View
226
Download
4
Category
Preview:
DESCRIPTION
Â
Citation preview
1
1
Este artículo puede incluir
175-225 palabras.
El propósito del boletín es
proporcionar información
especializada para un público
determinado. Los boletines
constituyen un buen método
publicitario para sus produc-
tos o servicios, además de
otorgar credibilidad y afianzar
la imagen de su organización
tanto fuera como dentro de
ella.
En primer lugar, determine el
público al que va dirigido el
boletín; por ejemplo, emplea-
dos o personas interesadas
en un producto o servicio.
Cree una lista de direcciones
a partir de las tarjetas de
respuesta, hojas de informa-
ción de clientes, tarjetas de
presentación obtenidas en
ferias o listas de miembros.
Puede adquirir también una
lista de direcciones de una
organización.
Publisher incluye numerosas
publicaciones que se ajustan
al estilo de su boletín.
A continuación, establezca el
tiempo y el dinero que puede
invertir. Estos factores le
ayudarán a determinar la
frecuencia con la que publica-
rá el boletín y su extensión.
Se recomienda publicar un
boletín al menos trimestral-
mente, con el fin de que se
considere una fuente cons-
tante de información. Sus
clientes o empleados espera-
rán su publicación.
Este artículo puede incluir 75-
125 palabras.
El título es una parte impor-
tante del boletín y debe pen-
sarlo con detenimiento.
Debe representar fielmente y
con pocas palabras el conte-
nido del artículo y despertar
el interés del público por leer-
lo. Escriba primero el título.
De esta manera, el título le
ayudará a desarrollar el ar-
tículo centrado en este punto.
Algunos ejemplos: Premio
internacional para un produc-
to, ¡Este nuevo producto le
ahorrará tiempo! y Próxima
apertura de una oficina cerca
de usted.
Pie de imagen o gráfico.
T í t u l o d e l a r t í c u l o p r i n c i p a l
P U N T O S D E
I N T E R É S
E S P E C I A L :
Destaque brevemente un punto de
interés.
Destaque brevemente un punto de
interés.
Destaque brevemente un punto de
interés.
Destaque brevemente un punto de
interés.
C O N T E N I D O :
Artículo interior 2
Artículo interior 2
Artículo interior 2
Artículo interior 3
Artículo interior 4
Artículo interior 5
Artículo interior 6
T í t u l o d e l a r t í c u l o s e c u n d a r i o
N O M B R E D E L T R A B A J O
EDICIÓ ESPECIAL: LA TRANSICIÓ
ESPANYOLA FINS ARA
Fecha del boletín Volumen 1, nº 1
2
2
Volumen 1, nº 1 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
Í n d e x
Punt: Pàgina:
La transició espanyola etapa per etapa (Introducció). 3
1975-1976: Franco mor i el Rei Joan Carles I agafa el poder.
6
DEP Adolfo Suárez: govern preconstitucional (1976-1977) i de la I Legislatura Constituent (1977-1982)
9
23-F: El dia més difícil per a la Constitució. 13
El PSOE: des de 1982 fins 1996 al poder d’Espanya. 16
José María Aznar: govern de la VI i VII Legislatura (1996-2004).
19
El “boom immobiliari” amb la legislatura del PSOE. 23
El Govern de l’actualitat: el PP amb en Mariano Rajoy 28
Passatemps i propaganda. 30
Carta al director (Opinió personal) 31
Fonts d’informació (Bibliografia) 32
3
3
L a t r a n s i c i ó e s p a n y o l a e t a p a p e r e t a p a .
P à g - 3 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
La Transició Espanyola és el
període històric durant el
qual es va dur a terme el pro-
cés pel qual Espanya va deixar
enrere el règim dictatorial del
general Francisco Franco i va
passar a regir-se per una
constitució que consagrava
un Estat social i democràtic
de Dret.
Hi ha una àmplia diversitat
d'opinions respecte a les da-
tes que marcarien el comen-
çament i la finalització del
període i , per tant, els límits
del mateix . Centrant-se en el
que sol considerar-se pels his-
toriadors com el més precís ,
s'iniciaria amb la mort del ge-
neral Franco , el 20 de no-
vembre de 1975, després de
la qual l'anomenat Consell de
Regència va assumir , de for-
ma transitòria , les funcions
de la Direcció del estat fins al
22 de novembre, data en què
va ser proclamat rei davant
les Corts i el Consell del Reg-
ne Joan Carles i de Borbó.
El Rei va confirmar en el seu
lloc al President del Govern
del règim franquista, Carlos
Arias Navarro. Tanmateix,
aviat es manifestaria la difi-
cultat de dur a terme refor-
mes polítiques sota el seu Go-
vern, el que produiria un dis-
tanciament cada vegada ma-
jor entre Arias Navarro i Joan
Carles I. Finalment el Presi-
dent del Govern va presentar
la seva dimissió al rei el dia 1
de juliol de 1976. Arias Navar-
ro seria succeït en el càrrec
per Adolfo Suárez, qui s'en-
carregaria d'entaular les con-
verses amb els principals lí-
ders dels diferents partits po-
lítics i forces socials, més o
menys legals o tolerades, de
cara a instaurar un règim de-
mocràtic a Espanya.
El camí utilitzat va ser l'elabo-
ració d'una nova Llei Fona-
mental, la vuitena, la Llei per
a la Reforma Política que , no
sense tensions , va ser final-
ment aprovada per les Corts i
sotmesa a referèndum el dia
15 de desembre de 1976.
Com a conseqüència de la
seva aprovació pel poble es-
4
4
P á g i n a 4 V o l u m e n 1 , n º 1
panyol, aquesta llei es va
promulgar el 4 de gener de
1977. aquesta norma conte-
nia la derogació tàcita del
sistema polític franquista en
només cinc articles i una
convocatòria d'eleccions de-
mocràtiques.
Aquestes eleccions es van
celebrar finalment el dia 15
de juny de 1977. Eren les
primeres eleccions democrà-
tiques des de la Guerra Civil .
La coalició Unió de Centre
Democràtic va resultar la
candidatura més votada en-
cara que no va aconseguir la
majoria absoluta i va ser
l'encarregada de formar go-
vern . A partir d'aquest mo-
ment va començar el procés
de construcció de la Demo-
cràcia a Espanya i de la re-
dacció d'una nova constitu-
ció.
El 6 de desembre de 1978 es
va aprovar en referèndum la
Constitució Espanyola , en-
trant en vigor el 29 de
desembre.
A principis de 1981 va dimi-
tir Adolfo Suárez a causa del
distanciament amb el Rei ia
les pressions internes del
seu partit . Durant la cele-
bració de la votació al Con-
grés dels Diputats per elegir
com a successor a Leopoldo
Calvo-Sotelo es va produir el
cop d'Estat dirigit per Anto-
nio Tejero , Alfonso Armada i
Jaime Milans del Bosch, en-
tre d'altres. El cop , conegut
com 23 - F , va fracassar.
Les tensions internes de la
UCD provocarien la seva
desintegració al llarg de
1981 i 1982, arribant final-
ment a dissoldre el 1983. El
segment democristià acaba-
ria integrant-se amb Aliança
Popular, passant així a ocu-
par la franja de centre - dre-
ta. D'altra banda, els mem-
bres més propers a la social-
democràcia s'unirien a les
files del Partit Socialista
Obrer Espanyol (PSOE).
Mentrestant, l'ex- president
Adolfo Suárez i un grup de
dissidents del seu anterior
partit, la UCD, van iniciar un
nou projecte polític centrista
que mantindria representa-
ció parlamentària al Congrés
fins a les eleccions generals
de 1993, el Centre Democrà-
tic i Social (CDS).
5
5
P À G . 4 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
El PSOE va succeir a la UCD
després d'obtenir majoria ab-
soluta en les eleccions gene-
rals del 82, ocupant 202 dels
350 escons, i començant així
la II Legislatura d'Espanya. Per
primera vegada des de les
eleccions generals de 1936,
un partit considerat d'esquer-
res o progressista anava a for-
mar govern.
La explosió de llibertat que va
significar la transició va ser
seguida d'una etapa de crei-
xement i expansió del perio-
disme amb l'aparició de nous
diaris i la consolidació dels ja
coneguts com a líders d'opi-
nió i actors polítics . La transi-
ció periodística que es desen-
volupa dins de la transició
democràtica i els canvis ideo-
lògics que experimenten els
mitjans de comunicació tin-
dran una influència en els
processos de canvis polítics
generals que es van vivint.
Així, l'estudi dels textos edito-
rials que publiquen als diària
la premsa en aquests anys de
transició permet fer una radi-
ografia bastant exhaustiva de
les mutacions i canvis radicals
en la presa de posicions ofici-
als de les empreses periodísti-
ques.
Durant els anys que va durar
la transició van tenir lloc di-
versos centenars de morts,
tant a les mans de grups ter-
roristes d'extrema esquerra,
principalment ETA i el GRA-
PO, 1 com a per atacs de
grups terroristes d'extrema
dreta ; altres van morir a cau-
sa de la intervenció de les for-
ces de l'ordre públic . Les in-
vestigacions sobre aquest te-
ma situen el nombre de vícti-
mes mortals en un interval de
500 a 700 persones (entre
1975 i els primers anys de la
dècada dels 80) , la immensa
majoria fruit d'atemptats ter-
roristes , destacant la banda
armada ETA, que va ser direc-
tament responsable de bas-
tant més de la meitat de les
morts.
6
6
P á g i n a 6 V o l u m e n 1 , n º 1
Davant l'agreujament de la
malaltia del dictador , el 30
d'octubre de 1975, i per se-
gona i última vegada, el prín-
cep Joan Carles va assumir
en funcions la Direcció de
l'Estat. A la mort de Franco ,
el consell de regècia va assu-
mir, de forma igualment in-
terina aquesta direcció . Jo-
an Carles es una convertir
dos dies després , el 22 de
novembre, en rei, en virtut
de la Llei de la Successió a la
Prefectura de l'Estat . Fins
llavors , el príncep s'havia
mantingut en un discret se-
gon pla seguint les pautes
marcades per Franco . Però
la desaparició del general
anava a permetre a Juan
Carlos facilitar , com a rei
d'Espanya, la implantació
d'un sistema polític demo-
cràtic al país . Aquest projec-
te comptava amb amplis su-
ports dins i fora d'Espanya:
els països occidentals , un
sector important del capita-
lisme espanyol i internacio-
nal , la gran majoria de l'o-
posició al franquisme i una
part creixent del propi règim
franquista.
No obstant això , la transició
va haver de superar les resis-
tències generades pel propi
règim , en un marc de tensi-
ons causades per grups radi-
cals d'extrema esquerra i
grups franquistes d'extrema
dreta. Aquests últims, a més,
comptaven amb un suport
considerable dins de l'exèr-
cit. Aquests grups amenaça-
ven amb deteriorar la situa-
ció política en excés , iniciant
un procés d'involució.
La realització d'aquest pro-
jecte exigia que l'oposició
controlés als seus partidaris
per evitar qualsevol provo-
cació i que l'exèrcit no cai-
gués en la temptació d'inter-
venir en el procés polític i
intentés salvar les estructu-
res franquistes . En aquesta
doble direcció es va moure
l'actuació política del rei Jo-
an Carles i els seus
col·laboradors.
Davant la nova etapa històri-
ca que s'obria, hi havia tres
postures clarament diferen-
ciades:
-Els partidaris del règim fran-
quista (coneguts com ultres
o el búnquer), defensors del
manteniment de la legalitat
franquista , o com a molt ,
de la seva actualització. Mal-
grat el seu escàs suport soci-
al , dominaven l'exèrcit i un
òrgan fonamental dins de
l'organització de l'Estat, el
Consell del Regne.
L'oposició democràtica, or-
ganitzada primer en dues
associacions de partits polí-
tics, la Junta Democràtica
d'Espanya i la Plataforma de
1 9 7 5 - 1 9 7 6 : F r a n c o m o r i e l R e i J o a n C a r l e s I a g a f a e l p o d e r
7
7
P à g - 7 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
Convergència Democràtica ,
que van acabar fusionant-se
en l'associació Coordinació
Democràtica, coneguda com
Platajunta. Aquesta defensa-
va la ruptura legal amb el rè-
gim franquista per passar di-
rectament a un Estat demo-
cràtic.
Torcuato Fernández Miranda,
expresident interí del govern
en 1973, professor de Dret
Polític de Joan Carles I, parti-
dari de reformar les Lleis Fo-
namentals del Moviment mit-
jançant les seves pròpies dis-
posicions per arribar així a la
democràcia evitant buits le-
gals . En paraules del propi
Fernández Miranda , es trac-
tava d'anar "de la llei a la llei
a través de la llei".
Joan Carles va iniciar el seu
regnat sense sortir de les vies
de la legalitat franquista . Ai-
xí , va jurar fidelitat als Princi-
pis del Moviment , va prendre
possessió de la corona davant
les Corts franquistes i va res-
pectar la Llei Orgànica de l'Es-
tat de 1966 per al nomena-
ment del seu primer Cap de
Govern . No obstant això , ja
en el seu discurs davant les
Corts es va mostrar obert a
una transformació del siste-
ma polític espanyol.
8
8
P á g i n a 8 V o l u m e n 1 , n º 1
9
9
D E P A d o l f o S u á r e z : g o v e r n p r e c o n s t i t u c i o n a l ( 1 9 7 6 - 1 9 7 7 ) i d e l a I L e g i s l a t u r a C o n s t i t u e n t ( 1 9 7 7 - 1 9 8 2 )
P À G . 9 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
Va ser Torcuato Fernández
Miranda , com a president del
Consell del Regne, qui va
aconseguir que en la nova
terna de candidats a la presi-
dència del govern entrés
Adolfo Suárez González ia ell
li correspondria realitzar una
operació política d'evident
dificultat: convèncer els polí-
tics del sistema franquista
instal·lats a les Corts perquè
desmantellessin aquest siste-
ma. D'aquesta manera es res-
pectava formalment la legali-
tat franquista i es vorejava ,
en el possible , el perill d'una
intervenció de l'exèrcit en el
procés de transició.
Del nou govern es van auto
excloure Fraga i Areilza , men-
tre que la representació mili-
tar va romandre invariable .
Diversos dels nous ministres
pertanyien ja a associacions
polítiques emparades per la
nova llei . Adolfo Suárez va
presentar el 6 de juliol per
televisió un programa polític
molt clar basat en dos punts:
Elaboració d'una Llei per a la
Reforma Política que , un cop
aprovada per les Corts i pels
espanyols en referèndum,
permetria obrir un procés
constituent per implantar a
Espanya un sistema de demo-
cràcia liberal.
Convocatòria d'eleccions de-
mocràtiques abans del 30 de
juny de 1977.
Per aconseguir-ho, Suárez
havia convèncer l'oposició
perquè entrés en el seu joc i
l'exèrcit perquè no interrom-
pés el procés; a més, havia de
controlar la situació al País
Basc que s'estava fent insos-
tenible per dies. Però, mal-
grat tot, el projecte de Suárez
es va anar aplicant sense dila-
cions entre juliol de 1976 i
juny del següent any. La
Constitució espanyola de
1978 és la norma suprema de
l' ordenament jurídic del Reg-
ne d'Espanya, a la qual estan
subjectes els poders públics i
10
10
P á g i n a 1 0 V o l u m e n 1 , n º 1
els ciutadans d'Espanya, 2
en vigor des del 29 de
desembre de 1978.
La Constitució va ser ratifica-
da en referèndum el 6 de
desembre de 1978, sent
posteriorment sancionada
pel rei Joan Carles I el 27 de
desembre i publicada al But-
lletí Oficial de l'Estat el 29 de
desembre del mateix any. La
promulgació de la Constitu-
ció va implicar la culminació
de l'anomenada Transició
Espanyola, que va tenir lloc
com a conseqüència de la
mort, el 20 de novembre de
1975, de l'anterior Cap de
l'Estat, el general i dictador
Francisco Franco, precipitant
una sèrie d'esdeveniments
polítics i històrics que van
transformar l'anterior règim
franquista en un estat social
i democràtic de dret , sota la
forma política de Monarquia
Parlamentaria.
El seu títol preliminar procla-
ma un Estat social i demo-
cràtic de Dret que propugna
com a valors superiors de
l'ordenament jurídic la lliber-
tat , la justícia , la igualtat i el
pluralisme polític. Així ma-
teix , es consolida el principi
de sobirania popular, i s'es-
tableix la monarquia parla-
mentària com a forma de
Govern.
La Constitució estableix una
organització territorial basa-
da en l'autonomia de muni-
cipis , províncies i comuni-
tats autònomes , regint en-
tre ells el principi de solidari-
tat. Després del procés de
formació de l'Estat de les
Autonomies , les comunitats
autònomes gaudeixen d'una
autonomia de naturalesa
11
11
P À G . 1 1 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
política que configura a Espa-
nya com un Estat autonòmic.
Les entitats locals, com els
municipis i les províncies,
gaudeixen d'una
autonomia de na-
turalesa adminis-
trativa, les institu-
cions actuen de
conformitat amb
criteris d'oportu-
nitat dins del
marc legal fixat
per l'Estat i les
comunitats autò-
nomes.
El rei és el cap de
l'Estat, figura que exerceix
funcions de naturalesa emi-
nentment simbòlica i que no
té poder efectiu de decisió.
Seus actes tenen una natura-
lesa reglada, la validesa de-
pèn de la ratificació de l'auto-
ritat competent que, segons
el cas, és el president del Go-
vern, el president del Congrés
dels Diputats, o ministre.
La divisió de poders, idea fo-
namental en el pensament
liberal, és establerta implíci-
tament pel text constitucio-
nal. A la base, la sobirania na-
cional permet l'elecció, per
sufragi universal (homes i do-
nes, majors de 18 anys), dels
representants del poble sobi-
rà en les Corts, configurades a
12
12
P á g i n a 1 2 V o l u m e n 1 , n º 1
manera d'un bicameralisme
atenuat, integrat pel Con-
grés dels Diputats i el Senat .
Ambdues cambres compar-
teixen el poder legislatiu, si
bé hi ha una preponderància
del Congrés dels Diputats,
que a més és el responsable
exclusiu de la investidura del
president del Govern, i la
seva eventual cessament per
moció de censura o qüestió
de confiança. No obstant
això, tant el Congrés com el
Senat exerceixen una tasca
de control polític sobre el
Govern mitjançant les pre-
guntes i interpel·lacions par-
lamentàries.
El Govern, el president és
investit pel Congrés dels Di-
putats, dirigeix el poder exe-
cutiu , incloent l'Administra-
ció Pública. Els membres del
Govern són designats pel
president, i al costat d'ell,
componen el Consell de Mi-
nistres, òrgan col·legiat que
ocupa la cúspide del poder
executiu .
El Govern respon solidària-
ment de la seva actuació po-
lítica davant el Congrés dels
Diputats, que, donat el cas,
pot destituir en bloc mitjan-
çant una moció de censura ,
que necessàriament ha d'in-
cloure un candidat alternatiu
que serà immediatament
investit president del Go-
vern.
El poder judicial recau en els
jutges i en el Consell General
del Poder Judicial com el seu
màxim òrgan de govern. El
Tribunal Constitucional con-
trola que les lleis i les actua-
cions de l'administració pú-
blica s'ajustin a la Carta
Magna .
13
13
2 3 - F : E l d i a m é s d i f í c i l p e r l a C O N S T I T U C I Ó .
P À G . 1 3 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
En el cop del dia 23 coincidei-
xen les diferents trames col-
pistes que operaven des de
l'inici de la Transició, mitja-
nçant una acció coordinada. A
les sis en punt de la tarda co-
mença la votació nominal per
a la investidura de Leopoldo
Calvo - Sotelo com a presi-
dent del Govern d'Espanya. A
les 18:22 hores, quan anava a
emetre el seu vot el diputat
socialista Manuel Núñez En-
cabo, s'inicia l'operació
"Duque de Ahumada", en re-
ferència al fundador de la
Guàrdia Civil. Segons el pla
traçat, un grup de guàrdies
civils , subfusell en mà, va
irrompre a l'hemicicle del
Congrés dels Diputats en-
capçalats pel tinent coronel
Antonio Tejero. Aquest, des
de la tribuna, va cridar "Quiet
tothom!" (Sic) i va donar or-
dre que tots es tiressin a te-
rra.
Com militar de més alta gra-
duació allí present i com a
vicepresident del Govern, el
tinent general Gutiérrez Me-
llado es va aixecar, es va diri-
gir al tinent coronel Tejero i li
14
14
P á g i n a 1 4 V o l u m e n 1 , n º 1
va ordenar que es posés fer-
ma i li lliurés l'arma. Després
d'un brevíssim forcejament i
per reafirmar la seva ordre ,
Tejero va efectuar un xut
que va ser seguit per unes
ràfegues dels subfusells dels
assaltants . Sense immutar-
se, amb els braços en ge-
rres , l'ancià general roman-
dre indiferent al so de les
armes . Mentre la major part
dels diputats obeïa les or-
dres de Tejero, el diputat
Carrillo i el president Suárez
es van mantenir asseguts en
els seus escons. Suárez fins i
tot va fer el gest d'ajudar a
Gutiérrez Mellado . Durant
l'assalt , un ajudant d'un dels
diputats va patir un atac
d'ansietat i va colpejar a un
present al nas. Pedro Fran-
cisco Martín, operador de
Televisió Espanyola, va gra-
var més de mitja hora del
moment, aportant al món
un document audiovisual de
valor incalculable sobre la
temptativa de cop d'Estat.
Amb la presa de l'Hemicicle i
el segrest dels poders execu-
tiu i legislatiu, s'intentava
aconseguir l'anomenat "buit
de poder", sobre el qual es
pretenia generar un nou po-
der polític. Més tard, cinc
dels diputats van ser sepa-
rats de la resta: l'encara pre-
sident del Govern, Adolfo
Suárez González, el ministre
de Defensa i president
d'UCD, Agustín Rodríguez
Sahagún, el líder de l'oposi-
ció, el socialista Felipe Gon-
zález Márquez, el segon en
la llista del PSOE, Alfonso
Guerra, i el líder del Partit
Comunista d'Espanya, San-
tiago Carrillo.
Aquella nit és recordada
com "la nit dels transistors",
pel fet que la Cadena SER va
continuar emetent i una bo-
na part de la població la va
passar enganxada a la ràdio
seguint els esdeveniments.
15
15
P á g i n a 1 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
16
16
P á g i n a 1 6 V o l u m e n 1 , n º 1
Després de la victòria obtin-
guda pel PSOE a les elecci-
ons del 28 d'octubre de
1982, en què Felipe Gonzá-
lez va obtenir el 48,11% dels
sufragis i 202 diputats , sent
aquesta la primera majoria
absoluta d'un partit a la de-
mocràcia a Espanya, a més
d'ocupar la xifra més alta de
diputats fins a la data, va ser
triat president del Govern
espanyol pel Congrés dels
diputats, i va encapçalar un
govern amb Alfonso Guerra
de vicepresident. Aquest èxit
va suposar que per primera
vegada des de les eleccions
generals de 1936, un partit
d'esquerres anava a formar
govern. A més, segons molts
historiadors, va culminar el
període conegut com la
transició espanyola iniciant-
se la II Legislatura.
Felipe González va guanyar
també les eleccions de 1986,
1989 i 1993, i després de
perdre per la mínima les de
1996 es retira de la primera
línia política:
A les eleccions de 1986 va
mantenir la majoria absoluta
amb 184 diputats.
En les eleccions de 1989 el
PSOE es va quedar a un di-
putat de la majoria absolu-
ta , amb 175 escons (la mei-
tat exacta del Congrés).
En les eleccions de 1993 va
aconseguir 159 escons, 16
menys que en el 89, encara
que va guanyar els comicis
E l P S O E : d e s d e 1 9 8 2 f i n s 1 9 9 6 a l p o d e r d ’ E s p a n y a .
17
17
P À G . 1 7 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
en obtenir 18 més que el PP
(que va obtenir 141).
A les eleccions de 1996 va
perdre 18 diputats respecte a
les del 93 , amb 141 diputats,
sent aquesta vegada el gua-
nyador dels comicis el PP. La
diferència va ser de poc més
d'un 1% , sent d'aquesta for-
ma els resultats electorals
més ajustats de tots els comi-
cis celebrats a Espanya fins
llavors .
Durant la seva última etapa
de govern es van succeir els
escàndols de corrupció ( ca-
sos de Mario Conde a Banes-
to , Flick , SEAT , Intelhorce
entre d'altres) . A més , va
sortir a la llum pública el ter-
rorisme d'estat (GAL) , en què
es van veure involucrats
membres del seu govern. La
crisi econòmica i l'afartament
de la població amb aquests
casos de corrupció van portar
a la derrota electoral del
PSOE de Felipe González a
1996.
Al final del seu mandat les
condicions de l'economia es-
panyola eren objectivament
dolentes : 3,5 milions d'atu-
rats , 5,5% de dèficit públic i
un deute de 60 bilions de pes-
setes (360.000 milions d'eu-
ros). A partir de 1994 el país
ja iniciava una recuperació
econòmica , passant d'una
recessió del 1,1% del PIB el
1993 a un creixement econò-
mic del 2% . De la mateixa
manera, el nivell d'inflació ,
que va tancar 1993 en el
4,9% , va passar entre 1994 i
1996 al 3,5 %. Per la seva
banda, l'atur, que en el pri-
mer trimestre de 1994 acon-
seguia la taxa del 21,92 % va
passar a situar-se, en l'últim
trimestre complet de la presi-
dència de González , el primer
de 1996,20.04%.
18
18
P á g i n a 1 8 V o l u m e n 1 , n º 1
19
19
J o s é M a r í a A z n a r : g o v e r n d e l a V I i V I I l e g i s l a t u r a
( 1 9 9 6 - 2 0 0 4 )
P à g . 1 9 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
Aznar va aconseguir el Pacte
del Majestic amb CiU mitjan-
çant el qual rebrien el seu su-
port al Congrés dels Diputats
a canvi del suport del Partit
Popular de Catalunya al Parla-
ment autonòmic. El pacte in-
cloïa també el traspàs de
competències i el final del
servei militar obligatori . El
percentatge de l'IVA i l'IRPF
transferit a les comunitats
autònomes va passar del 15
al 30% del total recaptat.
El 5 de maig, José María Az-
nar va prendre possessió da-
vant els Reis d'Espanya com
el quart President del Govern
després de la Transició.
L'endemà, van jurar o van
prometre el seu càrrec els
membres del nou Govern, en
què hi havia quatre ministres.
El dia 7 d'aquest mes, el go-
vern va anunciar una retalla-
da de despesa de 180 000
milions de pessetes , la mesu-
ra que més va destacar va ser
la supressió de 90 directors
generales.
El 2 d'agost , l'executiu va ne-
gar tots els papers del CESID
als jutges apel·lant a la segu-
retat del Estado.
El 19 de setembre, el govern
va congelar el sou dels funcio-
naris (prop de dos milions) , a
excepció dels mèdics.
El 31 de setembre van ser
presentats els primers pres-
20
20
P á g i n a 2 0 V o l u m e n 1 , n º 1
supostos generals realitzats
pel PP.
El 9 d'octubre , Aznar va sig-
nar juntament amb els se-
cretaris generals d'UGT i de
CCOO un acord sobre les
pensions públiques. Abans
que s'acabés el mes de maig
d'aquest any, l'executiu
d'Aznar va confirmar que la
Seguretat Social es trobava
amb un dèficit de 1,5 bilions
de pessetes .
AL 2000
El Partit Popular guanya les
eleccions generals del 12 de
març de l'any 2000 per ma-
joria absoluta . Amb prop del
70 % de participació electo-
ral , el PP obté 10.321.178
vots , els quals són un suport
del 44,2 per 100 dels votants
i 183 escons . D'això cal des-
tacar que per primera vega-
da en Democràcia ocorria
que el partit que presidia la
nació , no perdia sinó que
sumava escons (El PP va aug-
mentar en 27 el nombre
d'escons). També va ser la
primera vegada des del final
de la dictadura de Franco en
què el centredreta va su-
perar el centreesquerra en
nombre de vots. El PP es va
consolidar en totes les co-
munitats , atès que va ser el
partit més votat en totes les
comunitats autònomes , ex-
cepte a Andalusia (malgrat
això, va guanyar a les provín-
cies d'Almeria, Màlaga, Còr-
dova i Cadis), Catalunya (on
el PP va sumar quatre es-
cons més dels vuit que tenia
gràcies als més de 70 000
nous vots que va guanyar) i
el País Basc. Aquí, el creixe-
ment va ser espectacular, va
guanyar més de 100 000
vots , va pujar 10 punts per-
centuals i va conquistar dos
nous escanys.
Aquesta majoria li va perme-
tre a Aznar governar en soli-
tari , desfent el pacte de go-
vern que tenia amb CiU, PNB
i CC.
L'1 de gener de l'any 2002 ,
es van posar en circulació
tant a Espanya com en altres
11 països de la Unió Euro-
pea, les monedes i els bit-
21
21
P á g i n a E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
llets del Euro. Això va suposar
el final després 134 anys, de
la pesseta en la vida espanyo-
la. El 2011, es va publicar que
en deu anys després , la infla-
ció general (els preus) ha pu-
jat de desembre de 2001 a
novembre de 2011 un 31,6% ,
segons els càlculs d'un INE
que va canviar de metodolo-
gia en 2002.
Aquest mateix dia i durant el
primer semestre d'aquest
any, Espanya presidia per ter-
cera la Unió Europea.52 Du-
rant aquests mesos , la políti-
ca internacional espanyola
canvia i se situa definitiva-
ment al costat dels Estats
Units.
El 30 de desembre , el llavors
secretari d'Estat d'Economia ,
Luis de Guindos , va reconèi-
xer que l'arrodoniment per
l'arribada de l'Euro havia pu-
jat els preus en España. Con-
cretament en els productes
bàsics una mitjana del 8%
En les eleccions generals del
14 - M, en què va anar a votar
el 77,2 % del cens electoral, el
Partit Popular va ser derrotat,
va aconseguir 9.763.144 vots
(37,71%) i 148 escons, per-
dent 35 d'ells i la majoria ab-
soluta pel que fa a les elecci-
ons de fa quatre anys. El
PSOE va resultar vencedor i
va esdevenir la candidatura
més votada en unes eleccions
generals; amb 10,9 milions de
vots.
22
22
P á g i n a 2 2 V o l u m e n 1 , n º 1
23
23
E l “ b o o m i m m o b i l i a r i ” a m b l a l e g i s l a t u r a d e l P S O E
( 2 0 0 4 - 2 0 1 1 )
P à g . 2 3 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
A l'octubre de 2002 , Rodrí-
guez Zapatero va ser designat
candidat del seu partit a la
presidència del govern en les
eleccions generals del 14 de
març de 2004. Durant la cam-
panya electoral per a les elec-
cions generals , les enquestes
eren favorables al candidat
popular Mariano Rajoy , enca-
ra que hi havia seriosos dub-
tes sobre si podria revalidar la
majoria absoluta conquerida
el 2000. el 26 de gener de
2004, el diari ABC va revelar
que el Conseller en cap, Josep
-Lluís Carod - Rovira s'havia
reunit entre desembre de
2003 i gener d'aquest mateix
any , en Perpinyà (França)
amb la banda terrorista ETA ,
31 i amb la qual es creu que
va arribar a un acord, ja que
al mes següent ETA va decla-
rar una treva únicament en
Cataluña. Carod-Rovira for-
mava part del Govern tripartit
format a Catalunya i presidit
pel socialista Pasqual Mara-
gall , Zapatero no va desauto-
ritzar Maragall , ni li va exigir
que ERC (el partit de Carod)
sortís del govern.
El 17 d'abril de 2004 el presi-
dent del Govern, José Luis
Rodríguez Zapatero, va pro-
metre el seu càrrec davant
SM el Rei. L'endemà , van ju-
rar o van prometre el seu càr-
rec els membres del Consells
de Ministres. Eren 8 ministres
i 8 ministres. Es tractava per
primera vegada del primer
Govern paritari en la Història
24
24
P á g i n a 2 4 V o l u m e n 1 , n º 1
de España.42 I destacar per
acabar, que Maria Teresa
Fernández de la Vega es
convertia en la primera dona
a accedir al càrrec de vice-
presidenta del govern.
Durant l'any 2005, es va pro-
cedir als diferents referèn-
dums a Europa sobre l'ac-
ceptació o no de la Constitu-
ció Europea. L'11 de gener,
el Ple del Congrés dels Dipu-
tats , per unanimitat , auto-
ritza la celebració d'un refe-
rèndum consultiu sobre la
ratificació del Tractat pel
qual s'estableix una Consti-
tució per a Europa . El 2 de
febrer comença la campanya
del referèndum consultiu
sobre la ratificació del Trac-
tat , i el dia 20 de febrer se
celebra el referèndum . Amb
una participació del 41,77
per cent del cens, els vots a
favor sumen el 76,30% del
total de votants.
El dia 2 de gener va entrar
en vigor la Llei antitabac.
Amb ella , fumar passava a
estar prohibit en el lloc de
treball. Els locals de restau-
ració i oci de més de 100 m²
estaven obligats a separar
una sala de fumadors , i una
altra de no fumadors.
Conflicte dels «papers de
Salamanca»
El dia 21 d'aquest mateix
mes , Zapatero es va reunir
durant més de sis hores amb
els principals líders de CiU :
Artur Mas i Duran i Lleida
per aconseguir un acord glo-
bal de l'Estatut.
A finals del mes d'abril , va
esclatar la bombolla immo-
biliària d'Espanya. Durant els
deu anys anteriors , des de
1997 , el maó havia guanyat
pes en l'economia espanyo-
la. Arribant a suposar el 18%
del PIB (el 40% sumant les
indústries auxiliars, com ci-
ment, fabricació de mobles,
portes, finestres...) La cons-
trucció havia generat molta
ocupació (2,7 milions de per-
sones treballaven en la cons-
trucció el 2007 ) ia Espanya
es construïen més habitat-
ges que a Itàlia , França i Ale-
manya juntas.99 i el preu de
l'habitatge no havia parat de
pujar: de 1000 € el metre
quadrat el 1998, es van su-
perar els 2000 el 2003 i es
van fregar els 3000 el 2007 .
s'havia produït una bombo-
lla especulativa en el sector
25
25
P á g i n a E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
de la construcció : tant grans
empreses com inversors par-
ticulars veien en l'habitatge
una gran oportunitat de ne-
goci . Aquesta va finalitzar
bruscament el 24 d'abril . Les
constructores cotitzades a la
Borsa de Madrid van perdre
més de 5.000 milions d'euros
de capitalització en una sola
sessió . Les empreses de
construcció residencial van
patir fortes pèrdues.
Astroc es va enfonsar més del
80% , altres com Urbas , Colo-
nial i Fadesa van perdre més
d'un 10 % en un sol dia . Al-
tres constructores com Sacyr ,
FCC i ACS van perdre més
d'un 5% .100 Tractant de sal-
var la seva situació , les im-
mobiliàries van fundar un
grup empresarial, el G -14 . La
punxada del sector immobili-
ari , motor econòmic i laboral
d'Espanya durant una dèca-
da , no trigaria a afectar la
resta de sectors de l'econo-
mia, acabant l'època de crei-
xement i iniciant-se una
desacceleració econòmica . El
creixement del PIB del 4 % el
2006 es va alentir al 3,1 % el
2007 .
Les eleccions generals espa-
nyoles de 2008 es van cele-
brar el 9 de març . Va desta-
car de la campanya electoral
els dos debats televisats en-
tre José Luis Rodríguez Zapa-
tero , candidat a la presidèn-
cia per part del PSOE , i Mari-
ano Rajoy , candidat del PP, ja
cap a 15 anys que els dos
principals candidats no es
mesuraven davant les càme-
res en un debat . Les audièn-
cies televisives van ser de
prop del 60% de quota de
pantalla , amb més de 13 mili-
ons d'espectadors el primer
debat , i 11,9 milions d'espec-
tadors van seguir el segun-
do.A finals del mes d'abril , va
esclatar la bombolla immobi-
liària d'Espanya. Durant els
deu anys anteriors , des de
1997 , el maó havia guanyat
pes en l'economia espanyola .
Arribant a suposar el 18% del
PIB (el 40% sumant les indús-
tries auxiliars , com ciment ,
fabricació de mobles , portes ,
finestres ... ) La construcció
havia generat molta ocupació
(2,7 milions de persones tre-
ballaven en la construcció el
2007 ) ia Espanya es construï-
en més habitatges que a Ità-
lia , França i Alemanya jun-
tas.99 i el preu de l'habitatge
no havia parat de pujar : de
1000 € el metre quadrat el
1998, es van superar els 2000
el 2003 i es van fregar els
3000 el 2007. s'havia produït
una bombolla especulativa en
el sector de la construcció:
tant grans empreses com in-
versors particulars veien en
l'habitatge una gran oportuni-
tat de negoci. Aquesta va fi-
26
26
P á g i n a 2 6 V o l u m e n 1 , n º 1
nalitzar bruscament el 24
d'abril. Les constructores
cotitzades a la Borsa de Ma-
drid van perdre més de
5.000 milions d'euros de ca-
pitalització en una sola ses-
sió . Les empreses de cons-
trucció residencial van patir
fortes pèrdues, Astroc es va
enfonsar més del 80%, altres
com Urbas, Colonial i Fadesa
van perdre més d'un 10 % en
un sol dia . Altres construc-
tores com Sacyr, FCC i ACS
van perdre més d'un
5% .100 Tractant de salvar la
seva situació , les immobilià-
ries van fundar un grup em-
presarial, el G -14. La punxa-
da del sector immobiliari,
motor econòmic i laboral
d'Espanya durant una dèca-
da , no trigaria a afectar la
resta de sectors de l'econo-
mia, acabant l'època de crei-
xement i iniciant-se una
desacceleració econòmica.
El creixement del PIB del 4 %
el 2006 es va alentir al 3,1 %
el 2007.
Les eleccions generals espa-
nyoles de 2008 es van cele-
brar el 9 de març. Va desta-
car de la campanya electoral
els dos debats televisats en-
tre José Luis Rodríguez Zapa-
tero , candidat a la presidèn-
cia per part del PSOE, i Mari-
ano Rajoy , candidat del PP,
ja cap a 15 anys que els dos
principals candidats no es
mesuraven davant les càme-
res en un debat. Les audièn-
cies televisives van ser de
prop del 60% de quota de
pantalla , amb més de 13
milions d'espectadors el pri-
mer debat, i 11,9 milions
27
27
P á g i n a E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
d'espectadors van seguir el
segon.
El 15 de maig , es va iniciar un
massiu moviment de protesta
popular a tot Espanya. Aquest
dia milers de ciutadans es van
manifestar pacíficament en
50 ciutats de tota la nació .
Això va ser pels desitjos de
canviar la política estatal , el
cessament de la destrucció de
llocs de treball i un futur més
digne per a la societat , i per
protestar en contra de les re-
formes antisocials , el biparti-
disme , la llei electoral actual .
La marxa dóna lloc a la crea-
ció del Moviment 15 -M (15
de maig) o dels Indigna-
dos.241 Aquest moviment va
tenir com a epicentre la Puer-
ta del Sol de Madrid . Dese-
nes de milers de persones es
van unir al moviment davant
la proximitat de la jornada
electoral del 22 de maig.
El dia 29 d'aquest mateix
mes , va comparèixer en roda
de premsa després de l'últim
Consell de Ministres del se-
mestre i va anunciar la convo-
catòria d'eleccions generals
anticipades per al 20 de no-
vembre del mateix any , 247
era la setena vegada que te-
nia lloc un avançament elec-
toral des l'arribada de la De-
mocràcia.
El dia 20 de novembre, el
PSOE, encapçalat per Rubal-
caba, va perdre les eleccions
generals, aconseguint 110
escons i un 28,7% de vots (va
perdre més de 4 milions de
vots respecte a l'última cita
amb les urnes), en canvi el PP
de Mariano Rajoy , va aconse-
guir els seus millors resultats
(superant fins i tot els resul-
tats d'Aznar en les eleccions
de 2000) en obtenir 186 es-
cons i un 44,6% dels sufragis.
Una de les comunitats on mi-
llor quedar escenificada el
desastre socialista va ser en
Catalunya, allà sempre havia
vençut des de les primeres
eleccions generals; el PSC -
PSOE. Però en aquestes , va
ser superat per CiU, el PSC va
perdre 11 diputats, dels 25
que va tenir en els últims co-
micis.
Mariano Rajoy substituiria
Rodríguez Zapatero al capda-
vant del Govern d'Espanya.
28
28
P á g i n a 2 8 V o l u m e n 1 , n º 1
A les eleccions generals anti-
cipades del 20 de novembre
de 2011 per al Parlament de
la X Legislatura, el Partit Po-
pular va resultar vencedor
amb una majoria absoluta
de 186 escaños.47 Amb
aquest resultat , va superar
en nombre d'escons i de
vots a la majoria absoluta
del partit Popular a les elec-
cions de 2000, amb Aznar
com candidat. El resultat va
convertir Rajoy, candidat a
president del Govern, en vir-
tual president del Govern
d'Espanya , el sisè del perío-
de democràtic començat el
1977.
Va ser designat president pel
Congrés dels Diputats el dia
20 de desembre de 2011 i va
prendre possessió del càrrec
l'endemà. Immediatament
després de jurar el càrrec
davant el rei Joan Carles I, el
president va anunciar la
composició del gabinet, els
membres van jurar o van
prometre els seus càrrecs al
dia següent.
El divendres 30 de desem-
bre, el nou Govern va anun-
ciar que el dèficit públic esti-
mat per al 2011 seria el 8%
del PIB , 50 51 de manera
que el nou govern va apro-
var un decret de mesures
urgents per reduir el dèficit
que consistien en una puja-
da d'impostos, elevant el
tipus marginal de l'impost
E l G o v e r n d e l ’ a c t u a l i t a t : e l P P a m b e n M a r i a n o R a j o y
29
29
P á g i n a E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
sobre la renda des del 45 fins
al 52%, i en una reducció de
la despesa pública de més de
9.000 milions d' euros.51
més, el govern va acordar
congelar els sous dels funcio-
naris i el salari mínim inter-
professional. També va acor-
dar apujar les pensions un
1% , prorrogar els 400 euros
de subsidi als aturats de llarga
durada i recuperar la deduc-
ció per habitatge en l'IRPF.
El 24 de gener, l'Enquesta de
Població Activa (EPA) va fer
saber que Espanya va tancar
l'any 2012 amb 5.965.400
persones desocupades , mar-
cant un rècord amb un 26%
de taxa d'atur .
30
30
P á g i n a 3 0 V o l u m e n 1 , n º 1
P a s s a t e m p s i p r o p a g a n d a . . .
31
31
P á g i n a E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A
Aquest treball sens dubte ha estat el treball més difícil per fer, hores de molt esforç,
col·locant imatges, textos... El tema m'encanta, i a conseqüència de que això m'agradi , veig
“Cuéntame”, on podem veure reflectida una gran realitat de l'època , una època en què Es-
panya madurava pel bé , encara que com bé tots sabem no sempre tots maduram per igual i
més d'un en aquests temps (¡i en aquests temps!) voldria tornar a l'època del franquisme
(amb el 23F per exemple , en què els espanyols semblaven veure Espanya com un país sense
solució).
En conclusió, aquest tema m'ha ensenyat una profunda visualització de la nostra democràcia
espanyola, sobre qui i amb quina ideologies governar el nostre país.
Jo, amb 15 anys he pogut viure 5 Legislatures , en els quals he pogut veure una Espanya forta
en democràcia però, molt dividida en ideologies, tant per partits de dretes com d'esquerres.
La societat actualment, no necessita uns polítics barallant-se només per veure qui arriba al
poder, sinó uns polítics que malgrat les seves ideologies s'uneixen per avaluar, gestionar i
arreglar els danys que ha ocasionat la corruptela, el contraban, i tantes injustícies que prove-
nen "de dalt", que han provocat finalment, l'actualment crisi econòmic. I no estic fent culpes
només als polítics , jutges o altres , sinó també a nosaltres mateixos (la societat) per ser tan
avariciosa i sempre voler més.
Jaume Reynés Vega
C a r t a a l d i r e c t o r
( O p i n i ó p e r s o n a l )
32
32
P á g i n a 3 2 V o l u m e n 1 , n º 1
http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola (24/04/2014) http://cle.ens-lyon.fr/espagnol/cronologia-de-la-transicion-32075.kjsp (24/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Carlos_I_de_Espa%C3%B1a (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Franco (26/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 (26/04/2014)
Jaume Reynés Vega 09/05/2014
NSC - 3ª Avaluació Ciències Socials
Xisca Nicolau Colom
B i b l i o g r a f i a
Recommended