Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2007 • número 87 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Amb tota la raóOKUPACIÓ!!!Amb tota la raóOKUPACIÓ!!!

Foto

:M

irei

a B

ord

on

ada

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt.castellar@terra.es, tel. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallent -sallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialRepressió brutal iretallada de llibertats:la recepta neoliberal

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac

Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en

aquest número: Belén Vicéns, CNT-F, Bruno Salter, Assemblea Pagesa, Marxa dels Maquis, Araceli

Prieto, Mariona Parra, Marta Pi Morera, Elba S. Mansilla, Antonio Aranda, federacions i seccions sindi-

cals de CGT. Fotografies: Mireia Bordonada (portada), Antonio Aranda i Dídac Salau. Il·lustra-

cions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i

subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo-

racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el diumenge 20 de

maig del 2007.

Toni Mollà a “Espill d’insolències”

“La discrepència té un cost. Però

el silenci davant de segons què

és la més covarda de les

unanimitats perquè amaga la

discussió”

Còmic - Ácido Crítico

La brutal repressió exercida

pels mossos d'esquadra con-

tra la manifestació convoca-

da per l'Assemblea d'Okupes de

Barcelona el dissabte 19 de maig,

suposa un nou i greu pas més en

l'escalada repressiva que estem

patint els moviments socials i els

dissidents que lluitem contra

aquesta farsa democràtica que

estem vivint.

El més irònic del cas és que a

Catalunya ens governa un tripartit

d'esquerres format per aquells polí-

tics d'esquerres que corrien davant

del grisos als anys 70 i que deien

que volien canviar el món. Doncs ja

ho veiem com han canviat les

coses. Ja no sabem si anem enda-

vant o tornem als temps del fran-

quisme.

Coaccions a la llibertat d'expres-

sió i manifestació, repressió a tots

nivells, muntatges policials com el

de la Núria Pòrtulas, manifesta-

cions segrestades per un immens

cordó policial, i el que ja ens faltava

per veure, la policia utilitzant armes

no reglamentàries en forma de

punxons contra els manifestants... I

tot això amb una policia comanda-

da per IC-V-EUiA, amb el Saura de

Conseller d'Interior.

L'informe presentat públicament

per la Coordinadora per a la Pre-

venció de la Tortura acaba de

donar-nos un panorama ben fotut:

Catalunya al capdavant de les de-

núncies de casos de tortura i mal-

tractaments. La democracia està

sent segrestada. Això no pot conti-

nuar així. Cal fer veure als que ens

governen que no estem disposats

a tolerar ni la repressió, ni la retalla-

da de llibertats, ni la negació del

dret de manifestació.

Agnòsticanacional?

Jordi Martí Font, coordinadordel a revista “Catalunya”En el darrer número del “Catalu-

nya”, la companya Laura Vicente

deia que tenia la sensació que a la

revista “hi ha un to nacionalista”.

Deia que això es veu tant en el to

com en l’ús de conceptes com el de

“Països Catalans”, “que s’utilitza

amb molta freqüència”. Em sorprèn

moltíssim que la utilització d’un

concepte cultural com és Països

Catalans pugui ser titllat de “nacio-

nalista” i en canvi la utilització d’al-

tres conceptes territorials com “Ca-

talunya”, “Espanya” o “Estat

espanyol”, no. Perquè a la revista

“Catalunya”, l’expressió “Països

Catalans” no hi apareix a més del

TRES per cent dels articles i en

canvi els altres tres hi són en el

NORANTA-SET restant. Entre al-

tres coses perquè no neguem a

ningú la possibilitat de parlar de

l’àmbit territorial que vulgui, encara

que aquest, com els Països Cata-

lans, no tingui estat ni comunitat

autònoma ni res més que llengua.

O només són “no nacionalistes” els

territoris que tenen estat?

Companya, reflexionem plegats

sobre la utiltzació de paraules com

aquests en àmbits com el nostre

que es diu racionalista, de pensa-

ment crític, antidogmàtic i, sobretot,

llibertari.

Per la resta, completament d’a-

cord.

Text: Assemblea d'Okupes deBarcelona; foto: Mireia Bordonada

Sota el lema "Defensem els es-pais alliberats. Per una cultu-ra popular i anticapitalista",

l'Assemblea d'Okupes de Barcelo-na vam convocar una manifestacióel dissabte 19 de maig a Barcelona.Es tractava de l'acte final una quin-zena per l'okupació, amb actes alsdiversos centres socials okupatsentre el 7 i el 19 de maig.

L'aplicació de la tolerància zerocap a les diferents formes de fer po-lítica ha fet caure la façana de lapluralitat democràtica. Des del 19de maig ja ningú pot parlar més departicipació ciutadana, ni d'exercicidel dret democràtic a la ciutat deBarcelona.

A partir de les 17h, la manifesta-ció convocada per l'Assemblea d'O-kupes de Barcelona va ser desme-suradament coaccionada. Els 1500manifestants van ser rodejats demossos d'esquadra des del seu iniciimpedint l'assistència de molts delsparticipants o la sortida dels mani-

festants, que no podien travessar elcorró policial, es van produir nom-broses intimidacions i atacs vio-lents cap a persones que estaven enla manifestació i inclús contra via-nants que no s'estaven manifestant.Arribats a l'alçada de Via Laietanaamb Plaça Urquinaona es va volerdesconvocar la manifestació però eldesmesurat dispositiu policial im-pedia que cap persona l'abandonés,produint-se una situació de segresten plena via pública per part de lesforces policials.

Malgrat les continuades agres-sions per part de la policia amb

l'objectiu de boicotejar la manifes-tació, la fermesa i l'enteresa de lagent va posar en evidència que l'u-nica violència que hi havia al carrer,era la policial.

La repressió de les demandes quemotivaven la mobilització: defen-sem els espais alliberats, per unacultura popular i anticapitalista,prou la repressió, volem habitatgeper a totes, aturem la destrucciódels barris i prou de manipulacióinformativa, ha fet evident la com-plicitat activa de Saura i de tots elspolítics amb el model repressor del'exercici democràtic en l'espai pú-

blic.Continuarem defensant el carrer

com a espai de participació política.No instauraran la por, el 19 demaig, en plena campanya de farsaelectoral, ens ha quedat clar. Desd'avui no hi ha dubte.

Els mossos d'esquadra agredei-xen amb punxons a la manifestacióen defensa dels espais alliberats.

La manifestació del dissabte 19de maig va ser un exemple més delgir a la dreta que caracteritza al tri-partit i en concret als responsablesde la conselleria d'interior IC-V-EUiA amb en Joan Saura com amàxim responsable. També ho vaser de la brutalitat exercida per uncos policial amb curta però intensatradició repressiva i de l'ús d'armesdesconegudes, punxons, per agredirels manifestants sense ser vistos,degut a les petites dimensions del'arma. Es per això que volem de-nunciar:

-Les polítiques repressives contraels moviments socials que s'estanincrementant en els darrers temps,enmarcades dins d'una consigna de

tolerància zero a qualsevol formad'expressió de la dissidència dins del'espai públic.

-La desmesurada actuació poli-cial contra una manifestació que esva plantejar des d'un primer mo-ment lúdico- festiva i comunicativa.Això va quedar impossibilitat deguta que la intimidació exercida vaprovocar que molta gent no poguésexercir el seu dret a manifestar-seper por. I que acte seguit altre gentintentés marxar degut a l'ansietatprovocada per una situació de terrori se li negués el dret a abandonarl'espai de manifestació convertint-se aquesta, un cop desconvocada,en un segrest.

-La impunitat policial a l'horad'emprar punxons coneguts com aKobutan en una manifestació on esvan provocar més de 15 ferits peraquesta arma a més d'altres perso-nes contusionades amb porres, pa-tades i cops de puny dins d'una ma-nifestació de la qual era impossiblemarxar ni accedir-hi.

Més informació: http://oku-pesbcn.net

Catalunya. Juny de 2007

REPORTATGEMalgrat la repressió, el moviment perl’ocupació de cases ha esdevingut un delsdesafiaments més important al poder capitalista

OKUPACIÓ

3

La repressió de lesporres i els ‘kubotan’és l‘únic diàleg que elpoder entén

Brutal repressió contra qui posaen qüestió la propietat privada

Per a aquest “Catalunya”, i amb motiu de laQuinzena per l’Okupació organitzada perl’Assemblea d’Okupes de Barcelona, tení-em previst un reportatge sobre el movimentd’okupació de cases, però el brutal desple-

gament policial i repressiu que els Mossosd’Esquadra van exercir contra la manifesta-ció d’aquest col·lectiu ens ha fet replantejarel tema i, com a mínim, parlar, a través delcomunicat de la mateixa Assemblea d’Oku-

pes, de la repressió exercida contra la gentque porta a la pràctica les teories que moltsdefensen només amb la boca. El reportatgehi continua sent però ampliat amb aquesttema.

Catalunya. Juny de 20074

REPORTATGE

Text: Assemblea d’Okupes deBarcelona; foto: MireiaBordonada1. Un habitatge okupat és un crit delluita contra aquest sistema econò-mic que ens obliga a dedicar lamajor part del nostre sou/diners apagar per un sostre. Quelcom queés de primera necessitat. És un acted'insubmisió contra la lògica delsistema capitalista que tot ho con-verteix en mercaderia. És un actede ruptura a l'oferta i la demanda,és un espai mort del canvi moneta-ri, és un stop, un prou, un atura’t.Un lloc que permet fugir del xan-tatge econòmic i poder relacionar-te fora d'ell.2. Un espai okupat és un lloc quepermet dur a terme activitatscol·lectives, a establir llaços comu-nitaris. No és tan sols un espai físicque es comparteix sinó caminar iescollir plegades, escapant-se del'aïllament i la soletat que ens im-posa la societat on vivim.

3. Un espai okupat és un espai quepermet reunir i practicar l'autoges-tió a col·lectius i grups, sense de-pendre de les institucions, funcio-nant assambleàriament, senseespecialització, etc. Permet dissen-yar la vida personal i colectiva. Serla pròpia fontanera...4. Un espai okupat és un record iuna reafirmació de la lluita de granpart de la humanitat: dels jornalersque ocupaven i ocupen terres, deles associacions de veïns i col·lec-tius de barri que ocupaven casesals anys 70, dels obrers que preneni autogestionen els tallers i fàbri-ques, de les festes populars queocupen els carrers i places, etc. 5. Ens estan obligant a ser totespropietàries, a pagar 40 anys alsbancs, a estar lligats a la hipoteca iviure sota el terror de perdre el llocde treball, a respectar la propietatprivada per sobre de les necessitatsde les persones, ens estan obliganta trair-nos a nosaltres mateixes.

Per què okupar: cincbones raons per fer-ho

Llista de CSOMiles de Viviendas(www.sindominio.net/miles/)Pge. Borbó, 11 - Barceloneta <M>L1 MarinaKasa de la Muntanya(www.nodo50.org/kasadelamun-tanya/). Av. Santuari Sant Josep dela Muntanya, 33 <M> L3 LessepsCan Masdeu(www.canmasdeu.net/). Camí deSant Llatzer, s/n <M> L3 Canye-llesSin Salida(http://sinsalida.squat.net/)c/ Independència, 362 <M> L5Hospital de Sant Pau (L-5)Can Vies(www.barrisants.org/canvies/)c/Jocs Florals, 42 <M> L1 MercatNouL’oficina RAM(http://ram.squat.net/) i la bibliote-ca KILOMBO(http://kilombo.squat.net/) en elCSOA Ruina Amàliac/ Reina Amàlia - <M> L2 SanAntoniLa Fibra(www.musaik.net/), pl. Pintor Cu-sach - Renfe MataróCan PascualCamí de Can Belasch, Collserola- FFCC Les Planes (segueix pasta-nagues).La Óperac/ Josep Prats, 56-58 - Hospitalet deLlobregat <M> Av. Carrilet (L-1)Kan Kadenac/ Laureà Miró, 134 - Esplugues deLlobregat <M> Can Vidalet (L-5)La Muertec/ Congost, 31 <M> Fontana (L-3)La TDNc/ Treball, 105 - PoblenouDianac/ Ruis de Padron, <M> L1-L2ClotAteneu Popular de l’EixamplePge. Conradi, 3 <M> L5-L2 Sda.FamíliaLa Papac/Sagrega 14 <M> L5-L1 SagreraPHRPc/Magdalenes, 13-15 <M> L4 Ur-quinaonaMetgesc/Metges, 16 <M> L1 Arc deTriomfLaFabriketac/Santa Rosa, 23 <M> L1 Sta Co-lomaEl Barcoc/ Pere Pau, 26-28 <M> L5 HortaEls TimbresAv. Generalitat, 27 - Renfe Vilade-cansEls TòxicsPassatge dels Ferrocarrils, 15-17 -Cornellà de LlobregatKOP-Alta TensióEl Prat FFCC El PratLa Banka Rotac/ Rubió i Ors, 103 - <M> L5 Kor-neyaBloke Sta. Eulàliac/ Aprestadora, 68 - <M> L1 StaEulaliaCasal El Rakóc/ Iglesias, 10 - Renfe Molins s.Rei

Les FAQ (frequent asked questions) sobre okupació

Tot el que sempre havies volgutsaber sobre els okupes i mai

no t'havies atrevit a preguntar. Hiha preguntes que es repeteixen unavegada i una altra, te les expliquemaquí perquè no les hagis de repetir:

-Hola, que tal?-Aquesta és la pregunta que mésens fan i més ens costa respondre.Tot i això, com que som éssers hu-mans, ens sentim afalagats quans'interessen per nosaltres, i no ensimportarà que ho continueu pre-guntant. Nosaltres també ho farem,perquè ens agrada cuidar el nostreentorn.-Saps que el que fas és il·legal?-Sí, però okupar és una pràcticaque posa sobre la taula el problemade l'habitatge. Quan la legalitatpermet tot un seguit de pràctiquesespeculatives, coercitives, repressi-ves... és legítim okupar-De debò creus que canviaràs elmón?-Ufff... m'encantaria. Com a moltcanviaré la meva pròpia vida, queja és prou. Després, si ens ajuntemunes quantes, potser podem fer al-guna cosa. Però el que tinc clar ésque les lluites que mai es guanyensón les que ni s'intenten.-Tens la teva pròpia habitació?-En general, sí, però cada casa s'or-ganitza de manera diferent i deci-deix sobre la seva estructura inter-na. Hi ha gent que demana la sevapròpia intimitat i n'hi ha que prefe-reixen optar per compartir habita-

ció.-Però si tot ho compartiu, quèpassa amb la teva parella?-Aquesta és una pregunta que esfan molts col·lectius que treballenper una transformació de les rela-cions socials i afectives des de fauna pila d'anys, i encara no hi hauna resposta clara. Seguim inten-tant-ho...-Per què els okupes fan pudor?-No entenc aquesta pregunta.-Però saps que aquesta casa noes teva?-Òbviament no tinc un paperet quedigui que aquesta casa sigui de lameva propietat. Però com que li

dono ús i vida a una finca quehavia estat abandonada, de mo-ment és meva.-Què faràs quan vigui la policia?-Primer de tot, tancar la porta. Des-prés hi ha diferents estratègies perfer-hi front... i molta creativitat.-Que faràs quan tinguis nens?-No tothom vol tenir fills. Hi hagent que educa els seus nens encases okupades. I també n'hi haque els matriculen a La Pinya.-Que faràs quan et fotin fora?-Com diu la dita popular: “un des-alojo, otra okupación”.-Com vas entrar?-Secret professional.

-Però vosaltres treballeu?-Doncs sí. Eduquem als vostresfills, repartim les vostes cartes, fempàgines web ximples (però ambestil), traduïm els vostres textos,estem al darrere de la finestra quanfeu els vostres tràmits,...

Però la pregunta adequada es:per què treballem? Si em volguéscomprar una pantalla plana hauriade dedicar-hi sis mesos del meusou, d'aquesta manera em puc per-metre buscar-me la vida.-Per què predomina la músicadels anys 80 en les festes okupes?-No ho sé, fa molt de temps que novaig a Can Vies.-Què fas a més de fer festes iamoinar als veïns?-En general, intentem respectar lagent que viu als voltants dels cen-tres socials. Moltes de les activitatsque fem no només no amoïnen elsveins sinó que ells mateixos hi par-ticipen.

I si vols saber més detalls de lesaltres activitats que fem pots con-sultar l'”Infousurpa”.-La policia t'ha pegat alguna ve-gada?-La policia no només pega els oku-pes. Reprimeix els pobres i tothomqui pensa diferent. Llàstima queels resulti més pràctic pegar elsokupes que els perillosos polítics iels violents especuladors.-I no tens res millor que fer ambla teva vida?-Sí, precisament tinc millors cosesque fer, per tant me'n vaig!

Catalunya. Juny de 2007 5

REPORTATGE

Anys 80Primeres okupacions de cases polí-tiques més enllà de la simple neces-sitat d'habitatge. Segons la premsaeren "els ocupa-pisos".

1985A Sants, s'okupa Cros10 i a Corne-llà, L'Ateneu.

1989El mateix dia que cau el mur deBerlín, a Gràcia s'okupa la Kasa dela Muntanya.

1991Okupació d'una antiga vaqueria al'Hospitalet. La Vaqueria esdevin-drà, durant sis anys, un Centre So-cial de referència.

Anys 90Okupacions de vivendes a diferentsbarris, sobretot a Gràcia, amb coor-dinació estontània.

1995Van confluint més sovint grups dediferents àmbits, mesclant-se gentque ja estava okupant amb gent queno...

Gener del 96Gent de diversos barris es coordinaper respondre a la imminent apro-vació del Nou Codi Penal, que cri-minalitza l'okupació.

Març del 96Okupació de la fàbrica Hamsa aSants i del Cine Princesa al centreadministratiu de Barcelona.

Octubre del 96Desallotjament de Cine Princesaamb un desplegament policial maivist acompanyat d'un ampli segui-ment mediàtic. Com a resposta, unamanifestació que acaba atacant lacomissaria de Via Laietana.

Gener del 97Jornada estatal per l'okupació aBarcelona, s'okupa l'Economat albarri de Santa Caterina.

Febrer del 97Cinc mil persones es manifesten ensuport del CSO Hamsa, aconse-guint aturar el desallotjament tem-

poralment.

Abril del 97Jornada d'okupació simultània alterritori català. S'okupa a diferentsbarris de Barcelona, a Terrassa,Cerdanyola, Banyoles... De les 10okupacions totes són desallotjadesen breu menys la del barri de SantAndreu. El CSO El Palomar tindràcinc anys de vida.

Octubre del 97Desallotjament de Sasé, poble oku-pat a Osca, on 50 persones són de-tingudes. Fou un moment en l'alçaper l'okupació rural.

Març del 98Jornada per l'okupació amb unamanifestació de 5.000 persones i unconcert al Born amb més de 10.000persones. El mateix mes, es va pen-jar la bandera okupa, retirant l'es-panyola, de l'edifici de la Generali-tat a la plaça de Sant Jaume.

Juliol del 98Okupació de la plaça Catalunya enuna jornada reivindicativa ambplantada de txiringos informatiusdels diferents Centres Socials Oku-pats.

Gener del 99Okupació col·lectiva d'un edificimunicipal a la Ronda de Sant Paude Barcelona, durant dos dies.

Abril del 99Bicicletada contra els desallotja-ments. Després d'un incident ambla policia durant el recorregut, vahaver-hi un muntatge policial con-tra cinc persones que foren detingu-des dues semanes més tard delamobilització.

Maig del 99Setmana de Lluita Social "Tren-quem el silenci", s'okupa la plaçade Catalunya com a campamentbase.

Octubre del 99Campanya criminalitzadora des-prés de la manifestació antifeixistadel 12 d'octubre en què va haver-hidisturbis. La policia deté 22 perso-nes de les quals se n'empresona unapart. Dies més tard, es va aconse-guir la seva llibertat, unes 10.000persones es van manifestar recla-mant-la.

Abril del 2000Manifestació contra l'especulacióque aplega 3.000 persones. Moltesaccions durant el recorregut.

Setembre del 2000Acampada a la plaça. Orfila (SantAndreu), okupació de la seu delDistricte i càrregues pels carrers pelperill del desallotjament del CSOLa Gàlia al barri de la Trinitat.

Juliol del 2001Assalt a la Kasa de Muntanya des-prés del desallotjament de KanNyoquis, just al davant. Durant l'a-tac policial, un noi perd un ull. Mi-lers de persones es manifesten con-tra la criminalització uns dies méstard.

Agost del 2001La criminalització arriba fins a ex-trems de vincular l'okupació ambETA coincidint amb la caiguda del"comando barcelona". Es deté i em-presona diverses persones vicula-des amb l'okupació.

Març del 2002Multitudinària manifestació a Bar-celona contra la Cimera Europea.Milers i milers de persones es ma-nifesten pel centre de la ciutat.

Maig del 2002S'atura el desallotjament de CanMasdeu després de resistir penjats ala façaca durant tres dies.

Novembre del 2002Enderrocat el Mur de la Vergonyaal barri de la Rivera per donar llocal nou parc autogestionat del Foratde la Vergonya.

Març del 2003En les protestes contra la guerra al'Iraq proliferen les okupacions delsEspais Alliberats Contra la Guerraal centre de la ciutat.

Octubre del 2003Quinzena de lluita per l'okupació,amb moltes accions i una manifes-tació d'unes 4.000 persones.

Desembre del 2003Desallotjament del CSO Les Naus,enmig d'una campanya contra elFotut 2004 contra l'elitització de lacultura.

Maig del 2004En el marc de l'EuroMayday s'oku-pa efímerament la comissaria deVia Laietana que restava abandona-da.

Juliol del 2004Paterem el Fòrum. Okupació del re-cinte del Fòrum de les Cultures enun assalt popular per terra, mar iaire.

Agost del 2004Desallotjament del CSO Hamsadesprés de tres mesos de resistènciai 9 anys de vida. Com a respostas'okupa la Pedrera i hi ha disturbisal vespre. El mateix mes, es des-allotja l'Euskal Jai d'Irunya desprésde 10 anys de vida. Trigaran dosdies a desallotjar la gent que resis-teix a la teulada, posteriorment vahaver-hi una manifestació de10.000 persones.

Octubre del 2004Desallotjament amb disturbis del

Pati Blau a Cornellà.

Juny del 2005Festa de l'okupació al parc de l'Es-panya Industrial amb trobada de pa-radetes dels diferents CSO.

Juliol del 2005Criminalització de les diferentsFestes Populars als barris i poblesen plena ofensiva del Civisme queal mes de novembre d'aquest anyfou aprovada.

Agost del 2005Concert d'Ojos de Brujo per l'As-semblea d'Okupes a les Festes deGràcia.

Novembre del 2005Desplegament dels Mossos d'Es-quadra que no triguen en començara desallotjar.

Febrer del 2006Fets del 4F al carrer St. Pere MésBaix, on són empresonats tres nois.

Primavera del 2006Esdevenen els Espais Alliberats perla Cultura amb diferents okupa-cions efímeres com la del teatreArnau al Paral·lel.

Novembre del 2006Manifestació en suport al Forat dela Vergonya amb una posterioronada criminalitzadora a la premsaoficial pel llançament d'uns coets.

Desembre del 2006Multitudinària manifestació delmoviment per l’habitatge que haaparegut aquest any.

Desembre del 2006Desallotjament de la Makabra, oku-pació de Can Ricart i nou desallot-jament.

2007Els mossos d'en Sauron han pillatcarrerilla desallotjant de "bon rot-llo" i comencen a "normalitzar-se"els desallotjaments sense ordre oabans de la data fixada. Es començaa parlar d'una nova llei que inclouràels desallotjaments express.

Maig del 2007Nova quinzena per l'okupació alsbarris de Barcelona i pobles delsvoltans.

Aproximació al moviment des dels anys 80 fins a l’actualitat

Alguns moments històricsde l'okupació a Barcelona

Col·lectiu Catalunya

E l passat 7 de maig es va sig-nar l'acord definitiu que po-sava fi a dos mesos d'un

conflicte digne i realitzat ambgrans i audaces mobilitzacions perpart dels treballadors, que van arri-bar a la paralització de la produc-ció a Seat en diverses ocasions. Enaquesta lluita, que ha funcionat deforma assembleària i amb implica-ció plena del comitè d'empresa, laSecció Sindical de CGT ha jugatun paper determinant. En el núme-ro 85 del Catalunya ja vam infor-mar ampliament de la situació aSAS Abrera.

La plantilla de SAS ratificava enreferèndum el 7 de maig les condi-cions dels acomiadaments i aixeca-va el tancament per torns que man-tenia des de feia dos mesos a lafactoria de SAS a Abrera. La plan-tilla ratificava així les condicionsdels 210 acomiadaments plantejatsper la Direcció de la companyiadel sector auxiliar de l'automòbil.El 94% de la plantilla va donar su-port al principi d'acord, ja que 185treballadors van votar a favor delmateix, 8 es van posicionar en con-tra i 3 es van abstenir.

Abans, el comitè d'empresa deSAS, companyia que va tancar laseva fàbrica d'Abrera (Barcelona)el passat 2 de març, havia signat el4 de maig un principi d'acord ambels representants de l'empresa que

incloia un augment de la indemnit-zació des dels vint dies per any tre-ballat inicials fins als seixanta.

Els afectats pel ERO rebran unpagament de 1.100 euros com acompensació per l'increment sala-rial no aplicat el 2006 i les indem-nitzacions tindran en compte el pe-ríode de contractació a travésd'empreses de treball temporal il'antiguitat dels treballadors proce-dents de la companyia VDO deRubí (Barcelona). Els onze afec-tats per l'ERO amb major antigui-tat podran recol·locar-se voluntà-riament en la fàbrica de SAS quees troba en l'interior de la planta deSeat a Martorell (Barcelona) i en elcàlcul de les indemnitzacions no estindran en compte les baixes permaternitat o per malaltia de l'anypassat. Quant al pla social de l'em-presa, s'ha ampliat de dues a tres el

nombre d'ofertes de treball que po-dran rebutjar els acomiadats senseperdre el subsidi d'atur.

SAS, un dels primers proveïdorsque va acompanyar a Seat en el seutrasllat a Martorell, ensamblava aAbrera els quadres de comanda-ment dels models Ibiza i Córdobafins al passat 2 de març, en quel'empresa va decidir tancar la fac-toria, després que Seat decidís pas-sar la fabricació d'aquests elementsa l'empresa Peguform, la plantillade la qual tenia unes condicions detreball i salarials molt pitjors queSAS i per això Peguform va poderrealitzar una oferta de fabricaciómolt més barata.

Amb la factoria de SAS Abreratancada de forma salvatge per laDirecció de l'empresa des del 2 demarç, tenint en compte que la fac-toria només fabricava un element i

que l'únic client era Seat, es feia re-alment molt dificl poder trobar unasolució de futur que passés per lagestió col.lectiva de la factoria perpart dels treballadors. Així, a con-tracor, finalment la plantilla no vaveure altra opció que acceptarl'ERO.

L'acord definitiu posava fi a dosmesos d'un conflicte sembrat demobilitzacions per part dels treba-lladors, que en alguns casos hanprovocat la paralització de la pro-ducció de Seat. Els últims episodisde les mobilitzacions de la plantillade SAS Abrera havien estat la con-centració el 25 d'abril a les portesde l'Open Seat Godó Tenis de Bar-celona, la concentració el 27 d'abrildavant la seu de la Conselleria deTreball al carrer Sepúlveda de Bar-celona, i els talls a l'autovia A-2 el2 de maig.

TREBALL-ECONOMIALes privatitzacions de béns públics prenennoms diferents: externalitzacions,subcontractacions, fundacions...

A SAS, laplantilla ha estata l’alçada de lescircumstàncies

Després d’una llarga i dura lluita per part de la plantilla

Acord final en eltancament de SAS Abrera

Catalunya. Juny de 20076

Obliguen l’empresa Iberia a retirar la sanció de quaranta-cincdies contra un treballador per la invasió de les pistes

Col·lectiu Catalunya

La titular del jutjat social núme-ro 3 de Barcelona ha obligat

Iberia a anul·lar la sanció de 45dies sense sou i feina que va impo-sar al treballador Marco AurelioArenas per haver envaït, segons lacompanyia, les pistes de l'aeroportdel Prat durant la vaga del 28 de ju-liol passat. La jutgessa no va ac-ceptar com a prova les imatges deles declaracions que el treballador,que és delegat sindical de la CGT,va fer a les càmeres de Telecinco,ja que estaven gravades a l'exteriorde l'aeroport.

Iberia va expedientar amb san-cions que anaven de 16 a 60 dies

sense feina ni sou 59 treballadorsque presumptament van envair lespistes i van impedir el trànsit delsavions durant la vaga que vacol·lapsar l'aeroport del Prat al ju-liol.

Marco Aurelio Arenas va com-plir la sanció i va estar sense treba-llar ni cobrar durant 45 dies entreel gener i el febrer passats. Arenasva portar la sanció als tribunals i eljutjat social número 3 de Barcelo-na li ha donat la raó.

L'empresa argumentava la san-ció imposada amb unes imatges dela cadena de televisió Telecinco, enquè es veia Arenas fent unes decla-racions al·lusives a l'activitat labo-ral del servei de terra d'Iberia. Se-gons la companyia, les imatges van

ser preses a peu de pista, cosa quehauria demostrat la presència deltreballador durant l'ocupació.També va basar l'acusació en elcontrol d'entrada, que mostravacom Arenas va accedir a l'aeroport.La jutgessa, en canvi, ha reconegutque les imatges es van prendre alpàrquing de l'aeroport, a l'exteriorde les terminals, i per això la grava-ció no prova que Arenas estiguésocupant les pistes. Pel que fa alcontrol d'entrada, el treballador ar-gumenta que «en un dia comaquell, vaig entrar i sortir deu vega-des de l'aeroport», i això també hoinvalida com a prova. Com que jaha complert la sanció, Iberia hauràde pagar-li els 45 dies i cotitzar-losa la Seguretat Social com si Arenas

els hagués treballat. Arenas no ha estat l'únic a recó-

rrer contra la sanció. Un altre dele-gat sindical, en aquest cas deCISA, tindrà el 5 de juny el judicien què s'haurà de decidir si la san-ció que li ha aplicat Iberia és justao no, dia en què es jutjaran una vin-tena de casos més d'expedientatsper Iberia, ja que vol estudiar lacausa que té oberta el jutjat penalnúmero 1 del Prat contra aquesttreballador, que està imputat per lapresumpta ocupació de les pistesde l'aeroport. La titular del Prat haimputat de moment més de dos-cents treballadors per possibles de-lictes de sedició, desordres i altera-ció de l'ordre públic, i encara elsestà interrogant.

Assetjament aMAC-SER BCNSL d'Espluguesde Llobregat

Federació Comarcal delMaresme de la CGT

José Fernández Onorio, principalresponsable de l'empresa MAC-

SER BCN, ajudat en algunes oca-sions per algun treballador afí al'empresa, sotmet a assetjament lanostra companya Juana Sedeño.

Aquesta situació comença el dia27 de juliol del 2002 quan Juana vamostrar el seu suport a unes com-panyes enmig d’un conflicte ambl’empresa. Des d’aleshores, tot vanser vexacions, males maneres, res-triccions, sancions, etc. Fins ales-hores havia estat una treballadoraexemplar sense cap tipus de con-flicte gaudint la mateixa d'un con-tracte indefinit per la seva bonafeina en les seves tasques de neteja.Des d'aquesta data se li van fer fal-ses acusacions, es va prohibir alsseus companys relacionar-se ambella, humiliant-la i degradant-la enel seu treball, sense parlar dels pro-blemes econòmics que aquesta si-tuació li està implicant. A causa dela situació laboral inhumana a laqual és sotmesa ha arribat fins alpunt de perdre el seu habitatge ihaver de demanar ajuda familiarper poder alimentar-se.

Actualment viu de prestat perquinzenes en el domicili de dos fa-miliars, tot això a causa de les des-peses que aquesta situació li estanimplicant ja que és mare separada ino rep cap tipus d'ajuda.

El seu estat de salut és lamenta-ble tal com indiquen multitud d'in-formes mèdics dels quals disposal'afectada. Totes aquestes afeccionsmèdiques estan relacionades ambla seva situació laboral i certifica-des per diferents instàncies coml’Institut Català d’Avaluacions Mè-diques (ICAM). Tota aquesta situa-ció és deguda a les situacions degran tensió promogudes per JoséFernández Onorio, que l'està sot-metent i assetjant des de la data jaesmentada.

Volem recordar que la companyaJuana va ser acomiadada per greusacusacions sense demostrar, tal ésaixí que un jutge va dictaminar quel'empresa havia de readmetre lanostra companya per acomiada-ment improcedent. Després de lareadmissió, va continuar l’assetja-ment constant contra la nostracompanya, aquesta empresa ja harebut multitud de denúncies perpart dels treballadors per les sevesmales accions.

L'empresa MAC-SER presta elsseus serveis al Grup Inditext (Zara,Máximo Dutti, Bershka...

Catalunya. Juny de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA

Eleccions iquotesinformatives

Emili Cortaitarte Carral

Durant les passades eleccionsmunicipals i autonòmiques

(en alguns territoris de l’Estat) hemtornat a assistir al trist espectacle(aliè a qualsevol criteri de llibertat idemocràcia) dels blocs informatiussota estrictes controls de temps,ordre d’aparició... en funció delsanteriors resultats electorals.

Com bé sabeu, no m’estic refe-rint als espais gratuïts de propagan-da electoral en els mitjans públics.

Són les notícies sobre les elec-cions (en general, les campanyesdels líders dels partits majoritaris iparlamentaris) que responen aaquests estrictes criteris. A Cata-lunya, només els periodistes de laCorporació Catalana de Ràdio i Te-levisió han fet explícita la sevaqueixa i no han signat o no hanaparegut, fent veure que es tractavad’un reportatge periodístic, en lesimatges televisives.

La resta de grans mitjans handonat sensació de normalitat quanno han contribuït amb entusiasmedemocràtic a la farsa. No és d’es-tranyar, de fet en períodes no direc-tament electorals el funcionamentd’aquests mitjans no és gaire dife-rent. Decantats, en general, cap auna o altra de les dues grans op-cions partidistes (populars i socia-listes encarnen una nova versiódels conservadors i liberals de laRestauració borbònica, en un nourestabliment monàrquic amb patentde cors) els mitjans contribueixende manera decisiva a crear la tra-moia d’un edifici democràtic, en elqual sembla que el gran repte ésoptar pels uns o pels altres. De ve-gades, com si d’unes postres estractés es deixa entreveure queexisteixen altres opcions. Més mi-noritàries però, això sí, integradesen el sistema.

Aquest entramat no és una impo-sició del sistema partitocràtic a lesgrans empreses de comunicació es-crita i audiovisual. La simbiosi i elrepartiment de rols és un fet i formapart d’un pacte sòcioeconòmic queva més enllà de qualsevol conjun-tura passatgera. Estat, sistema polí-tic, partits del sistema i mitjans decomunicació formen una quadratu-ra que sustenta el sistema i dónacobertura a la il·lusió democràticaeliminant del joc qualsevol opciómés radical (llistes obertes, demo-cràcia participativa) o alternativa(transformació del sistema, auto-gestió).

I així les coses, els temps electo-rals ens fiquen a casa uns senyors isenyores que només tenen quebones intencions cap a nosaltres.

Secció Sindical de la CGT a l’Agència Tributària

‘L’únic sindicat d’esquerresque actua com a tal’

E N T R E V I S T A

Josep Garganté-Quan i com es crea la SeccióSindical de la CGT a l'AgènciaTributària? -Ens la vam trobar ja creada peròinactiva, fa uns 15 anys mes omenys. Parteix del nucli actualprocedeix de la UGT, quan elPSOE estava llicenciant via “manumilitari” Nicolas Rodó, Antón Sa-racibar i la vella guàrdia ugetista.Va muntar la UGT Catalana unagestora a la secció sindical d'Hi-senda de la UGT per impedir-nosparticipar en el Congrés de Cata-lunya, ja que bona part dels dele-gats sindicals d'aquella època erenproassemblearis, d'ascendènciaanarcosindicalista o “redondistes”i tant els uns com els altres erenobertament crítics amb els acordsdolents que signava la secció esta-tal de la UGT a l’AEAT, vam deci-dir passar-nos en massa amb afi-liats inclosos a la CGT.-Quin és la situació laboral en elvostre sector?-La situació laboral és complicada,amb 28.000 empleats públics (un7% és personal laboral) d'unabanda l’AEAT actua com un mi-niestat dintre de la Función Públi-ca, d'altra banda l'estructura orgà-nica i directiva de l'AgènciaTributària Espanyola està absoluta-ment jerarquitzada; amb una elit dejerarques administratius (Inspec-

tors de Finances) que acapara tot elpoder i controla de forma absolutaen el seu benefici la massa salarial.

En les administracions on mésdirecte és el contacte amb els ciuta-dans ens trobem amb plantilles re-duïdes al 50% amb salaris que es-cassament arriben als 1000 eurosamb 20 anys de serveis. Sobreca-rregades de treball i escasses demitjans.

Ens trobem també amb una ex-ternalització dels serveis, especial-ment les d'informació tributàriaque han estat cedides a empresescom Atento.

Això s’ha d’afegir un absolutmenyspreu cap a les pròpies nor-mes que l'estat dicta a l’AEAT, jaque durant les campanyes de rendaes dedica a la contractació il·legal

de personal eventual. Nombrosessentències en procediments de lavia laboral iniciats per la CGT dela via laboral han convertit aquestseventuals en fixos discontinus.

Les reivindicacions són aug-ments salarials per a deixar la con-dició de mileuristes i dotació de lesplantilles en les Administracions iUnitats sobrecarregades de treball.-El dia que començava la cam-panya de la declaració de rendahi va haver mobilitzacions. Enquè van consistir i com i perquina raó es plantegen?-En aquest conflicte el personal ad-ministratiu i tributari de l'Agènciaplantejava augments salarials, re-classificacions professionals i do-tació de les plantilles. Tanquem 4administracions de les 22 existents

i es va paralitzar la delegació deTarragona, l’AEAT va deixar dedonar cites dues setmanes abans del'inici de la campanya de renda peldia 2. Vam calcular que va pararsobre un 40% de la plantilla en unatur que es va iniciar de 10'30 a14'30 h i que la pròpia Agència aCatalunya va beneficiar l'atur al nocitar als ciutadans per a confeccio-nar les seves declaracions de laRenda. Finalitzem l'aturada ambuna manifestació pel carrer Aragócap a Roger de Llúria i posterior-ment Gran Via.-Quina és la relació amb els al-tres sindicats? Estan per la feinaen la campanya de protestes?-Bàsicament dolenta en aquestsmoments. Existeix un sindicat dedirectius (no va en conya) que s'hapresentat per primera vegada a leseleccions, un sindicat de quadresen conflicte amb el sindicat de di-rectius, CCOO, CSIF, SIAT-US,UGT i CGT.

A Barcelona la CGT és el sindi-cat amb major nombre de delegatsdesprés de les eleccions. Som l'ú-nic sindicat d'esquerres que actuacom a tal a l'Agència Tributària, laresta té acords de no efectuar nireivindicacions, ni mobilitzacionsdurant la campanya de la renda, acanvi de cursets (dotacions econò-miques per a efectuar-los), mitjansmaterials i altres “ajudes”.

LA MIRADAINDISCRETA

Les treballadores de Clece Girona reclamen millores salarials

RedaccióLes treballadores de la neteja a

Girona es van tornar manifes-tar el 20 d'abril per reclamar millo-res salarials. Una vintena de treba-lladores de l'empresa Clece deGirona, encarregada de la neteja dedependències municipals, es vanconcentrar al matí davant de l'A-juntament per reclamar un aug-ment de sou. El conflicte laboral enaquesta empresa ja ve de moltllarg. Aquesta concentració es vaconvocar després que el passat 10d'abril l'empresa i els treballadorsvan arribar a un acord que va posarfi a la vaga que mantenien des defeia 37 dies amb el suport de laCGT.

Algunes de les mesures que vapreveure l'acord van ser convertircontractes temporals en fixos, lapossibilitat d'incrementar el nom-bre de treballadors i donar norantadies de permís no remunerat als

empleats. Tot i això, no es va acon-seguir que s'incrementessin elsseus salaris, que consideren total-ment injustos i insuficients, peraquest motiu, tenen previst seguirrealitzant concentracions davantdel consistori per reclamar un soudigne.

Sous de misèria icondicions de treballdraconianes

L'empresa Clece és una empresa anivell de l'Estat espanyol. Des de fauns anys està guanyant molts con-cursos de l'administració pública.Guanyar aquests concursos els su-posa uns beneficis de milions d'eu-ros, ja que quan es concedeixen elscontractes no se li pregunta a l'em-presari quants diners destinarà alsbeneficis econòmics i quants al tre-ballador, i l'administració es limitaa agafar la millor oferta.

Aquesta empresa és una de lesque pitjor contractes té per als seustreballadors: contractes precaris,temporals que es fan intermina-bles, errors constants en les nòmi-nes, hores extres pagades a 5 € -elque després de llevar-li el 14 %d'IRPF es converteix en un regaletdels treballadors a l'empresa- quanel conveni marca 13 euros. El per-sonal que hi ha destinat a cada cen-tre és insuficient; per tant, hi hauna sobrecàrrega de treball que noestà reflectida en el salari. Els diespersonals no es cobreixen, ni leshores sindicals de les companyesdelegades. Han de fer el seu treballi el de la companya absent. No espot desenvolupar la feina a fons,però és igual, perquè aquí el quepreval és que sembli que els cen-tres estan nets.

Quan un treballador es dóna debaixa, sigui per accident o per ma-laltia, se li descompta la totalitat

dels tres primers dies i un percen-tatge elevat de la resta. Una com-panya, per exemple, es va acciden-tar netejant i després de patirdurant mesos la seva dolènciacobra uns 500 euros. Els companysque recullen les escombraries alshospitals s'han punxat diverses ve-gades amb xeringues que no ha-vien estat dipositades en conteni-dors apropiats, amb el riscd'infeccions. Vidriers que netegensense mesures de seguretat. La llis-ta és interminable i per això es vaconvocar la vaga indefinida que vatenir lloc durant els mesos de marçi abril, ja que es portava més dequatre mesos intentant negociarunes millores que l'empresa es ne-gava a concedir: augment de plan-tilla, reducció d'hores laborables a35, augment dels salaris, coberturadel 100% en les baixes per acci-dent i malaltia i més seguretat en eltreball.

SFF-CGT

Com a conseqüència del dego-teig incessant des de fa mes

de quinze anys de la destrucció d'o-cupació pública, mitjançant Expe-dients de Regulació d'Ocupació, dela incapacitat de l'empresa Adif perobtenir del govern actual la cober-tura de les necessitats de plantillamitjançant Ofertes d'Ocupació Pú-blica suficients, i d'una política detransports més decidida a apostarper la carretera, per cobrir el man-teniment i la construcció d'infraes-tructures ferroviàries, Adif està re-corrent als trasllats temporalsforçosos, no com una mesura ex-cepcional sinó dolorosament reco-rrent.

Aquesta política de personalxoca frontalment amb la falta deplantilla, que s'evidencia amb gai-

rebé un milió d'hores extraordinà-ries realitzades l'any 2006 en lesUN que composen l'actual Adif iamb la multitud de treballs ques'han externalitzat cap a empresesprivades per falta de personal propiper a realitzar-los. Així mateix, lesgerències de producció que s'enca-rreguen del manteniment del terri-tori assignat tenen cada vegadamés dificultats per mantenir lesinstal·lacions amb les degudes ga-ranties, arribant-se a paralitzar lesnecessàries obres de renovació perfalta de personal que realitzi lesfuncions d'encarregat dels treballs -treballadors responsables de la se-guretat i del bon funcionament delstreballs.

La multitud d'avaries i incidèn-cies que han causat les obres del'AVE en les línies de Rodalies de

Renfe a Catalunya i l'escassedat deplantilla en l'àmbit, van instar quefos el Ministeri de Foment quiprengués cartes en l'assumpte, peròen comptes de trobar solucions sò-lides en el temps ha optat per tras-llats forçosos d'altres provínciesque, a més de comportar una for-mació nul·la en el coneixement deles instal·lacions, posa en greu pe-rill les necessitats de mantenimentde moltes altres instal·lacions.

CGT entén que l'objectiu no éscap altre que continuar la privatit-zació de l'empresa pública ferro-viària i canviar l'ocupació fixa ambdrets per ocupació precària, encontradicció amb els objectius es-tablerts pel Ministeri de Treball delgovern socialista que parlen de mi-llora de la qualitat de l'ocupació i lareducció de la temporalitat. Recor-

dem que l'actual ministre de Tre-ball, Jesús Caldera, es va manifes-tar contrari a l'anterior Expedientde Regulació d'Ocupació signat aljuliol de 2003, quan era portaveudel grup socialista, argumentantque “es deterioraran més els ser-veis ferroviaris” i afegint que “ésnecessari enfortir l'ocupació per amillorar els serveis públics, sobre-tot si són essencials” i que l’“EROde Renfe no és necessari” (vegeul'hemeroteca amb data de 3 de ju-liol de 2003).

Per això, CGT planteja un pro-cés de rejoveniment de la plantillaamb la contractació de nous treba-lladors i treballadores que enfortei-xin l'empresa ADIF i que permetinescometre les actuals i futures cà-rregues de treball, amb seguretat iqualitat en el servei ferroviari.

Catalunya. Juny de 20078

TREBALL-ECONOMIA

Seccions Sindicals CGT ClariantIbérica; foto: Joan RamonFerrandis

Sense cap tipus de contempla-ció la multinacional ClariantIbèrica SA contia obstinada

a dinamitar tota representació delsindicat CGT en els centres de tre-ball establerts a Catalunya (el Prat iTarragona). Les maniobres de ladirecció de Clariant Ibèrica perdesmembrar la CGT comencen aser eixelabrades i contínues. Noobstant això, els resultats estansent nefastos per als interessos d'a-quests directius agressius, necessi-tats de resultats impressionants amolt curt termini i sense el mínimsentit de la lògica.

Si ens atenem als fets més re-cents, en un període de sis mesosenrere, veiem la seva política de re-pressió contra CGT: sancionen eldelegat sindical de la CGT al Pratde Llobregat; sancionen un afiliat aCGT al centre del Prat; sancionen iacomiaden el secretari de la SeccióSindical de la CGT al centre de Ta-rragona i membre del Comitèd'Empresa; sancionen un companyque es presentava per la llista deCGT posant-li una sanció de dosmesos d'ocupació i sou al centre deTarragona; i sancionen tres afiliatsde la CGT al centre del Prat; und'ells, a més, es va presentar en lesrecents eleccions al Comitè perCGT, amb el resultat de dos aco-miadaments i una sanció de 30 diesd'ocupació i sou.

Cal ressaltar l'altíssim nombred'expedients que l'empresa està in-coant des de fa un temps. Què oco-rre amb aquesta empresa?

Dos acomiadats i unsancionat al PratLa Direcció de l'empresa químicacompleix la seva amenaça i aco-miada un membre del Comitè enactiu, un exdelegat de personal i unoperari, tots ells afiliats de la CGT.

La direcció del Prat, fent gala dela seva gran capacitat de comuni-cació i aplicant-se amb rigor, ex-clou el diàleg i aplica la sanció. Totaixò quan els treballadors no ac-cepten ordres per considerar queno entren en les seves funcions. Obé es fan ressò de notícies sobremembres de la plantilla que no elssón grats.

En la primera setmana i sensedonar temps al Comitè ni a consti-tuir-se, l'empresa ja va obrir quatreexpedients disciplinaris sense capbase legal per procedir a cap sancióo acomiadament i, un cop presen-tats els plecs de descàrrec, Clariantva acomiadar dos dels expedientatsi va sancionar amb falta molt greu i30 dies d'ocupació i sou el tercer.

Després d'una investigació par-cial en la qual no es va escoltar els

sancionats, ni va assistir-hi cap re-presentant social, només han con-siderat les al·legacions que es vanfer per escrit sobre acusacions moltgenerals contra els expedientats,després de la denúncia per part dedos companys que se sentien aco-rralats pels sancionats.

Això es produeix poc després dela realització d'eleccions sindicals,en les quals, a pesar de la impugna-ció de les eleccions per part del'empresa, es va poder presentaruna llista amb 16 persones en elcol·legi d'especialistes i no qualifi-cats, aconseguint 7 representants,majoria absoluta, ja que no hi vahaver cap altre sindicat que presen-tés més llistes.

CGT va recollir signatures de lamajor part de la plantilla declarantla inexistència de cap tipus d'asset-jament i que les relacions laboralsen aquesta factoria són amistoses icordials però no ha servit de res.

Nou comitè, nou repte de la di-recció de Clariant. S'ofereix diàlegi voluntat d'arreglar les coses, debaixar la crispació, de conciliar els

interessos de l'empresa i dels treba-lladors, i la resposta empresarial éstotalitarisme, imposició i absènciade diàleg. Se'ls pregunta si prete-nen tancar el Prat i llancen desafia-ments continus a la plantilla per aaniquilar-la, amb el tancament oamb la seva submissió absoluta a lavoluntat empresarial.

Hi ha nou comitè al Prat, peròtorna a ésser de CGT. L'empresaaposta fort per veure amb quin su-port es compta i tornar a tirar unpols a la plantilla.

És important demostrar als di-rectius de Clariant Ibèrica la uniódels treballadors i la lluita contrales injustícies i la defensa de les ga-ranties socials (si el CGIQ se signacom planteja la patronal suposaràla submissió als empresaris), la de-fensa dels propis drets i els delscompanys.

Clariant Tarragona

La repressió de Clariant Ibèricasobre els treballadors que simpatit-zen d'una o altra forma amb laConfederació General del Treballés manifesta.

S'està a l'espera de la sentènciadel judici celebrat el passat 4 d'a-bril i s'espera que demostri quel'actuació de la direcció de Clariantés premeditada i encaminada a era-dicar la representació dels treballa-dors per CGT, únic sindicat críticamb la conducta de l'empresa.

S'espera que els treballadorscomprenguin que davant la demos-tració d'autoritarisme per part de ladirecció de Clariant no queda capaltre remei que l'acció directa icontundent contra l'actitud repres-siva de l'empresa.

Clariant accentua larepressió contra la CGT

La destrucció d'ocupació pública, causa de les dificultats a Adif

L’ALTRA REALITAT

Què podem fer?El cas de SAS aAbrera

Pepe Berlanga

El passat mes de febrer els quitreballaven en l'empresa SAS

d'Abrera van ser informats quel'empresa tancaria, al·legant que nohavien aconseguit mantenir la fa-bricació dels quadres de comana-dament dels Seat Ibiza, perdentl'adjudicació que passaria a realit-zar Peguform, amb salaris i condi-cions laborals pitjors que les gaudi-des per SAS i, consegüentment, eraforçós el tancament de la planta aAbrera.

En resposta a l'actitud dels treba-lladors a primers de març, l'empre-sa procedia al tancament patronal ien oposició a aquesta actuació elstreballadors i treballadores van ini-ciar un procés de protestes que hadurat més de dos mesos. No obs-tant això, a pesar de totes les ac-cions de protesta efectuades, entrealtres talls de carreteres o paralitzarla producció a Martorell en diver-ses ocasions, ha estat impossibledoblegar la decisió empresarial.

La CGT que posseïa la represen-tació majoritària en SAS, ha hagutd'assumir la iniciativa mobilizadorai propositiva, adquirint una granresponsabilitat davant els treballa-dors. Finalment, s'ha pogut aconse-guir un increment substancial deles indemnitzacions econòmiques.Dels vint dies de salari per any tre-ball als seixanta, els afectats pelERO rebran 1.100 euros en com-pensació per increments salarialsno aplicats, les indemnitzacionstindran en compte tots els períodesde contractació, així com reconèi-xer l'antiguitat dels treballadorsprocedents d'altra companyia, onzeafectats per l’ERO es recol·locaranen la fàbrica que SAS té a l'interiorde la Seat a Martorell, i altres, nomenys importants, que incideixensobre el càlcul final de les indem-nitzacions.

Aquesta bateria de mesures quevan confluir en el principi d'acordsubscrit amb la representació delstreballadors, van culminar en un re-ferèndum que, amb el 94% delsvots, va aprovar les mesures acor-dades. Els mateixos afectats han re-conegut que era l'única sortida pos-sible davant una realitat tanaixafadora. No obstant això, sem-bla que la decisió va en contra d'al-gun acord adoptat per CGT en undels seus innombrables comicis,els signants són conscients d'això iaixí ho reconeixen, no obstant això,s'han atrevit a signar-lo, valenta de-cisió que pot implicar-los malsde-cap.

Certament, difícil paper amb quèhan hagut de lluitar, millor dit, ambquè hauríem d'enfrontar-nos tots.

Catalunya. Juny de 2007 9

TREBALL-ECONOMIA

Drets, no favors

Vicent Martínez

Les empreses (capitalistes) nosón estructures ni democràti-

ques ni igualitàries. Una empresaés propietat del capitalista (quiposa el capital o la inversió inicial),cosa que li dóna dret, segons la llei,a controlar tot el que es fa en aques-ta i actuar amb un poder asbolut.Poden decidir en què treballa l'em-presa, els salaris, el nombre de tre-balladors, qui són els caps, les je-rarquies, l'organització, etc.

Dins d'aquest poder de l'empre-sari només hi ha dos límits: la llei(el salari mínim, el conveni col·lec-tiu, l'Estatut dels Treballadors, laLlei d'igualtat, etc.) i els sindicats.Els sindicats són el contrapoderque permet als treballadors asso-ciar-se per lluitar pels seus dretsamb dues eines: les vagues perpressionar (nous convenis o millorscondicions) i la llei per fer-la com-plir.

Al si d'unes estructures tan jerar-quitzades, molts treballadors optenper fer seguidisme dels caps i l'em-presari per aconseguir-ne els favorso per poder promocionar dins del'empresa, i no a partir dels drets ila transparència. A quanta gent lipodem sentir dir, “a la meua feinano hi ha comitè, però no cal, perquèel meu cap em deixa tenir vacancesquan vull o em dóna un sobre extraamb diners en mà si crec que ho hefet bé o tinc horaris flexibles”. Enel marc d'una societat despolititza-da, el millor sembla ser “portar-sebé amb el cap” per poder obtenir“favors”. Sense menysprear elpaper del tarannà a l'hora de dirigiruna empresa, els favors depenen dequi els fa: la qual cosa li dóna tot elpoder al cap o l'empresari que quanvulgui pot tallar l'aixeta dels fa-vors. Els favors s'agraeixen i donensubmissió, els drets estan garantitsi es poden exigir.

Els drets, això sí, per a la seuaaplicació efectiva necessiten un co-mitè d'empresa que els faça com-plir, però són més duradors que elsfavors, que poden desaparéixer se-gons el criteri subjectiu d'un cap oempresari que no sempre miraràpel treballador sinó que els atorgaen funció de fílies i fòbies. En elmón de l'empresa vivim marcatspel que s'anomenaria, si fos políti-ca, clientelisme.

Un veí que vol estar sempre aprop del poderós per rebre'n els fa-vors i no s'atreveix a qüestionar-loés un serf, el que opta per poder cri-ticar-lo i enfrontar-s'hi és ciutadàlliure.

O, en resum, al món de l'empresas'aplica més el caciquisme que lapolítica democràtica, la valoracióreal dels mèrits personals, el reco-neixement dels drets, o la recercade la igualtat d'oportunitats entreles persones.

CGT Illes Balears

Els treballadors i les treballa-dores de Salom-IB3, a lesIlles Balears, estan portant

un procés de lluita per acabar ambla precarietat existent a l'empresa ien defensa d'un servei de ràdio i te-levisió pública de qualitat. Tenen elsuport dels tres sindicats del comi-tè d'empresa: CGT, UGT i CCOO.Han realitzat diverses concentra-cions davant el Consolat de la Mar,seu de la Presidència del Governde Jaume Matas, per exigir unescondicions salarials i laborals dig-nes, per un conveni col·lectiu just irespectuós de les seves justes rei-vindicacions.

Aquestes concentracions es vaniniciar 20 d'abril i s'han anat repe-tint cada divendres.

El Govern de les Illes Balears,en mans del PP, ha muntat unaradio-televisió que se suposa públi-ca, que efectivament està finançadaamb els impostos públics, però quela seva funció i continguts estandescaradament al servei del partitpolític de Jaume Matas, el PP, iaixò ho han fet subcontractant elsserveis tècnics a una empresa pri-vada que manté la seva plantilla encondicions precàries, tant salarials,laborals com contractuals, a més

d’una línia d’ínfima qualitat, sectà-ria i submisa davant el poder. Elstreballadors i les treballadores quehi fan feina ho estan a través d’unaempresa privada (Salom Audio yVídeo, S.L.) que, no cal dir-ho,s’endú una mossegada dels dinerspúblics. Resultat de tot això: capdels treballadors de l'empresa ésfix ni té una seguretat laboral niexisteix cap tipus de conveni quereguli les seves condicions labo-rals; estan sotmesos a una flexibili-tat absoluta.

Els treballadors i les treballado-res de Salom-IB3 tenen, tots, con-tracte precari i no consolidat, ireben uns salaris de misèria, queels obliga a recórrer a hores ex-traordinàries i cobrament de plusos(com el de "disponibilitat", 24

hores al dia al servei de l’empresa),per tenir cap possibilitat d’arribar afi de mes. A més, com a professio-nals de la informació que són, lesseves reivindicacions les fan demanera inseparable a la voluntat deprestació d’un servei de radio-tele-visió públiques de qualitat i al ser-vei de la ciutadania. Per això, laplantilla de Salom-IB3 planteja lesseves reivindicacions inseparable-ment amb la pretensió de donar unservei públic radio- televisiu inde-pendent, plural, de qualitat i res-pectuós amb la nostra llengua icultura.

Com que l'empresa segueixsense donar resposta a les reivindi-cacions dels treballadors, aquestsvan decidir convocar una vaga pelsdies 24, 25 i 27 de maig. La vaga te

per objectiu la signatura d’un con-veni col·lectiu que els faci sortir dela precarietat i reconegui els mí-nims drets laborals i socials de laplantilla, així com també la subro-gació dels contractes per part del’ens públic, com a garantia defutur per les condicions abans es-mentades.

Les mobilitzacions continuen, ies fa una crida a tots els treballa-dors i treballadores, ciutadans, en-titats sindicals, socials, polítiques iciutadanes, als mitjans de comuni-cació i a l’opinió pública, per de-fensar i fer pinya amb la plantillade Salom-IB3, ja que la seva lluitainteressa i afecta tota la ciutadaniade les Illes Balears.

Més informaió a http://ib3-salom.balearweb.net/

En lluita per un convenidigne a Salom-IB3

QUI PAGA MANA

L'empresa Furas de Piera, a la comarca de l’Anoia, vol presentarun ERO per acomiadar més de la meitat de la plantilla

Col·lectiu Catalunya

La comarca de l'Anoia, una deles comarques catalanes amb

la taxa d'atur més elevada, torna arebre el càstig del tancament d'unaempresa. Es tracta de Furas, dedi-cada a la fabricació de cables i con-nexions elèctriques, que va confir-mar l'11 de maig mitjançant uncomunicat públic la presentaciód'un Expedient de Regulació d'O-cupació parcial sobre la plantilla dela seves dues fàbriques a Piera, a lacomarca de l'Anoia. Aquest expe-dient significarà l'acomiadamentde 112 treballadors. Entre les duesfàbriques de Furas a Piera, la deconnexions Piera 1 i la de cablesPiera 2, hi treballen unes 155 per-sones. Fundada el 1969, la com-panyia té tres fàbriques a Catalun-ya -dues a Piera i una a Torà(Segarra)-, una altra a Casablanca(Marroc), una cinquena a Durban(Sud-àfrica) i oficines comercials aHong Kong.

Furas, que va tancar l' any 2006amb unes vendes de 43,1 milionsd'euros, va desembarcar el 2004 aCasablanca, al Marroc, on l'any

passat va ampliar la seva capacitatproductiva. Per als treballadors,aquesta descentralització és lacausa del possible acomiadamentde la major part dels empleats de-dicats a la producció. La clau devolta d'aquest procés és, segonsl'empresa, la pèrdua de competiti-vitat i beneficis en relació a la pro-ducció dels mateixos béns que fanels països ‘low cost’. L' any 2002,l'empresa era una de les quinze pri-meres en el rànquing empresarialde l'Anoia, pel que fa al volum devendes, ocupant el sisè lloc. El pre-sident de l'empresa és Josep Gon-zález, que també és president de lapatronal Pimec.

En la reunió realitzada amb elcomitè d'empresa el 16 de maig,Furas va informar que l'ERO signi-ficarà l'acomiadament de la totali-tat del personal de producció dePiera 1, que comptava amb 101empleats, i 11 treballadors més dela planta de cablatge Piera 2. Amés, l'empresa sopesava la possibi-litat que deu treballadors de la fà-brica de cables puguin traslladar-sea la fàbrica de Torà, al mateixtemps que es preveu que es pugui

dur a terme un pla de prejubila-cions per a majors de 55 anys.

La Direcció de l'empresa va ar-gumentar que a l'hora de fabricarconnexions a Piera hi perden di-ners, per això volen tancar la pro-ducció a una de les fàbriques dePiera. És la planta de Casablanca(Marroc), oberta l'any 2004, laprincipal culpable del tancamentde la seu pierenca, ja que moltapart de la producció que s'estavafent al municipi anoienc va passara fer-se al país nord-africà, mentreque la resta es desviarà a un país del'est d'Europa, amb la qual cosa enstrobem amb un nou cas de desloca-lització.

L'anunci de l'ERO va causar in-dignació entre els treballadors i elssindicats presents a l'empresa,entre ells la CGT, i és per això quees van portar a terme mobilitza-cions contra l'ERO per considerar-lo injustificat. El mateix dia 16 unacinquantena de treballadors es vanreunir a la porta de l'empresa pocabans de l'inici de la reunió entreles dues parts. Els empleats vanmostrar la seva disconformitat ambels acomiadaments amb pancartes,

banderes i xiulets, alhora que vanamenaçar de tallar la carreteraentre Igualada i Martorell, fet quefinalment no es va produir. El dia18 es va realitzar una manifestacióa Piera. I estava prevista realitzarmobilitzacions a Barcelona. Desde la Federació Comarcal de l'A-noia de la CGT s'està donant su-port a la lluita de la plantilla.

No és la primera vegada que esviu una situació així a Piera ambl'empresa FURAS. L'any 2005, uncentenar de treballadors es van ma-nifestar contra la política d'acomia-daments que havia seguit l'empre-sa, ja que des del 1999 finsaleshores havien acomiadat unscent treballadors.

El 21 de maig estava previstauna nova reunió en la qual ja pren-drien part els advocats de l'empresai els dels treballadors. Per al 25 demaig hi havia convocada una con-centració a les portes de l'empresaper mostrar el rebuig a l'ERO perpart de la plantilla i dels tres sindi-cats presents al comitè: CGT, UGTi CCOO. Des de la CGT es farà totel possible per evitar que l'ERO tiriendavant.

10 Catalunya. Juny de 2007

TREBALL-ECONOMIA

FEMEC-CGT

Els precedents

L'any 2003 CCOO i UGT van fir-mar el conveni provincial del me-tall de Barcelona amb una vigènciade quatre anys. La FEMEC-CGTel va valorar negativament per laduració, per l'increment salarial(IPC+0,8%), revisió tècnica (s'ha-vien compromès a la revisió retro-activa), per la ridícula reducció dejornada (vuit hores per a quatreanys i la porta a les deu hores dià-ries) o la distribució de jornada alllarg de l'any amb la consegüentdependència de la vida familiar ilaboral a les condicions del mercat.En matèria d'ocupació no van esta-blir cap compromís concret cap ala contractació indefinida.

La valoració de l'acordde 2007

Enguany, aquests sindicats van ela-borar una plataforma reivindicativaamb la què CGT va coincidir en lamajoria dels punts. També va re-colzar la vaga del dia 20 en defensade la plataforma reivindicativa, toti els dubtes que es portés a efecte, iva denunciar la possibilitat que s'a-rribés a un pobre acord abans derealitzar la vaga, vaga que final-ment no es va portar a terme.

Després de 12 reunions de lesquè es va donar molt poca infor-mació als afectats, els sindicats fir-mants valoraven aquest convenicom a “històric” i globalment po-sitiu (?). La FEMEC, després d'a-nalitzar els textos firmats, ha arri-bat a la conclusió que la valoraciófeta pels firmants és interessada ifalsa. En realitat aquest conveniseria encara més regressiu que allòque s'ha firmat fa quatre anys: - Conveni per a sis anys, assegu-rant la pau social durant els esmen-tats anys. - Increment salarial inferior al del'anterior conveni per a les catego-ries més baixes (la majoria de lespersones afectades) Podeu veure els quadres compara-tius a:http://www.cgtcatalunya.cat/nuke/modules.php?name=News&file=article&sid=2605 És a dir, aquest conveni “històric”és econòmicament pitjor que l'an-terior (que tampoc era gens bo). I acanvi d'aquesta pujada salarial ne-fasta i una ridícula reducció de jor-nada de 2 hores en 6 anys!!, els sin-dicats firmants li han entregat a lapatronal el següent:

- Conveni per a 6 anys - Una bossa de 80 hores (extres?) adisposició dels empresaris. Això espot convertir realment en una am-pliació de jornada. - Flexibilitat de ±2 hores diàries, osigui que l'empresa disposaria de la

nostra vida. - Es fan els dissabtes laborables alpagar el plus de festiu només diesconcrets de l'any. - Doble escala salarial en els nouscontractes que siguin indefinits(com si els empresaris no tingue-

ren suficient ja amb la bonificaciódel 75% en la Seguretat Social)

Els firmants van donar una valo-ració interessada de l'acord i vanpreparar un escenari confús per atots els metal·lúrgics i metal·lúrgi-ques. Deien que això era un prea-cord i que les plantilles afectadesdecidirien si es convertia en conve-ni. No obstant això, no van convo-car, ni tan sols, assemblees comar-cals de treballadors/es del metall.

Seran les assemblees de dele-gats/des, que depenen dels matei-xos sindicats, les que donaran l'a-provació a aquest acord. Endefinitiva una consulta poc creïble.

Des de la CGT s'acusa els sindi-cats signants d'haver-se venut a lapatronal una altra vegada i es creuque el conveni és massa llarg i fle-xible i que no compensa salarial-ment. Per això, la FEMEC-CGTva concentrar 200 sindicalistes da-vant la seu de la Unió PatronalMetal.lúrgica a Barcelona per pro-testar contra la signatura del conve-ni, precisament quan la patronal iCCOO-UGT l'estaven signant.

El Conveni del Metall de Barce-lona afecta més de 240.000 treba-lladors de més de 8.000 empresesvinculades al sector, com ara els del'automoció, l'electrònica, les ins-tal·lacions industrials i elèctriques,la foneria, la serralleria, els mun-tatges, les reparacions, el manteni-ment, la transformació, les joies,les xarxes telefòniques i la conduc-ció d'energia.

Vaga a Tarragona

Per la seva banda, a la demarcacióde Tarragona, CCOO i UGT vanconvocar una vaga del sector delmetall després de quatre mesos denegociacions infructuoses amb lapatronal tarragonina del metall, iamb la negociació paralitzada en elprimer punt: el salaris. Aquestavaga es va portar a terme el dia 11de maig, i va comptar amb el su-port de la CGT. El seguiment de lavaga va ser massiu, amb un partici-pació del 90%, i de retruc va afec-tar les empreses dels polígons pe-troquímics, on el 40% detreballadors del sector hi tenen ellloc de feina mitjançant empresesde serveis auxiliars. Com que des-prés de la vaga la negociació delconveni segueix sense desencallar-se i la patronal Apemta continuaamb el seu mutisme, els sindicatsen el moment detancar aquest “Ca-talunya” havien convocat duesnoves jornades de vaga per als dies31 de maig i 1 de juny.

Anàlisi d’una altra autèntica presa de pèl dels majoritaris

Nou Conveni del Metall deBarcelona, ni històric ni bo

Alguns resultatsEleccions SindicalsPAS funcionari de la Universitatde BarcelonaCGT, 2; CCOO, 10; UGT, 6; iCAU, 3.

Promofon (telemàrqueting) CCOO, 7 delegats; CGT, 5 dele-gats; i UGT, 5 delegats.

Ajuntament de BarcelonaJunta de Personal (funcionaris): 3delegats. Comitè de Laborals: 3delegats.

Correus i TelègrafsBarcelona

Funcionaris: CGT, 6; CCOO, ;UGT, 7; CSIF, 5; i USOC, 3. La-borals: CGT, 6; CCOO, 7; UGT, 6;CSIF, 5; i USOC, 5.Girona

Funcionaris: CGT, 2; CCOO, 5;UGT, 3; CSIF, 1.Lleida

Laborals: CGT, 3; CCOO, 3; UGT,4; i CSIF, 3.Tarragona

Funcionaris: CGT, 1; CCOO, 4;UGT, 4; CSIF, 2.

Acciona (Palma)Col·legi de Tècnics i Administra-tius: UGT, 3; CCOO, 2; USO, 2,; iCGT, 1. Col·legi Especialistes i NoQualificats: CGT, 5; USO, 3;CCOO, 2; i UGT, 2.

Fundació Deixalles (Balears)Col·legi Tècnics i Administratius:CGT, 2; i UGT, 1. Col·legi Espe-cialistes i No Qualificats: CGT, 4; iCCOO, 2.

Estampaciones Sabadell (PalauSolità i Plegamans)Col·legi Obrer: CGT, 3; CCOO, 4;UGT, 2; i FTC, 3.

Nou Sindicatdel Metall aSabadellA Sabadell s’ha constituït el Sindi-cat del Metall i alhora la FederacióLocal, en disposar-se dels dos sin-dicats necessaris per a la constitu-ció com a tal. El Sindicat del Me-tall està format per membres dediverses seccions sindicals, entreles quals destaquem, per ser lesmés nombroses, les d’Unidat Her-mètica, Fico i Estampacions Saba-dell.

Blocs de CGT-Secció Sindical CGT HospitalClínic-Barcelona,http://cgtclinic.blogspot.com/-Secció Sindical CGT Hospital deViladecans-Baix Llobregat,http://cgthospitalviladecans.blogs-pot.com-Secció Sindical CGT Institut Mu-nicipal Assistència Sanitària-Bar-celona,http://cgt-imas.blogspot.com/

OPINIÓ: Acabem amb lesclaudicacions dels majoritaris!

FEMEC de CGT de Catalunya“S'ha d'acabar aquesta accepta-ció de tot el que facin els sindi-cats majoritaris. No és casualitatque portem més de 20 anyssense un sol dia de vaga. La po-lítica d'acceptació de convenisregressius, l'un darrere de l'al-tre, ha culminat aquesta vegada,amb un conveni desastrós. Peròels que negocien ho fan com arepresentants de tots i totes no-saltres encara que la gran majo-ria dels treballadors del metalltinguem clar que el que ens fir-men va contra els nostres inte-ressos.Per això la FEMEC cridem a totsaquells/es que no estigueu con-formes amb aquest conveni per-què ho demostreu clarament,que feu arribar el vostre descon-tent els delegats i delegadesdels sindicats firmants i que elsexigiu una consulta veritable-ment democràtica. Però sobre-tot vos cridem a abandonaraquest sindicalisme de misèria,repartiment de molles i de con-cessions milionàries a la patro-nal. Un altre sindicalisme éspossible; la CGT.

La CGT tenim clar que allà onles nostres forces ho permetinreivindicarem i aconseguirempactes de millora que arreglin enla mesura que es pugui esteconveni miserable. Però veiemcom, cada vegada, aquests con-venis es convertixen en pesadeslloses per a milers de metal·lúr-gics/ques que no tenen en lesseves empreses l'opció sindicalde CGT per a reivindicar i millo-rar aquestes condicions.Per això farem arribar a totes lesplantilles afectades un missatged'ànim i de suport al vostre re-buig d'aquest conveni. A CGTestem convençuts que es podenfer convenis millors que el quefan aquests sindicats instal·latsen la seu autocomplaença. Ensvolen fer creure que han nego-ciat “durament” perquè han fir-mat en dissabte i ens munten unescenari de vagues que maiduen a terme perquè abanscauen davant de la patronal.Perquè convenis negatius, quanla patronal incrementa tant elsseus beneficis? Rebutja aquestconveni, no continuïs permetentque ho firmen amb el teu suporto consentiment.”

Catalunya. Juny de 2007 11

TREBALL-ECONOMIA

Assemblea d'Acomiadats iAcomiadades de Seat

F inalitzat el termini del 10 demaig al voltant de 1200 treba-

lladors/es del Grup SEAT han em-plenat la sol·licitud per a acollir-sea l'acord de prejubilacions antici-pades a partir dels 60 anys. Altres400 s'han acollit a la resta de mo-dalitats de baixa voluntària. A datade 5 de març el nombre de treballa-

dors/es de les plantes de Seat aMartorell i Zona Franca amb 60anys complerts era de 615, que esdistribuïxen en 336 MOD i 279MOI. De confirmar-se aquestessol·licituds en les pròximes setma-nes i aplicar-se les prejubilacionsimmediatament el resultat serà undèficit de personal per a fabricarl'actual volum de vehicles.

Per evitar un “dèficit” de planti-lla que provoqui una reducció de la

producció, la direcció de Seat estu-dia aplicar una sortida esgraonadadels treballadors que s'han acollitals acords. Tot i així, aquest procésno pot dilatar-se excessivament enel temps i tot apunta que l'empresaestudia realitzar noves contracta-cions a curt termini, així com reor-ganitzar els torns de producció itirar mà de la “borsa d'hores” per atreballar els dissabtes.

En aquesta perspectiva, el rein-

grés de tots els acomiadats/des del'ERO de desembre de 2005 al mesde juliol seria una mesura que potevitar retards inacceptables per alscompanys i companyes amb 60anys complerts i que han sol·licitatprejubilar-se.

Cal exigir el reingrés de tots elsacomiadats ja! No és admissibleque l'empresa realitzi noves con-tractacions mentre hi ha companysal carrer!.

Secció Sindical CGT CorreosBarcelona i Col·lectiu Catalunya

Els fets denunciats en el jutjatpenal es remunten als dies 27

i 28 de Març del 2007 en l'oficinade Correus de Mataró. Una perso-na que figura en el número 3 de lacandidatura de personal laboral deCCOO a Barcelona va demanar“presumptament” el vot per co-rreu de 30 treballadors (24 de per-sonal laboral i 6 de funcionari) demanera col·lectiva en lloc de fer-laindividualment, com marca la llei.

El cap de l'oficina de Correus deMataró va denunciar aquesta irre-gularitat a les taules electorals, lesquals anul·laren aquestes peti-cions i ho comunicaren als afec-tats perquè procedissin a realitzarla petició de vot per correu ellsmateixos.

CGT sol·licita, a més del'anul·lació de les peticions de voti l'avís als afectats, que la taula in-vestigui l'autoria de la irregularitat

i el coneixement de l'escrit del capde Mataró amb la denúncia delsfets pel fet que CGT és part inte-ressada en el procés electoral i sies produeïxen irregularitats té dreta saber-les. Es va insistir diversesvegades per escrit i verbalmentdavant l'empresa per tal d'obtenirla informació pertinent.

La CGT considera que Correusno ha estat a l'alçada de les cir-cumstàncies. L'empresa ha actuatamb lentitud i obscurantisme perevitar que sortís a la llum públicael que succeeix. Per això laCGT va decidir acudir als jutjatspenals i exigir que l'empresa espersonés com a acusació. S'exi-geix, a més, que CC.OO. faci forade la seva llista electoral i expulsidel sindicat al “presumpte” perso-natge que va realitzar “presump-tes” irregularitats. En cas contrari,es considerarà que aquest sindicatno fa tot el que està en la seva màper a garantir la neteja electoral.

Col·lectiu Catalunya

Set treballadors de l’Arxiu His-tòric de Barcelona (Casa de

l’Ardiaca) han denunciat l’Ajun-tament de Barcelona per haversubcontractat la gestió del perso-nal auxiliar de l’arxiu a empresesde gestió cultural que paguen unsou als treballadors molt per sotade l’estipulat per a aquesta catego-ria en el conveni de l’Ajuntament.

La situació afecta set auxiliarsd’arxiu de la Casa de l’Ardiaca,que des de 1998 han estat subcon-tractats per dues empreses dife-rents, Fragment S.C.P. i MagmaServeis Culturals, i han perdut encada ocasió l’antiguitat. El servei,que fins al 1998 feien els funcio-naris, va tornar a sortir a concursl’abril passat i els treballadors po-drien passar a treballar per a unatercera empresa en 15 dies, tot ique el comitè d’empresa ha im-pugnat el concurs i el judici per

cessió il·legal de treballadors s’hade dur a terme el 5 de juliol.

L’advocat del cas considera queel servei d’auxiliar d’arxiu no espot subcontractar perquè no és au-tònom, sinó que és una categoriaprofessional que forma part del’estructura de l’arxiu.

La representant de CGT a lajunta de personal de l’arxiu de-nuncia que el que passa allà no ésun fet aïllat, sinó que és part de lapolítica de l’ajuntament encapça-lat per Jordi Hereu, que desprésdiu que està en contra de les em-preses que paguen menys de1.000 euros i dels subcontractes.Casos similars es viuen en empre-ses com l’Institut de Cultura deBarcelona (ICUB), a la pràcticatotalitat dels museus de Barcelo-na, al servei d’informació 012, alsserveis socials de l’ajuntament, al’Institut Municipal d’Informàticai en alguns serveis d’ensenya-ment.

Secció Sindical CGT AgènciaTributària

Després de llargs anys demals acords els empleatspúblics de l'Agència Tri-

butària (AEAT) destinats a Cata-lunya es troben que després de 20 i30 anys de servei amb prou feinesaconsegueixen els 1000 euros desalari.

Són els mileuristes de la societatcatalana, amb càrregues familiars,sense formació per part de l'empre-sa i amb un autoreciclatge conti-nuat i desinteressat per atendre mi-llor el contribuent; amb unacàrrega de treball creixent i unescontínues reduccions de plantilla,en les que no es cobrixen les va-cants.

La irracionalitat de les retribu-

cions s'ha vist incrementada amb lacada vegada més voluminosa parti-da de la productivitat totalmentopaca, a diferència de l'empresaprivada, en la qual mai al llarg delsanys en què s'ha implantat aquestsistema retributiu s'ha conegutquins eren els objectius que calia

aconseguir per obtenir aquest com-plement salarial.

Els directius i executius de l'em-presa han utilitzat el concepte deproductivitat per saltar-se les res-triccions salarials imposades pelspressupostos generals de l'Estat.S'ha arribat a tal situació que en

l'actualitat els directius de l'AEATcobren més diners que el mateixpresident de Govern i en la nòminadel mes de març s'hi troben despro-pòsits com ara administratius i au-xiliars pares i mares de família quecobren per aquest concepte de 24 a48 euros mentre els inspectors definances i els directius en cobren2500 i algun mes han arribat a co-brar 5000 euros per aquest concep-te, salari a part.

Els treballadors de l'Agènciavolen fer arribar a la societat cata-lana el malestar del personal deterra de l'AEAT, els empleats pú-blics que naixen, malviuen i treba-llen a Catalunya. Per això, el 2 demaig va tenir lloc mitja jornada devaga per a tot el personal laboral,que va tenir un seguiment majori-tari.

A l'AEAT de Catalunya,per uns salaris dignes

OPINIÓ: Per la reincorporació dels acomiadats de Seat al juliol

Moisès Rial, CGT Pirelli, del gruppromotor de Sindicalistes per la

Sobirania

Recordo com un conegut sindi-calista del Metro, referint-me

al marc català de relacions laborals,m´expressava: "mira, el poder, commés a prop, millor, ni que sigui pertirar-li pedres”. Aquesta afirmacióconnecta amb la certesa que l´Estatespanyol en matèria laboral i elsseus agents còmplices, no ens ser-veixen al conjunt de treballadors itreballadores catalanes per resoldreels nostres reptes que en dotaria, encanvi, el marc propi. Amb aquesttindríem les eines amb base legal,econòmica i de gestió per crear unanova Seguretat Social catalana, po-tenciar convenis catalans, eradicarla precarietat i la desregulació, lasubcontractació abusiva, les deslo-calitzacions, l´accidentalitat labo-ral, mesures legislatives pròpies enseguretat i higiene al treball, modelde contractació, atur, invalideses,formació, model d´estat del benes-tar, FOGASA, prestacions socials,garantir salaris segons el cost realde la vida real (IPC català), etc.

D´aquí que, fugint de dogmatis-mes estèrils, unint voluntats trans-versals en pro a l'objectiu d´assolirel marc català de relacions laboralsper al nostre país, s´hagi formalit-zat Sindicalistes per la sobirania,que a partir d´un manifest inicial,sumen adhesions plurals de treba-lladors/es, de sindicalistes d´arreudels Països Catalans per assolirl’autogestió sociolaboral al nostrepaís, a través d´un marc propi derelacions laborals no subordinats ala ingerència en la nostra realitat inecessitats per part de l'Estat es-panyol.

Una autogestió laboral que al´Estatut del 30 de setembre apro-vat per prop del 90% del Parlamentreconeixia en l'artile 170.1 apartatA el marc català de relacions labo-rals, el qual, però, ha estat retallatunilateralment per les pressions del´alta burgesia catalana, que handesembocat en el pacte Mas-Zapa-tero de la Moncloa.

L´Estatut restant, a part de bonesparaules que sempre dependran dela voluntat de l'Estat (o sigui,nul·la), ja que les cúpules sindicalsde CCOO-UGT-CEOE-CEPYME,com en la darrera reforma de la se-guretat social, reben ara la benedic-ció del PSOE, com abans ho feia elPP, en la desregulació dels nostresdrets. Els poders fàctics, ho volentenir tot, "atado y bien atado".

Sindicalistes per la Sobiranianeix a l´empara de la PlataformaSobirania i Progrés.

Sindicalistesper laSobirania: pelmarc catalàde relacionslaborals

CGT denuncia un candidatde CCOO irregularitats en elvot a les eleccions a Correus

Denuncien l’Ajuntament deBarcelona per subcontractacióirregular a la Casa de l’Ardiaca

Xavi Rojals i Jordi Martí

Com cada any (des del 1886)

s'ha celebrat a molts llocs del

món la diada del Primer de

Maig, aquí cada cop més descafeina-

da per les organitzacions sindicals

presumptament majoritàries. Malgrat

tot, alguna cosa es mou en aquest

país i fa que no perdem (almenys del

tot) l'esperança.

La Confederació General del Tre-

ball va convocar en solitari o bé va

participar en diverses convocatòries

del sindicalisme i dels moviments al-

ternatius.

Al manifest redactat amb motiu del

Primer de Maig, la CGT recorda que

durant aquest passat any s'han apro-

vat diverses reformes laborals i

acords entre patronal i sindicats majo-

ritaris que aprofundeixen la deslocalit-

zació, la flexibilitat horària i salarial, la

mobilitat geogràfica i funcional.

Aquest Primer de Maig s'ha celebrat

en un context de destrucció del teixit

industrial del país, amb el tancament

o la reducció de plantilles de moltes

empreses d'aquest país (Seat, SAS-

Abrera, etc.), fortament contestat pel

sindicalisme combatiu.

A Barcelona, la CGT va convocar

una manifestació al matí que aplegà

unes 500 persones i que recorregué

part del centre de la ciutat, de la Via

Laietana baixant per les Rambles i fi-

nalitzant a la plaça Antonio López. La

Federació Local de Sindicats de Bar-

celona preparà la celebració de la

Diada del Primer de Maig amb tot un

seguit d'activitats (xerrades, cinefò-

rums, etc.) que es realitzaren als lo-

cals de Via Laietana els dies previs a

la mateixa.

A Tarragona la manifestació es

convocava sota el lema "Ni explotació

ni repressió ni destrucció del planeta.

Aturem el capitalisme", convocada

per tota una munió de col·lectius i or-

ganitzacions alternatives de les co-

marques tarragonines, sortint de la

Rambla Nova i aplegant unes 300

persones.

En el cas de Lleida, la manifestació

estava convocada per diverses orga-

nitzacions i col·lectius alternatius de

la ciutat. La manifestació sortí de la

plaça del Treball i finalitzà a la plaça

de Sant Joan, on es llegí un manifest

conjunt, finalitzant la jornada amb un

dinar popular per aquells que ho des-

itjaren. La manifestació aplegà unes

150 persones.

A Girona, la manifestació unitària

alternativa es convocà sota el lema

"Lluitem pels drets de la classe treba-

lladora i dels pobles", aplegant dife-

rents col·lectius, sindicats i organitza-

cions al marge dels sindicats

majoritaris, sortint de davant de Co-

rreus i aplegant unes 150 persones.

Al final de la manifestació s'ha llegit

un manifest unitari i les treballadores

de CLECE han llegit un escrit. També

s'ha llegit el manifest de la Campanya

per la Llibertat de la Núria Pòrtulas, i

un escrit de la delegació de sindicalis-

tes catalans a Palestina.

A banda dels actes convocats ex-

plícitament per la CGT, es van realit-

zar diversos actes al Principat amb

motiu d'aquesta diada. Destaquem el

cercavila i les xerrades realitzades a

Sabadell en preparació de la diada,

la manifestació explícitament llibertà-

ria que sortí al vespre dels jardinets

de Gràcia de Barcelona i que aplegà

un miler de persones; la manifestació

anticapitalista unitària que sota el

lema "Pels drets socials, contra la cri-

minalització dels moviments socials"

recollí experiències passades (mani-

festacions anticapitalistes, Mayday),

aplegant bona part de tot allò que és

mou a Barcelona en els últims anys i

que aplegà diversos milers de perso-

nes, participant a la mateixa diversos

col·lectius de treballadors d'empreses

en lluita (Seat, Sintel, Mercadona,

etc.). Al Prat de Llobregat es va realit-

zar una jornada que aplegà diversos

col·lectius de la ciutat i que inclogué

xerrades amb treballadors de diver-

ses empreses que estaven en conflic-

te, projeccions de cinema, dinar po-

pular, i manifestació sota el lema

"Treballadors, recuperem la conscièn-

cia, aturem els sindicats traïdors".

A València, a les 12.30h s’iniciava a

la plaça de Sant Agustí la marxa del

bloc de la Confederació General del

Treball. Més de 1.000 persones es

van manifestar aquest Primer de Maig

amb el lema "Organitza't i lluita pels

teus drets, Per a tots, tot". Altres pan-

cartes portaven missatges compro-

mesos amb la conservació del plane-

ta "Salvem el territori, salvem el

planeta" o amb la lluita obrera "Soli-

daritat i movbilització". En un ambient

festiu i combatiu, es van cridar con-

signes i es va cantar. La comitiva va

arribar al parterre on diverses sec-

cions sindicals van prendre la parau-

la, així com A.K., el treballador sene-

galès agredit en Gandia, i Antonio

Pérez-Collado, secretari general de

CGT-PV. L’acte va acabar el Camp de

Morvedre amb una festa i un concert.

A Castelló, davant la manifestació

cada any més decadent dels sindi-

cats majoritaris, unes 300 persones

convocades pel bloc anticapitalista,

format per sindicats, partits polítics i

col·lectius de joves, van realizar una

manifestació conjunta i alternativa a

l’“oficial”, amb un recorregut i lemes

diferents. Va acabar a l’olivera mil·le-

nària de l’av. Rei En Jaume. Els dife-

rents col·lectius convocants van llegir

un manifiest al·ludint als drets civils,

obrers i ciutadans que tant de temps

van costar d’conseguir i que a poc a

poc es van esfumant. Es va recordar

els màrtirs de Chicago i es va indicar

a tots els treballadors la necessitat

d’una lluita constant, declarant to l’any

com a 1 de Maig, davant la precarie-

tat i la gran sinistralitat laboral. Es pot

veure la manifestació en aquesta

adreça de l’emule:

http://youtube.com/watch?v=9Kon-

xeD7wAc

A les ciutats de Palma i Alacant, es

van celebrar altres manifestacions de

les respectives CGT, amb reivindica-

cions caire general i específic. En tots

dos casos, les manifestacions van su-

posar una forma més de marcar l’es-

pai del sindicalisme batiu, de l’anarco-

sindicalisme.

D’atra banda, a Alcoi i Múrcia, la

CGTdel Páis Valencià i Múrcia hi van

desenvolupar actes de trobada entre

la miltància i de persones del voltant

llibertri i revolucionari.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

CGT SURT AL CARRER EN LA DIADA DEL TREBALL PER FER FRONT A LA PRECARITZACIÓ DE LA VIDA

1 de Maig: organitza’t i lluitaTema del mes

Catalunya. Juny de 200712

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2007 13

> OPINIÓ

Manifest de la CGTde Catalunya pel 1rde maig del 2007

Està clar que els treballadors i treballa-dores de tots els sectors ens veiem sot-mesos contínuament a diferents agres-sions en forma de deslocalitzacions,expedients de regulació, privatitza-cions, subcontratas, tancaments d'em-preses, dobles escales salarials, preca-rietat, treball submergit, etc., etc.

A més, cal sumar-li les últimes refor-mes laborables, que ens ha deixat l'Es-tatut dels Treballadors gairebé sensedrets, i l'últim acord interconfederal pera la negociació col·lectiva, que ensdeixa els salaris per sota de l'IPC real iel qual ens aboca a més flexibilitat i perdescomptat major competitivitat. Totaixò amb el beneplàcit dels sindicats re-formistes, els quals l'única cosa que in-tenten aconseguir conjuntament amb lapatronal i el govern de torn és dividir ala classe treballadora perquè no donemuna resposta comuna i solidària, i aixírenunciar al que és nostre; millores sa-larials, laborals i socials.

Catalunya no és un oasi dintre d'a-questa realitat, a principis del 2005 esva signar un Acord Estratègic per a lainternacionalització, la qualitat de l'ocu-pació i la competitivitat econòmica ca-talana, signat per la CONC, UGT, Empre-saris i Tripartit, el qual està donant araels seus fruits, i fa menys d'un any sig-nen altre Acord Interprofessional de Ca-talunya. La traducció d'aquests dosacords és la següent: Deslocalitzacionsfinançades, major flexibilitat horària,major mobilitat funcional i geogràfica iregulació del salari variable.

A tot això des de CGT hem de donarresposta exigint i pressionant al governestatal i a l'autonòmic en l'aplicació demesures legals, socials i econòmiquesque eliminin totes aquestes injustíciesque han generat l'aplicació d'aquestsacords i Reformes Laborals. Lluitanttant en el carrer com en el nostre lloc detreball, duent sempre una acció sindicalde classe, autogestionaria, solidària icombativa, seguint la tradició de lapràctica anarcosindicalista, per aixòsom la CGT.

Hem de continuar amb la dinàmica defer negociacions trasparentes i poten-ciar mitjançant les assemblees la cons-cienciació, el suport mutu i la participa-ció decisòria dels treballadors itreballadores. Ser militant i defensar laidea.

Per un 1r de Maig solidari amb totesles empreses en lluita i en defensa del'ocupació i salari digne.

Tarragona

Alcoi

Alacant

Palma

Lleida Castelló

València Girona

Múrcia Barcelona

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTACronologiaFINS AL 15 DE MAIG

t

DILLUNS 16 D'ABRIL

VAGA DE 24 HORES a totes les filials

d'Atento a tot l'estat, convocada per la

CGT.

7A SETMANA SOLIDÀRIA a Reus.

Inauguració exposició "el soroll de la

Milpa, lluita i organització a Nicaragua,

El Salvador, Guatemala i Méxic", amb

espectacle de mim a l'IES Salvador Vi-

laseca.

DIMARTS 17 D'ABRIL

NOVA PROTESTA dels treballadors

de SAS Abrera contra el tancament de

la fàbrica, concentrant-se a les portes

de l'empresa EXEL DHL, proveïdora

de SEAT

DOS TREBALLADORS de Clariant al

Prat són acomiadats. Es dona el cas

que tots dos son membres de CGT.

Diada Internacional de Lluita Campe-

rola.

7A SETMANA SOLIDÀRIA a Reus.

Conferències "Reptes per al desenvo-

lupament a l'Àfrica subsahariana i les

responsabilitats europees" i "Chiapas,

un altra realitat", a l'IES Salvador Vila-

seca, amb cinefòrum. Presentacíó del

llibre "Un altre món" a càrrec d'Arcadi

Oliveres, a la Biblioteca Central Xavier

Amoròs.

DIMECRES 18 D'ABRIL

CURS D'ECONOMIA CRÍTICA a la

Universtitat Rovira i Virgili, organitzat

per la CGT de Tarragona i Nosaltres

Som: "La dinàmica actual del capitalis-

me".

7A SETMANA SOLIDÀRIA A REUS.Conte solidari "els drets humans al ca-

rrer" (a la Bibliteca Central Xavier Amo-

ròs) i cinefòrum "La pachamama és

nostra" amb presència de la directora,

a la Sala d'Actes del Centre de Lectu-

ra.

JORNADA SOBRE EL SÀHARA Oc-

cidental al Casal Blanco de Vinaixa (les

Garrigues).

DIJOUS 19 D'ABRIL

PACIFISTES I ANTIMILITARISTEStarragonins es concentraren a les por-

tes del 23è Congrés Internacional de

Balística celebrat a la ciutat.

7A SETMANA SOLIDÀRIA a Reus.

Cinefòrum "Las cartas de Alou" i con-

ferència "El repte de les migracions" a

càrrec d'Arcadi Oliveres a l'IES Salva-

dor Vilaseca, i presentació de la cin-

quena caravana d'observadors inter-

nacionals pels drets humans a

Oaxaca, a càrrec d'Eva Izquierdo i

Iñaki García, a l'Arxiu Històric Munici-

pal.

INAUGURACIÓ de l'exposició "Ramon

Barnils, un periodista de referència" a

la Casa de Cultura de Valls.

DIVENDRES 20 D'ABRIL

VINT TREBALLADORES de CLECE

de Girona es concentren a les portes

de l'ajuntament per reclamar un aug-

ment de sou.

JORNADES PER LA MEMÒRIA His-

tòrica de Bellcaire d'Urgell 2007. Pre-

sentació del llibre "La batalla del Segre

i la Noguera Pallaresa" a les sales de

l'ajuntament de Bellcaire d'Urgell.

PRESENTACIÓ DE L'INFORME i

passi del vídeo de la V Visita de la Co-

missió Civil Internacional pels Drets

Humans (CCIODH) a l'antiga capella

de la UB a la plaça Universitat.

INAUGURACIÓ DE LES JORNADESper la Cultura a càrrec del col·lectiu lli-

bertari de Sant Boi, amb la projecció

d'un documental sobre Ferrer i Guàrdia

i tertúlia posterior, a l'Ateneu de Sant

Boi.

7A SETMANA solidària de Reus. Con-

cert a càrrec d'Alluwa, a l'Orfeó Reu-

senc.

CONCERT DE SUPORT amb motiu

de l'aniversari del setmanari "La Direc-

ta", a la sala ocupada Bahia del barri

de Sants de Barcelona.

KAFETA + XERRADA "Desallotja-

ment Centre Juvenil Alternatiu Un-

domshouse de Copenhague", al cen-

tre social ocupat La Bankarrota de

Cornellà.

DISSABTE 21 D'ABRIL

MANIFESTACIÓ AL BARRI de la Bar-

celoneta de Barcelona, contra els nous

plans urbanístics planejats per l'ajunta-

ment.

PRESENTACIÓ de la Campanya Està

Tot Fatal al nou espai Zta Banzai de

Manresa.

DESALLOTJAMENT DEL CENTRESOCIAL ocupat "Els Tòxics" a Corne-

llà. Al vespre es celebrà una concentra-

ció solidària contra el desallotjament a

la plaça de l'ajuntament de Cornellà.

ASSEMBLEA GENERAL de la Plata-

forma en Defensa de l'Ebre al Teatre-

Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

JORNADES PER LA CULTURA a l'A-

teneu de Sant Boi. Presentació dels lli-

bres "La Internacional" i "La cultura

anarquista en Catalunya" a càrrec de

l'autor, Ferran Aisa.

7A SETMANA SOLIDÀRIA de Reus.

15è mercat solidari i mostra d'ONG's

"Correm per Bolívia" a la plaça Prim i

10è sopar solidari per al projecte "Se-

millita del Sol" a l'esglèsia de Sant Ber-

nat Calbó. Concert Ayatana & Abdelja-

lil Kodssi a la Sala Polivalent la Palma.

JORNADES PER LA MEMÒRIA His-

tòrica a Bellcaire d'Urgell 2007. Ruta

per algunes zones de la batalla del

Segre.

DIUMENGE 22 D'ABRIL

VISITA ASL ESCENARIS de la Guer-

ra Civil a les rodalies de Lleida. Orga-

nitzada per CGT i el Casal Indepen-

dentista Ocell Ngre.

FINALITZEN LES JORNADES per la

Cultura, organitzades pel col·lectiu lli-

bertari de la ciutat, amb la projecció del

vídeo "Vivir la Utopía" i tertúlia poste-

rior a l'Ateneu de Sant Boi.

OCUPACIÓ d'un nou centre social a

Cerdanyola del Vallès. (IU)

DILLUNS 23 D'ABRIL

CGT POSA PARADES DE LLIBRESa Reus i Tarragona.

CONCENTRACIÓ a les portes del

centre social ocupat Miles de Vivien-

das per evitar un eventual desallotja-

ment que, finalment, no es produí.

DIMECRES 25 D'ABRIL

CONCENTRACIÓ DE TREBALLA-DORS de SAS-Abrera a les portes del

torneig de tenis Open SEAT Godó de

Barcelona com a protesta pel tanca-

ment de l'empresa.

ASSEMBLEA-DEBAT "Com lluitem

contra la privatització?" als locals de la

CGT de Barcelona.

CURS D'ECONOMIA crítica a la Uni-

versitat Rovira i Virgili, organitzat per la

CGT de Tarragona i Nosaltres Som: "El

debat entorn de les alternatives".

LA COMPANYA LAURA RIERA es

traslladada al centre penitenciari

Brians de Sant Esteve Sesrovires.

JORNADES PER REPENSAR el nos-

tre model de consum a la Universitat

Rovira i Virgili: "Una altra manera de

menjar és possible". Organitzat per Ve-

terinaris Sense Fronteres.

RODA DE PREMSA sobre objecció

fiscal a la despesa militar al Casal Sa-

geta de Foc de Tarragona.

DIJOUS 26 D'ABRIL

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "Con-

trarevolució. Els fets de maig de 1937",

als locals de CGT de Barcelona.

INICI DE LES JORNADES d'aniversa-

ri del cso La Bankarrota de Cornellà,

amb diverses activitats festives, lúdi-

ques i reivindicatives. Duraran fins dis-

sabte 28.

ACTE SOBRE "la Otra Campaña" za-

patista a la Casa de la Solidaritat.

DIVENDRES 27 D'ABRIL

PROJECCIÓ CINEMATOGRÀFICA"Aigua Viva" i "Lágrimas Rotas" als lo-

cals de la CGT de Barcelona.

DISSABTE 28 D'ABRIL

CÀRREGA DELS MOSSOS d'Esqua-

dra contra els manifestants antitrans-

gènics que provaven de "rebre" un

conseller a Balaguer. Es va produí un

detingut (acusat d'atemptat a l'autori-

tat) i diversos contusionats.

NOVA OCUPACIÓ A TERRASSA, a la

plaça del dr. Robert.

DIUMENGE 29 D'ABRIL

JORNADES PER LA MEMÒRIA His-

tòrica de Bellcaire d'Urgell 2007. Ruta

per algunes zones de la Batalla del

Segre.

DIMARTS 1 DE MAIG

DIADA DEL PRIMER DE MAIG. La

CGT convocà manifestacions a Barce-

lona (Via Laietana) -amb la participació

d'unes 500 persones-, Tarragona (ma-

nifestació amb altres col·lectius a la Pl.

Imperial Tarraco, amb la participació

d'unes 300 persones), Lleida (Pl. del

Treball, amb la participació d'unes 150

persones) i Girona (davant Correus,

amb la participació d'unes 150 perso-

nes). Al vespre es realitzaren a Barce-

lona una manifestació de caire lliberta-

ri i una altra de caire anticapitalista.

DIJOUS 3 DE MAIG

TREBALLADORS DE SAS Abrera ta-

llen l'autovia A-2

PROJECCIÓ del documental "Earth-

lings" al Casal Popular Sageta de Foc

de Tarragona.

CONCENTRACIÓ contra el desallotja-

ment de "la Dinamo" a Barcelona.

DIVENDRES 4 DE MAIG

FESTES ALTERNATIVES DE LLEI-DA. Actes diversos el 4 i 5 de maig.

"70 ANYS DELS FETS DE MAIG".Jornades al Col·legi de Periodistes de

Barcelona: "La Guerra Cívil: 70 anys

d'història crítica" amb la presència dels

historiadors Reiner Torstoff, Just Cases

i Andy Durgan.

DESÈ ANIVERSARI de Can Vies (his-

tòric centre social ocupat del barri de

Sants de Barcelona). Xerrada ("10

anys d'ocupació al barri") a l'Espanya

Industrial i nit de cabaret.

A UN ANY de la repressió en Atenco

(Méxic), es realitzà un acte de protesta

a la rambla de Canaletes de BArcelo-

na.

DISSABTE 5 DE MAIG

"CONFLICTES SOCIALS A MÉXIC:Oaxaca i Chiapas", jornada a El Cògul

(Les Garrigues).

"70 ANYS DELS FETS DE MAIG".Jornades al Col·legi de Periodistes de

Barcelona: "Els fets de maig", amb la

presència dels historiadors Dolors

Marin, Flavio Guidi i Pepe Gutiérrez.

"Andreu Nin i la revolució espanyola",

amb la presència de Wilebaldo Solano

(ex-secretari general del POUM) i els

historiadors Pelai Pagès i Reiner Tors-

toff.

DESÈ ANIVERSARI DE CAN VIES.Diverses activitats lúdiques i reivindica-

tives a la plaça Màlaga del barri de

Sants.

ASSEMBLEES DE SOLES NOPODEM als diferents barris de Barce-

lona.

MANIFESTACIÓ EN DEFENSA del

cso Tòxics de Cornellà. Durant el con-

cert posterior al CSO La Bankarrota,

es produiren diverses identificacions i

càrregues per part dels mossos d'es-

quadra, produint-se 4 detencions, amb

càrrecs.

CONCENTRACIONS per un habitatge

digne arreu. A Tarragona, es convocà

davant del Palau Firal i de Congressos

amb motiu de la Fira Immobiliària

Costa Daurada.

DIUMENGE 6 DE MAIG

DESÈ ANIVERSARI de Can Vies. Ma-

rató de curts a la capella del centre so-

cial.

PARAULES PER LA PAU. Concentra-

ció contra la presència de vaixells de

guerra al port de Tarragona.

ASSEMBLEA UNITÀRIA de Soles No

Podem a la plaça del Sol de Barcelona.

"DEFENSEM ELS ESPAIS ALLIBE-RATS". Inici de la Quinzena per l'oku-

pació, organitzada per l'Assemblea

d'Okupes de Barcelona. Jornada infor-

mativa per l'okupació a Collsserola.

Davant l'estació de FFCC de les Pla-

nes.

MARXA DE 150 PERSONES de Cor-

bera a Camposines contra la construc-

ció d'un possible cementiri nuclear a

les comarques del sud de Tarragona.

DILLUNS 7 DE MAIG

QUINZENA PER L'OCUPACIÓ: Taller

de costura de codi obert a Miles de Vi-

viendas del barri de la Barceloneta de

Barcelona.

NOVA CONCENTRACIÓ a les portes

de Miles de Viviendas (Barcelona) per

tal d'evitar el seu desallotjament.

DESALLOTJAMENT D'UN ESPAIocupat al barri d'Hostafrancs. Els ocu-

pants denuncien que es tracta d'un

desallotjament ilegal sense denúncia

prèvia i amb greus irregularitats en el

procediment. (IU)

DIMARTS 8 DE MAIG

DESALLOTJAMENT DEL CSO La Di-

namo del barri de la Salut de Barcelo-

na.

DIMECRES 9 DE MAIG

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "Cròni-

ques del 6 i altres retalls de la clave-

guera policial" de David Fernàndez al

Centre de Lectura de Reus. Organitzat

per la CGT i el Casal Despertaferro.

CONTRA BOLONYA: Jornades d'Uni-

versitat Alternativa a les facultats bar-

celonines.

DIJOUS 10 DE MAIG

XERRADA "El moviment obrer: del

segle XIX a la globalització". A càrrec

d'Emili Cortavitarte, al Casal Popular

Sageta de Foc de Tarragona. Organit-

zada per la CGT.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "Joe

Hill: sindicalismo con banda sonora" a

la Llibreria 22 de Girona, amb presèn-

cia de l'autor, Carlus Jové.

CONCENTRACIÓ per la llibertat de la

Núria Pòrtulas davant la seu d'ICV de

Barcelona.

CONTRA BOLONYA: manifestació

d'estudiants en defensa de la universi-

tat pública a Barcelona.

CONCENTRACIÓ a les portes de la

sala Apolo contra l'homofòbia. En

aquesta sala tocava un músic de reg-

gae jamaicà conegut per haver escrit al

seu moment lletres on cridava a la vio-

lència contra els gais.

DIVENDRES 11 DE MAIG

"CERCAQUINTOS" pel barri de Sants

de Barcelona amb motiu del desè ani-

versari de Can Vies.

QUINZENA PER L'OCUPACIÓ: cafeta

especial al centre social ocupat Miles

de Vivendas de Barcelona.

PACIFISTES TARRAGONINS cele-

bren l'inici de la campanya electoral

enganxant cartells on recorden la pos-

sició favorable dels partits majoritaris a

la presència de vaixells de guerra al

port de la ciutat.

DISSABTE 12 DE MAIG

XERRADA "Llibertat Núria Pòrtulas",

al Casal Popular Sageta de Foc de Ta-

rragona.

DESÈ ANIVERSARI de Can Vies. Tor-

neig de fútbol i concert a la sala ocupa-

da Bahia.

QUINZENA PER L'OCUPACIÓ: cer-

cavila al barri de Gràcia de Barcelona i

menjador popular a la plaça de la Vi-

rreina.

CONCERT CONTRA LA MAT (Molt

Alta Tensió), a la Mirona de Salt.

CONCERT DE SUPORT A EN TONI(encausat de disturbis en una manifes-

tació contra el desallotjament del Forat

de la Vergonya de Barcelona). Al cen-

tre social ocupat La Papa del barri de

la Sagrera. (IU)

SOLES NO PODEM: jornada a la ram-

bla del Raval amb mercat d'intercanvi i

manifestació-cercavila posterior.

BRUTAL DETENCIÓ d'una noia de Te-

rrassa, participant activa als movi-

ments socials de la ciutat. La detinguda

denuncia maltractaments, de fet sortí

de comisaria amb collarí i la cara i els

braços plens de blaus i rascades. (IU)

DIUMENGE 13 DE MAIG

FINALITZEN ELS ACTES de celebra-

ció del desè aniversari del centre social

autogestionat Can Vies del barri de

Sants de Barcelona, amb una cronoes-

calada.

QUINZENA PER L'OCUPACIÓ: Mara-

tó de vídeos sobre ocupació a la sala

Bahia de Barcelona.

DILLUNS 14 DE MAIG

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "Joe

Hill: sindicalismo con banda sonora" a

càrrec de Carlus Jové a la Biblioteca

Pública de Palamós.

QUINZENA PER L'OCUPACIÓ: Taller

de costura de codi obert a Miles de Vi-

viendas.

UN FERIT DE BALA a Reus per part

d'agents de la policia municipal, estant

el noi ja detingut i estés a terra.

DIMARTS 15 DE MAIG

LA CGT DEL CAMP de Tarragona

condemna els fets de Reus de la pas-

sada matinada i dona suport a les mo-

bilitzacions dels amics i familiars del

ferit i dels detinguts.

PACIFISTES TARRAGONINS protes-

taren contra la presència d'una furgo-

neta de l'Armada a la ciutat.

nar al company Josep Lluís Facerías, al

passeig Verdum cantonada amb el carrer

Doctor Pi i Molist.

Barcelona, dissabte 2 de setembre

http://www.negrestempestes.org10h. Ruta de la guerrilla urbana a Barcelo-

na. Se sortirà des de la plaça de sants al

costat de l’estàtua del ciclista.

Ruta de França a Andorra,15 i 16 de setembre

Pas França-Andorra pel pas de la FontArgenta (pas dels Contrabandistes).Sortida: dia 15 Ax Les Termes (Ariege-

França)

Nit: Refugi Rhule

Arribada: dia 16 Soldeu el Tarter (Ando-

rra)

Si voleu venir: marxa-maquis@sindomi-

nio.net

Descobrint les trinxeres delfront anarquista al Pallars,23 Setembre

http://www.igualadallibertaria.tkDiumenge 23 de setembre a les 10 h a laPlaça Major de Vilanova de Meià. Sortida

organitzada per les companyes del ZTA

Banzai de Manresa i l’Ateneu Llibertari d’I-

gualada).

Sallent, dissabte 29 de setembre

10h. Trobada dels assistents més matiners

a la Sala Vilà i Valentí de Sallent. (carrer

Àngel Guimerà, 5). Exposició gràfica de la

història de la marxa dels maquis . Durant

tot el matí l’exposició romandrà oberta (fins

les 13:30 h.). Hi haurà passis de vídeos

biogràfics del companys que van donar la

seva vida lluitant per la llibertat.

Sortida a l’indret de Can Rocaus (base

dels maquis) per la dignificació de l’espai

que conserva la seva memòria.

14h. Dinar popular a l’envelat de Sallent.

Confirmar assistència.

17h. A la Sala Vilá i Valentí, pel·lícula Vivir

la Utopia.

18.30h. També a la Sala, xerrada col·loqui

“Marxa Homenatge als Maquis. Recupera-

ció popular de la memòria històrica” amb

Dolors Marín.

21h. Obertura de portes de l’envelat de

Sallent. Festa de cloenda: Rauxa, Ràbia

Possitiva, Inser Show (per confirmar) i Tu-

polev (per confirmar).

Sant Celoni, dissabte 5 de gener 2008

Al cementiri a les 12h, trobada en re-cord del company Quico Sabaté.

Per saber amb detall tots els actes (també

els d’última hora), adreces i horaris mireu

les dades més actualitzades a: www.sindo-

minio.net/marxa-maquis

també a www.alestrinx.tk

www.negrestempestes.org

http://www.igualadallibertaria.tk

i www.berguedallibertari.org

Per posar-vos en contacte: marxa-ma-

quis@sindominio.net

Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Juny de 200714 Catalunya. Juny de 2007 15

X Marxa-Homenatgeals Maquis, 2007

Vilanova i la Geltrú, 2 i 3 de juny

Dissabte 2 de juny, activitats a la "plaça

dels Maquis", projeccions, concerts, expo-

sició, recitals, contra-informació: "Home-

natge als lluitadors llibertaris".

Diumenge 3 de juny, projecció de pel·lícu-

les i documentals, taula rodona, xerrada

"Reflexions actuals al voltant del maquis".

Contacte: la_lluna_negra@hotmail.com

Bellver de Cerdanya, 14 i 15 de juliol

IV Ofensiva contra l’oblid. www.ales-trinx.tkOperació Reconquesta de la Memòria. Del

Maquis al MIL

Dissabte 14 de juliol a l’Alberg “LaBruna”.11h. Xerrada-col·loqui sobre les resistèn-

cies llibertàries des de 1939 i fins l’actuali-

tat a càrrec de les historiadores i membres

de la Marxa-Homenatge als Maquis: Do-

lors Marín, Joan Martínez i Josep Cara.

14h. Dinar

16h. Cinefòrum amb la projecció de “El

MIL” (55 m, Suïssa, 2006) de Martina

Loher Rodríguez, i l’exmembre del Movi-

miento Ibérico de Liberación (MIL) Jordi

Solé Sugrañes.

20.30h. Sopar.

22h - 24h. Concert amb Akapela Punk.

Diumenge 15 de juliol8h. Esmorzar

9h. Ruta comentada a una Base Guerrilla.

Des de Mas Tartàs (Palau de Cerdanya)

fins a la Molina (Uns 8 km amb opció de 6

km.). Retorn punt de partida amb cotxe.

Dinar, sopar i dormir i esmorzar de diu-

menge (30 euros). Places Limitades. Més

informació: alestrinx@nodo50.org

Betga, dissabte 21 juliolwww.berguedallibertari.org8h. Caminada comentada per les bases

guerrilleres properes als canals de Sant

Miquel (es sortirà des del Pont de Pedret).

13.30h. A la carretera vella de Vilada: Ho-

menatge a Joan Vilella, Josep Puertas i

Josep Bertobillo.

18h. Xerrada-homenatge a l’Ateneu Co-

lumna Terra i Llibertat als resistents lliber-

taris de l’Alt Llobregat, en especial als

grups de Marcel·lí Massana i Ramon Vila

Capdevila, amb la participació al col·loqui

d’antics companys i amics d’aquest dos

guerrillers llibertaris berguedans.

Barcelona, dijous 30 d’agostA les 20h. Trobada al lloc on van assassi-

continua a la pàgina 15 >

> ve de la pàgina 14

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 200716

KRAX

Del 25 al 28 d'abril, es van

desenvolupar a Barcelona

unes Jornades de creativi-

tat social en conflictes urbans, or-

ganitzades per KRAX, un projecte

que investiga i connecta la creativi-

tat social present en conflictes ur-

banístics a nivell local, en la ciutat

de Barcelona, i a nivell internacio-

nal. És una reflexió sobre com la

planificació urbana genera asinto-

nies urbanes perquè obeeix massa

vegades a una perspectiva econò-

mica deixant de banda l'aspecte

social.

Davant la impossibilitat d'interve-

nir en la construcció de l'espai, els

ciutadans obren nous canals parti-

cipatius a través de les seves prò-

pies iniciatives. KRAX actua sobre

aquesta creativitat mitjançant la re-

copilació i difusió d'experiències

potents que provenen de lluites i

pràctiques participatives.

Per creativitat social s’entén tota

aquella energia, idees i experièn-

cies quotidianes que sorgeixen

dels ciutadans. La creativitat social

visibiliza el conflicte, reforçant el

sentiment de pertinença a una co-

munitat i possibilitant la creació

d'alternatives viables. Per això,

considerem que és necessari valo-

rar i donar suport aquestes iniciati-

ves, confirmant el seu rol dintre del

procés de transformació/construc-

ció de la ciutat.

Les Jornades KRAX van ser una

primera trobada d'iniciatives acti-

ves en barris de diferents ciutats

que travessen canvis urbanístics.

Ens vam centrar en tres conflictes

urbans de Barcelona i en les seves

respostes creatives (Plaça Les-

seps, Barceloneta i Raval), i vam

convidar a grups similars actius en

altres ciutats (Sevilla, Tòquio, Brus-

sel·les, Mostar, Londres, Caracas,

Màlaga, Buenos Aires...). Totes

aquestes iniciatives aprenen de les

seves diferents formes de reflexió,

organització i acció. La trobada és

un intercanvi i diàleg sobre la im-

portància i la necessitat de la crea-

tivitat social en els processos de

transformació en la ciutat.

El programa de les Jornades

KRAX va consistir en debats, ta-

llers, presentacions de les iniciati-

ves convidades, visites guiades en

els barris i trobades amb les inicia-

tives locals i un Centre de Docu-

mentació (la Zona KRAX) amb el

material compilat durant la investi-

gació.

Les visites guiades a barris en

conflicte van recórrer tres zones de

la ciutat.

El 26 d’abril, es va visitar el

Raval, situat al nucli històric. Pro-

gressivament, la seva fesomia està

canviant: el pròxim pas de l'Admi-

nistració és la imposició d'altre

hotel de luxe, una Filmoteca i una

gran avinguda. Des de fa 10 anys,

les pràctiques especulatives que

responen a un model de ciutat

estan alterant l'estructura social del

barri i incidint agressivament en la

vida quotidiana del veí.

El 27 d’abril es va visitar la Bar-

celoneta, un barri mariner i popular

fundat en 1753. Al 2006 es presen-

ta un pla de reforma que preveu la

instal·lació d'ascensors en edificis

centenaris. Només amb la confor-

mitat del 50%+1 dels propietaris

d'una finca, les obres es podran

portar a terme. Conflictes veïnals,

incertesa i sospites especulatives

s'uneixen a multitud de dubtes

sobre com i de quina manera es

desenvoluparà una “reforma” en el

disseny de l qual els veïns encara

no han tingut veu.

El 28 d'abril va ser el torn de la

plaça Lesseps, fins a ara una plaça

intransitable. En 2002, l'Ajuntament

va presentar un Pla de Rehabilita-

ció tancat als veïns. L'oposició al

projecte va ser immediata. Després

de diverses protestes es va obrir

un diàleg amb l'Ajuntament, formu-

lant un nou projecte amb la implica-

ció d'un grup de tècnics. Actual-

ment els veïns vigilen el

compliment dels pactes.

Informació: krax@citymined.org

i http://krax.citymined.org/jornadas

Trobadad'investigadors delMoviment Llibertaria València

Secretaria de Formació del ComitèConfederal de CGT

La Confederació General del Treball

(CGT) i la Fundació Salvador Seguí (FSS)

organitzen a València, del 29 de juny al 1

de juliol de 2007, una Trobada d'investiga-

dors del Moviment Llibertari per parlar

sobre Història i Memòria de la Revolució

Llibertària. Les sessions tindran lloc al

Col·legi Major Rector Peset (Universitat de

València) situat a la plaça del Forn de Sant

Nicolau 4, 46001 València.

Metodologia de treball

Les Jornades es desenvoluparan per tau-

les temàtiques de discussió on cada po-

nent presentarà el seu treball que serà de-

batut entre els assistents. Cada taula serà

moderada per un dels participants que

després d'una breu presentació donarà

pas a les intervencions dels ponents,

aquests tindran 10 minuts per a explicar la

seva argumentació, ja que el que es pre-

tén és potenciar el debat entre estudiosos

del Moviment Llibertari, i es provoqui una

discussió animosa, que enriqueixi a parti-

cipants i assistents.

Sessions

Divendres 29 juny (17h)Mesa 1: Cap a una definició de la memò-

ria històrica: Metodologia i problemes.

Mesa 2: Qui fa la memòria històrica? Pro-

tagonistes, investigadors, associacions.

Divendres 29 juny (20.30h) Recital de poemes de JesúsLizano

Dissabte 30 juny (10.30h)Mesa 3: Memòria històrica i revolució: Va

haver-hi una revolució llibertària? Aquí es

repassarien des dels tòpics, anacronis-

mes, romanticismes, etc. fins a la possibili-

tat d'enquadrar les diferents concepcions

revolucionàries.

Dissabte 30 juny (17h)Mesa 4: Memòria històrica i revolució:

estat actual de les investigacions (I). Espai

per a presentar els últims treballs o les in-

vestigacions en curs.

Dissabte 30 de juny (20.30h)Pel·lícula de José Mª Nunes.

Diumenge 1 de juliol (11h)Mesa 4: Memòria històrica i revolució:

estat actual de les investigacions (II).

Paral·lelament a les Jornades hi haurà

una exposició de documentació sobre la

Memòria de la Revolució (amb materials

de la FSS), servei de llibreria i per les nits

tindran lloc dues sessions lúdiques: Una

pel·lícula del realitzador José María Nunes

i un recital del poeta Jesús Lizano.

Per a contactar utilitzar el següent correu

electrònic: Rafael.Maestre@uv.es

Hi ha un web amb abundant informació:

www.memorialibertaria.org

Jornades de creativitaten conflictes urbans

Jornades per revolucionar la societat a Ruesta, del 19 al 22 de juliol

Secretaria d'Acció Social delComitè Confederal

Amb aquestes Jornades, coordi-

nades per la Secretaria d'Acció

Social del Comitè Confederal, la

CGT pretén realitzar una trobada

de militants de diferents movi-

ments socials, amb la finalitat de

debatre i aprendre col·lectivament

sobre el caràcter transformador i

revolucionari de l'acció sindical i

social en el món actual, posant en

pràctica mitjos i metodologies per

a la intervenció i la lluita pels drets

socials, al mateix temps que s'o-

ferix un espai obert i a l'aire lliure

per a l'expressió cultural alternati-

va. Aquest any no s'organitza la

trobada Tinto de Verano, i aques-

tes jornades passarien a omplir el

seu espai.

Objectius:

Reflexionar i debatresobre el ca-

ràcter transformador i revolucio-

nari dels moviments socials ac-

tuals, atenent als següents eixos

(entre parentesi els encarregats

de la coordinació dels eixos):

-Lluites de les persones immi-

grants (Àrea Confederal d'Immi-

gració)

-Lluites per una vivenda digna i

per la defensa del territori (Bala-

dre i CGT)

-Lluites antimilitaristes (Secretaria

Acció Social CGT)

-Lluites feministes: dependència i

cures (Secretaria de la Dona

CGT)

-Lluites sindicals contra la preca-

rietat i les privatitzaciuons (Secre-

taria Acció Sindical CGT)

-Economia social (Xarxa d'Eco-

nomia Solidaria)

-Zapatisme i Democràcia Directa

(Comissió Confederal Solidaritat

Chiapas CGT)

Posar en pràctica mitjans i meto-

dologies per a la intervenció so-

cial, seguint els següents eixos

metodològics:

-Comunicació i informació crítica

(Gabinet de Premsa CGT)

-Creació i denúncia (Secretaria

Acció Social CGT)

-Dinamitzar, desobeir i participar

(Secretaria Formació CGT)

-Acció Directa en acció

Oferir espais i temps per a l'ex-

pressió cultural alternativa: teatre,

música, exposició, marató docu-

mental,...

Seguint els tres objectius as-

senyalats, hi haurà tres tipus d'ac-

tivitats: seminaris, tallers i actes

culturals.

Es desenvoluparan diferents

seminaris de debat pels matins,

dijous, divendres i dissabte, de 2

a 4 hores de durada; tallers pràc-

tics i participatius per la tarda, di-

jous, divendres i dissabte, de 2 a

4 hores de durada; i activitats cre-

atives i culturals a la posta del sol,

tenint com fons el paisatge del

Prepirineu que ens oferix el poble

en rehabilitació de Ruesta, cedit a

la CGT. El diumenge a mig matí hi

haurà una sessió plenària per

posar en comú allò tractat a ta-

llers i seminaris, i fer una avalua-

ció general de les jornades.

Logística

L’hostatgeria de Ruesta s'enca-

rregarà d'esmorzars, dinars i so-

pars, així com de l'abastiment

d'aigua potable. S'intentarà tenir

servei de guarderia.

Per a l'organització de les Jor-

nades: sp-a.social@cgt.es

Per a inscriure's: jornadasrues-

ta@cgt.org.es

Els preus per a les Jornades

(pensió completa en camping)

són de 70 euros els 4 dies, i de 45

euros el cap de setmana. Els me-

nors de 4 anys, gratis; i els de 4 a

12 anys, 30 euros els 4 dies, i 20

euros el cap de setmana.

Catalunya. Juny de 2007 17

SENSE FRONTERESEls carrers de París van acollir la manifestacióroja i negra després d’organitzar les JornadesInternacionals del Sindicalisme Llibertari

Sarkozy significael retorn d’unadreta intolerant,dèspota i classista

Araceli Prieto, FL de CGT deSabadell

Els darrers 28,29 i 30 d’abriles van celebrar a París lesconferències sindicals inter-

nacionals convocades per la CNT-França. A aquestes jornades, quevan culminar a la manifestació del1r de Maig, hi van participar dele-gacions d’Àfrica, Amèrica, Ocea-nia i Europa, amb un conjunt d’u-nes 250 persones. Entre lesorganitzacions assistents s’hi tro-bava la CGT, amb delegacions d’a-rreu de l’estat, concretament deBurgos, Vigo, Madrid, Saragossa iSabadell.

Les jornades, que estaven estruc-turades en diferents franges horà-ries i en debats tan temàtics comsectorials, van suposar un ric inter-canvi d’experiències i el coneixe-ment d’altres realitats, com les afri-canes.

Així, es va discutir sobre temestan diversos com la precarietat, lallibertat sindical, l’imperialisme, lasituació de la dona, etc., i a nivellsectorial hi va haver reunions de

sectors com l’educació, la sanitat,la construcció i el metall-automo-ció, constatant-se grans diferènciesentre països, però a la vegada lamateixa voluntat de les patronals idels estats d’anar privatitzant iprecaritzant les condicions de tre-ball arreu del món.

A més d’aquests debats i altresactivitat lúdiques, com els concertsrealitzats a la seu de Vignoles,entre els quals destacarem l’ofertpel “Coro revolucionario” de Vigo,s’ha de destacar el míting interna-cional que es va realitzar el dilluns30 a la plaça Reunion.

Respecte al 1r de Maig, les dife-rents delegacions internacionalsassistents es van afegir a la mani-festació del 1r de Maig, convocadaa les 11h a la plaça de Fêtes, d’onacostuma a sortir el bloc llibertari aParis, estimant-se la participació albloc de la CNT en unes 6.000 per-sones. Aquesta manifestació, a di-ferència del que passa a l’Estat es-panyol, és conjunta a París,formant-se diferents blocs organit-zatius que segueixen un mateix re-corregut.

Respecte als possibles resultatspràctics d’aquestes jornades,aquests es van concretar en la pro-posta d’elaboració de campanyesconjuntes a nivell europeu ( la pri-mera seria contra les ETT) i la cre-ació d’una pàgina web on partici-parien les diferents organitzacionsassistents. A aquesta web es penja-rien informacions tan laborals comsocials de la situació de cada estat,permetent si fos necessari la coor-dinació per realitzar campanyes desolidaritat i sensibilització al nos-tre, perquè no hi torni a haver des-coneixement davant fets com elsque van succeir a Guinea, on algener es va convocar una vaga ge-neral i hi van haver més de 100morts. Tots els materials de la pàgi-na web estarien disponibles enfrancès, anglès i espanyol, les tresllengües d’ús habitual a la trobada.

Per acabar, només assenyalar lanecessitat de repetir experiènciescom aquesta que reforcen llaçosamb altres organitzacions interna-cionals, així com l’esperit interna-cionalista que ha de ser semprepresent a la nostra organització.

Un 1r de maigsindical i llibertari aParís amb la CNT-F

Confederation Nationale duTravail (CNT-F) www.cnt-f.org

E l resultat de les eleccions pre-sidencials franceses inevita-

blement ens afectarà en les nostrescondicions de vida, de treball i delluita.

Al final va vèncer el candidat dela dreta, qui en particular va saberrecuperar i integrar en el seu dis-curs programàtic les fastigosesidees de la ultradreta. Aquesteseleccions representen una veritable"dretanització" de la vida política ide la societat francesa, per la sevabase electoral com pels temes trac-tats i els projectes sustentats. En-front d'això, l'esquerra és molt in-capaç de proposar qualsevol tipusd'alternativa en els plànols polític,social i econòmic.

Per això, és molt decepcionantque tants assalariats i tanta gent deles classes populars hagin donat elseu sufragi a un candidat que, peril·lusions, demagògia o confusió, asemblar a les i els qui són víctimesde la inseguretat social, com unhome providencial que dóna res-postes i solucions als seus proble-mes diaris i a la seva inquietud pelfutur.

No obstant això, els assalariats,les classes populars, no poden es-perar res d'aquest nou president idel seu programa! Ja en el seu pri-mer discurs, el futur president varecordar les idees que funden elseu projecte de societat: treball, au-toritat, moral, mèrit, identitat na-cional… Altres tants valors que escombinaran amb els interessos deles classes dirigents i que detentenel poder econòmic, i amb un pro-jecte de societat reaccionari i na-cionalista.

Inevitablement, les desigualtatsseguiran accentuant-se, es desen-voluparà la precarietat, s'acceleraràel desmantellament dels serveispúblics i de la protecció social, re-forçarà la seva pressió el moralis-

me amb disfressa religiosa sobre lasocietat, s'ampliarà la repressió ennom de la seguretat, de la qual elsimmigrants amb o sense papers enseran les primeres víctimes.

Totes aquestes lògiques repressi-ves s'articularan en particular ambmesures molt concretes que espoden aplicar molt ràpidament sino ens hi oposem: qüestionamentdel codi del treball, atacs contra eldret de vaga i en particular amb elcompliment del servei mínim enels transports, aplicació d'una reta-llada fiscal per afavorir els mésrics… I moltes altres mesures queperjudicaran els assalariats i lesclasses populars consolidantaquesta societat capitalista basadaen les desigualtats.

Abans la ràbia en lalluita que la resignació!

De cara a aquesta situació, sabemque únicament la construcció d'unarelació de força en el plànol socialpot canviar les coses i evitar queFrança conegui la mateixa sort ul-traliberal que l'Anglaterra delsanys 1980 sota el govern de Mar-garet Thatcher.

Cal trencar amb la timidesamassa vegades habitual després deles eleccions presidencials, orga-nitzar-se usant la manifestació, lavaga i l'ocupació per a bloquejar lamàquina d'apiconar liberal i repres-siva que s'acosta, defensar el quequeda dels serveis públics i del sis-tema de protecció social i així pot-ser tornar a trobar el camí de lesconquestes socials.

Hem de comptar només amb no-saltres mateixos i amb les nostreslluites, diàries, en els nostres barrisi llocs de treball, perquè emergeixiun moviment social autònom, soli-dari i emancipador amb altres lògi-ques i altre projecte de societat.S'està endurint la dreta, endurimles nostres lluites! El compte enre-re ha començat!

Eleccions a l’Estat francès:la CNT francesa davant elnou govern Sarkozy

L’1 de Maig llibertari va recordar la companya de la CGT de Terrassa Laura Riera pels carrers de París.

SOCIALLes mobilitzcions d’Estatotfatal han deixat clarque, més enllà d’organitzacions, els movimentssocials sense direcció apleguen les lluites populars

Mariona Parra i Casanova

E scric aquest article a l’e-quador de la campanyaelectoral de les eleccions

municipals del 27 de maig. A totsels pobles es respira un alè d’aixòque anomenen la festa de la demo-cràcia. A tot arreu és ple de cartellsamb els missatges més diversosperò que cap d’ells ens diuen gaireres, pamflets a tot color, pancartespenjades a totes bandes, promesesque de ben segur no es compliran itambé evidentment candidats desomriure profident disposats a ferel que calgui a la recerca del vot....

I és d’això precisament sobre elque voldria que es dirigissin aques-tes línies: sobre la democràcia.

Vivim en un estat democràticque aplica la llei antiterrorista.Aquesta llei franquista, ens privadels drets més elementals com aciutadans. Permet que estiguemdies i dies incomunicats en mansde la policia, sense la presènciad’un advocat, sense cap comunica-ció amb els familiars i amics isense les mínimes condicions quegaranteixin la nostra integritat físi-ca i moral. La llei antiterrorista estàpensada sobretot per aplicar-la aEuskadi però un cop feta, per quèno aplicar-la als independentistescatalans? Per què no l’apliquemtambé als musulmans? Per què nol’apliquem també als anarquistes?La llei antiterrorista, vull recordarque va ser votada pels dos partitsmajoritaris catalans i que ha estataplicada sense cap problema pelpartit que dirigeix la Conselleriad’Interior...

Vivim en un estat democràtic enel qual no existeix la presumpciód’innocència per tothom. Fa unsanys amb l’agressió militar del’Afganistan primer i després ambla de l’Iraq vam acabar acceptantcom a natural el terme guerra pre-ventiva. Resulta que pels estats de-mocràtics és totalment lícit arras-sar un país (amb la seva gent, ambels seus recursos i amb les sevesesperances i els seus somnis)només per si de cas, només com aadvertiment,... Però és que la cosano s’acaba amb la guerra preventi-va. També trobem la mar de naturalla presó preventiva (que a l’estatespanyol es pot allargar fins alsquatre anys) i últimament també ladetenció preventiva. Aplicant la lò-gica de la detenció preventiva cadaciutadà és potencialment sospitósde cometre en un futur qualsevol

dels delictes que ens puguem ima-ginar. I per tant, per tal de defensarla nostra democràcia qualsevol ciu-tadà ha de poder ser detingutnomés per si de cas. (Quina casua-litat que sí que s’apliqui la pre-sumpció d’innocència a aquellsfeixistes als quals els van requisarfins i tot una pistola i que, en canvi,continuen al carrer com si res,...).

Vivim en un estat democràtic enel qual no es respecten unes ideo-logies determinades. Últimamenthem anat veient com sobretot apartir dels mitjans de comunicaciós’està incidint reiteradament ambrelacionar anarquisme amb delin-qüència, il·legalitat, marginalitat,...En aquest sentit, primer de tot es famostra d’una gran desmemòriahistòrica. Com n’és de fàcil oblidarquè va representar l’anarquismeels anys 30 a Catalunya, com n’ésde fàcil enterrar, el sacrifici i l’es-forç de molts homes i dones quevan lluitar per una societat mésjusta i que van pagar un preu moltalt per fer-ho. Però a més, és senzi-

llament una actitud antidemocràti-ca i fins i tot feixista pensar quenomés hem de permetre aquellespropostes que no qüestionen el sis-tema establert. I en canvi, per lamateixa regla de tres hem d’elimi-nar aquelles ideologies que no s’a-deqüen al sistema vigent.

El dia 7 de febrer a la matinada,els Mossos d’Esquadra van entrara la casa on viu la Nuri Pórtulas aGirona i se la van emportar detin-guda en aplicació de la llei antite-rrorista. La Nuri va passar tres diesen una comissaria de Barcelona i eldia 10 va ser traslladada a Madridon després de declarar uns minutsdavant del jutge va ser traslladada ala presó de Soto del Real (Madrid)on continua empresonada.

Fins el dia 10 de maig passat, elsMossos d’Esquadra han estat in-vestigant i aportant proves davantel jutge per tal de justificar la de-tenció de la Nuri. Finalment aras’ha obert el secret de sumari i hempogut saber quines acusacions i enbase a quines proves la tenen se-

grestada.L’acusació es basa sobretot (i

així ho especifica reiteradamentl’informe aportat pels mossos) enel fet que la Nuri és una noia anti-sistema. Però aprofundim un xicmés,...

Resulta que la Nuri, a part de seruna noia antisistema que ja és prougros, ha estudiat un mòdul de graumitjà de química. Això, segons lapolicia, la converteix en sospitosaperquè gràcies a la seva formacióés capaç de fabricar explosius. Pertant, que tremolin els químics per-què han entrat directament a la llis-ta d’organitzacions terroristes a ni-vell internacional.

Resulta que la Nuri a casa sevahi tenia material del tot perillós. Lapolicia va incautar a l’escorcoll decasa dels seus pares un parell decd’s de Bob Marley, uns adhesiusde contingut anarquista i un vídeosobre els fets de Gènova i de Seat-tle,... ai, si! M’ho deixava: i unesinstruccions en un disquet de faanys i en portuguès de com fabri-car un còctel molotov,...

Resulta també que la Nuri ésamiga d’en Juan Surroche, un noide Sarrià que està pres a Itàlia. LaNuri va iniciar una campanya desuport amb en Juan, i ja se sap quelluitar en favor de les persones pre-ses no és una actitud políticamentcorrecta: a les persones preses seles tanca per suprimir-les del ca-rrer, per oblidar-les, per fer-les ca-llar,... i la Nuri va cometre l’errorde creure en la solidaritat.

Aquestes són bàsicament lesacusacions que aporten els Mossosd’Esquadra per tal de justificar ladetenció i l’empresonament de laNuri.

I a partir d’aquí inevitablementhem de plantejar-nos: fins quan ac-ceptarem un sistema democràticque promou la cultura de la sub-missió i del pensament únic? Finsquan seguirem callats mentre se’nsvan trepitjant els drets en nomd’una seguretat feta a la seva mida?Com és possible que no reaccio-nem davant un atac als principisdemocràtics més elementals? Compodem continuar mantenint unallei com l’antiterrorista que ha su-posat en el pitjor dels casos l’apli-cació de tortures i en el millor lavulneració de drets bàsics? Enquina societat ens estem convertintquan exigim que determinada gentdemostri que és innocent?

...això sí, el dia 27 de maig cele-brem a casa nostra la gran festa dela democràcia,...

La lluita per lamemòria històricai acabar amb elssímbols feixistes

La gran festa de lademocràcia

Notícies ala premsa ocom es podendir les cosesalt i clar

Toni Álvarez

Hi ha notícies de premsa quecauen pel seu propi pes, pel

seu propi contingut o titular. Hi haescrits en titulars que ens sorpreneni d’altres que només llegir-los jasabem de què ens informaran. Així,malament pot acabar una que portiper titular “La Armada inicia esteverano la compra de sus 24 prime-ros misiles Tomahawk por 72 mi-llones”, d’euros afegeixo jo..

Aquest titular de “El País” des-crivia a les seves línies internescom “La adquisición del Toma-hawk supondrá un salto cualitativopara la Armada española” i que espodran fer servir “sin necesidad dearriesgar a sus pilotos desde la se-guridad de un barco o un submari-no situado lejos del alcance de unaeventual represalia.”

No només no es posarà en perillcap baixa militar pàtria, sinó que amés, aquests míssils estan prepa-rats per possibles errades ja que, espoden “reprogramar en vuelo o ele-gir entre 15 blancos alternativos”.Poc deu importar als militars es-panyols el que “la selección deblancos estará en manos de EEUU” tot i que “España quiere con-tar con un listado de blancos, almargen de los facilitados por EEUU (...) aunque se perdiera en pre-cisión.” Com que no arriscarem alsnostres pilots i estarem lluny dequalsevol represàlia...

Aquesta notícia va ser la celebra-ció del passat Dia Mundial d’Ob-jecció de Consciència per part delgovern socialista, és la descripciómilitarista del ‘talante’ del presi-dent Zapatero: la constatació del’obvietat que tothom pot ser ene-mic mentre ho sigui dels EUA, queels míssils són de sucre i que elsdanys colaterals, si ho són en mis-sions de pau, són baixes insurgents,talibans o terroristes. Si ens empas-se les mentides que ens passen aprop, les que succeeixen a 3.000quilometres....

De totes formes, tal i com acaba-va la notícia al·ludida "cualquierposible agresor debe ser plenamen-te consciente de que España cuentacon una capacidad militar tal quelos riesgos que conllevaría iniciarun conflicto sobrepasan con crecescualquier posible beneficio".

Alt i clar.

Catalunya. Juny de 200718

BALA PERDUDA

Catalunya. Juny de 2007 19

Assemblea de Joves de Lleida iConfederació General delTreball Ponent

Des del 17 de maig fins al20 de maig, tres joves quedonen suport a la campan-

ya ciutadana contra els monumentsfranquistes de Lleida es van penjara la façana de l'edifici dels sindi-cats a Lleida, des del local de laCGT. Els joves havien de complirun arrest durant aquests dies peruna falta de “deslluïment de bénsimmobles”, per unes pintades fetesel 20 de novembre de 2005, a tra-vés de les quals reivindicaven la re-tirada del monòlit franquista. Unmonòlit que homenatja el feixismeno pot deslluir perquè no ha lluïtmai.

Durant aquests quatre dies, elstres joves havien de restar tancatsles 24 hores del dia, i van decidirfer-ho a la seu de la CGT de Llei-da, sense poder-ne sortir en capcas. Condemnes com aquestes nofan sinó refermar la política de cri-minalització que s’està duent aterme des del govern tripartit de laPaeria, que s’autoanomena d’es-querres.

Amb aquesta acció pretenien de-nunciar d’una banda la persecucióque s’està fent dels diferentscol·lectius socials de la ciutat i l’a-

plicació de mesures clarament des-proporcionades amb l’objectiu decriminalitzar aquells col·lectius ipersones descontentes i crítiquesamb l’actual política municipal.

I de l’altra la passivitat de l’ajun-tament pel que fa a potenciar lamemòria històrica a la nostra ciu-tat, ja que els carrers resten plensde noms de persones vinculades alrègim franquista sense que el tri-partit municipal hagi pres cap me-sura per retirar-los.

En aquest sentit s'exigeix:-La retirada immediata de la

simbologia franquista dels nostrescarrers.

-Que en el seu lloc s’homenatgiles persones de la nostra ciutat vin-culades a la lluita per la democrà-cia, la justícia social i la llibertatdel nostre país.

-L’enderroc del monòlit fran-quista de la plaça Cervantes, ja queentenem que seva presència és unafalta de respecte per a tots aquellspresos republicans que van serobligats a erigir aquest monumentsamb el seu patiment per “ gloria alos caidos por dios y por España”.

Així doncs, les nostres organit-zacions estan fermament compro-meses en la recuperació de la me-mòria històrica com a einaimprescindible per la recuperaciódels ideals de llibertat i fraternitatque els nostres avis i avies van de-fensar en la guerra civil per aexemple de tothom. I creiem ne-cessari no oblidar el que va signifi-car la defensa de les llibertats da-vant del feixisme que portà al’exili, la mort i la presó a molts ca-talans i catalanes i ens neguem al’oblit i el perdó sense justícia.

Penjats a la CGT de Lleidacontra els símbols feixistes

SOCIAL

Punxa’m però ala panxa no!

Josep Cara Rincón (Berga)

L’altre dia van reduir un malaltmental a base de cinc trets. Poc

després, un detingut queia per la fi-nestreta del cotxe patrulla a l’estilde Mort accidental d'un anarquista.A les darreres manifestacions, en-cerclen els ciutadans que hi partici-pen i els burxen entre altes cosesamb unes eines que es diuen ‘kubo-tans’. A les Corts, et foten ben ca-lent i gratis. Amnistia Internacionalemet enguany un informe en què,com sempre, els maltractaments iels abusos a comissaries i presonsde l’Estat que ens sotmet són habi-tuals. Aquests senyors que fanaquestes coses tan terribles estanenfadats pel que segons ells és unlinxament mediàtic. Pobretes i po-brets Mossos d’Esquadra, amb “lobons” que són! Justament l’altredia em van jutjar per injúries contraaquests senyorets uniformats. I ésque resulta que vaig coincidir ambunes opinions que afirmaven queels mossos són “persones sense es-crúpols amb ganes d'obeir ordres” ique practiquen un “corporativismei encobriment de qualsevol abús depoder dels companys” i que per ferde mosso cal tenir “il·lusió i entre-ga per reprimir immigrants, prosti-tutes, dissidents i tota persona incí-nica” i que a canvi de tot plegatreben “un bon sou per tota la vida,impunitat davant la “justícia”, pos-sibilitat de practicar amb un ampliventall d'armes, la possibilitat deservir el sistema i perpetuar-lo”.Sóc un pocavergonya, sí. Mira quedir aquestes bestieses.

En fí, ahir no vaig votar i esticmolt content de no haver-ho fet. Defet, ahir va ser un dels pocs dies al’any que no vaig fer política acti-va, vaig estar per casa fent altrescoses. Avui ja he continuat fent po-lítica, perquè per mi la política es faal carrer. Per cert que el dia ha co-mençat com el cul, ha mort l'amicEduard Pons i Prades tal i com aprimera hora ens informava uncompany de l'Ateneu EnciclopèdicPopular de Barcelona. Un dia benestrany, com el món mateix. Avuihe pensat també en aquella cançóque tenen sempre en boca els “pro-gres” que tant de fàstic em fan “quèvolen aquesta gent que truquen dematinada?” i és que he vist imatgesde com la policia entrava a unacasa i segrestava tretze persones.Els mitjans simplement dient queeren islamistes han calmat lesconsciències de tothom. A ningúl'importa si aquelles persones hancomès algun delicte o no. Dientque són islamistes ja n'hi ha prou.

Dient que la Núria és anarquistatambé n'hi ha prou. Es ben estrany itrist el món, espero que aviat fotiun pet com un aglà!

SALUT I ANARQUISMES

Davant el pacte PSOE-IU per a la Llei de Memòria HistòricaSecretaria de Formació de CGT/ Comissió de MemòriaLlibertària

P er a CGT, la justícia, la veritat iel dret a la memòria històrica

col·lectiva són innegociables. Elpacte PSOE-IU és un frau que im-plica legalitzar la dictadura fran-quista.

PSOE i IU, el dia 19 d'abril de2007, van fer públic el pacte alqual havien arribat per desbloque-jar la tramitació parlamentària dela popularment anomenada Llei deMemòria Històrica i, amb això,complir el compromís d'aprovaraquesta llei abans que acabi la pre-sent legislatura. Segons el text d'a-quest pacte, la futura llei de Me-mòria Històrica:

-Reconeixerà i declararà el ca-ràcter radicalment injust de totesles condemnes, sancions i violèn-cia produïda per raons polítiques oideològiques durant la GuerraCivil i la Dictadura.

-Declararà la ilegitimitat dels tri-bunals i les seves resolucions,constituïts durant la Guerra Civilper imposar condemnes i sancionsper motius polítics o ideològics.

-Reconeixerà el dret de les vícti-

mes del franquisme a una Declara-ció de reparació i reconeixementpersonal amb independència de lesaccions que aquestes víctimes po-guessin fer davant els tribunals deJustícia.

-La Declaració podrà sol·licitar-se davant el Ministeri de Justícia ino suposarà responsabilitat patri-monial per a l'Estat ni indemnitza-ció econòmica o professional.

Per a CGT, els continguts d'a-quest pacte són absolutament insu-ficients i calculadament ambigus,representant un nou desengany pera la justícia, un frau per a les vícti-mes, per al restabliment de la veri-tat, per al dret a la recuperació de lamemòria històrica social i col·lecti-va, un nou gerro d'aigua freda per ales milers i milers de persones quevan lluitar i continuen lluitant perla rehabilitació moral i jurídica deles víctimes de la repressió fran-quista i les seves idees.

Aquest acord al qual han arribatPSOE i IU hauria d'haver inclòsl'obligació ètica i política que l'ac-tual Democràcia instaurada per la“Transició” i la Constitució del 78no ha complert i encara seguiransense complir: condemnar explíci-tament el cop militar de 1936 i els

quaranta anys de dictadura fran-quista, negar tot valor a aquestrègim i anul·lar les seves sentèn-cies.

Després de moltes lluites, moltescampanyes, moltes mobilitzacions,continua pendent el deute que té laDemocràcia amb els que van llui-tar per les llibertats democràtiquesque avui són constitucionals. Siaquest pacte es plasma així en lallei, no s'eximiria a la Democràciade la vergonya i el deshonor decontinuar validant jurídicament alstribunals repressius de la dictadurai les seves sentències. (...)

Des de CGT ens ratifiquem en lamateixa valoració i en els mateixostermes que ens pronunciem davantel projecte de llei aprovat el passatdesembre de 2006, ja que aquestafutura llei seguirà sense anul·lar lessentències dictades pels seus tribu-nals repressius, seguirà sense retor-nar la dignitat a les persones quevan defensar amb la seva vida la le-galitat vigent, sense valorar lesidees de justícia social, sense retor-nar el patrimoni usurpat...

PSOE i IU han de reconèixerque amb aquesta timida reforma dela llei, la democràcia actual se-gueix sense trencar amarratges

amb el règim franquista i segueixsense saldar el deute amb tots elsquals van lluitar i van donar la sevavida per una societat en llibertat.

Abans amb el PSOE i ara amb elsuport i complicitat d'IU, els lluita-dors per la llibertat i la justícia so-cial tornaran a sentir-se sols, obli-dats, frustrats i impotents davant lafredor dels poders públics. (...)La CGT seguirà lluitant fins a lacondemna definitiva d'un règimque va tenir com objectiu el geno-cidi de les persones per les sevesidees i seguirà exigint l'anul·lacióde totes les seves sentències i con-demnes, a més de que siguin repa-rats tots els danys ètics, patrimo-nials i econòmiques comesescontra els republicans i anarcosin-dicalistes que van lluitar per defen-sar els seus valors i idees enfrontde l'alçament militar.

Per a això, i conscients que desde la societat civil, seran necessarisesforços i perseverança per trencarl'amnèsia històrica imposada pelsresponsables polítics de la “transi-ció”, des de CGT seguirem treba-llant per la Mobilització Social iCiutadana davant aquest nou frau.

Més informació a www.memo-rialibertaria.org

Grup de suport als encausats

El passat 24 de juny de 2006, enel marc de la II Caravana Euro-

pea per la Llibertat de Moviment,una jornada de lluita contra la polí-tica de fronteres europea i pel tan-cament dels Centres d'Internamentper a Estrangers, va tenir lloc unaacció no violenta de denúncia con-tra els Centres d'Internament per aEstrangers (CIEs) en la qual van serdetingudes 59 persones. El passatmes d'abril, van començar a arribarles primeres citacions per part deljutjat d'instrucció número 17 deBarcelona que porta el cas.

L'acció va consistir en un des-muntatge simbòlic del CIE en cons-trucció de Barcelona, situat en laZona Franca, avui ja en funciona-ment. L'objectiu de l'acció era posaren evidència la cara amagada de lespolítiques d'immigració del governespanyol i europeu, enviar un mis-satge de solidaritat i suport a tots lesi els “sense papers” condemnats al'expulsió i sumar-nos a les nom-broses lluites quotidianes que em-

prenen els migrants contra el règimde fronteres.

Els CIE són llocs de privació dellibertat en els quals els immigrantspoden romandre detinguts fins a 40dies. La seva funció és la d'assegu-rar la seva expulsió física o jurídica:o fora del territori o condemnats ala il·legalitat. A l'Estat espanyolexisteixen 9 CIE dispersos pel terri-tori (a més dels establiments que enocasions s'han utilitzat com centresclandestins). Les condicions d'insa-lubritat i de vulneració de drets quesofreixen les persones internadeshan estat reiteradament denuncia-des per diferents institucions i orga-nitzacions socials.

Els CIE mostren com cap altredispositiu l'arbitrarietat i la negacióde drets que provoca el règim defronteres europeu. La guerra contrala immigració il·legal i la subordi-nació de la possibilitat de ser sub-jecte de dret a la condició de treba-llador regular constitueixen elseixos centrals d'aquest règim. ElsCIE juguen un paper clau com ainstrument de gestió de les migra-

cions: d'una banda són el lloc desdel quals s'organitzen les expul-sions, per una altra, garanteixen lacontinuïtat de l'explotació de la màd'obra immigrant, ja que les perso-nes que no han estat expulsadesdesprés del seu pas per un CIE que-den enquistades en un estat de vul-nerabilitat.

Enfront de les mesures de controli submissió de la força de treballimmigrant a través dels contingentsi la contractació en origen, és fona-mental reivindicar el dret de perma-nència per a tots, desvinculat de larelació de treball. Això hauria detraduir-se en l'obertura de les fron-teres, l'accés lliure al mercat de tre-ball per part dels immigrants (en lesmateixes condicions que els treba-lladors autòctons) i la regularitzaciópermanent de tots els immigrantsque es troben en territori europeu.

Per això considerem cada vegadamés necessària l'articulació de leslluites socials contra la precarietat iper la llibertat de moviment. Des defa anys la batalla contra el règim defronteres i pel tancament dels CIE

adquireix una dimensió europea,generant-se mobilitzacions i inicia-tives que exigeixen als Governs la fide les polítiques de detenció i de-portació d'immigrants. També enl'Estat espanyol aquestes lluitestenen un paper protagonista, val-guin com exemples: el campamentde frontera de Tarifa, la vaga d'im-migrants al Ejido, les vagues defam en els CIE de Moratalaz i laVerneda, la trajectòria de denúnciescontra el CIE de Màlaga, els tanca-ments de 2001, 2002 i 2005, la Ca-ravana Europea per la Llibertat deMoviment a Ceuta o les innombra-bles mobilitzacions contra la Lleide Extrangeria desenvolupadesaquests últims deu anys.

El que va succeir al CIE ZonaFranca mostra l'orientació repressi-va de la política de fronteres tambéper la reacció policial contra qui as-senyalen les aberracions causadesper la seva aplicació, contra qui s'al-cen i denuncien que aquesta políti-ca, suposadament feta en nom de la“nostra seguretat”, no ens represen-ta. La detenció de les 59 persones

en el CIE en construcció al juny de2006, el tracte vexatori en les de-pendències policials, la prolongacióde la detenció durant més de 48hores en resposta a una acció pacífi-ca i les acusacions abusives nopoden sinó suscitar la nostra indig-nació i rebuig.

Per tot això, i perquè entenemque el procés contra els participantsen aquesta acció és un judici contratotes les associacions i personesque defensen els drets dels immi-grants, en solidaritat amb aquellespersones que emigren a Europa i estroben amb l'explotació i negacióde drets, i en solidaritat amb lespersones que van ser detingudesdesprés de l'acció de denúncia delCIE de Zona Franca, exigim:

–L'absolució de tots els imputats.–El tancament els Centres d'In-

ternament per a Estrangers.–La fi de la política europea de

fronteres i la regularització sensecondicions de tots els immigrants aEuropa.

–La derogació de la Llei d'Es-trangeria.

Catalunya. Juny de 200720

OPINIÓ-SOCIAL

Solidaritat amb Josep Pàmies:per una terra lliure de transgènics

Campanya de suport als encausats en l'acció del CIE Zona Franca Barcelona

Assemblea Pagesa

E l 13 de setembre de 2003,l'Assemblea Pagesa de Ca-talunya juntament amb Eco-

logistes en Acció d’Aragó van dur aterme una protesta davant la proli-feració de camps d’experimentaciótransgènica a les nostres terres. Dela mà de la majoria absoluta del PP,l’Estat espanyol s’estava convertinten el principal laboratori transgènicd’Europa, mentre la major part delspobles europeus vivien intensosprocessos de debat, moratòries i,fins i tot, referèndums.

Aquell matí i seguint una convo-catòria internacional de Via Campe-sina, una cinquantena de personeses van concentrar en un camp d’ex-perimentació de Syngenta, a la lo-calitat d’Alcoletge (Segrià), que noreunia cap mena de mesura de se-guretat. Aquesta multinacional co-mercialitzava llavors el panísBT176, prohibit a Estats Units desde 2001 ja que generaen resistènciaals antibiòtics en les persones.

Després de fer-hi una sega sim-bòlica i recollir-ne unes mostres, elsconcentrats van anar a la Subdele-gació del Govern a Lleida per entre-gar-les conjuntament amb un mani-fest. En no trobar-hi caprepresentant de l’administració, vantancar-s’hi pacíficament fins a l’a-rribada d’alguna autoritat compe-tent. Just després d’entregar el ma-nifest al secretari d’aquestainstitució i identificant-se conve-

nientment, les 13 persones que ha-vien ocupat l’edifici van abando-nar-lo.

L'11 de juny, judicicontra Josep Pàmies

Més d’un any després, en Josep Pà-mies, històric sindicalista pagès deBalaguer (la Noguera) i activistaper les llibertats i la dignitat alcamp, rebia notificació d’una de-núncia d’Álvaro Giménez i Saca-nell, guàrdia civil de porta aquelldia. Aquesta denúncia el portarà a

judici, el dia 11 de juny, sota lesacusacions d’atemptat a l’autoritat ilesions, per les que el fiscal demanauna pena de quatre anys de presó iuna indemnització de 50.000 euros.

La versió tergiversada del guàr-dia civil manifesta que va rebre“empujones, agarrones y golpes enel labio superior y brazos de los re-presentantes de la mentada Assam-blea Pagesa”. Per això, i segons ma-nifesta el denunciant, aquell dia seli va produir una lesió que l’impedi-rà utilitzar mai més una arma de foci, en conseqüència, reincorporar-se

a la carrera militar i al cos. La reali-tat, però, és més senzilla: aprofitantla seva badada, una part dels allícongregats van obrir la porta i, enacte de desobediència civil, van es-munyir-se cap a dins deixant en ri-dícul la força militar que, en aquelltranquil i assoleiat dia, custodiaval’edifici.

Des de la Campanya en Solidari-tat amb Josep Pàmies, es denunciala manca de fonament de les acusa-cions i el que es creu que és un in-tent de criminalitzar i reprimir lalluita contra la imposició transgèni-

ca. El fet que s’hagi denunciat,només, un dels implicats i queaquest sigui un dels membres mésvisibles de la lluita de base, confir-ma la voluntat dels aparells estatalsper escarmentar tota dissidència or-ganitzada. Una vegada més, es volescapçar el moviment, tal i com espretenia fa pocs mesos amb el judi-ci a Albert Ferré, portaveu de la Pla-taforma Transgènics Fora!

A més, es pensa que el guàrdiaGiménez va presentar una denúnciatan fantasiosa per justificar la sevaincompetència militar aquell dia enquè uns pocs pagesos i ecologistes,armats només amb molta picardia,van prendre la subdelegació del Go-vern a Lleida. No volem ni pensaren la imatge d'en Josep Pàmies en-garjolat. Ni tampoc en la de Gimé-nez Sacanell retirat, amb doblepaga sense incompatibilitat de cà-rrec, per haver caigut en heroic actede servei a la pàtria. No ho perme-trem!

Per últim, es reiteren els perillsdels cultius transgènics sobre lasalut, el medi i l’agricultura tradi-cional. I, com a exemple, es denun-cia l’últim cas de contaminaciótransgènica de la varietat autòctonadel panís del queixal que es repro-duïa al Centre de Conservació Es-porus de Manresa, amb el qualvolem, també, solidaritzar-nos.

En el web de l'Assemblea Pagesade Catalunya us podeu adherir almanifest de suport a Josep Pàmies www.assembleapagesa.cat

Catalunya. Juny de 2007 21

OPINIÓ

El bestiarielectoral

Carlus Jové

En temps d’eleccions tots elspartits semblen adreçar-se a

les persones, el que, tenint encompte l’ampli ventall d’éssers vi-vents i electrodomèstics diversos aqui es podrien dirigir, és digne demenció. Caldria, però, preguntar-nos vàries coses, com per exemplesi el fet que en època de campanyatots els polítics se’n recordin de lespersones vol dir que durant la legis-latura tan sols havien pensat en lescols o els fanals; o si resulta quegràcies a les cada cop més detalla-des enquestes i sondejos públicshan interpretat que el seu gruixelectoral es troba en les persones ino en les grues de construcció, quetendeixen a una abstenció organit-zada; o si senzillament han convin-gut que si no empraven reiterada-ment la paraula “persona” mésd’un despistat enviaria la mixa avotar, amb el qual, en no estar en-cara plenament reglamentada laforma d’identificació pels felins,més d’una papereta es perdria in-útilment, amb el conseqüent mal-baratament de paper.

És una consideració per part delpolítics que s’hagin abstingut d’uti-litzar termes més carinyosos com“personeta” o “personassa”, ja quedonat el rigor que ha de caracterit-zar una campanya política seriosa,haurien quedat completament forade lloc. A més, en la situació actualen què qualsevol utilització de lacombinació de fonemes e-t-a resul-ta improcedent, la llista de partitsque s’haurien pogut presentar a leseleccions hauria disminuït conside-rablement, quedant notablementretallat el prestigi d’una democrà-cia internacionalment lloada comla nostra. Per altra banda, l’aug-mentatiu hauria resultat claramentdiscriminatori per a aquella franjade l’electorat que segueixen creienten la cintura fina.

M’alegro de ser persona en unmoment en què tothom semblaadreçar-se a mi. Els meus anysd’aïllament social i marginaciósemblen haver arribat a bon fi. Tinctantes opcions al davant que m’ofe-reixen coses tan semblants que nosé per quina decidir-me. Ai déu,quin enrenou! A més, no puc evitarperdre’m en divagacions filosòfi-ques i rumiar dia i nit si una deter-minada opció em farà més personaque una altra, o si pel contrari, el fetde ser persona no ve condicionatper l’opció política sinó per com esvota, és a dir, com una persona, dretsobre els dos peus i dient bon dia, ocom un ximpancé, penjat de lalàmpada i amb una peu dipositantla papeleta mentre amb l’altre emrasco la defensa.

Tanmateix, és d’afalagar que etdiguin persona de tant en tant.

En defensa del territori icontra l’especulació

Col·lectiu Catalunya

Del 14 al 20 de maig, vatenir lloc per tota Catalun-ya una setmana de lluita en

defensa del territori i contra l'espe-culació, una setmana d’accions di-verses, autònomes i descentralitza-des sota el lema "Està tot fatal:passem a l'acció", en plena cam-panya electoral per a la vegada de-nunciar el paper actiu de les insti-tucions en aquests processos iposar en primera plana els verita-bles problemes socials existents,que els circs mediàtics de les elec-cions sempre pretenen amagar: ur-banitzacions a tort i dret, línies demolt alta tensió, camps de golf,desnonaments, quarts cinturons,eixos viaris, POUM, PGs, PlansDirectors...

S'han portat a terme accionscontra agressions ecològiques di-verses a diferents ciutats i localitatscom Molins de Rei, Sant JoanDespí, Vic, Viladecans, Manresa,Igualada, Sant Cugat del Vallès,Santa Coloma de Gramenet, Torto-sa, Solsona, Esplugues de Llobre-gat, Tarragona, Castelló, València,Lleida, Salt, Vilanova i la Geltrú,...i a diversos barris de Barcelona:Sants, Sant Andreu, Clot, Nou Ba-rris, Sant Antoni, Poble Sec, L'Ei-xample, Gràcia,... destacant la ma-nifestació de 400 persones a Viccontra les agressions que pateix elterritori, les accions a Esplugues deLlobregat contra el Pla Caufec,l'encadenada davant el saló cons-trumat a Barcelona, les accionscontra nombroses immobiliàries oa les seus d'organismes públics deBarcelona (Inspecció de Treball,

Oficina de l'Habitatge), o l'acció dela Plataforma Salvem Oliveretes aViladecans.

El nucli central de les accionsera denunciar els interessos d’enri-quiment de les màfies del ciment idel turisme de masses, i dels cen-tres de poder econòmic públics iprivats, que ens condemnen a unaexistència cada vegada més precà-ria, al mateix temps que es creavenpunts de trobada on evidenciar deforma activa que els conflictes par-ticulars als que estem fent front ca-dascú no són casos aïllats, i quesom moltes les que estem plantantcara a l’especulació i la destrucciódel nostre territori.

Amb les accions es volia eviden-ciar i denunciar:

-La destrucció del territori i elsnostres rius, valls i muntanyes, através de la construcció d’infras-tructures destinades a afavorir lesmans privades; mitjançant proces-sos d’urbanització i creació d’es-pais d’oci massiu que tenen benpoc a veure amb les necessitats dela població; de la extensió d’unmodel d’agricultura industrialitza-da, que provoca la desaparició, i nonomés, del nostre patrimoni ecolò-gic, etc.

-L’elitització i destrucció de ba-rris, viles, pobles i comarques quees concreta en la privatització de

l’espai públic, en la construcció degrans centres i àrees comercials ide grans edificis “emblemàtics” ifaraònics amb finalitats especulati-ves; a més de moltes altres infras-tructures urbanes, POUM, plansdirectors, etc.

-El creixement de la maquinàriaespeculativa que impedeix l’accésa l’habitatge i als espais col·lectiusde creació i expressió popular, encontrast amb la febre constructora.

-La repressió, la criminalitzaciómediàtica i el silenci com a únicaresposta als sectors populars quehan decidit fer front a la situació.

Per informació contacte@esta-totfatal.net i www.estatotfatal.net

ALGUNA COSA ES MOU

OPINIÓ

Els meus antecedentsBruno Salter Mas, apallissat i feritde bala per la Policia Local de Reus

Després de ser detingut, apallis-sat i ferit de bala per la Policia

Local de Reus el passat dia 14 demaig del 2007, el Batlle va declarara la premsa que tinc antecedents.

Us parlaré dels meus antece-dents:

En la meva adolescència vaigpassar molt de temps treballantpels “Grans”: muntant mítings, en-ganxant cartells tota la nit amb elrisc de ser agredit pels d’extremadreta, onejant senyeres i portant sa-marretes del PSC, ja que militava ales seves joventuts, amb l’entusias-me i l’energia característica d’a-quella edat: 14 o 15 anys.

No recordo d’aquella èpocahaver rebut cap mena d’agraïment

de part dels “Grans” i l’evolucióposterior de les seves polítiques vaconstituir el meu primer desenganyd’amor per una causa.

Un altre dels meus antecedents,més proper en el temps és que,coincidint amb la malaltia terminaldel meu pare, la meva família i joens vam veure implicats en unferoç procés d’expropiació que hadurat 13 anys, amb l’èxit final delsplantejaments d’una administraciólocal garrepa que, sota la banderade l’ús públic, aconsegueix casesal centre de Reus a bon preu. Esveu que només els promotors i elspolítics que els amparen podenaprofitar-se de l’especulació. Finsa aquest moment, vivíem en uncarrer al centre de Reus, abandonatmolts anys per l’Administració,sense enllumenat públic. Això sí,

estava ubicada al costat del Centrede Lectura i el Teatre Bertrina.

Rere aquest temple de la il·lumi-nació intel·lectual s’estenia un mónobscur i sovint la por dissuadia elsmeus amics de visitar-me.

Aquest és el lloc on em vaigcriar i no se n’han començat a pre-ocupar només que per fer-me fora.

Finalment, del “POUM he fetcap al PAM”.

Un altre dels meus antecedents,la meva faceta d’aventurer m’haportat a viatjar molts anys per ter-res estrangeres, sota règims dicta-torials.

Paradoxalment, tot i haver patittocs de queda, guerres tribals i con-trols militars, i ser apuntat per unarma en repetides ocasions, sem-pre he tingut l’oportunitat de parlaro negociar i sortir-me’n. No ha

estat fins ara i aquí, a Reus, a lameva ciutat, a una nació que ano-menem democràtica, com Catalu-nya, dins el democràtic Estat es-panyol, en el si de lademocratíssima Europa, quem’han apuntat, diuen, i no m’hanescoltat ni permès negociar, heacabat amb un tret a la cama.

Per si això és poc, m’han denun-ciat com si jo fos l’agressor i el bat-lle ha tret importància públicamenta les meves ferides dient que novaig precisar cap intervenció qui-rúrgica (és fals, em van operar el17 de maig del 2007); tanmateix,no ha dubtat en atemptar contra elmeu nom, afirmant en públic quetinc antecedents.

Doncs bé, és cert, els tinc, i aquíqueden exposats.

Diverses comarques van organitzar actes emmarcats en una campanya diversa, sense direcció i d’acció directa.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Juny de 200722

LLETRES LLIBERTÀRIESLa Mostra del llibreanarquista s’obreElba S. Mansilla

Entre el 25 de juny i l’1 de juliol

el barri de Sants de Barcelo-

na acullirà la 3ª Mostra del

Llibre Anarquista. Diferents espais

de l’àmbit llibertari i autònom oferi-

ran un ampli ventall de presenta-

cions de llibres, taules rodones, ta-

llers i projeccions de documentals

de temàtiques d’anàlisi i reflexió

dels moviments socials antiautori-

taris.

La filosofiaLa idea d’organitzar la Mostra va

sorgir ara fa 3 anys, quan persones

i col·lectius de l’àmbit llibertari recu-

llen l’experiència d’altres ciutats i

decideixen portar a Barcelona la

possibilitat de compartir diferents

visions de l’anarquisme, creant co-

neixement col·lectiu a partir dels lli-

bres i textos editats des d’un plan-

tejament que busca potenciar la

complicitat entre les diferents co-

rrents antiautoritàries.

Les dues edicions anteriors es

van realitzar al Barri Besós. El gruix

de les presentacions es realitzàren

entre setmana, amb una participa-

ció que oscil·là entre 30 i 50 perso-

nes. Un dels actes centrals fou la

tenderolada de col·lectius, amb la

participació d’una quinzena d’asso-

ciacions i editorials provinents tant

de Catalunya, com de ciutats com

València, Madrid o Bilbao, ciutats

totes elles que compten amb un

projecte germà.

En opinió d’Agustin Acedo de

Virus Editorial “el canvi d’ubicació

de la Mostra te una doble motiva-

ció: d’una banda, per la falta d’im-

plicació i participació de la gent del

Besós en el projecte; i de l’altra, per

la voluntat de consolidar la Mostra

amb la impliació de nous col·lectius

i en un barri més cèntric”.

L’edició d’enguany està sent or-

ganitzada per l’Ateneu Llibertari del

Besós, Virus Editorial, La ciutat in-

visible, l’Espai Obert i l’Entropia Ac-

tiva, així com per nombroses per-

sones a títol individual i compta

amb la col·laboració del CSA Can

Vies, el sindicat ATECAT i l’Assem-

blea del Barri de Sants. Les dife-

rents activitats de la Mostra tindran

la seu central al Passatge Vapor

Vell, a tocar de Plaça de Sants.

Una alternativa al Salódel Llibre?

Des que el Saló del Llibre es va

traslladar al recinte firal de Plaça

Espanya, el tarannà de l’esdeveni-

ment es va reorientar clarament

cap als col·lectius i professionals

de l'activitat editorial, un marc pen-

sat per a fer contactes comercials

entre editorials, llibreries i distribuï-

dores. De fet, les condicions per a

participar en en Saló són prou evi-

dents del perfil tant d'expositor i

com de visitant que es busca: un

mínim de 800 euros per muntar es-

tand i una entrada general per al

públic de 2 euros.

A la Mostra presentaran els seus

treball un total de 10 grups editors

de Catalunya i d’ar-reu de l’Estat,

entre els quals trobem Pepitas de

Calabaza de La Rioja, l’Editorial

Txalaparta del País Basc, el pro-

jecte editorial Traficantes de Sue-

ños de Madrid o Ediciones La Fel-

guera de Canàries.

Els contingutsEn aquest tercera edició hi ha

hagut una voluntat expressa per

part de l’organització d’ampliar els

continguts i diversificar els formats

de les presentacions per tal de fo-

mentar la participació, incremen-

tant el número de projeccions, tau-

les rodones, tallers i, fins i tot,

incloent una petita ruta turística per

alguns dels espais més emblemà-

tics del moviment llibertari barcelo-

ní.

El format pensat per a abordar

alguns episodis de la història re-

cent ha estat el de la taula rodona,

amb breus exposicions per parts

dels autors per donar pas al debat i

la participació del públic. Així, dim-

cres 27, a la taula d’Autonomia i

transició es presentaran el llibre

“De la protesta al contrapoder,

Nous protagonismes socials a la

Barcelona metropolitana” (Virus

Editorial) i el projecte multimèdia

de l’Espai en Blanc, que inclou el

llibre “Las luchas autónomas en

España (1970-1977”), la realització

d’un DVD i una pàgina web ww.lu-

chasautonomas.net.

Igualment, dijous 28, una altra

taula de debat abordarà un dels

fets més trascents per al moviment

llibertaria català, els Fets de Maig

del 37, amb la participació de Car-

los García editori de l’obra col·lecti-

va Barcelona, “Mayo de 1937” (Edi-

torial Alikornio), Agustín Guillamón

i Ferran Aisa, autors respectiva-

ment dels llibres “Barricadas en

Barcelona” (Espartaco Ediciones) i

“Contrarrevolució a Barcelona”

(Edicions 1984).

Qüestions de gènereUna de les novetats en la progra-

mació d'enguany és la inclusió de

dues presentacions de temàtica fe-

minista. Sota el títol Violències de

gènere i els gèneres de la violèn-

cia, es presentaran les dues obres

col·lectives “Estado de wonderbra.

Entretejiendo narraciones feminis-

tas sobre las violencias de género”

(Virus editorial) i “El eje del mal es

heterosexual” (Traficantes de Sue-

ños), un recull de reflexions i punts

de vista de la teoria queer. Aquest

bloc temàtic vol replantejar la cons-

trucció social de les identitats i de

la violènca de gènere, sovint reduï-

des a les agressions que es donen

en l'àmbit domèstic i obviant aque-

lles que es produeixen quotidiana-

ment i les condicions socials i cul-

turals que les permeten.

D’altra banda, de la mà de Ser-

vando Rocha, autor i editor del lli-

bre “Witch” (Ediciones La Felguera)

ens aproximarà a la interessant i

desconeguda experiència del femi-

nisme radical dels Estat Units, que

en poc més d'un any va realitzar

nombroses accions, promoure boi-

cots, firmar manifestos i recullir el

testimoni i l'estil del maig francès a

l'altra banda de l'Atlàntic.

Anàlisis de l'actualitatPel que respecta a l'anàlisi de

qüestions d’actualitat, es farà un

repàs crític de les polítiques securi-

tàries aplicades a la ciutat de Bar-

celona, en el període comprès

entre les olimpíades i l'entrada en

vigor de les ordenances del civis-

me el 2006. Aquesta taula de dis-

cussió comptarà amb la participa-

ció de l’advocat i i membre de

l'Associació Catalana per a la De-

fensa dels Drets Humans Jaume

Asens, David Fernàndez, autor del

llibre “Cròniques del 6 i altres retalls

de la claveguera policial” i de Cristi-

na Fernández, coautora de “Los

pasos (in)visibles de la prostitu-

ción”, ambdós títols de Virus Edito-

rial.

En una altra taula, investigadors

en l'àmbit de la recerca històrica

ens presentaran el seu treball i la

seva visió de l'aprovació la Llei de

la Memòria Històrica. Fernando

Mendiola, autor del llibre “Esclavos

del franquismo en el Pirineo” (Edi-

torial Txalaparta), abordarà el tema

dels treball forçats i la redemció de

penes a través del treball; Fernan-

do Hernandez Holgado, autor de

“Mujeres encarcelada, La prisión

de las ventas” (Marcial Pons), par-

larà de la situació de les presons

en la immediata posguerra; i Manel

Perona, president de l'Associació

per a la Recuperació de la Memo-

ria Històrica de Catalunya, ens ex-

plicarà el procés de recuperació de

les fosses comunes.

Finalment, volem destacar la im-

portància dintre de la Mostra de

l'espai dedicat a la tenderolada de

col·lectius. Aquest tipus de troba-

des permeten conèixer les nove-

tats editorials i distribuir-les a altres

col·lectius. Volem destacar la im-

portància de la creació i consolida-

ció de relacions personals, l'inter-

canvi d'experiències i

coneixements entre els diferents

projectes, que donen bona mostra

de l'amplitud i varietat del movi-

ment llibertari, de la seva vessant

editoria, plenament activa i en

constant dese

> EL FAR

5) Performancedadaista

Ferran AisaFrancis Picabia i la seva primera espo-sa Gabrielle Buffet viuran a Barcelona,des de juliol de 1916 fins al febrer de1917, a una casa del carrer de la Repú-blica Argentina.

L’artista no solament pintarà i crearàuna revista, “391”, sinó que publicarà elseu primer llibre de poesia,“Cinquante-deux Miroir”, que recull els seus poe-mes escrits des de 1914. El títol s’inspi-ra en una frase de Nietzsche, el qual, a“Així parlava Zaratrustra”, escrigué: “Iamb cinquanta miralls al teu voltant,cinquanta miralls que afalagaven i imi-taven el teu joc de colors”. El filòsof ale-many, amb els seus aforismes, s’haviaguanyat per la causa rebel a la joventutmés inquieta d’Europa: “Molts morenmassa tard, i altres mores massa aviat.Encara sona aquesta estranya doctrina:“Mor a temps!” Morir a temps: això és elque Zaratrustra ensenya.” Aquesta filo-sofia pot entroncar en el pensamentdels grups de música pop dels seixantacom The Who, Jim Morrison i altres mú-sics del rock. Entre els artistesinstal·lats a Barcelona hi ha l’emblemà-tic dandy Arthur Cravan (Fabian Lloyd),que era nebot d’Oscar Wilde. Cravan or-ganitzà tota mena de manifestacions detipus dadaístic, fins i tot un combat deboxa, a la plaça de toros de la Monu-mental, el diumenge 23 d’abril de 1916,contra el púgil negre nord-americà JackJohnson, campió del món. Era un com-bat dels pesos pesats, dos gegants dedos metres d’alçada, L’artista dadaistapesava 105 kilos, mentre que el boxeja-dor negre estava en els 110. La granfesta de la boxa comptava amb unabossa de 50.000 pessetes, suma forçaimportant, que aniria íntegrament alguanyador: “Cravan va pujar al ringcompletament borratxo i no va durardavant de Johnson més un parell d’as-salts. Els espectadors, que hi van ensu-mar una conxorxa, van moure un granaldarull i reclamaven inútilment quese’ls tornés l’import de les entrades”.Els avantguardistes a Catalunya xo-quen amb la rigidesa de la crítica nou-centista. Picabia, en el seu escrit “Bar-celone”, publicat a 391 diu: “elsintel·lectuals d’aquí tenen la sangfreda...”, s’hi refereix als noucentistesque, amb el suport de la Lliga i de laMancomunitat de Catalunya, controla-ven el món artístic, literari i cultural ca-talà. Però, al marge del noucentisme, hiha altres escriptors i artistes que sim-patitzen amb les avantguardes i es-criuen articles revolucionaris a revistescom “Los Miserables”, fundat per l’ara-gonès Àngel Samblancat. A les sevespàgines, joves escriptors i periodistespubliquen proclames redemptoristesinflamades de romanticisme. Aquestabohèmia revolucionària rep amb entu-siasme tant les teories socials mésavançades com les tendències artísti-ques d’avantguarda d’Europa. D’unamanera natural els joves redactorscombinen el pensament social amb lesinnovadores idees artístiques, Kropot-kin, Sorel i Lenin amb Tzara, Marinetti,Reverdy i el mallorquí Gabriel Alomar.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2007 23

TINDRÀ LLOC DEL 25 DE JUNY A L’1 DE JULIOL > OPINIÓ

El coixí, l’assassinatde 32 persones aVirginia Tech

Belén Vicés Sáiz (Los Ángeles)

Quan succeeixen crims al si de la “nor-malitat” del país que s’atribueix els méselevats valors i estàndars morals, la so-cietat –trasbalsada, esfereïda, inquieta–dedica uns segons de la seva atapeïdaagenda a preguntar-se per què. El 16d’abril de 2007 un noi, estudiant de launiversitat nord-americana VirginiaTech, va assassinar 32 persones de lacomunitat universitària i tot seguit, esva suïcidar.

La feina de pensar, de qüestionar-seel perquè d’aquest crim, sortosamentper a alguns, ja ens la fan els mitjans decomunicació. Jo mateixa reconec que,en assabentar-me del que havia passat,vaig recórrer als mitjans de comunica-ció, en concret a la premsa ‘online’ percercar respostes.

Ja disposava de les dades: un noinord-americà (resident alien), d’origensud-coreà, de 23 anys, de família benes-tant, a punt de llicenciar-se de la carreraque a Catalunya anomenaríem filologiaanglesa, a la Universitat de VirginiaTech, decideix un bon dia engegar-hotot a la merda. Assassina trenta-dosuniversitaris (professors inclosos) i esmata.

La premsa nord-americana ja ha tro-bat la resposta. En qüestió d’hores, lafórmula boig + pistola = massacre dónaresposta als perquès de la societat. Lafórmula és bona, convincent, concisa,senzilla i va al gra. Els escassos segonsd’inquietud, de confusió a les nostresagendes ja han trobat resposta i ambun sospir i cara de resignació, la “nor-malitat” torna a les nostres vides. Uncop més hem aconseguit aïllar la flori-dura, l’anomalia, l’individu que ha sortitfallat i que amenaça amb corrompre laresta del teixit social.

Els mitjans ens reconforten, amb totala delicadesa del món ens col·loquenun coixí sota la consciència i ens recor-den que, senzillament, es tractava d’unpertorbat mental i “no hi podíem ferres”. Còmodes en la nostra bombollade “normalitat” fem callar la mala cons-ciència, aquella veueta inquisidora queens diu a l’oïda allò que no volem sentir.Ens diu que és precisament la nostra“normalitat” allò que produeix aquests“monstres”.

Les respostes als nombrosos interro-gants, malauradament, cal cercar-les enla nostra societat.

La violència, com ens deia el sociò-leg Herber Schiller a principis dels anys70, té un marcat caire social, és produc-te de la societat, contràriament a allòque els mitjans insistentment volen fer-nos creure. La “patologització” de ChoSeung-Hui té l’objectiu de convèncerl’opinió pública que aquest crim és unnou cas de violència “individual”. Aixídoncs, la societat –és a dir, nosaltres–no hi tenim res a veure.

Aquesta és, sense cap mena dedubte, la resposta que volem sentir. Quisi no vol fer-se responsable d’una atro-citat com aquesta?

Eva Forest, in memoriam

Miquel-Dídac Piñero CostaEn el moment de l’empresona-

ment franquista d’Eva Forest, l’a-

mic periodista i company llibertari

ja traspassat, Eugeni Domingo,

amic de tota la viada d’Eva, va or-

ganitzar els comitès Eva Forest

arreu d’Europa, igual que ara s’-

hauria de fer amb l’afer de la com-

panya Núria Pòrtulas. El setmari

de la CNT a l’Exili, “Espoir”, es va

fer ressò d’aquesta mobilització ja

que Eva era coneguda de Federi-

ca Montseny i Eugeni Domingo

tenia un espai setmanal en

aquest periòdic de Tolosa de Llen-

guadoc.

Posteriorment, vaig compartir

amb Eva una roda de premsa de

l’Associació de Familiars i Amics

de Presos Polítics de Barcelona,

el febrer de 1977, en aquell estat

d’excepció del govern Suárez-

Martín Villa, després de la sortida

de la presó d’Eva i dels vint dies

de tortures i vexacions que vaig

partir a Via Laietana en decurs

dels interrogatoris policials de la

caiguda del cinquanta de la FAI el

30 de gener de 1977.

Finalment, vaig trobar Eva i la

seva filla Eva Sastre a l’aeroport

de Barajas en el vol a Amman, el

20 de gener de 1999, per anar a

Bagdad en la campanya contra

l’embargament d’Iraq de les Na-

cions Unides. Després de l’estada

a Bagdad de gener de 1999, no

vaig tornar a coincidir enlloc amb

Eva. Aquest dissabte a prop de la

mitjanit llegim la notícia de la seva

mor a Euskal Herria, on havia

creat l’editorial Hiru.

Dilluns 25 de juny, 19.30 h, EspaiObertAixecaments populars

Alessandro dell’Umbria, ¿Chus-

ma? (ed. Pepitas de Calabaza),

Rodrigo Vescovi, Momentos insu-

rreccionales (El Viejo Topo) .

Dimarts 26 de juny 19.30 h, EspaiObertBarcelona, maig del 37

Presentació a càrrec de Paco Ma-

drid

Carlos García, Barcelona, mayo de

1937 (Editorial Alikornio), Agustín

Guillamón, Barricadas en Barcelo-

na (Espartaco Ediciones) i Ferran

Aisa, Contrarrevolución en Barce-

lona (Edicions 1984).

Dimecres 27, 19.30 h, Can ViesAutonomia i transició

Ivan Miró, Xavi Urbano i Quique

Leiva, De la protesta al contrapo-

der. Nous protagonismes socials a

la Barcelona metropolitana (Virus

editorial), Quique Tudela, Las lu-

chas autónomas en España (1970-

1977), Espai en Blanc

Paco Quintana, El asalto a la fàbri-

ca (Alikornio).

Projeccions:

“El Mil”, de Martina Loher.

Dijous 28 de juny, 19.30 h, Entro-pia ActivaL’anarquisme individualista

Presentació a càrrec de Josep

Maria Rosselló, autor de La vuelta

a la naturaleza i La idea naturista.

Xavier Diez, El anarquismo indivi-

dualista en España (1923-1938)

(Virus editorial).

Divendres 29 de juny, 19.30 h,Can ViesLes noves polítiques securitàries:

Barcelona de les olimpiades a les

ordenances del civisme.

De les Olimpiades al desallotja-

ment del Princesa: Jaume Asens.

Del desallotjament del Princesa a

l’absolució dels Tres de Gràcia,

David Fernández, autor de Cròni-

ques del 6 i altres retalls de la cla-

veguera policial (Virus editorial).

Les ordenances del civisme, Cristi-

na Fernández, coautora de Los

pasos (in)visibles de la prostitución.

Estigma, persecución y vulnera-

ción de los derechos de las trabaja-

doras sexuales en Barcelona

(Virus editorial i OSPDH).

Dissabte i diumenge a les 9 delmatí: Fem emergir la Barcelonallibertària, a càrrec de TurismeTàctic.

Dissabte 30 de juny, 12 h, al Pas-satge del Vapor Vell, s/n.Repressió, impunitat i memòria his-

tòrica

F. Mendiola, autor d’Esclavos del

franquismo en el Pirineo (Txalapar-

ta).

Fernando Holgado, autor de La

carcel de mujeres de las Ventas i

membre de l’associació que inves-

tiga la història de la Presó de Les

Corts durant la dictadura.

Manel Aisa, president de l’Ateneu

Enciclopèdic Popular.

Manel Perona, membre de l’Asso-

ciació per la Recuperació de la Me-

mòria Històrica (ARMH) ens parla-

rà del tema de les fosses comunes

de la guerra civil a Catalunya.

Dissabte 30 de juny 12 h, al pas-satge del Vapor Vell, s/n: Tallerd’enquadernació

Dissabte 30 de juny 16.30 h, alPassatge del Vapor Vell, s/n.El negoci de la velocitat i la veloci-

tat dels negocis

Miguel Amorós, traductor de Con-

tra el despotismo de la velocidad

(Encyclopédie des Nuisances,

Virus editorial).

Un membre de l’Assemblea anti-

TAV del País Basc.

Un membre de la Plataforma pel

Soterrament de les Vies i contra el

Pla de l’Estació.

Horst Rosenberg, membre de la

Plataforma contra l’Especulació del

Raval i un dels autors del llibre El

cielo está enladrillado. Entre el

mobbing y la violencia inmobiliaria

urbanística (Edicions Bellaterra).

Dissabte 30 de juny 17 h, Entro-pia Activa Taller de copyleft, amb Blas, mem-

bre de Traficantes de Sueños, edi-

tor de Manual de Copyleft.

Dissabte 30 de juny 19.30 h, alPassatge del Vapor Vell, s/nViolències de gènere i els gèneres

de la violència

Bárbara Biglia i Conchi San Martín,

editores d’Estado de wonderbra.

Entretejiendo narraciones feminis-

tas sobre las violencias de género

(Virus editorial).

Una de les persones editores de El

eje del mal es heterosexual. Figu-

raciones, movimientos y práctica

feministas queerl (Traficantes de

Sueños).

Dissabte 30 de juny, 22 hores,Espai Obert“Deslumbrados por la democracia”,

espectacle interactiu, a càrrec de la

Fundación de Realidades Avanza-

das

Diumenge 1 de juliol 12 h, al Pas-satge del Vapor Vell, s/nActivisme i feminisme

Presenta Muriel, activista feminista

autònoma

Servando Rocha, editor de Witch

(Ediciones La Felguera).

Diumenge 1 de juliol 12 h, al Pas-satge del Vapor Vell, s/n: Tallerd’enquadernació

Diumenge 1 de juliol, 17 h, alPassatge del Vapor Vell, s/nLectura poètica, a càrrec de Jesús

Lizano, que presenta el seu últim

llibre Lizanote de la acracia o la

conquista de la inocencia.

Diumenge 1 de juliol 18.30 h, alPassatge del Vapor Vell, s/nAnarquisme i alliberament nacional

Ricard de Vargas Golarons, coau-

tor de Anarquisme i alliberament

nacional (reedició col·lectiva)

Un membre de la Ciutat Invisible

Un membre del col·lectiu Negres

Tempestes

Durant tot el cap de setmana: es-tands de llibres i material escritd’editorials i distris alternativesd’arreu l’Estat

Col·lectius i centre col·labora-dors:Ateneu Llibertari del Besós, Can

Vies, Entropia Activa, Espai Obert,

La Ciutat Invisible i Virus editorial.

Adreces:Espai Obert: Violant d’Hongria, 71

Can Vies: Jocs Florals, 42

Entropia Activa: Socors, 7

Programa de la Mostra

Text: Marta Pi Morera, CGTPonent; fotos: Pau Juvillà

El passat 29 de maig, tretze d’a-

filiats i afiliades de la CGT de

Catalunya, coordinats per la

Secretaria d’Acció Social de la CGT

de Catalunya vàrem aterrar a l’aero-

port del Prat provinents de la Franja

de Gaza, Palestina. Érem una delega-

ció catalana formada per un total de

22 persones de diversos sindicats i

col·lectius; Confederació General del

Treball de Catalunya (CGT), la Inter-

sindical Alternativa de Catalunya

(IAC), la Mesa d’Escoles d’Adults de

Catalunya, la Federació d’Associa-

cions de Veïns de Terrassa (FAVT),

Lluita Internacionalista (LI) i el Casal

Popular La Traca i Adona’t de Carde-

deu, amb companys i companyes de

Barcelona, Lleida, Girona, Cardedeu,

Vilanova i Terrassa.

Responíem a una crida de solidari-

tat feta pel sindicat Unió Independent

de Comitès de Treballadors Palestins

(UICTP), que a finals del 2006 va fer

una gira de xerrades per Catalunya

denunciant la situació dels i les treba-

lladores palestines. Ens convidaven a

participar a la manifestació i a diver-

ses mobilitzacions del Primer de Maig

a la franja de Gaza.

La CGT, juntament amb la resta de

sindicats i col·lectius, hi respongué-

rem, refermant-nos amb el nostre

compromís amb la lluita del poble pa-

lestí. Així doncs, el passat dia 29 de

maig ens enlairàvem direcció Palesti-

na per passar-hi una setmana ben in-

tensa.

La UICTPLa UICTP va néixer ara fa uns sis

anys per lluitar contra l’ocupació is-

raeliana i per la construcció d’un mo-

viment obrer de base independent i

democràtic. Es desmarca totalment

dels sindicats majoritaris i no obeeix

cap línia partidista.

En les seves declaracions es des-

criuen com un sindicat sorgit arran del

deteriorament de la situació econòmi-

ca, social i humanitària que viu Pales-

tina, amb un tràgic augment de les

taxes d’atur i de pobresa que té l’ori-

gen en l’ocupació israeliana i la seva

política d’ofegament sistemàtic. Amb

aquesta premissa, el sindicat pretén

unir els treballadors en una organitza-

ció sindical sòlida, democràtica i polí-

ticament independent. Lluiten per en-

fortir el moviment obrer promovent la

participació activa dels treballadors

palestins en la presa de decisions.

Volen enfortir-los per conquerir els

seus drets sobre la base de la igualtat

i la justícia social, i volen establir la

democràcia de base en la vida sindi-

cal palestina. Exigeixen a les institu-

cions palestines mesures per protegir

els drets dels i les treballadores, així

com les seves llibertats fonamentals.

Finalment, l’UICTP defensa, com no

podia ser d’altra manera, el dret legí-

tim del poble palestí a establir el seu

propi estat lliure, independent i demo-

cràtic.

El sindicat compta ja amb més de

8.500 afiliats. Tot i viure en una situa-

ció minoritzada, amb les seves pro-

testes han aconseguit exempcions

temporals en les quotes escolars i en

les assegurances de salut.

PalestinaPer entendre una mica la complexitat

del conflicte, aclarim que, actualment,

Palestina viu immersa en una onada

de violència interna, amb enfronta-

ments constants entre Hamàs i mem-

bres dels serveis de seguretat pales-

tins, lleials al president Mahmud

Abbas. Quan érem a Gaza, però, no

vam viure cap situació de violència al

carrer. De totes maneres, l’ombra

d’una possible guerra civil és ben

present. Es tracta d’una violència in-

terna promoguda per l’Estat d’Israel i

els Estats Units amb l’objectiu de con-

trolar i evitar que les dues forces polí-

tiques s’ajuntin per fer front a l’enemic

veritable i comú, Israel -divideix i ven-

ceràs, que diuen. Justament aquests

darrers dies, quan ja som a Catalun-

ya, ens arriben notícies de la revifada

dels enfrontaments interns entre els

dos partits que conformen el govern

d’unitat. D’això en fa 15 dies i ja ha

causat 44 morts, la situació és extre-

ma i la possibilitat d’arribar a un acord

és cada dia més lluny. I el que és més

greu, Israel, amb l’excusa de posar fre

al conflicte, bombardeja diversos

punts de la franja.

Però centrem-nos ara en la qüestió

del bloqueig. A Palestina, ens expli-

quen com el sindicat -la UICTP- ha

crescut considerablement des que la

situació del poble palestí ha empitjo-

rat arran del bloqueig al qual és sot-

mès per la comunitat internacional

(UE, EUA, Japó, Canadà,... ). Una

mesura de pressió justificada amb

l’argument que no poden finançar un

govern amb terroristes. El centre de

l’atenció és en aquest cas Hamàs,

una organització que no ha reconegut

mai l’Estat d’Israel i que legitima la

lluita armada com a autodefensa da-

vant l’ocupació. Presentada davant

del món com a organització terrorista i

inclosa en la llista negra de la Unió

Europea i els Estats Units, Hamàs va

obtenir la victòria en les eleccions del

gener de l’any passat. Uns comicis

celebrats amb total democràcia i

transparència, amb observadors neu-

trals i amb el vistiplau de la comunitat

internacional, que feia temps que re-

clamava una convocatòria neta a les

urnes.

Israel, per la seva part, també se

suma a l’embargament, retenint els

impostos palestins per valor de 300

milions de dòlars.

BloqueigPerò els plats trencats de tot plegat

els paga el poble palestí i no el Go-

vern.

I és que el bloqueig imposat des de

fa més d’un any i mig està tenint unes

conseqüències nefastes. La taxa d’a-

tur ha pujat fins a un 50-70%, els sa-

laris s’han situat sota el llindar de la

pobresa, els funcionaris fa un any que

no cobren, milers de palestins han

hagut de deixar la feina ja que l’Estat

d’Israel els impedeix la sortida de la

Franja de Gaza i ja no poden accedir

als seus llocs de treball. El sou mitjà

ha caigut fins a 37 euros mensuals, i

del salari d’un treballador o treballa-

dora en viu tota una família, que a Pa-

lestina és d’unes 15 persones. El blo-

queig, per tant, té una repercussió

directa en la vida laboral palestina i

davant d’això, el sindicat com a eina

té més sentit que mai.

La franja de Gaza té unes dimen-

sions de 40 km de llargada per uns 12

km d’amplada.Tot aquest territori està

envoltat per un mur d’exagerades di-

mensions i el mar està ocupat a 50

milles de la costa per l’exèrcit israelià.

Es tracta d’una presó, la més gran del

món. Hi viuen amuntegades

1.500.000 persones, i ha passat a ser

el territori més densament poblat del

món.

La lliure circulació de persones

està totalment prohibida. Només exis-

teixen tres passos per poder entrar a

la franja de Gaza, l’un és el de Rafah -

al sud, tocant a Egipte- i està gairebé

sempre tancat. L’altre és el de Karni

on només es permet l’entrada de pro-

ductes israelians i no de palestins. El

darrer és el pas d’Eretz, pel qual vam

entrar la delegació. Per aquest pas

només poden transitar-hi els palestins

amb més de 40 anys i, tot i així, no ho

tenen gens fàcil. Es tracta d’una nau

industrial tota plena de controls. La

sensació que vam tenir quan hi vam

passar va ser ben estranya. A simple

vista es veuen pocs soldats, però en

realitat les forces israelianes hi són

presents al cent per cent. Tota la nau

està plegada de càmeres i controls

d’armes de tot tipus. A la part superior

hi ha les oficines des d’on observen

tots els moviments. Tot plegat, fa la

sensació de gran muntatge, que ens

recorda el “gran germà.”

Un palestí o palestina triga de mit-

jana unes sis hores en entrar i sortir

pel pas d’Eretz. Això fa impossible

que puguin anar a treballar a l’altra

banda de la frontera com feien abans

del bloqueig. Només cal fer un re-

compte de totes les hores que dedi-

quen al desplaçament i a la feina.

Com hem dit, triguen unes sis hores

en passar els controls d’entrada i sor-

tida. A aquestes cal sumar-li dotze

hores de treball. Per tant, han de dedi-

car-hi divuit hores en total, i només

els queden unes sis hores lliures de la

feina. El pas d’Eretz suposa un autèn-

tic calvari per als treballadors i treba-

lladores, ja que moltes vegades ni tan

sols els deixen sortir, així que perden

els seus llocs de treball perquè no

poder arribar-hi. Això fa insostenible

que puguin treballar fora de la franja, i

a dins no hi ha feina. Aquest és el

context actual, un context en el qual la

lluita sindical té més sentit que mai.

L’1 de MaigAixí doncs, amb el lema “volem treball

i no caritat”, el sindicat palestí, junta-

ment amb altres organitzacions, va

celebrar el dia dels i les treballadores.

Acabats d’arribar i després d’haver

passat uns entrebancs burocràtics in-

terminables, assistim a la concentra-

ció, convocada davant el parlament

palestí a Gaza. L’acte se celebra el dia

30, perquè l’1 és impossible reunir au-

tobusos per a transportar els treballa-

dors. La concentració consisteix en

una lectura de manifestos de totes les

organitzacions i compta també amb la

presència d’un membre del govern de

Hamàs, que val a dir que no és gaire

ben rebut per una part dels partici-

pants. També es realitzen dues repre-

sentacions; una en homenatge els

màrtirs palestins i l’altre simulant el

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 200724

SINDICALISTES DE LA CGT I ALTRES SINDICATS VISITEN LA FRANJA DE GAZA, CONVERTIDA EN LAPRESÓ MÉS GRAN DEL MÓN

Primer de Maig a Palesina

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2007 25

On han anat elsnetejasabates?

Joni

Coneixia una persona. No importa gensel rostre ni la resta, home/dona,jove/adulta, era una persona com tu icom jo.També es dedicava a la música,de diferent forma, s, peroò en generalcompartiím gremi, dinamitzadors del’escena musical. De tant en tant, col·la-boràvem, treballavem junts, que no ple-gats. De vegades ens trobàvem i xerrà-vem sobre el circuit, sabíem que ensveuríem sempre que hi havia fira itambé coincidíem en determinats actespúblics.

Era una persona agradable, amb quisintonitzaves amb facilitat i en la facetapública de la seva feina, perquè la priva-da jo la desconeixia, semblava semprehaver fet diverses valoracions, per arri-bar a trobar un equilibri. Suposso que lafeina li anava bé, en el seu sentit vital,vull dir que s’hi debia trobar satisfet.Suposo també que la feia molt bé, pro-fessionalment parlant.

No sé si se li va fer petita, si necessi-tava anar més enllà o si la proposta vavenir de fora, el fet és que es va trobaramb un càrrec en una institució públi-ca, després n va venir un altre en unainstitució més gran, també un tercer isempre creixent, amb més poder, pot-ser també un quart càrrec, cada copmés responsabilitat, més a dalt de la pi-ràmide... Cada cop “millor” vestit...

Un dia el vaig anar a veure, per inten-tar continuar amb les nostres col·labo-racions, ara ell, des del seu càrrec.

Com sempre, va ser molt agradable,em va explicar les seves funcions a lainstitució i vam parlar del que podríemfer junts. Ell ja no em mirava com sem-pre, jo vaig interpretar que tenia moltafeina, que devia anar “estressat”, real-ment el que feia és mirar des de dalt.Vaig presentar-li un projecte que vaigcreure força interessant, ell també va dirque li anava perfecte per la línia culturalque volia desenvolupar.

Mesos després, des d’un altre depar-tament de la mateixa institució, em vantrucar per realitzar una minúscula partdel projecte que havia presentat, unapart molt, molt petita val a dir. Semprevaig creure (ben pensat que és un, idio-ta gairebé) que el meu conegut havia fetel que havia pogut per la nostra propos-ta i li vaig estar molt agraït.

Anys deprés, fa només uns mesos,em vaig assabentar que el projecte quejo havia presentat no va sortir mai delseu despatx i que el meu conegut, ambles seves bones maneres i forma devestir, no l’havia fet arribar a qui anavadirigit, van ser aquelles coincidènciesde la vida les que van aconseguir queuna part d’aquell es portés a terme.

La política és així.L’amistat és una altra cosa, la hipo-

cresia tota seva.Pregunta: on han anat els netejasa-

bates? (títol d’una canço del grupSlaughter & the Dogs)

Des de la plana del centre mexicà...Salut.

conflicte intern entre Al-Fatah i

Hamàs.

L’expectació que aixequem la

delegació catalana ens impressio-

na a totes, som el centre d’atenció

de totes les mirades i mitjans de

comunicació.

Després d’un primer contacte

amb la població palestina, descon-

certats i descol·locats, ens dirigim

de nou al local de la UICTP. El

cúmul de sensacions, de mirades i

de somriures que ens ha ofert la

gent ens ha impressionat de mane-

ra important. Pensant-hi, se’m fa

impossible poder trobar un adjectiu

que englobi tot el que hem sentit,

vist i experimentat en aquest viat-

ge.

Així doncs, ens seiem i reflexio-

nem sobre tot plegat, ha passat tot

molt ràpid i necessitem una estona

de tranquil·litat per poder-ho assu-

mir.

Mentrestant, els membres del

sindicat, responsables de la nostra

estada, ens expliquen les activitats

que realitzarem: visites a camps de

refugiats, a zones destruïdes per

l’exèrcit israelià, escoles, hospi-

tals...., i la més important, les tro-

bades que han preparat amb tre-

balladors i treballadores membres

del sindicat.

Cada dia fem visites a dos o tres

locals diferents, i en tots ens reben

amb els braços ben oberts, dedi-

cant-nos una extensa benvinguda.

Ens ofereixen menjar, beure i tot el

que necessitem. Quan estem reu-

nits amb els treballadors i treballa-

dores del sindicat, escoltem aten-

tament el que ens exposen. Un per

un, els sindicalistes s’aixequen i

ens fan una explicació de quines

són les problemàtiques a què s’han

d’enfrontar cada dia segons el sec-

tor al qual pertanyen. En tots els re-

lats, hi destaca un abans i un des-

prés del bloqueig econòmic, i tots

tenen un punt en comú, afirmen

que la situació actual és totalment

insostenible.

Els testimonis són realment im-

pressionants, però n’hi ha un que

destaca per sobre els altres. Es

tracta d’una dona a la població de

Beit Lahia. S’aixeca i amb molta

fermesa en explica que les dones

palestines són les que més patei-

xen la vida quotidiana. Ens explica,

per exemplificar-ho, com s’enfron-

ten cada dia a cinc problemàtiques

diferents. Primer, el fet d’estar opri-

mides per viure en una terra ocu-

pada per un estat terrorista. Segon,

que com a dones també estan re-

primides per la mateixa societat is-

làmica. Tercer, l’explotació que

reben com a treballadores. Quart,

que han de cuidar els fills i de la

casa elles soles. I per últim, que

han d’aguantar la ràbia i la impa-

ciència dels homes -que darrera-

ment veuen com no poden complir

amb la seva “obligació” de tirar la

família endavant portant un sou a

casa- perquè estan a l’atur.

Les paraules d’aquesta dona

ens posa a tots i totes la pell de ga-

llina. Ens reafirmem en el que ja

sabíem, sense les dones la resis-

tència palestina no seria possible.

Si poso èmfasi en aquestes parau-

les, és perquè poques vegades

se’ls reconeix la seva lluita i perquè

no és fàcil trobar una testimoni que

reconegui públicament la situació

de les dones a Palestina

DonesA continuació, exposo un exemple

molt clar de la discriminació que

pateixen les dones i que a tots els

membres de la delegació ens va

deixar paralitzats. La nit de l’últim

dia, ens porten a la festa d’un casa-

ment. Arribem, baixem del bus i ob-

servem la part de darrere d’un es-

cenari ple de gent. Ens hi apropem

i pel micròfon ens dónen la benvin-

guda. Totes les mirades es dirigei-

xen cap a nosaltres. Perplexos pel

que estem vivint ens adonem que

totes aquests ulls expectants pen-

dents de nosaltres, nomes són d’-

homes. Elles no hi són i no les

volen, en canvi a nosaltres, en ser

“dones europees” sí que ens hi ac-

cepten, i amb evasió. La situació es

ben incòmoda. La primera reacció

és buscar-les a elles perquè en

algun lloc no massa llunyà han de

ser. Aixequem el cap i les veiem a

totes als balcons de les cases, mi-

rant amb atenció. Continuem bus-

cant i veiem que a l’altra banda de

l’escenari també n’hi ha però a da-

rrera d’un llençol que fa de divisió,

ballant amb el que arriba de músi-

ca. A totes se’ns fa una estona ben

desagradable.

Penso que, lluny de la crítica

fàcil, cal fer una reflexió profunda

de tot plegat. I cal reconèixer sense

embuts que queda un llarg camí

per recórrer pel que fa als drets de

les dones palestines. I és que tot i

ser un dels països àrabs més

avançats en aquest aspecte, tenint

en compte que les dones tenen

dret a a vot i que, per legislació, al

govern hi ha d’haver un 20% de re-

presentació femenina, és una evi-

dència que en la vida quotidiana

les dones pateixen una clara discri-

minació masclista. És cert també

que a Cisjordània aquest fenomen

és ben diferent, ja que l’islamisme

no està ni de bon tros tan arrelat

com a la franja, però s’ha de tenir

en compte que en un territori tan

petit i atapeït, qualsevol cosa que

s’hi introdueixi és un caldo de cul-

tiu.

Visitem diverses colònies jueves

ja desallotjades i el panorama és

desolador. No hi ha cap casa que

estigui en peu, tot és runa i més

runa. Expliquen que quan van fer la

retirada al 2005, tots els poblats

van ser destruïts perquè els pales-

tins no poguessin ocupar-los. I re-

sulta que aquestes colònies esta-

ven situades a les zones amb terra

més fèrtil. Moltes d’elles tenien hi-

vernacles on hi cultivaven flors per

exportar i fins i tot arrencaren la pri-

mera capa de terra per tal que ja

mai més no s’hi pogués plantar.

Ara els nens busquen entre les

runes ferralla i fusta, -amb el perill

de ser tirotejats- per vendre i poder

aportar alguns diners a la seva llar.

D’històries que ens arriben des

de zones devastades per l’exèrcit -

carrers completament destruïts

amb la pèrdua de moltes vides hu-

manes o mesquites bombardeja-

des- n’hi ha a cabassos. Cada pa-

lestí té la seva i és pràcticament

impossible trobar una sola persona

que no hagi patit una situació dra-

màtica en pròpia pell.

SensacionsVan ser moltes les sensacions que

vam sentir durant la nostra estada.

Les cares, les imatges dels carrers

plens de cartells de “màrtirs”, de

nois molt joves que ja han deixat la

vida per defensar la seva terra o els

ulls dels nens plens de tristesa i de

ràbia, són escenes que recorda-

rem sempre més i que exemplifi-

quen la situació de drama humà

que es viu en aquell petit territori.

Els palestins ens han donat,

amb només una setmana, molt

més del que nosaltres els podem

oferir en molt de temps. Ens han

acollit com si fóssim de la seva fa-

mília i sabem que la nostra presèn-

cia els ha servit per reafirmar-los

en la seva lluita, i per fer- los saber

que no estan sols.

L’escrit que reproduïm a conti-

nuació, mostra la importància que

va suposar per ells la nostra visita.

Es tracta d’una carta enviada a la

delegació un cop ja havíem arribat

a Catalunya:

“De part dels treballadors i treballa-

dores de Palestina i en el seu nom,

nosaltres, la Unió Independent de

Comitès Obrers vam apreciar molt

el vostre suport i solidaritat amb la

classe obrera del nostre país.

Els treballadors de tot el món en-

fronten molts desafiaments que

exigeixen un alt nivell de coopera-

ció i solidaritat, però en el cas de

Palestina el patiment és doble, a

causa de l’ocupació israeliana i de

l’embargament polític i econòmic

imposat al govern palestí.

Considerem la visita de la vostra

delegació com el suport més im-

portant que ha rebut la lluita dels

treballadors contra l’ocupació i l’ex-

plotació.

Apreciem moltíssim l’arribada de

22 treballadors/es des de Catalu-

nya i l’Estat espanyol. Especial-

ment en aquests dies i en la crítica

situació que travessem. Això també

els ensenya als treballadors, i a no-

saltres mateixos, l’autèntic signifi-

cat de la solidaritat, el desafiament

i el coratge.

Sabem que hi ha molts altres

treballadors/es que no van poder

venir amb la delegació i som cons-

cients de l’important paper que

esteu complint allà per aturar l’em-

bargament internacional imposat

als palestins. També creiem que el

vostre paper de suport allà és

igualment important per a nosal-

tres perquè el vostre compromís

amb la campanya garanteix que no

estem sols i que compartiu amb

nosaltres la mateixa lluita.

Creiem que solament amb la

unitat internacional podrem arribar

junts a la igualtat i la justícia social.

El vostre suport és el pas més va-

luós cap a una major cooperació i

coordinació entre treballadors per

a estrènyer les nostres relacions i

per a recolzar-nos en altres temes.

Les nostres salutacions per a

tots els treballadors i treballadores

Gaza, Palestina 5/5/2007”

Fa més de 60 anys que resistei-

xen amb la mateixa dignitat i força

que el primer dia. I ens demostren

una vegada i una altra que fins que

no acabin amb l’últim palestí no

abandonaran ni la lluita ni la terra.

Perquè l’esperança és l’última cosa

que es perd.

Visca Palestina Lliure!

> MÚSICS, MÚSIQUES IVOLTANTS

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Notes sobre el Manifest“del 16 de juny”Passada la fronteradel maig del 2007,els ‘oblidats delsoblidats’ en lanostra història

Joan Zambrana

Hem passat la frontera del maig del2007, setanta anys després d’un maigde 1937, en el qual encara la revolucióllibertària a Catalunya estava mig enpeu, lluitant contra el feixisme que enshavia declarat la guerra, però també -ical dir-ho- enfront d’altres forces politi-ques republicanes i dites d’esquerraque no volien el canvi de regim econò-mic i social que s’estava produint alnostre país.

Vull fer referència a dos llibres quehan sortit aquest any a l’aparador i queserveixen per seguir reeditant un llargdebat en el qual hi ha en joc algunacosa més que la objectivitat històrica,així com també les noves investiga-cions que han pogut aparèixer entorndels “fets de maig de 1937”a la ciutat deBarcelona.

L’un es diu “Contrarevolució” (Edi-cions 1984) de l’historiador Ferran Aisa,gran coneixedor i animador de la temà-tica llibertaria i anarquista a Catalunya;l’altre, del també historiador Ferran Ga-llego, conegut per ser un especialistaen els moviments d´extrema dreta euro-peus i que aquest cop ha entrat a analit-zar aquest episodi històric amb el llibre“Barcelona, mayo 1937”. (Ed. Debate).

En un interviu aparegut fa poc a undiari d’àmbit estatal entre aquest doshistoriadors es pot percebre que encaraa dia d´avui queden elements d´anàlisi ireflexió que no estan del tot tancats, ique ens indiquen que la història és uncompendi de fets i d’actituds ideològi-ques que són difícils de separar.

En una petita anàlisi del que passa al’àmbit historiogràfic, veiem que diver-ses tesis que defensaven alguns grupsdel marxisme “estalinista” són rebutja-des en els seus aspectes més barroers(sobretot la persecució per part delPCE/PSUC al POUM com a partit “so-cial-feixista” i l’assassinat del seu diri-gent més conegut, l´Andreu Nin). Encanvi, el que domina insistentment al´actualitat és una defensa “idealitzada”de la II Republica, fent-la coincidir ambels valors “democràtics” actuals i arra-conant les posicions revolucionàries illibertàries que es van donar a la majorpart de les ciutats i pobles de la nostraCatalunya.

Així podem arribar a entendre l’afir-mació que ha fet Carlos Taibo, un delsmillors intel·lectuals crítics del nostrepaís en relació als moviments anarquis-tes i llibertaris del primer terç del segleXX descrivint la seva situació actualcom la dels “oblidats dels oblidats” enrelació a la poca presència en l’àmbithistòric a dia d´avui.

Sembla, doncs, que els que tenenforça a l’actualitat poden fer brillar la“seva història” i aquells que van ser his-tòria “real” però que tenen un presentmés “xungo” no volen ni deixar-los sor-tir als papers...

Catalunya. Juny de 200726

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Des dels anys setanta no

s'havien donat tants llibres

ni tants actes sobre els es-

deveniments de maig de 1937 a

Barcelona i a diverses localitats de

Catalunya. S'havia oblidat el “petit

detall” que a Catalunya havia tingut

lloc una revolució que va arribar

fins a l'últim municipi.Va ser una re-

volució “per baix”, va afectar tota

l'estructura social, menys el poder

polític. Un poder polític amb una

llarga experiència de relació amb el

moviment obrer que per a admira-

ció dels periodistes i historiadors

oficials, va tenir la intel·ligència

d'entrar “amb la nostra (la revolu-

ció) per a sortir-se amb la seva (la

restauració)”.

Maig del 37 va ser l'últim acte

d'aquesta revolució, la mostra de la

voluntat majoritària de la classe tre-

balladora situada ara davant una

expectatives que eren el contrari

de les jornades de juliol del 36... En

aquest propòsit restaurador es do-

naven dues línies: la integradora

d’ERC i la rupturista representada

per un PSUC estalinitzat fins a l'ho-

rror. Una idea de fins a on estaven

disposats a arribar la mostra una

dada revelada per Agustín Guilla-

món en el seu llibre “Barricadas en

Barcelona” (Ed. Espartaco Interna-

cional, Barcelona, 2007), concreta-

ment a l'annex, en el qual repro-

dueix el teletip de Vidiella, que

comunica el pla elaborat per José

del Barrio per acabar amb els dis-

turbis de Maig de 1937 bombarde-

jant Barcelona, 7 de maig 1937 a

les 1.25. El bombardeig seria –òb-

viament- dels barris insurrectes.Tal

com es conta en un article publicat

a Kaos, el tal José del Barrio va mi-

litar en els anys trenta en la CNT i,

a principis dels anys quaranta, va

ser expulsat del PSUC i acusat de

“traïdor” i fins i tot de “trotskista”.

Davant casos així, Kafka es

queda molt curt.

Però totes aquestes misèries

poden fer-nos oblidar les pàgines

més lluminoses del maig, la lluita

dels treballadors, la d'alguns per-

sonatges que amb el seu exemple i

els seus escrits ens ajuden a com-

prendre, a situar-nos davant una

història social intensa i creativa,

pluralista i fraternal més enllà de

les diferències. Una història i uns

personatges que formen part del

nostre Olimp i que han de ser recu-

perats per a l’altra història, per a

l’altra memòria.

D'aquí la iniciativa de la Funda-

ció Andreu Nin de fer un acte el 16

de juny en el lloc on van raptar l’An-

dreunet (Nin), a l'entrada del Palau

de la Virreina, i de recaptar tots els

suports possibles. Suports que ja

estan arribant d'amics i amigues

provinents de les més diverses es-

coles. En nom de tots i totes volem

fer assenyalar el dia i, entre altres

coses –com tocar “La Internacio-

nal” i “A les barricades”- llegir

aquest “Manifest”:

“Les diverses entitats socials,

polítiques i culturals, així com les

persones que donen el seu suport

a aquest acte que pretén recordar

encara que sigui tardanament el

patètic i aclaparador significat dels

assassinats d'Andreu Nin i Camillo

Berneri, els més coneguts d'entre

els molts que van seguir a les jor-

nades de maig de 1937 a Barcelo-

na i altres ciutats de Catalunya, as-

sassinats tots ells en nom de la

República i fins i tot del socialisme.

És precisament per la República

i pel socialisme pel que creiem ne-

cessari portar a terme un gest que

hauria d'haver-se portat a terme ja

el 1937 o el 1938 i que podria

haver-se realitzat en qualsevol altra

data com a expressió d'una defen-

sa necessària de la memòria con-

tra la calúmnia i l'oblit, com a ex-

pressió d'un drama històric sobre

el qual volem projectar el sentiment

emancipador que li correspon. Cer-

tament ha passat molt temps, mol-

tes vides, però la persistència de la

memòria adquireix tot el seu sentit

des del moment que tant la de Ber-

neri com la de Nin són dues biogra-

fies que condensen en gran part

les virtuts més excelses del pensa-

ment lliure i del moviment obrer,

dues figures de projecció universal

que més enllà dels debats o discre-

pàncies puntuals i sempre legiti-

mes, donaven glòria al seu temps i

reforçaven els criteris de la conver-

gència i de la unitat entre marxistes

oberts i anarquistes antidogmàtics.

Encara que sigui molt succinta-

ment, volem recodar algunes tra-

ces històriques que no són tan co-

neguts com haurien de ser-lo.

Andreu Nin (el Vendrell, 1892-Alca-

là d'Henares, 1937), mestre de pro-

fessió, militant abnegat la trajectò-

ria militant del qual es remunta a la

Setmana Tràgica, que va destacar

com a republicà federal i després

com a socialista internacionalista

durant la Gran Guerra, que va ser

secretari general de la CNT en els

anys del pistolerisme patronal, co-

fundador del Partit Comunista, se-

cretari de la Internacional Sindical

Roja, comunista antiestalinista des

de mitjans dels anys vint, amic i tra-

ductor de Lleó Trotsky, cofundador i

capdavanter del POUM amb Joa-

quín Maurín, conseller de Justícia

de la Generalitat, reconegut traduc-

tor del rus al castellà i al català i

autor d'obres de la importància

d’”Els movimients d´emancipació

nacional” i “Les dictadures del nos-

tre temps”. La seva mort s'inscriu

en la mateixa instantània que la de

la vella guàrdia bolxevic, i va ser en

bona part obra dels mateixos que

van assassinar Trotsky.

Una mica més jove, Camillo Ber-

neri (Lodi, Itàlia, 1897-1937) prove-

nia d'una família d'intel·lectuals

d'esquerres. El seu avi va ser com-

pany de Garibaldi i la seva mare,

una notable escriptora feminista

(Camillo escriurà també un llibre

sobre l'emancipació de la dona). La

seva filla María Luisa serà l'autora

del futur: viatge a través de la uto-

pia. Camillo va militar en les Joven-

tuts Socialistes fins a la Gran Gue-

rra. Després es farà un anarquista

"revisionista" molt obert (Salvemini

dirà d'ell: "...s'interessava per tot

amb avidesa insaciable. Mentre

que molts anarquistes són com

una casa amb les finestres que

donen al carrer tapadas... ell tenia

obertes totes les finestres”). Deixe-

ble de Luigi Fabbri, Camillo sacrifi-

carà la seva vocació de vida

intel·lectual per la més urgent de

l'acció directa. A l'exili, Berneri es

va convertir en un dels enemics

més actius del feixisme i el dictador

mai no li va perdonar la seva labor

de denúncia. En esclatar la guerra

civil es va traslladar immediata-

ment a Espanya i va lluitar en el

front d'Osca. Nomenat comissari

de la columna italiana de la CNT,

va publicar a Barcelona la seva re-

vista “Guerra di Classe”, en la qual

afirmava que aquella era una gue-

rra internacional, "i per tant són de-

cisius els factors exteriors i la políti-

ca internacional», i també una

guerra de classes. Aquest llibertari

"consellista" o "sovietista", que

glossa amb emoció el record de

Gramsci i que defensa l'honor revo-

lucionari del POUM, serà assassi-

nat la nit del 5 al 6 de maig al costat

del seu camarada Barbieri. Qui el

va matar? Se sap que va ser detin-

gut per una patrulla que es va iden-

tificar amb les sigles de la UGT i

que la seva mort va ser celebrada

per l’estalinisme.

Així doncs, amb aquest home-

natge es tracta de realçar a través

de dos personatges tan nostres i

tan especialment emblemàtics,

més per les seves vides que per

les seves morts, la vigència dels

ideals de llibertat, igualtat i fraterni-

tat que comprenen –inequívoca-

ment- els de la natural pluralitat en

els mètodes i les vies per avançar

per aquest camí, i de proclamar

ben alt un “mai més” a uns mèto-

des que van ser més ignominiosos

pel fett que van ser perpetrats en

nom de la República i del socialis-

me”.

> CONTRA-HISTÒRIA

> IMATGES QUE PARLEN

“Contrarevolució.Els Fets de Maigde 1937”

FERRAN AISAEdicions de 1984

Jordi Martí Font

Molts dels historiadors que més o

menys han fet una història del mo-

viment obrer als Països Catalans;

als estats espanyol, francès i an-

dorrà; o arreu del món acorden que

l’anarquisme és la ideologia motor

del moviment obrer del nostre país

entre 1868 i 1937. Què passa el

1937? Doncs el Fets de Maig, uns

successos en què els marxistes

estalinistes aconsegueixen el

poder a Catalunya d’acord amb els

representants de les classes mitja-

nes i la petita burgesia. Anarquistes

i marxistes heterodoxos (poumis-

tes bàsicament) són apartats de la

vida pública i l’obra de la revolució

col·lectivista que s’havia encès al

juliol del 36 comença a desaparèi-

xer. És la constatació que una re-

volució feta des del poble, pel poble

i des del poble no interessa a un

govern soviètic al capdavant del

qual hi ha Stalin que ha pres ja el

camí de l’autoritarisme total i de

les pugues i assassinats de qui no

segueix la línia marcada pel partit.

I aquest 2007 feia setanta anys

d’aquests fets. Entre els llibres que

han aparegut en els darrers mesos

per recordar, commemorar o infor-

mar sobre els Fets de Maig del 37,

n’hi ha un que ho fa tot en un sol

volum, per això el recomano fer-

ventment després d’haver-lo llegit.

Es tracta de “Contrarevolució. Els

Fets de Maig de 1937” de Ferran

Aisa, publicat per Edions de 1984.

Es tracta d’un llibre brillant i centrat

en l’enquadrament històric dels

fets, la descripció detallada de les

forces en conflicte i, sobretot, del

triomf de la contrarevolució, que

n’és la conseqüència més dramàti-

ca.

Aisa ens situa els canvis socials,

polítics i revolucionaris que viu la

societat catalana i espanyola en

tres capítols que porten per títol

“Temps d’esperança i revolta”, “El

roig i el negre” i “La revolució”.

Aquests tres capítols per ells ma-

teixos ja són una magnífica intro-

dució per a qui no conegui la lletra

petita del context i el per què de la

revolució llibertària. A continuació,

al capítol “L’antesala del maig” ens

situa en el conflicte concret i al se-

güent, “La guerra dins la guerra”, el

desenvolupa. El darrer capítol, més

enllà de la pena per la pèrdua de la

possibilitat de la revolució, ens

porta a dibuixar el panorama que

deixen les jornades de Maig: canvi

de mans del poder, purgues, as-

sassinats polítics, pràctica desapa-

rició del POUM i execució dels

seus líders, persecució d’anarquis-

tes... Juan Negrin substituiria Largo

Caballero i s’acabaria el flirteig de

la CNT amb el poder. Un balanç

que cal conèixer per no perdre el

nord del qui és qui setanta anys

després.

“Una milicianaen la Columnade Hierro”

MANUEL GIRONAPublicacions de la Universitat deValència

Jordi Martí Font

El 8 d’agost de 1942, assassinen a

Paterna Maria Pérez Lacruz, de 24

anys. És la darrera dona afusellada

després de ser condemnada a

mort per un consell sumaríssim.

Aquest libre explica la història

d’aquesta dona 64 anys després.

La Jabalina, que era així com l‘ano-

menaven els seus companys, era

miliciana a la Columna de Ferro. El

Rebollo, un company de la Colum-

na, va ser qui la va acusar de diver-

sos crims (vés a saber en quines

condicions ho va fer)v i va provocar

l’obertura de tot el procés que la

portaria a la mort.

La jove anarquista no havia

comès els delictes de què se la va

acusar ja que estava hospitalitzada

quan van tenir lloc, tal com ens ex-

plica el llibre, però amb l’actual jus-

tícia espanyola i la nova llei de des-

memòria històrica del PSOE i IU,

La Jabalina continuarà sent culpa-

ble per sempre. Només llibres com

aquest, entre la investigció perso-

nal, la biografia i la història deixen

clar que Franco va morir però ho va

deixar tot ben lligat i els que el suc-

ceiren no tenen cap intenció de

deslligar res. I la seva lectura ens

deixa ben clar que la Llei de la Me-

mòria Històrica que acorden PSOE

i IU és realmentequiparable a les

lleis de punt final de la dictadura ar-

gentina, amb la diferència que ells

les van tombar i allà les feia la

dreta.

“Barcelona,Mayo 1937.

Testimoniosdesde lasbarricadas”

SERGI ROSÉS, HARALDPIOTROWSKI, CARLOS GARCÍA(EDITOR)Alikornio Ediciones

Col·lectiu Catalunya

Recull de textos de militants revolu-

cionaris anglesos, francesos, ita-

lians, alemanys i nord-americans

que van estar presents a Barcelo-

na durant les jornades de maig de

1937.

El maig de 1937, Barcelona va

veure de nou, només deu mesos

després de juliol de 1936, com la

classe obrera aixecava barricades

en tota la ciutat. Aquest llibre és

una recopilació de testimonis de

militants estrangers, de diverses

nacionalitats (italians, alemanys,

britànics, nord-americans) i molt di-

ferents corrents polítics (anarquis-

tes, trotskistes, demòcrates, etcè-

tera). Aquests texts, traduïts de

l’anglès, francès, italià o alemany,

inassequibles al lector d’aquí, om-

plen un buit notable de la historio-

grafia catalana.

La varietat de testimonis, no so-

lament arrela en la nacionalitat o

l’orientació política dels seus au-

tors, sinó també en les seves ca-

racterístiques: unes vegades des-

criptives i altres analítiques.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2007 27

Llibres

Francesco Rosi i elcompromís polític

Josep Estivill

Rosi és un director italià que va apren-dre al costat de Visconti, Antonioni,Zampa o Monicelli. És l'autor de filmscom “Salvatore Giuliano”, “Il caso Mat-tei”, “Cadaveri eccellenti” i, sobretot,“Le manni sulla città” i “Uomini contro”que avui volem destacar. Són pel·lículesextraordinàries però sobretot, gransmanifestos del compromís polític.

“Le manni sulla città” (1963) (“Lesmans sobre la ciutat”) comença amb unedifici d'un barri humil de Nàpols ques'ensorra a causa d'unes obres que fanal costat. Es produeixen víctimes i l'opi-nió pública de seguida reclama conèi-xer la veritat i depurar les responsabili-tats. Es forma una comissiód'investigació a l'ajuntament i les sospi-tes recauen sobre l'assessor del partitde dretes, un empresari d'una immobi-liària. La pel·lícula no perd el temps ensubtrames sentimentals tan habitualsen el cinema de Hollywood sinó que in-cideix en els debats de la comissió i , endefinitiva, en les actituds morals. Veiemels comportaments dels partits i del po-lítics i la manera com tot sembla que estapi. És una pel·lícula brillant, implaca-ble, que ens recorda a cada moment elsdesgraciats successos de l'ensorra-ment del pisos al barri del Carmel deBarcelona.

“Uomini contro” (1970) (“Homes con-tra la guerra”) és potser la pel·lículamés antimilitarista que s'hagi fet. És an-tibel·licista, és clar, perquè està en con-tra de la guerra, però sobretot denuncial'exèrcit com una institució basada l'es-tupidesa. Una institució que condemnamilers de persones al suïcidi i l'assassi-nat. L'argument se centra en un episodide la I Guerra Mundial amb una unitatitaliana es atrinxerada davant l'exèrcitenemic. Totes dues lluiten per ocuparuna muntanya que té un valor mera-ment simbòlic. Es mostra la situació depenúria que passa la tropa sotmesa a ladictadura del oficials i com hi ha una re-producció dels clitxés de la repressióde classe a la qual molts soldats jaestan sotmesos en la vida civil. L'ab-surd de la institució militar desperta,però, l'esperit crític en alguns soldats i,finalment, un sentiment pacifista quel'èxercit jutja subversiu. Novament aquíens trobem davant d'un film sintètic,sec, ordenat, impecable en el muntatge,implacable en l'argument, excel·lent enles interpretacions. És una pel·lículagrandiosa i sorprenent.

Aquestes dues, són pel·lícules perdescobrir en la filmografia de Frances-co Rosi, el gran director oblidat que uti-litza la càmera com un instrumentmoral en la recerca de la veritat.

PASO A PASOButlletí de les seccions sindicals de

CGT al grup SEAT,

cgtseat@inicia.es / cgtseat.zf@tis-

cali.es / cgtgearbox@yahoo.es

Revistes

L'ACCENTPeriòdic quinzenal popular dels Paï-

sos Catalans, Tordera 34 baixos,

08012 Barcelona, www.laccent.cat /

laccent@laccent.cat

RESCOLDOSRevista de diàleg social de l’Asocia-

ción Cultural Candela, 41168 Ma-

drid, www.nodo50.org/candela / res-

coldos@nodo50.org

SOLIDARIDAD LIBERTARIASolidaritat amb llibertaris llatinoame-

ricans, Grupo Acción Social CGT

Burgos, Calera 12, Burgos, solidari-

dadlibertaria.cgtburgos@gmail.com

Text: Vicent Martínez; Foto:Mireia Bordonada

Aquesta entrevista va er realitza-

da abans de la manifestació en

defensa dels espais alliberats,

pel que els fets que s’hi van pro-

duir no hi surten reflectits.

-Està perseguint-se més el movi-ment okupa?-Després de tots els fets del cine-

ma Princesa el 1996 va haver-hi

uns anys amb moltes okupacions a

Barcelona, però des de fa un

temps ha canviat una mica el dis-

curs. De ser més tolerant, com que

era una novetat i com que estava

molt estès als barrris i tenia la sim-

patia de determinats sectors so-

cials, doncs era més difícil per ells

criminalitzar-lo. Amb el temps ja es

planteja com un problema i et plan-

tegen una solució legal o et vénen

amb l'excusa que a cap lloc d'Euro-

pa queden cases okupades i s'han

anat cap a la legalitat, deixant de

banda, pensem nosaltres, del pro-

blema real que hi ha de la vivenda.

-Això és així?-No és cert perquè d'okupes n'hi hi

ha Itàlia o a Portugal. Però els polí-

tics es refereixen a Alemanya, a

Gran Bretanya o Holanda. Allà, van

legalitzar tot el que ja havien oku-

pat. No es tracta que ara es pugui

okupar lliurement, sinó que li van

posar un lloguer molt baix a tot el

que ja s'havia okupat durant uns

terminis d'entre vint i vint-i-cinc

anys. Continuen sent cases okupa-

des perquè estan fora de la norma-

tiva legal del mercat de l'habitatge

però no van deixar okupar-ne més.

Fins i tot les caravanes o camions

es poden convertir en cases que

s'instal·len dins dels parcs i poden

viure-hi, però tota aquesta gent

està pagant una petita quota com

si es tractés d'un càmping.

-Quina valoració en feu des d'a-quí?-Hi va haver gent que va cedir a

aquests pactes i gent que no. La

que s'hi va oposar els van fer fora i

no van tenir opció a seguir amb el

seu projecte i els que van dir que si

al pacte van poder seguir amb les

seves activitats. Ara molts s'estan

trobant que aquests lloguers més

baixos de vint o vint-i-cinc anys

se'ls hi comencen a acabar i no els

renoven amb diferents excuses.

D'altra banda, aquesta opció no so-

luciona el problema de l'habitatge.

-Seria aplicable a Barcelona?-No, perquè no soluciona el proble-

ma, són pactes que tenen una data

de caducitat, per quan seria, per

vint anys?, per trenta? I ens solu-

cionaria el problema a nosaltres si

acceptem però potser no a la casa

del costat no. No estem disposats a

pactar en aquest sentit.

-Des de quan es nota un canvicap a una major repressió?-El discurs sempre ha estat el ma-

teix. Últimament des de l'entrada

en vigor de la normativa del civis-

me s'ha produït una onada de re-

pressió més generalitzada que se

centrat en nosaltres, però també

afecta als ciutadans i l'accés a la

vida pública. Tots els partits tenen

la mateixa actitud de sempre, però

en els darrers anys es nota un cert

empitjorament. Fins fa un temps,

ICV, per exemple, defensava i l'oku-

pació i ara estan al poder i han as-

sumit la direcció dels Mossos i

estan apretant més, a la pràctica,

que els socialistes. Ara mateix

també està més difícil okupar i fan

desallotjaments als primers dies de

les okupacions amb excuses com

que s'han produït robatoris o que

t'han vist ‘in fraganti’, quan per des-

allotjar ha d'haver-hi una denúncia

prèvia.

-Hi ha el mateix suport per partdels moviments socials?-Nosaltres pensem que sí.

-I per part dels veïns?-Això depèn de cada casa. Ara sur-

ten als mitjans les queixes de veïns

referides a cases que fan molts

concerts i festes que és la manera

que nosaltres tenim d'autogestio-

nar-nos i les nostres lluites. I això

és un problema que cada centre

social i cada casa soluciona com

pot. Alguns ho porten millor i altres

pitjor o tenen una millor comunica-

ció o ho intenten gestionar de dife-

rent manera.

-Penseu que realment es trans-met la imatge que lluiteu pel dreta l'habitatge?-Nosaltres veiem que els polítics

estan volent desviar el moviment

okupa cap a un problema d'ordre

públic i no volen qüestionar-se les

mancances reals d'habitatge que

té la societat. Els mitjans no ens

tracten bé i no surten les campan-

yes o les mobilitzacions en positiu

que realitzem.

-Què en penseu del movimentsper una vivenda digna?-És moviment molt més ampli i mo-

derat i s'han trobat que els mitjans

si que els han donat suport i ho han

fet més visible. Ells són els 'mileu-

ristes' i estan reivindicant un habi-

tatge digne sempre dins del siste-

ma. Amb tot, jo ho valoro

positivament perquè molts joves

que no s'estaven mobilitzant per

res estan per fi sortint al carrer.

Abans només sortien de festa i

passaven de política i amb aquest

tipus de convocatòries per correu

electrònic o per sms molta gent

està entrant en contacte amb el

que són les mobilitzacions i les as-

semblees.

-Quina seria la solució?-Que l'habitatge sortís del mercat i

que s'acabés amb la propietat pri-

vada.

-Hi ha hagut una setmana de mo-bilització per l'okupació durantla primera quinzena de maig-Aquest dissabte (pel dia 19 de

maig) hi haurà una manifestació

per l'okupació que culminarà

aquests quinze dies de mobilitza-

cions. La idea és que els membres

de les cases i centres socials es

poguessin organitzar, difondre les

nostres idees i treballar en els ba-

rris el tema de l'habitatge, qui són i

què fan o que doenen a conèixer la

repressió que estem patint als ba-

rris. No era tant una idea mediàtica,

perque som conscients que la

premsa no ens tracta massa bé.

Per això, hem editat un diari que ha

sortit ara per aquesta quinzena on

hi ha els textos i el comunicat de

l'assemblea que resumeix les nos-

tres accions i principis.

-A què es deu la mala imatgeque teniu?-És molt fàcil donar-li la volta a les

imatges que graven en una mani-

festació. Fa uns mesos va haver-hi

una mani al Forat de la Vergonya i

els mitjans van difondre que s'havia

usat un 'bazoca' casolà quan no

era més que una eina per tirar uns

coets en finalitzar la concentració.

A la televisió o a les fotografies dels

diaris es veia un tub de cartró des

d'on es van tirar un coet o dos i ho

van capgirar tot.

No pots lluitar contra això,

només surts bé a la premsa quan a

ells els interessa.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“Als mitjans no hi surten les campanyes o les mobilitzacions en positiu que realitzem”

PEDRO DE COLLSEROLA, MEMBRE DEL MOVIMENT OKUPAInfectació (2)

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.cat)

-Som els qui vivim sexualitats dissi-dents, religiositats dissidents, formesde vida dissidents... i les volem motord’alliberament social.

-Som els qui no ens volem súbditsde cap rei, de cap Déu, de cap líder,ideòleg o patum.

-Som vent, terra, treball, cultura, sen-timent i no concebem l’odi com amotor de res, perquè aquest sempreporta als filats d’Auswitch o la Verne-da.

-Som els qui defensem la presump-ció d’innocència i no acceptem ni arani mai els estats d’excepció de captipus. Llibertat Núria Pòrtulas!, llibertatLaura Riera!

-Som les qui assenyalem l’industria-lisme i el capitalisme com a culpablesde la destrucció del planeta i per aixòels volem aturar i els aturarem.

-Som les qui no acceptem la dicta-dura ni quan aquesta pren forma i es-tètica democràtiques.

-Som els qui treballem, les impres-cindibles, els explotats, les precaritza-des, els subcontractats, les sense con-tracte, la classe obrera... dones ihomes motors de la història que elsempresaris volen esclaus... i mai hohem estat.

-Som els qui reclamem l’autogestióde l’economia, de la nostra vida, sub-ordinades sempre al respecte per lanatura i a les necessitats no incentiva-des de la majoria.

-Som a les fàbriques, als sindicats,als centres de treball, a les agrupa-cions polítiques, a les organitzacionssolidàries, les antirepressives, a lescooperatives, a les universitats, a lescases okupades, als ateneus, als cen-tres d’estudis, als casals populars, alsinstituts, als mitjans de contrainforma-ció, als carrers, a les oficines i arreu, ino acceptem els objectius econòmicsque ens tracten com a números i prou.

Ho volem tot i ho volem ara, totes itots, perquè renunciar-hi per prudèn-cia o responsabilitat només ens potportar, com sempre, a ser imprudents iirresponsables.

Alegria

“Plou i fa sol, les bruixes es pentinen.Plou i fa sol, caraguinya i caragol”. Imentre es posen el cabell al lloc i l’es-combra entre les cames, els núvolsque amenaçaven pluja es disposen adeixar pas a la nit. El sol es pon i elsestels de la negra foscor il·luminen elpoc que ens ha deixat el dia entre elblau del cel i el dels uniformes.

Els informes diuen que la vida s’aca-barà i els bàrbars en volen fer negoci.Els necis obliden que ja els tenim a lallista mentre omplen més fitxes ambels nostres noms. I tenen una vida tanavorrida i grisa que necessiten que elsimbècils que els entretenen els doninel bon dia certificant-los que el que fanno només està bé sinó que és impres-cindible. Ho sabem i ho tenim clar: riu-re’ns d’ells ens assegura l’alegria.

“La solució és quel'habitatge sortísdel mercat i ques'acabés amb lapropietat privada”“Nosaltres veiem que els polítics estan volent desviar el moviment okupa cap a un problema d'ordre públic”

‘Amb el ‘civisme’ larepressió s’ha generalitzat’> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...