Marc Campesino FusterJordi Boada ValmañaSelma Jiménez PochCristina Enríquez BravoXavier Mestre Hermosa

Què es l’anorèxia ? L'anorèxia és la falta d'apetit a causa d'un trastorn

nerviós o psicològic. L'anorèxia, a més és un símptoma, d'un cert nombre de malalties, incloent la pneumònia atípica, la sífilis, l’ apendicitis i els estats finals de la malaltia d'Alzheimer.

Els principals símptomes que determinen l'aparició de la malaltia són els següents:› Rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del mínim adequat

per a l'edat i talla del malalt. › Por a l'augment de pes o a l'obesitat fins i tot quan el pes es troba

per sota del recomanable. › Percepció distorsionada del cos, el seu pes i proporcions. › Absència de tres cicles menstruals consecutius en les dones

(amenorrea). › Els anorèxics poden experimentar una sèrie de símptomes molt

variats: restrenyiment, amenorrea, dolor abdominal, vòmits, etc.o Però és la família la qual detecta els símptomes que donen la veu

d'alarma: › Preocupació excessiva per la composició calórica dels aliments i

per la preparació dels aliments › Constant sensació de fred › Reducció progressiva dels aliments › Obsessió per la imatge, la bàscula, els estudis i l'esport› Utilització de paranys per a evitar el menjar › Hiperactivitat

Quant a les conseqüències clíniques, els símptomes són els següents: Les pulsacions cardíaques es redueixen. Es produeixen arítmies que poden derivar en una aturada cardíaca.

Baixa la pressió arterial. Desapareix la menstruació en les dones (amenorrea). Disminueix la massa òssia i, en els casos molt primerencs, es frena la

velocitat de creixement. Disminució de la motilitat intestinal. Anèmia. Apareix un borrissol fi i llarg, en l'esquena, els avantbraços, les cuixes, el

coll i les galtes. Restrenyiment crònic. La disminució de la despesa energètica produeix una sensació

constant de fred. La pell es deshidrata, s'asseca i s'esquerda. Coloració groguenca en els palmells de les mans i les plantes dels peus

per l'acumulació de carotens en les glàndules sebàcies. Les ungles es trenquen. Pèrdua de cabell. Problemes amb les dents i edemes perifèrics. Inflamacions i dolors abdominals.

L'anorèxia és una malaltia psiquiàtrica i ha de tractar-se com a tal. El tractament ha de basar-se en tres aspectes: Detecció precoç de la malaltia:

coneixement dels símptomes per part dels metges d'atenció primària i dels protocols que fixen els criteris que el metge ha d'observar.

Coordinació entre els serveis sanitaris implicats: psiquiatria, endocrinologia i pediatria.

Seguiment ambulatori una vegada que el pacient ha estat donat d'alta, amb visites regulars.

Les hospitalitzacions solen ser perllongades, el que suposa una desconnexió de l'entorn que pot perjudicar el desenvolupament normal de l'adolescent. Per això són aconsellables, sempre que es pugui, els tractaments ambulatoris.

o L' ingrés en un centre mèdic és necessari quan:

La desnutrició és molt greu i hi ha alteracions en els signes vitals Quan les relacions familiars són insostenibles i és millor aïllar al pacient Quan s'agreugen els desordres psíquics.

o El tractament ambulatori és eficaç quan:

Es detecta de manera precoç .No hi ha episodis de bulímia ni vòmits i existeix un compromís familiar de cooperació.

L'edat d'inici de l'anorèxia se situa en la primera adolescència, entorn dels 12 anys, si bé la població més afectada es troba entre els 14 i 18. És més freqüent en les classes socials mitjana i alta. En un 95 % dels casos l'anorèxia afecta a dones joves, encara que en els últims anys s'ha produït un augment en homes, en dones adultes i en nens. Existeixen col·lectius més propensos a sofrir aquests trastorns, és el cas de les gimnastes, les ballarines o les models.

En l'anorèxia nerviosa es poden distingir dues subtipus: Subtipus restrictiu: la reducció de pes s'aconsegueix mitjançant dietes o exercici físic intens i el malalt no recorre a sobre ingestes o purgues.

Subtipus bulímic: El malalt recorre a les purgues encara que hagi ingerit una petita quantitat d'aliment.

http://www.youtube.com/watch?v=FT-AVcO_ADY http://www.youtube.com/watch?v=K6B2vjdKamc&NR=1

Què es la Bulímia? La bulímia o bulímia nerviosa és un trastorn mental

relacionat amb el menjar. La seva característica essencial consisteix que la persona

sofreix episodis de atracones compulsius, seguits d'un gran sentiment de culpabilitat i sensació de pèrdua de control. Sol alternar-se amb episodis de dejuni o de molt poca ingesta d'aliments, però al poc temps tornen a sofrir episodis d'ingestes compulsives. Un atracó consisteix a ingerir en un temps inferior a dues hores una quantitat de menjar molt superior a la qual la majoria d'individus menjarien. A pesar que el tipus de menjar que es consumeix en els atracons pot ser variada, generalment es tracta de dolços i aliments d'alt contingut calóric.Els atracons es realitzen d'amagat o el més disimuladament possible.

En funció del tipus de purga que utilitzen per a compensar el atracón, tenim:

Tipus purgatori: quan s'utilitza com conducta compensatòria el vòmit, els laxants, els diuréticos, ènemes, xarop de ipecacuana o fins i tot la teniasis,

(infecció per Tænia solium), per a eliminar al més aviat possible l'aliment de l'organisme.%[6] * Tipus no purgativo: en el 6 o 8 per cent dels casos de

bulímia es porten a terme altres conductes compensatòries, com l'exercici físic intens o no es fa gens o es fa molt dejuni; és un mètode menys efectiu per

a contrarestar i desfer-se de les calories. El tipus no purgatori es dóna solament en, aproximadament, el 6%-8%

dels casos de bulímia, ja que és un mètode menys efectiu d'eliminar de l'organisme un nombre

tan elevat de calories. Aquest tipus de bulímia sol presentar-se també en qui presenten el tipus

purgativo, però és una forma secundària de control del pes.

Una cosa important que s'ha de tenir en compte es que la obesitat i el sobre per no són el mateix.

La obesitat fa referència específicament a un excés d'adipocitat corporal i el sobre pes fa referència a la massa corporal.

La obesitat és un trastorn nutricional crònic i multifactorial, que es desenvolupa per la interacció dels gens i l'ambient, al establir-se un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica (es consumeix més del que es gasta). Això comporta un augment de l'acumulació de greix corporal.

Es caracteritza perquè emmagatzema una quantitat excessiva de greixos en el teixit adipós i en l'interior de certs òrgans.

Tenir sobre pes augmenta el risc de patir diverses malalties i fins i tot la mortalitat.

*La obesitat va associada a complicacions ortopèdiques, apnea del son (pauses respiratòries durant el son) a més de símptomes de hipoventilació , hiperlipèmia (augment dels lípids en sang), hipertenció, resistència a la insulina/ diabetis,(intolerància a la glucosa secundària a un augment de la resistència a la insulina, la diabetis mellitus de tipus 1,se sol produir en els nens o adolescents per falta d'insulina), malalties a la vesícula biliar, malalties ovàriques poliquístiques, displèmia, a més de problemes emocionals i psicològics.

Com que les persones que pateixen aquesta malaltia no realitzen esport, ni cap mena d'esforç que requereixi un desgast d'energia important, ja sigui a causa d'indiscapacitacions musculars/osses com respiratòries o cardíaques, no utilitzen els lípids per obtenir energia, ja que la seva síntesi es més lenta i només es du a terme quan hi ha un consum d'energia significatiu, sinó només la glucosa. Per tant, els lípids tampoc es poden eliminar per aquesta via.

Hi ha diferents causes:

- Genètiques (Prader-willy i Cushing)

- Metaòliques

- Psicoógiques

- Socioculturals

- Sedentarisme

- Nervoendoctines

- Medicomentoses

- Nutrició altament calòrica