View
268
Download
2
Category
Preview:
Citation preview
8.L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939)
ELS PROBLEMES ECONÒMICS DE LA PAU
• Els efectes immediats de la guerra
Desacord entre aliats per pagar va generar problemes.
Humiliació de població alemanya per càrrega de reparacions (fallida
sistema monetari crisi ) → augment del suport popular al nazisme.
Deutes interaliats i reparacions alemanyes després de la Primera Guerra Mundial
Pla Dawes
Hiperinflació a Alemanya
La puixança de l’economia nord-americana
Conseqüències de la guerra van accelerar la supremacia dels
EUA → augment dels desequilibres en el mercat internacional.
-Diferència econòmica entre EUA i Europa → diferent ritme de
creixement de les 2 economies i efecte favorable guerra a EUA
-Consolidació del dòlar com a moneda de referència
-EUA → únic creditor mundial (gran financer de la reconstrucció europea)
ELS FELIÇOS ANYS VINT
• La prosperitat nord-americana
Des de 1922 fins el 1929 EUA va viure un creixement econòmic extraordinari
afavorit per factors com:
-Paper de proveïdor durant la guerra
-Transformació productiva ( innovació tècnica, productivitat..) promoguda
per la Segona Revolució Industrial.
-Revolució dels consumidors (va permetre incrementar la demanda per
damunt dels ingressos efectius de les famílies)
El consum va créixer en proporció superior als salaris
(endeutament)
Pagament a terminis
Ús generalitzat d’electrodomèstics.
• La febre borsària
Però:
Aquest creixement s’havia basat en 2 pilars fràgils:
Superproducció i especulació financera.
Durant els “feliços anys vint” l’optimisme i l’ànsia d’enriquiment fàcil va
dur a molta gent a invertir en la borsa (fins i tot demanant crèdits)
però quan els preus van començar a baixar, molts accionistes van voler
vendre les accions, fet que va provocar un descens en la cotització dels
valors i això , al seu torn, va donar lloc a una febre de venda d’accions
en un cercle viciós que finalment va conduir al crac de la borsa.
Evolució de la produccióindustrial dels EUA i de les cotitzacions de la borsa de Nova York.
LA GRAN DEPRESSIÓ
• Les causes de la Gran Depressió
El crac de la borsa de NY va donar lloc a una depressió econòmica molt dura:
Causes depressió:
-Sobreproducció industrial
-Crisi liquiditat (manca de diners per pagar deutes pel crac borsari) va provocar també la retirada de les inversions a Europa
-Caiguda del consum (provocada per l’atur i la situació de crisi) → baixada de preus reducció producció → + atur → (pessimisme, desconfiança,...)
• La crisi bancària i industrial
Els 3 elements anteriors van provocar:
-Tancament de nombroses empreses i fallida de bancs i entitats financeres.
-Augment de l’atur i caiguda del consum.
- Extensió de la pobresa i dels seus problemes socials.
- Sensació de desconfiança envers la política i el futur. Clima de crisi global del sistema econòmic (crisi del capitalisme).
-La crisi 1929 va demostrar: Incapacitat del mercat per regular per si mateix els desequilibris entre l’oferta i la demanda
Evolució de l’atur en les treseconomies més potents del món
L’EXPASIÓ MUNDIAL DE LA CRISI
• Els mecanismes d’expansió
- Els Estats Units repatrien les seves inversions a Europa i l’economia d’aquest continent s’enfonsa.
- Tots els països posen barreres proteccionistes que redueixen dràsticament el comerç internacional
-Alemanya: crisi més important (els bancs van suspendre les activitats
diverses setmanes i caiguda espectacular de la producció)
-Gran Bretanya : la lliura va deixar de ser la moneda central de
referència del sistema monetari internacional pel $. La economia es va
estancar, devaluació moneda, etc.
-França: Va perdre competitivitat al mercat internacional
• L’enfonsament del comerç
-La caiguda del comerç (al 1933 el valor del comerç mundial era 1/3 del valor del 1929)va ser conseqüència de la greu situació als països més rics, (EUA, G.B., França, Alemanya, etc) ja que van implantar el proteccionisme.
-Entre ells es van fer la “guerra” econòmica per “protegir les seves economies” (exportar +).
-La crisi va afectar molt als països exportadors d’aliments i de primeres matèries d’Amèrica Llatina i d’Àsia, que davant la crisi van reduir les importacions.
De la prosperitat dels anys vint als EUA a la gran depressió mundial
ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONOMICA
5.1. La proposta keynesiana
En front dels que volien continuar igual (proteccionisme i disminució salaris) i els que creien que la crisi era la fi del capitalisme
Keynes va proposar les següents mesures (multiplicador keynesià):
’Estat inverteix en obres públiques (augment de la despesa pública)
↓
Es creen llocs de treball
↓
Augmenta renda familiar
↓
Creix consum
↓
Augmenta producció
↓
Augment ingressos per impostos, l’Estat recupera la inversió inicial
i equilibra el pressupost.
Aquesta teoria es va posar en pràctica a EUA (molt tímidament) i als països escandinaus.
El New Deal de Roosevelt
“Nou plantejament” o nou acord, encara que es tradueix directament com nou repartiment de cartes. A partir victòria electoral 1932.
Objectiu: lluitar contra la deflació
Pla d’obres públiques finançat per l’Estat. (molt poca importància)
Rellançament indústria
Control sobre bancs i borsa (per evitar l’especulació)
Augment de preus agrícoles
Nou marc de relacions laborals (convenis col·lectius, salari mínim, Seguretat social)
Devaluació del dòlar (per afavorir les exportacions)
*Va tenir èxit? Encara es discuteix. → Estabilització economia. De totes formes la recuperació no arribarà fins la 2ª G. M. (indústria armamentística i proveïdor aliats europeus)
Els països escandinaus
Van sortir + ràpidament de la crisi perquè van posar pràctica mesures de foment de la demanda (seguint Escola d’Estocolm semblant idees de Keynes)
Socialdemòcrata
Estat del Benestar:
Pensions
Ajuts persones amb atur
Igualtat laboral homes/dones
Política armamentística Hitler
L’intervencionisme estatal sota el nazisme va ser molt més intens.
*Ideologia: Nacionalsocialisme
Objectiu: Augmentar la producció
Mesures:
Política de rearmament (indústria pesant)
Repressió moviment sindical i partits d’esquerra (disminució salaris)
Obres públiques (-atur)
Restricció importacions → autarquia (autosuficiència econòmica)
Totes aquestes mesures eren insostenibles a mig termini. Per tant aquest intervencionisme estatal va ser diferent al d’altres països perquè es basava en l’expansionisme militar.
Regne Unit i França
Intents de cooperació internacional:
EUA, Gran Bretanya i França: Conferència Internacional de Londres (1933) amb dos temes (estabilitzar canvis monedes i solucionar els deutes de guerra) que no es van solucionar pels desacords.
Es van posar les bases del sistema econòmic mundial de desprès de la 2ª G.M.
*
• Recursos:
http://blocs.xtec.cat/toploion/(videos Keynes, Friedman, Naomi Klein...)
• http://www.xtec.cat/~jcaste16/mon%20contemporani.htm(Portal de H. Contemporània)
• http://blocs.xtec.cat/clio/2008/08/28/tema-9-leuropa-dentreguerres-1918-1939/
Recommended