Els colors del Marroc

A la ciutat d’argila(Marràqueix)

Fotos i text: Joan Peitx, 2013

A la fi de la infinita planúria,

emergeix la ciutat d’argila, amb les muralles amagant,

Muralles. Aquarel·la de Tóbal (http://tobalacuarelas.blogspot.com.es/2010/01/muralla-de-marrakech.html

Plaça Jamaa el Fna

des del mercadeig de la plaça, ones de crits, caos, fum i soroll,

ordenats en secret pel laberint de carrers que perden el nom.

Deambulem en desconcert

entre objectes i colors, fortors

i rostres bruns i secs,

fornits de mans aspres pel treball.

Hi deambulem perduts entre bronzes,

vidres, pells i teixits.

Mentre alcem un mur de ferro forjat en les comoditats conegudes dels homes pròspers del nord, amb el poder inevitablement perdut a l’últim regateig.

Però la flaire de l’herbolari,

l‘aroma d’oli del fruit d’argan,

el té i la menta, esquerden el teló de prejudicis d’acer.

La veu del muetzí sobrevola les antenes com ulls al satèl·lit, a la babel de cultures i llengües;

de genolls al carrer, els homes mostren la fe intacta i descalça;

i els ulls serens de les dones de rostres bells i bruns, ocultsen una samfaina de colors de hiyabs, shailas i nikabs;

I darrera el mur mut d’argila, amb la sagetera

que no pot guardar més temps el secret,

les simetries de guix i marbre,

els llaços d’alabastre i mosaic

cusen delicades gelosies, pecats creuats a l’ombra dels tarongers.

Allà tots els blancs són geometria,

És el camí de l’enclavament on el temps arriba per rescatar del vapor del tintorer el color més dens,

el blau cobalt, blau de blaus

d’una nit de llums a Marràqueix.

A la ciutat de

les gavines

(Essaouïra)

FI

Joan i MontseMarràqueix, març de 2013