56

Perpetua 43

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: Perpetua 43
Page 2: Perpetua 43

INDEXCADENA PERPÈTUA Núm 43

Presentació ............................................................................. 1Bicentenari del francès ........................................................... 2Històries del cinema ............................................................... 4Històries esportives ................................................................ 7Chupa - Chups ....................................................................... 15La cantina ............................................................................... 16Històries urbanes .................................................................... 20Històries urbanes .................................................................... 20Històries musicals ................................................................... 26Moda ....................................................................................... 30Enquestes primer .................................................................... 32Calendari de l’hort ................................................................... 42La castanyada ......................................................................... 45Històries tutorials ..................................................................... 47Racó matemàtic ....................................................................... 51Racó matemàtic ....................................................................... 51Històries amoroses .................................................................. 52

Page 3: Perpetua 43

Elena 2nB

Alba 2nA

Manolo 2nB

Sebas 2nA

Raquel 2nB

Cristian 2nB

Oscar 2nB

Ivan 2nA

Issam 2nC

Laia 2nB Roser

Andrea 2nA

Nerea 2nA

Jessica 2nC

Cindel 2nC

1

Page 4: Perpetua 43

! "#

!$ % & % ' # () * +, ' ) - -' - . /

(#

) 0 ) & - 12 3 , ! - 452 +# 6- & 45 #70-)%8+,9 , /%#:);0 06 #

) -# <) = /' !"#:)

2

Page 5: Perpetua 43

#$ 81 ! 9 70 - ; >?!#!!! . 1 -# ) - ; ; 0 - ; 0 #( ); ; 2 )8

91);# > ); % & 2 ) - 8<6#9 ; @A70 1 ' 8B 5, C9#

# D % 70#+ > "%#

; ! ! 0 " 1 )E#

() 0 . )1#

0 ; # 4= 0 . -800#9. >? ) 0 8 19# 0 *

'; 0)0.)+,-.#

/0%! "

3

Page 6: Perpetua 43

Títol: “Superagente 86 De Película”

Titulo Or iginal: Get Smart

Gènere: Comèdia Acció

Nacionalitat: USA

Any: 2008

Director : Peter Segal

Guió: Tom J. Astle, Matt Ember

Actor s: Steve Carell, Anne Hathaway, Dwayne 'The Rock' Johnson, Terence Stamp, Alan Arkin, Ken Davitian, Masi Oka, Nate Torrence, David Koechner, Terry Crews

Data de Estr ena: Dimecres 23 de juliol de 2008

Sinopsis: (Adaptació al cinema de la sèrie dels 60 “ superagent 86”). Maxwell Smart (Steve Carrell) és el millor analista del centre d’ espies. L’organització maligna de K.A.O.S vol dominar el món però el centre intentarà impedir­s’ho. K.A.O.S ha robat tots els documents del centre en el que s’inclouen totes les identitats dels treballadors. El director (Alan Arkin) decideix ascendir a Max a agent 86. Per acabar amb el pla de K.A.O.S han de viatjar fins a Rússia per atrapar el líder de l’organització. El agent 86 no estarà sol en la missió, l’acompanyarà la veterana agent 99 (Anne Hathaway) que ha hagut de sotmetre’s a una operació desprès de l’operació de K.A.O.S.

4

Page 7: Perpetua 43

El Festival Internacional de Cinema de Catalunya va ser el primer festival de cinema fantàstic a celebrar­se en el món i s'organitza a la vila costanera de Sitges, localitat situada a 40 quilòmetres al sud de Barcelona (Catalunya). Aquest festival va néixer l'any 1968, llavors s'anomenava Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges i des de llavors s'ha celebrat ininterrompudament cada any a principis d'octubre. El festival ha rebut constantment visites d’intèrprets, directors i productors de renom tant nacional com internacional. L’organització del Festival correspon a la Fundació privada Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya integrada per representants de l’Ajuntament de Sitges, de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions, empreses públiques i privades que col∙laboren amb el festival. Actualment (2007) el seu director és Àngel Sala, que va ser el successor de Roc Villas i d'Àlex Gorina. El Festival es finança, en bona part, amb les aportacions dels patrocinadors i de les companyies i empreses col∙laboradores que veuen en la seva aliança amb el Festival una plataforma de projecció i branding. Entre els col∙laboradors tradicionals del festival hi podem destacar Televisió de Catalunya i El Periódico.

El Festival de Cinema de Canes és un prestigiós festival de cinema internacional creat el 1939 que es va celebrar per primera vegada del 20 de setembre al 5 d'octubre de 1946 a la ciutat costanera de Canes, a la Provença. Des de llavors s'ha celebrat cada any, llevat de per algunes excepcions. El Festival sol aconseguir la màxima atenció per part dels mitjans de comunicació, i moltes estrelles del cinema assisteixen a les diferents projeccions de pel∙lícules que acull. A Cannes es lliura un prestigiós premi conegut com a Palma d'Or que concedeix un prestigiós jurat internacional compost per professionals del món del cinema. En ocasions, diverses pel∙lícules comparteixen el guardó el mateix any. El festival de Cannes és un festival de categoria "A" junt amb els festivals de Berlín, Venècia, Sant Sebastià, Mar del Plata o Karlovy Vary.

El Festival Internacional de Cinema de Berlín (o Berlinale) és un prestigiós festival de cinema internacional que se celebra anualment durant el mes de febrer al Berlinale Palast, a la ciutat alemanya de Berlín. Els principals premis són l'Ós d'Or i els Óssos de Plata a la millor direcció i a la millor interpretació masculina i femenina. La Berlinale és un festival de categoria "A" segons la Federació Internacional d'Associacions de Productors Cinematogràfics (FIAPF), com els festivals de Cannes, Venècia i Sant Sebastià,

El Festival de Cinema de Sant Sebastià és un dels més prestigiosos de Europa, al costat del Festival de Cannes, la Mostra de Venècia, la Berlinale o el Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary. Per ell han passat grans directors, actors i productors, tant per a rebre guardons com per a mostrar les seves pel∙lícules fora de concurs. Se celebra a la fi del mes de setembre de cada any, incorporant, a més de la secció Oficial (competitiva) altres seccions com Zabaltegi, seccions monogràfiques i retrospectives i al­ tres activitats relacionades amb la cinematografia. A més dels premis de la secció oficial, es concedeixen altres, entre els quals destaca el Premi Donostia, atorgat a les grans carreres cinematogràfiques.

5

Page 8: Perpetua 43

El Diario de Noa

Estreno: 22/10/2008 Director: Nick Cassavetes Actores: Ryan Gosling, Rachel McAdams, James Garner, Gena Rowlands. Duración: 2 horas 4 minuts Especial: Estrenos del 2008, Las mejores peliculas del 2008 País: EE.UU.

Argument: Estamos en los años cuarenta. Una joven va a la ciudad costera de Seabrook (Carolina del Sur) para pasar el verano con su familia. Allie Hamilton (Rachel McAdams), todavía adolescente, conoce a un chico local, Noah Calhoun (Ryan Gosling), en la feria. Nada más verla, Noah sabe que él y Allie están destinados a vivir juntos. Aunque ella es de una familia adinerada y él es un pobre trabajador de fábrica, a lo largo de un apasionado verano sureño los dos se enamoran profunda­mente. Las circunstancias ­y el repentino estallido de la Segunda Guerra Mundial­ les separan, pero ambos conservan vivo el recuerdo del otro. Cuando años después Noah regresa de la guerra, Allie ha salido irrevocablemente de su vida pero no de su corazón. Aunque Noah lo ignora, Allie ha vuelto a Seabrook, el lugar donde se enamoraron. Pero está comprometida con Lon (James Marsden), un rico soldado que conoció mientras hacía trabajos voluntarios en un hospital militar. Décadas después, un hombre (James Garner) lee una vieja y descolorida libreta a una mujer (Gena Rowlands) en una residencia de ancianos. Aunque sus recuerdos se han desvanecido, le fascina la emotiva historia de Allie y Noah y durante unos momentos es capaz de revivir la época apasionada y turbulenta en la que juraron pasar el resto de su vida juntos.

6

Page 9: Perpetua 43

Els Jocs Olímpics són un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dies d’un període de quatre anys anomenat Olimpíada. Iniciats originalment a l’antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la fi del segle XIX. Els primers jocs de l’era moderna s’organitzaren a Atenes el 1896. Actualment se celebren els Jocs Olímpics d’estiu cada quatre anys en els anys múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d’hivern també cada quatre anys, en els altres anys parells no múltiples de quatre. Els primers Jocs Olímpics d’hivern es disputaren a Chamonix (França) el 1924. A Olímpic s’hi van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador romà Tondosi els va abolir l’any 393 d.C. en considerar­los un acte religiós pagà ,és a dir, no cristià.

Jocs Olímpics de l’antigor

Els Jocs Olímpics de l’antigor, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’olimpià entre diferents ciutats­ estat de l’antiga. Varen celebrar­se a Olímpica entre els anys 776 aC i 393 DC. Es tracta d’un esdeveniment festiu, on a més de celebrar­se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l’època. En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló, salt de llargada, llançament de javelina i de disc.

Ruïnes dels camps d'entrenament a Olímpia.

7

Page 10: Perpetua 43

Jocs Olímpics de l'era moderna

Cerimonia d'obertura als primers Jocs Olímpics a l'estadi Panathenaic.

El Jocs Olímpics moderns foren creats l'any 1894 pel baró Pierre de Coubertin amb la intenció de promoure les relacions internacionals a través de les competicions esportives. Els primers jocs es disputaren a Atenes el 1896, i comptaren amb 245 competidors, la majoria grecs, de 14 països. Quatre anys més tard, el 1900 es disputaren a París i per primer cop hi participaren 11 dones que competiren en croquet i tennis. Aquests jocs formaren part de la Exposició Internacional que tingué lloc a la ciutat. El mateix succeí quatre anys després a Saint Louis on la paraula olímpic fou usada per qualsevol tipus de competició, incoes competicons escorlars o competicions per irlandesos­americans.

L’any 1906 es disputaren uns jocs menors a la ciutat d'Atenes, com a celebració dels deu anys dels primers jocs. La idea era que Atenes organitzés uns jocs intercalats entre els altres jocs disputats cada quatre anys però la idea no reeixí. Tot i que tingueren un èxit major que els disputats el 1900 i el 1904 i contribuïren positivament a l’enfortiment olímpic, aquests jocs no són oficialment reconeguts pel COI.

La Bandera Olímpica és la màxima representació del moviment olímpic. El seu ús està regulat pel Comitè Olímpic Internacional i té una proporció de 2:3. La bandera Olímpica s'hissa en totes les cerimònies d'obertura dels Jocs Olímpics des d'Anvers 1920 i és baixada a la Cerimònia de clausura. Una segona bandera és utilitzada per al Jurament Olímpic dels atletes i jutges. Durant la història dels Jocs, han existit tres banderes oficials, les quals posseïxen, a més, una vora de serrells amb els cinc colors dels Anells Olímpics i el color blanc : La primera bandera va ser usada per als Jocs Olímpics d'estiu, entre Anvers 1920 i Seül 1988. La segment bandera ait usada per vals Jocs Olímpics d'hivern, des dels Jocs Olímpics d'Oslo 1952 fins

a l'actualitat. La tercera bandera és usada per als Jocs Olímpics d'estiu, des dels Seül 1988 fins a l'actualitat.

8

Page 11: Perpetua 43

Jocs paralímpics • L'any 1948, com a precedent dels jocs paralímpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva amb ex­combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions en la columna vertebral. • El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics de Roma, ja es va organitzar oficialment i amb el nom de paralímpics aquesta competició esportiva. • El 1976, a Suècia, es van fer els primers Jocs Paralímpics d'hivern. • Actualment aquests jocs es divideixen en 6 grups segons la discapacitat que presenten els par­ ticipants. • La participació, en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004. El 2006 la ciutat de Torí (Torino) serà la seu del Paralímpics d'hivern

L'origen dels Anells Olímpics ve de l'any 1913 quan Pierre de Coubertin, a la Revue Olympique d'agost va informar que aquest sería el símbol utilitzat pel Congrés Olímpic de París. Imatge:Opening Ceremony Athens 2004 Fire rings. Jocs Olímpics d'estiu 2004 a Atenes, Grècia. Es van buscar aquests colors perquè eren els més presents a les banderes de tots el països, simbolitzant la internacionalitat de l'olimpisme. La teoria popular, però, va voler identificar cada anell amb un continent, essent: • Negre: Àfrica (pel color de pell de moltes ètnies) • Groc: Àsia (ídem) • Vermell: Amèrica (ídem) • Blau: Europa (símbol tradicional, relacionat amb el Mediterrani, també és el fons de la seva bandera) Verd: Oceania (el continent més verge i natural)

9

Page 12: Perpetua 43

Himne

L'himne del Real Madrid cantat per José de Aguilar va anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez­ Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José de Aguilar, 32 músics d'aquella època que eren primeres figures ja que entre ells hi havien catedràtics de conservatori i integrants de la Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestra Enrique García Asensio. Al 2002, any del Centenari del Real Madrid, es va crear un segon himne composat per José María Cano i cantat per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen a l'actualitat com himnes del Real Madrid. A l'any 2005 amb motiu del rodatge de Real, la pel∙lícula, José Mercé va versionar l'himne clàssic del Real Madrid.

Plantilla actual

Por teros Iker Casillas Jerzy Dudek

Defensas Pepe Heinze Sergio Ramos Cannavaro Marcelo Vieira

Centrocampistas Rubén de la Red Wesley Sneijder Arjen Robben Mahamadou Diarra Van der Vart

DelanterosRaúl Van Nistelrooy Gonzalo Higuaín

Uniforme

L'uniforme de l'equip, a la temporada 2007­2008 és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les línies característiques de la firma esportiva Adidas. La gran novetat del nou equipament és la tornada del color morat tant als costats com al coll; i la aparició del nou patrocinador oficial, Bwin.

10

Page 13: Perpetua 43

El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de la Institució Llibre de Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge. [7] Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New Foot­Ball de Madrid i el Club Español de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el 1902 nasqué el Madrid FC. [8] El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març. El 15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del Rei Alfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei.

Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusionà amb el Modern, l'Amicale i el Moncloa, i el fins aleshores president de la Federació Madrileña de Clubs de Foot­Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA). El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlético de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, amb empat a 1 gol. Al 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, al guanyar­la tres vegades seguides.

Estadi El estadi del Real és elSantiago Bernabéu, que és propietat del propi club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro de Madrid propi, la Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10. L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar­los.

11

Page 14: Perpetua 43

La NBA La NBA o National Basketball Association és la lliga de bàsquet professional d’ Estas Units d’Amèrica. Els millors jugadors del món juguen en la NBA i per això es considera la millor lliga de bàsquet del món. La NBA es va fundar a Nova York el 6 de juny de 1946 amb el nom de “Basketball Association of America”. Va adoptar el nom actual el 1949, , després de la unió de diversos clubs de la desapareguda National Basketball League. El partit inaugural va ser a Nova York Knicks – “Toronto Huskies”, l’1 de nobemvre 1946 amb el Maple Leaf Gardens de Toronto com escenari. El partit va ser vist per 7.090 espectadors. La lliga te les seves oficines oficials situades en l’Olympic Tower a la cinquena avinguda 645 de Nova York. Els estudis de la NBA. El partit inaugural va ser a Nova York Knicks – “Toronto Huskies”, l’1 de nobemvre 1946 amb el Maple Leaf Gardens de Toronto com escenari. El partit va ser vist per 7.090 espectadors.

Els millors tiradors de la NBA

Son: Riggie Miller, Allan Huston, Glen Rice

ELS MILLORS TPADORS DE LA NBA

Kobe brian, lebron james.

El millor jugador de la NBA es: Kobe brian

ELS JUGADORS ESPAÑOLS A LA NBA

José Manuel Calderón Borrallo (nascut a Villanova de la Serena, Espanya, el 28 de setembre de 1981) és un jugador espanyol de basquet, que es limita amb els ‘Toronto Raptors’ de la NBA. Va forma part de la selecció espanyola que va guanyar el Campionat Mundial de Basquet de 2006 a Japó. És el quart jugador espanyol en jugar a la NBA, desprès de Fernando Martin, Pau Gassol i Raül López. El 25 d’abril de 2007 es va convertí en el primer espanyol que va aconseguir el triomf en play­offs, davant los ‘New Jersey Nets [‘] Calderón juga amb el número 8 a la seva samarreta, tant amb el seu equip com a la selecció.

12

Page 15: Perpetua 43

Rodolf 'Rudy' Fernández Ferrés, (nascut en el barri del Rafal de Palma a de Mallorca, el 4 de abril de 1985).El 28 de juny de 2007 va ser escollit en el Draft de la NBA en el lloc 24 per Phoenix Suns, equip que va traspassar els seus drets immediatament a Portland Trail Blazers. Jugador de gran talent i projecció, a la seva joventut, la temporada 2008­09 farà el salt a la NBA i veurà així el seu somni acomplert de jugar amb els millors jugadors del món, va acomiadar­se del Joventut el dia 6 de juny de 2008 en una emotiva roda de premsa on no va poder contenir les llàgrimes quan va deixar la que havia estat casa seva durant 10 anys..

Jorge Garbajosa Chaparro va néixer el 19 de desembre de 1977) es un jugador de basquet espanyola que juga al Khimki BC de la Superlliga de basquet de Rússia. Nascut en Torrejón de Ardoz, Madrid, internacional per Espanya amb la selecció de basquetbol el seu lloc en la cancha, con sus 206 cm y 111 kg, es el de ala­Pívot

Sergio Rodríguez Gómez (nascut el12 de juny, de 1986 en Tenerife, Espanya) es un jugador de baloncesto que juga en los Portland Trail Blazers de la NBA

13

Page 16: Perpetua 43

Marc Gassol saez, (nascut el 29 de gener de 1985 a Barcelona) es un jugador de baloncest espanyol que ha militat en el Akasvayu Girona cedit por el AXA FC Barcelona fins 2008, fecha en la que firma con los Memphis Grizzlies de la NBA. [1] Es el germà mediano de los Gassol y està considerat un dels jugadors amb mes futur del baloncesto espanyol.

Pau Gassol Sáez (nascut el 6 de juliol de 1980 en San Baudilio de Llobregat, Barcelona, Espanya) es un jugador espanyols de baloncesto que milita en Los Angeles Lakers de la NBA. Se convertí en el segon espanyol en jugar en la NBA tras Fernando Martí, siendo el primer en ser elegit para jugar un All­Star Game de la NBA (Houston 2006) y en superar una ronda de play­ offs. Fue seleccionat en la tercera posició del Draft de la NBA de 2001 por Atlanta Hawks, però sus derets van ser traspassats a Memphis Grizzlies on va jugar sis temporades y mitja. En los Grizzlies posee los rècords de franquícia de mes punts anotats en total, partits jugador, minuts jugador, trios de campo anotats e intents, tirós libres anotats e intentats, rebotes defensius, rebotes ofensius, rebotes totales, tapones y pérdidas. [1] El y los derechos de seu germà Marc Gassol, entre otros.3 de febrer de 2008, Gassol fue traspassat a Los Angeles Lakers por Kwame Brown

Fernando Martí Espina fue un jugador espanyol de baloncesto. Nació en Madrid el 25 de marzo de 1962. Falsació en Madrid el 3 de desembre de 1989 en accident de tràfic. Considerat un dels mejores jugadores de baloncesto espanyoles de tots els temps. Jugo en el Estudiantes, Real Madrid, Portland Trail Blazers y en la selecció espanyola, con los que conquisto diferents èxits. Fue el primer espanyol en fichar por un equipo de la NBA. Medià 2,05 m de altura y jugava de pivot, sempre con la camiseta número 10. Como jugador, va destacar pel seva gran fortalesa física no excel·lent de tècnica y talent. Membre desde el 1 de marzo de 2007 del Saló de la Fama FIBA

14

Page 17: Perpetua 43

Històr ia

Enric Bernat, després de finalitzar el servei militar, al 1950 va inaugurar la seva primera empresa confitera, Productes Bernat. Va estar vinculat a aquesta societat, especialitzada en l'elaboració de confits, fins al 1954, que l'empresari Domingo Massanes li va proposar fer­se càrrec del grup "Granja Asturias", dedicat a la fabricació de productes relacionats amb la poma. El 1958, va introduir en el mercat espanyol el primer caramel rodó amb pal, de la marca Chupa Chups, que va fabricar Granja Asturias SA. Va néixer amb set sabors diferents. El pal de fusta es va substituir per un de plàstic. El 1994, es va fundar la marca subsidiària Smint. El 1995 Chupa Chups es convertia en el primer caramel amb pal consumit a l'espai. El 1997 s'havien venut 40.000 milions de "Chupa Chups" al món.

El juliol de 2006, la empresa italiana Perfetti Van Melle arribava a un acord amb els hereus d'Enric Bernat (mort al desembre de 2003), per a adquirir la majoria del capital de l'empresa Chupa Chups. Actualment, els Chupa Chups són els segons carmels més venuts del món i té fàbriques a Espanya, França, Rússia, Xina, Mèxic i a la Índia. Ha venut més de 13 mil milions de Chupa Chups en 125 països.

Logotip de Salvador Dalí Amb la vista posada als mercats exteriors, el producte necessitava un nou disseny de l'embolcall i un nou logotip, de la realització del qual se'n va fer càrrec, per una tarifa milionària, el surrealista Salvador Dalí, i que donaria la volta al món. La primera publicitat va ser el logotip amb l'eslògan «És rodó i dura molt, Chupa Chups»

15

Page 18: Perpetua 43

Des del 15 de setembre del present curs ja gaudim a l’IES d’un servei de cantina durant les hores del pati i un servei de menjador tots els migdies. El servei corre a càrrec de l’empresa ESPIRALL i el personal que hi treballa són la Marta, que atén la barra, la Mari que és la cuinera i la Loli que és la monitora.

16

Page 19: Perpetua 43

17

Page 20: Perpetua 43

Quan nosaltres vam arribar al centre IES Rovira-Forns la cantina només s‛obria a l‛hora del pati per poder asseure‛s i agafar menjar de les màquines. Però quan nosaltres estàvem de vacances van fer reformes i van posar una petita botiga on podem comprar patates, croissants, begudes i entrepans per qui no ha portat res per esmorzar.

Entrevistes als alumnes de 1r d' ESO:

1 - Com us dieu? Maria i Ramiro 2- Que us sembla la nova cantina? M: Està bé R: A mi m‛agrada molt 3- La cantina us sembla gran o petita pels alumnes que tenim? Per què? M: Gran, perquè hi caben moltes persones R: Sí, penso lo mateix que ella 4- Quins productes dels que venen us agrada més? M: Les patates R: Les patates 5- Creieu que les cadires que hi ha són suficients pels alumnes? Per que? M: Jo crec que no, perquè sempre les nenes i nens es tenen que posar a sobre de les taules R: Depèn, perquè com que jo sempre que vaig estic depeus

18

Page 21: Perpetua 43

Però han trobat un segon us per a la cantina:

A l‛hora de dinar , tan com els alumnes i els professors es poden quedar a dinar. Tenen un menú seleccionat, però si no ets fixa pots demanar una altre cosa que t‛agradi mes. Per exemple: plats combinats , entrepans i begudes de tot tipus.

Entrevistes al alumnat de 2n d‛ ESO:

1 - Com us diu? Judith i Rafa 2- Que us sembla el menjar que us donen? J: Em sembla bé R: Esta bona 3- Us deixen parlar, o teniu que estar callats a l‛hora de dinar? J: Asclar que ens deixen parlar R: Si que ens deixen 4- Heu d‛ esperar molta estona fins que us portin el menjar? J: No R: No

Entrevista a la monitora:

1 - Como et dius? Marta 2- Es queden molts alumnes al menjador? Si,molts . Dilluns, Dimarts, i Dijous uns 20-23 alumnes I Dimecres i Divendres uns 10 mes o menys 3- Per què as triat el treball de monitora? Perquè, la empresa es de la meva mare i estic d‛ encarregada, portant la cantina i el menjador. 4- Quina feina tens quan el alumnes van al patí? Donant el esmorzar als nens

19

Page 22: Perpetua 43

Una nova tribu urbana. El terme “emo” prové de “emotional” (emocional) i té l’origen en els moviments musicals hardcore y punk de els anys 80, encara que a les cançons actuals els van afegirr missatges sentimentals, normalment les tendències solen ser suïcides i de tristesa. Algunes de les possibles influències musicals actuals dels emos són grups com My Chemical Romance, Afi, Allison, 30 Seconds to Mars, Panic at the Disco. La primera banda emo que va sortir, va ser Get Up Kids Els grups emos no es basen en si canten bé o malament si no en el contingut de les seves cançons.

Compren roba de marca encara que siguin de classe mitjana, però afirmen que no discriminen a qui no poden comprar­la. Els seus colors son el negre, el lila i el rosa Normalment utilitzen símbols com estrelles, cors, calaveres etc...

Per als “emos” la personalitat ha de reflectir­s’hi a l’aspecte físic. La imatge ideal del “emo” és d’algú alt i prim. El cabell, que sempre els tapa la cara, reflexa el seu caràcter antisocial i la seva manera trista de viure. Els “emo” no són religiosos. Normalment els parelles també són “emo” i han de compartir els seus sentiments en tot moment, si un plora l’altre també i sempre es vestiran igual o fent joc.

En aquest món matraca, molts s’autodenominen emos, i molts altres Anti­ Emos, sense saber, però per saber que és un emo, has de saber el que és un Punk i un HardCore Punk X, o abreviat HCX, ok animalet.

20

Page 23: Perpetua 43

Entrevista a Oscar hidalgo

Per a tu, un emo és...

Un estil de música

Els nois amb rímel i les ungles pintades de negre són...

Originals

Com és el teu estat d’ànim, normalment?

Alegre, fins que em toquen la moral XD

T’agrada por tar ser rell perquè...

M’agraden algunes cançons de My Chemical Romance

T’agraden Standstill o My Chemical Romance?¡

M’agraden algunes cançons de My Chemical Romance

El més impor tant de les per sones és...

Els seus sentiments

Qui és Billy Corgan?

Un paio calb

I si el teu millor amic fos emo?

Em semblaria genial, però no m’influiria

Entrevista a Yaiza blanco

Per a tu, un emo és..

Una forma de vida

Els nois amb rímel i les ungles pintades de negre són...

Sexis

Com és el teu estat d’ànim, normalment?

Variable

T’agrada por tar ser rell perquè...

És bonic

T’agraden Standstill o My Chemical Romance?

No ho sé, no he escoltat cap d’aquests grups

El més impor tant de les per sones és...

Els seus sentiments

Qui és Billy Corgan?

Un paio calb

I si el teu millor amic fos emo?

Em semblaria genial, però no m’influiria

21

Page 24: Perpetua 43

Manga és el nom que s'usa per a situar els còmics japonesos. Literalment, manga significa "caricatura" o "dibuix", de fet, per als japonesos qualsevol di- buix o el que nosaltres coneixem com tires còmiques, són "manga", a Europa i Amèrica vam usar aquesta paraula per a anomenar els còmics que es fan i dibuixen a Japó.

Seguidament hi ha una classificació general. No totes les obres segueixen les pautes establertes del gènere en què estan classificades. Hi ha una gran varietat de gèneres dirigits a diferents sectors de la societat. • Shôjo: literalment “noia”. Ens referim a manga de temàtica romàntica dirigit a públic femení adolescent. • Shônen: literalment “noi”. Per a públic adolescent masculí; es caracteritza per grans dosis d'acció i aventura deixant bastant de banda la part amorosa. • Seinen Temàtica per a adults. Són històries més madures i que tracten temes més profunds. • Yaoi: literalment "sense sentit"; s'anomena així als còmics japonesos de temàtica homosexual entre homes. • Shônen- ai: literalment "amor entre nois". Estil semblant al yaoi però sense ser explícit sexualment. Utilitzat sovint en les parelles de les subtrames del Shôjo. • Yuri: manga de temàtica lèsbica. A diferència del yaoi, tot i incloure sovint relacions sexuals, és molt més censurat i d'històries habitualment ambígües a la frontera amor/amistat. • Shôjo- ai: "literalment amor entre noies". al igual que el shônen- ai però entre dones. També sovint utilitzat a les subtrames tant de Shôjo com de Shônen. Hentai: Temàtica pornogràfica en què les històries tan sols tenen finalitat sexual. Dirigit majoritàriament a públic masculí l'estil del dibuix és molt exagerat sobretot en personatges

22

Page 25: Perpetua 43

El Saló del Manga de Barcelona és una convenció sobre manga i anime organitzada per fricomic, i se celebra anualment a l‛hospitalet del llobregat (barcelona). Després d'un experiment en forma de jornades de manga l'abril del 1 995, que va ser tot un èxit, a finals d'aquell mateix any es va celebrar el primer Saló del Manga de Barcelona a l'Estació de França d'aquesta ciutat, on es repetiria el següent any. No obstant això, atesa la gran afluència de públic, la tercera edició, el 1 997, es va traslladar al recinte de la farga, a la ciutat veïna de l‛hospitalet del llobregat, on s'ha celebrat L'des de llavors. Aquesta tercera edició, a més a més, va ser la primera en què hi va haver un autor convidat, que va ser masami tsuda, autora de karekano. L‛any on mes visitan va aber va ser 2007 que i van aber mes de 67. 000 visitans.

23

Page 26: Perpetua 43

¿Què és el tuning?

La paraula Tuning prové de l'idioma anglosaxó i es defineix com a una acció determinada d'ajust o entonació de components mecànics i/o electrònics d'ampli espectre en enginyeria motriu.

El Tuning com a hobbie automobilístic és simplement l'"art" de mi­ llorar l'estat original d'un vehicle automotor a través de l'ús de parts mecàniques i accessoris en general, per a així, obtenir majors pres­ tacions i millor rendiment que el motor original produeix. El Tuning com hobbie no és una febre massiva, sinó una tendència popular que s'ha vingut propagant a nivell mundial des de la invenció de l'automòbil, ja que en crear­se el mateix, va néixer la passió per la velocitat i l'única manera d'aconseguir més velocitat és modificant e l s c o m p o n e n t s q u e l a p r o d u e i x e n .

El bressol del Tuning des de fa diverses dècades l'han liderizado els alemanys, francesos, italians, britànics, americans i japonesos. Tan­ mateix, en l'actualitat, podem palpar a través de revistes, publica­ cions, pàgines web i altares mitjans de comunicació massiva, que el tuning a nivell mundial s'ha desbordat sobtadament estenent­se a l l o c s q u e m a i a b a n s n o s ' h a v i a s om i a t .

Al llarg d'aquesta pàgina podem viatjar per aquest fascinador món del Tuning mitjançant Guies pràctiques que utilitzaven un vocabulari senzill, pràctic i lleuger. Et direm tot sobre tuning automotriu pas a pas des de la invenció de la roda fins als vehicles més agressius i modificats.

24

Page 27: Perpetua 43

És el tuning una moda passatgera?

El tuning no és una cosa que hagi sortit del no res i per tant, a manera personal de veure les coses, no és una moda passatgera.

Qui no ha vist la mítica pel·lícula grease de John Travolta i Olivia Newton John? on els nos reparaven el "trasto" del seu amic en les hores de taller de l'institut, fins a deixar un preciós cotxe blanc? amb uns flamants ad­ hesius de llamps raigs en els laterals i amb un capot de metraquilato per­ què es veiés el motor. Ja que això és ni més ni menys que tuning.

Com m’agradaria tunejar el meu cotxe:

M’agradaria tenir el peugeot 306 GTI com el cotxe d’aquesta foto Blau amb els vidres negres

25

Page 28: Perpetua 43

If the heart is always searching, Can you ever find a home? I've been looking for that someone, I can't make it on my own. Dreams can't take the place of loving you, There's gotta be a million reasons why it's true

When you look me in the eyes, And tell me that you love me. Everything's alright, When you're right here by my side. When you look me in the eyes, I catch a glimpse of heaven. I find my paradise, When you look me in the eyes.

How long will I be waiting, To become a better man? Gonna tell you that I love you, In the best way that I can. I can't take a day without you here, You're the light that makes my darkness disappear.

When you look me in the eyes, And tell me that you love me.[…]

Every day, I start to realize, I can reach my tomorrow, I can hold my head high, And it's all because you're by my side.

When you look me in the eyes, And tell me that you love me.[…]

And tell me that you love me. Everything's alright, When you're right here by my side. When you look me in the eyes, I catch a glimpse of heaven. I find my paradise, When you look me in the eyes.

¿Si el corazón siempre busca, alguna vez puedes encontrar una casa? He estado buscando a alguien, no puedo hacerlo yo solo. Los sueños no pueden tomar el lugar de tu cari­ ño, hay tienen que ser un millón de motivos por qué es verdadero

Cuando me miras a los ojos, y me dices que me amas. Todo va bien, Cuando tu estás aquí mismo a mi lado. Cuando me miras a los ojos, cojo y veo el cielo. Encuentro mi paraíso, Cuando me miras a los ojos.

¿Cuánto tiempo esperaré, hacerme un mejor hombre? Voy a decirte lo que te amo, del mejor modo que puedo. No puedo pasar un día sin ti, tú eres la luz que hace mi oscuridad desaparecer.

Cuando me miras a los ojos, y me dices que me amas.[…]

Cada día, comienzo a comprender, que puedo alcanzar mi mañana, puedo sostener mi cabeza alta, y es todo porque tu estas a mi lado.

Cuando me miras a los ojos, y me dices que me amas.[…]

Y dime que tú me amas. Todo va bien, Cuando tú estás aquí mismo a mi lado. Cuando me miras a los ojos, cojo y veo el cielo. Encuentro mi paraíso, Cuando me miras a los ojos.

26

Page 29: Perpetua 43

Kevin jonas: nació el 5 de noviembre de 1987 en Teaneck, Nueva Jersey, el mayor de los integrantes de los jonas brothers. Al Terminar la escuela se unió a sus hermanos en 2005 para la forma­ ción de la banda aportando sus acordes en la guitarra y su voz de coro. En el 2007 se dieron a conocer mundialmente con el álbum Jonas brothers.

Joe Jonas: nació el 15 de agosto de 1989 en Casa Grande, Arizona. Es miembro de la banda de los jonas brot­ hers, es el segundo hijo del matrimonio Jonas, después de Kevin y antes que Nick y Frankie. Joe toca la guitarra y la pandereta y es voz principal.

Nick Jonas: nació el 16 de septiem­ bre de 1992 es el tercer hermano de los jonas brothers. comenzó como solista a los 11 años, fue quien fundó el grupo al unirse a sus hermanos Kevin y Joe. S.O.S., fue escrita por él mismo, basada en una experiencia personal.

27

Page 30: Perpetua 43

Nascut entre Blanes i Cadaqués molt tocat per la tramuntana d’una sola cosa pots estar segur quan més vell més tocat de l’ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria però cap el migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m’espera allà dalt i anar a l’infern no m’interessa és molt més bonic l’Empordà.

Varen passar ampolles i anys i en Siset encara aguantava, dormint la mona a la vora del Ter però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria però cap el migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m’espera allà dalt i anar a l’infern no m’interessa és molt més bonic l’Empordà.

I quan veig la llum de l’alba se’m treuen les ganes de marxar potser que avui no em suïcidi potser ho deixi fins demà.

28

Page 31: Perpetua 43

Es va formar l'any 1986 a Girona i, després d'alguns anys de concerts, de moments crítics on van arribar a pensar­se en la dissolució i d'una maqueta, van enregistrar el seu primer disc "Sopa de Cabra" l'any 1989. Amb cançons com L'Empordà van ser un dels grups revelació del moment. Poc temps després, van enregistrar el seu segon àlbum "La Roda" (1990) amb la producció de Marc Grau i molt més elaborat. Comencen a donar­se a conèixer a Barcelona, tot i que fa bastant que són força populars entre els joves de tot Catalunya. Amb ells, Sau i Els Pets sorgeix el moviment del Rock Català, tot i que ells lluitaran sempre per negar­se a entrar dins una homogènia d'estil manipulada per la Generalitat. L'any 1991, va ser el dels directes, amb l'enregistrament d'un doble disc en directe "Ben endins" a la sala Zeleste de Barcelona (amb cinc cançons d'estudi, com Podré tornar enrera ­un altre himne dels seus seguidors, al costat de L'Empordà­ o Sota una estrella), i del multitudinari concert al Palau Sant Jordi juntament amb Els Pets, Sau i Sangtraït davant més de 22.000 persones. A partir d'aquest moment, sorgeixen núvols negres en el futur dels Sopa.

Treuen la notícia que pensen fer un disc en castellà per a intentar donar­se a conèixer a l'altra part de la Península i fins i tot potser a les Amèriques. La majoria de seguidors no veuen això amb bons ulls. Cada vegada amb més freqüència reben insults en els seus concerts o veuen pancartes en contra (La Sopa estrangera provoca vomitera) degut a la intolerància d'una petita part del públic català. Però no sols del public català, sinó també en certs concerts fets a Madrid, on reben agressions i insults per cantar en català. L'any 1992 editen "Girona 83­87 Somnis de carrer" amb un recull d'antigues cançons, un any abans de canviar de discogràfica i llengua en el seu "Mundo Infierno". Aquest disc va ser un gran fracàs comercial, tot i que denotava un progrés i una maduresa musical. Les poques vendes que va obtenir el disc van fer que la discogràfica Ariola els retirés gran part del suport que els havia donat en firmar el contracte. L'any 1994, després de certa polèmica lingüística, tornen a editar un disc íntegrament en català "Al∙lucinosi". Però no recuperen el seu antic públic tant a causa del càstig que els han imposat aquests com al poc finançament pel disc d'Ariola i l'inici de la recessió del Rock Català. Cremats de difamacions i mals moments, els Sopa decideixen entrar dins grupets que ells mateixos van creant amb amics o coneguts. Destaquen sobretot el grup de Gerard Quintana (Els miralls de Dylan) i d'en Ninyin (Gran Cirrousis). L'any 1996, publiquen el seu setè disc "Sss...". Tot i que no té el ressò d'altres discos, presenta una gran qualitat musical.

Hi va haver poca participació de la discogràfica una altra vegada, així que decideixen canviar un altre cop i signen amb Música Global per a treure, l'any 1997, el seu segon disc en directe «La nit dels anys», un acústic gravat a la sala l'Espai. En aquest disc, hi col∙laboren diversos artistes convidats, com Gossos o les cantautores Lídia Pujol i Sílvia Comes, i fan tant versions de les seves cançons mítiques com algun que altre cover de Pau Riba, Jaume Sisa o Bob Dylan. És amb aquest disc que tornen a recuperar gran part del públic català degut al suport de Gossos i a les gires de promoció del disc. L'any 1998, treuen el disc "Nou". Sopa de Cabra torna al carrer i a la ràdio, i reben crítiques positives d'arreu. Destaquen com a cançons El far del sud i Instants del temps, que sorgeixen com a nou himne entre els adolescents. Participen en el primer festival Senglar Rock i en altres tipus d'esdeveniments, cosa que demostra la recuperació del grup. L'any 2000, reben un disc de platí (100.000 còpies venudes) pel "Ben Endins", publicat vuit anys abans Al 2001, publiquen "Plou i fa sol", el seu disc de comiat, també molt complet, i fan una reeixida gira de comiat per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. L'any 2002, treuen el "Bona Nit Malparits!", un disc CD/DVD enregistrat en els darrers concerts de Sopa de Cabra a la sala Razzmatazz. És al 2003 quan surt a la venda el darrer disc "El llarg Viatge", un concert acústic realitzat a la sala l'Espai l'any 2001. Coincidint amb el 5è aniversari de la seva dissolució, el 2006 surt publicat el disc "Podré Tornar Enrere. El Tribut a Sopa de Cabra", que consta de 15 versions de cançons del grup fetes expressament per a l'ocasió per formacions d'àmbit català i estatal com Amaral, Gossos, Lax'n'Busto, Bunbury i Pereza, entre d'altres. A més, el disc inclou el tema "Seguirem somniant", amb música de Thió i lletra de Quintana, una cançó en homenatge al desaparegut Joan "Ninyín" Cardona.

29

Page 32: Perpetua 43

Vogue es una revista nord americana de moda i estil de vida que s’edita en nombrosos països. Es tracta de una publicació mensual orientada al públic femení, es considerada la mes influent a nivell mundial. La edita Conde Nast Publications, Inc., editorial creada en 1908 la que esta a la ciutat nord americana de Nova York. La primera revista va aparèixer al setembre de 1916. Ofereix reportatges de les marques mes populars de la moda més importants com Dior, Prada, Chanel, Gucci o D&G sobre les ultimes tendències o els joves dissenyadors de moda, i també amb models famoses com Gisele Bündchen i Kate Moss. Vogue gaudeix del treball dels més reconeguts i reanomenats escriptors, fotògrafs, dissenyadors e il∙lustradors internacionals, entre ells Jordi Labanda. Es publiquen moltes edicions de Vogue al voltant del món, les més significatives les de Itàlia, França, Estats Units i Anglaterra. A l’actualitat la dirigeix Anna Wintour. Vogue es coneguda com la Bíblia de la moda, gaudint de gran prestigi al sector. L’edició espanyola de la revista ha complit 20 anys, i des de 2001 esta disponible en la seva versió online,

La revista VOGUE ha escollit a les 4 pitjor vestides del 2008.

Victoria Beckham

Lindsay Lohan

Amy Winehouse Bessones Olsen

30

Page 33: Perpetua 43

La revista VOGUE ha escollit a les 4 millors vestides del 2008.

31

Page 34: Perpetua 43

RESULTATS ENQUESTES FETES A L’ALUMNAT I ALS PARES/ MARES DE PRIMER D’ESO

Com cada any, a finals del primer trimestre l’institut passa una enquesta a l’alumnat de primer d’ESO i una altra a les seves famílies. El resultat d’aquesta enquesta serveix com a control de qualitat del servei que l’IES Rovira­Forns ofereix. Per tant, a partir d’elles, es poden prendre mesures que millorin el servei. Vet aquí el resultats en forma de gràfics (que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions):

ENQUESTA A L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO

Vas assistir a la Jornada de Portes Obertes?

SI % 53,3

NO % 46,7

Vas venir a visitar l' institut amb la teva escola de primària?

SI % 95,0

NO % 5,0

32

Page 35: Perpetua 43

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

%

durant la jornada de portes obertes

a la reunió inicial de curs amb els tutors

durant les primeres tutories

Com et vas sentir atès ...

Malament Regular Bé Molt bé NS/NC

Volies venir a aquest centre?

SI % 98,3

NO % 1,7

Va ser decisió dels teus pares?

SI % 13,3

NO % 86,7

33

Page 36: Perpetua 43

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

%

el que hi ha a cada edifici

l’horari i el calendari escolar

les normes de funcionament de l’Institut

el control d’assistències

els materials que has de portar

l’estudi i els deures

el que havies de fer en cas de problema o necessitat

Com va ser la informació que et van donar sobre ...

Poca Insuficient Suficient Molta NS/NC

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 40,0 45,0 50,0

saber on són les aules

relacionar­te amb els nous companys

tenir un major nombre de

professors/es

entendre l’horari

Et va ser difícil ...

Gens Poc Bastant Molt NS/NC

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

%

el centre i el seu funcionament

els companys el professorat

Com et sents ara amb ...

Malament Regular Bé Molt bé NS/NC

34

Page 37: Perpetua 43

Per allò que havies vist, havies sentit i t'havien comentat, ... com creies que era el centre abans

de venir?

Dolent 7,5% Regular

15,1%

Bo 56,6%

Molt Bo 20,8%

La imatge que tens ara del centre és...

Pitjor 3,8% Igual

22,6%

Millor 43,4%

Molt millor 30,2 %

T'agrada com et sents tractat?

Poc 9,4%

Bastant 47,2%

Molt 43,4%

35

Page 38: Perpetua 43

En les taules que segueixen només hi hem posat els 5 o 6 aspectes més votats:

Escriu dues coses que t'agraden del centre Vots

Cantina i/o el servei de menjador 37 El pati 19 Tenir festa algunes tardes 13 El professorat (i/o alguns professors) 10 El gimnàs 7 Els companys 6

Escriu dues coses que no t'agraden del centre Vots

Començar a les 8 h i/o sortir a les 13:30h 38 Els fulls d'incidència (Partes, “minipartes”,notes agenda...)) 9 Alguns professors/es 7 Massa deures i exàmens 6 La forma d'anar al lavabo 4 El timbre de canvi de classe 3

Fes­nos un suggeriment per millorar Vots

Entrar més tard i/o sortir abans 12 Anar de colònies 7 Més estona de pati 5 Posar paper de WC als lavabos 4 Posar menys deures 3

Per acabar direm que l’alumnat, en promig, atorga a l’institut una nota de 8,18

ENQUESTA A LES FAMÍLIES DE PRIMER D’ESO

Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes

SI 66,7 %

NO 24,4 %

BLANC 8,9 %

36

Page 39: Perpetua 43

Vaig assistir a la reunió informativa que es va fer a l'escola

SI 71,1 %

NO 17,8 %

BLANC 11,1 %

Vaig rebre els tríptics informatius

SI 71,1 %

NO 11,1 %

BLANC 17,8 %

Conec altres pares que hi porten els seus fills/es

SI 77,8 %

NO 13,3 %

BLANC 8,9 %

37

Page 40: Perpetua 43

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

%

Hi he tingut altres

fills o familiars

N’havia sentit p

arlar

La Jo

rnada de

Portes Ob

ertes em

va fer decidir

Per la informa

ció

que em

van donar a

l’escola

de primària

És el centre que tin

c més a prop

No el vaig

triar

Altres

Vaig triar l'IES Ro

vira­Forns per al m

eu fill/a perquè ...

38

Page 41: Perpetua 43

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

%

De l’acollida q

ue

he rebut com

a pare/ma

re

De l’acollida q

ue

ha rebut el meu

fill/a

Del control de

l’assistència

del

meu fill/a

Del tracte reb

ut en el procés de

pre

inscripc

ió i

matric

ulació

De la meva

relació am

b el

tutor/a d

el me

u fill/a

De la relac

ió del

meu fill/a

amb e

l seu tuto

r/a

Del tracte reb

ut pel prof

essorat

del meu fill/a

Del tracte reb

ut per la

direcció

del centre

Del nive

ll d’e

xigència

pel

que fa a

ls estud

is i

coneixe

ments

De la

convivè

ncia

entre els

alumn

es

De l’agenda c

om

a mitjà de

comu

nicació

amb l’institut

La meva v

aloració

dels segü

ents as

pecte

s és ...

Dolen

ta Re

gular

Bona

Molt b

ona

NS/NC

39

Page 42: Perpetua 43

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

%

Dolenta Regular Bona Molt bona NS/NC

La meva imatge del centre i el seu funcionament

Abans de matricular­hi el meu fill/a era Actualment és

En les taules que segueixen només hi hem posat els 5 o 6 aspectes més votats:

Aspectes que m'agraden de l'institut Vots

Les instal∙lacions (classes, laboratoris, pati, neteja il∙luminació, espai, distribució, cantina, Situació)

24

Professorat (Tracte professorat/alumnat/pares, tracte amb l'EAP, bona predisposició, preocpació per l'alumnat)

15

Funcionament general (control assistència, organització seguiment alumnat, control de deures, Horari, disciplina...)

13

Acollida (acollida alumnat, integració i adaptació de l'alumnat, ambient, ...)

8

Estudis (nivell d'exigència, nivell d'estudis, Línia 7 educativa, ritme de treball)

Aspectes que es podrien millorar Vots

Socialitzar llibres, venda de llibres 6 Comunicació pares/professorat 4 Més guixetes 3 El pati (bancs, enjardinament,pilootes ...) 3 Vigilància entre petits i grans 2

40

Page 43: Perpetua 43

Suggeriments Vots

Disminuir pes motxilles 8 Entrar més tard 5 Millorarar les entrades/sortides (control i espai) 5 Fer colònies, setmana de la neu, ... 4 Posar menys deures o deixar­los fer a classe 2

Suggerimentsper millorar el Servei de menjador Vots

Estan molt satisfets 3 Millorar la vigilància i control de l'alumnat 2 Disminuir els fregits a la dieta 2 Usar oli d'oliva 1 Ampliar els vegetals a la dieta 1 Ampliar l'oferta de plats combinats 1

Per acabar dir­vos que les famílies, en promig, creuen que l’institut es mereix un: 7,70

I al servei de menjador un: 8,70

Josep Maria Guiu

41

Page 44: Perpetua 43

Alcachofa: Se planta el alcarchoferal de primavera se cosechan las alcarcho­ fas de otoño.

Ajo: Se siembra las variedades de con­ sumo fresco, se cosechan los ajos de guardar; se doblan y atan para la cose­ cha de octubre se blanquean y se cose­ chan los sembrados en febrero­marzo

Cebolla: Se siembra las variedades de consumo fresco; se cosechan las cebo­ llas de guardar

Col repollo: se siembra y se cosecha

Col rizada:se siembra y se cosecha

Espárrago: Cuidados en el semillero y en el esparragal

Garbanzo: Se cosecha

Hinojo: Se cosecha

Judía: Se cosecha

Lechuga: Se siembra

Lenteja: Se cosecha

Melón: Se cosecha

Nabo: Se cosecha

Pepino: Se cosecha

Pimiento: Se cosecha

Puerro: Se cosecha el producto sembrado en marzo; se trans­ plantan las plantitas sembradas en junio

Rabanito: Se siembra y se cose­ cha

Valeriana de huerta: Se cose­ cha las sembradas en abril y se siembra

Remolacha de mesa: se siem­ bra

Sandia: Se cosecha

Zanahoria: se cosecha

42

Page 45: Perpetua 43

Fresa: Creación fresal

Puerros: Se cosechan los sembrados en marzo

Rabanito: Se siembra y se cosecha

Remolacha de mesa: Se cosecha

Tomate: Se cosecha

Tupinambo: Se cosecha

Valeriana de huerta: Se cosecha el pro­ ducto en julio

Acelga: Se cosecha

Achicoria: Se blanquea

Ajo: Se siembran los ajos de consumo en fresco y se cosechan los de guardad

Alcarchofa: Se recoge la plantación pri­ maveral

Nabo: se cosecha

Calabaza: Se cosechan

Cardo: Se cosechan

Col repollo: Se siembra y se cosecha

Achircoria: se blanquea

Alcarchofas: Se recogen las plantas en primavera, se plantan las de cosechar en otoño

Ajo: Se siembra para el consumo en fresco; se cosecha el ajo de guardar; se doblan y atan los tallos para la cosecha de noviembre

Apio: Se blanquea y cosecha el producto de la siembra marzo­abril

Calabaza: Se cosecha

Cardo: Se blanquea

Cebolla: Se cosechan las variedades y guardar

Col repollo: Se siembra y se cosecha

Col rizada: Se siembra y se cosecha

Escarola: Se cosecha

Escorzanera: Se cosecha

Espárrago: Se separan las protecciones para el semillero cubierto y para el espa­ rragal

43

Page 46: Perpetua 43

Coliflor: se cosecha

Escarola: Se cosechan

Escorzonera: Se siembra y se cose­ cha

Ajo: Se escarda y rastrilla para cose­ cha primaveral

Apio: Se blanquea y recoge el pro­ ducto sembrado en abril­mayo

Berenjena: Se siembra en cama ca­ liente en las regiones meridionales

Cardo: Se cosecha

Col repollo: Se siembra y se cosecha

Col rizada: Se siembra y se cosecha

Coliflor: Se cosecha

Escarola: Se cosecha

Espinaca: Se cosecha el producto de la siembra de marzo

Fresa: Se preparan

Nabo: Se cosecha

Puerro: Se cosecha el producto de la siembra de mayo

Rabanito: Se siembra y se cose­ cha

Valeriana de huerto: Se cosecha el producto de la siembra de sep­ tiembre

Pimiento: Se siembra en cama ca­ liente en las regiones meridionales

44

Page 47: Perpetua 43

Que es la castanyada? La castanyada és una festa popu­ lar de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual fu­ nerària. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebra­ ció, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i ca­ lentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada. Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges ­altament energètiques­ prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir. Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalun­ ya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guar­ nia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col∙locaven llocs no gaire il∙luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporuguir­los, es­ pecialment a la canalla. És una pràctica que s'ha perdut.

45

Page 48: Perpetua 43

Perque es celebra la castanyada? Perque es celebra la castanyada? Tots sants és una festa que es celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. El seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de tots els déus), que Marc Agrippa havia fet construir a honor de Júpiter, en memòria d'haver l'emperador August guanyat la batalla contra Marc Antoni i Cleòpatra, el purificà i consagrà a honor de la Verge i de tots els màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una missa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts. El costum de visitar als difunts és d'origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes

Quin dia és la castan­ yada? 31/10/08

Que es menja? Castan­ yes,panellets i moniatos.

46

Page 49: Perpetua 43

SORTIDA TUTORIAL 1r ESO

A L’SKATING

El dia que vam anar a l’skating m’ho vaig passar molt bé. Al principi estava una mica preocupat perquè m’havien explicat que et podies fer molt de mal amb una caiguda al gel, i és clar jo anava preguntant a les persones a veure si sabien patinar sobre gel. Molts em van dir que en sabien. També vaig disfrutar molt perquè aquell dia podia dormir una hora més.

Quan vaig arribar a l’IES tos estaven esperant l’autobús per marxar. Quan vam arribar ens van explicar unes normes que havíem de complir. Vam entrar i ens vam equipar amb els patins. Havia d’anar en compte quan em posava els patins per no trepitjar ningú i no tallar cap dit. Vaig entrar a la pista i agafat a la barana vaig començar a patinar, sense caure. Com que em costava una mica vaig cridar un company perquè m’ensenyés. Al cap d’una estona ja patinava amb més lleugeresa. Vam descansar l’estona que allissaven la pista. Després d’allissar­la queia amb més facilitat. M’ho vaig passar molt bé. Espero tornar­hi

47

Page 50: Perpetua 43

SORTIDA TUTORIAL a L’IMAX CASTANYADA

CURS 2008­09

El dia 31 d’octubre com és costum a l‘institut tots els grups surten a fer la sortida tutorial.

L’alumnat de segon d’ESO vam anar a la sala de cinema de l’IMAX.

Vam arribar a l’institut a les 9:00 i a les 9:15 va venir l’autocar. Vam pujar i vam

marxar. Quan vam arribar al Maremàgnum vam esmorzar i després d’esmorzar vam anar a un

centre comercial que hi havia al costat. Vam passejar una mica, i a les 10:30 els professors

ens van dir que havíem d’estar a l’entrada de l’IMAX. Vam entrar i vam estar esperant una

estona a la cua, i quan vam entrar dins la sala per veure la pel∙lícula, ens van dir que hi havia

un problema tècnic i que la pel∙lícula començaria 10 minuts tard. I mentre esperàvem que

comencés la pel∙lícula vam fer fotos. Quan va començar la pel∙lícula la vam veure. La

primera pel∙lícula era del fons marí. I la segona pel∙lícula era de dinosaures.

Quan van acabar les pel∙lícules vam sortir a fora i vam anar cap a l’autocar.

I ja vam arribar a Santa Perpetua.

48

Page 51: Perpetua 43

Els alumnes de 3r.A han confeccionat entre tots un petit relat del que va ser la sortida al Palau de Gel…

Hi havia mooooolt geeeeeel (Melanie). Sí, és clar, Palau de Geeeel! (jo). Plovia (Cristina). Cargol treu banya, …(jo). La gent queia cada dos per tres (Dani). Només els altres? (jo). Vam arribar tard per culpa del trànsit (Cristina). I d’algunes tardaneres…(jo). N’hi va haver que es van trencar el cul (Coral). El cocsis, home, el cocsis…(jo). Estava molt ple (Mireia). A l’olla barrejada qui no entra para (jo). Per donar­nos els patins van tardar moooolt (Àlex). És que nosaltres som tan ràpids…(jo). Els nens petits semblaven “xupa­xups” (Rocio). I nosaltres què semblàvem???? (jo). Hi havia molta pista! (David). N’hi ha que no van fer ni 50 centímetres…(jo). Érem a Barcelona (Marc). I vam veure el … de la mona???? (jo). No ens deixaven passar pel mig (Elena). Pel mig d’on? (jo). Sovint xocàvem els uns amb els altres (Violeta). Ai, ai, ai, aquests xocs involuntaris…(jo). Al principi hi feia fred i després hi va fer calor…(Regina). La temperatura, la temperatura!! (jo). Només ens hi vam quedar una hora (Noelia). Però va passar lliscant…(jo). Per tornar no vam trobar cues (Núria). Cap a casa, cap a casa! (jo). Ens ho vam passar molt bé, tot i que vam quedar destrossats (Olaf i Xavi). Però amb un fantàstic cap de setmana de tres dies per recuperar­nos!!(jo).

SORTIDA TUTORIAL­CASTANYADA

CURS 2008­09 al Palau de Gel del Barça

49

Page 52: Perpetua 43

Com cada any els alumnes del Rovira Forns per la castanyada anem d’excursió Aquest any els alumnes de 4rt hem anat a la bolera de la Maquinista, un lloc ple de diversió.

Primer vam agafar el tren, que ens va deixar al costat de la Maquinista Vam caminar una mica, desprès vam anar a passejar una mica per dintre del centre comercial fins que va ser l’hora de poder entrar a la bolera. Quan va ser l’hora vam fer grups, ens vam posar les sabates adequades per jugar a bitlles i vam començar a jugar. Vam jugar dues partides i vam tenir temps a beure’ns uns refrecs i també a ballar cançons amb alguns professors. Després vam torna a agafar el tren i vam tornar a casa. Ens ho vam passar molt bé i fins hi tot vam arribar cansats.

Oriol Alonso Or tiz 4r t A

50

Page 53: Perpetua 43

LÒGICA

El propietari d’una botiga d’electrodomèstics on robaven moltes vegades a la nit, va contractar un vigilant per dissuadir els lladres. Un matí va comentar amb el vigilant nocturn que a la tarda viatjaria a Madrid per visitar la Fira del ram. ­No vagi en el vol de las 7­ va dir el vigilant amb cara atemorida. Aquesta nit he somiat que aquest avió s’estavellava­. L’amo va marxar en el vol de les 5 i, l’endemà, va llegir que el vaticini del guarda s’havia acomplert. A la tornada, va agrair al seu empleat amb una generosa gratificació i amb disgust, amb una inexplicable frase: «Està vostè despatxat».

SOLUCIÓ

A banda de l’encertada predicció, el que menys necessitava el propietari de la botiga és un vigilant nocturn que somiés...., perquè dormia durant la

51

Page 54: Perpetua 43

Las flores de mi jardín, florecen en primavera pero mi amor por ti, florece la vida entera.

El amor es una planta de primavera que to­ do lo perfuma con su esperanza, iuncluso las ruinas por donde trepa.

El amor es todo aquello que dura el tiempo exacto para que sea inolvidable.

La hoja , cuando amo, se transforma en flor; la flor, cuando ama, se convierte en fruto.

El amor más fuerte y más puro no es el que sube desde la impresión, sinó el que desciende desde la admiración.

Cuando mi voz calle con la muerte, mi corazón te seguirá hablando.

El amor es la mayor fuerza del mundo y sin embargo lo más humilde.

Conocer el amor de los que amamos es el fuego que alimenta la vida.

Nunca dejes de sonreír, porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa.

Necesito enamorarme de ti, necesito sen­ tir el sabor de tu boca y de tus labios húmedos por amor, quiero suspirar cada segundo por tu ausencia y cerrar los ojos para verte.

Las flores de mi jardín, florecen en pri­ mavera pero mi amor por ti, florece la vida entera.

52

Page 55: Perpetua 43
Page 56: Perpetua 43