Embed Size (px)
Citation preview
Ana Martínez, Nuria Alegre, Anira Parreño i Carlota Juárez
La fusta es el material que hi ha dins dels arbres.
Es un material vegetal format per un percentatge elevat de cel·lulosa (50%), un 30% lignina, que es la substància que li dona consistència. El restant es resina, midó i sucres diversos.
Si mirem amb cura un tronc per dins hi distingim cinc parts que de dintre a fora són:
La mèdul·la: es el cor de l’arbre, i te una consistència esponjosa.
El durament: es lo que li diem fusta, es pot diferenciar l’edat de l’arbre a partir de les línies que formen.
La fusta: es la part que envolta el tronc, pero no del tot es l’exterior.
El líber: es un teixit molt prim que envolta la part exterior de la fusta jove, circula una bona part de saba.
L’escorça: Part exterior del tronc.
Hi ha dos tipus de fusta
La fusta natural I la fusta manufacturada
La fusta natural s’obté directament dels troncs desbrancats i repelats, i serrats.
La fusta natural es divideix en dos grans grups, tenint en compte la seva densitat: les fustes poc denses (força més lleugeres que l’aigua) i les fustes molt denses (tan o més denses que l’aigua).
Classifiquem la fusta natural en: fustes toves (poc denses) fustes dures (denses) Els mobles que es fabriquen amb fusta dura
triguen molt a fer-se malbé i, en conseqüència, el preu d’aquest tipus de fusta és més elevat. A més, els arbres que la proporcionen en general creixen més lentament
Són materials que són el resultat d’un procés de transformació a partir de la fusta obtinguda del tron
La xapa: fusta tallada en làmines molt primes, que serveix per recobrir interiors.
L’aglomerat: material elaborat amb una pasta de serradures de fusta i cola que actua d’aglomerant.
Avui, molts dels mobles fabricats en sèrie
són d’aglomerat.
El contraxapat: està format per un seguit de tres o cinc làmines de fusta tova
S’utilitza molt per fabricar caixes.
El DM: són plaques o taulers elaborats amb una fusta molt triturada enriquida amb cel·lulosa procedent de paper reciclat. Són de color marró fosc, molt llises i d’una duresa notable.
Xapa Aglomerat DM
La fusta té una densitat molt variable. Una fusta lleugera (el pi) pot tenir una densitat equivalent a la meitat de la de l’aigua, mentre que altre fustes (l’iroko) poden arribar a superar la densitat d’aquest líquid.
Tota la fusta és inflamable a una temperatura elevada.
La fusta té una notable resistència a la tracció.
Resulta molt útil per construir mobles.
Tota la fusta és porosa. Per això, quan hi ha molta humitat, tendeix a dilatar-se de manera considerable, tot i que recupera la mida original en assecar-se
● La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i elèctric.
El suro és un material porós però impermeable, i un gran aïllant acústic, perquè absorbeix perfectament el so. És molt lleuger.
Se’n fan taps (perquè és porós i impermeable) i elements de flotació del material de pesca (perquè té una densitat molt baixa). El suro serveix per a recobriments aïllants i embalatges diversos.
La fabricació del paper és:
La cel·lulosa se separa dels altres productes que l’acompanyen triturant o desfent amb aigua el material de partida (paper vell, roba o fusta). Després s’hi afegeix el color desitjat i alguna cola per aglomerar-la. La pasta que en resulta s’asseca i, al final, es bobina en grans rotlles.
Els plàstics són materials formats per polímers, que són molècules
grans, amb llargues cadenes d’àtoms que tenen carboni.
Poden ser de dos tipus:Naturals, que venen de la vegetació, com la cel·lulosa i el làtex, o d’animals, la caseïna.
Sintètics, son artificials, que la fet l’home a partir del petroli, gas natural...On es fan els plàstics, es diu, polimerització.
Plàstics naturals Plàstics sintètics
·Mal·leabilitat i ductilitat
·Resistència mecànica
·Aïllament acústic, elèctric i tèrmic.
·Lleugers
·Impermeabilitat
El temps que triguen en destruir-se els plàstics es molt llarg, per això i per l’ús
que fa la societat, la eliminació de residus plàstics ha sigut un problema i per això es tan important el reciclatge dels plàstics.
·Reciclatge químic: es recuperen els plàstics originals i es fan materials nous.
·Reciclatge mecànic: es trituren els plàstics i amb el que surt s’utilitza per fer nous plàstics o nous materials.
Els plàstics no son molt fàcil d'eliminar per això es tenen que incinerar, i això
provoca que hi hagi un gran volum d’energia i contaminació.
Existeixen 3 tipus de materials plàstics:
· Plàstics termoplàstics
· Plàstics termoestables
· Plàstics elastòmers.
termoplàstics termoestables elastòmers
Estan formats per cadenes fluixes unides.
Aquests materials es fan més fluixos quan s’escalfen, i poden arribar a trencar-se, i es
donen formes noves i quan es refreden conserven la forma, aquest procés es pot
repetir moltes vegades.
Estan formats per cadenes juntes fortament en diferents direccions. Quan s’escalfen es tornen molt dures, només es
poden escalfar una vegada i no es deformen.
Tenen macromolècules, i formen com una mena de xarxa. Gràcies a això es poden
tenir plàstics de gran elasticitat que recuperen la seva forma i grandària quan
no hi ha la força.
Els plàstics es poden utilitzar per molts usos.
Es fa servir com envasos de tot tipus de líquids, bosses, aïllaments elèctrics
dels cables, cadires i mobles, materials tecnològics...
És impossible imaginar-nos la nostra vida sense plàstics.
Hi ha molts tipus de materials metàl·lics però ara explicarem tres tipus:
El ferro: És un element químic i un metall mal·leable, tenaç, de color gris platejat i té propietats magnètiques.
El ferro es pot trobar en molts llocs però el més freqüent es trobar-lo a la naturalesa perquè de vegades formen part de minerals, molts dels quals son òxids.
L’Acer: L’acer es un material metàl·lic format per materials semblants als del ferro.
L’Acer el podem classificar en tres tipus:
- Acers dolços: Són molt tenaços i dúctils,
però no gaire durs. S’usen per fabricar carrosseries de vehicles i per construir perfils d’acer.
- Acers durs: Compostos d’un 0,40% a un 0,85% de carboni. Tenen més resistència que els altres i s’utilitzen per per fabricar engranatges, rodes, carrils de tren... En general son les parts de les màquines que han de suportar més pes.
- Acers salvatges: Que tenen entre un 0,85% i un 2% de carboni. Serveixen per fabricar eines de perforar, cables d’acer.. Perquè són els acers més durs i resistents.
Els acers també es poden distingir els uns dels altres pels metalls que, a més del ferro, contenen en petita
proporció. Per exemple, l’anomenat acer inoxidable que no es rovella fàcilment s’utilitza en la fabricació de coberts, estris de cuina, material quirúrgic, turbines i, en general, de tota mena d’objectes que s’han d’exposar a l’acció de l’aigua i del vapor d’aigua.
Coberts
Estris de cuina Material quirúrgic
Els petris, són materials de composició molt variada; durs, sòlids, compactes i gairebé inalterables amb el pas del temps.
Son els mes utilitzats en la construcció des de la prehistòria fins ara.
Els petris naturals son aquells que trobem directament a la natura.
GRANIT: roca utilitzada per la seva duresa iresistència a l’àcid.
MARBRE: roca calcaria utilitzada per la sevabellesa.
PISSARRA: aquesta roca metamòrfica és moltabundant.
GRES: pedra arenosa, és una roca sedimentària, formada per grans de sorra cimentats.
CALCÀRIA: Roca sedimentària molt abundant al nostre país. Utilitzada per a la construcció i per a fabricar acer.
BASALT: roca de color negre o molt fosc. Caracteritzada per la seva duresa i la seva resistència mecànica.
Són aquells materials de construcció artificials, és a dir, fabricats per l'home tot i que s'assemblen o imiten a les pedres naturals.
ARGILES: Es troben fàcil a la natura, i en afegir-hi aigua es transformen en una massa plàstica a la qual es pot donar forma facilment.
CIMENTS: Són materials que al ser barrejats ambaigua donen lloc a una massa plàstica. Es pot donar forma amb facilitat.
REFRACTARIS: Formats per alúmina, sílice i magnèsia.Poden suportar temperatures al voltant dels1580ºC, però no tenen bones propietatsmecàniques.
VIDRES: Material ceràmic format per la fusió de sílice amb altres òxids.
ABRASIUS: Són materials capaços de polir, esmolar i tallar acers, metalls, roques i altresmaterials durs.
Reciclar es l’acció de fer reutilització d’objectes, materials i/o tecnologies, i quan aquest material o objecte arriba al fí de la seva vida, tornar-lo a utilitzar, o reutilitzar algúnelement.
Els materials que acostumen a ser reciclats o reutilitsats, solen ser el ferro, l’alumini, el vidre (sobre tot les ampolles), el paper, la fusta i el plàstic.
La majoria de recicladors de plàstic, practiquen el reciclatge manualment, encara que s’estacomençant a fer el reciclatge vía Rajos X. Altres sistemes mecanics inclouen la cassificació per aire, flotació o separació electroestàtica.
La identificació i separació dels vidres, es complicada pel pes del material.
El tub de rajos catòdics es divideix en el vidre de la pantalla i en vidre cònic de l’embut. Per a la separació i el reciclatge d’aquests vidres, s’utilitzen mètodes mecànics i tèrmics.
La primera separació que s’estableix és entre metalls fèrrics mitjançant la imantació, es senzill. Els metalls poden recuperar-se per mitjà de trituració, imantació o refredament.
Alguns processos químics permeten separar els metalls preciosos com l’or i la plata.
