View
12
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Curs Bàsic de Cures Pal.liatives
Vic, 27 de Febrer del 2017(1ª part)
INTRODUCCIÓIntroduccióQuè espero d’aquest taller?
Què m’agradaria aprendre?
Què puc aportar?Com m’agradaria fer-ho?
En una paraula, com vinc avui?
INTRODUCCIÓ
OBJECTIUS
1. Model de CP, malaltia terminal, fonaments i suport bàsic.
2. Malalties avançades i malat CC.3. La mortalitat a Catalunya4. Aproximar-se a l’experiència de
la malaltia avançada.5. La soledat6. Final de vida7. Algunes experiències claus
EL MODEL D’ATENCIÓ EN LES CURES PAL·LIATIVES
EL MODEL D’ATENCIÓ EN LES CURES PAL·LIATIVES
Anglaterra, 1967. Dra. Cicely Sanders obre la primera unitat de CP anomenat St. Christopher’sHospice.Anys 80-90 es varen iniciar les primeres unitats a Cantàbria, Canàries, Balears i Catalunya. Fundació Cudeca, Màlaga
FILOSOFIA DE LES CURES PAL·LIATIVES
La mort com a procés natural de la vidaEl “bon morir” (patiment al final de la vida)
MALATIA TERMINAL?Elementos fundamentales según la SECPAL:1.- Enfermedad cancerosa avanzada, o enfermedad progresiva e incurable.2.- Sin tratamiento activo específico ni indicado.
Diagnóstico histológico exacto y probadoHaber recibido la terapia estándar eficaz conocida
3.- Presencia de numerosos síntomas y problemas intensos, múltiples, multifactoriales y cambiantes.4.- Gran impacto emocional en paciente, familia y equipo terapéutico.5.- Pronóstico de vida inferior a 3-6 meses.
EL MODEL D’ATENCIÓ EN LES CURES PAL·LIATIVES
Els fonaments són: 1. La cura total i activa de persones que la seva malaltia no respon a tractament curatiu. 2. El control del dolor, d’altres símptomes, i de problemes psicològics, socials i espirituals, que en aquests moments adquireixen una importància primordial. 3. Aconseguir la màxima qualitat de vida per els malalts i els seus familiars” .
*Organització Mundial de la Salut (OMS)
EL MODEL D’ATENCIÓ EN LES CURES PAL·LIATIVES
Els fonaments són: 4. Afirmen la vida i consideren la mort com un procés natural. J. Stenjward (responsable Oficina CP de l’OMS): “Tots hem nascut i tots anem a morir. Hauríem de tenir amb els que deixen aquesta vida les mateixes atencions i atenció que tenim amb els que arriben a ella, els nadons”.
No intenten ni accelerar ni retardar la mort.
EL MODEL D’ATENCIÓ EN LES CURES PAL·LIATIVES
Suport bàsic en CP: Qualitat de vida Benestar físic, psicològic i espiritual. Percepció de ser cuidat. Suport familiar
LES MALALTIES CRÒNIQUES AVANÇADES
Malalties cròniques avançades
Quines considereu que poden ser les malalties mésperjudicials?
Quin concepte teniu de les cròniques avançades?
MALALTIES CRÒNIQUES AVANÇADES: PCC i MACA
TIPUS DE MALALTIES CRÒNIQUES AVANÇADES
PRINCIPAL MALATIES CRÒNIQUES COMPLEXES:
Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2014 .Avanç de resultats (11/2016). Dep estadística Generalitat de Catalunya
La MORTALITAT a Catalunya:
Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2014 .Avanç de resultats (11/2016). Dep estadística Generalitat de Catalunya
La MORTALITAT a Catalunya:
MALALTIES CRÒNIQUES AVANÇADES: PCC i MACA
Pla de Salut a Catalunya:
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
PROCÉS ADAPTATIU
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
PÈRDUES
MALALTIA Nou marc vitalIntegrar - transformar
« ....sofriment és un complex estat afectiu i cognitiu, caracteritzat per la sensació que té la persona de sentir-se amenaçada en la seva integritat, pel sentiment d’impotència per fer front a aquesta amenaça i per l’esgotament dels recursos personals i psicosocials que li permetrien afrontar-lo»
L.C Bermejo et al. Manual básico para la atenciónintegral en cuidados paliativos, 2012
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
«Penso que s’acosta l’hora del final.... Aquests dolors em maten....em sento cansada....tinc por. Com serà la mort? La meva filla plora quan ve.... Ara no vull estar sola.....» Maria. Voluntariat en CP, Formació Bàsica, Obra Social «la Caixa» 2012.
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
Deteriorament físic
Por al dolorPèrdua de
control
Sentiment de ser una càrrega
Mal control de
símptomes
Soledat
Consciència de la mort
Emoció Adaptativa DesadaptativaNegació Redueix ansietat, caràcter
temporal, estadis finals de la malaltia, parcial.
Persistent i dificulta el benestar; única defensautilitzada; impedeix la pressa de decisions.
Hostilitat Breu; relacionada amb motiu; es manifesta sense dramatismes; no busca culpables.
Prolongada; no connectada; desplaçada en el temps; es manifesta amb dramatisme; busca culpables.
Tristesa Presència de precipitants; durada breu; intensitat moderada; manté funcionament habitual; sintonia afectiva.
Absència de precipitants; llarga duració; gran intensitat; afecta a la conducta habitual; absència de sintonia afectiva; agrupació sindròmica.
Ansietat Proporcional a l’amenaça; transitòria.
Desproporcionada; constant o intermitent malgrat no ser útil.
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
Respostes adapatatives Respostes desadaptatives
Humor CulpabilitatNegació inicial Negació patològicaLabilitat emocional DepressióPor AnsietatBuscar un sentit DesesperançaEsperança realista Esperança irreal
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA EN LA FAMÍLIALa família s’enfronta al seu propi dolor i als múltiples canvis que imposa la malaltia i alhora proveeix de suport emocional i cura a la persona malalta.
Esgotament i claudicació (pèrdua de capacitat per oferir resposta adequada a les múltiples demandes i necessitats del malalt)
Silenci familiar (conspiració de silenci vs dificultat comunicativa).El dol (reacció psicològica davant la pèrdua d’una persona significativa)
o Mobilitzar punts fortso Reforçar l’autoestimao Envoltar-nos de persones positiveso Centrar-nos en el presento Protegir-nos d’allò que es troba fora del nostre controlo Fomentar el sentit de l’humor
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
VULNERABILITATConfusióAïllament
DesesperacióDesemparamentSense significat
FragilitatPressentiment
RESILIÈNCIACoherència
ComunióEsperançaMotivacióAmb sentitFortalesaGratitud
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
Protegir-nos davant l’angoixa de pèrdua manejant l’ansietat davant la mort , omplint de significat la vida i permetent-nos arribar a l’ acceptació de la mort.
LA SOLEDAT
QUE ENTENEM PER SOLEDAT?
L’EXPERIÈNCIA DE LA MALALTIA AVANÇADA
QUE ENTENEM PER SOLEDAT?
Estar sol?Viure sol?Sentirse sol?
QUE ENTENEM PER SOLEDAT?
Què es la soledat?
La soledat es una condició de malestar emocional que sorgeix quan una persona es sent incompresa o rebutjada per altres o manca de la companyia per els activitats desitjades, tant físiques com intel·lectuals o per aconseguir intimitat emocional”
(Bermejo 2002)
QUE ENTENEM PER SOLEDAT?
QUE ENTENEM PER SOLEDAT?
FINAL DE LA VIDA
EL MODEL D’ATENCIÓ EN LA MALALTIA CRÒNICA AVANÇADA
Pla de salut 2011-2015: NECPAL: instrument identificatiu Atenció pal·liativa i atenció crònics complexes.
VOLUNTARIAT EN MALALTIES CRÒNIQUES AVANÇADES
OBJECTIUS:
Donar suport, afecte i companyia a la persona malalta i a la seva família. Facilitar la relació del malalt amb l’entorn, facilitant la seva adaptació. Formar i acompanyar als voluntaris/es que poden estar vinculats a
diferents entitats de voluntariat, creant sinergies i actuant com a eixcol·laboratiu per l’atenció d’aquestes persones vulnerables.
Sensibilitzar la població de les necessitats de les persones al final de lavida.
CONTEXT
VOLUNTARIAT a FINAL DE VIDA
Usuaris directes del projecte Persones que experimentensoledat i/o aïllament que els higenera malestar emocionallleu o moderat. El cuidadorexperimenta sobrecàrrega iesgotament.Estan disposats de rebrel’acompanyament.
ALGUNES EXPERIÈNCIES CLAUS
LA TROBADA AMB LA PERSONA
L’altre és una persona amb una biografia, té una història, un entorn, una família, uns amics....té UNA VIDA.Necessita:- Ser compresa- Confiar- Ser escoltada i respectada- Sentir afecte i amor- Mantenir l’esperança sempre- Repensar la seva vida
LA TROBADA AMB LA PERSONA
Entrevista a Pilar Arranz, Infocopc.
«Es necessària una comunicació conscient, que ens permeti triar el tipus d’intercció apropiada per a cada situació. És complicat, perquè tendim a
reaccionar d’un modus automàtic, deixant-nos endur per les emocions que ens envaeixen, en lloc de respondre com ens agradaria».
«Lo important és estar atent per a poder comunicar-nos en la direcció que escollim. Es tracta d’un diàleg validant, que suposa entendre les perspectives
dels altres i arribar a acords. És una comunicació empàtica no impositiva o assertiva. Cal dir adèu al «has de» per donar la benvinguda al «què et
sembla?»».«És cada persona la que tria com comunicar-se, el que implica ser conscients de si ens estem comunicant com voldríem o no. Per això és necessari detenir-se i
veure abans d’actuar. Hi ha preguntes que ens poden ajudar: Què dic?, Com ho estic dient?, coincideix en com ho vull dir?, què efectes està tenint la forma
de comunicar-me amb l’altre?». «La bona notícia és que tot això es pot aprendre».
LA TROBADA AMB LA PERSONA
Entrevista a Pilar Arranz, Infocopc.
«Ens hem de basar en la llibertat d’expressió sense jutjar, acceptant que hi ha diverses perspectives per a entendre una mateixa realitat».
«Hi ha tres verbs claus: estar atents,
validar-se per poder validar, acceptar.»«1er: estar atents a les nostres sensacions».
Per exemple, connectant amb la nostra respiració.«2on: Parar-se i veure».
Per exemple, donar-se un moment de reflexió ens permet comprendre la nostra emoció i regular-la.
«3er: Fixar-se un objectiu que volem aconseguir»«4rt: Actuar amb atenció»
Per exemple: responent, no reaccionant amb el pilot automàtic, dirigint la comunicació a bon terme.
CONVERTIR EL FER EN ESTAR
« Tenir tacte és saber estar, saber dir, saber callar, saber anar-se’n a temps, .....». (F.Torralba. Ètica del cuidar, 2001.)
L’ESTAR es cultiva mitjançant:- L’escolta atenta (connexió)- L’atenció plena- La carícia
COMIAT
MoltesGràcies!
Recommended