L'hinduisme

les religions orientals

Països on es troba:

EL TRIMURTI

És l’agrupació de tres divinitats considerades aspectes de Brahma:

- Brahma, el qui crea- Vixnu, el qui conserva- Xiva, el qui destrueix

Brahma, el qui crea

Brahma

Vixnu, el qui conserva

Visnú i Lakxmī, temple de Khajuraho

Xiva, el qui destrueix i el qui genera

Xiva, balla per representar el final d'un època i el començament d'una altra

La vida està governada pel SAMSARA:

- cicle de les reencarnacions (néixer, morir, tornar a néixer)

-determinades per el Karma, - fins arribar a un grau d’alta perfecció. (MOKSA)

KarmaLa bona o mala

conducta

SÍMBOLS

roda de l'existència

ESVÀSTICA

Deriva del Sánscrito "svasti". Representa al sol i la seva energia radiant. Aquest símbol sol trobar-se en entrades i parets de temples, i s'associa a fortuna i bona sort. Es repeteix en els cants hindús. Els braços de la creu, apunten als quatre punts cardinals, que igual que en molts antics rituals cèltics, il·luminava amb torxes les quatre adreces.

Quan apareix girant a la dreta, en el sentit horari, simbolitza l'energia creativa del sol. A l'esquerra en canvi, indica dolenta sort.

Els hindús lamenten amb ràbia, juntament amb la resta de la humanitat, de l'ús diabòlic que el règim nazi d'Hitler va donar a aquest sagrat símbol, que ha passat a la història com imatge de destrucció i mort quan era un inofensiu element de culte i tradició nascut en la nit dels temps.

HENNA

El BINDI és un cercle de color quetambé es dibuixa al front.

Considerat un símbol de la deessa Parvatisignifica l'energia femenina amb el desigde protecció per a la dona i el marit.També és un senyal que la dona que elporta està casada.

La marca de color al front de les dones esdiu TIKA encara que actualment tambées prefereix aquest terme per als homesal de Tilak que seria el tradicionalmasculí. La seva finalitat pot es esperaruna benedicció, bona sort o salutació.

Per als seguidors de Shiva són tres barreshoritzontals. En canvi per als vishnuitassón tres verticals, la del centrenormalment en vermell i representa laradiant Lakshmi, esposa de Vishnú enavatar Narayan

La Puja

Temple de Chidambaram, Tamil Nadu, India

MANDIR temple, lloc de culte

MURTIimatge d’una deïtat

Temple de Chindambaram

temple de Durga

Temples hinduistes

Khajuraho. Temple de Lakshmana

Khajuraho. Temple de Kandariya Mahadeo.

Ciutats santes: BENERÉS

Molts matrimonis encara són concertats pels pares; el grau de participació dels fills depèn de les famílies. El matrimoni és sagrat per a molts hindús, doncs consideren que aquest es perllonga més enllà de la mort.

Les noces s'acompanyen de grans celebracions, despeses i festes. Les cerimònies solen ser elaborades i varien àmpliament d'una regió a una altra.

En moltes cerimònies hindús el nuvi i la núvia intercanvien guinardes i promeses abans de girar entorn d'un foc set vegades per a solemnitzar el matrimoni. Robes brillants, joies i flors formen part de gairebé totes les cerimònies. Els pares de la núvia solen lliurar un dot, en forma de diners o terres, a la família del nuvi, encara que aquesta

pràctica és il·legal.

La cremació, ritu funerari de l’hinduisme

- Els hinduistes, després d’haver rentat, perfumat i vestit amb honor el cos del difunt, el dipositen en una llitera feta de canya de bambú í el cobreixen amb una tela blanca.

- Tota la família el condueix fins al crematori, que normalment és a la vora d’un riu sagrat.

- Quan hi arriben, els homes de la família, que han transportat el cadàver a pes de braços, fan tres voltes a la pira funerària sostenint el difunt, en memòria del cicle de la vida, la mort i el renaixement.

- Tot seguit, col·loquen el cos sobre la pira, i el més jove continua resseguint el cercle amb una torxa encesa a la ma; hi fa dues voltes més, fins que s’atura davant del cadàver í encén la pira.

- Mentre crema, els familiars entonen cants i himnes sagrats.

- Al cap d’uns quants dies, la família aplega les cendres del mort i les envia riu avall.

Un hinduista creu que la persona segueix una trajectòria circular: neix, creix i morper a tornar a néixer en un altre cos; neix, creix i mor per a tornar a néixer, i aixísuccessivament, fins que, segons la conducta que ha observat, aconsegueix l’estatde MOKSA, d’alliberament, i no torna a néixer mai més.

El fet de néixer successives vegades en cossos diferents rep el nom deREENCARNACIÓ. Com més s’aproximi l’anima a l’estat que els hinduistes associen ala perfecció en aquesta vida, més aviat deixarà de reencarnar-se i aconseguirà la pau

GURU

Un guru és el nom que rep un mestre espiritual dins de l'àmbit de l'hinduisme: el mot es compon de gu ("obscuritat" o, per extensió, "ignorància") i ru ("llum", per extensió "coneixença"), designant així aquell qui ajuda a passar de la ignorància al coneixement.

shadusvol dir un líder espiritual

Rig Veda, en sànscrit

LLIBRES SAGRATS

Deu es un, però els savis el criden amb noms diferents.(Rigveda)

FESTES

MAHASHIVARATI

Nit del gran Xiva

DIVALIL’Any Nou hindú

JANMASHTAMINaixement de Krixna

És una festa que se celebra el gener a el febrer i que significa “Nit del Gran Xiva”.

Durant aquesta nit, el deu destructor i transformador Xiva acompleix el ball còsmic de la creació i de la destrucció.

Molts hindús fan el dejuni. Es fan pregàries en honor del déu Xiva i també ofrenes de llet, que simbolitzen el món ideal ple pau, a les seves estàtues i al seu símbol, el lingam(exponent masculí de la fecunditat)

MAHASHIVARATINit del gran Xiva

MAHASHIVARATI

Alguns fidels passen la nit cantant lloances a Xivai, a vagades, llegeixen els Xiva Purana. L’endemà, es fan celebracions als temples del déu a tot India; molts peregrins hi acudeixen.

En general, els hindús es banyen el matí, i desprès fan el dejuni. A la tarda van al temple portar ofrenes (pots d'aigua, llet, farina, baies, pastissos en forma de lotus, llànties). Les dones aboquen aigua sobre el lingam, i posen ofrenes al seu davant.

El lingam es una pedra fàl·lica que simbolitza Xiva; generalment, s'agafa una pedra negra, que les aigües del Ganges han arrodonit fins a donar-li forma d'ou; aquesta pedra, assentada sabre un suport estable anomenat ioni, simbolitza l'estat iòguic pur, es a dir, la unió amb Deu, la unificació harmònica de la realitat. La ioni és el símbol femení de la fecunditat.

Desprès d'aquest ritual, la gent torna al poble i acaba el dejuni. Aquest dia, les dones casades preguen per la salut del marit i les no casades preguen per trobar-ne de bo.

Divali significa “garlanda de llums” i es la festa mes celebrada de l'hinduisme.

La gent posa cassoletes d'oli, que serveixen d'espelmes, i les encén a dintre o a fora de casa, al vespre.

Els rituals poden variar d'una regió a l'altra, però generalment estan relacionats amb un tema de la mitologia hindú; per exemple, el Divali pot simbolitzar la victòria de Vixnu sobre un rei dimoni o la victòria de l'heroi Rama i el seu retorn, o més sovint s'associa amb la vinguda anual de Lakxmi.

Per això, en alguns llocs, els comerciants celebren aquesta deessa fent-li una estàtua, pregant perquè els porti bona sort en els negocis.

DIVALIL’Any Nou hindú

Els jocs d'apostes, els dibuixos colorits,

que les dones posen a terra, a l'entrada de les cases,

les decoracions de la llar,

les postals als amics,

els bombons ....

Un dels dies de la festa, la gent va al temple per a la celebració religiosa:

s'hi fan pregaries, ofrenes d'aliments, s'encenen espelmes, etc.

Hi ha un dia en que els germans es conviden a casa, es desitgen bona sort i es fan regals.

Alguns costums s'associen a l’època de Divali:

JANMASHTAMI: Naixement de Krixna

JANMASHTAMI

El Janmashtami, que significa “vuitè dia del naixement”, commemora el naixement de Krixna, el deu més popular de l'hinduisme, que va tenir lloc, segons la tradició, la vuitena nit del mes fosc de Bhadrapada(agost-setembre).

Molts hindús fan dejuni fins a les dotze de la nit, l'hora que va néixer Krixna. Desprès, els fidels celebren l’esdeveniment amb molt entusiasme i emoció, per mostrar la seva devoció i el seu amor respecte al déu.

En els temples i en algunes cases, el nen diví es acollit amb cançons, balls i ofrenes (pastissos); a vegades, una imatge del déu es posa dins d'un bressol.

Els pelegrins reciten pregaries tota la nit en els temples decorats amb flors i fruita.

Les vaques sagrades