Daniel Climent Giner

a.a. Els noms Els noms [fitònims; i [fitònims; i fitotopònims, i fitoantropònimsfitotopònims, i fitoantropònims] ]

b.b. els usos els usos [culinaris, màgics, [culinaris, màgics, medicinals,…]medicinals,…]

c.c. els jocs, rituals, festes, els jocs, rituals, festes, rondalles, refranys, …rondalles, refranys, …

d.d. … … i, en ocasions, provar a i, en ocasions, provar a fer lo que fan.fer lo que fan.

¿QUÈ PODEN FER ELS ETNOBOTÀNICS?¿QUÈ PODEN FER ELS ETNOBOTÀNICS?

2. CONTRASTAR I AMPLIAR INFORMACIÓ2. CONTRASTAR I AMPLIAR INFORMACIÓAmb incursions a la botànica, agronomia, lingüística, etimologia, Amb incursions a la botànica, agronomia, lingüística, etimologia,

medicina, bioquímica, farmacologia, arts plàstiques, altres medicina, bioquímica, farmacologia, arts plàstiques, altres idiomes, paremiologia, vexil·lologia, llibres anticsidiomes, paremiologia, vexil·lologia, llibres antics (de literatura, (de literatura,

religió, culinària,… on les plantes tenen un cert paper),…religió, culinària,… on les plantes tenen un cert paper),…

1. PREGUNTAR A LA GENT QUE EN SAP, SOBRE1. PREGUNTAR A LA GENT QUE EN SAP, SOBRE

Així que, en primer lloc, Així que, en primer lloc, GRÀCIESGRÀCIES a tots aquells que han a tots aquells que han conservat i ens han transmés els noms i els usos de les plantes. conservat i ens han transmés els noms i els usos de les plantes.

3. DIVULGAR ELS RESULTATS DE LES 3. DIVULGAR ELS RESULTATS DE LES INVESTIGACIONS, I COMPARTIR-LOS INVESTIGACIONS, I COMPARTIR-LOS AMB ELS QUI TAMBÉ HI TREBALLENAMB ELS QUI TAMBÉ HI TREBALLEN

III Jornades d’Etnobotànica dels Països Catalans.Xixona. 29-30 de maig de 2004

4. I, QUAN CAL 4. I, QUAN CAL [I SI ES POT][I SI ES POT], PUBLICAR-LOS., PUBLICAR-LOS.LA FITONÍMIA. UN COMPONENT DE L’ETNOBOTÀNICALA FITONÍMIA. UN COMPONENT DE L’ETNOBOTÀNICA

1993-2014

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. BREU RESUM HISTÒRIC. I.BREU RESUM HISTÒRIC. I.

1981 [< 1954]≅ 10.000 fitònims

1930-1962

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. BREU RESUM HISTÒRIC. II.BREU RESUM HISTÒRIC. II.

- ¿Un libro de ciencias? ¿de plantas? ¿y en valenciano?- Eso no tendrá salida.

1985, 1986Migjorn valencià:diànic i lucèntic

≅ 400 fitònims

1992Països Catalans

1990

Apèndix amb ≅30 fitònims populars

- ¡Pero si en Alicante no hay plantas!

1981

EL CATALITZADOREL CATALITZADOR

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD.

BREU RESUM HISTÒRIC. III. BREU RESUM HISTÒRIC. III. MARINA ALTAMARINA ALTA

* El paisatge vegetal de la Marina Alta. Daniel Climent Giner

1990

1993

* Algunes notes sobre els noms populars de les plantes a Alacant.

Marinela Garcia Sempere* Els noms populars de les plantes a la comarca de l’Alacantí. Daniel Climent

Giner

* Aproximació a la fitonímia popular del Baix Segura.

Daniel Climent Giner

1995

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. BREU RESUM HISTÒRIC. IV.BREU RESUM HISTÒRIC. IV.

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD.

BREU RESUM HISTÒRIC. V. BREU RESUM HISTÒRIC. V. BAIX VINALOPÓ IBAIX VINALOPÓ I

Revista La rella1998

- XIIIé Premi « Ciutat d’Elx». 1997 - 1r: Narrativa. 1.000.000 pts.

- 2n: Poesia. 500.000 pts.- 3r: Investigació. 250.000 pts.

1997

Exposició.Comissari:

Juan Antonio Marco Molina2007

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD.

BREU RESUM HISTÒRIC. VI. BREU RESUM HISTÒRIC. VI. BAIX VINALOPÓ IIBAIX VINALOPÓ II

Daniel Climent Giner. 1997

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD.

BREU RESUM HISTÒRIC. VII. BREU RESUM HISTÒRIC. VII. VALL D’ALBAIDAVALL D’ALBAIDA

19961994

Estudi botànic de la Vall d’Albaida

1998 2005

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD.

BREU RESUM HISTÒRIC. VIII. BREU RESUM HISTÒRIC. VIII. TERRITORI DIÀNICTERRITORI DIÀNIC

1999 2000 2004

Premi «Vila de Cocentaina»

2002

Premi «Adolf Salvà», Callosa d’en Sarrià.

2000

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. BREU RESUM HISTÒRIC. IX. BREU RESUM HISTÒRIC. IX.

2005

GRÀCIESGRÀCIES als centenars d’informants que, generosament, als centenars d’informants que, generosament, ens han regalat el seu temps, els seus coneixements i les ens han regalat el seu temps, els seus coneixements i les seues vivències etnobotàniques.seues vivències etnobotàniques.

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD.

BREU RESUM HISTÒRIC. X. BREU RESUM HISTÒRIC. X. DIALECTÒLEGSDIALECTÒLEGS

El valencià de la Marina Baixa

(1991)

1985Joan Veny

FITONÍMIA.FITONÍMIA.LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD. LA CONTRIBUCIÓ DEL SUD.

BREU RESUM HISTÒRIC. XI. BREU RESUM HISTÒRIC. XI. DIALECTÒLEGS IIDIALECTÒLEGS II

Vicent Beltran, et al.:El parlar de… Pedreguer (1994), Callosa d’en Sarrià i les valls de Tàrbena i Guadalest

(1995), Benissa (1997), Guardamar (2004), la Marina alta (2005), les valls del Vinalopó i el Carxe (2008), la Marina (2011).

Atles lingüístic de la Marina.

Prunus spinosaaranyó,... escanyagats

FITONÍMIA, ¿PER QUÈ?FITONÍMIA, ¿PER QUÈ?* ORIENTAR INVESTIGACIONS* ORIENTAR INVESTIGACIONS

FISIOLÒGIQUES, BIOQUÍMIQUES, GEOGRÀFIQUES, LINGÜÍSTIQUES...FISIOLÒGIQUES, BIOQUÍMIQUES, GEOGRÀFIQUES, LINGÜÍSTIQUES...

FITONÍMIA, ¿PER QUÈ?FITONÍMIA, ¿PER QUÈ?* ENTENDRE DETERMINATS ASPECTES DEL PASSAT* ENTENDRE DETERMINATS ASPECTES DEL PASSAT

Crataegus monogyna cireretes de pastor, graülls, bolquerets de la Mare de Déu...

Nimfa Carna (Ovidi: Fasti): protectora dels xiquets de bolquers; porta un arç blanc a la mà

FITONÍMIA, ¿PER QUÈ?FITONÍMIA, ¿PER QUÈ?* MANTINDRE LA «BIODIVERSITAT» LÈXICA. * MANTINDRE LA «BIODIVERSITAT» LÈXICA. EVITAR DESTRUCCIONS I SUBSTITUCIONS EMPOBRIDORESEVITAR DESTRUCCIONS I SUBSTITUCIONS EMPOBRIDORES

URGENT: RECOLLIR LA INFORMACIÓ DELS DARRERS DIPOSITARIS URGENT: RECOLLIR LA INFORMACIÓ DELS DARRERS DIPOSITARIS ESCOLTAR MOLT, PARLAR POCESCOLTAR MOLT, PARLAR POC

cabellera, barbes de caputxí, confitets,...

> dimonium

↓

↑

Els fitònims catalitzen la fecunda pol·linització de la botànica amb la cultura.

PERQUÈ ÉS UNA HERÈNCIA RIQUÍSSIMA, PERQUÈ ÉS UNA HERÈNCIA RIQUÍSSIMA, PLENA D’INFORMACIÓ RELLEVANT. PLENA D’INFORMACIÓ RELLEVANT.

I QUE NOMÉS NOSALTRES PODREM RESCATAR I FIXAR I QUE NOMÉS NOSALTRES PODREM RESCATAR I FIXAR ABANS QUE FALTEN ELS DARRERS DIPOSITARIS ABANS QUE FALTEN ELS DARRERS DIPOSITARIS D’EIXE SABER ANCESTRAL, FRUIT DE SEGLES I D’EIXE SABER ANCESTRAL, FRUIT DE SEGLES I SEGLES DE RELACIÓ AMB LA NATURA, QUE HA SEGLES DE RELACIÓ AMB LA NATURA, QUE HA

QUEDAT FIXAT EN ELS FITÒNIMS.QUEDAT FIXAT EN ELS FITÒNIMS.

Daniel Climent i Giner