Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit

Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit

L’ecologia política de l’aigua a Matadepera (Barcelona)

Iago Otero Armengol

Més gent a les ciutats: Regió Metropolitana de Barcelona

Catalán et al. (2008) Landscape Urban Plan.

Menys aigua: rius ibèrics

Gallart i Llorens (2003) Water Int.

Sequera 2008

31/3/2008

Sequera 2008

• L’escassetat d’aigua s’entén com una condició natural contra la qual els ciutadans de Barcelona han de lluitar per progressar.

• Però la qüestió no és que tinguem ciutats massa grans per la poca aigua que hi ha.

• La qüestió és com, per qui i amb quina finalitat l’aigua és mobilitzada en el procés d’urbanització.

• És una qüestió de justícia i democràcia: es tracta de qui decideix què fem amb la terra i amb l’aigua.

Escassetat?

TerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassa

MatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadepera

SabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadell

BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona

Mediterranean Sea

0 10 km

N

Catalonia

Barcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan Region

0 40 km

N

El municipi de Matadepera

Badia et al. (2010) Boletín AGE

• 25,4 km2

• 61% Parc Natural• 9000 persones• 1000 piscines• Gespa ~ conreus

El municipi de Matadepera

Cedida per J.L. Hernández

2007~1940

El municipi de Matadepera

• Consulta de documentació a l’Arxiu Municipal de Matadepera.

• Recol·lecció de comunicacions formals entre les autoritats municipals de Matadepera i persones o institucions externes (1919-1979).

• Identificació i anàlisi de documents clau sobre aigua, terra i conflictes polítics.

• Entrevistes semi-estructurades a 17 persones (locals) nascudes entre 1913 i 1958. Enregistrament, transcripció i anàlisi de contingut.

• Resultats? Narrativa.

Mètodes

La història: una societat desigual per començar (1886)

• 9 famílies posseeixen el 90% de la terra; 60 famílies el 10% restant (574 habitants).

• Els boscos, les vinyes i la calç no necessiten molta aigua.

• Però a finals de segle les elits urbanes se senten atretes per l’aire pur i sec de la muntanya.

• No hi ha cursos d’aigua superficial, cal capital per extreure aigua subterrània...

• I transformar els conreus de secà en cases d’estiueig.

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

MATADEPERA

CATALUNYA I ESPANYA

1902

Josep Arnau alcalde

1914

Fundació d’Aigües

1919

Dissolució d’Aigües

La història Una família controla l’ajuntament, la urbanització i l’aigua.Conflicte propietaris-pagesos pels contractes d’arrendament.Alternativa republicana: reforma agrària i de l’aigua

1922

Fundació d’Unió de

Rabassaires

1923

Dictadura de Primo de Rivera

1924

Infraestructura d’Aigües retorna a Francesc

Arnau1931

Alcalde republicà

1932

Municipalització del

subministrament d’aigua

1931

2a República Espanyola

1934

Reforma agrària catalana

declarada inconstitucional i

ajuntaments suspesos

Guerra Civil: alternatives per “decidir”.Franco guanya, repressió. Consolidació del control de la terra,

privatització de l’aigua.

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

MATADEPERA

CATALUNYA I ESPANYA

1936

Assassinats a La Barata

1936

Rebel·lió militar de Franco i inici

de la Guerra Civil

1949

Connexió al sistema

Llobregat i refundació d’Aigües

1955-56

Població 730 Sup. urbana 38 ha

1940

Afusellament de republicans

1939

Fi Guerra Civil i inici dictadura de Franco

Informe Ajuntament, s/d.AMMAT, caixa 1075.

La història

“ Matadepera es una población que por sus

condiciones geográficas está llamada a

desempeñar una señalada función como estación

de reposo y veraneo. ”

Plan de Ordenación de Tarrasa y Matadepera (1951)AMMAT, caixa 540

La història: planificació de la urbanització

“ Era de 4 propietaris i s’ho van anar venent per fer-hi torres... I tot eren parcers, no teníem re propi i ens van anar fotent fora de tot arreu. Anava així. ”

Magdalena Font (1933), 26/11/2007

La història: expulsió de la pagesia

“ Sí, sense haver fet re. A casa ens van fotre fora… l’amo [l’alcalde] li va dir al meu pare, diu ‘ja podeu tenir contracte que això no us servirà de re’… ‘les casetes són les casetes’, va dir, així mateix. ”

Mingo Comasòlivas (1930), 26/11/2007

La història: expulsió de la pagesia

AMMAT

“ Es veia prou que aquell noi coneixia bé

aquell món i se l’estimava. Que si ell es

podia quedar allà, seguiria treballant la

terra i aquell amor el transmetria als

seus fills. Calia donar-li una oportunitat. ”

Confessió de l’heroiDe la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font

(Ed. Moll, 2010)

La història: expulsió de la pagesia

“ Hay 2 maneras de enfocar el tema de los payeses: la

republicana, la tierra para quien la trabaja, y la del

Generalísimo, es decir, que no haya quien trabaje la tierra y

que ésta esté en unas pocas manos que la dirijan… Dentro

de 50 años apenas si habrá payeses en esta región…

Demasiada guerra le dieron los rabasaires del demonio… Y

gracias a ello tu tendrás toda la carne de cañón que quieras

para tus telares. ”

Alt funcionari franquista a propietari local De la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font

(Ed. Moll, 2010)

La història: expulsió de la pagesia

La història: mobilitzar aigua per transformar el territori

Comisión traída de aguas a Matadepera, desembre 1947.AMMAT, caixa 854.

“ No sólo podrán verse colmadas las necesidades

actuales de la población, sino también serán atendidas las

que en el futuro puedan presentarse cualesquiera que sea

el desarrollo de la población, ventaja que no han podido

alcanzar otras localidades, que como Matadepera pugnan

por convertirse en verdaderas estaciones de veraneo. ”

President d’Aigües a Ajuntament, 2 de gener de 1951.AMMAT, caixa 854.

La història: mobilitzar aigua per transformar el territori

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

MATADEPERA

CATALUNYA I ESPANYA

La història: urbanització

1966

Acord Barata i Serra

1976

Ajuntament entra al consell

d’administració d’Aigües

1979

Alcalde democràtic

1984-86

Població 3493 Sup. urb. 180 ha

1992

Mina accionista majoritari d’Aigües

2008

Població 8701 Sup. urb. 358 ha

1975

Mort de Franco

1978

Constitució democràtica

2008

Sequera a la Regió

Metropolitana de Barcelona

Barata a alcalde, 29 d’abril de 1971.

AMMAT, caixa 385.

La història: urbanització

Estany et al. (2010) Global Environment

La història: urbanització

0

2000

4000

6000

8000

10000

1920 1940 1960 1980 2000 2020

inh

abit

ants

1956 2008

Ús del sòl ha % ha %

Bosc dens 1845 73 1585 62

Agrícola 228 9 42 2

Roquerar 203 8 168 7

Bosc clar 99 4 29 1

Matollar 91 4 293 12

Urbà 38 1 358 14

Riera 24 1 14 1

Carretera 7 0 7 0

Sòl nu 4 0 17 1

Equipaments 0 0 24 1

Total 2538 100 2538 100

La història: canvis en els usos del sòl

Estany et al. (2010) Global Environment

1956 2004

Privatització de beneficis, socialització de costos

AMMAT

1940-50 2005

Privatització de beneficis, socialització de costos

AMMAT

Privatització de beneficis, socialització de costos

Conclusions del treball

• Matadepera es va convertir en una zona residencial d’elit a través d’un procés de lluites per la terra i l’aigua, i no a través d’un procés espontani o inevitable.

• L’aigua no era escassa en si, sinó per la urbanització de luxe.

• “Escassetat” i “progrés” van ser paraules utilitzades en els discursos de justificació de la via de desenvolupament escollida.

• Diferents persones o grups socials tenen visions diferents del progrés.

• La qüestió cabdal és quina visió del futur es va acabar convertint en realitat i quina visió (i forma de vida) es va acabar esborrant del mapa.

• Els petits pagesos sense terra han estat els més perjudicats per les transformacions socioecològiques, tant per ser pagesos en una metròpoli en expansió com per ser (fills dels) perdedors de la Guerra Civil.

• Les seves veus han estat incorporades i amplificades en la nostra història per refutar narratives progressives.

• Els impactes de l’opció de la urbanització de luxe posen en dubte la consideració de les transformacions com a progrés.

• En mostrar que la urbanització no és inherentment espontània, la recerca enforteix l’acció dels grups ciutadans que lluiten per superar-ne els impactes i per produir socionatures alternatives.

Conclusions del treball

I. Otero, G. Kallis, R. Aguilar, V. Ruiz

Water scarcity, social power and the production of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia

Ecological Economics (2011)

Socionatures alternatives: prevenció d’incendis

Agrupació de Defensa Forestal (2005)

Socionatures alternatives: gestió agrosilvopastoral

Badia et al. (2008) Documents d’Anàlisi Geogràfica

Socionatures alternatives: contra la expansió urbana

Font:

Quim Vancells

Socionatures alternatives: contra la expansió urbana

Avui Terrassa, 20/2/2009

Socionatures alternatives: comunicació

Garcia i Otero (2009) ed. Farell

Socionatures alternatives: divulgació

Socionatures alternatives: educació ambiental

• La transformació socioecològica no és possible o impossible, sinó inevitable.

• La qüestió és donar-li forma, sentit i direcció, d’una manera democràtica i justa.

• Cal un discurs que possibiliti socionatures alternatives: no hi ha una sola via de progrés.

• Escoltar el “llenguatge” d’aquells que parlen de passats i de futurs alternatius.

Reflexions finals

2000 2010 2020 2030 2040 2050 2060 2070 2080 2090 2100

Gràcies!

http://clma.matadeperaentitats.cat

http://icta.uab.cat

iago.otero@uab.cat