Una classificació que vol servir com a introducció per a l’estudi dels climes del món als alumnes de 1r. I 3r. D’ESO.

Climograma de Windhoek (Namibia)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 78,1 80,3 78,7 37,7 6,6 1,2 0,7 0,9 2,8 11,8 26,9 41,7

TEMP. 23,3 22,1 21 18,9 15,9 13,2 13,2 15,8 19,2 21,6 22,5 23,4

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

ELS CLIMES DEL MÓN

CLIMES CÀLIDS

Precipitacions: molt abundants, 1500 i 2500 mm. No hi

ha estació seca.Temperatures:

Altes i uniformes tot l’any (al voltant de 25-26º C).

Amplitud Tèrmica: No més de 3º.

EQUATORIAL

EQUATORIAL

Vegetació: Selva equatorial.

Els rius: Són els més cabdalosos i regulars

del món. Ex. L’Amazones.

Climograma de Kuala-Lumpur (Malasia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240

260

280

300

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 157 209 277 285 207 121 117 157 206 251 289 223

TEMP. 26,8 27,2 27,4 27,3 27,7 27,7 27,1 27,1 27 26,8 26,7 26,6

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

EQUATORIAL

EQUATORIAL

TROPICALPrecipitacions:

Menys abundants que en l’equatorial. Una estació seca més o menys llarga

segons les varietatsTemperatures:

Presenten més variació anual.Amplitud tèrmica:

Més gran que en els equatorials, entre 5 i fins a 10°.

Vegetació:Les sabannes. Ex., Les acàcies.

Els rius:Presenten estiatges en l’estació seca i

crescudes en l’estació plujosa.

TROPICAL

Climograma de Nueva Delhi

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 22,7 20,1 14,5 10,1 15 67,9 200,4 200,3 122,5 18,5 3 10

TEMP. 14,1 16,9 22,4 28,6 32,9 33,8 31 29,8 29,2 26 20,3 15,4

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

TROPICAL

TROPICAL

Precipitacions: Són insignificants i irregulars (total anual

inferior a 100 mm).La sequetad de l’aire és extrema (humitad relativa inferior al 50%).

Les temperatures:Varien brutalment .L’amplitud tèrmica diària pot arribar a ser

de 30°, durant el dia, calor i a la nit, fred.

DESÈRTIC

Vegetació: Plantes xeròfiles, adaptades a la falta

d’humitat. Rius:

ouads

DESÈRTIC

Climograma de Jedda (Arabia Saudita)

0

10

20

30

40

50

60

70

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 2 0,7 0 2 0,1 0 0 0 0 0,2 11 34

TEMP. 23,9 23,9 25 27,2 29,4 30 31,7 31,7 30,6 28,9 27,2 25

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

DESÈRTIC

DESÈRTIC

DESÈRTIC

DESÈRTIC

CLIMES TEMPERATS

Temperatures: Estius càlids i secs i hiverns frescos .Temperatura mitjana anual de 16-18°.Amplitud tèrmica entre 10-16° .

Precipitacions: Mal repartides, irregulars d’un any a un altre.Escasses en conjunt, 400-800mm anuals.Cauen en abundància durant uns dies a la

tardor i l’hivern (Front Polar, vents de l’Oest, gotes fredes).

MEDITERRANI

Vegetació : Bosc perennifoli d’alzines i alzines

sureres, així com pins pinyoners. El bosc mediterrani està molt degradat a

causa de l’acció antròpica. Les regions més àrides passen a l’estepa.

Els rius:Són dels més irregulars del món. Cabdals petits a l’estiu; alguns queden

secs i enormes crescudes a partir de la tardor.

La violència de les pluges comporta una forta erosió en el sòl.

MEDITERRANI

Climograma de Atenas (Grecia)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

40

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 62 36 38 23 23 14 6 7 15 51 56 71

TEMP. 9,3 9,9 11,3 15,3 20 24,6 27,6 27,4 23,5 19 14,7 11

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

MEDITERRANI

MEDITERRANI

MEDITERRANI

MEDITERRANI

XINÈS

Temperatures:Són semblants a les del clima mediterrani

( la mitjana anual i l’amplitud tèrmica). Estius càlids i hiverns freds.

Precipitacions:Plou sobretot a l’estiu, amb un total anual

entre 888 i 1000 mm (monzó d’estiu).

Vegetació: Espècies tropicals i espècies temperades,

bosc mixt. Els rius:

Cabdal més regular que el dels rius mediterranis.

El cabdal menor correspon a l’hivern i el més gran a l’estiu.

XINÈS

Climograma de Savannah (Georgia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 88 76,6 101,2 81,4 106,4 139,4 172,2 185,1 135,9 73,4 56,2 69,9

TEMP. 9,3 11 15,1 18,8 23 26,1 27,6 27,2 24,7 19,6 15 10,9

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

XINÈS

XINÈS

OCEÀNIC

Temperatures: Hiverns suaus i estius frescos.Amplitud tèrmica molt petita entre 8 i

15°.Precipitacions:

Repartides al llarg de tot l’any , amb un màxim a l’hivern (front polar).

Total anual entre 600-800 mm o més.

Vegetació:Bosc caducifoli de roures, castanyers, faigs,

oms, con sotabosc de matolls important.Molt degradat por l’acció antròpica.

Els rius :Cabdal moderat amb un mínim a l’estiu i un

màxim a l’hivern.És molt estrany que es quedin secs.

OCEÀNIC

Climograma de Brest (Francia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 133 96 83 69 68 56 62 80 87 104 138 150

TEMP. 6,1 5,8 7,8 9,2 11,6 14,4 15,6 16 14,7 12 9 7

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

OCEÀNIC

OCEÀNIC

OCEÀNIC

Temperatures:

Gran amplitud tèrmica ( més de 15°).

Els hiverns són freds i secs i els estius càlids i plujosos mentre que les estacions intermitges es retallen notablement.

Vegetació:

Boscos de coníferes (pins, abets), arbres de fulla perenne també anomenats taiga .

Els prats.

L’estepa, formació herbàcia que anuncia el desert.

Els rius:

A l’hivern es congelen les aigües i els sòls.

A la primavera es produeix el desglaç que provoca grans crescudes.

CONTINENTAL

Climograma de Windhoek (Namibia)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 78,1 80,3 78,7 37,7 6,6 1,2 0,7 0,9 2,8 11,8 26,9 41,7

TEMP. 23,3 22,1 21 18,9 15,9 13,2 13,2 15,8 19,2 21,6 22,5 23,4

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

CONTINENTAL

CONTINENTAL

CONTINENTAL

CONTINENTAL

CONTINENTAL

CLIMES FREDS

La temperatura :

No superior a 10°.

L’hivern dura 8 o 9 mesos i no hi ha un veritable estiu. La intensitat del fred polar s’explica per la naturalesa de la insolació, els rajos del sol són sempre oblics.

Precipitacions:

Sobretot en forma de neu.

Vegetació:

La tundra formada por molses, líquens, gramínies, bedolls nans.

Els rius:

L’aigua només es troba en estat líquid durant l’estiu.

POLAR

Climograma de Eureka (Canadá)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

P mm

-40

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 3 2 2 2 3 3 16 14 11 9 2 2

TEMP. -35,9 -37,3 -37,6 -26,8 -9,7 2,7 5,7 3,8 -6,7 -21,6 -30,6 -35,2

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

POLAR

POLAR

POLAR

Els climes d’alta muntanya no poden definir-se com un tipus més.

Dependent de la zona on es trobin les muntanyes, que alteren el clima local.

Amb l’altura minven les temperatures i solen augmentar les precipitacions.

D’ALTA MUNTANYA

Climograma de Sierra Nevada (España)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P mm

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 81 95,4 69,5 59,8 53,4 35,7 6,8 4,7 28,3 64,7 95,3 89,6

TEMP. -2,2 -2,8 -2,5 -0,1 3,7 9,9 15,3 15,8 10,6 3,8 1,1 -1

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

D’ALTA MUNTANYA

D’ALTA MUNTANYA

D’ALTA MUNTANYA

D’ALTA MUNTANYA

D’ALTA MUNTANYA