View
227
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
la població espanyola
Citation preview
Compareml’evolució de la població espanyola
al segle XIXpaïsos europeus
Apreciem que Espanya va a un ritme lent de creixement
Açò representa que els països amb major creixement econòmic van duplicar com a mínim la seua població.
Es evident la relació que hi ha entre:
creixement demogràfic
modernització econòmica
La taxa de natalitat espanyola al finalitzar el segle va ser una de les més altes d’Europa
però ho relacionem amb la elevada mortalitat
No ens permet un creixement de la població va descendir al llarg del segle
l’esperança de vida no arribava als 35 anysencara que
• Situació deguda a La crisis de subsistènciaLes epidèmies Les malalties endèmiques
Dotze grans crisis de subsistència al llarg del segle
Es pot deure a dues tipus de causes
Coyunturals: males condicions climàtiques
Estructurals: retràs tècnic de la agricultura
Les epidèmies periòdiques gran causa de mortalitat
La “pesta bubònica” va desaparèixer el segle XVIII
Van quedar epidèmies mortíferes com: la colera, la tifus o la febre groga
Són brots de malalties contagioses que es donen en una població durant un període determinant, estan presents permanentment.
DEFINICIÓ
Una part de la mortalitat del segle XIX ha d’atribuir-la a malalties com: tuberculosi, la virola , el xarampió, l’ escarlatina o la diftèria.Les malalties van incidir en poblacions debilitades per l'escassa alimentació i afectades per condicions de vida.
La població espanyola durant aquest segle va continuar les dos tendències
El desplaçament des del nord cap al sud
L’abandonament de la meseta central
Per concentrar-se en la costa mediterrània i atlàntica meridional.
Avantatgés econòmiques que ofereixen les regions costaneres, els transports i comunicacions són més ràpids, barats i segurs .
El moviment migratori del camp a la ciutat
La mà d’obra absorbida per les industries urbanes degut a la revolució industrial Espanya a penes va modernitzar la seua agricultura i va iniciar una industrialització lenta, escassa ...
importància
associat a la revolució agrícola i industrial
La població humana presenta una sèrie de comportaments demogràfics molt diferents a la població rural: mortalitat, nupcialitat i natalitat.
Les poblacions rurals
Fins al segle XX no es va passar al règim del model demogràfic modern.
característiques del règim demogràfic antic
alta taxa de natalitat i de mortalitat, resultat final creixement lent.
Catalunya va iniciar el seu desdoblament industrial a la segona meitat del s. XVIII apartant-se de endarreriment econòmic d’Espanya.
•Inicia la seua pròpia transició al règim modern
•CAUSA: quan en Espanya es trobava la població camperola en Catalunya aquesta va travessar a les ciutats.
Que la societat estamental
Però, hi havia desigualtats en: • Riquesa i
propietat
La BURGESIA I LA VELLA ARISTOCRÀCIA: Propietària dels mitjans de producció És una classe heterogènia. Dividida per:
1. Alta burgesia2. Mitjana Burgesia3. Xicoteta Burgesia4. Proletariat5. Camperols
Situada en la cúspide de la societat capitalista
Controlava les industries, la banca, el comerç i els alts càrrecs de l’administració de l’Estat
August Thyssen
També coneguda per “classes mitjanes”
Formada per professionals d’alta qualificació (advocats, enginyers, intel·lectuals, etc.), comerciants, agricultors acomodats, etc.
L’enginyer H. Roualt
Constituïda per xicotets comerciants, artesans, funcionaris de nivell mig-baix, empleats diversos.
Imitava la forma de vida de la burgesia alta i mitjana.
Es trobava a un pas de la proletarització.
Obligats a vendre la seva força de treball a canvi d’un salari.
Sotmès a dures condicions de treball.
Vivien en les ciutats, prop de les fàbriques.
El vagó de tercera
Continuaren apegats a la tradició
El capitalisme el va convertir en assalariats obrers del camp
Millet: “Les espigadores”
Cobraven La meitatQue els homes
Sols es designavaCerts
Treballs per a Una dona
Ensenyança molt religiosa dedicada a:
-Alfabetització-Tasques
-Domèstiques i costura
Prototip mésfreqüent:
la perfectadona
casada
Diferència moltmarcada
entre els homes
No tenien drets polítics
i liberals
Dona
Recommended