LLORENÇ

Cançons amb Històries

LLORENÇ

Cançons amb Històries

LLORENÇ

Cançons amb Històries LLO

REN

ÇC

anço

ns a

mb

His

tòri

es

Aquest disc ha estat enregistrat als estudis Akord's d'Igualada (www.Akords.com) entre el febrer de 2009 i el gener de 2010. Hi han participat els següents tècnics i músics:

Tècnics:Producció musical i arranjaments: Pol SánchezTècnics de so i enregistrament : Fran Paredes i Pol SánchezMescla i mastering: Fran Paredes

Músics:Producció i programació bases: Javi Herrera i Pol SánchezProducció vocal i cors: Anna AmaréBateries i percussió: Javi Herrera i Marc PovedanoGuitarres i baix: Pol SánchezPiano: Ramon Enrich

LLORENÇ

Cançons amb Històries

LLORENÇ

Cançons amb Històries

LLORENÇ

Cançons amb Històries LLO

REN

ÇC

anço

ns a

mb

His

tòri

es

Aquest disc ha estat enregistrat als estudis Akord's d'Igualada (www.Akords.com) entre el febrer de 2009 i el gener de 2010. Hi han participat els següents tècnics i músics:

Tècnics:Producció musical i arranjaments: Pol SánchezTècnics de so i enregistrament : Fran Paredes i Pol SánchezMescla i mastering: Fran Paredes

Músics:Producció i programació bases: Javi Herrera i Pol SánchezProducció vocal i cors: Anna AmaréBateries i percussió: Javi Herrera i Marc PovedanoGuitarres i baix: Pol SánchezPiano: Ramon Enrich

3

oltes persones m’han ajudat a tirar endavant aquest projecte. D’una banda els professionals d’Akords comandats per en Pol Sánchez, perquè entenc hi han aportat alguna cosa més que feina professional. També a l’Anna Amaré qui, a més de posar-hi la seva veu, ha aconseguit millorar la meva, transmetent-me el seu entu-siasme, que s’encomana.Hi ha hagut també altres col·laboradors que, de manera desinteressada, durant els darrers dos anys, m’han aportat coses que m’han permès completar aquest projecte. Concretament les meves filles Eva i Nídia, que es van creure de bon començament que això anava de debò i em van ajudar que m’ho acabés de creure jo mateix, el Ramon Enrich, que ha aportat l’acompanyament de piano en els temes més intensos del disc; el Joan Mateu, que ha fet les traduccions de l’anglès i ha esmenat les meves incorreccions lingüístiques; la Rosa Mª Mateu, que des de Roma ha traduït les cançons italianes, i el Salvador Balcells, que ha aportat la seva capacitat artísti-ca i creativa fent-se càrrec del disseny. També hi ha hagut altres amics i amigues que en algun moment m’han aportat conceptes i criteris que m’han ajudat a completar el projecte. Gràcies a tots, no us relaciono perquè segur que em deixaria algú.

M

4

5

oldria dedicar aquest treball a l’Araceli: esposa, amiga, confident i amant, que ha estat i és la dona de la meva vida. • Li dedico per haver estat capaç d’estimar-me i cuidar-me durant quasi quaranta anys, sabent sempre trobar el meu costat bo i deixar de banda les meves rauxes. • Li dedico amb el desig i amb l’esperança de poder ser mereixedor del seu amor durant el temps que encara ens quedi per viure. • Li dedico perquè l’estimo, vull fer-ho saber a tothom i vull que ningú s’atreveixi mai a posar-ho en dubte.

V

6

7

la vida sempre he buscat formes de comunicar-me. L’Ezequiel Sendrós, filòsof, antropòleg i sobretot bon amic, sempre diu que la relació és prèvia al ser, que les persones som persones gràcies a la nostra capacitat per relacionar-nos i comunicar-nos els uns amb els altres. Això és un concepte filosòfic que crec que sempre he practicat de manera intuïtiva, tot i no tenir-lo conscientment assumit.

La millor forma de comunicar-nos amb altres persones és a través de l’amor. Hi ha un llibre que es diu RE-SER, de Santi López, en el qual he trobat un plantejament interessant que comparteixo del tot:

“L’amor és la font d’energia més potent que l’home ha desenvolupat. L’amor ens salva diàriament de la inòpia, de la no-identitat, de l’abisme personal. L’amor no és una emoció; és l’emoció, és l’origen i el camí de cada u cap a si mateix i cap als altres. Prescindir de l’amor ens converteix en morts vivents”.

Dic tot això perquè aquest disc l’he fet amb amor. Gravar-lo m’ha obert la possibilitat de comunicar, de dir a tothom l’amor que sento per l’Araceli. M’ha permès repassar situacions viscudes o imaginades, totes al voltant d’aquesta emoció o millor dit, d’aquest conjunt d’emocions que és l’amor, i m’ha permès, també, provar de transmetre les meves sensacions. És molt difícil “enllaunar” en un disc emocions i sentiments, però espero haver-ho aconseguit, almenys una mica.

Ha estat força difícil trobar un conjunt de cançons per fer el disc i sobretot, trobar-hi un denominador comú, quelcom que les relacionés entre si. Al final vaig trobar que aquest denominador comú era jo. Són cançons que a mi em fan o m’han fet sentir alguna cosa especial en algun moment de la meva vida; en uns casos més i en altres menys, però quasi sempre han tingut un cert impacte en mi.

Cançons amb HistòriesEl repte de fer un discA

8

Però és clar, això ho sé jo, i he volgut trobar una manera de transmetre-ho. Per això intentaré explicar-ho una mica en cada cançó. Si la lletra o la música em diuen o em fan sentir alguna cosa especial, si es relacionen d’alguna manera determinada amb alguna etapa concreta de la meva vida, etc. Potser així podreu participar una mica del meu amor, d’aquest paquet d’emocions que em fa moure i que em dóna l’energia vital.

Ja que tota l’hora estic donant voltes al concepte de l’amor, m’agradaria explicar alguna de com jo l’entenc, que no pretenc que sigui la manera correcta d’entendre-ho, ja que segurament cada persona té la seva. La meva potser us interessarà o potser no, però mantinc l’esperança de que algú tingui la paciència de llegir-me i això li pugui aportar alguna cosa bona.

Per començar m’agradaria donar algunes característiques de l’amor tal com jo entenc, de com el visc, de com el sento.

Un primera característica és la llibertat. No es pot estimar per força, cal ser lliure per estimar. No es tracta de triar a qui s’estimarà per sempre, com si fos un contracte o una promesa, cal renovar cada dia la flama i estar segur que aquesta flama segueix viva, que des de la llibertat s’escull seguir amb la persona estimada perquè això ens fa feliços.

Un segona característica és la immensitat. Estimar molt a algú no comporta esgotar l’amor i que no en quedi per ningú més. Es pot donar tot l’amor a la parella i encara en queda per als pares, per als fills, per als amics, per a Déu, per a un mateix. Si en donar amor a algú sentim que s’esgota i no en queda per ningú més, alguna cosa no va prou bé.Una tercera característica de l’amor és al transcendència. Com la pau i la felicitat, l’amor és un valor universal que ens connecta els uns amb els altres. Podem expressar amor a un xinès, a un àrab, a un esquimal i l’energia de l’amor transcendeix més enllà de les diferències culturals i de les dificultats de comunicació.

9

Definir l’amor és complicat, fins i tot he buscat per Internet i he trobat una pila de definicions, però cap d’especialment clara i convincent. La Gran Enciclopèdia Catalana el defineix com: “inclinació o afecció pro-funda envers una persona”, el “Diccionario Enciclopédico Espasa” diu: “afecto por el cual busca el ánimo el bien verdadero o imaginado” Us queda clar? A mi no. M’agrada més una altra forma de definir-ho que hi ha en la lletra d’una cançó colombiana:

- “Qué es amor pregunté un dia, - a un alma que lo sabía,- y dijo de angustia llena,- amor, amor, amor es llorar de pena- y sonreir de alegría- es un placer que da enojo, etc..” Va dient característiques contradictòries: angoixa, plaer, enuig, plors, somriures i totes certes. Per tant, una quarta característica de l’amor, a més de la llibertat, la immensitat i la transcendència, que abans he comentat, seríen les emocions contradictòries que ens fa sentir. Tot plegat és molt complicat i veig que no me’n sortiré. M’agradaria un dia organitzar un debat per compartir diferents maneres de sentir l’amor i explicar-lo. Si algú s’anima a fer-ho, que em busqui i ens hi posarem.

Però tornem al disc. Les cançons que inclou em porten records, sovint relacionats d’una manera o altra amb l’amor, amb diferent intensitat, amb diferents vivències, però quasi sempre hi ha alguna cosa. Per això l’he fet, per aconseguir que en escoltar-lo, pugueu participar una mica de com jo he estimat, de com jo estimo, i si això us pot aportar una mica de benestar, una mica de felicitat, haurà valgut la pena.

10

Una altra cosa pel que fa al disc ha estat la tèc-nica de cantar. Jo sempre havia cantat de manera intuïtiva. Lamentablement no disposo de cap pre-paració musical. Quan li vaig explicar al Pol Sán-chez el meu projecte de gravar un disc, amb molt bon criteri i sense haver-me escoltat, em va sug-gerir que primer fes unes quantes classes de cant, cosa totalment nova per a mi. Era l’any 2007 i a la Marta Andreu li va tocar la dura tasca d’encarrilar-me i d’intentar que sortís una cosa que tingués una certa musicalitat. Jo ja li vaig dir que era compli-cat, per allò que “perro viejo no aprende nuevos trucos”. Però va insistir. Gràcies, Marta, per la teva paciència i professionalitat, que em va per-metre començar a aprendre alguna cosa.

Es va acabar el curs i el setembre següent la Marta no em va poder seguir fent classes. Va ser un inici de curs complicat amb inestabilitat del professo-rat, ja que van anar canviant les persones, fins que va arribar la Mercedes Sayas, amb qui vaig poder continuar la labor iniciada amb la Marta. Gràcies Mercedes també per la teva ajuda.

11

Ha estat però sobretot el curs 2008/09, que amb l’Anna Amaré he agafat un camí en el qual poc a poc, co-menço a notar algun canvi en la meva manera de cantar les cançons. A mida que vaig trobant noves tècniques, noves expressions, veig també cada vegada més que estic molt lluny de saber-ho fer una mica bé. És el que passa amb tot a la vida: quan hom comença a aprendre alguna cosa, és també quan comença a tenir la percep-ció del munt que queda li encara per aprendre.

Una altra cosa realment complicada ha estat fer-ho en diferents idiomes, ja que fora del català i del castellà, no n’hi ha cap que domini prou per expressar-me de manera correcta. És un tema que potser no haurà quedat prou ben resolt, i més d’una persona que parli bé alguna de les llengües que utilitzo en el disc és probable que hi trobi alguna incorrecció.

Però com que resulta que si haig d’esperar a fer-ho bé del tot, això no arribarà mai, m’he decidit a fer la gra-vació, bàsicament perquè si no ho faig, tot això que deia al principi, que vull comunicar emocions a través d’aquest disc, no arribaria a poder-ho fer. Si el resultat ha estat o no acceptable us toca a vosaltres dir-ho. Jo, almenys de moment, no en sé més, però com deia al principi, ho he fet amb amor.

Hi ha cançons en anglès, no només perquè avui sembla que tot s’hagi de fer en anglès, sinó perquè algunes de les cançons que he anat trobant, sobretot darrerament, resulta que són en anglès. Després n’hi ha en italià, que és un idioma que més o menys entenc, encara que no el parlo, però que trobo magnífic per cantar. La seva so-noritat facilita les expressions. També n’hi ha en francès, sobretot perquè crec que és el millor idioma per cantar cançons d’amor. Pel que fa al català i al castellà, ja m’ha resultat una mica més senzill. Potser m’entendreu i tot.

Fem doncs una repassada als temes inclosos en el disc:

12

13

A driano Celentano ha estat sempre un referent per a mi, d’ençà dels meus 15 anys, ja llunyans. Sempre he sintonitzat amb les seves cançons i també amb la seva personalitat iconoclasta.

“Sabato triste” és una història amb molta força. No és políticament correcta per la càrrega de masclisme i fins i tot de violència domèstica que arrossega.

M’agradaria dedicar aquesta cançó a la Dolors Castells i al Cinto Juncà, bons amics de joventut i amb qui l’havíem cantat sovint, en sortides de colla, per allà als anys 60. Espero, Cinto i Dolors, que si escolteu el disc us pugui portar algun record agradable d’èpoques i vivències passades.

En la cançó, Celentano es queixa que la dona l’ha deixat, ha marxat a buscar alguna cosa que no troba en ell. Com que ha marxat, no li farà menjar, cosa injusta perquè el dissabte no es pot estar sense dona i dejú. Primer diu que si torna l’apallissarà, però al final rectifica, dient que no tindrà coratge de picar-la perquè l’estima i ella ho és tot per a ell.

La versió que hem preparat és molt diferent de com ho fa el mestre Celentano, sobretot perquè no ho sé fer com ell, encara que espero haver pogut transmetre la mateixa essència.

Sabato triste

14

15

Da mangiar, da dormir.

Questo Sabato è triste, per me la mia donna non c’è. Forse è in cerca di qualcosa che non trova in me e no mi farà mangiar.

Mi si è chiusa la gola, perché vorrei piangere già anche se qualcosa avessi da mangiar non la vorrei, perché lei, non c’è.

Ma se rientra la picchio davvero, deve capire che così, no non va deve capire che al sabato un uomo non può restare senza donna e digiuno.

Da mangiar da domirquesto Sabato è triste per me ma se lei ritornerà il coraggio di picchiarla no, non l’avrò perché io l’amo ed è tutto per me.

(Celentano - Don Backy - Del Prete)

De menjarDe dormir

Aquest dissabte és trist per a mi.La meva dona no hi ésPotser busca alguna cosaque no troba en mii no em donarà menjar

Tinc la gola tapada, perquèvoldria plorari encara que tingués quelcom per menjarno ho voldria, perquè ella no hi és Però si torna,la pegaré de veritat.Ha de comprendre que d’aquesta manera no pot ser.Ha de comprendre que el dissabte un homeno es pot quedar sol sense dona i en dejú

De menjarDe dormir Aquest dissabte és trist per a miPerò si ella torna,el coratge de pegar-li no el tindrèperquè jo l’estimo i ho és tot per a mi.

Dissabte tristSabato triste

16

17

UStoria d’amore

na altra història de Celentano, també amb molta força. Té un ritme molt especial. Es tracta d’una història d’amor que sempre he trobat fantàstica, molt llatina.

L’autor explica la situació al marit de la que havia de ser la seva noia, tot dient-li:“Ella se’n va anar amb tu per fer-me engelosir i al final t’hi vas casar. Ara véns a queixar-te que l’estàs perdent. T’ho havies d’haver imaginat quan t’hi vas casar, sabent que ella estava boja per mi. Un dia va venir ella, va entrar a la meva cambra, mirant-me silenciosa, esperant el meu sí. Jo em vaig alçar del llit, mirant-la tota, que m’oferia el seu cos, em donava la seva boca, dient-me “sóc teva”, però jo vaig restar impassible, de pedra i al final, li vaig ventar una bufetada en el seu bonic rostre i te la vaig retornar a tu.

Vaig tornar al llit, plorant la vaig somiar i en el somni la vaig besar. “

Fantàstic! Oi que es tot plegat molt llatí ?

18

(Celentano -Beretta - Del Prete)Storia d’amore

Tu non sai cosa ho fatto quel giorno quando io la incontrai in spiaggia ho fatto il pagliaccio per mettermi in mostra agli occhi di lei che scherzava con tutti i ragazzi, all’infuori di me.

Perché, perché, perché, perché, io le piacevo. Lei mi amava, mi odiava,mi amava, mi odiava, era contro di me, io non ero ancora il suo ragazzo, e già soffriva per me,e per farmi ingelosire, quella notte lungo il mare è venuta con te.

Ora tu vieni a chiedere a me, tua moglie dov’è.

Dovevi immaginarti, che un giorno o l’altro sarebbe andata via da te. L’hai sposata sapendo che lei, sapendo che lei moriva per me. Coi tuoi soldi hai comprato il suo corpo non certo il suo cuor.

Un giorno io vidi lei, entrar nella mia stanza mi guardava, silenziosa, Aspettava un sì da me.

Dal letto io mi alzai, e tutta la guardai Sembrava un angelo. Mi stringeva sul suo corpo, Mi donava la sua bocca, Mi diceva sono tua Ma di pietra io restai. Io la amavo, la odiavo, la amavo, la odiavo, Ero contro di lei, Se non ero stato il suo ragazzo, era colpa di lei. E uno schiaffo all’improvviso Le mollai sul suo bel viso, rimandandola da te.

A letto ritornai, piangendo la sognai Sembrava un angelo.

Mi stringeva sul suo corpo Mi donava la sua boccaMi diceva sono tua E nel sogno la baccai.

Lei mi amava, mi odiava, mi amava, mi odiava, era contro di me, io non ero ancora il suo ragazzo, e già soffriva per me e per farmi ingelosire, quella notte lungo il mareè venuta con te.

19

Tu no saps què vaig fer aquell dia.Quan la vaig veure a la platjavaig fer el pallasso perquè ella es fixés en mi.Ella, que feia broma amb tots els noismenys amb mi.

Perquè,perquè, perquè, jo li agradava.Ella m’estimava, m’odiava, m’estimava, m’odiava.No em podia veureEncara no era el seu xicot per fer-me engelosiraquella nit a la vora del mar va venir amb tu

Ara tu em véns a preguntar a mi on és la teva esposa.

T’hauries d’haver imaginatque un dia o altre, marxaria.T’hi has casat, sabent que ella, sabent que ellamoria per miAmb els teus diners has comprat el seu cos,però no pas el seu cor.

Ella m’estimava, m’odiava, m’estimava, m’odiava,no em podia veure,encara no era el seu xicot i ja patia per mii per fer-me engelosir, aquella nit a la vora del marVa venir amb tu.

Un dia la vaig veure entrar dins la meva cambra.Em mirava, silenciosa.Esperava un sí de mi.

Del llit em vaig alçar i tota la vaig mirar.Semblava un àngel.M’estrenyia sobre el seu cos.Em donava la seva boca.Em deia “sóc teva”.Però de pedra emb vaig quedar.

Jo l’estimava, l’odiava, l’estimava, l’odiava.No la podia veure.Si no havia sigut el seu xicot era culpa seva,i una bufetada de sobte li vaig ventarsobre el seu bonic rostre, retornant-te-la a tu. Al llit vaig tornar. Plorant la vaig somiar.Semblava un àngel. M’estrenyia sobre el seu cos.Em donava la seva boca.Em deia “Sóc teva”.I en el somni la vaig besar.

Història d’amor

20

The shadow of your smile

ançó inclosa en el disc per suggeriment d’en Pol Sanchez. Feia molt temps que l’havia escoltada, però mai havia provat de cantar-la. Es tracta d’un tema que va aparèixer l’any 1965 i ha estat versionat per molts artistes com Frank Sinatra, Barbara Sreissand, etc. Se-gur que trobareu que la meva versió no està a l’alçada.

És molt bonica i dolça, diu que quan has marxat queda l’ombra del teu somriure, un record que no s’esborra i que dóna color als meus somnis.

En aquest cas no hi tinc pas cap història personal re-lacionada amb la cançó, però he trobat que és un tema que va molt bé per posar el contrapunt dolç al altres temes inclosos en el disc, potser més intensos.

C

21

(Música Johnny Mandel, lletra Paul Francis Webster)

The shadow or your smile, when you are goneWill colour all my dreams, and light the dawnLook in to my eyes my love, and seeAll the lovely things you are to me

Our wistful little star was far too highA tear-drop kissed your lips and so did INow when I remember springAll the joy that love can bringI will be rememberingThe shadow of your smile.

L’ombra del teu somriure, quan no hi siguis, donarà color als meus somnis i il·luminarà l’aurora. Mira’m als ulls, amor meu, i veuràs totes les coses boniques que ets per a mi.La nostra estrella melangiosa era massa amunt.Una llàgrima et va besar els llavis i jo també.Ara, quan recordi la primaverai tota l’alegria que pot donar l’amor,recordarél’ombra del teu somriure.

The shadow of your smile L’ombra del teu somriure

22

CEt si tu n’existais pas

om deia al principi, el francès és potser el millor idioma per cantar a l’amor. És important seguir les lletres, per poder, a més de percebre la cadència i dolçor d’aquest idioma, en-tendre que s’hi diu.

Aquest és un tema popularitzat per Joe Dassin, que vaig conèixer l’any 1978, en unes circumstàncies totalment atípi-ques, ja que es tracta d’una cançó francesa que sonava sovint en un restaurant italià de Medellín (Colòmbia) i que vàrem fer molt nostra l’Araceli que és madrilenya i jo, que sóc cata-là. Deu ser això que en diuen la globalització: un “mix” de 5 països i 2 continents. La lletra parla de com estem fets l’un per l’altre. Li dic si tu no existissis, per què existiria jo? Si tu no existissis, per a qui existiria jo? Si tu no existissis, com existiria jo? Podria fer veure que sóc jo, però no ho seria de veritat.

La cançó, encara que pot semblar trista, té una base joiosa. Diu com seria tot si tu no existissis, però com que existeixes, sóc feliç.

23

Et si tu n’existais pas, dis-moi pourquoi j’existeraipour trainer dans un monde sans toi,sans espoirs et sans regrets. Et si tu n’existais pas, j’essaierai d’inventer l’amourcomme un peintre qui voit sous ses doigtsnaître les couleurs du jouret qui n’en revient pas

Et si tu n’existais pas, dis-moi pour qui j’existerai :des passantes endormies dans mes brasque je n’aimerais jamais

Et si tu n’existais pas, je ne serai qu’un point de plusdans ce monde qui vient et qui va.Je me sentirai perdu,J’aurai besoin de toi.

Et si tu n’existais pas, dis-moi comment j’existerai.Je pourrais faire semblant d’être moimais je ne serai pas vrai

Et si tu n’existais pas, je crois que je l’aurai trouvé,le secret de la vie, le pourquoi :simplement pour te créeret pour te regarder.

I si tu no existissis, digue’m perquè existiria jo.Per arrossegar els peus en un món sense tu,sense esperances i sense lamentacions.

I si tu no existissis, jo provaria d’inventar l’amorcom un pintor que veu sota els seus ditsnéixer els colors del diai no se’n sap avenir.

I si tu no existissis, digue’m per a qui jo existiria:passavolants, adormides en els meus braçosque jo no estimaria mai.

I si tu no existissis, jo no seria més que un punt mésen aquest món que ve i que va.Jo em sentiria perdut.Jo tindria necessitat de tu.

I si tu no existissis, digue’m com jo existiria.Jo podria fer veure que sóc jo,però jo no seria pas veritablement.

I si tu no existissis, jo crec que hauria trobatel secret de la vida, el perquè:simplement per crear-tei per mirar-te

I si tu no existissisEt si tu n’existais pas(Willy Denzey)

24

25

T ema de Jaques Brel, publicat per primera vegada l’any 1959. Diuen els entesos que és la millor cançó d’amor que mai s’ha escrit. El Ramon Enrich m’ha acompanyat al piano d’una forma que m’ha ajudat molt per poder-me expressar a la meva manera.

Al voltant de la cançó hi tinc una forta història personal. Vaig conèixer el tema l’any 1969 quan l’home va arribar a la lluna i jo em vaig enamorar bojament de l’Araceli. Va ser un enamorament tan fort que encara dura i que cada dia es renova. En aquella època era complicat, sobretot perquè ella vivia a Bordeus i jo a Igualada. Ara ho tenim més senzill, vivim junts, el lloc no importa gaire.

A la cançó faig un clam “no em deixis”, ho dic 23 vegades, de totes les formes i maneres: des de la por de perdre-la, des de la por de perdre-ho tot. És un clam desesperat, parlant d’aquells amants que han vist, de ve-gades, els seus cors besar-se, oferint coses impossibles, com perles de pluja vingudes d’un país on no hi plou.Tot es pot oblidar, el temps dels malentesos, les coses que ja han passat, les hores que maten la felicitat a cops de per què...

Sobretot no em deixis, si tu estàs amb mi, les altres coses no importen, les superarem.

Ne me quitte pas

26

Je te raconterai, l’histoire de ce roi,Mort de n’avoir pas pu te rencontrer,

Ne me quitte pas ……..

On a vu souvent, rejaillir le feu,De l’ancien volcan, qu’on croyait trop vieux,Il est, paraît-il, de terres brûlées, Donnant plus de blé, q’un meilleur Avril Et quand vient le soir, pour q’un ciel flamboie,Le rouge et le noir, ne s’èpousent-ils pas.

Ne me quitte pas ……..

Ne me quitte pas, je ne veux plus pleurer,Je ne veux plus parler, je ma cacherai là, A te regarder, danser et sourireEt à t’écouter, chanter, plus rire, Laisse-moi devenir, l’ombre de ton ombreL’ombre de ta main, l’ombre de ton chien

Ne me quitte pas ……..

Ne me quitte pas, il faut oublier,Tous peut s’oublier, qui s’enfuit déjà,Oublier le temps, des malentendus,Et le temps perdu, à savoir comment.Oublier ces heures, qui tuaient parfois,A coups de pourquoi, le cœur du bonheur.

Ne me quitte pas ……..

Moi, je t’offrirai des perles de pluieVenues de pays, où il ne pleut pasJe creuserai la terre, jusqu’après ma mort,Pour couvrir ton corps, d’or et de lumièreJe ferai un domaine où l’amour sera roi,Où l’amour sera loi, où tu seras reine,

Ne me quitte pas ……..

Ne me quitte pas, je t’inventerai,Des mots insensés, que tu comprendrasJe te parlerai, de ces amants-làQui on vu deux fois, leurs cœurs s’embrasser

Ne me quitte pas(Jaques Brel)

27

No em deixis, cal oblidar, Tot es pot oblidar, el que ja se n’ha anat,Oblidar el temps dels malentesosi el temps perdut, vés a saber com,oblidar aquestes hores, que maten a vegades,a cops de per què, el cor de la felicitat.

No em deixis ..........

Jo, t’oferiré perles de plujavingudes d’un país on no hi plou,cavaré la terra fins després la meva mort,per cobrir el teu cos d’or i de llum.Crearé un domini on l’amor serà llei, on l’amor serà rei, on tu seràs reina.

No em deixis ............

No em deixis, jo t’inventaré mots sense sentit, que tu comprendràs,jo et parlaré d’aquells amants que han vist, dues vegades, els seus cors besar-se,

jo t’explicaré la història d’aquell rei, mort de no haver-te pogut trobar.

No em deixis ......

S’ha vist sovint reviure el focde l’antic volcà que crèiem massa vell.Hi ha, sembla, terres cremades que donen més blat que el millor abrili quan arriba el vespre, perquè el cel s’ompli de flames,el roig i el negre no es casen.

No em deixis .....

No em deixis. No vull plorar més.No vull parlar més. M’amagaré en aquell racó,per mirar-te dansar, somriure,i per escoltar-te cantar i després riuredeixa’m ser l’ombra de la teva ombral’ombra de la teva mà, l’ombra del treu gos.

No em deixis .............

No em deixis

28

harles Chaplin va fer una música encan-tadora a la qual van posar lletra John Turner i Geoffrey Parsons per dir-nos que val la pena somriure. La meva sogra deia sempre que un somriure enriqueix a qui el rep, sense empo-brir a qui el dóna. Quan escolto o canto aques-ta cançó, sempre tinc un bonic record d’ella, del seu somriure lluminós.

En aquesta cançó, a més de l’acompanyament del Ramon Enrich al piano, he pogut comp-tar amb la inestimable col·laboració de l’Anna Amaré: Mentre el Ramon anava tocant, hem anat cantant una estrofa l’Anna i una jo. Per mi ha estat un honor i un plaer poder cantar plegats amb la meva mestra. Gràcies, Anna.

Proveu de somriure més sovint, val la pena.

CSmile

29

Smile, tho’ your Heart in aching.Smile, even tho’ it’s breaking.When there are clouds in the sky, you’ll get by.

If you smile trough your fear and sorrow, Smile and maybe tomorrow,You’ll see the sun comes shining thru for you.

Light up your face with gladness, Hide every trace of sadness,All tho’ a tear may be ever so near.

That’s the time you must keep on trying, Smile, what’s the use of crying, You’ll find that life is still worth while,If you just smile

Somriu encara que et faci mal el cor.Somriu encara que se t’estigui trencant.Quan hi hagi núvols al cel, te’n sortiràs.

Si somrius quan tinguis por i pateixis.Somriu i potser demà, veuràs com brilla el sol per a tu.

Il·lumina la cara amb alegria,amaga qualsevol rastre de tristesai encara que estigui a punt de sortir una llàgrima,

Continua esforçant-te.Somriu. De què serveix plorar?Veuràs que la vida encara val la penasi somrius.

Smile Somriu(música: Charles Chaplin,

lletra:John Turner i Geoffrey Parsons)

30

31

U

Are you lonesome tonigth ?

na cançó que va popularitzar Elvis, el rei, ja fa una quants anys. Quan Elvis cantava cançons romàntiques, sempre m’havia agradat més que cantant rock. De les balades que Elvis havia cantat, trobo que aquesta és la millor.

El seu ritme lent, la fa ideal per escoltar-la ballant molt agafats amb la vostra parella, acariciant-vos i sentint-vos molt a prop. Proveu-ho, és fantàstic.

Estàs sola aquesta nit ? De cap manera.

32

Are you lonesome tonight, do you miss me tonight? Are you sorry we drifted apart? Does your memory stray to a brighter sunny day When I kissed you and called you sweetheart?

Do the chairs in your parlor seem empty and bare? Do you gaze at your doorstep and picture me there? Is your heart filled with pain, shall I come back again? Tell me dear, are you lonesome tonight?

I wonder if you're lonesome tonight You know someone said that the world's a stage And each must play a part.Fate had me playing in love you as my sweet heart.

Act one was when we met, I loved you at first glanceYou read your line so cleverly and never missed a cue Then came act two, you seemed to change and you acted strange And why I'll never know.

Honey, you lied when you said you loved me And I had no cause to doubt you.But I'd rather go on hearing your lies Than go on living without you.

Now the stage is bare and I'm standing there With emptiness all aroundAnd if you won't come back to meThen make them bring the curtain down

Is your heart filled with pain, shall I come back again? Tell me dear, you lonesome tonight?

Are you lonesome tonigth ?(Roy Turk and Lou Handman)

33

Estàs sola aquesta nit ?M’enyores aquesta nit ?Estàs trista perquè estem separats ?Recordes dies amb un sol brillant,quan jo et besava i et deia “amor meu”?

Et sembla que les cadires de la teva sala són buides, sense res ?Mires a l’entrada i et sembla que m’hi veus ?Tens el cor adolorit? Voldries que tornés ?Digue’m, amor,estàs sola aquesta nit ?

Em pregunto si estàs sola aquesta nitAlgú va dir una vegada que el món és un escenariI cadascú hi tenim el nostre paperEl destí em va donar el paper d’estimar-te amb tot mon cor.

En la primera escena ens vàrem conèixer. Et vaig estimar només veure`t.Vas llegir clarament el teu guió, sense perdre detall. Va arribar el segon acte. Va semblar que canviaves i actuaves estranyi el perquè mai el sabré

Amor, vas mentir quan vas dir que m’estimavesi jo no tenia motius per dubtar de tu.Però prefereixo seguir escoltant les teves mentidesque no pas viure sense tu.

Ara l’escenari és buit i jo segueixo aquísense res al meu voltant.I si no vols tornar amb mi,llavors fes que baixin el teló.

Tens el cor adolorit? Voldries que tornés?Digue’m, amor, estàs sola aquesta nit?

Estàs sola aquesta nit ?

harles Chaplin va fer una música encan-tadora a la qual van posar lletra John Turner i Geoffrey Parsons per dir-nos que val la pena somriure. La meva sogra deia sempre que un somriure enriqueix a qui el rep, sense empo-brir a qui el dóna. Quan escolto o canto aques-ta cançó, sempre tinc un bonic record d’ella, del seu somriure lluminós.

En aquesta cançó, a més de l’acompanyament del Ramon Enrich al piano, he pogut comp-tar amb la inestimable col·laboració de l’Anna Amaré: Mentre el Ramon anava tocant, hem anat cantant una estrofa l’Anna i una jo. Per mi ha estat un honor i un plaer poder cantar plegats amb la meva mestra. Gràcies, Anna.

Proveu de somriure més sovint, val la pena.

CSmile

aig estar donant moltes voltes sobre quina o quines cançons en castellà incloure en el disc. No sabia si algun bolero, alguna ranxera, que són les coses que estic més avesat a cantar en aquesta llengua, però tot em semblava molt fora de lloc.

En aquests darrers anys estan sortint per Espanya cançons noves interessants, cançons d’Alejandro Sanz, de Jarabe de Palo i molts d’altres. Vaig trobar aquesta en un disc de Fito y los Fitipaldis rebut com a regal d’una bona amiga en un dels meus darrers aniversaris. Em va semblar una cançó molt interessant. La vàrem provar en una classe amb l’Anna, ens va agradar a tots dos i l’Anna em va animar a incorporar-la al projecte.

Amb això de passada va quedar resolt el tema d’incorporar almenys una cançó en castellà i que fos una cançó d’amor, com la resta del disc. Parla d’una relació que no pot seguir perquè el destí ho ha espatllat, però que de totes formes ha valgut la pena de viure. Ha valgut tant la pena, que si hi hagués una segona oportunitat, valdria la pena tornar-se a equivocar.

VMe equivocaria otra vez

Are you lonesome tonight, do you miss me tonight? Are you sorry we drifted apart? Does your memory stray to a brighter sunny day When I kissed you and called you sweetheart?

Do the chairs in your parlor seem empty and bare? Do you gaze at your doorstep and picture me there? Is your heart filled with pain, shall I come back again? Tell me dear, are you lonesome tonight?

I wonder if you're lonesome tonight You know someone said that the world's a stage And each must play a part.Fate had me playing in love you as my sweet heart.

Act one was when we met, I loved you at first glanceYou read your line so cleverly and never missed a cue Then came act two, you seemed to change and you acted strange And why I'll never know.

Honey, you lied when you said you loved me And I had no cause to doubt you.But I'd rather go on hearing your lies Than go on living without you.

Now the stage is bare and I'm standing there With emptiness all aroundAnd if you won't come back to meThen make them bring the curtain down

Is your heart filled with pain, shall I come back again? Tell me dear, you lonesome tonight?

Are you lonesome tonigth ?(Roy Turk and Lou Handman)

35

Será más divertido cuando no me toque perderSigo apostando al cinco y cada dos por tres sale seisYo bailaría contigo, pero es que estoy sordo de un pié.

No soñaré solo porqué me he quedao dormido.No voy a despertarme porqué salga el solYa sé llorar una vez por cada vez que río.

No sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazón

Ha sido divertido, me equivocaría otra vezQuisiera haber querido lo que no he sabido querer¿Quieres bailar conmigo? Puede que te pise los pies

No soñaré solo porqué me he quedado dormidoNo voy a despertarme porque salga el solYa sé llorar una vez por cada vez que rio

No sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazónNo sé restar, tu mitad a mi corazónNo sé restar, tu mitad a mi corazón

Tot el que diu és interessant, però sobretot hi ha una frase que em va impactar, quan diu:

“Puede ser que la respuesta sea no preguntarse por qué”

Realment a la vida, en les relacions entre persones, hi ha coses que passen com passen, son com són, es perceben d’una determinada manera i no sempre s’hi pot trobar una explicació convincent, un perquè racional, és allò que deia Pascal:

“El cor té raons que la raó no entén”.

Quan no es troba fàcilment i clarament la resposta, sovint val més no insistir a buscar-la, ja que si ho fem, potser més tard ens haurem de lamentar i cercar la forma d’oblidar-ho, com deia Jacques Brel en “Ne me quitte pas”: ”Oublier ces heures qui tuaient parfois,a coups de pourquoi, le coeur du bonheur”.

És a dir:

Oblidar aquelles hores que mataven a vegades,a cops de per què, el cor de la felicitat.

És molt interessant la idea que la resposta pot ser a vegades no preguntar-se per què.

36

37

Será más divertido cuando no me toque perderSigo apostando al cinco y cada dos por tres sale seisYo bailaría contigo, pero es que estoy sordo de un pié.

No soñaré solo porqué me he quedao dormido.No voy a despertarme porqué salga el solYa sé llorar una vez por cada vez que río.

No sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazón

Ha sido divertido, me equivocaría otra vezQuisiera haber querido lo que no he sabido querer¿Quieres bailar conmigo? Puede que te pise los pies

No soñaré solo porqué me he quedado dormidoNo voy a despertarme porque salga el solYa sé llorar una vez por cada vez que rio

No sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazónNo sé restar, tu mitad a mi corazónNo sé restar, tu mitad a mi corazón

Se torció el camino, tú ya sabes que no puedo volverSon cosas del destino, siempre me quieren morderEl horizonte se confunde con un negro telónY puede ser, como decir que se acabó la función.

Ha sido divertido, me equivocaría otra vezQuisiera haber querido lo que no he sabido querer¿Quieres bailar conmigo? Puede que te pise los pies

No soñaré solo porqué me he quedado dormidoNo voy a despertarme porque salga el solYa sé llorar una vez por cada vez que rioNo sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazón

Puede ser que la respuesta sea no preguntarse porquéPerderse por los bares, donde se bebe sin sedVirgen de la locura nunca más te voy …. a rezar Que me enterao !!,… de los pecados que me quieres quitar

Me equivocaria otra vez(Adolfo Cabrales)

38

l disc hi havia d’haver alguna cançó en català i altra vegada com en el castellà, va ser molt difícil escollir-ne una. Finalment vaig retro-cedir en el túnel del temps fins arribar a l’època dels Setze Jutges. En aquells anys es van anar fent populars diferents artistes que, cantant en català, anaven contra el sistema, els uns com Raimon, de manera molt més evident que d’altres.

De tota aquella colla d’artistes, sempre ha estat Joan Manuel Serrat qui m’ha transmès més emocions amb les seves músiques i les seves lletres. De totes les seves cançons d’aquella primera època, el mateix Joan Manuel, deia que aquesta era la seva preferida, no sé si encara ho pensa o s’ha decantat per alguna altra de les boniques cançons que ha fet.

És la història d’un amor que s’acaba, diu que cal oblidar, malgrat sigui dur i difícil fer-ho. Diu que s’ha d’oblidar tot, mentre va recor-dant-ho tot: la teulada vermella, la finestra amb flors, els teus llençols tan nets, el llit de fusta negra i foradada, ....

AM’en vaig a peu

39

Cal oblidar la teulada vermellai la finestra amb flors.L'escala fosca i la imatge vellaque s'amagava en un racó.I el llit de fusta negra i foradadai els teus llençols tan netsi l'arribar suau d'una matinadaque et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:digue'm adéu.El camí fa pujadai me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tancai no hem volgut tancar.Cal omplir el pit i cantar una tonadasi el fred de fora et fa tremolar.

Cal no escoltar aquest gos que ara bordalligat en un pal sec,i oblidar tot d'una la teva imatgei aquest petit indret.

Però no vull que els teus ulls plorin:digue'm adéu.El camí fa pujadai me'n vaig a peu.

Cal carregar la guitarra a l'esquenai tornar a fer el camíque un vespre gris remuntant la carenaem va dur fins ací.Les ones han de d'esborrar les petjadesque deixo en el teu port.Me'n vaig a peu, el camí fa pujadai a les vores hi ha flors.

M’en vaig a peu(Joan Manuel Serrat)

40

41

C ançó ideal per cantar quan ja s’ha passat la primera joventut. Originalment la música va ser escrita per Claude François i Jacques Revaux, i la lletra feta en francès per Claude François i Giles Thibaut, amb el títol “Comme d’habitude” és a dir “Com de costum”. Va ser, però, la versió anglesa escrita per Paul Anka i popu-laritzada sobretot per Frank Sinatra, la que s’ha arribat a popularitzar més, tot i que si mireu la Wikipedia hi trobareu una llista de 92 versions dels artistes més diversos, des de Ray Conniff a Sid Vicious, des d’Aretha Franklin a Julio Iglesias.

És una cançó que tot i conèixer-la, mai m’havia parat a entendre-la i molt menys a cantar-la. Va ser la Marta Andreu, en una de les primeres classes, qui em va animar a provar-ho. Al principi no va anar gaire bé. Ha estat necessari un cert treball per arribar a fer-la sonar d’una manera relativament acceptable. Quan ho escolteu ja us formareu la pròpia opinió, espero que no massa negativa.

Aquest tema l’he incorporat perquè resumeix d’alguna forma el que ha estat aquest disc per a mi. Ara que ja estic en la darrera part de la meva vida, he fet aquest disc a la meva manera.

A la vida de tota persona hi ha coses que surten millor i d’altres que no tant, però si hom ho fa a la seva manera i sempre és fidel a si mateix, a la seva consciència, mai hi haurà res de què penedir-se. Tots tenim la nostra manera de passar per aquest camí que és la vida. La meva és fer-ho estimant. Crec que és la millor manera, com us deia al principi quan parlava de l’amor, encara que això comporti que a vegades toqui riure i a vegades toqui plorar. En tot cas, ho faig a la meva manera.

My way

42

And now, the end is near, and so I face the final curtainMy friend, I’ll say it clear, I’ll state my case of which I’m certainI’ve lived a life that’s full, I’ve travelled each and every highwayAnd more, much more than this, I did it my way

Regrets, I’ve had a few, but then again, too few to men-tionI did what I had to do and saw It trough without exemp-tionI planned each charted course, each careful step, along the highwayAnd more, much more than this, I did it my way

Yes there were times, I’m sure you knewWhen I bit off more than I could chewBut trough it all, when there was doubtI ate it up ant spit it outI faced it all, and I stood tallAnd did it my way

I’ve loved, I’ve laughed and cried,I’ve had my fails, my share of loosing.And now as tears subside, I find it all so amu-sing.To think I did all that, and may I say, not in a shy wayOh no, Oh no not me, I did it my way.

For what is a man, what has he gotI’m not himself, then he has naught.To say the things he truly feels,And not the words of one who kneels.The record shows I took the blows,And did it my way Yes it was my way

(música: Jacques Revaux i Claude François, lletra anglesa Paul Anka)My way

43

Ara el final és a prop i encaro el darrer teló.Amic, ho diré clar, presentaré la meva defensa ben se-gur.He viscut una vida plena, he viatjat per cada camíi, a més, ho he fet a la meva manera.

M’he penedit d’unes quantes coses, però massa poques per parlar-ne.He fet el que havia de fer i he continuat fins al final sense perdonar-me res.He preparat cada ruta i cada pas amb compte al llarg del camíi, a més, ho he fet a la meva manera.

Sí, de vegades (segur que ja ho sabeu),he queixalat més del que podia mastegar, però sempre, en cas de dubte,ho he mossegat tot i després ho he escopit.Ho he afrontat tot amb el cap ben alti ho he fet a la meva manera.

He estimat, he rigut i plorat, he tingut fracassos i de vegades he perduti ara que ja no hi ha tantes llàgrimes, ho trobo tot divertit.Pensar que he fet tot això i sense encongir-me! Deixeu-m’ho dir, perquè jo no sóc dels que s’encongeixen. Ho he fet a la meva manera.

Què és un home? Què té?Si no és ell mateix, no té res.Ha de dir les coses que sent de veritati no les paraules d’algú que s’agenolla.La meva història demostra que he entomat els copsi ho he fet a la meva maneraSi ha estat de la meva manera.

A la meva manera

44

Aquest disc ha estat enregistrat als estudis Akord's d'Igualada (www.Akords.com) entre el febrer de 2009 i el gener de 2010. Hi han participat els següents tècnics i músics:

Tècnics:Producció musical i arranjaments: Pol SánchezTècnics de so i enregistrament : Fran Paredes i Pol SánchezMescla i mastering: Fran Paredes

Músics:Producció i programació bases: Javi Herrera i Pol SánchezProducció vocal i cors: Anna AmaréBateries i percussió: Javi Herrera i Marc PovedanoGuitarres i baix: Pol SánchezPiano: Ramon Enrich