Treball sobre:

Concert d’orquestra simfònica

Merino Cabré, EulàliaLlenguatge Musical

Miralpeix, AntoniGrup 1K-A. Grau Educació Infantil. URL Blanquerna

16.12.2009

1

Índex

Introducció....................................................................................................................................1

Entrada del concert.......................................................................................................................2

Publicitat del concert.....................................................................................................................3

El concert.......................................................................................................................................4

Programa.......................................................................................................................................5

Valoració personal.........................................................................................................................8

Bibliografia....................................................................................................................................9

2

Introducció

En aquest treball analitzaré un concert d’orquestra simfònica.

He anat a un concert que feien alumnes que estaven aprenent, el vaig escollir, a part de perquè era gratuït, perquè vaig trobar molt interessant veure la il·lusió que posarien en mostrar el que sabien i que aquesta il·lusió la transmetrien al públic i poder aprendre de gent que esta aprenent.

També perquè m’agrada molt el concert d’any nou de Viena i vaig veure que les peces que tocarien eren algunes d’aquest concert i això hem va fer que anés amb més ganes.

Intento transmetre tot el que hem va arribar a mi i a través d’una imatge que he modificat posar la col·locació dels instruments tal qual hi eren en aquesta orquestra simfònica.

3

Entrada del concert

Aquest concert no tenia entrada, ja que eren 12 hores de música amb entrada lliure en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, així que el que vaig fer jo va ser agafar el programari que tenien allà i l’adjunto al final i una fotografia del logo de les diapositives que posaven durant l’obra.

4

Publicitat del concert

L’únic anunci que hi havia per fer publicitat d’aquest concert i dels de la resta del dia era una pancarta que penjava a la façana de davant del conservatori i a la web quan hi entraves.

Així que posteriorment la única critica que ha pogut haver és l’opinió de la gent que va acudir i majoritàriament dels familiars, així que vaig recollir una mica el que vaig poder observar i sentir en acabar el concert. La gent va sortir molt més animada que com va entrar, es van sorprendre ja que van fer coses que no s’esperaven com cantar mentre tocaven, felicitaven els familiars dels que tocaven i els va agradar molt en general, on e podia veure quan tothom es va aixecar de seguida a aplaudir-los.

5

El concert

Els musics i el director estaven molt motivats, amb moltes ganes, amb una actitud il·lusionadora, que es veia en la complicitat que hi havia entre ells i el contacte que intentaven mantenir amb el públic, el director no s’estava quiet i no utilitzava batuta, dirigia tan sols amb les mans i l’expressió de la cara.

El públic parava molta atenció i quan es requeria eren molt participatius, aplaudien molt al final de cada obra i al final del concert es van aixecar aplaudint molt fort.

Feien pauses molt breus cada dues peces tocades, on sortia una violinista al lloc del director i feia afinar els instruments començant pels de vent, primer i desprès els de corda seguint la nota de la violinista.

Part esquerra de l’orquestra Part dreta de l’orquestra

Director de l’orquestra

Els instruments que hi havia eren: de la família de corda, violes, violins, contrabaixos, arpa i violoncels; de vent fusta, flautí, flauta travessera, oboè, clarinet, fagot, corn anglès; de vent metall, trompeta, trombó, trompa; i de percussió, plats, bombo, triangle, timbal i campanes tubulars. Van entrar segons famílies, primer va entrar la família de corda, en l’ordre següent: violins, violes, violoncel, contrabaix. Seguidament, vent fusta i desprès vent metall, en aquest ordre: flautí, flauta travessera, oboè, corn anglès, clarinet, fagot, trompeta, trombó i trompa. Finalment els de percussió: triangle, plats i el bombo. Els que ja hi eren són: l’arpa, les campanes i el timbal. Així estaven col·locats en aquesta orquestra:

6

Orquestra Simfònica del CMMB

Programa

Les peces que van tocar van ser dels Strauss:1. Johann Strauss: Die Fledermaus (El ratpenat)2. Josef Strauss: Die Libelle (La libèl·lula),polka-mazuka op.2043. Josef Strauss: Sphärenklänge (Els sons de les esferes),vals op. 2354. Josef Strauss: Brennende Liebe (Amor ardent), polka-mazuka op.1295. Johann Strauss: Marxa egípcia, op.3356. Johann Strauss: Accelerationen (Acceleracions), vals op.2347. Johann Strauss: Tick-tack, polka op. 3658. Johann Strauss (pare): Marxa Radetzky, op. 228

Les interpretaven la banda i l’orquestra del conservatori , que eren alumnes.

El director es deia Albert Argudo.

Al ser un concert que feien els alumnes del conservatori no donaven fulletó, però informaven de les peces que tocaven i els seus autors projectant-les en un trosset de sostre que hi havia inclinat, cada dues peces canviaven la projecció. Però en el programa que hi havia en un sol foli tan sols posava les hores i que tocaven a cada una i les diferents sales que hi havia, que ren tres, l’auditori, on es va fer el concert, la peixera i la sala vermella.

El aspectes musicals de cada peça són els següents:

1..Johann Strauss: Die Fledermaus (El ratpenat)S’inicia amb tots els instruments tocant alhora, però es queden els violins i violes sols i es van afegint el violoncel, el contrabaix, les trompes, trompetes, trombons i el resta d’instruments de vent. Entren fort i en un tempo ràpid, però alegre, repetint-se trossos. Hi ha moments que arriben a un punt de tensió, que han anat pujant poc a poc i arribat aquest punt ho resolen baixen poc a poc, en el moment que estan suau es queden els violins, violes, violoncels i els instruments de vent i desprès s’afegeixen els contrabaixos. Tot i que hi ha moments que puja de sobte. Hi ha, també, en que hi ha alguna nota picada, però predominen els fragments lligats. Es poden observar pocs silencis i molt curts. Finalitzen tots alhora amb la rematada del timbal. En quant el director es pot dir que portava el compàs perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

2..Josef Strauss: Die Libelle (La libèl·lula),polka-mazuka op.204S’inicia amb els violins i la trompa, s’afegeixen les violes, els violoncels, el contrabaix i poc a poc els altres instruments, fins tocar tots els instruments alhora, tot i que van deixant els violins i trompa junta amb la viola que s’hi va afegint, sols. Entren suau amb uns tempos lents i hi ha moment que tristos i n’hi ha d’una mica més alegres. Tota l’estona és suau sense punts de tensió, hi ha pocs silencis i curts. Els fragments estan lligats, sense notes picades, així que pugen i baixen fent escala. En aquesta obra la pulsació es pot veure clarament. Finalitzen tots alhora amb la rematada de les trompetes i trompes. En quant el director es pot dir que portava el compàs

7

perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

3..Josef Strauss: Sphärenklänge (Els sons de les esferes),vals op. 235S’inicia amb els instruments de corda, excepte el contrabaix i s’afegeixen els de vent. Durant l’obra hi ha moment de tensió i aleshores es quan toquen tots alhora, i aquesta acaba de sobte, un cop esta suau i torna a pujar a la tensió ho fa també de sobte tot i que de vegades puja poc a poc a escala, però tot i així predomina el diàleg, on toquen els instruments de vent i corda excepte els violins que pincen i desprès els violins s’incorporen i el contrabaix són els que pincen, i l’arpa acompanya durant tota l’obra. Entren suau amb uns tempos lents, que van augmenten a més ràpid i te estones de tots dos tipus de tempos i alegre durant tota l’obra. No hi ha pràcticament silencis. Els fragments estan lligats, però hi ha notes picades també. L’obra finalitza amb tots els instruments alhora i rematant el timbal i la trompa. En quant el director es pot dir que portava el compàs perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

4..Josef Strauss: Brennende Liebe (Amor ardent), polka-mazuka op.129S’inicia amb els clarinets i de seguida entren els violins, violes, violoncel i contrabaix. Hi ha molts moments de tensió que acaben de sobten i baixen en picat i es queda una estona suau que puja poc a poc, en aquests moments de tensió toquen tots alhora, però també van dialogant, tot i que és molt tensa. En els moments suaus s’afegeix el triangle i quan comença la tensió el triangle augmenta el ritme també. Hi ha silencis curts i secs. Entren amb un tempo suau, però de seguida augmenta a ràpid i és bastant alegre. Durant l’obra els instruments de vent fusta, predominant la flauta travessera es queden sols amb l’acompanyament dels violins que ho fan tocant notes seques. En quant el director es pot dir que portava el compàs perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

5..Johann Strauss: Marxa egípcia, op.335S’inicia amb el timbal, la flauta travessera, el flautí i l¡oboè, més tard s’afegeixen els violins, trompetes, violoncel i contrabaix. Hi ha moments de molta tensió en els que toquen tots alhora i en aquests moments entren els plats amb un cop sec i de vegades un pocs seguits però secs també, la tensió és resolt acabant de sobte i aleshores es queden els violins sols i les violes i entra el triangle. Tot i així hi ha m,moltes estones que dialoguen, els fragments estan bastant lligats. No es s’observen silencis. Entren amb un tempo suau i quan arriba el moment de tensió augmenta, però tota l’estona és alegre. En el punt més greu de l’obra mentre toquen els musics canten també. Hi ha un moment en que els violoncels es queden sols i l’acompanyen els violins pinçant i les violes tocant. I finalitza amb els plats que toquen suaument, fent un cop molt suau que pràcticament no se sent i fins que no deixen de sonar no es dona per finalitzada. En quant el director es pot dir que portava el compàs perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

6..Johann Strauss: Accelerationen (Acceleracions), vals op.234S’inicia amb la trompeta i el violí, i el violoncel i contrabaix l’acompanyen pinçant.Té moments de molta tensió, on toquen tots els instruments i entren els plats, aquesta tensió es resolt baixant de cop i quedant-se en silenci llarg, que sempre apareixen desprès de moments de tensió i desprès ja comença suau, aquestes estones de melodia suaus són llargues. El tempo primer es lent, però de seguida augmenta i és

8

ràpid, sobretot serà ràpid al final de l’obra i tota l’estona alegre. Hi ha estones que dialoguen amb fragments lligats. A mitja obra es repeteix el fragment de l’inici. Els instruments que predominen són el timbal, la trompa, la trompeta i el trombó. L’obra finalitza tocant tots alhora amb molta tensió. En quant el director es pot dir que portava el compàs perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

7..Johann Strauss: Tick-tack, polka op. 365S’inicia tocant tos alhora amb un tempo ràpid i així és durant tota la obra, que en moment de molta tensió s’incorporen els plats, aquesta tensió acaba de sobte sempre tot i que quan puja ho fa lentament, de suaus però hi ha de molt pocs. Silencis no es poder apreciar. Hi ha pocs fragments que es vegin lligats i moltes notes picades sobretot quan pugen o baixen. Tot i tocar durant tota la obra tot i haver moments de molta tensió també n’hi ha de diàleg. El timbal va intervenint durant l’obra a estones de més tensió, per provocar-ne encara més. A meitat deixen de tocar, excepte els contrabaix que pinça i tots els musics diuen Tic-Tac. Acaben també tots alhora amb molta tensió i ho rematen els plats i el timbal, en aquest ordre. En quant el director es pot dir que portava el compàs perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

8..Johann Strauss (pare): Marxa Radetzky, op. 228S’inicia tocant el timbal, però segons desprès s’incorporen tots i toquen tots alhora durant quasi tota l’obra, excepte un tros en que es queden les trompes soles i van entrant els violins, clarinets i oboès, fins tocar tots. L’inici és amb tensió, la qual baixa suaument, de vegades però baixa de poc i sempre puja suaument, amb uns tempos ràpids i alegres. No hi ha cap silenci en tota l'obra, els fragments son lligats i hi ha bastants notes picades. És la obra de les altres set que se senten més els timbals, els plats i la família de vent metall. S’aprecien molt bé les pulsacions, ja que el públic participa i les pica amb les mans i en el moment aquest que el públic participa el director dirigeix a tots, públic i musics. S’acaba tocant tots alhora i amb tensió. En quant el director es pot dir que portava el compàs perfectament, indicava les intensitats de cadascun i donava l’entrada a tots els grups d’instruments.

9

Valoració personal

Personalment la música en aquest sentit no m’agrada gaire, tot i que sempre he volgut tocar el piano, però ara que sé més coses i que he pogut assistir a un concert seguint unes pautes que feien que em fixes més en el que estava escoltant i veient m’ha fet interessar-me més i sobretot mentre veia com tocaven i amb les ganes que ho feien m’han entrat ganes de pujar a l’escenari a tocar algun instrument.

A un concert d’orquestra simfònic he assistit a un parell i a un concert d’orquestra sifònica amb coral a un i en aquest vaig ajudar al pianista amb la partitura. En aquests concerts mai m’havia fixat en la posició, vaig començar a fer-ho quan a classe vam estar treballant-ho i vaig entendre el perquè, això ho he pogut veure més exemplificat i interioritzar-ho més quan he agafat una imatge de la posició dels instruments en una orquestra sifònica i l’he modificat segons estaven els instruments de la que vaig anar a veure jo.

10

Bibliografia

Text:

- Apunts durant el concert.

- Diapositives passades en el concert.

- Dossier: Llenguatge Musical. Curs 2009-2010

Imatge:

- Fotografies durant el concert.

- Web: www.ividal.com

11