Art2 guerrers de riace

GuerrersGuerrers de de RiaceRiace

FitxaFitxa ttèècnicacnica

�� --TTíítoltol: : GuerrersGuerrers de de RiaceRiace�� --Autor: Autor: DesconegutDesconegut�� --CronologiaCronologia: 460: 460--430 430 a.Ca.C�� --TipologiaTipologia: escultura : escultura exemptaexempta�� --Material: Material: BronzeBronze a la cera a la cera perdudaperduda�� --MidesMides: 2,05 metres : 2,05 metres dd’’altalt�� --EstilEstil: : GrecGrec clclààssicssic�� --Tema: Tema: guerrersguerrers�� --LocalitzaciLocalitzacióó: Museo : Museo NazionaleNazionale di di ReggioReggio di di CalabriaCalabria ((ItItààlialia))

DescobrimentDescobriment

�� El 16 El 16 d'agostd'agost de 1972, un submarinista de 1972, un submarinista aficionat, aficionat, StefanoStefano MariottiniMariottini troba aquestes troba aquestes figures a 300 m de la costa. figures a 300 m de la costa.

�� Van anomenar les figures:Bronze A i Bronze Van anomenar les figures:Bronze A i Bronze B.B.

HistòriaHistòria

�� SS’’ha identificat cada escultura amb un dels ha identificat cada escultura amb un dels dos guerrers de nom dos guerrers de nom ÀÀiaxiax que van participar que van participar en la guerra de en la guerra de TroiaTroia..

�� LL’’estestààtua A, representa tua A, representa dd’À’Àiaxiax OileuOileu, soldat , soldat que va ser castigat per que va ser castigat per AtenaAtena pels seus pels seus continus actes de crueltat.continus actes de crueltat.

�� LL’’estestààtua B, representa tua B, representa ll’À’Àiaxiax TelamTelamóó, , guerrer que va combatre amb Aquilguerrer que va combatre amb Aquil��les a la les a la guerra de guerra de TroiaTroia..

HistòriaHistòria

�� Altres versions identifiquen aquestes Altres versions identifiquen aquestes estestààtues com a tues com a CCààstorstor i i PòlPòl��luxlux, fills de , fills de Zeus.Zeus.

�� Es Es posibleposible que que ffóóss obra obra dd’’AlcAlcààmenesmenes, , deixeble de deixeble de PolicletPoliclet i de i de FFíídiesdies. .

�� LL’’altre teoria sostaltre teoria sostéé que el creador que el creador éés s PitPitààgores de gores de ReggioReggio, ja que , ja que éés el primer a s el primer a representar en les seves escultures les venes i representar en les seves escultures les venes i els tendons dels models.els tendons dels models.

DescripciDescripcióó formalformal�� ÉÉs una escultura exempta feta en bronze. s una escultura exempta feta en bronze.

�� El guerrer A El guerrer A éés el ms el méés jove. s jove.

�� ÉÉs un guerrer amb un cos bell, barba enrotllada s un guerrer amb un cos bell, barba enrotllada totalment, nu i amb una diadema subjectanttotalment, nu i amb una diadema subjectant--li la li la cabellera. cabellera.

�� El braEl braçç esquerre, doblegat, segurament portaria un esquerre, doblegat, segurament portaria un escut, mentre que amb el dret subjectava la llanescut, mentre que amb el dret subjectava la llançça. a.

�� Estava colEstava col��locada en la cantonada locada en la cantonada d'unad'una paret, per paret, per això això se'nsse'ns mostren mmostren méés treballats per la part s treballats per la part davantera. davantera.

DescripciDescripcióó formalformal�� Es va emprar la tEs va emprar la tèècnica de la cera perduda. cnica de la cera perduda. �� L'autorL'autor mostra gran refinament tmostra gran refinament tèècnic, mostra preocupacicnic, mostra preocupacióó

cap al cos nu i immòbil, recte, dret. Cal remarcar la percap al cos nu i immòbil, recte, dret. Cal remarcar la períícia cia amb la qual va fer el pamb la qual va fer el pèèl i la barba trenada, la poderosa l i la barba trenada, la poderosa musculatura, la cama esquerra mitjmusculatura, la cama esquerra mitjàà doblegada i avandoblegada i avanççada. ada.

�� Se li veuen les venes, els tendons, això ens fa pensar en Se li veuen les venes, els tendons, això ens fa pensar en l'ideall'ideal cos humcos humàà. . TTéé incrustacions de coure en el pincrustacions de coure en el pèèl i en la barba que l i en la barba que aconsegueixen un to ros. aconsegueixen un to ros.

�� TTéé plata en les dents. plata en les dents. �� Hi trobem un lleuger Hi trobem un lleuger contrappostocontrapposto, el contrast entre una , el contrast entre una

part tensa i una altra de distesa, que spart tensa i una altra de distesa, que s’’aconsegueix amb la aconsegueix amb la flexiflexióó consegconsegüüent de la cama contrent de la cama contràària,això trenca amb la ria,això trenca amb la rigidesa arcaica.rigidesa arcaica.

ImatgesImatges

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART ed. Vicens Vives, 2010

Rubén Carrasco