El ProcéS Imaginari

  • View
    139

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of El ProcéS Imaginari

  1. 1. El procsimaginari.
    Jordi Macin
    Mireia Marzal.2007.
  2. 2. Tota activitat humana que no es limiti a reproduir fets o impressions viscudes, sin que generi noves imatges, noves accions, pertany a la funci creadora o combinatria que s la imaginaci
    L. S. Vigotsky.[1]
    [1] En La imaginaci y el arte en la infancia. Editat al 2006 per Akal, per escrit al 1930 aquest breu assaig examina el carcter i el desenvolupament de la imaginaci artstica en linfantesa. T algunes explicacions superades pels treballs lingstics de les dues ltimes dcades, per s un referent interessant si subica correctament al seu temps.
  3. 3. Alhora de treballar la plstica a laula, els alumnes, molt sovint, justifiquen les seves dificultats expressant amb queixa que ells no tenen imaginaci. No ho diuen per a generar un dileg, sin com a un greuge comparatiuque defineix que no sels ha donat de manera innata. s clar que tots tenim imaginaci des del nostre naixement, per sembla existir diferents graus per a valorar-la.
  4. 4. Per comenar, hi ha una ambigitat respecte al terme imaginaci, que intentar resoldre amb els textos dArthur Efland al llibre Arte i Cognicin[1]:
    La imaginaci s lacci o el poder de formar imatges mentals del que no hi s present per als nostres sentits o dall que no sha experimentat. Tamb s lacci o poder de crear noves idees o imatges a travs de la combinaci i reorganitzaci dexperincies prvies.
    [1] Arthur D. Efland. Arte y Cognicin. La integracin de las artesvisuales en el currculum. Ed. Octaedro.EUB. Barcelona 2004.
  5. 5. A partir daquesta descripci de diccionari ens adonem de la dificultat de valorar un procs que es basa en elements inexistents. En certs mbits, com lartstic o el cientfic si que tenim una gran consideraci cap a la imaginaci i la cataloguem com a talent.
    No sembla que la imaginaci sigui una operaci cognitiva especfica amb dret propi, sin que sembla ms un conjunt daccions cognitives que permeten als individus construir significats.
  6. 6. La metforaen el llenguatge escrit o la juxtaposici de imatges en un collage per a generar una nova imatge sn dos exemples. Si acumulssim ms exemples ens adonarem rpidament de la importncia que cobra el tema de la imaginaci a leducaci artstica.
  7. 7. Podem treure recursos prctics dun anlisi conceptual sobre la imaginaci? Podem potenciar la imaginaci amb exercicis concrets? Podem construir arguments positius per a motivar a lalumne/a que diu que no t imaginaci? Podem descobrir espais de treball on la imaginaci s incontrolable, per tant clarament existent? Tindrem elements per a calibrar un nivell dimaginaci o un altre?
  8. 8. Quan em parlat per telfon ms duna vegada em fet lnies, quadrats, petits dibuixos... Prestem atenci a all que ens estan dient, fins i tot, amb una gran concentraci i tenim la capacitat de desenvolupar arabescos o cubs geomtricsamb una gran precisi. Per qu ho fem?
    En les classes de qualsevol assignatura molts alumnes els passa el mateix, mentre escolten, alguns amb atenci, la veu del seu professor/a, tracen lnies sobre una superfcie.
  9. 9. Es construeixen dibuixosi es transformen imatges duna gran complexitat, demostrant que la imaginaci existeix. Demostrant que en aquell moment la imaginaci s la gran protagonista, probablement perqu en aquell instant est enganyant la racionalitat, o millor dit, la ra est fora ocupada en una altra tasca i no li permet controlar el impuls intern de treballar el grafisme. Tenim la necessitat de dibuixar, per a construir un missatge, sin en si mateixa.
  10. 10. L IMPULS DE DIBUIXAR
    Aquest impuls provoca uns grafismes amb diferents formes. La variabilitat daquestes formes venen donades per dues primeres classificacions. I permetria, segur fer encara ms classificacions.
    1. Lestat dnim.
    2. El tipus de suport.
  11. 11. 1. Lestat dnim.
    Tots tenim unes influncies emocionals de major o menor comprensi que ens provoquen unes actituds diferents per a cada ocasi. A les etapes que transcorren per la secundria i el batxillerat, probablement queden ms accentuades en la superfcie amb aprovacions o negacions. De vegades tamb amb indiferncies que ens expliquen el tedi, lavorriment, en definitiva el pas dun temps no desitjat. Un desig, provoca un tipus de disponibilitat a dibuixar unes coses, i una frustraci un desig daltres.
  12. 12. 2. El tipus de suport.
    Un paper quadriculat, el marge dun llibre de text, els apunts de matemtiques, la goma desborrar, la prpia m...els tipus de suport sn nombrosos i alguns sorprenents. Sn determinats per all que es t a labast en el moment. I aquesta casustica ajuda a que la imaginaci es desenvolupi, perqu ha de superar aquest primera dificultat, que s adaptar-se a un espai de construcci de la imatge.Encara que ms redut, per la seva repetici, tamb conv tenir en compte el tipus de tcnica.
  13. 13. Un dia, vaig demanar als alumnes de diferents cursos si dibuixaven durant les classes, i si ho feien, que mho ensenyessin sota la promesa que reservaria el seu anonimat. La resposta va ser sorprenent:
  14. 14. INTERVENCIONS SOBRE ELS MARGES.
  15. 15.
  16. 16.
  17. 17.
  18. 18.
  19. 19.
  20. 20. INTERVENCIONS SOBRE ILLUSTRACIONS.
  21. 21.
  22. 22. SUPORTS SORPRENENTS.
  23. 23. ACCIONS DERIVADES DEL DIBUIX
  24. 24. FORMES ABSTRACTES.
  25. 25. ESPAIS AMPLES.
  26. 26. Aquests exemples i daltres em donen pautes de reflexi per a construir exercicis a classe. Tamb el fet decercar informaci sobre la imaginaci a la filosofia i a la psicologia.
    Com amortitzar-lo per a introduir als alumnes en el camp del dibuix?
  27. 27. La imaginaci sidentifica com a una activitat que sestructura mpliament, utilitzantla metfora i la narrativa per a establir nous significats i aconseguir representacions coherents, amb patrons i unificades. La imaginaci s essencial per a la nostra capacitat racional, per a trobar connexions significatives, obtenir inferncies, resoldre problemes.
  28. 28. La imagen, lo imaginado, lo imaginario estos son trminos que nos llevan a lo crtico y nuevo en los procesos culturales globales: la imaginacin como una prctica social. Ya no es slo fantasa (opio para las masa para las que el verdadero trabajo se encuentra en otro lugar), ya no es slo un escape (de un mundo mayormente caracterizado por unos propsitos y estructuras definidos),
  29. 29. ya no es una pasatiempo de lite (y por eso no es relevante para la vida cotidiana), y ya no es slo contemplacin (irrelevante frente a las nuevas formas de deseo y subjetividad), la imaginacin ha llegado a ser un campo de prcticas sociales organizado, una forma de trabajo (ambos en el sentido de labor y de prctica cultural organizada) y una forma de negociacin entre las distintas opciones de la accin (individual) y sus campos de posibilidad, definidos globalmente.[1]
    [1] A. Appadurai, Disjuncture and Difference in the Global Cultural Economy, en Modernity at Large: Cultural Dimensions of Globalization, Minneapolis, University of MinnesotaPress, 1996, pp. 27-47, 31.