View
220
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
____________________________________________________
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
i LA MEMÒRIA
HISTÒRICA Març-Abril 2014
Ajuntament de Ajuntament de
Calldetenes Sta. Eugènia de Berga
Organitza:
i
Ajuntament de Santa Eugènia de Berga Ajuntament de Calldetenes
Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons
Col∙labora:
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA I DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA
Situat a la comarca d’Osona, entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, l’Aeròdrom de Vilatorta neix el juny del 1938 i esdevé un testimoni privilegiat dels esforços del govern republicà per crear una xarxa d’estructures de defensa prou sòlida com per contrarestar els atacs franquistes que, a partir del 1937, castiguen amb duresa els principals nuclis de població civil catalans. Amb l’objectiu de facilitar el muntatge de petits caça‐bombarders, l’Aeròdrom de Vilatorta entra en funcionament com una estructura de guerra clau per intentar frenar l’última ofensiva de les tropes nacionals sobre Catalunya. Actualment, les restes de l’antic Aeròdrom de Vilatorta formen part d’una ruta perfectament senyalitzada, amb un total de 13 refugis escampats per tot el perímetre del camp i esdevenint una eina pedagògica de gran utilitat per ajudar a tothom a entendre el desenvolupament de la Guerra Civil a través del impacte del conflicte bèl∙lic en un entorn molt proper. Des de Meteovilatorta, entitat sense ànim de lucre de Sant Julià de Vilatorta i dedicada a promoure activitats científiques i culturals, ens plau convidar‐vos a les I Jornades de l’Aeròdrom de Vilatorta, amb l’objectiu de donar a conèixer el nostre patrimoni històric, a més de fomentar la reconciliació amb un passat oblidat. Aquestes jornades les organitzem de forma mancomunada amb la implicació i col∙laboració dels tres ajuntaments que participen en el projecte de l’aeròdrom; Santa Eugènia de Berga, Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta, fet que ens plau especialment per optimitzar així el màxim de recursos i obtenir la millor repercussió i participació possible. Com podreu veure en el programa adjunt, les activitats estan repartides entre els pobles i pretenen la participació per igual de tothom, persones entitats i institucions, i ha de servir per facilitar l’estudi i la comprensió de la Guerra Civil, a més de ser especialment útil per treballar i fomentar la consciència social i el desenvolupament de valors cívics i democràtics entre els nostres joves.
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
PROGRAMA
Data: Setmana del 29 de març al 6 d’abril del 2014 Activitats i seus: Santa Eugènia de Berga , Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta
DISSABTE, 29 DE MARÇ 18:00h –Santa Eugènia de Berga (Sala de plens del Ajuntament‐ Plaça major 1, Santa Eugènia de Berga) ‐PRESENTACIÓ DE LES JORNADES ‐INAUGURACIÓ ‐Parlaments de les autoritats
‐CONFERÈNCIA DEL DR. ÀNGEL DUARTE “Arrels, esperances i realitats de la República del 14 d’ abril”
‐Presentació de l’activitat visita a Elna, presentació amb imatges i explicació de la visita, (organització)
DIUMENGE, 30 DE MARÇ 18:00h‐Calldetenes (Teatre de Calldetenes)
‐Taula rodona sobre la guerra i els aeròdroms militars republicans i el seu paper en el desenvolupament de la guerra: (Xavier Cateura ,Miquel Erra, Alfons Jiménez i Cristina Suñén) Moderador: Francesc Orenes Parlament de 10 minuts de cada ponent de la taula i a continuació torn de precs i preguntes del públic.
‐Presentació de l’activitat visita a Elna, presentació amb imatges i explicació de la visita, (organització)
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
PROGRAMA
Dilluns 31 març a divendres 4 d’abril ESCOLES Projecte per a les escoles, entitats i associacions
Oferir la possibilitat de realitzar visites guiades qualsevol dia d’aquella setmana. La guia seria Cristina Suñén i oferiríem un recorregut pel camp explicant els diferents indrets, la història, etc. A l’hangar (o a un altre espai a considerar, la mateixa aula de la pròpia escola podria ser adient), la Cristina oferiria una xerrada als alumnes sobre la influència del camp d’aviació en la vida de la gent.
Activitat per a les escoles de Sant Julià, Calldetenes i Santa Eugènia amb possibilitat d’ampliar‐ho a d’altres.
DIVENDRES, 4 D’ABRIL a les 20:30h‐Sant Julià de Vilatorta (Saló Catalunya) CONFERÈNCIA ASSUMPTA MONTELLÀ SOBRE L’EXILI
CLOENDA DE LES JORNADES Acomiadaments i agraïments
‐Presentació de l’activitat visita a Elna, presentació amb imatges i explicació de la visita, (organització)
DIUMENGE, 6 D’ABRIL (Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes)
Visita guiada Visita a la maternitat d’Elna, Cotlliure i les platges d’Argeles, per poder veure i sentir una mica més a prop la nostra historia de la mà de l'escriptora i historiadora Assumpta Montellà. Inscripció 25 euros, viatge en Bus, dinar per lliure a Cotlliure
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
La Maternitat d’Elna en el seu context històric
˜El context d'aquest període és el de la Guerra Civil espanyola (1936‐1939), amb el seu seguici d'exaccions, de por, de denúncies i de patiments generalitzats............................................................................................................ A finals de gener del 1939, les tropes franquistes envaeixen Barcelona i provoquen un èxode massiu cap al nord. La República espanyola veu la seva fi propera. És la retirada.......................................................................................... Començament de febrer del 1939, una enorme multitud s’aplega contra la frontera França ‐ Espanya. Aproximadament, 500.000 persones entren a la Catalunya‐Nord, el doble de la població local. Si una part dels refugiats és enviada directament dins de França, una altra gran part és internada en campaments de concentració situats sobre les platges (campaments de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià, El Barcarès). Malgrat la compassió de les poblacions locals, la premsa de l'època els tracta malament i les condicions de vida són molt difícils en aquests campaments: falta d'higiene, cures mèdiques aleatòries, alimentació de mala qualitat, mal moral.… …………………………………………………………………………………….…. Els refugiats pensen tornar ràpidament a Espanya si la República reprèn l'avantatge sobre els franquistes. Però, no va anar així. L'abril del 1939, el General Franco és vencedor i els refugiats es troben en situació encara més precària. Malgrat tot, a causa de les difícils condicions de vida als campaments, molts escullen tornar a Espanya perquè Franco els promet que serien tractats amb justícia. Desgraciadament, molt dels que escullen la tornada, no trobaran més que la presó, els treballs forçats o les execucions.……………………………………….. Certes persones poden sortir dels campaments per treballar, altres escullen l'exili a Amèrica (Mèxic en particular, havia obert les seves portes). La situació dels refugiats s'agreuja encara més quan França entra en guerra a partir del setembre del 1939.
Als campaments, les dones embarassades de les quals el part s'apropava, eren en una situació molt difícil. Res no era previst. Algunes anaven a l'hospital (si el cas fos greu), els altres parien en les remuntes Perpinyà; per a altres encara, l'única solució era de parir en la sorra. Les possibilitats de supervivència dels nounats eren molt escasses.
És per aquesta raó que l'organització humanitària «Ajuda Suïssa als nens» que havia obrat a Espanya entre 1937 i 1939, i que es trobava igualment refugiada aquí, decideix crear una maternitat per a les dones dels campaments. La primera maternitat s'instal∙la a Brullà (prop EIna) però ha d'abandonar ràpidament la casa on havia trobat refugi. Un dels responsables d'aquesta organització, Elisabeth Eidenbenz, jove institutriu suïssa de 26 anys, descobreix el castell d'en Bardou desocupat i el lloga als seus propietaris. Va esdevenir la directora i l’ànima d'aquesta maternitat. Després d'haver efectuat els treballs necessaris, la Maternitat obre les seves portes al començament desembre de 1939. El primer nen neix el 7 de desembre. N'hi haurà així 597 fins a fi abril del 1944. (20 naixements de mitjana per mes).…………………………………………………………………………………………………………………. Aquesta maternitat servirà a les dones de tots els campaments de Catalunya‐Nord, incloent‐hi Ribesaltes, que des del començament de la 2a Guerra Mundial, reagruparà igualment els jueus destinats a la deportació.…………………………..…………………………… Però dones d'altres campaments (Gurs, el Vernet...) vindran també a la Maternitat, així com les dones amagades en situació precària. Algunes dones d'Elna o dels voltants vindran a parir aquí per a raons pràctiques i d’higiene.…………………………………………………. La Maternitat gaudirà d'un estatut de neutralitat tolerat pels nazis a condició que el personal humanitari respecti l'estricta neutralitat suïssa; concretament allò volia dir que l'organització suïssa i Elisabeth havien d'obeir als ordres i denunciar o lliurar els jueus recercats. És clar, el personal de la Maternitat intentarà per tots els mitjans desobeir a aquests ordres fins que la Gestapo decideixi arrestar Elisabeth Eidenbenz; escaparà de poc a la deportació.…………………………………........…………………………… La Maternitat serà finalment tancada a finals d’abril del 1944 pels alemanys. Dones, nens i tot el personal seran expulsats. Però l'ocupació nazi va a acabar l'agost del 1944. Elisabeth Eidenbenz tornarà a Suïssa i després a Àustria on dedicarà la seva vida als orfes.
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
CONFERENCIANTS I PARTICIPANTS
ASSUMPTA MONTELLÀ I CARLOS Assumpta Montellà i Carlos (Mataró 1958) Historiadora de la Universitat de Barcelona tot i que en els últims anys s’ ha dedicat íntegrament a la divulgació de la memòria de l’exili republicà a més d’escriure llibres sobre altres temes de la postguerra. Va ser la gran descobridora i divulgadora de la història de la Maternitat d’Elna (una infermera suïssa treia les dones embarassades de les platges d’Argelers per intentar que poguessin tenir els fills en unes condicions dignes. Així va salvar la vida de moltes mares i de molts nadons espanyols que tenien tots els números de morir a Argelers). A més de destapar tot el tema d’Elna, l’Assumpta Montellà també ha escrit altres llibres com El setè Camió (parla dels intents del govern de la República per salvar el seu tresor artístic i econòmic ) o Contrabandistes de la Llibertat (parla dels passadors de muntanya que ajudaven a passar els Pirineus a la gent que havia de fugir del Franquisme o del nazisme. Un llibre, per cert, excel∙lent). És una historiadora molt mediàtica, però explica les coses amb un entusiasme espectacular, casi m’atreviria a dir que ha fet més per la història dels exiliats que no pas tots els acadèmics junts. La Sra. Montellà sol fer una conferencia i el cap de setmana següent organitza un autobús per anar a fer una visita guiada a les platges d’Argelers (aquí al sud de França on van estar els refugiats republicans després de passar la frontera). En aquesta mateixa visita guiada es va a veure la Maternitat d’Elna (ara l’ha museïtzada dignament i moltes vegades també s’arriba a Cotlliure, és una bona manera de veure els tres punts més emblemàtics de l’exili en un sol dia.
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
CONFERENCIANTS I PARTICIPANTS
ÀNGEL DUARTE I MONTSERRAT
Àngel Duarte Montserrat (Barcelona, 1957), és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Girona, especialitzat en temes de republicanisme i federalisme. Ha escrit El Republicanisme Català a la fi del segle XIX (1987), un dels primers estudis monogràfics que recuperaren el republicanisme; La premsa republicana (1990), juntament amb Joan B. Culla; Possibilistes i federals. Política i cultura republicanes a Reus (1874‐1899) (1992); La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941‐1991 (1997), amb Francisco Veiga i Enric Ucelay da Cal; La república del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875‐1919) (1998), Història del republicanisme a Catalunya (2004) i El otoño de un ideal (2008), entre altres textos significatius.
Línies de recerca: Republicanisme i federalisme català durant els segles XIX i XX PUBLICACIONS:
-Duarte, À. (1987). El republicanisme català a la fi del segle XIX. Vic: Eumo -Duarte, À. (1988). Pere Coromines del republicanisme als cercles llibertaris (1888/1896).
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat -Culla, J. B., i Duarte, À. (1990). La premsa republicana. Barcelona: Col·legi de Periodistes /
Diputació de Barcelona -Duarte, À. (1992). Possibilistes i federals. Política i cultura republicanes a Reus, 1875-1899.
Reus: Associació d'Estudis Reusencs -Veiga, F., U. Da Cal, E., i Duarte, À. (1997). La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría,
1941-1991. Madrid: Alianza -Duarte, À. (1998). La república del emigrante: la cultura política de los españoles en
Argentina (1875-1910). Lleida: Milenio -Duarte, À. (2004). Història del republicanisme a Catalunya. Vic / Lleida: Eumo / Pagès -Duarte, À. (2006). Republicans. Jugant amb foc. Barcelona: L’Esfera dels Llibres -Duarte, À. (2009). El otoño de un ideal. Madrid: Alianza
Pàgina web personal del Dr. Àngel Duarte Montserrat http://www.udg.edu/tabid/8656/ID/52027/default.aspx
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
CONFERENCIANTS I PARTICIPANTS
MIQUEL ERRA I GALLACH Miquel Erra i Gallach
‐Regidor del Ajuntament de Calldetenes ‐Autor del llibre: els camps d’aviació d’Osona durant la guerra civil, juntament amb Martí Erra i Gil
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
CONFERENCIANTS I PARTICIPANTS
ALFONS JIMÉNEZ CORTACANS
Alfons Jiménez i Cortacans (Sant Julià de Vilatorta, 1978) és llicenciat en història per la Universitat de Girona (2003).
El setembre de 2005 va presentar el treball de doctorat: Espanya entre el passat i el futur. Libertad i La Conquista del Estado en la formació de jons a la Universitat de Girona, dirigit pel Dr. Àngel Duarte de la Universitat de Girona i el Dr. Jordi Canal de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales.
Actualment treballa en la tesi doctoral, centrada en el feixisme a Espanya durant la Segona República, entre 1931 i 1936. Alhora, està estudiant Dret a la Universitat Oberta de Catalunya. I ha estat Director Adjunt del Departament d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat de Catalunya, entre el 2008 i 2009.
Pàgina personal del Sr. Alfons Jiménez Cortacans http://www.udg.edu/personal/tabid/8656/language/es‐ES/Default.aspx?ID=53487
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
CONFERENCIANTS I PARTICIPANTS
CRISTINA SUÑÉN i VILAMALA Cristina Suñén Vilamala (Sant Julià de Vilatorta 1989) Llicenciada en Història per la Universitat de Girona. 2012. Màster de Professorat de E.S.O i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. 2012 ‐ 2013 . Participació a la campanya d’excavacions arqueològiques a la Necròpolis de Sant Julià de Ramis. (Juny i setembre de 2013) Tasques de Guiatge a l’Aeròdrom de Vilatorta (2013) Participació a la campanya d’excavacions arqueològiques a la Cova de l’Arbreda de Serinyà. (Estius 2011 i 2012) Col∙laboració en la redacció del DVD “Sant Julià de Vilatorta, el record d’un poble”. (Estiu del 2009) Pràctiques a la redacció del setmanari Osona Comarca i a Ràdio Vic. (Estiu del 2008) Pràctiques de Laboratori d’Arqueologia a la Universitat de Girona. (Cursos 2008, 2009, 2010, 2011, 2012) Curs d’Arqueologia al jaciment de L’Esquerda de Roda de Ter. Estiu del 2011. Curs de Dinamitzador esportiu. Generalitat de Catalunya. Juliol del 2007.
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
CONFERENCIANTS I PARTICIPANTS
XAVIER CATEURA I VALLS
Xavier Cateura i Valls (Mataró –Maresme–, 1949)............................................................
Va cursar Humanitats i realitzà estudis d’història i literatura.........................................
Durant vint‐i‐cinc anys va treballar en el sector comercial per a diverses editorials.
També va exercir com a editor de temes d’història local i de literatura.
Treballa en la recerca de documentació per a exposicions i per estudis sobre la recuperació de
la memòria històrica....
Activista i divulgador cultural, és autor de diversos articles per a revistes de temes culturals i
històrics i per a la premsa escrita i digital..
Va col∙laborar en les exposicions: “Terenci Thos i Codina (1841‐1903), un home de la
Renaixença”. I “Trencant el silenci. La lluita antifranquista a Mataró”.............................
Va ser comissari de l’exposició itinerant “La Lola de la Figuera”, sobre les estades d’uns quants
prohoms de la nostra cultura en aquella masia del pla de la Calma com: Joan Maragall, Josep
Pijoan, Lluís Millet, Amadeu Vives, Lluís Via, Santiago Rusiñol, etc.
Darrerament ha estat el comissari de l’exposició “Senzillament Quintana. Imatges i paraules
d’Enric Quintana (Mataró, 1946‐Vic, 2012)”, patrocinada per l’Ajuntament de Mataró, sobre
aquest fotoperiodista de la Transició política a la comarca del Maresme. Autor del llibre Una
història poc coneguda del Montseny, publicat per Farell editors, 2013.
Des de fa anys viu al Montseny.
I JORNADES DE L’AERÒDROM VILATORTA
DOCUMENTACIÓ Maternitat d’Elna http://www.maternitesuissedelne.com/cat/architecture.html Sortides culturals Assumpta Montellà http://sortideshistoriques‐assumptamontella.blogspot.com.es/ Refugis de la Guerra Civil a Osona http://gdp.blog.cat/2009/03/27/refugis‐de‐la‐guerra‐civil‐a‐la‐comarca‐d‐osona/ El Museo de la Aviación Republicana http://lamemoriaviva.wordpress.com/2009/11/09/el‐museo‐de‐la‐aviacion‐republicana‐inicia‐su‐despegue/ Les forçes aèries de la República Espanyola http://www.aviacioiguerracivil.com/el‐projecte.php Fuerzas aereas de la Repùblica española FARE http://es.wikipedia.org/wiki/Fuerzas_A%C3%A9reas_de_la_Rep%C3%BAblica_Espa%C3%B1ola
Recommended