DESCRIPCIÓ DE L’ILLADESCRIPCIÓ DE L’ILLA

BONGOH

DESCRIPCIÓ DE L’ILLA

Quan vam arribar a l’illa ens vam trobar amb un elefant de la mida d’un hàmster, en Truskyh. Es va convertir en el nostre guia i ens la va ensenyar tota. Tenia forma de O, vam començar a explorar-la anant cap al sud sense saber encara la quantitat de coses meravelloses que ens quedaven per descobrir. 

HOLA SÓC EN TRUSKYH!

Només vam caminar una mica quan començàrem a enfilar un altiplà. En Truskyh ens explicà que estàvem al Plah Culéh. Des d’aquest, es podia veure gairebé tota l’illa. Just al peu del Plah s’hi trobava el bosc dels diners, hi havia diferents arbres però de tots hi penjaven diferents monedes i dels més grans i antics fins i tot algun bitllet! 

Vàrem descendir i un cop travessàrem el bosc arribàrem a una gran plana on hi havia una font que desprenia material de papereria; llapis, bolígrafs, carpetes, etc. Mentre tots estàvem observant aquesta font amb curiositat vam sentir un soroll semblant al d’un picarol, encisats per aquesta melodia vam seguir-la fins al seu origen. Vam arribar davant d’una planta violeta que al mig de la corona hi tenia un picarolet. Després de saludar en Truskyh li preguntà que qui érem.-Tranquil•la són amics!- Afirmà en Truskyh.La Cascallonah, així es deia, va somriure i amb una veu molt més dolça ens digué:-Seguiu aquest riu i travesseu la cascada, allà us hi esperen.

Bocabadats per la Cascallonah, no ens vam adonar del riu tan meravellós que teníem al costat. Era el riu Tutifruttih, tot i que provenia del Plah Culéh i era de maduixa, els afluents de préssec, meló i pinya el convertien en un riu de multifruita, amb un gust molt bo. Seguint-lo arribàrem a una gran cascada.

Tots ens vam quedar plantats davant de la cascada sense saber ben bé què fer. En Truskyh però, amb un mig somriure va començar a caminar i s’hi endinsà. Tots vam dubtar un segon però la travessàrem corrents. A dins hi havia molts éssers estranys: peixos que parlaven, esquirols amb cua de cavall, ovelles de colors, unicorns i moltes altres bèsties diferents a les que havíem vist abans. Dins de la cascada hi tenien el seu poblat. Ens van convidar a dinar i a ensenyar-nos el. Era tot increïble i molt luxós. Hi havia jacuzzis, restaurants, les cases eren de llaminadures i tot era molt acolorit i alegre.

Després del gran àpat ens van acompanyar a fora, vam acabar de veure l’illa fins que arribàrem a la costa nord, en aquella platja però, no hi havia sorra sinó coixins i matalassos on tots ens estiràrem i descansàrem fins quedar-nos adormits, havia estat un dia fabulós!