Els materials

  • View
    122

  • Download
    1

Embed Size (px)

Text of Els materials

  • 1. El metall es un dels materials utilitzats mes antigament i que es segueix fent servir molt a lactualitat. Els aliatges sn barreges de metalls, que es preparen mesclant-los en estat lquid a alta temperatura. En refredar-se i solidificar-se, els aliatges presenten propietats similars a les dels metalls. Per aquesta ra, agrupem en un mateix conjunt els metalls i els aliatges: sn els materials metllics. Els metalls i els aliatges

2. El ferro s un metall que es coneix des dabans de lany 1000 aC. El ferro pur, anomenat ferro dol, s dens (7,87 g/cm3) i t un punt de fusi alt (1535 C). s de color gris brillant, si b amb el temps es torna marrons a causa de la formaci dxid de ferro. s un material que simanta amb facilitat, i s relativament frgil i no gaire dur, per la qual cosa s poc til en estat pur. 3. Els metalls es troben a lescora terrestre en minerals mesclats amb altres materials terrosos i rocosos que no els contenen. El mineral que cont el metall sanomena mena, i la resta de materials que hi apareixen mesclats, ganga. 4. Els acers i el ferro colat sn els materials ferris que contenen una petita proporci de carboni (C). En els acers no acostuma a superar el 2% i en el ferro colat se situa entre el 2% i el 4%. Molts acers contenen alguns altres metalls, tamb en una proporci petita, com ara crom (Cr), Cobalt (Co), Mangans (Mn)... 5. - Acers dolos, que contenen entre un 0,05% i un 0,40% de carboni. Sn molt tenaos i dctils, per no gaire durs. Susen per fabricar carrosseries de vehicles i per construir perfils dacer. - Acers durs, compostos dun 0,40% a un 0,85% de carboni. Presenten ms resistncia mecnica que els anteriors i susen per fabricar engranatges, rodes, carrils de tren, eixos i, en general, les parts de les mquines que han de suportar molts esforos. - Acers salvatges, que tenen entre un 0,85% i un 2% de carboni. Serveixen per fabricar motlles, eines de perforar, cables dacer, etc., perqu sn els acers ms durs i resistents. 6. PETRIS: Els materials petris, s'obtenen de roques i es utilitzen gaireb patir transformacions principalment en la construcci de edificis, obres pbliques i per ornamentaci. Es poden presentar en forma de blocs o tamb en forma de grnuls i fragments de diferents mides. 7. Alguns materials petris s'utilitzen gaireb transformaci. 1. Extracci. Les roques s'arrenquen de l'escora terrestre en el planter, amb mquines o explosions controlades. 2. Trituraci. S'aconsegueixen trossos homogenis. 3. Tallat. Els blocs massa grans es tallen per donar-los la mida adequat. 4. Desbast. Les roques es poleixen. 5. Acabat. S'eliminen irregularitats que hagin pogut quedar. 6. Emmagatzematge. Es guarden les roques. 7. Transport. Les roques es porten fins a la fbrica transformadora PROCES: 8. CERMICS: Els materials cermics s'obtenen a partir de matries primeres. la argila se sotmet a un forn a elevades temperatures. Depenent de lanaturalesa i el tractament de les matries primeres, es distingeixen dos grans grups: cermiques fines i cermiques gruixudes. 9. CLASSIFICACI: La classificaci dels materials cermics es pot fer atenent diversos parmetres. Es poden dividir en: - Cermiques tradicionals: es consideren cermiques tradicionals a les derivades de les argiles, porcellanes, rajoles, rajoles i els vidres. 1.Cermica porosa: la cermica porosa s'obt d'una soluci aquosa . 2. Cermica compacta: s'obt a partir d'una pasta molt elaborada. El procs de cocci es realitza en dues etapes. - Cermiques avanades: propietats especials enfront de metalls i aliatges metl lics convencionals. 10. Clara Villalobos Gascn 11. Els plstics son productes no naturals obtinguts per l home. Estan formats per polmers que sn molcules que contenen carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre. 12. Els plstics proporcionen el balan necessari de propietats que no poden aconseguir amb altres materials per exemple: color, poc pes, tacte agradable i resistncia a la degradaci ambiental i biolgica, es un material allant, es flexible i malleable. 13. D ORIGEN NATURAL D ORIGEN VEGETAL: cellulosa i ltex. D ORIGEN ANIMAL: caseines. D ORIGEN ARTIFICIAL Derivats del carb Derivats del gas natural Derivats del petroli 14. Segons com reaccionen al calor n hi han dos tipus: Termoplstic: es el tipus de plstic que quan es troba en una temperatura elevada es transforma en estat lquid, i quan es torna a refredar torna a ser slid. Termostables: son plstics que una vegada es fonen, quan es refreden no tornen a fondir-se. TERMOPLSTIC TERMOESTABLES 15. Que sn? Sn un tipus de plstics amb una caracterstica que es la seva elasticitat, es poden deformar i tornen a la seva forma original. 16. Aplicacions en el sector industrial: peces de motors, aparells elctrics i electrnics, carrosseries, allants elctrics, etc. En construcci: canonades, impermeabilitzants, escumes allants de poliestir, etc. Indstries de consum i altres: embolcalls, joguines, embolcalls de joguines, maletes, articles esportius, fibres txtils, mobles, bosses d'escombraries, etc. 17. FUSTA La fusta que tots coneixem s el material de dins dels troncs dels arbres. Com tots els materials vegetals, est format per un percentatge elevat de cellulosa, lignina i la resta de composici de la fusta est format per resines, mid i sucres diversos. 18. Parts dun tronc Si mirem el tronc... s poden distingir cinc parts Mdula: s el cor de larbre Duramen: Ocupa en concret la part que ja sha desenvolupat totalment. Fusta jove: s la part que envolta lexterior del duramen Lber: s un teixit molt prim que envolta la fusta jove Escora: part exterior o pell del tronc. 19. FUSTA NATURAL La fusta natural sobt directament dels troncs desbrancats i repelats, i serrats. La fusta natural es divideix en dos grans grups, tenint en compte la seva densitat: fustes toves (poc denses) En canvi els mobles amb fusta poc densa triguen molt poc a fer-se malb fustes dures (denses) Els mobles amb fusta dura triguen molt a fer-se malb. 20. FUSTA MANUFRACTURADA Anomenem fusta manufacturada aquells materials que sn el resultat dun procs de transformaci a partir de la fusta obtinguda del tronc dels arbres. Entre aquests materials La xapa: fusta tallada en lmines molt primes. Laglomerat: material elaborat amb una pasta de serradures de fusta i cola que actua daglomerant. El contraplacat o contraxapat: est format per un seguit de tres o cinc lmines de fusta tova. El DM: sn plaques o taulers elaborats amb una fusta molt triturada enriquida amb cellulosa procedent de paper reciclat. 21. LES PROPIETATS DE LA FUSTA La fusta t una densitat molt variable. Una fusta lleugera (el pi) pot tenir una densitat equivalent a la meitat de la de laigua, mentre que altres fustes (liroko) Tota la fusta s inflamable a una temperatura elevada. La fusta t una notable resistncia a la tracci i, en alguns casos, tamb a la flexi, per en cap de les dues propietats no arriba a tenir la resistncia de lacer. La fusta, en general, no s prou dura. Es treballa b amb unes eines relativament senzilles. Tota la fusta s porosa, si no s que se la recobreix dalgun material plstic. La fusta s un material allant trmic, acstic i elctric. 22. EL SURO s lescora dalguns arbres, entre els quals destaca lalzina surera. El suro s un material pors per impermeable. Sen fan taps (perqu s pors i impermeable) i elements de flotaci del material de pesca. En forma de planxes daglomerat, daspecte similar al de la fusta, el suro serveix per a recobriments allants i embalatges diversos. 23. FET PER: CLARA VILLALOBOS, LAURA CATAL, SONIA POL, DEYSI PALLASCO,