraperò unitària en continguts serà unnou col·lectiu, La Tramuntana, quealhora comptarà amb un bloc l’a-dreça del qual ja us anunciarem enel proper número en què s’inclouràla majoria dels continguts de la nos-tra publicació i altres que conside-rem d’interès. La gestió de La Tra-muntana anirà a càrrec de lessecretaries de Comunicació de lesCGT de Balears i de Catalunya alcostat del coordinador de la revista“Catalunya” i del Col·lectiu Cata-lunya. Tots ells junts i amb qui s’hivulgui sumar (fem una crida a total’afiliació de les dues CGT perquèho facin) formaran el Col·lectiu La

Tramuntana, un col·lectiu que recu-pera el nom de la primera publica-ció anarquista i obrera publicada encatalà al segle XIX.Sabem i entenem que aquest és unpas de gegants en el difícil espai dela premsa llibertària, en el complexespai de l’anarcosindicalisme i delsindicalisme alternatiu i també en elde la premsa escrita en la nostrallengua. Sabem també que el camíque encetem no serà fàcil i possi-blement trobarem més dificultatsde les que caldria. Però aquest és unpas endavant que aposta pel futur,que defuig triomfalismes tot i que,ho afirmem ja, és un triomf immensde tota la classe obrera balear i prin-cipatina, més enllà fins i tot de les

pròpies CGT. La nostra tirada coma publicació ens fa fins i tot unamica de por (aviat 13.000 exem-plars), però tenim clar que totes lespasses fetes fins a avui avalenaquest projecte, avalen l’aposta de-cidida per dir en veu alta que avuimés que mai entre Balears i Cata-lunya no hi ha mar, que entre lesobreres i obrers de les Balears i lesPitiüses i les obreres i els obrers delPrincipat de Catalunya el que hi haés la voluntat ferma i unitària de ferfront al capital i vèncer-lo també enel terreny de la comunicació. Onells hi diguin mentides nosaltres hidirem “Papers”, hi direm “Catalun-ya”. El futur és nostre i tot està perfer i tot és possible!!!

Les CGT de Catalunya i Balears treuen una revista conjunta escrita en català

Pep Torres

Poc temps després del naixementdel Sindicat Autònom de Banca

i Estalvi de les Illes (SABEI), ara fa20 anys, vam tenir la necessitat deplasmar sobre paper l'esdevenirdiari i l'activitat sindical de les di-verses seccions sindicals i va apa-rèixer el primer número de “Pa-pers”.“Papers, a primera hora”, l'hivern

de 1993, va ser el titular del seu pri-mer editorial. En ell es podia llegir“l'univers de les publicacions aug-menta la família. Ha nascut ‘Pa-pers’com un astre de poc embalum,invisible en un planetari i que, percontra, fa llum a bastament en elsàmbits circumveïns. Va com a pin-tada la comparació amb l'estel delmatí o l'estel de l'alba, que tan solsno és estrella, però té una brillantorsingularíssima, deguda més quemés a la proximitat. Comptat i de-batut, aquesta mica de quadern querepartim de fresc a companys i acompanyes dels sectors financers,és més pròxim als destinataris quela resta del món editorial. Fet i fet,el teniu a la vora, tots i cada un; justa mà, pel que fa a la lectura, i a dis-posició permanent, si us ve de gustcol·laborar-hi...” Amb el pas del temps les coses esreciclen i “Papers” va donar pas a laseva segona etapa, ja amb les siglesde CGT, amb la mateixa vocació iil·lusió de ser un mitjà obert a laparticipació i a l'intercanvi d'idees.En el seu editorial dèiem “aquestarevista que teniu en les vostresmans suposa el compliment d'unobjectiu llargament perseguit desde la CGT de les Illes Balears, eldisposar d'un mitjà escrit, a manerade punt de trobada, per a totsaquells que intentam canviar, per amillor, un estat de coses que no ensagrada. Un punt de trobada alhora

dinàmic i atractiu. Un espai de par-ticipació i d'intercanvi d'idees”.En el número de la tardor del 2009,vam celebrar el 20 aniversari del

SABEI, impulsor de la seva prime-ra etapa, i ho fem gairebé amb unmonogràfic dedicats a aquests anysde lluita sindical en el sector finan-cer, però sense oblidar altres qües-tions i problemes quotidians, comla crisi que cada dia ens deixa mésaturats o la més que previsible puja-da d'impostos, mesura a la qual s'o-posa frontalment la CGT. Dintre d'aquest darrer editorial es faun petit balanç del qual resumim“el camí recorregut durant aquestsanys no ha estat gens fàcil. Consoli-dada i donar continuïtat a aquestanova eina sindical va ser tasca detots. Els entrebancs han estat molts,però el SABEI ha sabut ser una or-ganització compromesa i solidàriaamb les lluites i interessos de totsels treballadors, encara que no fos-sin del sector bancari. Basta mirarcap enrere i es podrà trobar als seus

homes i dones participant i impul-sant tant lluites socials, com ecolo-gistes, feministes, això com tambéen defensa dels nostres drets demo-cràtics com a poble: identitat, llen-gua i cultura”.Aquesta última etapa que ha duratgairebé cinc anys, i que he tengut elplaer i la sort de dirigir, ha estatmolt fructífera i ha servit per a con-solidar un projecte conjunt sota lessigles de la CGT. Els últims resul-tats així ho avalen: victòries en Ka-lise Menorquina, Fundació Deixa-lles o en Consorci Jove, per posarels últims exemples. Darrere que-den 19 números elaborats amb lamajor il·lusió del món. Sense lacol·laboració de molta gent, fossino no afiliats, aquesta aventura nohagués pogut arribar fins a aquí.Nomenar a algun en concret crecque seria del mal gust, però ells

saben que els tinc del tot presents iels agraeix sincerament el seu des-interessat i encomiable treball alllarg d'aquests anys. Però ja hodiuen, es tanca una porta i s'obreuna finestra. El projecte que posam en marxa in-tentarà aprofitar el potencial dedues publicacions ja consolidades,tant des de la suma de totes lescol·laboracions, com de les xarxesde distribució. Entenem que l'uniód'aquests dos mitjans de comunica-ció, “Catalunya” i “Papers”, projec-ta una nova revista novedosa, alter-nativa i en català. Serà una eina decomunicació de lliure expressió deidees. Al mateix temps apropa unpoc més als companys de la CGTde Balears i Catalunya.De segur que amb el nou projecteentrarà aire nou i renovat. Salut igràcies a tots.

Desembre de 20094

REPORTATGE

La història de ‘Papers’...

La revista ‘Papers’ ha estat sempre molt lligada a la història del SABEI i, des de l'any 2005, també a la CGT

Desembre de 2009 5

REPORTATGE

Una mica d’història de la revista ‘Catalunya’

Col·lectiu Catalunya

La revista Catalunya va néixeren el marc conflictiu de laGuerra Civil, ara fa setanta

anys, i la seva història no pot sermés desgraciada.Els dirigents de la CNT la van crearmés aviat a disgust als tallers quehavien estat incautats el setembrede 1936 a l'Editorial Catalana i enels quals s’hi havia imprès “La Veude Catalunya”, el conegut diari pro-per a la Lliga Regionalista quehavia acollit les firmes de CarlesSentís i Ignasi Agustí, entre d’al-tres. Amb aquestes màquines i unstreballadors amb poca o cap cons-ciència llibertària -cap d’ells no es-tava afiliat a la CNT- es va iniciar el22 de febrer de 1937 la singladuradel que suposava en aquell momentla segona gran publicació del sindi-cat, després de la “SolidaridadObrera”. La “Soli” estava escrita encastellà i ara se’n volia una altra encatalà.En realitat, però, no hi havia cap in-terès especial perquè fos en català -cap consciència de país- sinó ques’ho plantejaren com una mera es-tratègia política per apropar-se aEsquerra Republicana de Catalun-ya, el partit que governava la Gene-ralitat, amb la voluntat de contra-restar la influència creixent delPSUC.Es tractava d’aparentar un cert cata-lanisme sense haver-lo de tenir real-ment; la CNT més aviat estava encontra de tot això. El títol de la novapublicació havia de ser, en un pri-mer moment, “Catalunya Lliure”, aimitació de l’homònima “CastillaLibre”, però l’adjectiu es va elimi-nar perquè ningú no ho interpretéscom un gest de simpatia cap a lacausa nacionalista. No es volia dei-xar cap mena de marge a l’ambigüi-tat ideològica. A més a més, els diri-gents anarquistes volien deixarclara la seva postura sobre el fetd’emprar la llengua catalana; hojustificaven com una manera d’arri-bar als afiliats que no dominavenprou bé el castellà. Una mena depublicació per als ignorants, afegi-ríem nosaltres.Els dirigents sindicals no van tenirmassa estima per la nova publicaciódel “Catalunya” i, de fet, poquesvegades li passaven els comunicatsoficials perquè els difonguessin.Molt del que s’hi publicava estavamancat de pretensions ideològi-ques. Així, per exemple, va sortirun article sobre els supervivents delTitànic precisament quan tenia llocl’ocupació feixista d’Astúries, unaltre de com fer una dieta d’aprima-ment quan la gent ja començava apassar gana i algun més sobre lavida glamourosa de les estrelles deHollywood. Els continguts eren tan

frívols que alguns lectors se’n quei-xaven, però els dirigents sindicalsreplicaven que un diari no podiaestar tota l’estona parlant sobre l’a-narquisme. Fins i tot, els treballa-dors es queixaven de la pèssimaqualitat de la revista.La revista mai no té gaire vitalitat:el sindicat n’edita pocs exemplars,molt per sota de la “Soli”, i la difu-sió i penetració social són encaramenors. Els comunistes ironitzensobre els pocs lectors que té el “Ca-talunya” i la redacció ho reconeixexplícitament quan contesta queaixò no els importa perquè no tenenres de comerciants ni de botiguers.A partir de desembre de 1937, la re-vista deixa de distribuirse a les co-marques de Girona, Lleida i Tarra-gona.Durant uns mesos, Joan Peiró diri-geix el “Catalunya” i el millora, enpart, però mai no arriba a superarles llacunes que el convertien enuna publicació poc atractiva de lle-gir i, amb aquest panorama, es vaesllanguint sense assolir gaire ressòfins que el 28 de maig de 1938, ambel pretext de la necessitat d’estal-viar el paper, deixa de publicar-se.Una prova de la indiferència ambquè fou acollit el “Catalunya” enaquesta seva primera època és queels llibertaris ben poques vegadesen parlen, i quan ho fan és de mane-ra imprecisa, equivocant dades i re-dactors.Les reaparicions de la publicaciódes d’aleshores han estat constants.A l’octubre de 1977, el "Catalunya"tornava a ser al carrer travessant di-verses etapes fins a arribar a l’ac-tual època, la vuitena en la seva se-gona part.

Un compromísLa revista Catalunya és el principalòrgan d'expressió del sindicat CGTde Catalunya. Per aquesta publica-ció han passat centenars de lluitessocials, centenars de conflictes sin-dicals, centenars de propostesemancipadores en tots els àmbitsque aquesta paraula pot fer anar: fe-minisme, laïcisme, antiracisme,okupació, ecologisme, pagesia, mo-viment llibertari, defensa de lesllengües, opció sexual, memòriahistòrica, antifeixisme... i tot ambun tronc central que són les activi-tats que desenvolupen les seccionssindicals, els sindicats, les federa-cions de rama, les federacions lo-cals, comarcals i intercomarcals dela Confederació General del Treballde Catalunya.El “Catalunya” és al carrer amb elcompromís ferm d'ajudar a cons-truir l'espai contrainformatiu. Somnomés una part d'aquest entramatque vol obrir l'espai d'explicació dela realitat als qui la volem transfor-mar de forma radical; és a dir, desde la base, de baix cap a dalt, sensemitjancers, sense professionals;amb el món del treball com a centreperò coincidint amb els sectors dela societat que aposten per lluitarenlloc de callar, per construir unfutur enlloc d'assumir la realitatpresent. Contra els mitjans queaposten per l'autoritarisme, lluitem,des del Catalunya, per construir elfutur llibertari ara mateix.Des del Col·lectiu Catalunya, elcol·lectiu editor del Catalunya, ensreconeixem continuadors de latasca de convertir en lletres de tintao digital els pensaments, les ac-cions, les discussions i els avenços

que contribueixen a construir la so-cietat llibertària. Volem expressar elnostre reconeixement a publica-cions com “La Tramuntana”, deJosep Llunas i Pujals, o “L'Avenir”,de Pere Cortiella; “La RevistaBlanca” de Federico Urales i la ma-teixa “Solidaridad Obrera”, l´òrgande la CNT de Catalunya durantanys i panys. De “Estudios” o “Ge-neración consciente” al primer “In-tegral” o “Alfalfa”, del “Ajoblan-co” o “El Viejo Topo” dels setanta,de “La Bicicleta” al “Contra-infos”o el “Info-Usurpa”, de “El Trian-

gle” al “Illacrua”, de “La Lletra A”o “Polémica” a les desenes de but-lletins que els militants de la nostramateixa organització s'han dedicata repartir per tants centres de treballcom hi tenim presència... i a moltsmés que no anomenem però que síllegim.

Més informació Jordi Sabater “Anarquisme i catala-nisme. La CNT i el fet nacional ca-talà durant la Guerra Civil”, Edi-cions 62 (Llibres a l’Abast, 216),Barcelona 1986.

Pep Juàrez, Secretari d’AccióSindical de CGT-Balears

El cas del tonyiner “Alakra-na” ha col·locat en primeralínia d'actualitat la situació

d'una zona del martiritzat continentafricà, com és Somàlia, que s'haconvertit en terra de ningú, on lesxarxes mafioses gestionen la “des-aparició” de tot tipus de residusprocedents del nord, inclosos elsnuclears, i on se saquegen sensecontrol els recursos naturals delsseus mars, per part de les grans em-preses pesqueres d'occident. Unavegada que acabi el segrest dels tri-pulants de l'esmentat vaixell, quedesitjo que sigui aviat, de manerajusta i sense danys personals,temps haurà per a estendre'ns sobreel que allí realment està passant.Una realitat que, una vegada més,en occident es “ven” al públic comuna truculenta pel·lícula de pirates.Però, si us sembla, parlem de pira-tes, dels de bon deveres. Perquè noimporta anar tan lluny, per a trobar-los. Aquí, per exemple, els ban-quers que provoquen el col·lapsecreditici, aquests als quals el Go-vern ha posat a disposició una au-

tèntica muntanya de doblers pú-blics, perquè no els afecti la crisique ells mateixos han provocat. En“agraïment” per aquest immensregal, la banca espanyola mantétancat el grifó del crèdit, senseningú que li piuli, precipitant d’a-questa manera la caiguda d'un xin-xer d'empreses petites i mitjanes,treballadors autònoms i economiesfamiliars. Mentre l'atur ronda ja elsquatre milions de persones (oficial-ment 3.808.353, en el conjunt del'Estat, dels quals 81.683 formenpart de les Balears, dades a3/11/09), mentre ja hi ha mésd’1.100.000 famílies que no tenencap ingrés regular, mentre no aturade créixer l'economia submergida il’exclusió social, els beneficis delscinc grans bancs (Santander,BBVA, La Caixa, Caja Madrid iBanc Popular) durant el primer se-mestre de 2009, han arribat als9.311 milions d'euros. Un suculentbotí.També haurem de parlar d’unes al-tres grans empreses espanyolesque, en temps de crisi per a la ma-joria de treballadors, no tenen capproblema per a continuar sent moltrendibles, això sí, a costa d’aco-

miadaments massius: Airbus, Seat,Mercedes Benz, Telefònica Mò-bils, Marina d’Or, Nissan, Spanair,Ford, Roca, Sidenor, Pficer, Citro-ën, Ryanair, Delphy, Arcelor, Ono,Orange, Zeta, Prometheus i unllarg etc... En 2008 es van fer 6.227Expedients de Regulació d’Ocupa-ció (ERO’s), un 64,1% més que en2007. Per cert, el president de lapatronal CEOE, Gerardo Díaz Fe-rrán, aquest que canvia de principiscom Groucho Marx, anant de lesensarronades ultra-liberals a les de-mandes de l’intervenció de l’Estat,segons convingui, fa tres o quatremesos que té als treballadors d’unade les seves empreses, AIRCOMET, sense cobrar els seus sa-laris. Deu ser la seva manera parti-cular d’aplicar les receptes d’auste-ritat, que tant recomana per alsdemés. Els treballadors d’AIRCOMET s’han posat en vaga inde-finida, davant les obligacions in-complides de Díaz Ferrán. Siaquest personatge està al cap de lagran organització patronal, imagi-neu-vos com seran els budells de laCEOE.De pirates d’aigua salada, tambéen tenim un amplíssim catàleg. Per

exemple, cal recordar que, des delpassat dia 27 de juliol, els tripu-lants del vaixell “Mercedes delMar”, de la naviliera ISCOMAR,mantenen una vaga a València,amb el buc aturat, perquè no co-bren el seus salaris, entre d’altresmotius. Hi ha altres dos bucs d’IS-COMAR aturats, per impaga-ments, als ports de Barcelona i a laBadia de Palma. L’esfondramentdel “Don Pedro” front al port d’Ei-vissa, al juliol de 2007, està encaraper aclarir. L’Expedient de Regula-ció d’Ocupació que li va regalar elGovern de Jaime Matas en 2006,quatre dies abans de publicar un70% de beneficis, i que va deixaren el carrer 18 treballadors, encaraestà en els Jutjats. L’empresa de lafamília Seguí té una llarga tradiciód’embulls financers. Cada vaixelld’ISCOMAR suposa un forat eco-nòmic, i la bolla de neu no ha dei-xat de créixer, amb la col·labora-ció, còmplice, d’algunes entitatsfinanceres, i patent d’impunitat (decors?) per part de les presumptes“autoritats”.No s’ha d’anar a cercar-los a laBanya d’Àfrica. Conviuen ambnosaltres.

TREBALL-ECONOMIASet de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadaments definitius

Prop de 1,3 milionsde persones aturadesno tenen cap menade prestació

Els pirates més gransno vénen de Somàlia

Desembre de 20096

Els ERO esmultipliquenper tretze aCatalunya

Redacció

El nombre de treballadors afec-tats per expedients de regulació

d’ocupació (ERO) autoritzats a Ca-talunya s’ha multiplicat per 13 enun any. Al setembre del 2008 hihavia 8.552 afectats, mentre que almateix mes d’aquest any se n’hanregistrat 114.002.El nombre de treballadors afectatsper ERO d’extinció en el períodede gener a setembre del 2009 és de13.260, mentre que en el mateixperíode de l’any passat era de6.060. El nombre d’empleats afec-tats per ERO de suspensió a Cata-lunya en el període de gener a se-tembre del 2009 ha estat de 96.219,mentre que en el mateix període del’any passat era de 2.344. El nom-bre de treballadors afectats perERO de reducció de jornada a Ca-talunya s’ha situat en 4.523, mentreque al setembre del 2008 era de148.Per demarcacions, Barcelona acu-mula 98.217 treballadors afectatsper ERO autoritzats fins al setem-bre, gairebé 14 vegades més que enel mateix mes del 2008 (7.108). Ta-rragona té 8.670 treballadors afec-tats, 31 vegades més que al setem-bre del 2008 (279). Girona haarribat als 5.646 treballadors afec-tats per ERO autoritzats, set vega-des més que l’any passat (783).Lleida té 1.469 treballadors afectatsper ERO autoritzats, gairebé quatrevegades més que l’any passat(382).Al conjunt de l’Estat espanyol, elnombre de treballadors afectats perERO autoritzats s’ha multiplicatper nou en un any, i ha passat de46.947 al setembre del 2008 a435.564 al setembre del 2009. Elnombre més gran de treballadorsafectats per ERO autoritzat s’ha re-gistrat a Catalunya, seguit del PaísBasc, amb 59.160, el País Valencià,amb 49.386, i Aragó, amb 40.643treballadors afectats, segons lesdades del Butlletí d’estadístiqueslaborals del Ministeri de Treball.

Kaos en la Red

La crisi obliga a les empresesque van suspendre als seus

empleats per uns mesos a no read-metre’ls. Les que es van compro-metre a mantenir l’ocupació, si noho fan, haurien de retornar la sub-venció.Una altra mesura fracassada. L’ú-nica iniciativa que va aprovar elGovern espanyol per ajudar lesempreses a mantenir l’ocupació no

ha recollit els fruits que s’esperava.Tan sols el 25% de les empresesque han tramitat un ERO de caràc-ter temporal ha sol·licitat l’ajudaeconòmica, que consisteix a boni-ficar el 50 per cent de les cotitza-cions durant els sis mesos com amàxim que els empleats podenestar suspesos d’ocupació, segonsinformen fonts de la Secretaria Ge-neral d’Ocupació.El requisit de la mesura ha estat latrava principal: l’obligació de read-

metre als treballadors i mantenir-los contractats durant un any. Deno ser així, les empreses haurien dereemborsar a Treball la part bonifi-cada de les cotitzacions.Per això, el 75 per cent de les com-panyies s’ha decantat per no sol·li-citar l’ajuda, ja que "amb tota pro-babilitat acabaran acomiadant alstreballadors", assenyalen les fontsabans citades. I és que una empre-sa, quan sol·licita la tramitaciód’un ERO, ja sigui de suspensió o

d’extinció, registra greus dificul-tats econòmiques, pel que no sapexactament si podrà readmetre alstreballadors.Actualment, segons el Ministeri deTreball, uns 300.000 treballadorses troben en suspensió temporal al’Estat espanyol, percebent la pres-tació d’atur. La majoria d’ells estroben acorralats en una excedèn-cia de 120 dies. I una gran part delsexpedients corresponen al sectorindustrial.

Set de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadamentsdefinitius

Desembre de 2009 7

TREBALL-ECONOMIA

Per un nou model social per a sortir de la crisiSecretariat Permanent del

Comitè Confederal CGT

Les entitats financeres Santan-der, BBVA, Popular, La Caixa i

Caja Madrid, en 9 mesos van en-greixar als seus accionistes amb13.602 Milions d’euros de benefici.No hi ha dubtes sobre qui està pa-gant la seva crisi. La crisi no és detots, ni ho ha estat mai.Els dos gegants, Santander iBBVA, van obtenir 6.740 i 4.179milions d’euros. Com és possibleque les polítiques del Govern i de laUE, per mitjà del seu Banc Central,segueixin ficant-los milers de mi-lions d’euros al 1% per a desprésaquests mateixos bancs comprar-lideute als estats i cobrar-los fins al5% ?Aquestes polítiques de transferirmilers de milions de diners públicsque els governs del món estan im-posant, de manera absolutamentantidemocràtica, sense consulta nidebat, per a mantenir el “quiosquetfinancer”, només té un nom: estafa

a la població, estafa i atracament ales butxaques de les i els treballa-dors.El model capitalista està basat en elconcepte de “darwinisme social” :només els més aptes sobreviuen iho fan a costa dels altres, mitjan-çant l’egoisme, la competitivitat,l’individualisme, la propietat priva-da… El progrés per a rics, ban-quers, executius, poderosos, polí-tics, significa desarrollisme,creixement i consum sense límitsper a seguir obtenció beneficis persobre de la salut de les persones,per sobre de la pròpia existència dela vida en el planeta.Aquest “progrés”, per als especula-dors del totxo, de la banca, dels ali-ments o l’energia, ho han basat enel seu enriquiment i benestar perso-nal i ho han fet des de la més abso-luta impunitat i irresponsabilitatperquè quan el seu model “reben-ta”, som la majoria social, les per-sones treballadores, les classes po-pulars, immigrants, precaris, joves,qui hem de fer un esforç i treballar

dur per a pagar la seva crisi.En aquests moments de crisis, lesseves lleis inexorables ens aixafen:- acomiadaments;- major desregulació dels mercatsde treball;- tancaments d’empreses en tots elssectors;- acomiadaments massius : Nissan,Electrolux, Seat, Opel, Renault,Delphi, Michelín, Martinsa-Fadesa,Tecnocasa, FCC, Acciona, Endesa,Iberdrola, Gas Natural, Roca, Spa-nair, Banca, Iberia, RTVE, Telefó-nica i centenars de Contrates i Sub-contrates;- reestructuració en tots els sectorsde la producció i els serveis;- acomiadaments invisibles de mi-lions de treballadors temporals;- deslocalitzacions d’indústries sen-ceres;- congelació salarial;- pèrdua de poder adquisitiu;- moderació salarial trianual;- pujada d’impostos en l’IVA;- acomiadament lliure i gratuït;- “pau social” i “reforma laboral”;

- congelació de la despesa pública;- privatització dels serveis públics isocials;- maquinaciones i presses per a al-terar el preu de l’habitatge, ali-ments, matèries primeres.Des de la CGT tenim clar que calacabar amb aquestes regles de jocinjustes en les quals només guanyauna minoria a costa de la majoria.Les persones treballadores hemd’apostar per un altre model socialque garanteixi prou per a tots itotes, basat en el repartiment, el

compartir, l’harmonia en la relacióamb el medi natural, la solidaritat,el suport mutu, la igualtat, la lliber-tat, la justícia social. Aquests sónels pilars sobre els quals construirun nou model social que contempliel veritable progrés social en funcióde les persones i no pas dels mer-cats.Com a treballadores i treballadorsestem immersos en la tasca d’arri-bar a majors quotes de la mobilitza-ció social cap a la vaga general. Enshi va la vida.

Jacinto Ceacero, secretarigeneral de la CGT (*)

Els pressupostos generals del’Estat aprofundeixen les lò-giques que han generat les

desigualtats socials. No resulta difí-cil construir una crítica a aquest go-vern social-liberal del PSOE, tantper la seva proposta de Pressupos-tos Generals de l’Estat (PGE) per a2010 com per les seves polítiquessocials, de regulació del mercat detreball, polítiques privatizadoresque no garanteixen la satisfacció denecessitats (com l’educació, sanitat,cures, pensions, atenció familiar,transport, etc.), les seves polítiquesmediambientals, energètiques o deretallada de llibertats civils.Com a organització sindical i socialllibertària, anticapitalista i revolu-cionària ens posicionem radical-ment crítics a aquestes polítiquesdel Govern perquè només contem-plen el continuisme del marcitmodel productiu. El capitalisme noés millorable ni reformable, noexisteix cap capitalisme amb rostrehumà. Amb ell la classe treballado-ra no té futur. Cal seguir treballant,lluitant, teixint xarxes d’autoorga-nització civil que aglutinin la nostrarebel·lia fins a assolir un canvi demodel social.En aquesta ocasió, els PGE 2010 nomostren sinó les mateixes políti-ques implementades des de 2004,quan el PSOE accedeix al poderpolític i s’emmarquen en un ciclede creixement sense precedents del’economia, en el qual governants,empresaris, multinacionals, orga-nismes supranacionals com la Co-missió Europea, el FMI, l’OCDE oel Banc Mundial, al costat de molts

assalariats concorren en la mateixalògica capitalista: “a créixer” per-què els diners i les regles del mercatens faran feliços.La crisi del sistema capitalista noens ha fet reflexionar sobre la ne-cessitat d’un nou model social alservei de les persones i no del mer-cat. Ens diuen que els comptes sónmolt clars. Disminueixen els in-gressos per la contracció de tots elssectors productius i de serveis il’augment de l’atur en cotes del20% de la població activa i, d’altrabanda, augmenten les despeses.

Injustícia social ocultaDel Pressupost 2010 podria sem-blar que estem davant d’uns pressu-postos “socials”: el 51,6% de ladespesa es destina a les pensions il’atur; el 21% són les transferènciesa les Comunitats Autònomes i els

Ajuntaments i a la UE, que aques-tes suposadament empren en neces-sitats socials, ja que tenen transfe-rits drets socials essencials per a lapoblació. Però la realitat s’emmas-cara: el 63% dels treballadors i tre-balladores perceben menys de1.100 euros al mes; el 60% de lesllars tenen problemes seriosos a fide mes; el 20% de la població estroba per sota el llindar de la pobre-sa relativa, els joves augmenten sispunts el seu nivell de pobresa en2008; prop de 1,3 milions de perso-nes aturades no tenen cap prestació.Aquesta realitat se’ns presenta comuna cosa inevitable, que no estàmediatitzada ni provocada pelmodel social de relacions quepatim, per les polítiques que apli-quen els governants, pels avantat-ges que progressivament assoleix lapatronal a costa de la majoria so-

cial. Aquesta realitat oculta la, cadavegada major, descohesió social,basada en la injustícia social méscriminal i suïcida, que el capitalis-me duu a terme en els inicis d’a-quest segle XXI.S’oculta el fet que la baixada delsingressos prové de la rebaixa delsimpostos que s’ha fet als més rics:l’impost de societats ha descenditentre cinc i deu punts amb el PSOE;l’impost del patrimoni ha desapare-gut; la tributació s’ha limitat fins altipus del 43% com a màxim; s’hanrebaixat les quotes patronals a laSeguretat Social a través de duesvies, reduccions directes i milers demilions d’euros en subvencions decontractes; es deixen de percebremilers de milions d’euros d’ingres-sos al mantenir els topalls de cotit-zació de la Seguretat Social; s’ava-len fins a 90.000 milions d’euros a

la banca; es presta diners a tot elsistema financer per mitjà del BancCentral Europeu i el Banc d’Espan-ya, en centenars de milers de mi-lions d’euros a un interès del 1% iells ho presten a una mitjana del 57%; s’endeuten (deute públic) cadavegada més per pagar interessos aaquest mateix sistema financer(6,6% de tots els PGE 2010), siste-ma al que paradoxalment s’avala idóna diners; es pugen els impostosdirectes a tots per un igual (IVA), ies legisla, no en funció de les ne-cessitats públiques i socials, sinóper a quadrar els comptes de l’Estati no sobrepassar el 3% del dèficitpúblic per a l’any 2012, tal i com veimposat per la Comissió Europea.Totes les polítiques i especialmentles pressupostàries, tenen com a figarantir el “suïcidi col·lectiu” in-vertint en un model productivista(alta velocitat, infraestructures vià-ries, indústria de l’automòbil, etc.) ique la majoria social, les personesassalariades, pensionistes, joves,les persones estrangeres seguim fi-nançant la barbàrie. Només hi ha uncamí. Prendre el carrer, cridar a lamobilització, perquè junts, les orga-nitzacions sindicals, socials, veï-nals, estudiantils, plataformes endefensa del públic… defensemaltre model social basat en la soli-daritat, el suport mutu, la justíciasocial i la llibertat.Com a CGT ja hem iniciat el procésde trobada, confluència i unitatd’acció amb la resta d’organitza-cions perquè aquesta mobilització ivaga general sigui una realitat enels pròxims mesos.

(*) Article publicat al núm. 113 dela revista “Diagonal”

Pressupostos suïcides

Desembre de 20098

TREBALL-ECONOMIA

Llorenç Buades

El Centre de Recerca Econò-mica de Sa Nostra en col·la-boració amb la Universitat

de les Illes Balears aventura queaquest hivern podem arribar a lesIlles Balears a la xifra de 100.000persones desocupades registrades.Aquesta dada indica que encara nohem arribat al punt àlgid de la crisieconòmica. Per la seva banda lapatronal illenca CAEB, més opti-mista, desitjava fa poc que les per-sones desocupades i registrades afinal d’any no superessin les85.000. Allò que s’aventura és queaquest hivern batrem tots els rè-cords en desocupació.A final d’octubre les persones des-ocupades i registrades en el SOIBeren 81.683, amb una pujada del13,27 per cent en relació a setem-bre (9.567 persones més), conver-tint-nos en la comunitat autònomaen la qual més va créixer l'atur. En relació a l’octubre de 2008 ladesocupació ha augmentat en24.701 persones, perquè fa un anyla desocupació era de 56.982 per-sones. L’atur masculí ha crescut enels darrers dotze mesos en 13.641homes aturats, perquè eren 31.224i ara són 44.865. L’atur femení hacrescut en 11.070 desocupadesmés, perquè em passat al cap d’unany de 25.748 desocupades a36.818.En relació al jovent, que suposa el15,5% del total de persones des-ocupades, els homes menors de 25anys desocupats han passat en unany de 5.226 a 7.065 (1.839 més),en tant que les dones menors de 25anys han passat de 3.902 a 5.568(1.666 aturades més).En relació a les persones majors de45 anys, els homes desocupats hanpassat en un any de 8.665 a 13.137(4.472 més), en tant que les donesmajors de 45 anys desocupadeshan passat de 7.411 a 10.482(3.071 més). Per sectors, l’agricul-tura ha passat en un any de 549 a674 persones desocupades, la in-dústria ha passat de les 2.460 per-sones desocupades a les 4.512 enl’actualitat, la construcció ha pas-sat de 13.056 a 18.277 persones enatur, i els serveis han passat en unany de 39.171 persones sense feinaa 55.551.L'atur entre estrangers va augmen-tar un 19,04% pel que fa al mes an-terior, amb 3.544 desocupats més,fins a un total de 22.160, dels quals14.667 eren extracomunitaris(18%) i 7.493 de la Unió Europea(9,2% del total). En termes inter-

anuals, l'atur entre estrangers vaaugmentar un 43,78 per cent, amb6.748 nous desocupats respecte aoctubre de 2008.Per Illes, les persones desocupadesa Mallorca arribaren a 64.983 per-sones , a Menorca, a les 6.138, aEivissa, a les 10.057 i a Formente-ra a un total de 505 persones.Tot i que ens manquen les dadesd’octubre en relació a les presta-cions de desocupació, en el mes desetembre arribaven a 50.700 perso-nes quan la xifra de desocupació vaser de 72.116 persones.Aquestes són les xifres oficials quemanifesten la crua realitat de lacrisi.

La desocupacióL'economia balear va créixer un1,4% en 2008, mentre que aquestany s'espera tancar amb un descensdel 1,4%, de manera que s’estimaque el decreixement a final d’anyserà del 2,8 % en relació a la fi del’any 2008. Els economistes delsistema capitalista manifesten quesense taxes de creixement d’un 2%anual no hi ha possibilitats de ge-nerar ocupació i la previsió per al’any 2010 és d’una nova tancadaen negatiu de l’exercici, que el ma-teix govern autonòmic xifra en unabaixada del 1,5%, de manera queno es previsible que l’any vinentsigui un any per a la recuperació del’ocupació , i entre altres coses per-què els capitalistes no la volen. Nooblidem que a l’empar d’una legis-lació consentida de manera explíci-ta o tàcita per tots els partits del

Parlament espanyol que permetl’acomiadament lliure, els empre-saris poden decidir amb o sensecausa justificada que una personapassi a ser desocupada. Així que elcapitalisme usarà i abusarà per a larecomposició de la seva taxa de be-nefici d’una demanda de treball demés de cent mil persones a les Ba-lears que faran que els salaris bai-xin encara més , que les condicionsde treball empitjorin, i que la genttreballadora competeixi entre si pertal d’obtenir un salari.L’increment de la desocupació,l’increment de l’atur de llarga du-rada que arribà al 17,8% en el mesd’agost o la congelació dels salarisde la funció pública, fan caure lespossibilitats de consum de llars queles passen magres per arribar afinal de mes, castigades també perles càrregues que suposen les hipo-teques derivades de l’adquisiciód’habitatge, molt altes , tot i la cai-guda de l’euribor. En el cas de lesBalears la taxa d’estalvi ha caigutmolt en els darrers anys, perquè di-fícilment pot estalviar un mileuris-ta que a més és una persona en pre-cari, i difícilment pot estalviar unpensionista quan tenim les pen-sions molt per davall de la mitjanaespanyola. De manera que lamanca d’accés al consum ens ins-tal·la en la deflació. Pensar que la societat en general ésconsumista és una abstracció gene-ralista externa al moviment obrerque tot i que subjectivament hovulgui ser, en general les passa ma-gres per arribar a final de mes, des-

prés de cremar el salari amb im-posts directes i indirectes, paga-ment d’habitatge i amb despesesque moltes vegades no arriben aser les elementals. En el tercer tri-mestre, que inclou els mesos demajor ocupació turística, el con-sum a les Illes Balears ha baixat un1,7%.Aquesta crisi ens hauria de servirper a la recuperació de l’internacio-nalisme. Hauríem d’aprendre a va-lorar que si la classe treballadorabritànica, com és el cas, perd poderadquisitiu, es fa més difícil fer tu-risme. Això fa que, operadors turís-tics com Thompson no ofereixinviatges en temporada baixa i dels217 hotels del terme de Calviànomés 24 estaran oberts aquest hi-vern, o que el turisme alemany, toti que es mantengui, ho faci permenys dies i amb despeses més li-mitades. Tot té una interconnexióen una economia com la nostramolt dependent del turisme ale-many i britànica. Tot té un inter-connexió perquè el nostre modelproductiu es fonamenta en el turis-me i en el ciment, i la indústria i elsserveis estan absolutament condi-cionats per aquest fet (el transport ibona part del comerç i de la restau-ració depèn del turisme, la fusta i elmetall de la construcció…).L’actual situació de desocupació,de precarietat i d’inseguretat socialés insostenible per al desenvolupa-ment humà i també per a la natura,però ara per ara pesa més la idead’escapar de la realitat que l’alter-nativa d’enfrontar-se amb l’actual

Rècord de desocupació a les Balears amb 81.683 aturats

Solidaritat ambtripulants itreballadorsdels vaixellsd’Iscomar

CGT Sector Mar

Els grups d’empreses CONTE-NEMAR/ ISCOMAR, que per-

tanyen a la Família Seguí Soloaga iestan principalment dedicades a lesdiferents branques del transportmarítim (navilieres, consignatàries,estibadores), es troben en un procésde desmantellament, en una opera-ció que sens dubte pretén "netejar"els seus negocis, treient-se de da-munt als seus treballadors sense nitan sols abonar-los els deutes sala-rials que en alguns casos superenels sis mesos.Acomiadaments, ERO, coaccions,enganys, impagaments i amenaces,formen un rosari d’actuacions queels responsables d’aquestes empre-ses porten a terme cap als més de1500 treballadors que presten ser-vei, tant en terra com en els bucs.Tot això amb el silenci còmplice deles administracions i l’estat catatò-nic dels sindicats majoritaris quesemblen desapareguts.La CGT dóna suport a una part delstreballadores que li han dipositat laconfiança i els assessora des de l’i-nici del conflicte (juliol de 2009) ifins i tot d’abans en situacions queja feien presagiar la situació actual.La nostra activitat es desenvolupaespecialment a Barcelona, Valènciai Madrid; en les primeres ciutats elsimplicats són tres bucs en un port id’un en l’altre, les tripulacions delsquals es troben sense cobrar i aban-donades pels seus empresaris, desde diferents dates. En el cas de Va-lència, el Mercedes del Mar, portaen vaga des del 27 de juliol, i sensecobrar des de dates anteriors, i en-cara resisteixen a bord una desenade tripulants que, davant la falta desubministraments, han sofert faltade qualsevol servei a bord (llum,aigua, serveis, etc) durant dies. ABarcelona, els empleats del Teresadel Mar estan en una situació sem-blant.Perquè els treballadors puguin re-sistir necessiten aigua, llum i que-viures i amb la finalitat de proveir-los d’aquestes necessitats bàsiquess’ha creat un compte corrent a LaCaixa: 2100-2460-89-0200073258.És important d’especificar “solida-ritat Contenemar” com a concepte il’ens o la persona emissora, a fi deque si fos possible recuperar els im-ports gastats o part d’ells es realit-zés la devolució proporcional del’aportat, tret que expresseu el con-trari en aquest cas quedaria comfons de solidaritat de la FETYC-CGT per a possibles futures oca-sions.

Més informaciówww.fetyc.cgt.es/-Mar-y-Puertos-

Desembre de 2009 9

TREBALL-ECONOMIAestat de coses, perquè no hi ha capraó ( i la lògica del benefici empre-sarial és menys raonable que mai)per la qual cent-mil persones si-guin excloses de la possibilitat deviure amb dignitat. El problemaactual per a les persones és la des-confiança en la capacitat de canvi,tal vegada perquè al llarg dels anyss’han acumulat excessives traï-cions per part de l’esquerra institu-cional, en la seva vessant política itambé en la d’agents socials.No és raonable que el camí per a lacreació de llocs de treball sigui uncreixement del 2% que gairebésempre és destructiu per a la natu-ra, perquè en bona part va vinculatal sector del totxo , que encara té ales Balears 7.000 habitatges d’obranova sense poder vendre. El camí aemprendre és el que des de fa anysproposa el nostre sindicat de repar-timent del treball i de la disposiciócol·lectiva de la riquesa que facipossible un canvi social que aturil’absurd capitalista.La flexibilitat laboral i la mobilitatDes de la dècada dels 80 el combatempresarial espanyol a favor de laflexibilitat laboral ha format partdel discurs dominant. Aquest com-bat de la patronal, va ser culminatamb un èxit notable gràcies a lacol·laboració servil d’algunes enti-tats que diuen ser sindicats obrers ide classe i d’alguns partits políticsamb programari d’esquerra con-versos al realisme social-lliberal.La necessitat d’adaptar-se a les cir-cumstàncies i de respondre de ma-nera conseqüent als canvis d’esce-nari ha presidit un període, encaravigent, en el qual la concertació so-cial a qualsevol preu, a canvi demillores per a la burocràcia políticai sindical ha centrat l’objectiu depersones que tenien un passat delluites, però que s’instal·laren enles conveniències personals.

Antics sindicats es convertiren enagents econòmics i socials , i aramateix ja fa 25 anys que consagra-ren la contractació temporal per afer-la normativa general.Ara, gràcies als agents polítics i so-cials la contractació temporal afec-ta a més d’una quarta part de lagent assalariada a les Balears(28,5%) proporció molt superior ala mitjana de la UME (16,2%) id’estats com Alemanya (14,7%),França (14,2%), Itàlia (13,3%), Ir-landa (8,5%) o el Regne Unit(5,4%).Ara mateix, i malgrat les promesesde la darrera «reforma laboral» quela CGT va combatre en tant que eradefensada pels sindicats virtuals,un 85,6% dels contractes signatsanualment a les Balears són tempo-rals i la seva taxa de conversió enindefinits és del 6,7% . La contrac-

tació temporal afecta especialmentals joves, a les dones, als immi-grants i als treballadors poc qualifi-cats, vinculats especialment a tre-balls en la construcció, comerç,hoteleria i restauració. Els contrac-tats temporals al contrari del que espredica tenen més possibilitats detrobar feina que els que provenende la contractació indefinida, per-què els seus salaris són baixos i elseu grau de rotació i de mobilitatentre empreses és gran. Altra cosaés l’eficiència dels contractats tem-porals, perquè és evident que la ro-tació i la flexibilització no són pos-sibles quan les feines a fer sónqualificades.L’atur de llarga durada afecta mésaviat als acomiadats que tenen con-tractes indefinits, que sovint tenen,per acumulació d’antiguitat , expe-riència i possibilitats de promoció

interna, millors condicions de tre-ball que no pas els que estan con-tractats temporalment. Solen serpersones amb una llarga trajectòrialaboral que difícilment poden ac-ceptar les condicions de treball ques’ofereixen avui, molt precàries imal pagades.Aquest sector de persones ambcontractes indefinits, amb el pasdel temps minva i constitueixenper als empresaris l’objectiu a eli-minar, només frenat pel major costque representa el seu acomiada-ment, cost que a la vegada és unagarantia per a la supervivència d’a-questes persones. Així i tot la crisi,ha permès als empresaris presentarmés ERO (118 a l’hoteleria fins almes de setembre) i altres fòrmulesque han permès fer més baratsaquests acomiadaments.Com a resultat tenim que en menysd’un mes, els treballadors desocu-pats de durada superior a l’any hanpassat del 14,4% al 17,6 % actual.La baixa qualificació i la precarit-zació del treball a les Illes Balearsha permès als empresaris usar iabusar d’una mà d’obra barata,més submissa, menys formada.Però a la vegada és una mà d’obramenys productiva i pel seu grau derotació, menys adaptada i adabta-ble a les exigències de qualitat deltreball, que la d’aquelles personesque gaudeixen de contractes esta-bles, i que han pogut gaudir demajor especialització i experiència.Com que el treball a les Illes Bale-ars gira al voltant de la construcció,de l’hoteleria, del comerç i deltransport , i moltes de les feines afer són de peonatge o d’escasa qua-lificació, els empresaris han pogutgaudir d’una gran flexibilitat, capa-citat de rotació i mobilitat contrac-tual que ara mateix s’aplica enforma d’acomiadaments massius.En canvi, en les societats on la for-mació, l’aprenentatge i l’experièn-cia és un bé a preservar, els empre-saris no recorren de la mateixamanera als acomiadaments com afórmula.

La solidaritatobrera i laprofessionalitat

Vicent Martínez

El model empresarial espanyol icatalà impulsa un model labo-

ral basat en quantes més hores facismillor. És un model obsolet, dife-rent al d'altres països on la presen-cialitat és clau perquè l'empresari odirectiu pense que controla el tre-ballador i que s'assegura que surt lafeina. Un model que s'imposa da-vant la necessitat del treballador detenir feina per subsistir, un sistemaque imposa a les persones haver desuportar situacions de pressió, desubmissió, de gairebé esclavisme,per arribar a final de mes. Unmodel en el qual els empresarisvolen controlar l'absentisme (uncop més l'obessió per la presènciano pel treball de qualitat o per lasalut del treballador). Un modelque tracta els treballadors com anúmeros i no com a persones, unmodel obsessionat en la producció,la productivitat i el cada cop més,en compte de tendir a un model ra-cional on l'economia satisfaci lesnecessitats de les persones.Actualment, el model satisfà la ne-cessitat d'alguns de lucrar-se aqualsevol cost. I la professionalitatés una forma d'explotació. La pro-fessionalitat és posar per damuntl'empresa i el treball per sobre de lateua pròpia vida. La professionali-tat com a excusa per a fer sentir malels treballadors que no poden més,que estan farts o que no arriben enaquest model competitiu. La pro-fessionalitat com a forma de culpa-bilitzar individualment del quepassa i no veure la perspectivacol·lectiva d'explotació o la pers-pectiva per la qual són els interes-sos de l'empresari el que estan perdavant sempre. Sino arribes... noets professional: és culpa teva.Un model en el qual sinó arribes ésperquè no tens “aguante”, no sapssuperar els reptes, individuals, de laprofessionalitat i en els quals s'ad-mira els líders “durs” és a dir ex-plotador. Un model on la professio-nalitat està per sobre de lescondicions laborals. Has de ser pro-fessional, fins i tot en les pitjorscondicions laborals i d'explotació,sinó arribes és que no vals. No caldir els problemes d'autoestima i es-trés que tot això genera.El més lamentable de tot això ésquan els propis treballadors s'hocreuen i et miren mal sinó ets pro-fessional sinó arribes (és a dir sinófas de la feina l'eix vertebrador igairebé unic de la teua vida). La-mentable. Hauríem de qüestionartot això a petita escala en els mis-satges qüotidians que fan explotarels treballadors i que el risc laboralcreixent més important sigui estarcremat o l'estrés. La solidaritatobrera és l'única resposta.

QUI PAGA MANA

Desembre de 200910

Federació Ensenyament CGT Catalunya

El començament d’aquestnou curs escolar 2009/2010ha confirmat, malaurada-

ment, les denúncies que les orga-nitzacions sindicals sotasignadesveníem realitzant a les darreries delcurs passat i està suposant un im-portant retrocés en la dotació de re-cursos als centres públics, la qualcosa sembra serioses dubtes sobreles intencions de la conselleriad’incrementar el seu finançamentels propers anys.CGT, USTEC-STEs, CCOO, AS-PEPC-SPS i FETE-UGT denun-ciem públicament que el departa-ment d’educació està realitzant unaretallada de les plantilles dels cen-tres públics, que deixa aquests ensituació crítica per atendre lesseves necessitats educatives.Reiterem el nostre rebuig a aquestaretallada de recursos humans, quecalculem en uns 1500 docents i ques’està realitzant, tot i l’incrementde 24.000 alumnes, des de diversesvessants:- Reducció de plantilles en els cen-tres públics i serveis educatius, ge-neralitzada en les diferents etapesdel sistema educatiu.- Congelació i/o minoració dels in-crements de plantilles en aquellscentres que havien experimentat uncreixement de grups d’escolaritza-ció.- Retirada de les hores que disposa-ven els centres per substitucions deles reduccions de jornada, implan-tant les contractacions per 1/3 i 5/6de jornada.- Reducció del nombre d’aules d’a-collida.- Negativa a cobrir les substitu-cions de la reducció horària dels

docents majors de 55 anys ambpersonal interí i substitut.- Utilització d’hores extres i incre-ments indeguts de les hores lecti-ves del professorat.Així mateix hem de denunciar al-tres tipus de mesures preses pel de-partament d’educació que van endetriment de la qualitat educativa,com ara l’eliminació dels progra-mes d’innovació (punt edu, artic.),que busquen limitar el creixementde l’ensenyament públic, com arala supressió de grups al batxillerato que atempten, a més, contra laigualtat d’oportunitats i la possibi-litat de conjuminar estudi i treball,com ara la supressió de batxilleratsnocturns.Un curs més hem de denunciar lapèssima gestió del departament,perquè les plantilles no estavencomplertes en el moment de co-mençar el curs, cosa que ha provo-cat problemes importants en la pre-

paració del curs i en general en elfuncionament dels centres.Les organitzacions sotasignadesrebutgem i denunciem la políticade precarització laboral del profes-sorat que el departament està por-tant a terme, així com el procedi-ment de nomenaments telemàticsque està utilitzant a tal efecte.Un procediment que cal modificarper la seva opacitat i manca detransparència, per la manca d’uni-ficació de criteris a tots els SSTT,per les contradiccions, errades i re-clamacions que ha provocat, per-què s’ha prestat a l’arbitrarietat i alclientelisme i perquè en definitivaha trencat els criteris pactats per al’ordenació de la borsa de treball.Les organitzacions sindicals sota-signades hem presentat al departa-ment una proposta de negociaciód’aquests temes i alguns altres,amb la idea d’encetar un procés depressió que ens permeti anar recu-

perant i millorant els recursos per-duts per part dels centres públics.Encoratgem als centres a debatreen el claustre aquests temes i a in-formar i denunciar als consells es-colars, a les ampes, i en general atota la comunitat educativa com elsestà afectant aquesta política de re-talls.Per altra banda, el 9 de novembrevam convocar una concentració al’Auditori de Barcelona on Mara-gall entregava els premis d’educa-ció d’enguany per manifestar da-vant el conseller el rebuig a la sevapolítica.Les organitzacions sindicals es-merçarem tots els esforços al nos-tre abast, i fem una crida al conjuntde la comunitat educativa a mobi-litzar-se en la defensa d’un ensen-yament públic de qualitat, contra laretallada de plantilles, l’incrementde ràtios, el tancament de grups i laprecarització laboral.

Retrocés en la dotació derecursos als centres del’ensenyament públic

TREBALL-ECONOMIA

Finalitza senseacord elperiode deconsultes perl’ERO de Roca

Secció Sindical CGT Roca

El 19 de novembre, segons in-forma la Comissió Negociado-

ra, es va signar l’acta de desacordamb l’empresa. Es van apurar totesles sessions a fi d’aconseguir elsobjectius: l’elaboració d’un pla in-dustrial, la voluntarietat en la extin-ció i una indemnització digna per aqui així ho decideixi. Mentrestant,ha continuat el bloqueig de ca-mions a l’entrada de la factoria deGavà per part dels treballadors.Aquest procés no es tanca ambl’acta de desacord, al contrari, és elmoment de la recta final i per tantés el moment de posar tot l’esforçperquè l’Administració tingui encompte els arguments dels sindi-cats, a tal fi la Comissió Negocia-dora exigeix a tota la plantilla laparticipació en quants actes s’orga-nitzin en cada centre de treball.El 27 de novembre més de 3000treballadors/es de Roca es van ma-nifestar pels carrers de Madrid per amostrar a la ciutadania, a Roca i al’Administració que els seus drets iinteressos estan sent trepitjats perRoca amb aquest expedient.

Més informaciówww.cgt-roca.com/

Secció sindical CGT Unipost

La CGT a Unipost és el sindicatmajoritari a Catalunya, on hi

ha més de 700 treballadors i és eltercer sindicat més representatiu anivell estatal on hi ha una plantillade 2.635 treballadors. Tenim 2membres en la Comissió Negocia-dora del Conveni Estatal d’Uni-post.La facturació de l’empresa s’haanat incrementant any rere any desdel 2004, amb més de 500 milionsd’enviaments gestionats anualmenti 15.000 empreses-clients. Entreells es troben Telefònica, la Caixa,Caja Madrid, Endesa, Gas natural,Orange i altres grans empreses.

Els beneficis han estat una cons-tant. Segons les dades publicadesper l’empresa en els darrers anys, ija pagats els impostos, les xifressón les següents: any 2007 benefi-cis de 2.830.000 euros; any 2008beneficis de 2.286.000, i en el queva de l’any 2009 ja s’acumulen663.000 euros de beneficis ambuna previsió de facturació de 120milions d’euros i un creixement del’empresa d’un 8%.La CGT d’Unipost considerem queels repetits beneficis econòmicsobtinguts any rere any són un argu-ment contrari per demanar l’aplica-ció d’un ERO a 435 treballadors inomés es pot entendre per la cobdí-cia empresarial. Amb aquestes

dades econòmiques és del tot into-lerable que aquesta empresa pre-tengui la neteja de part de la sevaplantilla, molt probablement ambl’única finalitat de treure’s de sobreels treballadors amb més antiguitatper substituir-los per altres en con-dicions més precàries, utilitzant lacrisi com a coartada , encara que,ni tan sols tingui pèrdues econòmi-ques i basant-se que per al 2010tindran unes pèrdues de 3.000.000d’euros. És curiós que les personesque ara preveuen les pèrdues sónels mateixos que anunciaven crei-xement i beneficis fa un any i ja enplena crisi.Estem cansats dels mètodes pre-ventius i dels contactes amb vi-

dents per part de les direccions deles empreses, que després de mirarla seva bola de vidre i els marrosdel cafè dictaminen el futur de cen-tenars de treballadors, anunciantpèrdues, que després solen ser be-neficis.La CGT esperem que el Ministeride Treball no accepti aquest ERO ia més cridi l’atenció a l’empresa dela mala fe que esteu fent servir. In-tentar destruir ocupació tenint be-neficis és totalment reprovable.La CGT va convocar tots els treba-lladors d’Unipost a una vaga dejornades completes en tots els cen-tres de l’Estat els dies 3, 9, 10 i 11de desembre per tal d’aturar l'EROprevist.

CGT contra l’ERO d’Unipost

Desembre de 2009 11

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT Ceràmiques del Foix

L’empresa Ceràmiques delFoix, pertanyent al Grup Roca,

ha presentat un Expedient de Re-

gulació d’Ocupació Temporal queafectaria a 102 treballadors, un60% de la plantilla, de 15 mesos dedurada amb un període màxim de 6mesos d’atur per treballador.Roca prossegueix la seva política

de sanejament i deslocalització deles factories que té a l’Estat espan-yol, iniciada a Gavà, Sevilla, Alca-lá de Guadaira, Alcalá de Henares,Ceràmiques del Foix (Santa Mar-garida i els Monjos, Barcelona),

Ceràmiques Bellcaire (Vall d’Ui-xo, Castelló), Ceràmiques Gala(Burgos) … i que no té altre objec-tiu que aconseguir flexibilitat labo-ral i incrementar els seus beneficisa costa de l’erari públic.

Ceràmiques del Foix presenta un ERO temporal que afectaria 102treballadors

Volen enfonsarla RENFE

SFF-CGT

Als cinc anys d’existència, des-prés de l’obligada divisió en

dues, imposada per la matussera inefasta Llei del Sector Ferroviari,impulsada i desenvolupada sota elmandat de governs del PP i PSOE,Renfe-Operadora arrossega un te-rrible deute, derivat en bona part dela gran renovació del seu parc detrens. Una astronòmica xifra quearribarà als 5.186 milions d’eurosal finalitzar l’exercici del 2010, onno es preveuen beneficis i sí pèr-dues.A aquesta pesadíssima llosa econò-mica, s’hi suma la “punyalada” do-nada per l’actual govern de l’Estatque ha decidit no aportar els dinerscompromesos en l’actual ContractePrograma pel servei que Renfe-Operadora presta a Proximitats iMitjana Distància, i que serà com-pensat mitjançant un augment del’endeutament de la companyia. Laxifra és de 350 milions d’euros.Una situació que no és nova i evocamales pràctiques dels temps de ladictadura, solament que aquestavegada l’escenari és molt diferental dels temps de la companyia pú-blica ferroviària integrada que eral’antiga RENFE. Ara estem en unescenari de progressiva liberalitza-ció i des del Ministeri de Foments’anuncia que no trigant es donarannoves empentes a la liberalitzaciódel tràfic de viatgers.Lligades a aquesta situació estan,sens dubte, les recents declaracionsde l’actual Ministre de Foment(José Blanco), que parlen de donarentrada al capital privat en la cons-trucció de noves infraestructures ide donar participació, quan es libe-ralitzi el tràfic de viatgers, a les em-preses privades: pensaran vendre’lsa preu de saldo els nous trens (pa-gats amb diners públics) per apagar el deute i així donar la parti-cipació promesa al capital privat?L’ambigüitat del Ministre de Fo-ment és com menys alarmant, so-bretot quan ve d’un govern que desocialista o socialdemòcrata no témés que el nom, d’un govern queen l’actual crisi econòmica hadonat els diners dels ciutadans alsbanquers i que segueix privatitzantsistemàticament els serveis públics,tal com el partit alternant ara oposi-tor. La partitocracia (que no demo-cràcia) amenaça de nou el sistemaferroviari amb més privatitzacions.Per a la CGT el problema del deuteno és una qüestió menor, doncs dela viabilitat de Renfe-Operadoradepèn l’ocupacions de 14.000 tre-balladores i treballadors i també lesseves condicions de treball. Nosembla gens probable que enaquesta situació d’endeutament hihagi molts diners per a aconseguiruna classificació professional ade-quada, que no ens oblidem havia detenir un finançament específic.

Federació d’Ensenyament de CGT

El passat 25 de setembre, elMinisteri d’Administra-cions Públiques del Govern

central va signar un acord ambCCOO, UGT i CSIF per al període2010-2013 que té les següents re-percussions.Retribucions salarials2010: increment salarial del 0,3%2011: increment salarial a negociar2012: increment salarial a negociarRevisions salarials2012, primer trimestre: una únicapaga amb la desviació que s’ha-gués produït entre els incrementssalarials i els IPC de 2010 i 2011.2013, primer trimestre: una únicapaga amb la desviació que s’ha-gués produït entre l’increment sa-larial i l’IPC de 2012.Fons de pensions2010: aportació de l’Estat del 0,3%2011: aportació de l’Estat del 0,5%2012: aportació de l’Estat del 0,7%Altres apartats de l’acordNegociació de l’Estatut del Perso-nal Docent no universitari.Es torna a fixar l’objectiu del 8%en la taxa de temporalitat (en elnostre cas interins/es isubstituts/es) de les empleades iempleats públics. Es crea un obser-vatori per privatitzar determinatsserveis públics. Es preveu la regu-lació de la jubilació parcial, en eltermini de 12 mesos. Es manté elcompromís de desplegament nor-matiu de l’Estatut Bàsic de l’Em-pleat Públic. Es creen meses de ne-gociació d’àmbit estatal de sanitat,ensenyament, justícia i universitat.Es preveu una negociació sobre lanormativa d’eleccions sindicals. Esrevisaran les normatives d’incapa-citat laboral i del règim de classespassives.

ValoracióA nivell salarial suposa la consoli-dació de la continuada pèrdua depoder adquisitiu dels treballadors itreballadores de les administra-cions públiques. Durant els darrersanys, de forts increments de la in-flació, els nostres salaris es conte-

nien en funció d’un hipotètic isempre frustrat IPC previst pel Go-vern central. Ara, la pèrdua delnostre poder adquisitiu té a mésl’efecte exemplaritzant per a laresta de treballadors i treballado-res. Com poden CCOO i UGT ac-ceptar aquestes condicions econò-miques pels empleats i empleadespúbliques mentre diuen que es po-saran en peu de guerra si la crisieconòmica només afecta als salarisdels treballadors i treballadores?L’acord deixa un ampli marge demaniobra al Govern central (a l’ac-tual o a d’altres després de les elec-cions generals, que no té l’obliga-ció de respectar-lo) durant elspropers anys i no es produirà con-solidació salarial en el cas quese’ns faci una paga de compensa-ció al 2012 i una altra al 2013. Seràúnicament el que coneixem com abufanda, però que no consolidacom a augment salarial pels mesossegüents.Contràriament, el Govern central síque està disposat a mantenir la sevaaportació (0,5% anual) als plans depensions. Sí que hi ha diners pú-

blics per fomentar un pla de pen-sions del qual se’n beneficien fona-mentalment el BBVA, CCOO iUGT.Això explica la ploma fàcil i lacomprensió d’aquests sindicats en-vers la delicada situació econòmicaper la qual travessa l’Estat i la polí-tica del govern socialista.El Govern central tracta de reduirel dèficit públic retallant els salaris,l’oferta pública d’ocupació, lescontractacions i la cobertura de lessubstitucions i CCOO, UGT iCSIF li ho permeten.L’externalització i la gestió indi-recta que es proposen precaritza lafeina i té com a conseqüència: elprestamisme laboral, les dobles otriples escales salarials, la genera-ció d’hores extres mentre es retallao es destrueix ocupació pública, lestraves per a la conciliació de lavida familiar i laboral… mentres’incrementen dels llocs de treballde lliure designació i dels càrrecsde confiança.Tornar a parlar sobre el màxim del8% d’interins/es i substituts/es osobre l’aplicació de la jubilació

parcial a les administracions és unapressa de pèl, atès que aqueststemes i d’altres d’aquest acord jahan estat signats i incomplerts enanteriors pactes.

Propostes* Recuperació del poder adquisitiuperdut els últims anys i establimentde la clàusula de revisió salarialamb caràcter permanent.* Rescatar les aportacions a plansde pensions i integrar-les com a sa-lari directe.* Modificar el marc general de lanegociació col·lectiva en el sectorpúblic perquè es garanteixi la re-presentació real del conjunt delstreballadors i treballadores públi-ques i dels seus sectors.* Augment dels diners públics des-tinats als sectors i serveis públicscom a garantia de repartiment de lariquesa i major justícia, equitat isolidaritat social.* Defensa i increment dels drets la-borals, socials i salarials dels em-pleats i empleades públiques com agarantia d’un servei de qualitat alsciutadans i ciutadanes.

Pèrdua de la capacitatadquisitiva i drets laboralsa l’Administració Pública

Desembre de 200912

Sec. Comunicació CGT Catalunya

La primera sentència dictadaa primers de novembre enels cas dels acomiadaments

de l’ERO de Nissan va declararnuls els acomiadaments de dos afi-liats de CGT per discriminació sin-dical.Recordem que en el cas d’aquestERO de Nissan, que comportava698 acomiadaments i al qual la Ge-neralitat va donar llum verda elpassat 28 de juliol, des de la CGTja es va denunciar que s’haviaaprofitat l’ERO per fer "neteja"sindical, ja que el 66 % d’afiliatsde CGT a Nissan (111 afiliats d’untotal de 168) han estat afectats perl’ERO, un percentatge molt supe-rior al percentatge d’afiliats que téel sindicat en aquesta empresa i alpercentatge d’afiliats d’altres sin-dicats afectats per l’ERO.Ens tornem a trobar amb un cas si-milar a l’ERO de Seat, on diversessentències van dictaminar quel’empresa havia aprofitat l’EROper acomiadar nombrosos afiliats ala CGT. El cas de Nissan és doncsun nou cas clar de discriminaciósindical, castigant les opcions sin-dicals més combatives.La sentència, dictada pel jutjat so-cial nº 31 de Barcelona, obliga areadmetre els dos treballadors enles condicions que tenien amb an-terioritat i a pagar els salaris quevan deixar de cobrar des que se’lsva acomiadar fins que es faci efec-tiva la readmissió.En la sentència el jutge consideraprovat que la CGT va quedar afec-tada per l’ERO en un percentatge"enormement superior" a les altresorganitzacions sindicals.

Amb tot, la Direcció de Nissan potinterposar encara un recurs de sú-plica en disconformitat amb la re-solució davant el Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya.Aquest és el primer judici del’ERO de Nissan del qual s’ha dic-tat sentència, encara queden pen-dents 18 judicis més.En aquest sentit la FEMEC-CGTexigeix a la Generalitat que inter-vingui contra Nissan al declarar-senuls els primers acomiadaments del’ERO i anuncia mobilitzacionscontra les empreses que han discri-minat inconstitucionalmentLa FEMEC denuncia la clara dis-criminació de la CGT en l’elabora-ció de les llistes d’afectats del’ERO de Nissan i entén que la Ge-neralitat no pot seguir acceptantuna vulneració tan clara de princi-pis constitucionals d’igualtat i had’intervenir contra empreses comNissan, Mahle o SEAT. Més greués encara la premeditada acció del’empresa i els seus advocats queja coneixien les sentències del cas

SEAT i per tant ha significat unaclara traïdoria en l’actuacióil·legal.Per això la FEMEC reclama al De-partament de Treball una accióconcreta contra les empreses quevulneren la Constitució, en solitario amb ajuda d’alguna representa-ció sindical, i retiri totes les ajudespúbliques que s’hagin donat. No ésacceptable que en un "Estat deDret" les empreses actuïn contra laConstitució i damunt rebin ajudespúbliques pagades per tots els ciu-tadans.Per això aquesta Federació anunciamobilitzacions contra les empresesque han actuat d’aquesta manera iespera que el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya reafirmi ladoctrina generat en el cas SEAT iconfirmi aquesta sentència de Nis-san i revoqui la incomprensiblesentència en el cas de l’empresaMahle a pesar d’haver actuat en elsmateixos termes que les dues ante-riors.Des de la secció sindical de la

CGT a la Nissan feliciten a aquestsdos primers companys, i seguiranmostrant el seu suport a la resta decompanys que continuen amb lalluita i que esperem tindran el ma-teix resultat que el primer. La per-secució que s’està realitzant contrala CGT a l’empresa Nissan, es falatent amb les exclusions en lestaules de negociacions i el que ésmés greu encara, perseguint i ani-quilant a l’afiliació d’aquest sindi-cat. Des de la Secció Sindical de laCGT demanen la readmissió detots els treballadors acomiadats, larectificació de l’empresa i una dis-culpa pública amb els treballadorsde la CGT pel fet de ser objecte dediscriminació per part d’aquestamultinacional. La CGT demanatambé la dimissió dels responsa-bles de la persecució cap a aquestsindicat i si no és així, que la Di-recció de la multinacional depuriles responsabilitats de qui, en nomde Nissan incompleix la llei i vul-nera els drets dels treballadors.

Declaren nuls elsacomiadaments de dos

afiliats de CGT a la Nissan

TREBALL-ECONOMIA

Vaga de pontsa Correos perla negociaciódel calendarilaboral

Sindicat Federal CGT Correos

Com és habitual Correos se-gueix sense negociar un calen-

dari laboral anual tal com marca lanormativa laboral per a totes lesempreses. Per això CGT contínuaamb el compromís de convocarvaga en tots els ponts d’àmbit esta-tal fins a la negociació d’un calen-dari laboral anual.La convocatòria de vaga abasta atota la plantilla i afecta a tota la jor-nada de tots els torns durant el dia 7de desembre i, en el torn de nit tanta la jornada del 6 al 7 com del 7 al8. La següent data per a la qualCGT ha formalitzat legalment laconvocatòria de vaga per aquestacausa per a l’any 2009, és el 26 dedesembre.Tots els treballadors de Correostenim dret a conèixer quins són elsdies que hem de treballar per apoder organitzar la nostra vida per-sonal i familiar. Segons l’actualConveni Col·lectiu, l’empresa hade negociar, en el primer trimestrede cada any, el calendari laboral.No obstant això, gràcies al silencicòmplice de la majoria d’organitza-cions sindicals, aquesta negociacióno es produeïx i veiem com pocsdies abans de Setmana Santa oNadal, àdhuc no sabem les condi-cions i dies que anem a treballar.El col·laboracionisme dels sempre-signants pel que fa al calendari la-boral “s’ha tornat” en paripé d’exi-gència en els seus últimscomunicats, arribant a considerar-lo una cosa fonamental; una cosaque CGT ve demandant des de faanys. El calendari laboral anual ésun dret de tots els treballadors i tre-balladores i aquest calendari labo-ral ha de determinar la distribucióde la jornada, la fixació dels horarisde treball, la planificació de les va-cances, així com setmana santa,nadal, festes locals, campanyeselectorals, etc.CGT continuarà exigint la negocia-ció d’un calendari laboral anual; ifins que aquesta no es produeixi,anem a seguir convocant vagad’àmbit estatal per a tots els pontsde l’any.

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT

La Confederació General delTreball, davant la mobilització

convocada per les centrals sindi-cals UGT-CCOO el 12 de desem-bre manifesta el següent:Ens alegrem de que, per fi, UGT-CCOO decideixin sortir al carreren defensa dels interessos de lestreballadores i treballadors i espe-rem que aquest sigui l’inici d’unamobilització més àmplia, sostingu-da i directa en defensa dels drets la-

borals i socials de totes i tots.Així mateix volem assenyalar que:És una mobilització parcial: elsconvocants solament es mobilitzenper a desbloquejar els conveniscol·lectius per ells signats, obviantla desastrosa situació per la qualpassen més de quatre milions dedesocupades i desocupats i milionsde treballadores i treballadors pre-caris i indefensos que ho són, entrealtres raons, per la contínua rebaixade drets possibilitada per aquestsmateixos convocants desprésd’anys de reformes laborals, sub-

contrates, convenis miserables, do-bles escales, acords interconfede-rals, acomiadament lliure, etc…És una mobilització buida: ja quementre ens convoquen per al dia 12estan pastelejant una NegociacióCol·lectiva a 3 anys vista, se signaun acord que permet congelar elssalaris dels funcionaris públics i esprepara la vinguda d’una nova Re-forma Laboral que segueixi fent-liguanyar al Capital a costa de laclasse treballadora.És una mobilització sectària i parti-dista: ja que no s’han buscat con-

sensos, complicitats ni suports pera la realització de la mateixa entornuns objectius comuns, sinó que és“un jo m’ho cuino, jo m’ho menjo”dels convocants amb la realitzaciód’un acte de màrqueting sindical,més que de recerca de la solució aun conflicte determinat.Per tot això la CGT considera queaquesta mobilització no dóna res-postes ni aborda els veritables pro-blemes socials i laborals del con-junt de la classe treballadora del’Estat espanyol.Cap a la Vaga General !!

Davant la mobilització del 12 de desembre convocada pels sindicatsCCOO-UGT

Discriminació sindical en l’ERO, tal i com recull la sentència judicial

Desembre de 2009 13

Absolen dues persones acusades de vexacions per

l’empresa Gran PallarsPilum-CGT

El Jutjat d’Instrucció núm. 1de Tremp ha absolt final-ment les dues persones acu-

sades d’una falta de vexacions in-justes a l’empresa Gran Pallars. Eljudici va tenir lloc el passat 8 d’oc-tubre. Les dues persones són mem-bres del Punt d’Informació Laborali Social (Pilum), un organismecreat per assessorar les treballado-res de les comarques del Pallars.Recentment, aquest col·lectiu enshem constituït com a Sindicat deMuntanya Pilum-CGT.Abans de setmana santa de 2009 elcol·lectiu Pilum va enviar un buro-fax a l’empresa Gran Pallars (quegestiona les estacions d’esquí dePort-Ainé i Espot Esquí del PallarsSobirà). En aquesta carta s’exposa-va unes queixes dels i les treballa-dores de Port-Ainé: no pagava leshores extres, prohibien el descanslegals, no donava el material de tre-ball,… Se’ls demanava que respon-guessin en 5 dies, perquè la tempo-rada acaba just desprès de setmanasanta.El pont de setmana santa es va rea-litzar una acció per denunciar lagestió que feia l’empresa pel que faa les condicions laborals, els riscosi l’accés a pistes. Aquesta acció vaconsistir en col·locar una pancarta ala cruïlla d’accés a pistes, unes pin-tades i col·locar als cotxes aparcatsal Pallars unes octavetes burletesque denunciaven aquest incompli-ments de drets laborals per part del’empresa.El gerent de Gran Pallars va denun-ciar els fets als mossos d’esquadraapuntant com a culpable dels fets auna companya del col·lectiu quetreballava a Port-Ainé. Els mossos

es van presentar dies més tard alCentre Cívic de Llavorsí per inves-tigar el fets. Ens van demanar unallista dels integrants del col·lectiu iens vam negar al·legant que no po-díem comprometre el futur laboralde les persones vinculades al nostrecol·lectiu en una llista que podienconsultar determinats empresarisde la comarca. Al final vam decidirdonar les dades la Noemi Simarro il’Armand Simon i els mossos,sense cap prova pericial, documen-tal ni testifical van concloure l’ates-tat dient que hi havia indicis sufi-cients per encausar-nos. A part defer un comentari lamentable sobreels ulls plorosos de la Noemi, comsi aquesta circumstància indiquésuna voluntat d’amagar un acte pre-

sumptament delictiu.Així que vam rebre una carta deljutjat de Tremp citant-nos per un ju-dici de faltes per vexacions injustesel 8 d’0ctubre del 2009.El Pilum, que ara s’ha constituïtcom a Sindicat de la Muntanya,Pilum-CGT, va convocar per al diadel judici una concentració davantdels jutjats de Tremp a la qual vanassistir gairebé 40 persones, assis-tència que va omplir la sala del ju-dici donant força als encausats.La jutgessa no va voler entrar a dis-cutir els conflictes laborals de l’em-presa, simplement volia aclarir siels demandats havien estat els au-tors de les pancartes, les pintades iles octavetes, que a falta de provesels va absoldre.

Des del Sindicat de la Muntanya esva voler donar un caire més polítical judici, al·legant que la denúnciapenal havia estat un acte coacciona-dor per part de l’empresa, i argu-mentant la despenalització d’aquesttipus d’accions reivindicatives isindicalistes que s’han fet duranttota la trajectòria de lluita obrera, jaque considerem que fer pintades,octavetes i col·locar pancartes nosón accions que hagin d’estar pena-des, ni processades com a faltes, imenys quan estem davant d’unaempresa que incompleix regular-ment els drets laborals mínims.Gran Pallars és un consorci de 41empreses en el qual també partici-pen els ajuntaments d’Espot i Rialbi la Diputació de Lleida. Va ser cre-

ada el 2007 amb capital de la Gene-ralitat de Catalunya i gestiona lesestacions d’esquí de Portainé iEspot Esquí. Gran Pallars ha rebutdues multes amb motiu d’una ins-pecció de treball i té vuit processosjudicials oberts, dos d’ells amb sen-tències condemnatòries. Des delSindicat de la Muntanya Pilum-CGT critiquem el fet que els Mos-sos no investiguin també les coac-cions a la llibertat sindical i elsabusos de poder que contínuamentes produeixen a la comarca.Cal remarcar que l’incomplimentdels drets laborals és un hàbit gene-ralitzat a la comarca, ja que l’actua-ció d’aquesta empresa no és unaexcepció sinó més aviat un fet quo-tidià.

TREBALL-ECONOMIA

l’Assemblea de Treballadors/esen Atur de Barcelona

Més de 400 treballadors i treba-lladores van participar el dis-

sabte dia 7 del passat mes de no-vembre durant el recorregut de laMarxa contra l’Atur i els acomiada-ments que havien convocat la Pla-taforma d’Acomiadats de Nissan il’Assemblea de Treballadors i Tre-balladores en Atur de Barcelona i ala qual van donar suport diversesorganitzacions sindicals, polítiquesi moviments socials, d’entre lesquals les Assemblees de Desocu-pats/des de Badia del Vallés i delMaresme.

La Marxa que va durar més de 5hores va transcórrer entre el Mercatde Sant Ildefons (Cornellà) i laPlaça Sant Jaume (BCN).Sobre les 9 hores s’iniciava unaConcentració davant del Mercat deSant Ildefons, on es va fer un repar-timent massiu de les octavetes ex-plicatives de les raons de la Marxa.Posteriorment, van intervenir elportaveu de l’Assemblea Social deCornellà i els portaveus de les orga-nitzacions que havien convocat laconcentració.Sobre les 10,30 hores s’iniciava laMarxa a Av. República Argentina(Cornellà) arribant fins a la Plaçade l’Ajuntament de L’Hospitalet de

Llobregat, realitzant-se una con-centració davant el Mercat del Cen-tre, on es va fer un repartimentd’octavetes. Després, la Marxa vaseguir pel carrer Santa Eulàlia finsa arribar a les Torres Cerdà, on esrealitzava una concentració davantles oficines de Nissan, amb un mas-siu llançament d’ous sobre la faça-na. Posteriorment, després de pas-sar pel carrer Olzinelles i unaaturada a la Plaça de Sants, s’oferiaun refrigeri als participants permitjà de l’Assemblea Social deSants, finalitzant aquesta aturadaamb la intervenció d’un portaveud’aquesta assemblea.Es reiniciava la Marxa pels carrers

de Sants i s’efectuava una nova atu-rada davant el Mercat d’Hosta-francs (amb repartiment de octave-tes), Av. Mistral, Plaça Universitat,Via Laietana i fins a la Plaça SantJaume on sobre les 14,30 hores s’hadonat per finalitzada la Marxa, des-prés de la intervencions del Porta-veu de lla Plataforma de Desocu-pats/des del Maresme i la delsportaveus de les assemblees convo-cants.Durant la Marxa les consignes mescorejades han estat: Contra l’atur iels acomiadaments, Vaga, Vaga,Vaga General!, Readmissió aco-miadats!, Treball o Prestació!, Méstreball i menys Corrupció! i Monti-

lla i la seva dona ens deixen sensemenjar!. Durant el recorregut esvan visualitzar diverses pancartesde suport a les reivindicacions de laMarxa, penjades per diferentscol·lectius i la d’alguns veïns penja-des en les seves balconades.En conclusió, s’ha de valorar com apositiu aquest primer pas per a in-tentar unificar les lluites de de lesdiferents Assemblees de Desocu-pats de Catalunya, així com les detreballadors acomiadats per EROque estan lluitant per aconseguir re-admissió.

Més informació:aturatsaturades.blogspot.com/

Més de 400 treballadors i treballadores participen en la Marxa contra l’Atur i elsAcomiadaments entre Cornellà i Barcelona

414

TREBALL-ECONOMIA

La Inspecció de Treballparalitza la càrrega idescàrrega de camions al’oficina principal de Correosde Barcelona

En el matí del divendres 13 de no-vembre tots els delegats de preven-ció a Correos de Barcelona pertan-yents als sindicats CGT, USOC,CSIF, CCOO i UGT han paralitzatla descàrrega de camions en l’Ofi-cina Principal de Correus a Barce-lona, en aplicació de l’article 21apartat 3 de la Llei de Prevenció deRiscos Laborals, que els facultaper a actuar en cas de risc greu perals treballadors, i després de visitaurgent de l’Inspector de treball i dediversos tècnics de l’administracióen el lloc van ratificar aquesta pa-ralització "per implicar un risc greui imminent per a la seguretat i salutdels treballadors".Aquesta zona de càrrega i descà-rrega ha estat denunciada diversesvegades a la Inspecció de treballper no complir la normativa, sentl’actitud de correus de passotismetotal.Dijous 5 de novembre va volcaruna gàbia de ferro (104 quilosbuida), carregada de correspon-dència que estava sent manipuladaper una treballadora, per sort per aella va poder esquivar-la i evitarser aixafada encara que va sofrirdiverses lesions (cop en el cap,etc).CGT en diverses ocasions li ha exi-git a l’empresa que no realitzi ladescàrrega dels camions enmig delcarrer ja que les voreres no són pla-nes sinó que tenen una inclinació iun pendent que provoquen amb fa-cilitat la caiguda de les gàbies, ambel risc que això implica per a la se-guretat dels treballadors i dels via-nants que es trobin en les voreres.Els camions de transport de les gà-bies on va la correspondència sónd’una grandària molt mes gran queel que permeten els molls de càrre-ga i descàrrega, per això la descà-rrega la realitzen en llocs on no hade realitzar-se ja que no són ade-quats per a això, sense importar al’empresa el risc que això implica atreballadors i a veïns.CGT seguirem actuant contra Co-rreos mentre no protegeixi la segu-retat i la salut dels seus treballa-dors. És prioritari per a CGTrebaixar el risc laboral evitable a 0.Exigim que treballar no signifiquiun risc com qui juga a la ruletarussa. Estem farts que juguin ambla nostra salut, sobretot una empre-sa que intenta donar una imatge demodernitat, però que té un interiorantic i arcaic.

El jutge anula la imposicióde la Direcció de TMB i donala raó als treballadors/es

El 17 de novembre va sortir la sen-tència sobre l’intent d’imposició

de noves condicions de treball perals conductors i conductores. Eljutge va resoldre acceptar la de-manda interposada pels represen-tants dels treballadors i declararnul·la la modificació col·lectiva decondicions de treball anunciadaper la Direcció de TMB en el docu-ment del 30 de juliol enviat per bu-rofax, i que el Comitè de conveniva dir que no es recollís.Així mateix el jutge condemnal’empresa demandada a atenir-se al’anterior declaració i a deixar-laíntegrament sense efecte. Però lavictòria dels treballadors i treballa-dores no ha estat total ja que no ésuna sentència ferma i la Direcciópot interposar un Recurs de Súpli-ca davant el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya previ paga-ment de 150,25 euros. Si vol de-mostrar la seva bona fe negociado-ra, no hauria de recórrer aquestasentència.Els membres del Comitè de conve-ni comencem a moure’ns res mésveure les intencions de l’empresa iteníem clar que una sentència fa-vorable als interessos dels conduc-tors i conductores mostraria a lesclares quines han estat les inten-cions de la Direcció a l’utilitzaraquest “mètode de negociació”.S’indica que el conveni segueixcom segueix si no hi ha acord queho substitueixi, mentre l’empresaté l’obligació d’aplicar la Llei,qualsevol llei, també el RD902/2007, i no des d’ara, sinó desque es va promulgar. I, per tant, nola pot aplicar de qualsevol manera,ni segons els seus interessos sinóconforme al que disposa l’Article 3de l’Estatut dels Treballadors, res-pectant el dret necessari, i en allòque hi hagi conflicte, aplicant elmés favorable als treballadors.Com bé sabeu, el que buscavenamb això era just el contrari, reta-llar, canviar i ignorar els drets delstreballadors/es. Però encara que-den coses més clares en aquestasentència. Ens diu que la norma(RD 902/2007) legal s’ha d’apli-car, però que en aquesta aplicacióno pot envair l’àmbit de la nego-ciació col·lectiva, sinó que l’ha derespectar íntegrament.També deixa clar que no pot elimi-nar un concepte retribuït com eldenominat Garantia de Temps dePresència ja que aquest concepte

no va vinculat a una mesura o unaquantitat d’hores de presència, sinóa l’existència d’aquest concepte enla prestació de servei dels treballa-dors. Segons la sentència la pre-sència no desapareix, sinó que can-via la definició. Amb el que aquícap incloure els temps de partitcom presència que és una de lespropostes del Comitè de convenien la taula negociadora.Diu el jutge que no es pot conside-rar una modificació de condicionsde treball de l’Article 41 de l’Esta-tut, però tampoc pot deixar de trac-tar-se d’aquesta manera perquèdeixa indefensos als treballadors.Afirma que: “La Direcció ha dis-senyat i iniciat un procés de modi-ficació de condicions molt dispers,indefinit i fosc, i aquesta informali-tat ha de comportar necessàriamentla declaració de nul·litat del pro-cés”.Aquí queden clares les formes defer d’aquesta nefasta Direcció deTMB que porta les regnes de l’em-

presa. Fins al jutge parla de motiusfoscs, dispersos i indefinits. Aixíporten molt temps, torpedejant lesnegociacions i impedint un bonacord de conveni per als treballa-dors i treballadores d’aquesta casaque ja s¡ho mereixen.Aquesta sentència és una nova vic-tòria de la UNITAT dels treballa-dors/es, com es va poder veure enles diferents aturades, assemblees imanifestacions, que deixa bé claraspectes de la negociació de con-veni com el concepte Garantiatemps de presència i que tot ha depassar per la negociació sense im-posicions, com indica l’acord de fide vaga, aquest que alguns sindica-listes amics de la Direcció de TMBens diuen que és tan dispers i inde-finit. Podeu llegir tota la sentènciaa: http://comitedescansos.blogs-pot.com/2009/11/sentencia-sobre-la-imposicion-de-la.htmlD’altra banda, la reunió de nego-ciació de conveni que s’havia derealitzar el dia 18 s’ha traslladat alpròxim dimecres 25 de novembre iels temes a tractar seran, ara mésrellevants que mai, els sistema dedescansos, la jornada i la seva retri-bució i el RD 902. Per tant, enaquesta reunió la Direcció de TMBtindrà una oportunitat per a demos-trar, d’una vegada per sempre, queli importa un mínim la plantilla detreballadors/es. Si és així, hauràarribat el moment en que, per fi,posi pressupost sobre la taula denegociació i es pugui arribar a unaaproximació que permeti avançaren la negociació de conveni. Espe-rem que no la desaprofitin…

Després delxantatge delQ3, l’ERO“Quattro” aSeat

Seccions Sindicals CGT Grup Seat

Seat presenta el quart ERO tem-poral en un any, que afectarà

7.484 treballadors durant un màximde 51 dies, per a tot l’any 2010,l’ERO “Quattro”. Després de 14mesos d’ERO a SEAT, la Direcciópretén que un expedient per a totl’any, sense clarificar les previsionsde producció, ni la Ronda de Plani-ficació, ni el calendari de 2010. Aquest expedient afecta a la màd’obra directa i indirectes entrelli-gades a la producció. En una reunióen la qual els altres sindicats es vanlimitar pràcticament a preguntar siles condicions del nou ERO seransimilars a les anteriors, la CGT hemsituat el següent:- L’empresa està utilitzant els EROper a aplicar una flexibilitat laboralque no té per conveni, aplicant mesa mes una arbitrarietat evident enels dies de producció, sense ni tansols informar i negociar amb el Co-mitè Intercentres.- No acceptem un calendari amb224 dies quan la producció està persota de la capacitat instal·lada. Elcalendari ha de ser de 214 dies deproducció per a facilitar la concilia-ció de la vida laboral amb la fami-liar. - Cal recordar que l’ERO 2005 nos’ha tancat; queda Alberto GarcíaEnrici en el carrer i a més s’ha aco-miadat (no renovat) a un companyprocedent d’aquell ERO. - Les RDE han de ser paralitzades i,en tot cas, generar un acord en elqual qualsevol canvi en el procésno sigui a força d’augments de rit-mes de treball, i els sindicats tin-guem dret a vetar aquestes mesu-res, si afecten a la salut i als ritmesde treball.Mentre la CGT estudia la informa-ció lliurada per l’empresa, d’entra-da podem avançar algunes refle-xions:- Seat pretén aplicar un ERO ambmés persones en atur (1100), quanles previsions parlen d’un incre-ment d’un 10% de producció (de300.000 a 326.578). - L’empresa no ha donat informaciósobre l’estat de la borsa d’hores, nisobre l’atur consumit per cada tre-ballador/a. - És evident la pretensió de l’em-presa d’una nova volta de rosca, re-duint la mà d’obra necessària i fentmés cotxes, pel que estudiarem mésque mai una oposició raonada i do-cumentada a aquest ERO.- És preocupant que per aquest nouERO, milers de treballadors/esd’empreses auxiliars es veuranafectats, en molts casos amb aco-miadaments basats en aquest expe-dient.

Desembre de 2009

ASSETJAMENTS

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 2009 15

Tema del mesSistemes de corrupció

Josep Maria Terricabres (*)

El dilluns de la setmana passadadeia que tot seguia gairebé comsempre i l’endemà mateix va es-

clatar la notícia de “Pretoria”, que ésuna altra operació Garzón contra lacorrupció pública i privada, que afec-ta algunes persones amb gran noto-rietat institucional i mediàtica. Els lec-tors d’aquest post vau reaccionarràpidament i ja heu fet molts comen-taris a aquella notícia.No puc afegir gran cosa a allò que jahem dit i llegit entre tots. Encara queara sapiguem una mica més de quèva tot plegat, la molta atenció perio-dística que s’ha donat a l’afer tampocno el pot aclarir massa. Hem de pen-sar que s’anirà explicant i revelant toten les properes setmanes i mesos. Siara titulo aquest post “Sistemes decorrupció” és només per dir alhoradues coses: a) que hi ha sistemes decorrupció ben diversos, i b) que hi hasistemes que faciliten la corrupció. a) La comparació del “cas Millet” i el“cas Pretoria” deixa ben clar que hiha sistemes de corrupció molt diver-sos. Tots ells em semblen abomina-bles i punibles, però és obvi que Mi-llet ho ha fet d’una manera moltsenzilla, molt de compte de la vella(un per a tu, tres per a mi; un per a tu,tres per a mi...), mentre que la corrup-ció urbanística a gran escala reclamamolta sofisticació (canvis legals, cer-tificacions falses, empreses interpo-sades, mediadors espavilats, paradi-sos fiscals, operacions tapadora,informacions privilegiades, influèn-cies intangibles, etc., etc.) Sempre hedit, i ho vull repetir, que la corrupcióinstitucional em sembla molt mésdura i més terrible que la corrupció,

diguem-ne, més “personal”, perquèla institucional és feta per persones ales quals s’han confiat responsabili-tats públiques a través del vot, de laconfiança i dels diners de la gent. Talcom em sembla gravíssim que, perexemple, metges, capellans o mes-tres abusin de les persones quetenen al seu càrrec, precisament per-què aquestes persones han fet actesde confiança en ells i, en cert sentit,en depenen.

b) No hem d’oblidar, però, que, a mésde formes diverses de corrupció,també hi ha sistemes que afavorei-xen la corrupció. El capitalisme n’ésun exemple clar. Un sistema econò-mic orientat al guany porta a buscartotes les maneres possibles de guan-yar, encara que això impliqui com-portaments individuals o col·lectiuspoc legals, alegals o il·legals. Del quees tracta és de guanyar i que no t’en-xampin. Per això els principals grups

de poder tenen tant d’interès a acon-seguir que les lleis estiguin a favorseu, perquè així s’estalvien malde-caps tant a l’hora de buscar caminsde corrupció com a l’hora de respon-dre davant la justícia. Perquè aramolts pensen que la corrupció ésficar-se diners a la butxaca que sóndels altres. I això és corrupció, evi-dentment, però no pas l’única. Per-què, què n’hem de dir, per exemple,del tancament i/o la deslocalitzacióde moltes empreses amb la idea que“l’empresa és meva” i puc fer ambella (i amb els treballadors utilitzatsfins ara) absolutament el que vulgui?No és aquesta una forma subtil (o notant!) de corrupció econòmica, labo-ral, empresarial, urbanística i social, acosta dels interessos dels treballa-dors, potser dels clients, dels proveï-dors i de l’entorn econòmic i socialque fins ara han recolzat l’empresa?En aquest sentit penso que el capita-lisme no té solució. Si el guany és elseu objectiu prioritari, és ben clar queel buscarà per totes les escletxes i ra-cons. El capitalisme sempre és fidel asi mateix. Per això calen lleis quefacin que la corrupció econòmicasigui cada dia almenys més difícil. Enel cas de l’economia “liberal”, aques-tes lleis haurien de ser internacionals–com ho són certs tribunals de justí-cia–, perquè, si no, no tindran cap efi-càcia. En el cas, però, d’ajuntaments,entitats i corporacions, les lleis podenser nacionals catalanes (si ens lesdeixen fer!). I és que vista la naturalesa humana,no demano que només governin “elsbons”. Perquè no sé qui són aquestsi de vegades tinc dubtes que jo fos“bo” si em trobés en certes situa-cions. (Qui estigui dret que miri de no

caure!) El que demano és que les lleisfacin que fins i tot “els dolents” pu-guin governar, perquè sigui cada diamés difícil, més impossible, de fertrampes, d’enriquir-se a costa delsaltres, d’usar el patrimoni col·lectiu enbenefici propi. I aquí sí que es potavançar un bon tros! Hi ha massa dis-crecionalitat en les decisions d’alcal-des i d’alts càrrecs, hi ha massa poccontrol i transparència efectius. Una societat pensada no en termesde guany o de poder, per molt “de-mocràtic” que sigui, donaria més par-ticipació a la ciutadania. Les queixesciutadanes haurien de ser obligatò-riament considerades i examinades.No s’hi val a atrinxerar-se darrered’una elecció, d’una vara, d’uns vots.La democràcia substitutiva és un de-sastre. Els ciutadans no hem de sersubstituïts pels nostres elegits, sinóque només hem de ser representatsper ells. I ens haurien de donar comp-tes de la seva acció cada vegada queels ho demanéssim.La corrupció és subtil: ara és un 3%,ara un 10, ara un 100. Ara és un llocde treball, una concessió urbanística,una ordre que et fica o et treu de lapresó, una informació que t’avisaperquè tinguis temps de... Hem d’a-nar cap a una societat no solamentmés conscient i responsable, sinótambé més, molt més democràtica-ment controlada. Amb això no resol-drem el problema capitalista de fons,però haurem fet passos endavant ex-traordinàriament importants. I emtemo que estem en la fase de “casti-gar” conductes, però no d’impedir-les.

(*) Publicat al seu bloc el 2 de novem-bre de 2009

Jo no crec en la corrupcióJordi Martí Font

De fa unes setmanes i mesos, l’ex-plicació detallada del funciona-

ment de diverses trames de corrup-ció omple els diaris, ràdios, webs itelevisors. Coneixem els noms i elssobrenoms dels protagonistes, enveiem les cares, aplaudim la rapidesad’un jutge o desaprovem la inoperàn-cia d’un altre i fem cara de no enten-dre res quan ens parlen de quantitatsde diners tan grans que no ens cabenal cap, acostumats com estem acomptar bitllets de cinquanta euroscom a màxim. Els noms que hi asso-ciem, gràcies al departament creatiude cada una de les policies correspo-nents, esdevenen interruptor per a lesrialles col·lectives quan, en complici-tat amb altres, afirmem que “ja elsestà bé”, “xoriços!”. I entre una cosa il’altra deixem alguns interrogants al’aire que jo em faig i que no acaben

de trobar una resposta lògica i mesu-rada. Tinc clar, això sí, que jo no crecen la corrupció tal com l’han explica-da.Jo no crec en aquest sistema de par-tits en què la manca de finançamenttransparent i sobretot igualitari se su-pleix amb les comissions, els regals,els ingressos a fundacions i el tanben anomenat tres per cent (tot i queMaragall, com en moltes altrescoses, es va quedar molt curt).Jo no crec en l’opacitat dels comptesbancaris d’alguns “paradisos fiscals”que si existeixen no és per deixar-hiels diners resultants del nostre pesattreball sinó, precisament, per ama-gar-hi el producte dels robatoris delsgrans lladres, sempre amb corbata irespectabilitat, és clar.Jo no crec en la preponderància totaldel món econòmic damunt del políticrepresentatiu. Qui mana és l’econo-mia i dins de l’economia en els da-

rrers anys l’economia especulativa fi-nancera. Per tant, els polítics fan allòque els consells d’administració deles empreses decideixen i aqueststenen un únic objectiu: lucrar-se finsa l’extenuació peti qui peti.Jo no crec que la corrupció sigui “es-panyola” sinó que és plenament ca-talana, catalaníssima i de tots els Paï-sos Catalans. Els sobiranistes podenestar contents: tenim lladres propis!Jo no crec en deixar en mans de pro-fessionals de la política les coses queens afecten com a individus i com acol·lectivitat. I que a més quan et re-presentin i vagin contra tu, no els pu-guis fer fora fins passats quatre anys.Jo no crec en la mala voluntat de lespersones, ni en “la voluntat de ferrodels patriotes”. Si els deixes gestio-nar fundacions sense cap mena decontrol sobre els diners que toquen,s’envescaran.Jo no crec en “la lluita contra la co-

rrupció”, ni en les solemnes declara-cions institucionals, ni els periodistesque s’escandalitzen, ni els rics quediuen “així no”.Jo crec en les persones, no en la ri-quesa ni en les “grans persones”.Perquè si cada “gran llengua” té da-rrere una història d’extermini i de ge-nocidi, cada “gran persona” (utilitza-da l’expressió com a sinònim de ric orica) el que té darrere són milers d’al-tres persones explotades o directa-ment espoliades. Ho canta La GossaSorda i té raó: “ningú no s’ha fet rictreballant”.Els Millets, Bigotes, Muñozs, Dobar-cos, Canyelles, Camps, Alavedres,Prenafetes, etc., són una colla de fra-cassats, perquè a ells els han enxam-pat, pobrets. Alhora, són un bonexemple d’una malaltia que ha fet for-tuna –mai millor dit- en els nostresdies i que cal eradicar. I la malaltia noés cap altra que el robatori com a

eina d’escalada social, com a finalitaten ell mateix, com a patètic reflexd’un últim pis on va l’ascensor que,en el seu ascens, alhora que menys-prea els de baix corona els de daltcom si el robatori –legal o il·legal- tin-gués algun mèrit. I contra això encarano hi ha vacuna però sí “grups derisc”.

Col·lectiu La Tramuntana

1.- Quina és la situació actual de laCGT de Catalunya?La situació de la CGT de Catalunya estàlligada a la situació del moviment obrer aCatalunya, a les característiques i alsproblemes de la societat catalana. Elmón del treball està tenint uns canvis im-portants, el lliure mercat que propicia laglobalització, la introducció d'avançadestecnologies en els processos productius,la col·laboració del reformisme sindicalamb les successives reformes laborals,la claudicació de la socialdemocracia ales seves propostes de classe, han dut ala classe treballadora a una realitat dife-rent a la qual va lluitar en els últims anys70 i durant la mal anomenada ”Transi-ció”. Les reculades en drets laborals,juntament amb la incorporació de jovestreballadors i treballadores al món deltreball amb una altra cultura i experièn-cies, l'individualisme imperant, i altresfactors que per falta de temps obviarem,fa que la situació actual sigui difícil per aqui ens oposem al sistema capitalista.Actualment la CGT estem immersos enun període precongresual, on esticsegur que afinarem les nostres propos-tes i el nostre discurs per a arribar a méspersones de Catalunya. Som un referentdel anarcosindicalisme amb futur siavancem en cohesió interna i obrim capa fora sense complexos.

2.- En quines empreses i sectors témés presència?Molts homes i dones del sindicat de laCGT vam viure les lluites durant el finalde la dictadura. Aquestes reivindica-cions es realitzaven en els grans centresfabrils, treballadors/es de banca i tot elventall de funcionaris, sanitat, ensenya-ment, transports i administració pública,avui seguim bé afermats en ells. En elsserveis, especialment en neteges i hos-taleria, hem avançat, tenim l'assignaturapendent del sector de la construcció, ongairebé no tenim presència.

3.- Quins resultats ha aconseguit lalluita sindical de la CGT.Pot semblar que al ser una organitzacióminoritària la CGT, les seves lluites noaconsegueixin resultats; res més llunyde la realitat. Només reflectiré diversosexemples que són referents per a totesles lluites que es puguin donar, aquestssón SAS, TMB, ESTEBAN IKEDA,SEAT i NISSAN, que em disculpin si men'oblido d'alguns altres més, però ca-dascun té les seves característiquespròpies. El primer, és una empresa de

muntatge, impossible d'autogestionar alser “una maquila” de l'automòbil, amb unprocés assembleari unitari s'ocupa la fà-brica i s'arriba a un honrós acord d'in-demnització després de diversos mesosde lluita i d'acció solidària de gran partde l'Organització. Els companys d'auto-busos de TMB emprenen una lluita rei-vindicativa per la reducció de jornada, iha estat l'assemblea participativa i deci-sòria el pilar de la unitat en l'acció sindi-cal a portar a terme; tots sabem que hanposat en escac a tot un Ajuntament deBarcelona. Els companys d'EstebanIkeda amb la seva proposta d’autogestióhan tingut la virtut d'introduir una propos-ta gens nova si es vol, però oblidada ique va prenent cos dia a dia. Tant a NIS-SAN com a SEAT s'ha lluitat contra elsacomiadaments marcant uns prece-dents en el Tribunal Superior de nul·litatper discriminació sindical en el cas deSEAT, els primers judicis de NISSANs'estan saldant per aquesta línia. Podemdir que amb la nostra petita força acon-seguim resistir i forçar situacions a lesquè els mal anomenats sindicats majori-taris renuncien a lluitar-hi. Nosaltres nohauríem d'entrar en principis economi-cistes, és un error entrar en conceptesdel tot o res, els nostres fruits triguen aarribar i gairebé sempre no s'airegen en

els diversos mitjans de comunicació delsistema.

4.- Quina presència pública té l'orga-nització a partir d'aquestes lluitesguanyades o disputades?De tots i totes és sabut que els mitjansde comunicació al servei del poder eco-nòmic i polític no informen quan aconse-guim alguna cosa, com en el conflicte deTMB, tenen por que els treballadors/esprenguin consciència de classe, i pertant que la CGT creixi. La nostra satis-facció és que moltes organitzacions,empreses i persones ens criden perquèexpliquem les experiències per a ellsaplicar-les quan els faci falta.

5.- Quines són les principals lluitessocials en què participa l'organitza-ció?La CGT estem immersos des de fa unany en la Campanya contra la Crisi, jun-tament amb altres organitzacions ensvam oposar a la Directiva de les 65hores i seguim juntament amb movi-ments socials en la Marxa contra l'aturque el passat 7 de Novembre va anardes de Cornellà a la Plaça Sant Jaumede Barcelona. Hem donat suport als es-tudiants contra el Pla de Bolonya, doncsens sembla pervers comercialitzar l'en-

senyament. Actualment, dintre de laCampanya contra la Unió Europea “LaUE ¿pa qué y pa Quien? que iniciaveml'any passat, estem preparant mobilitza-cions, al costat d'altres organitzacions imoviments socials, davant la presidèn-cia del pròxim any que li correspon algovern espanyol. D'altra banda estemtractant d'impulsar la vaga general da-vant la crisi econòmica, la corrupció,l’especulació, la precarietat, l’atur i lamultitud d'acomiadaments que les em-preses estan portant a terme, actual-ment estem en la fase de contactar ambtot aquell que coincideixi amb la nostrapercepció, per tal de fer front a les políti-ques econòmiques de la banca, la patro-nal i el govern.

6.- Quines perspectives i en quinssectors creus que pot tenir la CGT enels propers anys?La Crisi que patim ens marca el futur,més de 4 milions de desocupats a l'Estatespanyol, a Catalunya més de 600.000,són raons suficients per a pensar que elfutur serà difícil per als treballadors i tre-balladores. Està afectant a tots els sec-tors aquesta situació; les fusions de lesCaixes fan tancar oficines i per tant esperden llocs de treball; en serveis curio-sament és on més està afectant l'atur ien la indústria són els ERO temporals latònica dominant. Davant aquesta situa-ció només cap la reducció de jornadasense reducció de salari com primeramesura, ens hauríem de creure aquestareivindicació i lluitar per aconseguir-la.

7.- Quin futur preveieu per a la vostraConfederació a nivell general en elspropers anys? No anem a tenir un futur fàcil, ni la CGTni les organitzacions que s'oposin fron-talment al sistema i proposin altra socie-tat més justa, solidària i horitzontal.Tenim un treball per davant important,els nostres acords del Congrés de Màla-ga són un bon marc per a desenvolupar.Hauríem de fer esforços per a enfortir ifer créixer la CGT, i fer-nos entendre, es-trenyent llaços amb qui no estan en laCGT. La militància l'hauríem de fomen-tar i enfortir, perquè serà necessari, jaque el Capitalisme no s’enfonsarà ambaquesta “crisi”, però la nostra obligacióés que surti tocat el màxim possible. LaCGT ens postulem hereus d'aquellshomes i dones que van lluitar per unaRevolució llibertària, en memòria d'a-quells i de qui ens han deixat recent-ment solament cap seguir lluitant ambdignitat. Salut i anarcosindicalisme.

Col·lectiu La Tramuntana

1.- Quina és la situació actual de laCGT de Balears?La CGT de Balears ha crescut a cop deconflicte laboral; com en gairebé tot l'Es-tat; el repte que tenim per davant és laconsolidació dels senyals d'identitat comsindicat assembleari, alternatiu que lluitacontra el capitalisme i defensa les lliber-tats els drets socials, els serveis publics iel repartiment de la riquesa. L'any queve és un any important, ja que hi haeleccions sindicals i hem d'estar prepa-rats perquè no solament haurem de se-guir lluitant per a denunciar les politiquesneoliberals, sinó que també haurem de

lluitar contra la mentida i el pactismedels anomenats "agents socials". CGTsempre ha estat i és un sindicat quebasa la seva estratègia en les assem-blees de treballadors i això als grans sin-dicats no els va, per això en període d'e-leccions utilitzen la lluita "bruta", però elsresultats aqui estan.

2.- En quines empreses i sectors témés presència?Tradicionalment el referent ha estat elSindicat del Sabei (sector de banca i es-talvi) sent el sindicat majoritari Enaquests moments tenim presència enun dels centres més grans de treball quehi ha a la illa, l'aeroport, on tenim repre-

sentació a Acciona, Calderon, Spanair, atraves del sindicat de Comunicació iTransport on tambè tenim presència aCorreos, Telefònica.... En el Sindicatd'Activitats Diverses tenim representacióen el sector d'empreses de economiasocial com la Fundació Deixalles, Met-ges del Món, Consorci Aprop; a l'Admi-nistració tenim presència a sanitat a l’-Hospital de Son Dureta, Hospital deManacor i més recenment a l'HospitalSant Joan de Dèu, a l'Ajuntament deCalvia amb l'empresa de Calvia 2000, aIB3...... Tambè tenim que fer referènciaa la feina que estan desenvolupant elscompanys de Menorca, on tenin afi-liats/des a Sanitat, El Caserio, Corre-os...

3.- Quins resultat ha aconseguit lalluita sindical de la CGT?És el que us comentava al respondre laprimera pregunta, CGT en aquests ulti-mos anys s'ha convertit en el sindicat re-ferent en les lluites sindicals, sobretotper ser asamblearis i tenir sempre encompte l'opinió dels companys/es, nopactant a esquena dels treballadors itreballadores. L'important per a nosal-tres és la coherència entre el sindicalis-me que practiquem i la forma d'abordarels conflictes lliures de tota acció parti-dista.

4.-Quina presència pública té l'orga-nització a partir d'aquestes lluitesguanyades o disputades?El sindicat de CGT a les Illes és un refe-rent de lluita sindical no pactista que de-fensa tot i cada un dels treballadors i tre-balladores en conflictes laborals i laclase treballadora veu que no "enscasem amb " i que les nostres propostessindicals sempre són propostes quevénen des de les assemblees i els comi-tès d'empresa.

5.- Quines són les principals lluitessocials en què participa l'organitza-ció?Bé, no solament tenim que parlar de lalluita sindical, sinó tambe de la social, onCGT és sempre present, sent una de lesorganitzacions referents per a la restadels moviments socials on ens hem im-plicat; un exemple ha estat la Plataformaper la Democràcia i la Globalització So-cial que va lluitar per denunciar com al’Estat espanyol i els estats de tot el mónens van situar a la ciutadania en unaguerra còmplice amb els Estats Units aAfganistan que cap de nosaltres voliem;l'altra lluita emblemàtica va esser la delHospital de Referència de Son Espases

on CGT va participar a la mobilitzacióciutadana, en protesta per la decisió delgovern sobre Son Espases, que va acedir davant els poders fàctics i va conti-nuar amb el projecte dissenyat pel PP. CGT participa tambe a la Plataforma deDones per la Igualtat que va a lluitar perreivindicar la formació del Consell deDones de les Illes Balears (única comu-nitat autònoma que fins l'any pasat notenia consell). Tambè participem a l'As-semblea de Moviments Socials que ésun espai d’intercanvi d’experiències, dedebat, de mobilització i d’articulaciód’entitats i de moviments socials que re-butgen el model actual de desenvolupa-ment dels pobles i que es troben en unprocés permanent de recerca, denùnciai propostes de lluita.

6.- Quines perpectives i en quins sec-tors creus que pot tenir la CGT en elspropers anys?En un sector on tenim clar que la nostrapresència sindical ha d'enfortir-se és enel sector aeri, a la sanitat i en les empre-ses d’economia social, i tambè mantenirla presència al sector de la banca i estal-vis, molt important per a nosaltres.

7.- Quin futur preveus per a la vostraConfederació a nivell general en elspropers anys?La primera resposta que em ve al cap éscontinuar lluitant contra el capitalisme,continuar la lluita per a desemmarcarara la classe politica que d'una banda ensva dient que implementen mesures so-cials, que tenim un estat democràtic dedret cada vegada més solidari...... , i joem pregunto, mesures socials per aqui? si cada vegada estem en situaciómés precària, lliures? lliures perquè ensenviïn a l'atur com i quan ells vulguin?com anem a creure en un estat demo-cràtic de dret quan veiem que les políti-ques neoliberals es van afermant per adefensar solament als que tenen més ri-quesa, com les multinacionals; quanveiem que la crisi de les cures cada ve-gada és mes crisi, o quan es promul-guen lleis que de justes no en tenenres? Crec que el nostre treball estarà enla lluita sindical i a desemmascarar ca-dascuna de les aliances que els governssegueixin fent per a mantenir el capita-lisme. Hauríem de posar l'accent en ladefensa dels serveis públics, en la de-fensa dels drets socials, exigint que si-guin igualitaris, sostenibles i solidaris,perquè, com diem a la CGT, els dretss'exerceixen individualment però s'exi-geixen, garanteixen i gestionen col·lecti-vament.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Desembre de 200916 Desembre de 2009 17

> LES FRASES...

Pot semblarque al ser

una organitzacióminoritària laCGT, les seveslluites noaconsegueixinresultats, resmés lluny de larealitat”

“De tots i totesés sabut que els mitjans decomunicació al servei delpoder econòmic ipolític noinformen quanaconseguimalguna cosa,com en elconflicte de TMB,tenen por que elstreballadors/esprenguinconsciència declasse, i per tantque la CGTcreixi

‘‘

‘‘HELENA HERRERA I BRUNO VALTUEÑA, SECRETARIS GENERALS DE LES CGT DE BALEARS I DE CATALUNYA

Les CGT de Balears i de Catalunya, present i futur> LES FRASES...

La CGT deBalears ha

crescut a cop deconflicte laboral;com en gairebétot l'Estat”

“L'important perés la coherènciaentre elsindicalisme quepractiquem i laforma d'abordarels conflicteslliures de totaacció partidista”

“Com anem acreure en unestat democràticde dret quanveiem que lespolítiquesneoliberals esvan afermant perA defensarsolament als quetenen mésriquesa, com lesmulti-nacionals

‘‘

‘‘

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 200916

FEMEC-CGT

La FESIM-CGT convoca una jor-nada de lluita del sector del me-

tall contra els acomiadaments i elsERO i cap a la Vaga General. Esfaran concentracions davant lesdelegacions de Treball, INEM,seus de la patronal, etc., de cadacomunitat i descentralitzades perprovíncies o comarques, el 14 dedesembre de 2.009. A Catalunya hem acordat, convo-car a les 9 del matí a cinc localitats:Igualada, Cornellà, Vilanova i laGeltrú, Mollet i Sabadell, amb au-tonomia en cadascuna d'elles re-ferent a l'acció, ocupació, etc. decentres de la Generalitat o patronalen aquestes localitats. Aquestesconcentracions finalitzaran sobreles 10:30 hores, moment en el qualels companys i companyes es diri-giran cap a Barcelona. A les 12hores hi haurà tres concentracionsa Barcelona, Tarragona i Lleida da-vant de les delegacions de la Con-

sellería de Treball i davant la seucentral a Barcelona. En aquestsactes es pretén fer una acció quecridi l’atenció sobre les problemà-tiques del sector. La Federació del Metall de la CGTes dirigeix a la població per a re-butjar la política que porten patintels treballadors de la indústria delmetall amb innombrables expe-dients d’acomiadaments i de sus-pensió temporal de contractes.Els ingents beneficis obtinguts perles empreses en els últims anysestan en les butxaques dels em-presaris i multinacionals. Peròquan s’ha produït aquesta crisi,provocada per l’avarícia i la sobre-producció a la qual ens ha dut elgran engany de la competitivitat,ells es queden amb els seus dinersmentre els impostos de tots nosal-tres es dediquen a pagar una rees-tructuració que està duent a moltsde nosaltres a l’atur amb poquesexpectatives de solució.Els sindicats més grans, es limiten

a acceptar els acomiadaments opactar ERO temporals pensantque amb això s’aconseguirà unasolució a la crisi que no es veu percap costat. Pitjor encara, no donenla necessària resposta de mobilit-zació que mereix la prepotència deles empreses i no plantegen alter-natives a favor dels treballadors.

El sindicat de la CGT entenem queaquesta terrible situació mereixuna resposta contundent contra lapolítica econòmica que porten aterme el govern i els empresaris, ique cal anar fent camí cap a lavaga general i la jornada de 35hores setmanals sense reduccióde salari.

Es porten a termeles Jornades sobreAlternatives Socialsde la CGT

Rojo y Negro

Els passats 27 i 28 de novembre van tenirlloc a Madrid les Jornades sobre Alter-

natives Socials de la CGT, amb assistènciade 60 persones de tot l’Estat. Es van presen-tar les alternatives socials al capitalisme: l’e-conomia solidària, el decreixement, l’agroe-cología i la autogestió. En la cinquena iúltima taula, es van debatre propostes amb laidea d’elaborar un pla de treball que servei-xi, juntament amb el marc reivindicatiuaprovat en l’últim Congrés de la CGT, d’ei-na de lluita, de conscienciació i d’acció per auna mobilització sostinguda i transformado-ra del sistema social dominant.Es van destacar en els debats les següentspropostes:- Donar suport i difondre les experiències deles empreses cooperatives i autogestionàriesen el marc de les xarxes existents d’econo-mia solidària.- Desenvolupar una detallada carta o etique-ta de qualitat, per la qual la CGT defineixiels criteris a tenir en compte per a contractarals seus proveïdors de productes i serveis.- Estudiar possibles línies de suport mutuper a sectors en atur o en precari, des del sin-dicat i la lluita pel caràcter públic -no estatal-dels serveis socials bàsics (sanitat, educació,transport…).- Donar suport, difondre i si escau promourexarxes locals de comerç i consum ecològics,inserint l’agroecologia en la realitat de l’or-ganització.- Crear un grup de treball per a l’assessora-ment, formació i estudi pràctic de l’autoges-tió, que permeti donar el salt de les idees ales propostes concretes en possibles empre-ses en fallida o tancament, i per a donar su-port la creació d’iniciatives econòmiques isocials autogestionades.- Reorientar les reivindicacions socials i la-borals en convenis i en la negociació col·lec-tiva cap a processos de decreixement i re-conversió de les indústries contaminants enserveis i productes socialment necessaris iecològicament sostenibles.- Incidir en el repartiment del treball i en lareducció de jornada, encara que suposi re-ducció de salari, lluitant per l’eliminació deles grans diferències salarials entre salarisalts i baixos…- Apostar per la desobediència civil com me-sura individual i col·lectiva de pressió peldecreixement.Es publicaran com més aviat millor les apor-tacions dels ponents i les conclusions de lesjornades com document de treball per a laCGT i per als moviments socials.

Área de Formació del ComitèConfederal de la CGT

El nostre sindicat anarcosin-dicalista disposa ja d’un nouweb: in-formacioncgt.info,

engegat per la Secretaria de For-mació i Jurídica, a través de l’Esco-la de Formació Confederal. Aques-ta nova pàgina té com objectiufacilitar a tota l’afiliació confederalel conjunt de materials informatius,formatius i documentals elaborats,editats o distribuïts per la nostra or-ganització.Aquesta iniciativa es porta a termed’acord amb els Acords del XV idel XVI Congrés, quant a desenvo-lupament de la formació i engega-da de pàgines web.Com queda reflectit en el llibresobre el 25è aniversari del Con-grés d’Unificació, el desenvolupa-ment de la formació, la cultura i elpensament crític és, i segueix sent,un dels pilars bàsics del movimentllibertari. Tal és així que el Títol I,Article 2 dels Estatuts Confederalsrecull diversos punts que definei-xen clarament com objecte deCGT fomentar el pensament lliber-

tari i donar-lo a conèixer dins la so-cietat, contribuir a una formació in-tegral de les treballadores i treba-lladors i difondre tot tipusd’informació sobre qualsevol temaque interessi a la classe treballado-ra. Inclou a més el foment, estudi iinvestigació en l’àmbit de les cièn-cies econòmiques i socials per almillor compliment de les fins quepretenem.El desenvolupament d’aquesta ac-tivitat, tant en els nivells confede-rals com en els diferents àmbitssectorials o territorials, s’ha anatproduint de vegades més enllà dela disponibilitat de mitjans, i s’ha re-alitzat un titànic esforç que ens hapermès generar mecanismes per aaquesta finalitat, disposant ara detot un seguit d’elements claus per ala formació en tots els nivells, des-envolupament que s’ha anat incre-mentant a mesura que l’organitza-ció ha tingut majors necessitats imajors possibilitats.De manera visiblement extensiva,els diferents ens territorials i secto-rials van engegant els seus propisplans de formació, adequant-los ales necessitats reals de cada mo-

ment. En el seu conjunt, la forma-ció ha passat a ser una de les prio-ritats fonamentals per a tota l’orga-nització, bolcada en una labor queacosta a la militància els coneixe-ments i eines necessaris per a des-envolupar els acords i línies d’ac-tuació de CGT enfront delsproblemes quotidians en els cen-tres de treball o en l’activitat social.Garantint les millors possibilitats ila major efectivitat a l’hora de com-plir amb la nostra responsabilitatsindical.A les múltiples iniciatives engega-des per a complir amb les necessi-tats formatives s’afegix ara aquestnou lloc web que facilitarà a la mili-tància l’accés a la documentaciódisponible i a la informació fona-mental per al desenvolupament del’activitat quotidiana. Tenint encompte el conjunt d’aspectes queengloba l’àmbit de la formació, tantels més tècnics: lleis, directives,convenis, jurisprudència… i elsideològics: història, senyals d’iden-titat… Incloent, per descomptat, elsacords confederals que orientenles nostres línies generals d’actua-ció.

Una eina per a l’acció que espe-rem sigui d’utilitat i que ara es posaen funcionament, coordinada perl’Escola de Formació Confederal,però que requerirà ser completadai perfeccionada amb la col·labora-ció de tots i totes.

Aula VirtualLa pàgina comptarà amb una AulaVirtual per a desenvolupar Cursosde Formació de manera totalmentdescentralitzada a través del web.Cada curs s’engegarà amb el seupropi procés d’inscripció, obert a latotalitat de l’afiliació confederal, icomptarà amb un/a formador/a es-pecífic que no solament anirà pu-jant els materials corresponentssinó que a més es mantindrà encontacte amb els/les participantsatenent a quants dubtes i pregun-tes puguin sorgir. Aquesta Aula Vir-tual es posarà en funcionament elpròxim mes de gener i començaràla seva marxa amb un curs sobreels ERO.

Més informació

www.in-formacioncgt.info/

“in-formacioncgt .info" LA CGT POSA EN MARXA UN WEB PER AMPLIAR

LES EINES D’ACTUACIÓ SINDICAL I SOCIAL

La CGT convoca una jornada de lluita del sector del metall per al 14 dedesembre

Desembre de 2009 19

SENSE FRONTERES-SOCIALEl negoci de les fronteres es desplaçatambé al cor de les metròpolis i pobles enforma de polítiques i productes de control

Les fronteres esdeslocalitzen tantcap a fora com capa dintre d’Europa

Dossier:Qui s’enriqueixamb lesfronteres?

Insumissia

"¿Quién se lucra con las fronte-ras?" és un interessant docu-

ment realitzat per "uns contra lesfronteres" que recopila informaciósobre qui es lucra amb les fronteres,els CIE i les deportacions d’immi-grants.En aquest document podeu conèi-xer les empreses constructores, decatering, companyies aèries, alian-ces d’aerolínies i també ONG sos-pitoses, que obtenen grans benefi-cis a costa del sofriment humà. Acontinuació extraiem paràgrafs delmateix:"La veritat és que un immigranttard o d’hora ha de travessar tant lesbarreres i codis del control policial-militar així com l’assistencialismeoenegeista-empresarial de les fron-teres, transformant-se així en eldescarnat objecte sobre el qual esprojecta la plusvàlua de les fronte-res"."Es fa necessari recalcar que lesfronteres es deslocalitzen tant cap afora com cap a dintre de l’EuropaFortalesa, assegurant així un extenscamp per a produir i obtenir benefi-cis. I ja que avui dia la plusvàlua esbusca per tots els mitjans, la sobira-nia que es reafirma amb les fronte-res no pot ser una excepció al prin-cipi de la producció i el control (omés aviat al control de la produc-ció, doncs allí on hi ha vida el prin-cipi del capital busca exercir el seucontrol). És a dir, el negoci de lesfronteres es desplaça també al corde les metròpolis i pobles en formade polítiques i productes de control,cultura, oci i, al cap i a la fi, produc-ció de l’altre com mercaderia de lapor, del plaer, o del sentiment queexpandeixi encara més el mercat.Sembla que la sobirania dels estatsi de la Unió Europea no opera sobreles multinacionals, ja que per alsseus negocis no existeixen fronte-res, sinó més aviat són el seu nego-ci, vegi’s per exemple el cas de lesaliances d’aerolínies. No obstantaixò, la millor opció, sense capmena de dubte, és crear plans iacords a llarg termini, directamentafavorits per l’Estat, com el PlaÀfrica, per a seguir omplint-se lesbutxaques i tenir encara major lli-bertat de moviment per als seusconsorcis."

Més informació

www.antimilitaristas.org/IMG/pdf/Quien_se_lucra_con_las_fronte-ras.pdf

Solidaritat amb laFederació Anarquista

Gaucha del Brasil

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT

La CGT fa una crida interna-cional de solidaritat i suportdavant l’agressió per part de

la policia a la seu de la FAG.El 29 d’octubre, la policia civil deRio Grande do Sul (Brasil), de laGovernadora Yeda Crusius, vairrompre en el local de la Federa-ción Anarquista Gaucha. La poli-

cia va confiscar divers materialcom cartells, actes de reunions, laCPU d’un ordinador i fins a resi-dus que havia en la seu. També vaintentar intimidar a aquells quenomés prestaven la seva solidaritati figuraven en els registres de la pà-gina web de l’organització. Hi hados companys processats.Els companys i companyes de laFAG porten anys lluitant contral’exclusió i contra la precarietat,defensant la justícia i unes condi-cions de vida dignes. És de sobresconegut el seu treball amb els Ca-tadores (recol·lectors de cartró i re-sidus reciclables) amb els SenseSostre, Sense Terra. En definitivaun treball que porten realitzant desde fa anys amb els de baix.Aquest és el motiu pel qual la poli-cia de l’Estat de Rio Grande do Sulha exercit la repressió contra elscompanys i companyes de la FAG,un Estat immers en escàndols decorrupció i que adopta una aptitudrepressora davant col·lectius i or-ganitzacions que exerceixen lliure-ment la llibertat d’expressió per acriticar les diferents polítiques an-tipopulars del govern.Aquesta és la resposta governa-mental davant el rebuig social. I laFAG no és la primera agredida,hem de recordar l’assassinat delcamperol sense terra Elton Brum ola mort de Marcelo Cavalcante el

passat febrer.Des de la Confederació Generaldel Treball (CGT) de l’Estat Es-panyol volem mostrar la nostramés enèrgica repulsa davantaquests actes repressius, volem de-nunciar la incongruència de la po-lítica governamental brasilera, unapolítica de dretes amb discurs d’es-querres. Una política que es regeixpels mateixos paràmetres econò-mics que dicten les multinacionalsi per tant les seves mateixes tàcti-ques militaristes i repressores.No només rebutgem la repressiógovernamental, sinó que tambévolem manifestar la nostra solida-ritat i suport als companys i com-panyes de la FAG pel treball querealitzen amb les gents senzillesdel seu poble, un treball constant itenaç que els poders governamen-tals i policials han pretès callar permitjà del terror, la intimidació i larepressió, però estem segurs queno ho aconseguiran.En aquests moments consideremimportant les mostres de suport isolidaritat, per tant des de la CGTfem una crida a les diferents orga-nitzacions i col·lectius perquè facinvisible el seu rebuig davant aques-tes agressions.

Més informació

www.vermelhoenegro.co.cc/

SOCIALLa gestió privada de l’aigua avantposa elsbeneficis empresarials als criteris dequalitat del servei

Com sempre, a lapresó s’hi fica elspobres i elsdesobedients

Una més

Toni Álvarez

Possiblement no sigui la primeravegada que sentis el nom d’una

revista anomenada “Full Paraulesper la Pau”. Aquesta humil revistaés un recull de vuit pàgines feta ar-tesanalment, que expressa les opi-nions i informacions de la Coordi-nadora Tarragona Patrimoni de laPau. Avui que la revista que acullaquesta columna amplia els seushoritzons, hem de celebrar els centnúmeros del “Paraules per la Pau”.Sí, cent mesos sortint ininterrom-pudament al carrer a expressar opi-nions i fets antimilitaristes. Els pri-mers cent números del Full.Ja és estrany que, enmig del maras-me d’institucionalitzacions, en pledesert de moviments socials quetreballin al món de l’antimilitaris-me, al front de discussions i ac-cions mediàteques militaritzades,en plena deserció de les lluites so-cials, aquest full no només continuïeditant-se, sinó que a més vagicreixent. Serà la necessitat.És fàcil que les lectores del fullhagin coincidit a alguna altra con-centració contra alguna injustícia aTarragona, a alguna xerrada on es-coltàrem pacifistes israelianes, an-timilitaristes afganeses, davantd’algun vaixell de l’Otan, a l’acteon es reparteix aquest full, l’acteParaules per la Pau. Una trobadaque es produeix cada primer diu-menge de mes a la plaça de la Fontde Tarragona, a les 12 del migdia,faci fred, calor, nevi o diluviï, si-guem 10 o 1000 persones. Tant és.És la importància de la persistèn-cia, de resistir, d’estar, de ser-hi, dedir, d’escoltar. A peu de plaça.És una persistència necessària peròagradable. Ineludible però present.Càlida malgrat la temperatura am-bient. Reconfortant tot i la cruesadel tema tractat. És un espai de pauper reflexionar en veu alta, a vega-des cridant, amb mímica, amb poe-sia, amb música. Com el full, unespai per reflexionar i compartir. Ens hem de felicitar, tots, els quefem i llegim el “Full Paraules per laPau”. Malgrat tot, sempre hi ha unacertesa que m’agradaria que escomplís més vegades: la de trobarun nou lector que, possiblementavorrit al lavabo de casa, llegeixi laimportància de ser un més, de par-ticipar a un acte minoritari de ca-rrer, de forma més o menys cons-tant, de compartir la sevapresència, d’escoltar altres opi-nions i informacions. La certesa demantenir un espai que aspira a créi-xer, opinió a opinió. Sou molt im-portants, tant debò ens continuemllegint un mes més.20

BALA PERDUDA

Desembre de 2009

Redacció

El Centre Delàs de Justícia iPau, com cada any, confec-ciona una valoració de la

despesa militar de l’Estat espanyolamb motiu de l’aprovació delsPressupostos de l’Estat. El pressu-post del Ministeri de Defensa per al’any 2010 ascendeix a 9.155 mi-lions d’euros i suposa una disminu-ció del 6,2% respecte a l’any ante-rior.Malgrat això, la despesa militartotal és bastant més elevada ja quehi ha despeses que malgrat ser mi-litars, no estan comptabilitzadesdintre el Ministeri de Defensa. Ladespesa militar total, doncs, suma18.161 milions d’euros i suposauna disminució del 2,4% respecteal 2009.Una de les partides que més hanbaixat en els pressupostos del Mi-nisteri de Defensa de 2010 són lesinversions militars. Disminuiran el23,5%, encara que aquest fet no haconduït a suspendre cap projectemilitar. A més, fa falta afegir quemalgrat s’anuncia que baixen sig-nificativament, en realitat és proba-ble que no acabin disminuint tant.Això és així perquè el pressupostliquidat a final d’any sol patir unagran desviació respecte al que esta-va pressupostat inicialment. A data

de 30 de setembre de 2009, perexemple, les despeses del Ministeride Defensa en comptes de baixarun 3% com s’havia anunciat en elpressupost inicial pujaven propd’un 8%.La R+D militar és una partida quetambé disminueix bastant respecteal 2009 (19,1%). A més, es tractad’una partida carregada de contro-vèrsia. Un 81% de la R+D militarsurt del Ministeri d’Indústria enforma de crèdits a la indústria mili-tar, 951 milions d’euros per a 2010.Aquesta fórmula ve funcionant desde 1997 i ja acumula un crèdit pervalor de 14.205 milions d’euros,dels quals encara no s’han retornatni el 1% del total.Podeu accedir a l’informe del Cen-tre d’Estudis per la Pau J.M.DelàsJustícia i Pau anant a: www.antimi-litaristas.org/IMG/pdf/Informe_gasto_2010.pdfUna altra interpretació, la d’Insu-missia (www.antimilitaristas.org)incrementa encara més la despesamilitar a l’incloure conceptes queel Centre d’Estudis per la PauJ.M.Delàs no contempla:Pressupost general de l’Estat es-panyol 2010: 185.249 milionsd’euros.Pressupost destinat a les despesesmilitars: 23.115’03 milions d’eu-ros, el que suposa un 12’47 % dels

Pressupostos Generals de l’Estat.- 1.- “Despesa Militar”, més estric-ta i reduïda, que només computapartides clarament relacionadesamb les Forces Armades (en mi-lions d’euros):Pressupost del Ministeri de Defen-sa: 7.694’86.Organismes Autònoms del Minis-teri de Defensa: 1.218’19.Centre Nacional d’Intel·ligència:241’37.Classes Passives Militars:3.328’59.Aportacions a institucions militarsestrangeres: 11’07Partides per a investigació militardel Ministeri d’Indústria: 950’91Institut Social de les Forces Arma-des (ISFAS): 617’53Interessos sobre el deute generatper la Despesa Militar: 1.125’20Direcció general de la GuàrdiaCivil (Institució que forma part deles Forces Armades), Formació iCossos de Reserva: 2.973’17.Sumant aquests capítols, tenim unresultat de 18.160´89 milions d’eu-ros, la qual cosa suposa un 9’8 %pel que fa al total dels PressupostosGenerals de l’Estat.- 2.- Una segona xifra que inclourealitats de la nostra societat que, alnostre parer, suposen una intrusióde formes i valors del terreny mili-tar en la mateixa. A aquest segon

càlcul li direm “Despesa Militar +Control Social”, i inclou les se-güents partides (en milions d’eu-ros):Totes les anteriors: 18.160’89euros.Formació dels Cossos i Forces deSeguretat de l’Estat: Policia: 55’76Forces i Cossos de Reserva: Poli-cia: 511’17Seguretat Ciutadana: Policia:2.724’73Seguretat Ciutadana: Secretariad’Estat de la Seguretat: 320’45Seguretat Ciutadana: Gerènciad’Infraestructures i Equipamentsde la Seguretat de l’Estat: 29’21Actuacions policials en matèria dedroga: policia: 41’27Actuacions policials en matèria dedroga: Secretaria d’Estat de la Se-guretat: 5’55Transferències internes: Secretariad’Estat de la Seguretat: 2’17.Transferències internes: SecretàriaGeneral d’Institucions Penitencià-ries: 22’52.Centres i Institucions Penitencià-ries: 1.208’64.Treball, formació i assistència a re-clusos: 32’67.Sumant aquests altres capítols, elresultat és de 23.115´03 milionsd’euros, el que suposa un 12´47 %dels Pressupostos Generals del’Estat.

Pressupost militarespanyol per a 2010:

Crisi? Quina crisi?

Desembre de 2009 21

OPINIÓ-SOCIAL

Un perjustificar-nedos-cents

Pep Cara (Berga)

Tot i que comparteixo i sentomeu el lema de «Abajo los

muros de las prisiones», cal reco-nèixer que no és la millor fórmulaper explicar com de nocives són lesinstitucions totals (presons, mani-comis i convents). Per sort, expli-car-ho i que ho entengui des del teufill al teu pare passant per aquellaveïna malcarada de l’escala no éstan complicat. Com sempre, a la presó s’hi fica elspobres i els desobedients i de tanten tant alguna persona malalta quefa alguna bestiesa d’aquelles tantesgarrifoses i publicitades. La ma-teixa consellera de Justícia —quesempre odiarem a Berga— Mont-serrat Tura, afirmava a la ràdio quede violadors amb perill de reinci-dència a Catalunya n’hi havia unacinquantena. Bé, doncs si tenim encompte que a Catalunya hi ha mésde 10.500 persones preses qualse-vol pot veure l’estafa de l’existèn-cia de presons. I això sense tenir encompte que la presó tanca, explotao fa emmalaltir —física i/o mental-ment— les persones recluses, peròmai els «prepara per la vida en so-cietat». De fet, els 10.000 presosque entren a la presó sense ser ma-lalts (mentals o socials) ho fan perser comerciants —venen droga oexpropien coses. És a dir, que em-presonen persones exemplars se-gons les teories liberals que creuenen el bé del mercat i l’explotació.Petitíssims Millets i Montulls. Res,que tot és un “cuento”. Aquest capd’any tornarem a manifestar-noscontra les presons. Això està bé.Cal també que la resta de l’any ex-pliquem el què és la presó, un ne-goci i una mentida que només ser-veix per causar dolor. Amb això novull ser simplista, també cal reco-nèixer que hi ha casos que són moltcomplexos de tractar però, en totcas, numèricament no són els méssignificatius. També cal que donemun suport real als presos en lluita.També les organitzacions com laque el Catalunya fa de portaveu.Per exemple, l’Amadeu amb laseva lluita posa en qüestió el siste-ma penitenciari. L’Amadeu dónaexemple, fa propaganda pel fet icrec que cal que totes —persones,col·lectius i organitzacions— visi-bilitzem la seva lluita i fem tambépropaganda pel fet.El Jordi Martí m’ha dit que aquestés el primer número del Catalunyaconjunt amb Balears, doncs res fe-licitar a totes les que tiren endavantel Catalunya i sobretot a la gent deles illes que ara a part del CulturaObrera —una gran capçalera— po-dran gaudir també del Papers/Cata-lunya. Salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMES

Campanya Municipalitzeml’aigua de Catalunya

El passat 22 d’octubre “Crite-ria CaixaCorp” (la Caixa) ila transnacional francesa

“Suez Environnement Company,S.A.” (Suez) acordaren que el75.01% de les accions de l’empre-sa privada “Societat General d’Ai-gües de Barcelona, S.A.”(AGBAR) seria controlades per lacorporació francesa Suez.La gestió privada de l’aigua avant-posa els beneficis empresarials alscriteris de qualitat del servei. Al’actual globalització econòmica,el capital econòmic es mou ambmolta facilitat, per tant, la gestióprivada de l’aigua fa que el nuclide decisió de la gestió pugui passara realitzar-se a París, Moscou, Pe-quín o a qualsevol altre ciutat delmón. La gestió privada de l’aiguaha permès que “la Caixa” venguiAGBAR a Suez, el que farà que lapresa de decisions i el control delssistemes d’abastament domiciliard’aproximadament el 80% de lapoblació catalana es realitzin desde París i, en un futur qui sap on.Cal tenir en compte que a l’acordentre “la Caixa” i Suez hi ha unclàusula on “la Caixa” pot desfer-se de la totalitat de les accionsd’AGBAR en un termini de 5anys.Per evitar que el centre de decisióde la principal distribuïdora d’ai-gua de la Regió Metropolitana deBarcelona es deslocalitzi, el PartitSocialista de Catalunya (PSC) pre-senta una proposta que satisfà elsvells objectius d’AGBAR: la pri-vatització de l’empresa pública Ai-gües Ter Llobregat (ATLL), em-presa de distribució en alta d’aigua(des de la font d’aigua fins al dipò-sit municipal), que es transforma-ria en una filial d’AGBAR. La pro-posta ja ha estat confirmada davant

la Comissió Nacional del Mercatde Valors (CNMV) per Suez Envi-ronnement, Criteria y AGBAR, se-gons anuncia una reconeguda pu-blicació econòmica de premsaescrita. D’aquesta manera, el Go-vern de la Generalitat de Catalunyaes convertiria en accionista minori-tari de la nova “gran” AGBAR,empresa privada dirigida des d’ungrup estranger, que no només con-trolaria l’aigua en la seva distribu-ció en baixa (des del dipòsit muni-cipal fins al consum domiciliari iindustrial), com fa actualmentAGBAR, sinó també en alta. És adir, l’empresa controlaria des deles fonts del recurs fins la seva dis-tribució municipal, donat que lesprincipals conduccions d’aigua enalta, actualment, són públiques icontrolades per ATLL.Ens trobem davant el risc imme-diat que tot el sistema d’abasta-ment de la Regió Metropolitana deBarcelona i de gran part de Cata-lunya, quedi privatitzat i sensecompetència possible per part d’al-tres distribuïdores, unint en unamateixa companyia la gestió del’aigua en alta i en baixa. Les im-plicacions polítiques i socials d’a-questa gran privatització són gra-víssimes. Aquesta suposarà la

pèrdua de la possibilitat d’un con-trol social de l’aigua durant variesgeneracions, introduint-la en unprocés de depauperització progres-siva de la funció pública substituï-da per la recerca de beneficis pri-vats. L’opció de privatitzar ATLLhavia estat descartada per altresgoverns de la Generalitat degut a laseva importància en la governançadel país.La venda d’accions d’AGBAR de“la Caixa” a Suez comporta la pos-sibilitat d’una expansió sense pre-cedents de la privatització de lagestió de l’aigua a Catalunya, ame-naçant seriosament el caràcter pú-blic, no només d’ATLL, sinótambé i a mig termini, del Consor-ci d’Aigües de Tarragona (CAT).El Govern i AGBAR ja van mani-festar el interès de dur a termeaquestes operacions amb motiu del’últim Decret de Sequera i la pro-posta d’interconnexió de les Xar-xes CAT-ATLL, a la primavera del2008. A més, els criteris de gestióimpulsats per les corporacionstransnacionals com Suez faciliten ipromouen els transvasaments del’Ebre i del Roina cap a Barcelona,i obstaculitzen les mesures plante-jades actualment per revertir la so-breexplotació del riu Ter.

L’aigua és un bé públic d’interèsgeneral que no pot considerar-secom a mercaderia subjecta als inte-ressos comercials. Ha d’estar orga-nitzada i ser gestionada per les ad-ministracions públiques quiresponen, en darrera instància, alsrepresentants democràticament es-collits. A Catalunya, seguim elcamí invers a altres països euro-peus com França, on s’ha remuni-cipalitzat la gestió de l’aigua amoltes ciutats, entre elles París.Així mateix, Nacions Unides reco-neix als seus estudis que el preu del’aigua subministrada per entitatspúbliques és més econòmic que elque ofereixen entitats privadesamb ànim de lucre, com és el casd’AGBAR.La gestió de l’aigua, com a mono-poli natural que constitueix, had’estar gestionada pel sector públicdes d’una òptica eficaç, eficient,sostenible i socialment responsa-ble. L’aigua no pot estar gestiona-da amb fins lucratius. L’aigua ésvida, no és una mercaderia.La millor manera de blindar la ges-tió de l’aigua a Catalunya ha de sertransparent i participativa i had’estar sota criteris socials i nomercantils. Per tant, no es pot per-metre que AGBAR continuï difi-cultant la publicació, d’accés pú-blic i a temps real, dels paràmetresde qualitat de l’aigua per a consumhumà.Ara és el moment, MUNICIPA-LITZEM la gestió de l’aigua a Ca-talunya! Reivindiquem l’abasta-ment i el sanejament domiciliar enmans d’entitats públiques, transpa-rents i democràtiques, on la relacióamb el ciutadà sigui una oportuni-tat per seguir democratitzant lanostra societat.

Més informaciómunicipalitzemlaigua.wordpress.com/

Municipalitzem la gestió del’Aigua a Catalunya

Redacció

La trobada d’assemblees locals icol·lectius contra la crisi reu-

nits a Sabadell el 14 de novembreva elaborar un manifest i un calen-dari d’actes per al primer semestrede 2010, període en que el governespanyol presidirà la Unió Euro-pea. La campanya es denominarà“Contra l’Europa del Capital, laGuerra i la Crisi: Per una Europadels drets socials, la solidaritat i elspobles”, i aquest és el calendariprevist:- GENER: dia 27 Manifestaciócontra política d’acomiadaments iatur a la UE coincidint amb que els

ministres de treball europeus esreuneixen a Barcelona. 30 i 31Fòrum Social Català, dissabte idiumenge, amb participació detotes les localitats.- Campanya de signatures a reco-llir en empreses i barris per totesles organitzacions, a favor del ma-nifest resumit. Buscar un contactemes personal amb la gent recollintel mail o mòbil. La idea es durà al’Assemblea del Fòrum.- Participar com a campanya en el8 Març, dia de la dona treballado-ra, el 20 Març, No a la Guerra, i el17 d’abril, dia de lluita camperola.- 1r de Maig alternatiu: Des de l’-última setmana d’abril fer accions

descentralitzades o marxes de des-ocupats, aportant una llista de llocsd’interès per a ocupar amb reper-cussió publica. Es preveuen mani-festacions a diferents ciutats del te-rritori.- MAIG: Del 18 al 25 a Madrid hihaurà la mobilització internacionaldonant suport a processos d’allibe-rament social i contra la políticaexterior d’Obama. Com que la ma-joria d’organitzacions no anirà aMadrid, cada grup local estudiaràrealitzar accions en el seu àmbit te-rritorial de Catalunya, i es coordi-narà amb la informació internacio-nal i estatal que ens faci arribar elscompanys d’Enlazando Alternati-

vas.- JUNY: Del 5 al 7 Mobilització in-ternacional a Barcelona, coincidintamb la reunió de presidents de laUE i la Mediterrània. Es plantejaràtambé en l’assemblea de Movi-ments Socials del FSCat realitzaraccions descentralitzades, realçantla lluita de Palestina i la de la Im-migració que pateix mes la crisi,denunciant el suport de la UE a Is-rael. Està pendent la idea de jorna-des, amb debats i les dates exactes.

Més informaciówww.noalacrisi.catwww.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3381

Calendari d’actes ‘Contra l’Europa del Capital, la Guerra i la Crisi’

Catalunya. Novembre de 200922

OPINIÓ-SOCIAL

FSCat 2010

Des del primer Fòrum SocialMundial, celebrat a PortoAlegre el 2001, passant

pels Fòrums Socials Europeus i elsFòrums Socials locals, aquestestrobades d’activistes d’arreu delmón s’han establert com una citaineludible per debatre i teixir estra-tègies Des del primer Fòrum SocialMundial, celebrat a Porto Alegre el2001, passant pels Fòrums SocialsEuropeus i els Fòrums Socials lo-cals, aquestes trobades d’activistesd’arreu del món s’han establertcom una cita ineludible per debatrei teixir estratègies pel canvi social.Del darrer FSM que va tenir lloc aBelém el gener del 2009, en sor-geix la crida internacional per a larealització de diferents fòrums lo-cals descentralitzats. S’hi va incidiren la necessitat de desenvolupar unprocés de treball col·lectiu en sinto-nia amb l’evolució dels efectes dela crisi i les diverses respostesemergents. Una constant dels mo-viments socials catalans ha estat ladenúncia i l’acció contra un siste-ma econòmic que comporta la pre-carietat i la pobresa, la destrucció ila negació de drets de les persones idels pobles. La crisi agreuja aques-tes agressions, deixant milers depersones al carrer i minvant elsdrets laborals, però també encarintel cost de la vida, agreujant la des-trucció del territori i fomentant lesdesigualtats i les guerres. Aquestano és només una crisi econòmica,sinó que ha esdevingut una crisiecològica, social i ideològica.La celebració del primer FSCat el

2008 va ser un èxit de participació iun pas endavant per a la confluèn-cia de diferents lluites. Com a res-posta a la crida del FSM 2009 esproposa la realització d’una setma-na de mobilitzacions i accions acasa nostra (25-28 de gener) per vi-sibilitzar i potenciar els movimentsi les propostes que existeixen, aquíi ara, arreu del territori. Aquest pro-cés culminarà en una trobada con-junta que tindrà lloc del 29 al 31 degener de 2010 a la seu central de laUniversitat de Barcelona, com lavegada anterior, on treballaremplegats en seminaris, tallers i acti-vitats auto-organitzades per analit-zar les causes i conseqüències de lacrisi i construir alternatives soste-nibles i des de la base. També hihaurà una assemblea de movimentssocials així com punts de trobadasectorials i una manifestació rei-vindicativa.Us animem a participar en aquestprocés: a tots els individus, els mo-

viments, les plataformes, elscol·lectius, les organitzacions de totàmbit i tothom que lluiti a nivelllocal i/o global. Fem especial èm-fasi en la importància d’estendre elFSCat als barris, als pobles i a lescomarques a partir de processosparticipatius per aconseguir mésvisibilitat de les lluites i reivindica-cions dels moviments socials cata-lans. Aquesta és una crida a tothomque vulgui combatre la crisi can-viant el sistema i construir un mónjust, solidari, no violent i respec-tuós amb el medi ambient i els seuspobles.El procés és totalment obert; l’or-ganització s’encarregarà de facili-tar la realització de les activitats.Podeu enviar els vostres comenta-ris i suggeriments a la Comissió dePrograma (programa@forumso-cialcatala.cat) o introduir-les a lasegüent adreça: http://fscat-comis-siodeprograma.wikispaces.comSi ja teniu propostes concretes de

seminaris, tallers o d’altres activi-tats, les heu d’introduir al formula-ri que trobareu al lloc webwww.forumsocialcatala.cat on, amés, us podeu adherir al fòrum itrobar altres informacions.Les principals línies temàtiquesseran:1. Les causes de la crisi global(ecològica i del territori, social ieconòmica, democràtica i dels po-bles).2. Les conseqüències de la crisiglobal.3. Les alternatives a un món encrisi.Aquests eixos no són excloents, espoden compaginar. En cas que lateva proposta no encaixi dins d’a-questes línies, no deixis d’enviar-nos-la. Al FSCat hi tindran cabudatotes les propostes per un món mi-llor.Contra la seva crisi, les nostres so-lucions. Combatem la crisi can-viant el sistema!

Crida per al Fòrum SocialCatalà que tindrà lloc del25 al 31 de gener de 2010

El món sindicalmostra el seusuport al Karima Vilanova i laGeltrú

Plataforma "Que la crisi lapaguin els rics"

El 23 de novembre, dos repre-sentants del món sindical en

nom de la plataforma "Que la crisila paguin els rics", van lliurar a l’A-juntament de Vilanova i la Geltrúun llistat d’adhesions al manifest desuport al Karim, aprofitant per criti-car la posició del govern municipalque va rebutjar una moció de soli-daritat el passat 1 de juny.Un eventual empresonament delmilitant independentista vilanovísuposaria la mobilització de les en-titats que treballen en aquesta plata-forma i que agrupa des de sindicatsfins a organitzacions polítiques, as-sociatives de bases i de barri moltdiverses.En el llistat d’adhesions hi constenles dels sindicats CGT, Intersindi-cal-CSC, Co.bas, IAC, COS, CNT,FTC, FEMEC-CGT i SUC, les sec-cions sindicals de CGT de Trans-ports Metropolitans de Barcelona,de Parcs i Jardins i del Grup GasNatural, o el grup de treballadorsorganitzats de l’asseguradora Zu-rich i un seguit d’entitats socials debase com la Xarxa contra els Tan-caments i la Precarietat, l’Associa-ció de Papers i Drets per a Tothom,l’Assemblea per l’Habitatge Dignede l’Hospitalet de Llobregat, l’As-semblea de Barri de Sants, la Co-missió Sants en Crisi i el Col·lectiuenFoc. El món sindical ha respost a favord’en Karim ja que hi veuen un clarcapítol de repressió que pretenia,amb la seva detenció ara fa un any,fixar un avís per a les mobilitza-cions que s’han succeït entorn de lacrisi, els acomiadaments i els expe-dients de regulació d’ocupació.En Karim, veí de Vilanova i la Gel-trú, conegut membre de l’Assem-blea de Joves, va ser detingut des-prés d’una manifestació convocadaper la plataforma "Que la crisi lapaguin els rics". Acusat d’haveragredit un mosso d’esquadra, estàpendent de l’execució de la sentèn-cia. En Karim es nega en rodó a as-sumir una sanció econòmica alter-nativa ja que assegura que no estàdisposat a assumir un delicte queno va cometre i que en tot cas, pelperjudici que suposa que es puguiempresonar algú per no pagar unasanció econòmica, el reafirma en lainjustícia del cas i en la seva deter-minació insubmisa i desobedient.Cal recordar que aquesta actitudcoherent pot comportar al jove vila-noví un empresonament de fins a50 dies.

Més informaciówww.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle3382

Secretaria d’Acció Social ComitèConfederal CGT

Com era previsible, el govern vaaconseguir finalment els su-

ports necessaris per a l’aprovacióde la reforma de la Llei d’Estrange-ria, una reforma que endurirà enca-ra més les condicions de vida i tre-ball dels treballadors itreballadores immigrants i que su-posa una clara reculada en matèriade drets i llibertats.Com hem denunciat juntamentamb centenars d’organitzacionsd’immigrants i moviments socials,aquesta reforma suposarà, entre al-tres coses, un augment dels dies dedetenció en els Centres d’Interna-ment per a Estrangers (CIE), reta-llarà el dret a la reagrupació fami-liar i la vida en família, legalitzarà

l’expulsió de menors no acompan-yats, criminalitzarà l’hospitalitat iacollida d’immigrants i posarà se-rioses traves administratives per-què els immigrants sense paperspuguin accedir a drets bàsics comla salut i l’educació.Aquestes mesures es troben en ab-soluta concordança amb l’anome-nada “Directiva de la Vergonya”redactada per Sarkozy, Merkel iBerlusconi i demostren amb abso-luta claredat que les propostes delgovern de Rodríguez Zapatero enmatèria d’immigració s’assemblencada vegada més a les de la dretamés reaccionària: augment de larepressió, racisme institucional iretallada de drets. D’aquesta mane-ra es pretén condemnar a la por i lainvisibilidad més absoluta als tre-balladors immigrants, disciplinant

a una de les poblacions que mésestà patint els efectes de la crisi.Sota les ordres d’Alfredo PérezRubalcaba s’assenta a l’Estat es-panyol una situació que ens fa tor-nar a les pitjors èpoques del conti-nent europeu: redades massives,detencions arbitràries per trets fí-sics, violació sistemàtica dels dretshumans i la institucionalització depolítiques de tall racista i xenòfo-bes que condemnen a milions depersones a ser ciutadans de segonacategoria simplement per havernascut en un altre país.Des de la CGT reiterem el nostremés profund rebuig davant aques-tes mesures adoptades pel governcontra la població immigrant i cri-dem al conjunt dels treballadors(sense importar la situació admi-nistrativa, el país de naixença o el

color de pell) que ens mobilitzemde forma conjunta per a exigir unaigualtat plena per a totes les perso-nes i la conquesta de drets enfrontd’un govern que respon exclusiva-ment als interessos patronals i con-demna al conjunt de la població al’atur i la precarietat.Lluny de les declaracions irrespon-sables de la classe política i del ra-cisme més o menys explícit inocu-lat en la població, els treballadorsautòctons i els immigrants compar-tim situacions similars i per aixòhem de lluitar junts per una vidadigna per a tots sabent que als res-ponsables d’aquesta crisi cal bus-car-los en les seus dels grans par-tits, empreses i organitzacionsfinanceres.No a la Llei d’Estrangeria. Cappersona és Il·legal.

La reforma de la Llei d’Estrangeria augmentarà la repressió i el racismeinstitucional

Catalunya. Novembre de 200923

Plataforma Aturem la guerra

És cada vegada més evident quel’Afganistan viu sota unes con-

dicions d’ocupació militar i guerra.No s’està reconstruint el país. Nos’hi ha dut la democràcia. No s’hanalliberat les dones afganeses. L’o-cupació només porta més morts,tant entre la població afganesa comentre les tropes ocupants. Els ma-teixos motius que existien per reti-rar les tropes de l’Iraq el 2004 s’a-pliquen al cas afganès avui.Però lluny de retirar-se de l’Afga-nistan, el govern espanyol participacada vegada més a l’ocupació.L’enviament d’un contingent suple-mentari de 220 soldats i el fet d’as-sumir el comandament de l’aero-port de Kabul són només elsexemples més recents d’aquesta de-riva. El govern intenta, en tot mo-ment i contra tota evidència, pre-sentar l’exèrcit espanyol com unaONG, i disfressar l’ocupació demissió humanitària. En això rep l’a-juda de la premsa que, a diferènciade l’any 2003, està gairebé unàni-mement a favor de la guerra i l’ocu-pació.Malgrat tot, la majoria de l’opiniópública a l’Estat español segueixoposant-se a l’actual presència mi-litar a l’Afganistan. Només el 3%

de la població (i només l’1% de lesdones) dóna suport a la política delgovern d’enviar més tropes. Un41% defensa la retirada (pujant a un47% entre les dones), i un altre19% afavoreix una reducció delcontingent. (Dades del Barómetrodel Real Instituto Elcano - Juny de2009). Però el fet que l’enviamentde més tropes a l’Afganistan tinguifins i tot menys suport del que teniala guerra a l’Iraq, l’any 2003, és ig-norat.Les entitats sota signants hem acor-dat impulsar una campanya per fersentir aquesta opinió majoritària,exigint la retirada de les tropes del’Afganistan i rebutjant l’envia-ment de més efectius.En fer-ho, no ens oblidem dels al-tres problemes actuals i urgentsd’un món afligit per les crisis eco-nòmiques i ecològica, sinó tot alcontrari. Aquestes crisis estan ínti-mament relacionades amb la guerraa l’Orient Mitjà. Les enormes des-peses militars —mai justificables—ara a més a més resten recursos afins socials, com el suport a les per-sones sense treball i a les seves fa-mílies. I tothom sap que aquestesguerres i ocupacions són fruit d’unaeconomia basada al petroli, que ésla causa principal del canvi climà-tic.

També som conscients que la repu-tació de l’Estat espanyol està en joca l’Afganistan. Amb la seva partici-pació a l’ocupació, el govern es-panyol cerca millorar la seva imat-ge a l’OTAN i el G20. Creiem quela seva reputació internacionalguanyaria molt més si defensés elsprincipis de pau, i retirés les tropes,igual que va fer a l’Iraq l’any 2004.Si això és incompatible amb la par-ticipació a l’OTAN, llavors és un

motiu més per retirar-se d’aquestaaliança bèl·lica, que hauria de dis-soldre’s de totes maneres.No serà fàcil aconseguir la retiradade l’Afganistan, però sabem quementre continuï l’ocupació serà im-possible aconseguir avanços socialsen aquest país. El poble afganès jaha patit 30 anys de guerra; li devemla nostra solidaritat i els nostres es-forços per contribuir que visqui enpau.

Les entitats que col·laborem a laCampanya per la retirada de les tro-pes espanyoles de l’Afganistan, enscomprometem a mobilitzar-nos peraconseguir aquest objectiu.Vam iniciar la campanya amb unajornada de sensibilització, acció imobilització, el dissabte 28 de no-vembre.

Més informaciówww.aturemlaguerra.org/

Campanya per la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan

Secretaria Acció Social CGT Catalunya

Foto: David Datzira

Durant el curs passat, estu-diants i treballadors/es del’ensenyament a Catalunya

es van mobilitzar per a fer front al’onada de privatitzacions dels ser-veis públics, i en concret de l’en-senyament, que els governs català,de l’Estat Espanyol i de la Unió Eu-ropea estan promovent des de fatemps. Les lluites contra el denomi-nat Pla de Bolonya van estendre’sper totes les universitats de Cata-lunya amb assemblees massives,vagues, ocupacions de facultats,manifestacions, etc. i van ser bru-talment reprimides per la policia itambé pels propis rectors de les uni-versitats, especialment els de lesUniversitat de Barcelona (DídacRamírez), Universitat Autònoma deBarcelona (Lluís Ferrer) i Universi-tat Pompeu Fabra (Josep Joan Mo-reso). Aquesta repressió va com-portar diverses càrregues policialsdins i fora dels campus universita-ris, entre elles les del dia 18 demarç amb més de 200 persones fe-rides, desallotjaments policialsd’instal·lacions universitàries, l’o-bertura d’expedients contra estu-diants (dels quals 7 han acabat ambexpulsions d’entre 1 i 3 anys) i l’o-

bertura de judicis penals contra mésde 100 estudiants, molts d’ells pro-moguts per denúncies de les prò-pies universitats.Aquesta onada repressiva està sentdirigida tant per les autoritats aca-dèmiques com per les administra-cions polítiques, amb el suport dels

sectors més reaccionaris i vinculatsa l’empresa privada del món uni-versitari. La finalitat d’aquesta re-pressió es l’aniquilar d’arrel lesprotestes que defensen un ensenya-ment universitari adreçat també a laclasse treballadora, on es limitin elsmecanismes de selecció econòmica

(increment dels preus de les matrí-cules, incompatibilitat per a combi-nar estudis i treball), on es prioritziuna educació integral, adreçada acrear persones lliures i amb capaci-tat crítica, capaces d’autogestionarla seva pròpia vida, i implicadaamb l’entorn social i on les condi-

cions laborals de les persones quetreballen en la docència i adminis-tració dels centres educatius siguindignes. La repressió patida pels i lesestudiants va encaminada a silen-ciar aquestes reivindicacions queafecten al conjunt de la classe tre-balladora, ja que pretenen garantirel seu accés a un dret tant bàsic ielemental com és l’accés a l’ensen-yament de qualitat.Durant el mes de novembre més decent estudiants han afrontat judicispenals per diversos fets ocorregutsentre maig de 2008 i març de 2009.Des de la Confederació General delTreball vam exigir als diferents rec-torats i a les instàncies polítiques ijudicials oportunes l’arxiu imme-diat de tots els procediments obertsi que es depurin responsabilitatspels episodis repressius succeïts, enespecial les brutals càrregues poli-cials del 18 de març de 2009.Al mateix temps vam fer una cridaal conjunt d’afiliats i afiliades a par-ticipar en les convocatòries que esderivessin d’aquests judicis, a soli-daritzar-se amb els i les estudiantsrepresaliades i a continuar reivindi-cant un ensenyament lliure, gratuït,de qualitat i autogestionat per alconjunt de la societat.

Més informacióhttp://58imes.wordpress.com/

OPINIÓ-SOCIAL

Solidaritat amb els i les estudiants represaliades

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Desembre de 200924

Ferran Aisa

En els darrers dos anys haviacoincidit força amb l’EladioVillanueva. Aleshores, encara

era el secretari general de la CGT,després només militant ferroviari,però des d'un principi ens vam feramics. La nostra tasca cultural eracompartida en xerrades paral·lelesa l’exposició “La Revolución Liber-taria”. Recordo perfectament elsactes que van fer al Centre de Lec-tura de Reus o a la Universitat d’A-lacant; era una persona sempreafable i obert a les preguntes delsseus companyes cegetistes. Alnostre viatge en tren de retorn aBarcelona m’explicava com desde Valladolid s’havia traslladat aviure a la capital catalana i el seupas per la CNT abans de passar-se definitivament a la CGT. El seuconeixement de l’anarquisme ca-talà i els seus plantejament sobreel món actual eren realment im-portants. L’Eladio era un militantferm, una persona molt preparadai capacitada per desenvolupar lateoria i l’acció sindical. La darreravegada que vaig coincidir amb ellfou a Terrassa, el 25 de març d’en-guany, quan participàvem en uncicle de conferències organitzatpels Amics de les Arts i la Música.La meva intervenció era sobre la fi-gura de García Oliver, per la sevabanda l’Eladio va parlar de l’actua-litat més rabiosa: la crisi mundial.El seu pensament va fluctuar a lasala de l’associació terrassencaamb una veu melodiosa i harmòni-ca que anava destriant, una a una,les diverses conjectures del mónactual. Gràcies als apunts que vafer la meva companya Mei Vidal,

l'he pogut recrear. L’Eladio va co-mençar dient que la nova realitatmundial estava marcada per l’eco-nomia contemplativa, però quecalia trencar aquesta dinàmica perbuscar la justícia i la llibertat. Vaconsiderar primordial el reparti-ment del treball i de la riquesa. Lallibertat individual per damunt detot i aprofundir des d'ara mateixl’ètica dels militants. I ara continuoamb les seves pròpies paraules encastellà com una mena de testa-ment ideològic del seu pensament:“Hay que abrir nuevos caminos, noconformarse con los que ya se co-nocen. Ahora hay una sociedadmás compleja, las cosas cambiancada vez más de prisa. En el cami-no fuimos dejando mucho y deja-

mos pocas realidades construidas.Hay que practicar la solidaridad yel apoyo mútuo, estas son realida-des tangibles. Hay que empezar adar forma, entidad a las propues-tas. La crisis está permitiendo queel sistema se refuerce i que la so-ciedad retroceda.” A continuacióva parlar de la reorganització ar-mamentística dels Estats Units, deRússia i de Xina; i va aprofundir enla dictadura que pateix el món através del pensament únic neolibe-ral. Va posar com exemple de rea-litat el Moviment Zapatista , quelluita contra un estat des de l’auto-nomia i que constitueix una novarealitat. I va acabar la seva inter-venció manifestant: “Hay queacercar todas esas realidades de

lucha. Falta evocar esas realidadesde lucha, falta dotarlas de una uni-dad de conjunto, falta el plantea-miento político. Cada día es másdifícil hacer llegar nuestro mensa-je. Hay control en las tecnologías yen los mensajes banales de publi-cidad y medios. Las palabras cadavez dicen menos. Hay que ir a loshechos, el Capital se está rear-mando, el crecimiento no tienesentido y el reto está ahí, hay quedar un salto, ya que está todo porhacer. Tenemos que dotarnos decapacidad de organización y aug-mentar nuestra influencia.” La mortdel company ens ha sobtat i ensha dolgut, però la seva personalitati la seva generositat quedarà sem-pre en nosaltres.

En record de l'EladioSalut, Eladio

Jordi Martí

S'ha mort l'Eladio Villanueva, d'unatac de cor mentre dormia. I només

podem prémer els punys i recordar.Que qui era l'Eladio? Doncs era un mili-tant confederal, de la CGT, de Vallado-lid i ciutadà del món, en majúscules, untreballador llibertari, ferroviari, del tren idels mil transports que va arribar a uti-litzar per ser aquí i allà, darrere de la ba-rricada o damunt d'un paper en blancper omplir-lo de tinta i de pensaments,d'idees i de paraules, obert de cor i decap, fraternal i difícil de qualificar, comno sigui dient que ell sí que era humà. Ila seva humanitat vessava per tot el seuvoltant.Amic dels seus amics i també amic delsseus enemics, organitzador, respec-tuós de primera línia amb totes les llen-gües que no eren la seva castellana,bon escoltador i millor enraonador,abraçador i apassionat de la vida, quecom molts altres ell volia transformar. Aaixò va dedicar la seva, de vida, a cons-truir l'organització on jo milito de fa deuanys.Quan vam arribar a la CGT, ell ja hi era iha estat gràcies a ell i a milers d'altrespersones, però sobretot gràcies a ell,que aquesta bogeria que és el sindicatde la CGT, una organització anarcosin-dicalista del segle XXI, ha esdevingutallò que en l’actualitat és. El seu somnili ha costat la vida però, tal com deiaFoucault, som allò que deixem quanmorim. I Eladio ha deixat un somni que, tal comdeia Marcos, avui és somiat als cinccontinents. I un somni somiat arreu nopot morir.Salut, Eladio. No t'oblidarem. Conti-nuem en el combat, ara igual que sem-pre.

Pep Juárez

Aquesta vegada, la parca ens hacolpejat dur. De cop i volta,

sense avisar, la mort d'Eladio Villa-nueva ens deixa desconcertats,amb un regust molt amarg, barrejad'impotència i indefensió, perquède sobte se'ns ha anat un amic, unreferent gairebé de germà garn,encara que Eladio fos més joveque molts de nosaltres. Ell formavapart dels nostres plans, de les nos-tres lluites, d'aquest futur que ha-víem somiat junts. Serà dur acos-tumar-nos asseguir endavantsense ell, sense el seu afecte,sense la seva proximitat, sense elseu irrenunciable interès per lesalegries i els problemes de tots elsque hem estat els seus companys.Trobarem a faltar la seva paraulaoportuna, el seu somriure i la sevaabraçada tendra i gran, tan grancom ell era.

Però amb nosaltres viurà una se-gona vida. Els que hem tingut lasort de conèixer-lo, fins i tot elsque ho hem fet amb la intermiten-cia de tracte que imposa la distàn-cia geogràfica, durem per a sem-pre el record de l'Eladio. El llegat del seu treball,el contingut dels seus escrits i l'e-xemple del seu compromís germi-naran, creixeran i es multiplicaranen la nostra memòria col·lectiva, ien la dels que vinguin darrere denosaltres. De l'Eladio recollim eltestimoni, que ens acompanyaràen els moments d'alegria, així comtambé ens guiarà i ens ajudarà aplantar cara a l'adversitat, en el di-fícil viatge cap a aquesta pàtriaigualitària, dels obrers i dels des-posseïts, mestissa i lliure, de laqual ell sempre va ser un dels mi-llors ambaixadors. Moltes gràcies i fins a sempre, company.

Fins a sempre, company

> IN MEMORIAM

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 2009 25

Miquel-Dídac Piñero i Costa

Aquest any la festa de la CNT66, a nivell del departamentdel Pirineu Oriental, consoli-

da definitivament aquest aplec lli-bertari i obrer entre la presènciaanarcosindicalista nord-catalana ia més de militància llibertària d’al-tres departaments de l’hexàgon id’Occitània també acull companysi companyes de la Península, enespecial de Barcelona, l’Empordà iel Gironès. Aquest lligam militantentre les dues bandes del Pirineumediterrani fa goig. Entre la nom-brosa participació d’aquest any, al’espai a l’aire lliure de Sant Jordi, aPià, trobem gent gran, quasi cen-tenària, al costat de molta joventuti quadres militants de diverses ge-neracions. El dinar va ser moltabundat i la festa va continuar finsa la posta del sol, amb actuacionsde la Floreta, la Noémie i la Pauli-ne, que van tocar i ballar una sevi-llana, així com Nina canta Ninaa il’actuació de Florent Berthomieu,acompanyat pel seu inseparableacordió, tot seguit de la coral revo-lucionària de Tolosa de Llengua-doc, La Canaille du Midi, formadael 2004 i que per segon any partici-pa en aquesta festa que aviat seràuna celebració que deixarà petjadaa la Catalunya-nord. Havent dinat, en un recés abansde les actuacions de la tarda,aquest dissabte 26 de setembre, hiva haver diverses intervencionssindicals. La companya Amapolava denunciar la maniobra governa-mental de privatitzar el servei decorreus, com ja s’ha fet al Japó,sota el pretext d’una reforma quedeixaria les contrades de pagès i

de muntanya amb la meitat de lesactuals oficines de correu, un ser-vei públic que els que governenl’Estat capitalista francès volen en-fonsar i privatitzar. Ànim carters icarteres en lluita (llegiu l’escrit ‘Lacasse de la Poste dans les PP.OO.’, al butlletí “Le Chat Noir du66” número 2, del passat maig,que publica la CNT 66). La trobada del dissabte 26 de se-tembre estava dedicada la qüestióque no cal pagar la crisi dels capi-talistes, amb el dilema de classeque segons la CNT 66 passa perseguir aguantant el sistema capita-lista, de desigualtat i del tot autori-tari, o, al contrari, insistir en la cre-ació de les necessàriesresistències de la classe treballa-dora per poder imposar una redis-tribució real, justa i igualitària de la

riquesa al mateix temps que esfaci respectar les conquestes declasse, els nostres drets i les nos-tres llibertats, segons llegim en eldíptic de la festa de la CNT 66.Entre les diverses representacionsde la CNT francesa hi havia unacolla de Nantes i el company Jere-mies, del secretariat de relacionsexteriors de la CNT francesa, queva tenir ocasió de dinar al costatdel company Jordi, el responsabled’acció social de la Intercomarcalgironina de la CGT. Un cop d’ull a les parades de lli-bres i fullets, a més de la distribu-ció per part de gent de l’Empordàdel periòdic “Podem!” i de“Volem”, a més de les publica-cions de la CNT francesa i “Rojo yNegro” i “Catalunya”, fa que recor-dem, en primer lloc, el llibret d’Al-

ternative Libertaire “Matinik Dou-bout”, del company Nemo, sobreel moviment de revolta social defebrer i març a la Martinica enfrontel corc capitalista i colonial fran-cès, el moviment de masses segu-rament més important a les Antillesen decurs dels darrers cent anys,uns fets que Nemo aplega en unpetit llibre on s’expliquen dia a diaen una evocació del poble de laMartinica, tot analitzant les mobilit-zacions socials, el límits polítics dela revolta, les noves concepcions iidees que van fer sorgir aquestmoviment, així com les perspecti-ves polítiques i econòmiques queaquest planteja. En definitiva, unplantejament alternatiu llibertaridavant un possible enfonsamentdel sistema capitalista. A un altrenivell podem fer esment del fulletde la CGT “Guía antirepresiva” o elfacsímil “Manifiesto EstudiantesLibertarios”, redactat a Barcelonael desembre de 1972, o un parellde llibres sobre la figura del com-pany Joe Hill.Cal recordar que el dissabte 10d’octubre hi haurà un significatiuhomenatge a la memòria del com-pany Francesc Ferrer i Guàrdia(1859-1909) a la sala de les Lliber-tats de Perpinyà, un altre a Salt eldissabte 17 d’octubre i que encarapodem visitar l’exposició mono-gràfica sobre la seva vida i obra alslocals de la CGT de la via Laietanade Barcelona, amb un acte d’ho-menatge en la clausura el dimarts13 d’octubre, amb els ponentsPere Solà, Bernat Muniesa i JosepM. Loperena, que organitza la Fe-deració Local de la CGT de Barce-lona.

4rt Certamen decontesantiautoritaris "LaRosa dels Vents"

Redacció

Un anys més, el Col·lectiu Llibertari Ne-gres Tempestes convoca el certamen

de contes antiautoritaris «La Rosa delsVents», que arriba amb la intenció de pro-moure els valors anarquistes més enllà deformulacions teòriques.Així, entenem que els relats han de fomen-tar aspectes com l’assemblearisme, l’anti-capitalisme, el feminisme, l’autogestió, laigualtat, la interculturalitat, el suport mutu itots aquells valors que ens faran més lliu-res i més solidaris. L’ús del català enaquests relats (en qualsevol de les sevesvarietat dialectals, sense jutjar les faltesortogràfiques) és també un dels requisitsindispensables, ja que també és nostre eldesig de fomentar la nostra llengua, ja quela creiem minoritzada i maltractada, i ente-nem el certamen com una forma de treu-re-la del reducte folklòric en el qual les ins-titucions la col·loquen. Els relats no seranjutjats per cap mena de raó ja que la nos-tra intenció no és afavorir la competitivitatentre els companys/es. No es tracta d’unconcurs i, per tant, seran publicats tots elsrelats que s’ajustin a les bases del certa-men. Volem aprofitat per agrair a tots elsque han participat en els certàmens ante-riors i animar tothom que li agradi escriure,pensar i construir alternatives i dissidèn-cies a participar. Tot està per fer i entretotes ho farem realitat .

Bases de participació

Temàtica- Els relats han de promoure elsvalors anarquistes (denúncia, crítica,transformació social, solidaritat, …).Idioma: Només s’acceptaran relats en ca-talà, doncs un dels objectius bàsics d’a-quest certamen es promoure’n l’ús i deixarenrere els complexos. Originalitat: Els relats hauran de ser crea-ció de l’autor i no cal que siguin inèdits, toti que es valoraria com a quelcom positiu jaque intentem promoure la creativitat.Extensió màxima: Aproximadament 3 fullsLliurament d’original: fins al 31-01-2010, al’adreça: anarcontes@gmail.com o béCol·lectiu Negres Tempestes, CSA CanVies C/Jocs Florals 42, 08014, Sants-Bar-celona».Premi: la publicació de tots els contes ques’ajustin a les bases. Cada participant enrebrà un exemplar.Drets d’autor: El llibre serà publicat sota lli-cència de Creative Commons. Guanyseconòmics: Els guanys que la venta del lli-bre pugui produir seran reinvertits en futu-res edicions de propers llibres. Si algú volparticipar en el projecte de la creació delllibre dels contes fent il·lustracions, que esposi en contacte amb nosaltres mitjançantel mateix correu del certamen i ens posa-rem en contacte. Les il·lustracions es pu-blicaran, així com el resta del llibre, sota lli-cència Creative Commons.

Més informació

Col·lectiu Llibertari Negres Tempesteswww.negrestempestes.orgCSA Can Vies, C/ Jocs Florals 42. Sants(Barcelonès) - 08014

Festa de la CNT 66 a Pià

Homenatge a Josep Alomà i Sanabras, històric militant cenetista deTarragona

Redacció

El 19 de novembre de 2009 esva portar a terme a la Sala

Eutyches del Palau Firal i de Con-gressos de Tarragona, l’Homenat-ge a Josep Alomà, històric militantcenetista de Tarragona (El Catllar,1909; Tarragona, 1993). Prèvia-ment s’havia inaugurat un carrerque porta el seu nom a la ciutat deTarragona.Durant l’acte es va presentar “UnaUtopia, una Esperança. La històriade Josep Alomà”, llibre publicatper Arola Editors. El seu autor ésRamon Gras i Alomà, nét del pro-tagonista i autor d’un treball de re-cerca sobre el seu avi que fou elpunt de partida del llibre.Però, qui és Josep Alomà? Qui ésaquesta persona que va evitaramb la seva intervenció personal lamort de nombroses persones,moltes de les quals li eren alienes?Aquesta és la pregunta que ha vol-gut respondre Ramon Gras iAlomà. Alomà fou tinent d’alcalde iconseller de cultura de l’Ajunta-

ment de Tarragona per la CNT-FAIdurant la guerra civil espanyola.Durant el mateix període fou el di-rector del Diari de Tarragona (por-taveu de la CNT-FAI) i delegat delConsell de l’Escola nova unificada,on impulsà una pedagogia eman-cipadora i moderna. Posteriormentfou comissari de companyia i capde propaganda de l’Exèrcit delSud a Baza (Granada), a l’Estatmajor d’Andalusia. De la mà d’Alo-mà, viurem de prop la revolucióesdevinguda a la rereguarda repu-blicana com a resposta al copd’estat contra la República.Durant el transcurs de la celebra-ció també es va exhibir el docu-mental “Alomà”, del mateix autor ique s’ha finançat en part gràcies auna subvenció del Departamentdel Memorial Democràtic de la Ge-neralitat de Catalunya. El docu-mental “Alomà” es distribueix ambel llibre.

Més informació

http://josepaloma.blogspot.com/

> CONCURS

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 200926

Lluís Potau

“La Dansa” d’Henri Matissereconec que és un delsmeus llenços preferits, un

quadre en què Matisse expressa elque som els humans com a espè-cie, aquest cercle màgic no-dualés la trobada amb el nostre origen,amb l’arcaisme grec, l’ús de colorsbàsics vius a la superfície i el blaucel, el vermell per als cossos hu-mans, segurament el color queens uneix a tots i totes com a es-pècie torno a dir, la diferència delssexes és quasi imperceptible, és lamúsica i la pintura a la vegada,idea expressada a la “Poètica”d’Aristòtil, manifest d’un significatcomplex amb la màxima simplici-tat. De vegades dubtem de l’art, elconsiderem com allò fet per unsextravagants, per una elit de gentque van tenir la possibilitat depoder fer el que volien. Curiosa-ment, potser és així però a la vega-da és el que ens queda de l’ex-pressió humana d’una maneranatural i en aquests quasi quarantaanys fins al inici de la II GuerraMundial hi haurà esdevenimentstan potents des del punt de vistad’allò més humà que veritable-ment tenim que tornar la vista alpassat amb un ulls vius i encesos,amb una mirada de voluntat depoder agafar tot allò que ens pot

fer servei en aquests moments delsegle XXI on la buidor espiritual itècnica provocada per l’economiadel capital ens ha aturat.No vull fer una enumeració de co-rrents artístiques, encara que ani-ran sortint, més encara la meva in-tenció és agafar aquells momentsque van provocar que aquest artfos una punta de llança d’allò méshumà davant de la bestialitat delsqui defensen la mort. Ara som a

cent anys del que va succeir a lamal anomenada Setmana Tràgicaamb l’afusellament de Ferrer iGuàrdia com un dels símbols de ladestrucció de l’avenç humà, enaquest país i en aquest estat sem-pre han estat ben alerta davantd’aquestes reaccions humanesesclafant-les amb tota la força deles armes. Els moviments d’artis-tes per tota Europa provoquenl’esclat de recerques de formesque ens apropen al nostre origen,al coneixement sense trenca-ments, emprant la cultura, el sím-bol, la ciència com un tot. El Fau-visme, (”la fera ferotge” de n’OvidiMontllor?), anomenat així més perla seva ubicació a la seva primeraexposició amb una “fera” disseca-da encara que potser van encertarper aquests colors bàsics i forts,utilitza recursos de les màscaresafricanes, els ulls ibers, perspecti-ves que mai no fugen donant lasensació d’infinit o de començar asintetitzar tot allò que dóna sentit aaquest món amb una conclusióabstracta en què Kandinsky, Klee,Mondrian o Malewitz són els mà-xims exponents. El cubismeempra aquests recursos per de-construir l’ésser humà, els ele-ments materials i afegir al món del’art elements que mai no s’hauriapensat que podien ser art com undiari, la lletra impresa a un llenç, totun escàndol. Però, per què aquestescàndol? L’art oficial de principisde segle XX és un art figuratiu detema mitològic, potser les darreresfuetades de l’art barroc que els ro-màntics no van fer oblidar? Pen-sem que des del trencament ambel coneixement de què parla Sal-vador Pàniker fins al moment enquè l’ésser humà és conscient de

la dualitat, de la seva pròpia duali-tat, i el desenvolupament de la cul-tura, sempre hi ha hagut un com-bat a garrotades com al quadre deGoya, una part de la humanitatque s’adona de la seva humanitat iuna altra ignorant però que agafael poder provocada per la por aaquesta mateixa humanitat. Lla-vors en aquest moment de les pri-meres dècades del segle XXaquestes manifestacions artísti-ques són rebutjades pels podersfàctics, quan curiosament són llo-ades com les avantguardes en unmoment històric d’un nou barrocdominat pel sentiment de podercom és el segle XXI. D’altrescreuen en el món industrial, la ve-locitat i el poder, com és el Futuris-me italià i reconec que totsaquests qualificatius donen peu ala creació artística però potser laideologia d’aquests bojos de la ve-locitat demanava un món pirami-dal i conservador. El grup DieBrucke, el pont, d’expressionistesalemanys, fugen de les grans ciu-tats i dels luxes per fer la seva re-cerca humana a una ciutat obreradel nord d’Alemanya, un correntartístic que marca d’una maneraforta i vital l’art fins a 1939, fins i total cinema amb “Das Cabinet desDr. Caligari” o, ja a l’època dels 50a Espanya, a “La torre de los 7 jo-robados” de n’Edgard Neville. Pin-tors com Kirchner o l’Schmidt-Rottluff mostren d’una maneraforta i real la societat que viuen,d’un món fins i tot degenerat i in-humà que ja Daumier amb el seurealisme o el mateix Degas o Tou-luse Lautrec ja havien reflectit a lesdarreries del segle XIX. Però totallò de sobte acaba de nou enguerra, de nou els quatre genets

‘Veritats pels nostrespeus, veritats amb quèes pot ballar’, Nietzsche

Vídeos dels actesde les jornades "100 anys del’assassinat d’Estatde Francesc Ferrer i Guàrdia"organitzades per laCGT de Barcelona

Col·lectiu La Tramuntana

La Secretaria de Formació de la Fede-ració Local de Barcelona de la CGT

ha organitzat durant aquest any 2009un seguit de xerrades per reivindicar lafigura del pedagog llibertari FrancescFerrer i Guàrdia, en el centenari del seuassassinat.En el blog de les Jornades, s’han anatpenjant els vídeos de les diferents xe-rrades amb un resum de les interven-cions dels ponents.

Els actes

- Exposició: Els fets de l’any 1909 (Larevolta del «Barranco del lobo» i Fran-cesc Ferrer i Guàrdia), del 18 de març al18 de juny.- La guerra d’Àfrica. «La revolta de lesmines de Beni-Fru-Ifrur», el 26 de març,amb els ponents: Dr. Francesc EspinetCatedràtic d’Història Contemporàniade la UAB, Manel Aisa, membre de l’A-teneu Enciclopèdic, Alberto Bru, histo-riador i membre de l’Ateneu Enciclopè-dic.- «Ferrer i la Pedagogia Racionalista»,el 23 d’abril, amb Pere Solà i Gussinyer,Catedràtic Facultat de Ciències de l’E-ducació, UAB.- «La Setmana Tràgica de Barcelona»,el 21 de maig, amb els ponents: BernatMuniesa Brito, Catedràtic d’Història dela UB, Dolors Marín Silvestre, Historia-dora i escriptora que recentment ha pu-blicat el llibre «La Setmana tràgica», iFerran Aisa, Historiador.- «L’Escola Moderna i les seves clausu-res» el 18 de juny, amb Emili Cortavitar-te, historiador i secretari general de laFederració d’Ensenyament de CGT Ca-talunya.- «Detenció, judici i afusellament de Fe-rrer i Guàrdia», el 13 d’octubre, amb elsponents: Pere Solà i Gussinyer, Cate-dràtic Facultat de Ciències de l’Educa-ció, UAB, Bernat Muniesa Brito, Cate-dràtic d’Història de la UB., i JosepMaria Loperena, Jurista i Escriptor.

Més informació

http://jornadesferreriguardia.blogs-pot.com/search/label/vídeo conferèn-cies

“La dansa”, obra del pintor Henri Matisse

Cartell original del film de Robert Wiene “Das Cabinet des Dr. Caligari” (1919)

> MÉS MEDIA

de l’apocalipsi: la fam, la pesta, laguerra i evidentment la mort. LaGran Guerra, anomenada així per-què fins a aquell moment no hihavia hagut mai una destrucciócom aquella, homes lluitant contrahomes a trinxeres sense fi, em-prant armament de destrucció for-jat a les indústries i amb una con-cepció de tàctica militar de laGuerra del Francès, de posicions(crec que redundar al voltant d’a-questa idea sobre aquest conflictebèl·lic és important, és d’aquestperíode entre guerres on es reflec-teix la finalitat dels meus escrits), ladestrucció de la idea del Zaratustranietzschià i fent renàixer la des-trucció que ens allunya de nou delnostre propi coneixement com ahumans, de l’intent de la nostradansa harmònica i equilibrada coma espècie.A la tornada de la batalla, WalterGropius, fundador i arquitecte dela Bauhaus alemanya, mai més nopodrà dormir sense veure en som-nis les cares dels seus companysaniquilats pel gas mostassa. OskarSchlemmer creador del Ballet Trià-dic també a la Bauhaus amb laidea de l’expressió de l’humanis-me abstracte és un dels altres queha lluitat en aquesta guerra. Gross iDix com a exemple, manifesten alsseus llenços la veritable misèriadels qui han portat Alemanya alpitjor moment econòmic de la sevahistòria que provoca el naixementde la més gran bogeria expressadaa Auschwitz, el nazisme. Em vull fixar en l’Alemanya per unmotiu important, els alemanys sóndeclarats els culpables de la I Gue-rra Mundial, els fan pagar econò-micament i amb vides allò que jocrec que té moltes semblances

amb la bassa dels goril·les a lapel·lícula “2001 Una odissea del’espai” de Stanley Kubrick, qui téla potència d’armament màxima ivenç (recordo el “Qui va vèn-cer...?” d’en Lluís Llach) destrossael ramat rival. Dadà, on Alemanyaes polititza, blasma contra totaaquesta bogeria provocada per unsentiment burgès on no hi ha captipus de remordiment per fer laguerra i provocar en la majoria deles vides de les i dels humansd’Europa un pànic i una convulsiócom mai no havien sentit. L’eco-nomia alemanya és sota mínims. Ala pel·lícula bassada en el musicalde Brodway “Cabaret” (1972) d’enBob Fosse, es mostra d’una ma-nera força eloqüent la vida dels da-rrers anys abans de l’arribada delsnazis al poder a la ciutat de Berlín,un ambient de gent intentant so-breviure, uns altres enyorant elpassat en una de les escenes mésfortes d l film on a poc a poc es vaaixecant cada personatge, repre-sentant tot el poble alemany; “To-morrow belongs to me” canta eljove nazi. I amb ell tothom menysun avi que es queda assegut da-vant d’un gerro de cervesa mirant-se’l com dient –“Pobra Alemanya”.Els dos protagonistes marxen i jahavien parlat del tema dels nazis,el noble alemany diu que aquestslliurarien Alemanya dels comunis-tes i després la mateixa Alemanyafaria desaparèixer els nazis. Pen-sem que és una Alemanya amb elsegon partit comunista més potentde tota Europa que va renunciar alluitar a la Gran Guerra anteposantel sentiment de classe, amb unapoblació jueva important que té uncert poder econòmic i amb unaintel·lectualitat (us aconsello la

pel·lícula “La séptima cruz” (1944)d’en Fred Zinnemann amb Spen-cer Tracy en què són els intel·lec-tuals alemanys els primers que fandesaparèixer en camps de con-centració als anys 30 abans fins itot de l’inici de la II Guerra Mun-dial), un moment en què l’art i laseva pedagogia i el nivell humà re-volucionen el coneixement; un delsexemples més clars és l’escolad’art Bauhaus. En resum, una ca-rretera asfaltada però per a l’arri-bada d’un boig, un primat pocevolucionat amb somnis de gran-desa i amb una crueltat sense pie-tat insaciable agafant el poder mit-jançant les urnes ja que laRepública de Weimar, un altre in-tent important d’aconseguir fitesque mai no havien estat possibles,que no va poder aconseguir sortirdels deutes de la guerra. AquestaAlemanya va ser enganyada peraquell que va prometre el poder i laglòria per la raça ària des d’un púl-pit rodejat de banderes i amb des-filades impressionants, una posa-da en escena hipnòtica i

enlluernant. No vull justificar al poble alemanyni parlar del que va passar a la IIGuerra Mundial, l’exemple ale-many em serveix per adonar-nosde com és de senzill fer canviar lamentalitat a un poble on uns Bach,Schoppenhauer, Nietzsche, Kirch-ner, Schlemmer, Alma Mähler ounes de les creadores del collageHannah Höch, un país amb unaforça de creació intel·lectual i ambuna força de voluntat grandiosa espot deixar enganyar a la vegadaper un boig. Si és aquest momentde creació humana, revolucionàriai vital des de l’any 1919 fins al1939, quasi el més important delsegle XX, al meu parer, en els mo-ments d’aburgesament i frivolitatels maleïts de la mort ho tenenfàcil. La història ensenya i ens facomprendre la nostra realitat i totallò que tenim del passat ensqueda reflectit en símbols, lletres,obres d’art, sigui un edifici, unllenç, una escultura, una fotografia,una filmació, una cadira o un gerrode vi.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 2009 27

Cartell del film d’Edgar Neville “La torre de los siete jorobados” Cartell del film de Fred Zinnemann “The Seventh Cross”

Escena de “Cabaret” amb la interpetació de la cançó “Tomorrow belongs to me”

Levi Strauss, unpensador per a un món millor

Jordi Salvador

Encara que amb uns dies de retard,no volia passar per alt en aquest

bloc una desaparició sentida. El passat31 d’octubre va morir Claude Lévi-Strauss. Intentar fer una lloança i resu-mida de la trajectòria humana iintel·lectual de Claude Lévi-Straussseria una tasca de gran pretensió i pre-potència per part meva i alhora una re-petició del molt que s’ha dit aquestsdies a tot arreu en motiu de la mort del’antropòleg per excel·lència. Són 100anys d’antropologia, de pensament dels.XX, de centenars d’obres, d’un itine-rari intel·lectual colossal impossible dedescriure en aquest espai. Per això, emvoldria centrar en algun aspecte con-cret i molt personal.Levi-Strauus era sobre tot un antropò-leg rigorós alhora d’estudiar les com-plexitats de les col·lectivitats humanes.Una de les figures cabdals alhora dedemostrar l’estretor de mires del etno-centrisme imperant. Pensament que jaquedat plasmat en una petita obra perencàrrec de la UNESCO al 1952 titulada“Raça i història” en què dinamitava elracisme i les seves preteses bases“científiques” que legitimaven, alesho-res, les societats de l’apartheid i el co-lonialisme. Una època de “protecto-rats” on la dictadura franquista, perexemple, pretenia adoctrinar en la su-perioritat d’uns pobles sobre altresamb festes nacionals com el dia de laraça, ahir; i que avui continua en unafesta “transicionada” en celebració delgenocidi americà i amb desfilades mili-tar televisades i aplaudides per un pú-blic ultra i ranci. Però des de Lévi-Strauss sabem què no hi ha societatssimples i complexes, totes ho són. Quètotes les societats humanes tenen unpassat: són adultes i no infantils. Quèés absurd afirmar que hi ha una culturasuperior. Que una cultura aïllada maipodria ser “superior”. Que de la diversi-tat humana va paral·lela a unes estruc-tures de pensament molt iguals i que elconcepte de raça era i és una estupide-sa en el millor dels casos i un instru-ment gens innocent per classificar lespoblacions en superiors i inferiors –a l’i-gual que es fa ara amb el concepte decultura segons algunes accepcionsmolt mal intencionades o ignorants delneoracisme de base cultural hegemò-nic. Reflexions, totes elles, que ell ana-litzar, descriu i explica amb una seriosi-tat acadèmica impecable, independent,profunda, crítica, implicada en els pro-blemes socials i en busca de solucionsque fugen de l’espectacle, la superficia-litat i la tertúlia. El seu treball i la sevavida presenta unes virtuts que trobem afaltar en el món de la universitat d’avui ien la societat en general.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 200928

SP CGT

Una obra especial editada perla CGT, que recorre 25 anysd’autoorganització, victòries

i derrotes, aliances i complicitatsen el camí sempre inacabat deconstruir un sindicalisme llibertari,antiautoritari i transformador.El llibre el podeu trobar en els dife-rents locals de la CGT o en el localdel Comitè Confederal.Extracte Introducció: "Anem a in-tentar recordar en aquestes pàgi-nes els aspectes més importantsdel que ha estat la reconstrucciód’aquest projecte, les nostres ini-ciatives, els nostres debats, elsnostres dubtes. Raons? Moltes,però sobretot transmetre la nostrahistòria a la militància, als i les sim-patitzants, als amics i amigues quelluiten amb nosaltres o ens mirenamb estima, sense conèixer ambexactitud quins han estat els pas-sos i, sobretot, quins han estat elsmotius i els camins seguits per aarribar fins a aquí.Tenim molt recorregut, però quedamolt per fer. Especialment con-quistar el nostre objectiu finalista,el nostre anhel: el canvi social quefaci possible una humanitat basa-da en la justícia i en la igualtat. Pera assolir-lo el nostre model sindi-cal comporta de manera implícitauna proposta de lluita per a acon-seguir aquesta profunda transfor-mació social transcendint l’estricte

marc del « laboral ».Intentant que CGT, aquesta orga-nització que construïm amb el

nostre esforç diari se sembli aaquesta societat a la que volemarribar. Aplicant els criteris i la lògi-ca amb la qual pretenem desenvo-lupar el nostre futur model de so-cietat. Sent coherents en la nostraquotidianitat amb el que diemvoler ser algun dia.En aquestes pàgines anem a in-tentar plasmar el que fins a ara noestava recollit: descriure i re?exarels aspectes i raons fonamentalsde la nostra història, sobre elsquals s’ha construït la nostra reali-tat actual, sense oblidar retre ho-menatge a aquests milers dedones i homes que de maneraconstant i silenciosa, sense meda-lles ni reconeixements han contri-buït al desenvolupament del nos-

tre projecte. Especialment a totesaquelles persones la tenacitat deles quals al llarg de la història, deles dècades de l’exili, de la presó ide la repressió, ens han servit dereferència, de guia, d’exemple dedignitat i d’il·lusió.Afrontem doncs aquesta miradasobre el nostre passat recent iobrim les portes al futur, senseoblidar tot el bagatge que ens pre-cedeix de lluites i experiències lli-bertàries durant més d’un segle depresència organitzada en aques-tes terres ibèriques, i sent cons-cients que treballem per un futuren el qual els postulats d’igualtat,justícia i llibertat, han de ser elsque acabin per definir la vida so-cial."

Un llibre commemoratiudel 25è aniversi delCongrés d’Unificació

LA CGT EDITA UN LLIBRE ESPECIAL QUE RECULL TOTA LA HISTÒRIA RECENT DEL SINDICAT

Receptes... Tambor d’ametllaL'amo en Pep des Vivero

(Mallorca)

Ingredients1 kg. de ametlles torrades1 kg. de sucre1 llimona sencera

Un poquet d'oli

Elaboració

Escaldar, pelar i torrar les ametlles.Dins d’una paella o greixonera defang, fondre el sucre (tangent

molta compte de que no bulli, per-què es cremaria), afegir les amet-lles i mesclar bé; quan estiguin benmesclades retirar del foc, tombardamunt un marbre o una placa queabans s'haurà untada d'oli i esten-dre amb una llimona sencera ban-

yada amb oli, fins aconseguir quetengui un espessor de més omanca un centímetre. Deixar refredar, desferrar-ho (quanesta fred es desferra be), trocejar-ho i estotjar-ho dins un pot bentancat.

Les revistes‘Illacrua’ i la‘Directa’ decideixenavançar juntes ifusionar-se en unasola publicació

Directa/Illacrua

Apartir de gener de 2010 les revistes“Illacrua” i “Directa” treballarem

conjuntament per convertir-nos en nousetmanari alternatiu de referència am-pliant el ventall d’informació i incorpo-rant un tractament més profund sobrel’actualitat, amb més pàgines, més con-tinguts, més actualitat, més reflexió imés anàlisi.Aquesta confluència va més enllà d’unasimple suma de capçaleres, és el puntde partida d’una publicació molt méspotent, i que permetrà consolidar elsespais de comunicació que els dos mit-jans ja ocupaven i compartien.El nou setmanari neix arran d’un procésde reflexió iniciat fa mesos i significaràun salt qualitatiu important: més contin-guts, més actualitat, més reflexió i mésalternatives.Tot això, sense perdre l’esperit crític iamb la voluntat de donar ressò a lespropostes dels moviments socials i laseva incidència en la societat.A partir de 2010, la revista Illacrua dei-xarà d’existir com a publicació inde-pendent, però la capçalera Illacrua nodesapareixerà. A la nova Directa “inte-grada” –vol dir que inclourà els contin-guts d’Illacrua– hi podreu trobar cadasetmana un dossier que es dirà Qua-derns d’Illacrua i que serà un espai pera la reflexió i l’anàlisi reposada que, araper ara, no té cabuda en la Directa ac-tual.Perquè el projecte agafi embranzida iper garantir la seva independència i via-bilitat, convidem a afegir-s’hi.Ho pots fer de moltes maneres: fent-tesubscriptora, organitzant presenta-cions al teu poble o ciutat, col·laboranten les tasques de difusió i distribució,proposant-nos articles o aportant infor-macions d’interès del teu àmbit territo-rial.

Més informació a:

http://imesd.wordpress.comwww.illacrua.catwww.setmanaridirecta.info

> MÉS MEDIA

Coberta del llibre commemoratiu del 25è aniversari del Congrés d’Unificació

Joan Canyelles Amengual

Suposo que molts de vosal-tres coneixeu la història: Nic-cola Sacco i Bartolomeo

Vanzetti foren dos anarquistes as-sassinats a la cadira elèctrica perl’estat de Massachussets el 23d´agost de 1927, acusats i con-demnats per un crim que no ha-vien comés. La seva mort la va de-terminar el seu activisme polític, laseva militància anarquista, el fetd´esser inmigrants italians i a mésa més pobres. Foren dos “caps deturc” per atemorir tots aquells queqüestionaven obertament el siste-ma capitalista. La culminació, endefinitiva d´una ferotge onada derepressió contra el moviment obreri sindical. Reconeixerem des del principi quede Guiliano Montaldo tan sols hemvist aquesta pel.lícula, per això

citam les paraules que li dedicaJosé Luis Sánchez Noriega en elseu interesant llibre “Desde queels Lumiere filmaren els obrers”(Nossa y Jara editores “Madre Tie-rra”): “A més de practicar un cine-ma de gènere sense gaire interésté en seu haver “Tiro al piccione”(1961), sobre les relacions entreels partisans i els feixistes, al finalde la guerra mundial; la produccióantibèl·lica “I Deu es amb nosal-tres” (1970) i “Giordano Bruno”(1973). De tota manera, les enci-clopèdies i els diccionaris de cine-ma no li dediquen un espai gairerellevant.“Sacco i Vanzetti” no passarà a lahistòria per les seves virtuts cine-matogràfiques (que les té), pero síper la intensa convicció que trans-piren bona part dels seus fotogra-mes. Realitzada a l´abric de les re-voltes de finals dels anys 60 i

principis dels 70 i seguint l´esteladel cine militant de Costa-Gavras iFrancesco Rossi, Montaldo dedicauna gran part del metratge a lessessions del judici i a la situaciópersonal que afronten els dos pro-tagonistes. No sabrem per tantgaires coses de les seves vides ide la seva militància. Per això noes pot dir que sigui una pel.lículaanarquista o sobre el anarquisme.No se li pot negar a Montaldo unaextraordinària direcció d´actors,sobre tot dels protagonistes i moltespecialment la d´un incomensu-rable Gian Maira Volonté, que perun cop aconsegueix controlar elseu habitual histrionisme.Sacco i Vanzetti és un vibrant a·lle-gat contra la pena de mort i el sis-tema judicial nord-americà, contrala intolerància i el feixisme quecontaminen els supossats règimsdemocràtics i contra tota forma de

xenofobia. I un apassionat cant al´idealisme i a la dissidència, a lalluita i a la dignitat. Aquest és elgran mèrit de Montaldo, la sevapel·lícula emociona i provoca laràbia davant d´uns falsari i injustprocès judicial. La innocència delsdos protagonistes queda provada,però la sentència ja està dictada,car el jutge i el fiscal han induït aljurat popular a que sigui així.Poc abans d´acabar la pel·lículaveim imatges documentals delmoviment de solidaritat que la in-minent execcució dels protagonis-tes va provocar dins i fora delsEstat Units amb la música d´EnnioMoricone de fons. Finalment Mon-taldo filma al camí cap a la mort enblanc i negre. L´últim pla és deBartolomeo Vanzetti assegut a lacadira elèctrica amb la cara tapa-da. Fos en negre i una veu que diu:“Com mana la llei jo et declaromort”. Silenci durant uns segons isona l´inoblidable cançó de JoanBaez que en aquell mateix mo-ment es converteix en himne,mentre van sortint el títols de crè-dit. Quan t´aixeques de la butacaaquella música t´acompanya ungrapat d´hores i la solidaritat ambNick i Bart, i el seur record, la restade la teva vida.50 anys més tard Michael Dukakis,governador de Massachussets, re-habilità (o intentà rehabilitar) elnoms dels dos anarquistes , decla-rant oficialment la seva innocènciai el 23 d´agost Día ConmemoratiuSacco i Vanzetti.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 2009 29

Sacco i Vanzetti

> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA

Fitxa tècnicaTitol original: Sacco e Vanzetti; Director: Guiliano Montaldo; Any: 1971Guió: Fabrizio Onofri i Octavio Jemma; Fotografia: Silvano Ippoliti; Música: Ennio Moricone i Joan Baez. Intèrprets: Gian Maria Volonté, RicardoCucciolla; Rosanna Fratello; Cyril Cuzack;Milo Oshea; Geoffrey Kenn; Claude Mann Durada: 115 minuts.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 200930

Pàgines web

CGT DE LES BALEARShttp://www.cgtbalears.org/Portal de la CGT a les Illes Balears amb notícies, convenis, directori d’a-dreces, etc.

CGT DE CATALUNYAhttp://www.cgtcatalunya.catPortal de la CGT de Catalunya amb un munt de recursos, notícies, conve-nis, etc.

Llengua/es iidentitat/s (2)

Carlus Jové

Ala meva columna del mes passatvaig presentar els temes que abor-

daré durant els propers mesos.Aquests temes són: la relació que hi haentre la identitat i la llengua en elscasos col·lectiu i individual, i les proble-màtiques diverses que es deriven deltipus de relació que s’estableixi. Vaigintroduir també, de manera molt some-ra, el cas col·lectiu, així que en aquestaocasió faré el mateix amb el cas indivi-dual.En el cas col·lectiu (nacional) partiemd’una suposada evidència –que hi hauna relació entre identitat i llengua– perfinalment apuntar que potser l’evidèn-cia no era tan evident com semblava; elmateix punt de partida prendré pel casindividual. D’entrada, semblaria que lallengua constitueix un pilar fonamentalde l’identitat. No en va parlem d’unallengua “materna”: com d’una cosa a laqual no podem renunciar, com unamarca que arrosegarem tota la vida,l’estimem o no, la vulguem o no, la cui-dem o no. Si en el cas d’un poble reco-neixíem que la llengua constitueix labastida del seu pensament i del seumarc d’interrelacions, en el cas de l’in-dividu el fet sembla més palpable enca-ra: hom rarament tria en quina llenguapensa, en quina llengua es parla a simateix quan transforma en pensamentaquell pessigolleig que sent a l’estò-mac. En l’àmbit de la introspecció,doncs, hom està clarament marcat perla llengua materna: la relació d’un ambsi mateix es produeix, habitualment, enuna única llengua, la “pròpia”. En l’àm-bit de les interrelacions, però, la llengua“pròpia” pot ser fàcilment arraconadaen benefici d’una altra que s’escaiguimés amb la situació. Aquí estem de nou en el fet col·lectiu,però d’una manera nova a com n’haví-em parlat fins ara: no es tractaria ja delfet purament individual, ni tampoc delpurament col·lectiu, sinó més aviat del’intersubjectiu. Aquest és un tercer casque encara no havia estat mencionatperò que cal distingir, ja que a diferèn-cia dels altres dos, aquí no podem par-lar amb propietat d’una construccióidentitària, sinó que ens hem de limitara parlar de praxis. D’una praxis que potentrar en conflicte amb la identitat lin-güística –p.ex. cas d’una llengua en re-trocés com a conseqüència de la im-plantació d’una altra– o que pot nofer-ho –p.ex. cas del viatger que parlaen la llengua del territori visitat–. És, pertant, aquest tercer cas, el de la inter-subjectivitat, un cas particularment in-teressant, ja que en ell conflueixen elsdos anteriors de manera que pot ser ono conflictiva.Amb tot això sobre la taula, ja estem endisposició d’entrar més a fons en laqüestió.

> DES CARTES MAUDITES

CGT-Menorca

CGT de Menorca i el Movi-ment de Renovació Pedagò-gica van inaugurar a la sala

d'exposicions Saura Morell lamostra “Ferrer i Guàrdia, 100 anys,les escoles laiques a Menorca”. Enla presentació del muntatge vanintervenir Luis Camarero, de laCGT Menorca, i Javier Zapata, deCGT Barcelona.Les organitzadores d'aquestaMostra volen rendir un homenatgeal pensador i pedagog que va ins-pirar la fundació a l'illa de l'escolaracional, com un model d'ensen-yament que va establir les basesde l'educació laica, científica iigualitari.

Francesc Ferrer iGuàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia va néixera Alella, el Maresme, el 1854. Eraempleat ferroviari, destacat repu-blicà i afiliat a la francmaçoneria.Visqué exiliat a Paris entre el 1885 iel 1901 on es casà, en segonesnúpcies, amb Léopoldine Bon-nard, mestra racionalista. De nou aBarcelona i influït per les teorieseducatives de Paul Robin creàl’Escola Moderna de Barcelonapreconitzant un ensenyament laic iracionalista, especialment adreçatals obrers. Mantingué bones rela-cions amb Lerroux i estretes rela-cions amb nuclis anarquistes, es-pecialment amb Anselmo Lorenzo.Creà una editorial que aconseguíeditar obres d’indubtable valor pe-dagògic i científic. L’Escola Moderna experimentà unampli desenvolupament i foumodel i exemple per crear iniciati-

ves educatives laiques i obreristesarreu de l’estat espanyol, tot i quel’experiència fou més bé curta.Arran dels fets de la Setmana Trà-gica fou condemnat sense provescom principal inductor de la revol-ta a la ciutat. Fou afusellat a Mont-juïc el 13 d’octubre de 1909. El seu procés i la seva mort desen-cadenaren una extensa campanyaeuropea, amb participació de for-ces obreres i republicanes laiquesque implicà la caiguda del governdel conservador Maura. Fou considerat un màrtir europeude l’educació laica; a Brussel·less’hi construí un monument en re-cord seu. El seu afusellament, to-talment injustificat, magnificà laseva figura i augmentaren el seuprestigi com a pedagog i pensa-dor. Ferrer i Guàrdia impulsà un ensen-yament laic, racional (fonamentaten la raó científica), fonamentat enla coeducació tant de sexes comde classes socials. L’ensenyamentintuïtiu, les sortides escolars, elqüestionament dels dogmes i unensenyament en llibertat foren elstrets bàsics del seu projecte.Aquests trets formaven part de totel moviment de l’escola nova i debona part dels col·lectius de mes-tres innovadors de l’època. La seva editorial, l’èxit parcial de laseva experiència escolar i el seuafusellament influïren decisiva-ment sobre moltes iniciatives es-colars republicanes, obreristes ianarquistes, tot i que en algunscasos, algunes d’aquestes iniciati-ves que no tingueren tant de ressòmediàtic aconseguiren resultatsmolts més reeixits i coherents quela mateixa Escola Moderna.Aquest és el cas de les experièn-

cies educatives obreristes de l’illade Menorca, com l’Escola Laicad’Alaior o l’Escola Racionalista deCiutadella. L’Escola Lliure del Barri15 a Maó i les escoles laiques deEs Castell i de Sant Lluís, de curtadurada, foren altres exemples dela influència del pensament educa-tiu racionalista a l’illa de Menorca.

Joan Mir i Mir i Gabriel Comas iRibas foren els inspiradors teòricsde les experiències educativesobreristes a l’illa; Joan Mir i Mirmantingué correspondència ambFerrer i Guàrdia per obrir l’EscolaLaica de Maó i el seu primer mes-tre, Esteve Guarro, procedia del’Escola Moderna de Barcelona.

Homenatge a Ferrer iGuàrdia i les escoleslaiques a Menorca

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 2009 31

Llibres

FRAGUA SOCIALButlletí de la Federació Local de Va-lència de la CGT.comunicacion@cgtvalencia.orgwww.cgtvalencia.org/

Revistes

EN VEU ALTAPublicació intermitent de la XarxaAnarquista, coordinació de grups i individualitats anarquistes. www.xarxanarquista.org

AL KALIMARevista sobre integració social fetaa Terrassa per l'Associació EspaiDemocrátic Intercultural.assedi.wordpress.com/

CUBA LIBERTARIAPel suport als llibertaris i sindicalis-tes independents cubans, GALSICTribuna latinoamericana (Paris).cesamepop@orange.fr

> L’ACRATOSCOPI

Micromasclismes:les cares ocultes delpatriarcat

Jaume Fortuño

Per a comprendre com opera el patriar-cat a la nostra cultura i la forma en que

la desigualtat canvia de rostre per a perpe-tuar-se a sí mateixa, hem de tenir encompte com sovint confonem el masclis-me amb les seves manifestacions mésextremes i visibles, i deixem de banda lesexpressions més subtils i quotidianes,moltes d'elles normalitzades i acceptadessocialment. El terapeuta Luis Bonino anomena aques-tes formes encobertes de dominació i vio-lència masculina amb el prefix “micro”, re-ferint-se a allò quasi imperceptible, que noresulta evident. Però tot i aquest caràctersubtil, esdevenen estratègies per exercir elcontrol sobre la dona i reafirmar la supe-rioritat i els privilegis per a l'home enmigdel qüestionament que el masclisme tradi-cional ha patit a tot occident. Formesd'imposar la voluntat sense buscar el con-sens, de limitar la capacitat de decisió dela dona i la seva llibertat o de deslegitimarel seu punt de vista. El protagonisme del'home en l'esfera pública en front el de ladona en la vida privada, la superioritatmasculina en un pla racional i lògic enversla major sensibilitat femenina per a qües-tions emocionals i perceptives son axio-mes necessaris per aconseguir aquestsobjectius i sotmetre mitja humanitat d'a-cord amb l'herència mil·lenari del patriar-cat. Bonino estableix tres tipus de micro-masclismes:a) Els coercitius, quan l'home es val de laseva força (moral, psíquica o econòmica)per doblegar la dona i prendre-l'hi la raó,infligint-li sentiments de derrota i inferiori-tat. Assenyala l'apel·lació a l'argumentlògic del seu poder, el monopoli en lapresa de decisions o la no participació entasques domèstiques. b) Els encoberts, no s'imposen amb l'úsde la força sinó sota una façana d'afecte ide forma que la dominació resta invisible.Tenen per objectiu disminuir les possibili-tats de pensament i actuació de la dona icoaccionar-la per anar en la direcció quel'home desitja. Alguns exemples són lesmaniobres d'explotació emocional, evita-ció d'intimitat, actituds paternalistes, au-toindulgència i autojustificació.c) Els de crisi, es donen en situacions decanvis en les relacions de poder i reclama-cions de més igualtat, en moments en quèl'home perd poder o la dona en guanya.Alguns són: pseudorecolzament, resistèn-cia passiva i distanciament, evitar la críticai la negociació, fer promeses i mèrits, victi-mització...La lectura de l'assaig “Micromachismos:la violencia invisible en la pareja” ens portaa mirar-nos al mirall de l'autocrítica i pas-sar pel taller de la transformació personal,per identificar els aprenentatges profundsque hem incorporat als nostres comporta-ments i configuren la base estructural dela desigualtat i l'autoritarisme al nivell mésquotidià. Perquè no té sentit arribar a unasocietat on la justícia i la igualtat siguinmés que paraules si no ens alliberemtambé a nosaltres mateixes dels micro-masclismes. Trobem-los i destruïm-losper a construir formes més sanes i lliuresde relacionar-nos.

"Palabras ensilencio" MICHELLE VERGNIOLLE DELA-LLE

Publicacions de la Universitat deValència, 2008, 327 pàgines

Ferran Aisa

A Catalunya, dominada pel fran-quisme, s’inicià els anys quarantauna lenta però incansable lluita deresistència cultural i política. El1948 seria un any important per larecuperació de l’avantguarda ambl’aparició d’un grup d’artistes jovesque volia trencar amb la seva obral’ambient gris i trist de Barcelona(naturalment de Catalunya i tambéde tota Espanya). El punt de con-fluència d’aquests artistes fou larevista Dau al set, <<títol màgic isurrealista>> que havia trobatJoan Brossa, un dels seus primersinspiradors. Fou una empresacol·lectiva en la qual participarenels pintors Joan Ponç, Antoni Tà-pies, Modest Cuixart, Joan JosepTharrats. Altres artistes que es ma-nifestaren partidaris d’aquest es-perit avantguardista , entre altres,foren Josep Guinovat, Arnau Puig,Ràfols Casamada iJuan EduardoCirlot. “La palabra en silencio. Pin-tura y oposición bajo el franquis-mo” de Michelle Vergniolle Delalle(PUV, València, 2009), fa un reco-rregut exhaustiu per l’art espanyol,un art que van realitzar els artistesdes dels moments més negres de

la nostra història contemporàniafins a l’inici de la transició. D’unamanera excel·lent l’assagistaaconsegueix introduir, tant a l’a-feccionat a les arts com al neòfit,en el món de la creació dels anysdel franquisme. Creació que l’artis-ta ha de desenvolupar enmig d’unsistema autoritari i repressiu. El lli-bre estructurat en nou capítolstrasllada el lector a l’ambient i a lespreocupacions artístiques d’untemps marcat per la por i el silenci;i ho fa des dels primers momentsen què la guerra s’ha acabat ambla victòria dels feixistes i la derrotadels republicans. L’autora retrataperfectament els anys més negresdel franquisme (1939-1945) amb elpredomini del falangisme i el na-cionalcatolicisme, que propugnaun art clàssic, figuratiu, sense abs-traccions ni avantguardes. Un artmarcat per les gestes militars, lareligió i el folklore més ranci. És unretorn al passat... La censuraa pre-sent a tota la vida espanyolatambé es posiciona davant l’obrad’art, per tant és un moment difícilper a la creació. Una gran part delsartistes més compromesos hand’exiliar-se, altres treballen al seutaller en silenci, tal vegada espe-rant millors temps per l’art. Però hiha artistes que s’apropen a Falan-ge Espanyola o al mateix “Movi-miento”. Aquest darrers artistes,naturalment, podran exposar laseva obra tranquil·lament amb elsuport de l’establishment culturalque controla gent com EugeniD’Ors o com el crític falangistaManuel Sánchez Camargo. Entreels mandarins artístics del fran-quisme hi ha la idea de crear un artdel règim a base de “Laureados deEspaña” i d’una “Historia de laCruzada Española”, que realitza,entre altres creadors, el pintor i di-buixant Carlos Sáenz de Tejada.Des de l’àmbit catòlic destaca ladecoració, per segona vegada, perJosep Maria de Sert, de la Cate-dral de Vic que havia estat ncen-diada durant la guerra. Hi ha quetenir present l’adhesió al règim depintors com Luis Dubón, Ignacio

Zuloaga, Daniel Vázquez Díaz,Ángel Ferrant, Benjamín Palencia,José Caballero, etc. Tots ells ambun passat republicà, ultraista oavantguardista. Un dels pintorsmés protegits per la crítica fou Ra-fael Zabaleta, que Eugeni D’Ors in-corporà a les exposicions anualsdel “Salón de los Once” a Madrid.Per una altra alguns dels pintorscitats es dedicaran a pintar el Cau-dillo o retrataran el cap de la Falan-ge Espanyola José Antonio. Però,per sort, a partir de 1945, amb lavictòria aliada, el general Franco faun petit viratge que permetrà unapetita escletxa en el panorama ar-tístics i cultural, el qual serà aprofi-tat pels joves creadors per iniciarl’any 1948 la recuperació de l’a-vantguarda. Els següents capítolsde l’assaig de la doctora MichelleVergniolle Delalle presenten i apro-fundeixen aquesta nova avant-guarda artística, malgrat que al-guns joves pintors provenen delfalangisme, aviat la seva obra mar-carà un tarannà trencador i innova-dor, fins i tot lligat a les avantguar-des dels any vint i trenta o alsurrealisme. Finalment els artistescom una gran part dels intel·lec-tuals realitzaran amb la seva obral’oposició al règim franquista. Enaquest ambient d’innovació (tole-rada o silenciada) apareix el“Grupo Pórtico” de Saragossa i el“Grup Dau al Set” a Barcelona.L’assaig fa un seguiment notablede la vida artística creuada ambels avatars històrics en què es des-envolupà. Recull els canvis dinsdel règim per apropar-lo a Europa,la transformació econòmica delpaís i els nous afanys culturals delsespanyols. L’autora del llibre “Lapalabra en silencio” no oblida capdels moviments artístics que apa-reixen tant els anys cinquanta comels seixanta. La contestació, la llui-ta des de l’art, la creació des delsilenci... El franquisme, finalment,fracassa alhora de voler promoureun art del règim, i, precisament,des del silenci, contra el pensa-ment totalitari, apareix una avant-guarda artística antifranquista. Tal

vegada el règim no la pren seriosa-ment, així ho comenta Tàpies a lesseve memòries: <<Tengo una fo-tografía de Franco, rodeado depersonalidades, plantado delantede mis cuadros, a lo largo de unade las “Bienales Hispanoamerica-nas”... Todo el mundo se ríe. Por loque me ha contado Artigas, al-guien (creo que era Alberto delCastillo) decía a Franco: “Excelen-cia, he aquí la sala de los revolu-cionarios”. A lo que según parece,el dictador respondió: “Mientrashagan la revolución así...” MichelleVergniolle no oblida cap esdeveni-ment important artístic, cap granexposició, ni cap manifest. Pe lespàgines de l’assaig transcorre l’à-nima dels grups artístics que,molts d’ells efímer, van agitar l’en-sopida vida artística espanyola delfranquisme. I hi fa un seguimentdels pintors del grup Dau al Set,l’Escola d’Altamira, el grup Parpa-lló (València), l’Equipo 57, el grupo“El Paso”, el “Equipo Realidad”, el“Equipo Crònica”, etc. També hidedica comentaris i segueix l’obradels artistes que anomena “solita-ris” (Miró, Dalí, etc.), l’abstracció, elnou realisme, l’informalisme, laprotesta i la resistència. Parla lesrevistes importants de la transfor-mació artística i cultural com “ElPaso” i “Papeles de Son Arma-dans”. Cita els crítics més impor-tants de l’època Vicente AguileraCerni, Moreno Galbán, JuanEduardo Cirlot, Sebastià Gasch...I, naturalment, els artistas són elsprotagonistes d’aquesta història...Tàpies, Tharrats, Ponç, Cuixart,Guinovart, Saura, Millares, Oteiza,Canogar, Feito, Alfaro, Ibarrola,Viola, Sempere, Grau Garriga, Chi-llida, Ortega, Genovés... El llibreporta, precisament, unes quantesil·lustracions d’alguns d’aquestcreadors citats. Resumin el llibrede Michelle Vergniolle és una pre-ciosa aportació a la memòria de lahistòria de la cultura i l’art espan-yol, gairebé avui oblidada, durantuna de les èpoques més negres irepressives de la història d’Espan-ya.

Laia Altarriba

L’Aitor i en Peponio són dos delsportaveus de Gent de Gramenet,que es presenta com un movimentciutadà divers per una Santa Colo-ma millor. Es van presentar a lesdarreres eleccions municipals peròvan quedar fora del consistori tansols per sis vots. Tot i això, hancontinuat treballant per denunciarel model urbanístic i la manca departicipació a Santa Coloma. Con-sideren que el cas Pretòria dóna laraó a les denúncies que fa moltsanys que estaven fent, i animen lapoblació que es mobilitzi perquèes dissolgui l’ajuntament i s’aturintots els projectes urbanístics in-vestigats i es puguin començar aconstruir una altra Santa Coloma.Parlem amb dos dels portaveusd’aquest moviment.

Per què vau crear Gent de Gra-menet?PEPONIO: Perquè dins de l’Ajun-tament no hi havia oposició; hihavia una majoria absoluta delPSC, i CiU i ICV que governavenjunts amb el PSC; així que l’únicaoposició quedava en mans del PP.Davant d’aquesta realitat va sorgirun moviment molt divers formatper gent de grups i plataformesque volíem que hi hagués una au-tèntica alternativa d’oposició.

Us esperàveu que pogués arri-bar a succeir l’escorcoll de l’A-juntament i la detenció de l’al-calde?AITOR: No, la veritat és que ningús’ho esperava. Hi havia moltescoses que nosaltres havíem anatdenunciant, però ningú s’esperavaque arribés aquest desenllaç.

Quines coses dius que ja havíeudenunciat?PEPONIO: El conjunt de la políticaurbanística, però de forma concre-ta criticàvem el projecte urbanísticCubics, que està al parc Europa.Havíem fet un informe feia mésd’un any on dèiem més o menystot el que ara està sortint. Efectiva-ment no ens esperàvem el que hasucceït amb aquesta magnitud,però sí que es podia esperar que sialgun dia algú estirava dels fils i lle-gia els papers que havíem fet arri-bar a diverses instàncies, doncsaixò podia passar.

Per què sou crítics amb la políti-ca urbanística del consistori?AITOR: La política actual de fergratacels en sòl públic requalifi-cant no té en compte les mancan-ces dels diversos barris. A bandaque no permet la participació realde la població. Per exemple, el quees coneix com a Cubics, està feten uns terrenys que eren públics ique havien d’anar destinats a equi-paments que el barri feia moltsanys que estava demanant. La pla-taforma de la Serra de Marina vafer mobilitzacions contra el projec-te, però no van reeixir; per contra,tots els partits de l’Ajuntament vanvotar-hi a favor.PEPONIO: En definitiva, criticàvemun creixement desmesurat d’unaciutat que pensem que no ha decréixer més. El creixement ensporta cada vegada més gent enuna ciutat mancada de serveis detota mena: no hi a prou ambulato-ris, ni prou centres culturals. Hi hagratacels planificats a tota la ciu-tat, i tot això va en detriment de laqualitat de vida de la població deSanta Coloma.

L’operació Pretòria serà unapossibilitat per transformar lamanera de fer política que hi hahagut fins ara a Santa Coloma?AITOR: Segons com evolucioninels esdeveniments. Pensem que sies canalitza bé doncs s’acabaràforjant una alternativa fota que tin-gui alguna possibilitat de canvi.PEPONIO: Certament, tot serà siels moviments socials ens espavi-lem i fem pressió. S’ha demostratque quan es treballa unitàriamentdoncs s’aconsegueixen coses. Hiha el perill que tot continuï igual,perquè normalment el poder polítici econòmic van molt lligats i notenen ganes d’introduir canvis. De-pendrà de la força que puguemfer.

Penseu que el que ha succeït aGramenet és fruit d’unes malespràctiques d’uns determinatsresponsables polítics o que téalguna relació amb el sistemapolític i econòmic?AITOR: És molt clar que això provéno només de Santa Coloma, sinóque prové del sistema polític i eco-nòmic en el que estem. Només calveure els casos de corrupció alPaís Valencià i a les illes Balears.PEPONIO: Aquí hi havia una au-tèntica xarxa muntada a nivell deBarcelonès Nord d’àmbit social,polític, econòmic i social. Dels dosdetinguts de l’Ajuntament queestan a la presó, l’alcalde fa 28anys que és el responsable políticdel PSC al Barcelonès Nord i el re-gidor d’Urbanisme és el presidentdel PSC a Santa Coloma. Per tant,si algú fa un intent de desvincular-los de l’estructura del partit, no témassa credibilitat. Parlo de xarxade diversos àmbits perquè té una

dimensió econòmica per les con-tractacions a dit, els favors i les co-missions; una de social perquè“compraven” determinades enti-tats a partir de subvencions per-què els facilitaven amagar determi-nades pràctiques darrere d’unprocés participatiu; una dimensiópolítica perquè dominaven el partita escala local i comarcal; i tambéuna de policial perquè tots els mo-viments crítics a Santa Colomahan estat especialment reprimitspolicialment: no en el sentit que elshagin detingut i pegat, sinó en elsentit de fer seguiments, que en-cara a hores d’ara notem.

Així que vosaltres demaneu ladissolució del consistori.AITOR: Sí, i la creació d’una JuntaGestora, perquè no es poden cele-brar eleccions anticipades en l’àm-bit municipal.PEPONIO: A més de la dissoluciódel consistori, també demaneml’aturada immediata de les obresque estan sota sospita i la declara-ció de béns de quan van entrarcada un dels regidors i de comestan ara, tot i que això últim és re-latiu, perquè poden haver posatcoses a nom de familiars.

Com penseu que evolucionarà lainvestigació?PEPONIO: Tot depèn de les ganesque tinguin d’estirar del fil, i de lesganes que tinguin els polítics d’a-turar la qüestió. Ens trobem davantd’un cas on hi podrien estar impli-cats tant CiU com el PSC, i sóndos partits molt potents, que enalgun moment poden dir prou.

(*) Extracte de l’article publicat a“L’Accent”, 17-11-2009.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“S’ha demostrat que quan es treballa unitàriament doncs s’aconsegueixen coses”

AITOR I PEPONIO, PORTAVEUS DE GENT DE GRAMENET

Llengua

Jordi Martí Font

És gràcies al gen FOXP2 que nosal-tres i tots parlem. És ell qui en els

humans modifica l’activitat de 116gens més i fa possible que els humanstinguem la capacitat del llenguatge,aquella que ens fa precisament hu-mans. La importància del FOXP2 haestat descoberta per un equip d’inves-tigadors de la Universitat de Califòrniaa Los Ángeles i resulta enormementaclaridor per a qui entengui aquestllenguatge científic que fa anar la ge-nètica i que la major part precisamentdels humans desconeixem per pròpiaincapacitat o perquè no ens interessaprou. El gen havia estat descobert al2001 però no ha estat fins al 2009 quese li ha atribuït la importància centralen el llenguatge humà que sembla queté.La capacitat del llenguatge la podemsaber des de paràmetres científics.Sabem quines mutacions va tenir elnostre cervell en el procés evolutiu pertal d’arribar a ser homo sapiens. Nonecessàriament som diferents del ne-andertals en aquest aspecte, ja queells també tenien aquest gen però aquíla nebulosa encara no s’ha pogut acla-rir del tot i, per tant, podem continuardeixant-ho en mans de les diverses es-glésies i religions.El que no ens ha aclarit aquest estudisobre el gen FOXP2 és quan aquestgen va tenir el privilegi de dotar unésser humà de poder sense recórrer aa la força. I segurament no ens hopodrà aclarir mai, malauradament. Noens aclarirà quan el llenguatge va ser-vir per enredar per primer cop un altreexemplar de la nostra espècie. Ni tansols sabrem quan la paraula va servirper primer cop per cantar una cançóposant veu a uns sons que ordenatsde forma musical ja existien de moltabans. No sabrem tampoc quin humàva ser el primer que va negar un amoamb el llenguatge i per tant va esdeve-nir ja, de facto, lliure o va començar elcamí del seu alliberament. I segura-ment tampoc aclarirem si va ser ell oella o ell a ell o ella a ella, qui va dirt’estimo després d’orgasmar plegats ode fer-ho només un dels dos, o de nofer-ho cap. I fins i tot m’atreviria a afir-mar que el gen i la seva història, quanla coneguem, tampoc ens aclarirà lescomplexes relacions entre el significati el significant, malgrat Saussure ja hova dir més o menys tot en les sevesclasses dictades o piratejades.No ens importa massa, però ara jasabem que allò que ens diferencia delsaltres animals, el pensament simbòlicexpressat en la llengua, ens és unamica més conegut i, per tant, les men-tides religioses que intentaven expli-car-ho han passat a ser el que semprehan estat definitivament: literatura. Lallengua és producte d’una mutació ge-nètica. La humanitat, doncs, és filla delgen FOXP2 i això no ens aclareixmassa coses però ens deixa afirmarque mentre el gen el tinguem, i semblaque durarà, serem capaços de sentir,de negar, de dir, de repartir, de somiar,d’estimar, de lluitar, de pensar i, sobre-tot, de parlar.

“A més de la dissoluciódel consistori, tambédemanem l’aturadaimmediata de les obresque estan sota sospita”

“La política actual de fer gratacels en sòl públic requalificant no té en compte les mancances dels diversos barris”

“Criticàvem un creixementdesmesurat d’una ciutat”

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...