Grup Local de Mallorca

Comissió eòlica

Criteris socials projectesCriteris socials projectes

Finalitat de la sessióFinalitat de la sessió

Propostes a debat: revisar/actualitzar els criteris socials dels projectes que Som Energia pretén impulsar

Criteris generals que tenim assumitsCriteris generals que tenim assumits

• Generació elèctrica local i distribuïda

• Convenis amb institucions

• Participació d’habitants de la zona mitjançant Som Energia

• Generació d'ocupació local

• Alt valor educatiu

• Mínima afectació al medi, la fauna i les persones

• Implicació del sector primari i secundari

• Dades conegudes (vent, purins, biomassa, consums, antecedents)

Sumari: criteris socialsSumari: criteris socials

Introducció de conceptos, matissos o canvis en:

1. Acceptació local: anar més enllà dels requisits administratius, potenciar la valor afegida educatiu

2. Recursos de proximitat: amunt (matèria primària) i avall (distribució, consum)

3. Adaptació dels criteris actuals a excepcions: compra d'instal.lacions existents, FV sobre sòl deteriorat

4. Biogàs: criteris agroecològics

Acceptació: ex eòlica granAcceptació: ex eòlica gran

Tamany: parcs petits (<10 MW, max 5 aerogeneradors)

Proßmarke (Brandenburg, Alemania)1xE-82, 2 MW

Waimes (regió Valona, Bèlgica) 5xE82-2,3MW, 11,5 MW60% de inversió ciutadana (cooperatives Ecopower i Courant d'Air)

Implicació de la ciutadania Facilitar la participació en el finançament:– Població mitjançant Som Energia– Ajuntaments– Empreses o altres entitats locals

Definició d'un tamany màxim Incloure la possibilitat de convenis amb altres cooperatives

Valor educatiu afegitValor educatiu afegit

Exemple: minihidràulica Tajo (Toledo) Rehabilitació i valorització del patrimoni cultural e industrial. Recuperació de la gestió ambiental del riu

Azumel

Buenavista

Estil mozàrab Principis segle XX

Proximitat dels recursosProximitat dels recursos

Criteris sobre la procedència de les matèries primàries– projectes de biogàs– projectes de biomassa

Fomentar la proximitat en la contractació de serveis– Operació i manteniment– Fase de construcció

Generació de proximitat– Criteris sobre la conexió a la xarxa: subestació de mitjana

tensió o d'alta tensió? (MAT)

Proximitat generació-usosProximitat generació-usos

Aerogeneradors en zones industrials?

> Quid de la minieòlica?

Donzère (Drôme, França) 5 màquines Nordex N43/600 Potència = 3 MW

Chateaubourg (Bretagne, França) 1 màquina Enercon E53 Potència = 800 kW

Revisió criteris actualsRevisió criteris actuals

Instal.lació fotovoltaica en terra

Actualment, tenim: “Els projectes a impulsar seran principalment en cobertes d’edificis, descartant la ubicació en terreny. Hi ha cobertes suficients per no haver d'anar a buscar superfícies sense edificar, amb la conseqüent repercussió que pot tenir per la ocupació del terreny.”

> Ampliar la possibilitat de projectes de FV a sòl improductiu. Exemple: abocadors vells de residus, pedreres velles, etc.

Revisió criteris actualsRevisió criteris actuals

Comprar tot o una part d'instal.lacions en funcionament:– Instal·lacions en fallida: “rescatar" instal·lacions que, de no

fer-ho, aturarien la seva producció.– evitar per exemple que algunes petites plantes FV siguin

embargades pels bancs o passin a mans de l’oligopoli

> Refinanciar una part del deute i que SomE entri com a soci de l’actual propietari.

> Ampliació, millora instal·lacions existents.

Invertir a altres estats: projectes a Andorra i Portugal perquè estan dins el mateix sistema elèctric

Biogàs: criteris agroecològicsBiogàs: criteris agroecològics

Ramaderia intensiva: benestar animal Origen de l'alimentació Cicle de vida - rendiment energètic negatiu Suport a activitat fora dels valors de SomE

Residus d'origen urbà / plantes depuradores Ramaderia ecològica Recollida selectiva residus orgànics

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

ENDAVANT PER A LES PREGUNTES I EL DEBAT!

Can Batlló - Bloc11Can Batlló - Bloc11

Can Batlló és un antic complex industrial del segle XIX del barri de la Bordeta (Bcn - Sants)

Reivindicació veïnal: aconseguir que la totalitat del recinte fabril de Can Batlló es destini a equipaments, habitatges socials, usos productius mitjançant cooperatives i zona verda de parc i horts urbans

Bloc11: nau industrial autogestionada des de juny 2011 per la Plataforma “Can Batlló és pel barri”, que ha obtingut una cessió d'ús indefinit per part de l'ajuntament Avui el Bloc11 està rehabilitat en una bibliotèca popular, un auditori, un bar i un taller. I molts altres projectes són en marxa!

Foto Xavi Corbella

El projecte d'autoconsum FVEl projecte d'autoconsum FV

Amb l'objectiu de ser autònom energèticament, el col.lectiu de gestió del Bloc11 vol muntar una instal.lació d'autoconsum FV en la teulada.

El projecte ha sigut iniciat pel col.lectiu Bloc11 i un conjunt de cooperatives (LaCol, el grup UNICO, SomE)

Disseny de la instal.lació per Arkenova: 3 simulacions – 26 kWp (31,5 MWh/any)– 26 kWp (32,5 MWh/any)– 35 kWp (41,8 MWh/any)

Font: Arkenova

Impliquem-nos-hi!Impliquem-nos-hi!

Si volem fomentar projectes amb alt valor social, el Bloc11 té molts punts positius:– Espai amb activitats autogestionades pels veïnes i veïns– possibilitat de treballar en un projecte intercooperatiu– donar els primers passos en el camp de l'economia social– És una oportunitat d'apropar-nos a la ciutat i la ciutadania!– Amb molta visibilitat i per tant un gran potencial educatiu

Primer projecte d'autoconsum direct en ciutat: alternativa clara a l'oligopoly

Prioritats per averiuar:– quin paper pot tenir Som Energia com a productora /

comercialitzadora (tàrifa solar?)– la possibilitat administrativa i legal de realització (Si s'aprova el nou

RD => desobediència solar!?)

Diferència entre gran i minieòlicaDiferència entre gran i minieòlica

AVANTATGE TECNOLÒGIC PER A LA GRAN EÒLICA.

- La gran eòlica és una tecnologia eficient i desenvolupada.- La minieòlica encara no té una tecnologia eficient i competitiva. - Hi ha més tipus d’aerogeneradors en la minieòlica.

EIX HORITZONTALEIX VERTICAL

Diferència entre gran i minieòlicaDiferència entre gran i minieòlica

CONNEXIÓ A XARXA MÉS FÀCIL MINI QUE GRAN EÒLICA.

- La gran eòlica necessita connexions a xarxes de mitjana o alta tensió.- La minieòlica es pot connectar a xarxes de baixa tensió.- La minieòlica es pot hibridar amb instal·lacions de plaques solars ja existents.

Diferència entre gran i minieòlicaDiferència entre gran i minieòlica

LA GRAN EÒLICA ÉS RENDIBLE ECONÒMICAMENT.

- La gran eòlica genera rendiments econòmics.- La minieòlica no té un marc adequat que la faci viable.- L’amortització de les instal·lacions de minieòlica són inviables.- La inversió necessària per la gran eòlica la fa poc accessible per als particulars

Avantatges de la minieòlicaAvantatges de la minieòlica

1. VERSATILITAT

Es poden ubicar en MULTIPLES ENTORNS

2. PROXIMITAT

ZONA de GENERACIÓ – – ZONA de CONSUM

3. MULTI-PRODUCCIÓ

Gran quantitat dePETITS PRODUCTORS

Font: Revista CASA NATURALE

Conclusió minieòlicaConclusió minieòlica

DEBILITATS

OPORTUNITATS

FORTALESES

AMENACES

• Màquines cares (fabricació artesanal).• Màquines sense certificar.• No es coneix el recurs.• Recurs “menys” aprofitable (turbulent).• Reduïda experiència.• Seguretat de les instal·lacions.• Cost de manteniment.

• Crisis econòmica global.• Mercat molt reduït.• Falta actual de marc normatiu.• Dificultat de introducció del producte en el

mercat.• Amortització elevada.• Accés a Finançament.• Desconfiança dels possibles clients.• Falta de professionalització.

• Democratització de producció energètica.

• Contribució a la generació descentralitzada.

• Modulabilitat de les instal·lacions.• Viabilitat en instal·lacions hibridades.• Desenvolupament de màquines en

entorns urbans.• Experiències d’altres països.• Millores en l’eficiència de les màquines.

• Sector nou, en expansió i estratègic.• Necessitats energètiques.• Encariment del preu de l’energia.• Racionalització del consum energètic.• Conscienciació de la societat en l’àmbit

de la sostenibilitat.• Possible canvi Normatiu.• Impuls d’algunes Administracions.