2on Parcial Medieval

7/24/2019 2on Parcial Medieval

http://slidepdf.com/reader/full/2on-parcial-medieval 1/356

2n Parcial Medieva

LLINDES

ROMÀNIQUES

El Rosell

Tema 3. El segle XI. Del pre-romànic al primerromànic. L’arquitectura. L’excepcionalitat de SantPere de Rodes i el terme llombard. Característiques

de la construcció romànica i dels seus espaisprincipals. L'abat Oliba. Les obres principals: lescatedrals. Altres conjunts: Sant Vicenç de Cardona.Santa Maria de Ripoll. Sant Jaume de Frontanyà.Sant Ponç de Corbera. Esglésies rodones. El paperde l’escultura.

Sant Genís de Fontanes

Façana Sant Genísde Fontanes

Llinda de Sant Genís de Fontanes- (en la senefa)Aproximació a l’escultura de

Sant Pere de Rodes pel:- TALL A BISELL

- PALMETES…

- JOC CLAROBSCURS

LLINDA que consta de 3- SENEFA PERIMETR- ICONOGRAFIA

- INSCRIPCIÓ

- Figures com capgrossos, com l’orant de Sant Quirzede Pedret o l’Ara portàtil de Sant Pere de Rodes

- Però ara, són figures de major precisió i adecuació,no tant barroer

Entrellaçats

Sant Genís de Fontanes Capite

Sant P

Estudi deJaumeBarrachinade laportada deSant Perede Rodes

(d’onprovenen

aquestesesculturesexpoliadesde la dreta)

http://revistes.uab.cat/locus/article/view/v4-barrachina/82-pdf-es

Sant Andreu de Sureda

Façana deSantAndreu deSureda

La Portalada

Llinda deSant Andreude Sureda

serafins

evangelistes

Comparació

n a e an n reu e ure a

Llinda de Sant Genís de

E m pitiM

u nt a

d e l a f i n

e s t r a s ó n e s c u l p i t s

- Utilització del marbre gràcies a les canteres de marbre local

- L’empit està esculpit amb medallons amb querubins, àngels qcorns com en Sant Pere de Rodes (estudi Jaume Barrachina)- Els muntants estan esculpits amb decoracions entrellaçades q

també a Sant Pere de Rodes

Serafí Àngels ambtrompetesLleó Serafí Serafí

http://slidepdf.com/reader/full/2on-parcial-medieval 19/356DecoracioFinestra de Sant Andreu de Sureda

- Als extrems de l’empitalat, el lleó, l’àlig

=TETRAMORF

+Àngels amb trompetes qu

Apocalipsi- Programa bastant ric (T

Maiestas)

Santa Maria d’Arles

Façana de Santa Maria d’Arles

Finestra de la façana

CARACTERÍSTIQUES DEL

CARACTERÍSTIQUES DELCRISMÓ

- Crist dins de mandorla(Trobem un Crist mésgran, més monumental,

menys ninotet, haperdut el grafisme dela roba dels altres)

- Crist que està més a lavora de la plàstica

romànica i podria ferde NEXE entre lesllindes de tradicióantiga amb les detradició romànica

- Datada entre el s.XI-

mitjans s.XI?

PINTURAIl.lustració de manuscrits

El segle XI. Il·lustració de manuscrits i pintura sobre taula. escriptoris. Vic i Ripoll i les seves alternatives. Les Bíblies de RodRipoll.

BeatusMiniatura de la 2a meitatdel s.X, que trobem a laRioja o Aragó. A Catalunyano ens arriben fins al

segle XI.

Exemples d’obres foranes

Catalunya:

- Beat de Girona

- Beat de la Seu d’Urge

Exemple d’obra catalana c

exterior:

- Beat de Torí :

- Còpia iconogràfi

del Beat de Giron

- Estilísticament

miniatura catala

BeBeat Seu dUrgellBeat de Girona

T t i t lt

L’escriptori deRipoll- BÍBLIA DE RIPOLL- BÍBLIA DE SANT PERE DE

RODES.

- Tot i estar molt

al pre-romànic,

grans bíblies de

consideren les p

manifestacions cdel romànic cata

- En època de l’Ab

es va fer una g

biblioteca d’on - Les 2 grans bíbl

- 1 bíblia d’orige

amb planxes de l

qual no sabem re

BÍBLIA DE SANT PERE BÍBLIA DE RIPOLL

- Obra de l’escriptRipoll, ÉS EN LLA

- 4 Grans volums- Es diu de Sant Pe

tot i ser feta a perquè al 1130 aqestigué a Sant Pe100 anys més tardAixò fa pensar quhaver estat acabatambé. Ara està a

- Es relaciona amb Ripoll ja que e euns dels volums ecòpia d’un privil

pontifici extens

- Obra de l’escriptori deRipoll

- Gran volum

- anomenada antiga bíblia deFARFA. (En un principi esva creure que era de FARFA.

- Situada al Vaticà.- Guarda relació amb amb

altres bíblies de Ripoll

per la iconografia, gruix ienquadarmanet.

C t í ti

- Responen a un estil di

Característiquesd’aquestes il.

lustracions

basat en un dibuix fetocre. Damunt del dibuiocre, taronja, verds…

- El treball del dibuixa

colorant el feien per - Amb diferents elements- Figures menudes, balla

dinàmiques, VOLUNTAT Equal ha portat a que eamb el Saltiri d’Utrec

- El Saltiri d’Utrecht, de gran qualitat i trallibre que crea una trcòpies,durant el s.X-Xespecialment a AnglateSaltiri de Harley)

Figures típiques de latradició carolíngia

(per aquesta AGILITAT IEXPRESSIVITAT)

Inicials dels folis138 i 139

Caplletres fetesamb entrellaçosque es podencomparar ambels capitells deSant Pere deRodes del 1022

Imatges que responen a una

mateixa forma de fer, a unestil dibuixistic basant enel dibuix negra, o ocre quejuga amb el color del

pergami, en el que moltesparts queden sense pintar,damunt se li aplica unagamma cromàtica sobretaronja, blaus i verds. Pertant hi ha

una especialització (entreel treball del dibuixant iel colorista que aplica elcolor a posterior, i avegades ho fa malament).

Bíblia de Ripoll

Altrement dita Biblia de Farfa, situada a la biblioteca vaticana. Conté 4

Mesura: 55 x 37 cm.

Invocacions de la liturgia de la consagració del temple.

Data del 1032 quan l’Abat Oliva inaugura el llibre de Ripoll.

Biblia de Ripoll, fol.1

Imatges que coincideixen amb el frontispici, + cicle deMoisès, + imatges que es relacionen amb el cicle de l’aigua i del foc.Aigua del mar roig, que ofega el poble jueu.Moises fent brullar aigua de les roques.Pijoan el 1910 va reclamar la catalanitat de la biblia deRipoll (Abans biblia de FARFA).

A començaments del s.XXPijoan va reclamar lacatalanitat d’aquestesimatges per la semblançaamb la portada de Ripoll

LA BIBLIA COMENÇA AQUÍ:

Gènesi, foli 5 v.

ABISME

Escenes del Gènesi, fol 6v.- El càstig a Adàn i Eva- Caïm i Abel amb les

ofrenes

- Imatge del cos d’Abeldins un cercle

Cicle de Daniel?

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000101%5C00000053.pdf

http://www.arsgravis.com/?p=3727

- Amb molts detalls

- Interactuen- Variació de color, que avegades és aquarel.lat,altres dens

- Component dinàmica,àgil i narrativa

Llibres dels Macabeus, Fol.342

- Component

dinàmica, àgil inarrativa- Com al Saltiri d’

Utrecht, hi haaquest dinamisme

LES CAPLLETRES DERIPOLL

nou testamentde ripoll

Bíblia de Ripoll, fol.368v

Parábola de las vírgenesNecias y Prudentes, y JuicioFinal de la Visión de Mateo,25.

Bíblia de Sant Pere de Rodes(s.XI)

● Manuscrit● Biblia Sancti Petri

Rodensis

Escenes del Llibre del Gènesi,

de la Bíblia de Rodes, manuscrit d'origen ripollès quees va conservar fins el final delsegle XVII al monestir de SantPere de Rodes. (BibliothèqueNationale de France, Ms. latin6, vol.I, foli 6.)

Coincidència de modelsde representar el Gènesia la Bíblia de Ripoll i a la

Bíblia de Sant Pere deRodes:

- CERCLE- DIA/NIT- ABISME

Amb explicacionstextuals que expliquenles imatges

Seguim amb el Gènesi:

C i t di t d’

- Crist dintre d’una mandorla,amb entrellaçoscom en la Bíbliade Ripoll

- Déu creador dinsd’un tetralòbul, iabaix veiem lacreació natural/del món

- Al girar el full,veiem com en laBíblia de Ripoll,la separació deles aigues...

Bíblia de

Sant Perede Rodes

Història de Moisés, vol.I, fol.56

Bible de Sant Pere de Rodes Création d'Adam et Eve (vol. 1, fol. 6r)Bibliothèque nationale de France

Salomó i la dedicació al temple, vol.II

vol.II

Salomó i la reina de Saba, vol.II, fol.129v

vol.II

EL TERCER VOLUM DE LA BIBL

- Hi ha canvi notable de lallibres profètics, amb ca

- No hi ha color (s’ha supr

- Augment de les figures (- Esquemes figuratius més- Més simètrics- Menys dinàmics i romàn- Dada cronológica, la man

les imatges és més abstr- Homogenitzat, geometri- Menys naturalista que le

tipus clàssic, que per viapogut arribar al s.XI.

vol.III

vol.III, històries de batalla

vol.III

Detall,

històries debatalla

vol.III

Nabuconsor explica el seu somni a Daniel

vol.III

EL QUART VOLUM DE LA BIBLI

- Nou canvi d’estil- Reducció dràstica del no

lustracions- Més monumentalitat- Més encarcarades, no ta- Més detall en els plecs- Cares quadrades, menys

vol.IV

vol IV

Biblia Sancti Petri Rodensis.Latin 6 (4) Source: gallica.bnf.fr

Apocalipsis. BibliothèqueNationale de France, París, vol.IV,foli 103

vol.IV

http://gallica.bnf.fr/ark:

/12148/btv1b8538814d/f212.item

vol.IV

Visió de Sant Joan. Bibliothèque

Nationale de France, París, vol.IV, foli 103

vol.IV

BEAT DE TORÍ?¿?¿?¿?¿¿?¿?¿?

4RT ESTIL DE RODES

vol.IV

ESTIL INSEGUR, COSSOS QUE ES BARREGEN, NO HI HAANATOMIA, CARES LLARGUES.=MEDIOCRE

PINTURA MURALEl segle a XI i l’entorn del 1100. Pintura mural romànica. Programes iconogràficsfonts i l'estil (tradicions occidentals i bizantines). Dinàmica dels tallers. El taller itineLa pintura d’arrels italobizantines: els Mestre de Pedret i el seu cercle. La via d'influfrancesa: el taller d'Osormort i les derivacions catalanes de la pintura del Poitobrodat de Girona.

Sant Joan de Boí

Santa Maria de Taüll

Sant Pere de Sorpe

El mestre dePedretTaller, Escola i Estil

MNACVERGES FOLLES

MUSEU DE SOLSONA

TRON BUIT + 7SAGELLS, MAGESTAESTA A LA VOLTA=TEMA APOCALIPTIC.

ABSIS CENTRAL- MUSEU DE SO

TEOFANIA ESTA SOBRE LA FINTEMA POC FREQÜENT A CATAVEURE EL TRON BUIT, TRON A

,UN TEMA APOCALIPTIC.EL TRON TE DAMINT DEL TORLPERDUT, POTSER SOBRE EL T

AGNUS DEI.TAMBE HI HA FIGURES D’ANCIA AL CANTÓ DRET, HI HA LA MA COLORS VIUS.

A SOTA HI HA TEIXIT QUE PENHI HA ELEMNTS DECORATIUS MOSTRA EL REALISME D’ORIGPINTURA ITALIANA. SON FORM

ABSTRACTES

IDEA DE RELACIONAR L’AUCARIST

MORTS ELS TROBAREM EN ALTREICONOGRAFIA EN ESPECTES DE PTRASCENDENTAL.SON ANCIANS ASSEGUTS EN UN T

LLAUTS, AMB UTILITZACIÓ DE COFORTA, JUXTAPOSICIÓ DE COLORPICTÒRIC I MÉS REALISTA.

TRON BUIT

LES CARES DEL MESTR

COMBINACIÓ DE COLORCARAS OBALS, NAS RECCELLES I AVEGADES UL

VERMELLES, ABRBETA ESTRETA + SERRELL.

A la pintura italiana trobaremés sotisificat, amb els ma

ENCARA ESTEM AL CENTRAL:

MARC DE LA PORTA S’HA CAIGUTMOLT PINTURA.

HI HA CAIN I ABEL. ON CAIN TE LADESTREL AMB QUÈ HA MATAT ELSEU GERMÀ.

INSISTÈNCIA DE BONS I DOLENTS, AMB ADVERTÈNCIA MORALITZANT:ES SEPAREN BONS I DOLENTS.

JOC DE CLAROBSCUR, SONCAPAÇOS DE SUGGERIR LA IDEA DEVOLUM, + IMATGE PERIMETRAL.

MODELS ITALIANS

San Carlo in Prugiasco (Suïssa)

MATEIX TIPUS DE CARA, ULLS PINTATS

APLICACIÓ DEL COLOR, POSEN E EL NOM DEL SANT EN VERTICAL

San Pietro al monte Civate

FIGURA DE DEUULLS ENFOSQUITS.

San Vicenzo a Galliano

PINTURES QUE ES RELACIONEN AMB PEDRET.

Sant Quirze de Pedret

Absis sud - MNAC - VERGES FOLLES

A la dreta de lesfi fàt

figures fàtues,apareix una figuraamb una tija a lamà. És lapersonificació de l’Església (pocfreqüent). Tot i queentronca amb elmón italià.

Absis sud de Pedret

Col.legiata de Sant Pere d’Àger (105

Col.legiata de Sant Pere d’Àger (1058-72

Apòstols d’Àger: Tadeu i Jaume

- Absis amb figures més grosses, més solemnesque a Pedret

- Amb els nimbes contrastats- Policromia intensa- Rostres ovalats, ulls enmarcats, barbeta

remarcada, galtes vermelles, carnacionsmarcades al coll

- són SANT JAUME I SANT TADEU

Saint-Lizier de Conserans (ÀriegeConsagració el 1117

- En els murs perimetrals hi ha arcades on també trobem (com a la col.legiata Àger) parelles d’apòstols a més del cicle de la infància.- Seguim amb el contrast de nimbes, robes remarcades…- Les pintures de Conserans es relacionen amb 1117, data utilitzada com a 1r re

pintures

Esglésies del

Pallars- Sant Pere del Burgal- Santa Maria d’Àneu

Sant Pere del Burgal (Escaló, Pallars S

1r nivell

2n nivell

3r nivell

- Figura que apareix arran de terra ambindumentària civil

- Sense nimba- Figura laica- Es creu que podria ser la Comtesa Llúcia i

tenir al comte al costat (personatges de l’època que ajudarien a datar les pintures)

- Mostrats amb luxe- Identificació escrita- Idealitzat però en certa mesura també és un

retrat d’algú concret

En les senefes,

,en comptes d’animals hi hacorones. Com aimatge delpremi de lasalvació.

Vestigis originalsdescoberts

3r nivell

Santa Maria d’Àneu (Pallars Sobir

Detall de les pintures de l’absis de Santa Maria d’Àneu «in situ» abans de l’arrencament, 1909 ©Fundació Institut Amatllerd’Art Hispànic. Arxiu Mas

ISAIES

Sant Joan de Tredós

Pintures de Sant

Joan de Tredós

conservades a

The Cloisters, Nova

TENDÈNCIA 1 (el que hem vist fins

DIFERENTS TENDÈNCIES

TENDÈNCIA 2 (el que veu

d’ara)

- Varietat del grup de

Pedret/Àger/Burgal/Àneu

- 1 sol taller o 1 tendència, amb

vincle cap a la Itàlia del Nord

- Amb continuïtat al s.XII-XIII

en obres de 2n i 3r nivell

d ara)

- A les darreries de

primeries del s.XI

contemporàniament

vist, trobem una 2

- Que tornem a lliga

- Vincle cap a la Fr

Occidental (BRETAN

Mestre d’Osormort i els http://www.romanesqueheritage.com

content/uploads/2014/08/osormort_c

tallers de Portou http://www.raco.cat/php/Dart/article/viewFile/99

Murals de la nau de Saint Savin SGartempe

- Hi veiem els reis de Sodoma…

- Dinamisme, major flexibilitat en els cossos- Remarquen les línies- Caps/rostre amb mandíbula ample, ja no tant ovalat- Més geometritzant en els acabats de brillantor, textura, repertori ornamenta- Amb farcells

Cripta de Saint

Savin SurGartempe:

Martiris deSant Sabí i

Ciprià

A Catalunya, no obstant, no s’arribarà al nivell de França

Sant Sadurní d’Osormort

MAIESTA ITETRAMORF

https://www.youtube.com/watch?v=l58MVu5jnTY

En el registre inferior

En el registre inferior,

s'explica el gènesis-.NARRATIU.

DOS REGISTRES;

apostolat i adam i eva

amb cicle abaix.

NO HI HA INT

VOLUM EN L

Sant Joan de Bellcaire

Pintures de l’absis

- Pentecosta- SON LES MATEIXES CARES QUE OSORMORF

PENTACOSTA

REBEN LA OSTIA

Il.lustracions de Santa Radegund

Sant Martí de Brull

Pinturas muralesde los ábsides deSant Martí delBrull a la

Brull, a laizquierda, y SanSadurni d’Osormort,a la derecha,expuestosreproduciendola estructura

arquitectónicaoriginal

El mestre deSant Climent de

Taüll- Més geometritzant- Més abstracte

Pintures de Sant Climent de Taü

Inscripció

trobada a una

columna del'església de SantCliment amb ladata de laconsagració, 1123

ANYELL DEXTERA

ConcaAbsidial

SERAFINS

LLEÓ IÀNGEL

APÒSTOLS

MARE DE DÉU

TOTA LA CONCA ABSIDALANAVA PINTADA

Lectura iconogràfica:- Maiestas dins la mandorla assegut sobre

un segment d’arc que simula l’arc de SantMartí, accentuant la visió celestial (Déu -cel - amb la terra als seus peus)

M i t l lt é

- Maiestas a una escala molt més gran queles altres- Amb una mà alta per beneïr i l’altre amb el

llibre- Alfa i Omega. Imatge amb rerefons

apocalíptic.

- Maiestas envoltat pels 4 evangelistes (Noés la forma tradicional de representació.Juga amb associacions entre ells)

ÀNGEL AMB

LLIBRE

2 serafins

amb 2parells d’ales (en

aquest cas,però,

trobem 1serafí i 1querubí)

ÀNGEL I SERAFÍ

(De la part dreta dela conca absidial)

A la franjainferior hi

veiem l’associació

entre el lleó i l’

entre el lleó i làngel+

inscripció quediu “Sanctus

Martus”

ROSTRE DE CRIST

- Precisió pictòrica- Qualitat del disseny- De gran serietat i noblesa- Molt equilibrat- Tot i la seva originalitat, trobem:

- rostre ovalat- pèls blancs al serrell- galtes vermelles- subratllats en blancs menys empastats

- subratllats en blancs menys empastats- ulls enfosquits- boca amb curvatures que remarquen el bigoti

- Fa pensar en el coneixement dels models de Pedret- Ara, però:

- òval més llarg i expressionista- celles que pujen molt (obren més els ulls, fa quela mirada sigui més penetradora, més incisiva.Amb un acabat que combina el fresc + técnicaen sec, sobre la superfície)

Cara SB

Cara Sant Climent deTaüllCara de Pedret

APOSTOLAT- No emmarcat per l’arquitectura de l’edifici, sinó per uns arcs pintats- Amb una senefa de separació, utilitzada per pintar els noms dels apòstols

- Amb la Mare de Déuamb un platetflamejant, que com alBurgal, remet a l’i ti

Burgal, remet a leucaristia.- La seva mà també amb

un triangle que remet ala DEXTES?

CARA MARE DE DÉU

- Nas molt gros oval molt allargat

- Nas molt gros, oval, molt allargat- Sembla que tingui cosida la boca- coll llarg - vel blanc sobre blanc del nimba

CARA SANT JOAN

- Abstracció, amb molta precisió.- Deforma l’arc pintat per a que pugui fer el

gest d’aixecar el llibre. Gest relacionat amb l’Apocalipsi. Sant Joan com a autor del text del’Apocalipsi.

- Joc de robesCompartimentació i flexibilitat de les línies

Joc de robes.- Compartimentació i flexibilitat de les línies.- Subratllat en blanc- Les columnes que separen als apòstols

(pintades) han fingit un ombrejat. Amb uncapitell molt poc clàssic; (amb línies

blanques i ocres, provoquen matització apartir d’aquest ombrejat fet per línies paral.leles)

Absis lateral

PINTAT PER UN ALTREARTISTA

- Artista molt inferior alMestre de Climent

- Artista que també

qtenim a Santa Maria deTaüll, és el Mestreconegut com el Mestredel Judici Final

- Artista secundari

Pintures de Santa Maria de Taül

Mestre de Santa Maria de Taüll, el trobem com a Nentre el de PEDRET i el de CLIMENT

CAPÇELERA:Ho pinta el Mestre de Santa Maria de Taüll(Mestre principal)

LA RESTA:Ho pinta el Mestre del Judici Final(Mestre secundari)

ABSIS PRINCIPAL

- Intensitat cromàtica semblant a SantCliment però amb un menor

Intensitat cromàtica semblant a SantCliment, però amb un menorprotagonisme del blanc

- Tot més opac

Conca absidal

- Al voltant de la Mare de Déu hiha l’Epifania:

- - Imatge mésconvencional

- 3 reis- Estrella duplicada

- Hem perdut intensitat, aquest

trencadís, la fragmentació delvestit continúa com a Taüllperò més aleatori més

però més aleatori, mésirrellevant, les línies s’hanembrutat, no són tant precises

- Amb una tradició semblant aPedret, amb serrellets tiesos,

galtones vermelles…

- Dibuix molt clar i nét, peròsimplón comparat amb Taüll

Reis mags (Epifania)

Ò S T O L S

A P Ò

- Apostolat també- Separat per arca- Amb carreus als

St P St J

- St.Pere, St.Joan,

Senefa que separa els apòstols de la cortina:Molt AMPLE, amb animals, sirenes híbrides...

A la 1a volta:- AGNUS

- ABEL que aixeca l’anyell i CAÏM

- Prolongació de lessenefes

TRAM 1a volta:- Àngels + serafí

- Trobem un àngelamb el cap de

amb el cap delleó, àliga...

APÒSTOLS→ Sant Pere /

Sant Pau / Sant Joan/Sant Pau:

- Amb colors densos- Manca de blanc

- Joies semblants aTaüll

Taüll- Serell- Barbes curtes- Columna

simplificada, jochelicoïdal

Comparació St. Joande Climent / Maria:

- A Maria trobemun art mésbl

amable, menyscontundent, lesfigures ballen

Comparació St. Pere deMaria / Burgal

- Santa Cruz de

(Segovia)

- Ourjout de Les(Les Bordes-su

Hi ha un conjunt d’obresque responen a la

CONTINUÏTAT d’unsobradors, el de Climent i

Àriege)Santa Maria

Santa Cruz de Maderuelo (Segòvi

Variable més italianitzant

- La Maiestas

- Agnus

- Apostolat- Fons mural

Edifici singularContinuïtat de models,

estil:

- Serafins

- Àngels- També tornem a tro

- Serrell tieso

- Ulls foscos

- Boca amb semicercles estil +

abstracte

- Més mal conservat que a Taüll- Amb columnes helicoïdals

àngels amb cap de

Santa Maria de Taü

Maiestas

Adam + Déu + Eva

Creació i PecatOriginal

Apostolat

Ourjout de Les Bordes (Ariège)

j ( g )

Variable més cap a França

Tornem a les pintures deSanta Maria de Taüll

Parts pintades pel Mestre del Judici Final- Pintura una mica bruta

- Molt saturat d’uns colors poc

brillants

- No hi ha el mateix impacte

cromàtic que a Sant Climent- Cares llargues

- Ulls foscos

- Amb els 3 reis

- Franja de colors i

dibuix incert

- Línies paral.leles

- Iconogràficament lconjunt no s’entèn

- Està clar el conei

- Ulls foscos

- 3 punts vermells, a les galtes

i front

- boca

- columna helicoidal que esconverteix aquí en una

serpentina

- Està clar el conei

Mestre de Climent

distància amb aque

Escenesbíbliques

A la contrafaçana serà ja, on trobem eltema del

JUDICI FINAL

vermell-groc-blau

Àngels

La idea de JudiciFinal a lacontrafaçana

també ho

trobem a

Torcello (ITÀLIA)

Infern

Tornem a les pintures deSanta Maria de Taüll

Als murs laterals es conserva

una part del’INFERN

Santa María de Taül. "El juicio

Final y las penas del infierno" -

Anónimo Románico - Pinturas delos muros laterales. Santa Maríade Taüll. Museu d´Art deCatalunya Barcelona España

Catalunya. Barcelona, España.

Lluita David vs. Goliat

- Seguint ambla cara llarga

- Nas enorme

- Puntsvermells

- Artista força

mediocre

Sant Pere de Sorpe (Pallars)

- Ja més avançats al segle XII

- Amb un estil que es transforma, i aplicat

a la iconografia de la crucifixió- Retrobem el joc de colors, blanc, les

mànigues ondulants

- Mare de Déu entronitzada amb elnen, l’arbre nou i sec. Mort itornada a la vida de Jesús

- Seguim amb el serrell tieso...

Inscripció sobre Sant Andreu i Sant Pere pescant

PINTURA SOBRE TA

PINTURA SOBRE TAMobiliari litúrgic. Els antecedents del retaule. Tipologies. Program

característiques. Taules d'altar i orfebreria. Tècniques. Dinàmicatallers.

- Es concentra en els frontals; a

la part frontal de la mesa d’altar

- A més de tenir baldaquins icreus

- Sempre que en conservem són defusta pintada, no en conservem

sobre pedra

- No hem conservat cap frontalsobre argenteria, al ser un artf à il l t i t i l

- Els frontals d’or

molt més cars. Eleren la solució b

- A través del volu

color, molts cops

imatge que havia frontal de materi

fràgil, al tenir un materialrecuperable i a més el materialés valuós per sí mateix. Pertant, han estat més saquejats.

- A continuació veu

exemples

Característiques

generals delsfrontals

- Quasi sempre al cent

Maiestas

- Tetramorf envoltant

(Domini)

- Maiestat també envol

narratives (cada cop

incorporació de més

narratius)

- La Maiestas Mariae,

envoltada per cicles

o més rarament per c

hagiogràfics

Frontal de Planès de Rigalt (Ripoll

- Estuc

- Pastillatge

- Pinten amb elscolors

Taula amb relleus de guix i colradura, amb unacomposició de dos registres amb la figuració de vuitbisbes nimbats, amb bàcul, els quals porten llibres aexcepció del primer de la banda superior dreta, que duu unpixis L’espai central està ocupat per una màndorla amb

pixis. L espai central està ocupat per una màndorla ambuna inscripció que envolta la Maiestas Domini, que sostéun rotlle desplegat i que s’acompanya dels símbols delsEvangelistes: Mateu (amb el llibre) i Joan (amb una

cartel•la) a la part superior, i Marc i Lluc (amb lescartel•les desplegades) a la part inferior, que ocupen elsquatre carcanyols.

Frontal d’Esterri de Cardós (Pallars S

De l’església de Sant Pau d’Esterri de Cardós es conservatant la decoració de l’absiscom el frontal que en presidial’altar major, datat l’any 1225

per una inscripció. Totes lesfigures i els elementsdecoratius del frontal són fetsamb relleus de guix, queanaven recobertsoriginàriament amb una capad’estany i un vernís dauratanomenat colradura. Aquestatècnica, habitual en els

frontals d’altar catalans,buscava reproduir ambmaterials poc costosos elsefectes de relleu i brillantordels frontals d’orfebreria. Laè

pèrdua del daurat no permetcopsar, avui, el vigorós efecteestètic original.

- Amb un fort pastillatgeA b ti i d l l f

- Amb vestigis de colors al fons- Reconeixem a Sant Pau amb les claus i a Sant Pere amb l’espasa (l’apostolat com a representació

Frontal d’altar de Sant Pere de Rip

- Volumetria que ve donada per la pròpia fusta

- Amb senefes perimetrals que van fent perles, daurats, tmetàl.lics, simulant els frontals més valuosos

Frontal de Sant Hilari de Buira (Lle

Frontal de Sant Martí d’Hix (Cerden

l s a p ò s t o l s

t r o b e m a

S a n t M a

r t í

E n t r e e

Frontal de Sant Martí de Puigbó (Rip

- Dibuix simple,amb joc de lapolicromia,colors plans que

s’oposen endiagonal

- ocre-vermell-verd

Frontal de Sant Llorenç Dosmunt

Ubicació

- Amb el tetramorf- Escenes de la vida de Sant Llorenç

- vermell-groc/ vermell-groc/ groc-vermell/ groc vermell- Tots els personatges apareixen identificats

Frontal de Durrow

Frontal de Lluçà

Frontal de Sant Andreu de Sagàs

§ BALDAQUI DE TOSES: (MNAC).

§ CREU DE LLUÇÀ:

§ CREU MAJESTÀ BATLLÓ:

CRIST D’ESCONHAU

ALTAR DE RIBESALTES

falta imatge de com està ara

Frontal d’URGELL

FRONTAL DE SANT MARTÍ D’HIX (CERDA

BALDAQUI DE RIBES

FRONTAL DE SANTA MARIA DE VILA S

(OSONA)

FRONTAL DE SANTA MARIA DEL CO

FRONTAL D’ORELLÀ

POT SORTIR A EXAME

Detall del cap

de Crist sobreun fons denrelleu enpastiglia.Magister

Alexander (?),Frontal d’altarde Santa Mariad’Orellà, ca.1195

Detall delsplecs fets ambla tècnica de lachrysographia.MagisterAlexander (?),Frontal d’altarde Santa Mariad’Orellà, ca.1195.

Frontal de Baltarga

Rostre de Crist. Frontal deSant Andreu de Baltarga

(Baixa Cerdanya), ca.1203-1210.

L’apòstol Joan I la VergeMaria. Taller del MagisterAlexander, Frontal deSant Andreu de Baltarga(Baixa Cerdanya), ca.1203-1210.

Tercera obra

OBRA PERDUDA

Magister Alexander, Frontal de Sant

Genís de Fontanes. Dibuix del segle XIX(L. de Bonnefoy).

Comparació

amb el frontald’Orellà

Quarta obra

MINIATURA: CARTA DE CONFRARIA DE S

MINIATURA CARTA DE CONFRARIA DE S

MARTÍ DEL CANIGÓ

Rotlle de pergamí il·luminat ambla carta de fundació de laconfraria de Sant Martí del

Canigó, ca. 1195-1200. Paris, Écoledes Beaux-Arts, Collection JeanMasson, f. 38.

C O M P A R A C

I Ó A M B B A L T A R G A

Pintures de la sala capitular de Six

En vermell:

Sala capitular on

trobem lespintures

La SalaCapitularde Sigenaen unaacuareladeValentínCarderera(1867)

R t ió i t l d l l d l S l C it l d l ti d Si (O

Reconstrucció virtual dels colors de la Sala Capitular del monestir de Sigena (Oscamb Déu mostrant el Jardí del Paradís a Adam i Eva l. Realització: Museu d’HistòriMuseu Nacional d’Art de Catalunya-Empresa Flas Imagen y Creación.

Reconstrucción de la techumbre dela Sala Capitular del monasterio de

Sigena, según Bernabé Cabañero

Enteixinat “mudéjar” de la SalaCapitular del monestir de Sigena

(Osca), ca. 1196-1208

Saltiri anglo-català o també anomen

París

Frontal d’altar d’Avià (a la vora de B

Foto del Frontalde Santa Mariad’Avià (MNAC

15784) fetaabans del 1920

Anunciació iVisitació.Frontal de SantaMaria d’Avià(MNAC 15784),1199-1200

Detall delfons del

carreccentra ambrestes d’incisions Icolradura.

Frontal deSantaMaria d’Avià (MNAC15784),

1199-1203

2on Parcial Medieval

Documents

Planificacion y Evaluacion ( Titulo 2on Nivell)

Marca 2on opt

Teoria de Cues i Simulació-Parcial-2n-2012-13Teoria de Cues i Simulació 2on Examen Parcial. Curs 2012-13 P1 [6 punts] Pel trasllat de passatgers des d’una terminal d’aeroport

Expressió plàstica 2on trimestre 2010-2011

FACULTAT de MATEMÀTIQUES i ESTADÍSTICA. CURS 2007-2008. … · 2008-04-03 · FACULTAT de MATEMÀTIQUES i ESTADÍSTICA. CURS 2007-2008. 2on QUADRIMESTRE Examen Parcial (IOE) 27

DUDH: Article 2on

2on. 10 ANYS DHF

tema 2 2on

BiD. Bibliografia recomanada. 2on semestre

OBJECTIUS 2ON TRIMESTRE .PRIMER B

KJiOOj -2on-ñ£.h/[/h£

Geografia 2on trimestre

DIPLOMATURA D’ESTADÍSTICA. Curs 04/05. 2on Q EXAMEN … · DIPLOMATURA D’ESTADÍSTICA. Curs 04/05. 2on Q EXAMEN PARCIAL. Cadenes de Markov. (6 punts) Un comerciant ha d’abonar

Situació España 2on TRIM 2012

diari empohrda 2on trimestre

2on Circuit de Música Moderna - Terrassa

Benvinguts a 2on!!!

2on trimestre 2017 - Ateneu Popular de Calonge · sempre amb una xarrada col·loqui sobre un tema relacionat amb l’època medieval. ... Pau Casals. Redacció de La Revista. 2on

Cossos geomtrics 2on eso

@I?@MD HJ 2ON