View
12
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
La revista 4t trimestre 2012 162
NO
VA
coec.catCOL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS
I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA
Exercici professional
Limitacions als pagaments en efectiu en què intervingui un professional o empresari
Història de l’Odontologia
Els etruscos i les primeres pròtesis dentals
Exercici professional
L’ús de productes emblanquidors
Formació
OdontòlegE Una gran oportunitat per fer un MBA per als odontòlegs amb projecció de futur
DIRECTORSCARLOS LEÓN PÉREZ
VÍCTOR MEDRANO JOSEPdirecciorevista@coec.cat
COMITÈ EDITORIALJOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ
JOSEP M. CLEMENTE SALAMª JOSÉ ADSERIAS GARRIGA
ANNA HOSPITAL RIBASDOLORS CEPERUELO
DIRECTOR EXECUTIUEULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO
EDITACOL·LEGI D’ODONTÒLEGS
I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYATravessera de Gràcia, 93-95
08006 BARCELONATEL. 93 310 15 55 / coec@coec.net
SEUS COL·LEGIALSC.O.E.C.
Travessera de Gràcia, 93-95 08006 BARCELONA
Tel. 93 310 15 55 - Fax 93 310 63 99
JUNTA PROVINCIAL DE GIRONARonda Pare Claret, 43 1r. 2ª - 17002 Girona
Tel. 972 21 05 72 - Fax 972 48 64 98info@coecgirona.com
JUNTA PROVINCIAL DE LLEIDAAv. Blondel, 54 edif. Catalunya - 25001 Lleida
Tel. 973 27 58 25 - Fax 973 28 31 33coeclleida@coec.net
JUNTA PROVINCIAL DE TARRAGONAPau Casals, 11 2-2 - 43003 Tarragona
Tel. i Fax 977 24 55 18coectarragona@coec.net
DISSENY i MAQUETACIÓESTUDI TONI INGLÈS
www.toni-ingles.com
PUBLICITATELISABET SOLER GOMIS
esoler@coec.netTel. 93 310 15 55 / Ext. 460
IMPRESSIÓLITOSTAMP, S.A.: Perú, 144
08020 Barcelona / TEL. 93 307 89 89
DIPÒSIT LEGAL: M.37.546-1987S.V.R.: 573
ISSN: 1138-0071
Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.
Tiratge: 5.000 exemplars Imprès en paper ecològic
4 Editorial
Noves mesures per a temps difícils
6 Junta de govern
Activitats d’octubre, novembre i desembre
8 Vida col·legial
12 Formació
OdontòlegE, una nova secció del COEC per donar suport al col·legiat
20 Exercici professional
Limitacions als pagaments en efectiu en què intervingui
un professional o empresari
24 Exercici professional
Els avantatges de la signatura digital
26 Exercici professional
L’ús de productes emblanquidors
28 Història de l’odontologia
Els etruscos i les primeres pròtesis dentals
32 Noticiari
40 Premsa i odontologia
50 Serveis
62 Notícies d’empresa
Febrer 2012 160La revista NO
VA
coec.cat
COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA
La nova revista 162 ■ 3
162 4t trimestre 2012
ATENCIÓ COL·LEGIAL Noves mesures
per a temps difícils
En editorials anteriors, hem explicat les difi cultats
laborals i professionals amb què es troba el nostre
col·lectiu.
La proliferació de clíniques dentals comercials, regentades sovint per personal aliè a l’odontologia i amb un enfocament centrat en la comercialització i la productivitat, fa que els veritables professio-nals de l’odontologia estiguem en una posició de submissió.
Des de fa temps, nombrosos companys reivindiquen el fet que les clíniques dentals haurien de ser dirigides per odontòlegs. El Col·legi dóna suport a aquesta necessitat, davant la situació d’indefensió en què es troben els col·legiats.
És per això que des del COEC s’ha dissenyat una nova secció orientada a millorar la gestió de les clíniques dentals. Aquest projecte, anomenat OdontòlegE, abasta tres àrees: empresari, emprenedor i executiu. Més enllà de l’excel·lència professional en l’exercici de la nostra professió, aquests són els reptes als quals ens hem d’afrontar si volem sortir reforçats de l’actual situació.
Per assolir aquest objectiu de millora, un dels pilars és la forma-ció. A aquest efecte, el COEC ha estat el primer col·legi professio-nal d’Espanya que aposta per la formació mitjançant un MBA que permeti capacitar els odontòlegs especialitzant-los en la direcció i administració empresarial. En aquest cas, s’ha aconseguit un acord amb Esade per participar en un dels seus prestigiosos programes.
La presència en el món laboral de professionals que comptin amb un màster, amb el suport d’una de les més prestigioses enti-tats de formació en l’àmbit empresarial, dotarà als odontòlegs de coneixements especí* cs que són aplicables en el nostre sector.
Editorial
4 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
ASSESSORIA JURÍDICA
ANA FERNÁNDEZ HANRATH afernandez@coec.net / Ext. 431
JESÚS ANDREU ESCARTÍN jandreu@coec.net / Ext. 430
RUBEN AZNAR SINTESraznar@coec.net / Ext. 432
JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL acuevillas@coec.net / Ext. 433
TRESORERIA
ANA MARTÍNEZ MOYA amartinez@coec.net / Ext. 420
OLGA FERRER MONTILLA oferrer@coec.net / Ext. 421
SECRETARIA CARMINA ABAD HEREDIA cabad@coec.net / Ext. 414
INFORMÀTICA EVA AGUILÓ GARCÍA eaguilo@coec.net / Ext. 412
CURS ACADÈMIC - FORMACIÓCARMEN RIBAS BONET cribas@coec.net / Ext. 402
PUBLICITAT - COMERCIALELISABET SOLER GOMIS esoler@coec.net / Ext. 460
BIBLIOTECAMYRIAM NADAL SOLER mnadal@coec.net / Ext. 404
PUBLICACIONS I PREMSAEULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO eximenis@coec.net Ext. 410
RECEPCIÓFRANCESCA SUÁREZ CANO recepcio@coec.net / Ext. 400
JUNTADE GOVERN
PRESIDENT
JOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ
VICEPRESIDENTS
CARLOS SERRA DE FORTUNY
PERE SIQUÉS JOFRÉ(PRESIDENT DE LA J. PROV. DE GIRONA)
JOAN CARRERA GUIU(PRESIDENT DE LA J. PROV. DE LLEIDA)
JESÚS ALBIOL MOLNÉ(PRESIDENT DE LA J. PROV. DE TARRAGONA)
SECRETARI
JOSEP M. CLEMENTE SALA
TRESORER
ALBERTO PÉREZ-PORRO LÓPEZ
COMPTADOR
FRANCISCO IGLESIAS CAMIÑA
VOCALS
PABLO ECHARRI LOBIONDO
FRANCESC MATAS ESTANY
SILVIA CARDONA ALTÉS
COMISSIÓ ASSESSORA
VÍCTOR MEDRANO JOSEP
CARLOS LEÓN PÉREZ
GERENT
FCO. JAVIER CABEZA LORIENTE
LLETRAT ASSESSOR
JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL
La nova revista 162 ■ 51r trimestre 2012
El Col·legi ara més a prop dels col·legiats
■ Intensifi quem la comunicació, més ràpida i directa, via web, correus electrònics i sms.
■ Reduïm els enviaments per correu ordinari en paper, llevat dels estrictament obligatoris per temes legals.
Si no reps informació del COEC, contacta amb la secretaria del Col·legi i actualitza les teves dades. recepcio@coec.net 93 310 15 55
Aquesta és una mesura amb dos propòsits molt especí* cs. D’una banda, proporcionar un nou concepte d’odontòlegs, capaços de gestionar clíniques dentals de forma professional. I, de l’altra, aug-mentar l’ocupabilitat del nostre col·lectiu, davant el creixement exponencial de nous dentistes que no podran exercir.
A més a més, el Col·legi, conscient amb la situació de crisi labo-ral i econòmica actual, solidaritzant-se amb els dentistes que més ho necessiten, posa en marxa un nou programa de formació gra-tuïta per a odontòlegs sense feina. A partir d’ara, tots aquells com-panys que estiguin en situació d’atur, poden inscriure’s gratuïta-ment a tots els cursos teòrics oferts dins el programa de formació continuada.
Es podran bene* ciar d’aquest nou projecte, tots aquells dentistes que estiguin inscrits a l’INEM o el Servei Català d’Ocupació (SOC). Aquesta nova mesura se suma al programa ja existent que permet als nous odontòlegs, amb menys de dos anys de col·legiació, assis-tir gratuïtament als cursos teòrics.
Des d’aquestes ratlles, apro* to per desitjar a tots els estomatòlegs i odontòlegs de Catalunya un pròsper i esperançador any 2013.
Dr. Carlos León Pérez
Junta de govern
OCTUBRE
01■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
08■ Ple de Junta de Govern, amb l’ordre
del dia següent: resolució recursos
eleccions i assumptes de tràmit.
15■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
22■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
29■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
DESEMBRE
03■ Ple de Junta de Govern, amb l’ordre
del dia següent: Lectura i aprovació,
si s’escau, de l’Acta 17/09/12; informe
President; informe Secretari; informe
Juntes Provincials; presentació nova
Junta Provincial de Lleida; coordina-
ció comunicacions Juntes Provincials;
Medicorasse; informe Assessoria Jurídi-
ca, i assumptes de tràmit.
11■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
13■ Reunió d’Assemblea General
Ordinària, a Madrid, amb l’ordre del
dia següent: qüestions prèvies; actes;
informes i proposta d’acord de conse-
llers; informe i propostes d’acord del
Comitè Executiu; pressupostos per a
2013; propostes normatives específi -
ques; assumptes de tràmit, i precs i
preguntes.
17■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
Activitats d’octubre, novembre i desembreJosep M. Clemente Sala, secretari
NOVEMBRE
13■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
16-17■ Reunió del Consell Interautonòmic,
a Madrid, amb l’ordre del dia següent:
qüestions prèvies; actes; informe i pro-
postes d’acord dels senyors consellers;
informes del Comitè executiu i propos-
ta d’acord relacionades; informe jurídic;
informe internacional; informe comis-
sions; avantprojecte del Pla polític i
Pressupostos del Consell General per
a 2013; presentació de propostes de
comunicació sobre qüestions i proble-
màtica de la professió; conferència del
Prof. Dr. Eugenio Lanzadera: “Actitud
ante una inspección laboral, y análisis
de los indicios sobre laboralidad/rela-
ción mercantil”; assumptes de tràmit, i
precs i preguntes.
19■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
26■ Reunió de Junta Permanent. Assump-
tes de tràmit.
6 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
PUBLICITAT: Elisabet Soler
Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460
esoler@coec.net
Totalment
renovada i
amb noves
seccions
COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYALa revista N
OV
A
INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: www.mozo-grau.com/cursos
C/ Santiago López González, 7 · 47197 Valladolid (España) · Tel. España: 902 423 523
Tel. fuera de España: +34 983 211 312 · Fax: +34 983 304 021 · info@mozo-grau.com
www.mozo-grau.com
Síguenos en:
C H I L E C H I N A C O L O M B I A E S P A Ñ A I R Á N I TA L I A M É X I C O
P O L O N I A P O R T U G A L R U S I A TA I WÁ N V E N E Z U E L A
III Jornadas Catalanasde Actualización en Implantología
III Jornades Catalanesd’Actualització en Implantologia
22 de febrero de 2013 22 d’Febrer del 2013
Implantología en estado puro Implantologia en estat pur
Auditorio del Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de CataluñaAuditori del Col.legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya
Travessera de Gracia, 93-95 08006 Barcelona
Programa General: 200€
Miembros de Sociedades científicas: 150€
Estudiantes: 50€
Curso de elevación de seno: 100€
Curso de injertos óseos: 100€
Programa General: 200€
Membres de societats científiques: 150€
Estudiants: 50€
Curs d’elevació de si: 100€
Curs empelts ossis: 100€
Cuota de InscripciónQuota d’inscripció
Curso Elevación de Seno Curs Elevació de Si
Dra. María Peñarrocha Diago, Dr. Alberto González García
Curso Injertos Óseos Curs Empelts Ossis
Dr. Jordi García Linares, Dr. Antonio J. Flichy
PROGRAMA MODERADORES MODERADORSDr. Javier González Lagunas
Dr. Josep María Clemente Sala
CARGA INMEDIATA PREDECIBLECÀRREGA IMMEDIATA PREDICTIBLECarga Inmediata ¿Es posible minimizar los factores de riesgo?Cárrega inmediata ¿Es possible
minimitzar factors de risc?Dr Ignacio de Lucas González
Carga Inmediata post-extracciónCàrrega immediata postextraccióDr Jordi Gargallo Albiol
Elevación de seno y carga inmediataElevació de si i càrrega immediataDr Juan Antonio Hueto Madrid
Carga Inmediata, temprana y convencional: La evidencia científicaCàrrega immediata, prematura i
convencional: l’evidència científicaDr Marco Esposito (Italia)
SECTOR ANTERIOR ESTÉTICOSECTOR ANTERIOR ESTÈTICConceptos estéticos para un adecuado plan de tratamiento con implantesConceptes estètics per un plà de
tractament amb implants adecuatDr Antonio Bujaldón Daza
Tratamiento de dientes muy destruidos en sector anteriorTractament de dents molt destruïts en
sector anteriorMiguel Roig Cayon
Implantes en la zona estéticaImplants en la zona estèticaDr Arturo Sánchez Pérez
Elección de pilares Cad-Cam Vs pilares convencionalesElecció de pilars cad-cam vs pilars
convencionalsSr Agustin Ripoll Puig
FACTORES DE RIESGO EN IMPLANTOLOGÍAFACTORS DE RISC EN IMPLANTOLOGIAFactores quirúrgicos: Guía para evitar y solucionar problemas con implantes dentalesFactors quirúrgics: Guia per evitar i
resoldre els problemes amb implants
dentalsDr Alberto González García
Factores estéticos: Predictibilidad en la implantología estéticaFactors estètics: Predictibilitat en
implantologia estèticaDr Pablo Domínguez Cardoso
Factores mecánicos como factores de riesgoFactors mecànics com a factors de riscDr Carlos Larrucea Verdugo (Chile)
COMPLICACIONES EN IMPLANTOLOGÍACOMPLICACIONS EN IMPLANTOLOGIAManejo y tratamiento de las enfermedades peri-implantariasManeig i tractament de les malalties
perio-implantariesDr Alberto Fernández Sánchez
Complicaciones precoces en implantología oral Primeres complicacions en implantologia
oralDr Miguel Peñarrocha Diago
Complicaciones tardías en implantología oral Complicacions finals en implantologiaDr José Luis Cebrián Carretero
DECL A R A DA S DE IN TERÉS C IEN TÍFICO
8 ■ la nova revista 162 4t trimestre 2012
Vida col·legial
IN MEMORIAM
Fernando J. Albert Rosano (1924-2012) Col·legiat núm. 576
PREMIS
El Dr. Francesc Matas Estany, guanyador del “Premio Fonseca 2012”
S iendo el segundo de seis hijos,
padre maestro en su Ceuta
natal, tuvo que espabilar pron-
tamente para poder eludir el famoso
acerbo popular…”pasar más hambre
que un maestro de escuela”.
Pronto ayudó a su padre en las labo-
res de la enseñanza, ejerciendo su mis-
ma profesión, para de forma inmediata
cursar estudios de “practicante” y así
poder colaborar en el sustento familiar.
Dejó su ciudad para estudiar medi-
cina en la Universidad de Sevilla, y pos-
teriormente en la facultad de medicina
de Cádiz, donde acabó la carrera com-
binando estudios con trabajos diversos
para poder costearlos sin cargo a la
frágil economía familiar, licenciándose
el año 1951. Acto seguido partió para
Madrid, a la sazón, única escuela de
estomatología en el país.
Tras cumplir su obligado servicio
militar como alférez de complemento
volvió a Ceuta, donde ejerció nuestra
noble profesión, ayudado entonces por
su hermano Diego, protésico dental….
corría el año 1953-54.
Conoció a Mª Luz, generando una
prolífi ca familia, ocho hijos y para evitar
una disgregación familiar, debido a los
estudios universitarios en la península,
decidieron el traslado familiar a una ciu-
dad con un buen distrito universitario.
Así fue cómo eligió Sabadell, donde
se instaló de forma defi nitiva y perma-
nente en el año 1973, hasta su jubila-
ción, ejerciendo con total dedicación,
interminables horas de trabajo, exce-
lente profesionalidad, y un sentido muy
social de nuestra profesión; él era un
fi rme convencido de que la odontología
debía llegar a todo el mundo, indepen-
dientemente de su condición social… y
así lo realizó.
Legó la batuta de la profesión, la
cual he compartido en sus últimos años
de ejercicio, en mí, su segundo hijo, y
ahora al dejarnos, una de sus nietas
continuará la tercera generación de
esta excelente profesión.
Nos ha dejado un gran profesional, y
mejor persona… es ley de vida.
Gracias papá por tu amor y por tu
ciencia.
Dr. V. Albert Noya
Des de 1981, la SEPA convo-
ca cada any el “Premio Fon-
seca” que s’atorga al millor
treball sobre Periodòncia o Osteointe-
gració publicat durant l’any anterior en
revistes espanyoles o estrangeres per
un membre de SEPA col·legiat a l’Estat
espanyol.
En l’edició d’enguany, el treball sig-
nat per Francesc Matas, Joan Sentís i
Carlos Mendieta, amb el títol: “Ten-year
longitudinal study of gingival recession
in dentists”, i publicat al Journal of Cli-
nical Periodontology, desembre 2011;
38: 1091-1098, ha estat el mereixedor
del prestigiós premi.
El Dr. Francesc Matas rep el premi de mans de la presidenta de la SEPA, la Dra. Núria Vallcorba, en el marc del congrés de SEPA Madrid 2012.
la nova revista 162 ■ 94t trimestre 2012
HOMENATGE
Maria Lluïsa, tota una vida al servei del Col·legi
Després de molts anys al cap-
davant de la secretaria del
COEC, enguany cal celebrar
la jubilació d’una de les persones amb
més experiència i vàlua que ha tingut
ges i passant després a l’emplaçament
actual, a la travessera de Gràcia).
Amb aquestes breus ratlles, els
companys del Col·legi volem retre-li
un tribut a la seva tasca professional i
humana al llarg de tots aquests anys.
la nostra entitat: la Maria Lluïsa Moya,
a qui tots coneixeu per María Luisa o
Maria Lluïsa. Va treballar en aquesta
casa durant prop de quaranta-set anys.
Com aquell qui diu, va formar part dels
seus fonaments i transformació (pri-
mer en un despatxet al segon pis del
carrer tapineria, al barri gòtic, després
ocupant ja els despatxos de la planta
baixa del mateix carrer on anterior-
ment hi havia hagut el Col·legi de Met-
Imatges de l’acte d’homenatge a Maria Lluïsa.
10 ■ la nova revista 162 4t trimestre 2012
Vida col·legial
CONFRARIA DE SANTA APOL·LÒNIA
L’artista i odontòloga Julia Torres va fer una donació d’un quadre de Santa Apol·lònia al Col·legi
Ara fa un any vàrem començar
una nova etapa en la repro-
ducció d’imatges de la nostra
patrona, una vegada vàrem exhaurir
aquelles que estan a les nostres cape-
lles catalanes. Amb la que avui repre-
sentem, iniciem un nou format.
Són dos els motius principals que
ens impulsen a aquesta modifi cació:
el fet que les imatges que aniran apa-
reixent a partir d’ara i per un període
llarg, pertanyen a tota la professió, per
ser patrimoni del COEC, però també
ha influït el nou camí que ha enfi-
lat la “Nova Revista”, amb una edició
esplèndida que demostra la dedicació
de la persona encarregada de la seva
publicació.
L’obra és una donació de l’artista i
odontòloga Julia Torres, i està datada
de l’any 1948. És una pintura a l’oli
sobre tela adherida a un suport de fus-
ta de dimensions 87 x 66,5 cm. La tela,
possiblement una sarga, està teixida en
forma de tafetà amb trama irregular1.
Aquest teixit es presenta adherit a cinc
taulons, de fusta de pi, encolats entre
si2. La pintura està emmarcada per un
marc tallat de fusta de pi daurat.
L’autora, Julia Torres, representa a
Santa Apol·lònia dins d’una composi-
ció central i simètrica que ens evoca
les obres del renaixement italià: Santa
Apol·lònia, en un retrat de tres quarts,
ocupa la part centra de l’obra, cridant
la total atenció de l’espectador, i està
envoltada per elements arquitectònics
que proporcionen, juntament amb el
clarobscur, la profunditat visual de la
composició pictòrica.
La fi gura apareix representada en el
centre d’un fi nestral, format per arcs
de mig punt, del que seria un edifi -
ci situat en primer terme. La imatge,
però, no queda clara si està dins o
fora d’aquesta arquitectura. En segon
terme, apareix representat l’edifi ci de
l’Escola d’Estomatologia de Madrid,
aleshores dirigida pel Prof. Dr. Pedro
García Gras.
Cal destacar l’originalitat de l’artista
en el tractament d’aquest tema reli-
giós, ja que ens presenta una imatge
d’Apol·lònia canonitzada sense mos-
trar-nos directament, el seu martiri;
aquest es fa manifest pels atributs que
porta a cadascuna de les seves mans.
La intencionalitat de l’artista és la de
ressaltar la fi gura de Santa Apol·lònia
com a patrona dels dentistes, refor-
çant-la amb la representació de l’Escola
en segon pla.
Josep M. Ustrell
Revers del quadre.
L’Escola d’Estomatologia de Madrid.
Imat
ge e
xtre
ta d
el ll
ibre
: GO
NZÁ
LEZ
IGLE
SIAS
, Jul
io. H
isto
ria
de la
Odo
ntoe
stom
atol
ogía
Esp
añol
a, M
adrid
: Edi
cion
es
Avan
ces
Med
ico-
Den
tale
s, S
.L.,
1994
.
1 Els fi ls de la trama són més gruixuts que els de l’ordit.
2 Dos dels taulons fan 87 x 13 cm i, la resta, 87 x 13,5 cm.
Sonia BerrocalConservadora-Restauradora de Béns Culturals
Telf. 636 691 191
soniaafrica@yahoo.es
la nova revista 162 ■ 114t trimestre 2012
LA CONFRARIA DE SANTA APOL·LÒNIA
us desitja un bon Nadal 2012 i us espera, en la diada de la nostra patrona, al Monestir de Montsió, el proper 9 de febrer de 2013
Bustia
12 ■ la nova revista 162 4t trimestre 2012
Formació
que s’estrena amb un MBA coliderat amb ESADE, únic en el sector odontològic, que començarà el proper mes de març.
El context actual en què es troba immersa l’economia determina
la marxa de les empreses i dels professionals, en tots els seus
àmbits i sectors. Això, avui, és una gran realitat. Però el sector
odontològic, a més, viu el seu context particular afegit, la qual
cosa agreuja encara més aquesta situació, ja que en l’última
dècada l’increment potencial de l’oferta (més llicenciats, més
clíniques, clíniques més grans, més inversors en el sector, etc.)
ha portat aquest sector a una situació de saturació i estancament
difícil d’abordar. La resposta del COEC a aquesta situació: més
suport per al nostre col·legiat.
És per aquest motiu que el COEC
ha decidit dedicar tota una nova
secció a tot allò referent a la part
empresarial i emprenedora del
món de l’odontologia: OdontòlegE. D’aquesta
manera, el suport del Col·legi envers el nostre
col·legiat, s’amplia a aquell àmbit més profà
i de menys coneixement en l’exercici de la
nostra professió: l’empresa i el management.
El projecte serà impulsat i liderat per un pro-
fessional extern, el Sr. Jordi Torres, expert en
l’àmbit de l’empresa i alhora amb un ampli
bagatge en el món odontològic.
OdontòlegE és una iniciativa totalment
innovadora i única, que pretén ser un revul-
siu en el sector odontològic, ja que cap altra
institució del nostre sector presta una atenció
tan directa a la vessant del management en
el sector odontològic. OdontòlegE pretén,
a més, convertir-se en una eina útil i de
referència per a l’odontòleg, que aglutini
coneixement i suport en l’àmbit professional
de l’empresa i l’emprenedoria, però amb un
determinant enfocament i adaptació al món
de l’odontologia, que comprengui i s’adapti
a les característiques i peculiaritats del nostre
sector.
Jordi Torres Gómez
Director de la Secció
OdontòlegE del COEC
Llicenciat en Direcció i
Administració d’Empreses
per ESADE i un MBA per
la mateixa universitat. És
graduat per la New York
University en Management
Internacional. Master CEMS
(Community of European
Management Schools)
per la Universität zu Köln
(Alemanya).
Fundador, soci i director
general del grup de clíniques
Enerèsi, especialistes
mèdics dentals. Fundador
també d’altres projectes
en el sector odontològic i
sanitari.És Col·laborador
Acadèmic d’ESADE, Speaker
per a Align Tech (Invisalign)
i conseller de diverses
empreses del sector sanitari
i tecnològic.
En el passat, va
ser consultor estratègic
durant anys treballant amb
companyies internacionals.
www.jorditorres.info
OdontòlegE Una nova secció del COEC per donar suport al col·legiat,
Aquesta nova secció va dirigida a tots els
odontòlegs, sobretot a aquells que per la seva
posició o responsabilitat es troben en alguna
d’aquestes casuístiques:
Odontòleg Empresari: propietari d’una o
diverses clíniques dentals, ja que aquest
té una responsabilitat no tan sols com a
professional sanitari, sinó també com a
empresari.
Odontòleg Emprenedor: l’odontòleg que
vol esdevenir emprenedor i, posterior-
ment, empresari, ja sigui emprenent una
clínica dental o emprenent qualsevol
altre projecte relacionat amb el món de
l’odontologia.
Odontòleg Executiu: aquell professional que
desenvolupa tasques de direcció o de gestió
dins d’una clínica dental, compaginades o
no amb tasques com a odontòleg. També,
aquell odontòleg que malgrat no exercir
encara aquestes tasques, considera que amb
una bona formació complementària, podria
exercir aquest tipus de tasques en una clí-
nica dental, o en qualsevol altra empresa
relacionada amb el nostre sector.
la nova revista 162 ■ 134t trimestre 2012
L’objectiu
d’aquest màster
és formar
excel·lents
professionals
que siguin
capaços de
gestionar, de
manera òptima,
la seva clínica o
qualsevol altre
negoci
OdontòlegE neix amb l’objectiu de tre-
ballar per desenvolupar i estructurar, en el
decurs dels propers anys, les següents àrees
d’actuació:
Formació: el desenvolupament, coordina-
ció o disseny de formació en management,
gestió i empresa, específi cament dirigida i
adaptada al sector odontològic.
Assessorament: l’assessorament en aspec-
tes empresarials i de gestió especialitzada
en el sector odontològic.
Difusió: de coneixement en temes de gestió
a través de conferències, seminaris, xerra-
des o taules rodones.
Inversió: l’estructura o coordinació d’eines
de suport a la inversió en projectes del sec-
tor odontològic amb un clar component
innovador i diferenciador.
Com a gran novetat, i com a primera inicia-
tiva de la nova secció OdontòlegE, el COEC
s’enorgulleix de presentar el primer MBA
(Master in Business Administration), impartit,
a més, per una de les escoles de negoci més
prestigioses d’àmbit mundial: ESADE (Top
5 d’Europa, segons el rànquing del Financial
Times 2012).
L’objectiu d’aquest màster és formar
excel·lents professionals que siguin capaços
de gestionar, de manera òptima, la seva clíni-
ca o qualsevol altre negoci, fet que millorarà
l’ocupabilitat del col·lectiu.
D’aquesta manera, el COEC es converteix
en el primer i únic Col·legi del sector odon-
tològic a coliderar un programa formatiu
d’aquesta envergadura i aquest prestigi.
L’inici d’aquest programa serà el març
del 2013, amb una durada d’1 any i mig
(600 hores) concentrada majoritàriament
en dijous, divendres i dissabtes al matí un
cop al mes. Aquest no és un MBA obert al
públic en general, al que qualsevol persona
s’hi pugui inscriure, ja que només els odon-
tòlegs o les persones proposades per aquests
tindran l’opció de participar-hi. El procés
d’informació i inscripció, doncs, s’ha de tra-
mitar a través de la secció OdontòlegE del
COEC. L’aprovació a la participació al pro-
grama estarà dividida en dues fases, la pri-
mera, amb un procés de selecció previ dut a
terme pel COEC, dirigit pel Sr. Jordi Torres,
i la segona amb el procés propi de selecció d’
MBA d’ESADE.
Per a més informació sobre el MBA, con-
tacteu directament amb el Sr. Jordi Torres, a
través dels canals habituals del COEC, o amb
el correu directe: odontolege@coec.net.
Així doncs, amb aquesta nova secció, el
COEC esdevé un punt de suport, coneixe-
ment i referència per al nostre col·legiat, no
tan sols en la vessant mèdica i científi ca de
la nostra professió, sinó també en la vessant
empresarial i de gestió annexa o complemen-
tària a la nostra professió, convertint-se així
en una institució capdavantera i innovadora,
referent en el sector.
Formació: el desenvolupament, coordina-
ció o disseny de formació en management,
gestió i empresa, específi cament dirigida i
adaptada al sector odontològic.
Assessorament: l’assessorament en aspec-
tes empresarials i de gestió especialitzada
en el sector odontològic.
Difusió: de coneixement en temes de gestió
a través de conferències, seminaris, xerra-
des o taules rodones.
Inversió: l’estructura o coordinació d’eines
de suport a la inversió en projectes del sec-
tor odontològic amb un clar component
innovador i diferenciador.
14 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
COACHING DENTAL
Nova edició de les formacions de Coaching Dental en el COEC
El curs, organitzat per Aula DEN-
TAID, i on participaran més de
3.000 higienistes dentals de tot
Espanya, s’ha impartit aquest dissabte
17 de novembre en el Col·legi Ofi cial
d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Cata-
FORMACIÓ EN SALUT BUCAL
Aula Dentaid: 200 higienistes dentals de Barcelona actualitzen els seus coneixements sobre Ortodòncia
lunya (COEC).
Amb el títol “Ortodoncista + Higie-
nista: el trabajo en equipo garantiza el
éxito”, organitzat per Aula DENTAID,
dos-cents higienistes s’han posat al
dia en Ortodòncia. El curs organitzat
“Claves para vencer la crisis en odontología”Orientat a aquelles clíniques que apos-
ten per veure en la crisi una oportunitat
per millorar, créixer tant en l’àmbit per-
sonal com professional, i que conside-
ren aquest repte com una experiència
potenciadora que les impulsa a millo-
rar, i a obtenir resultats positius per al
seu centre odontològic.
La crisi, una oportunitat per reinventar-se!Basat en el canvi de paradigmes, la
superació de la resistència al canvi, i
una gerència moderna, aquesta nova
proposta aposta perquè l’equip de la
clínica dental estigui preparat per tre-
ballar amb sinèrgia, i així optimitzar la
clínica i aconseguir l’èxit en el centre
odontològic.
Després que en les passades edi-
cions Coaching Dental va tenir una
magnífica acceptació per part dels
odontòlegs, i equip de les clíniques
dentals que ja van assistir als cursos de
formació, els comuniquem les noves
edicions que s’impartiran en el COEC.
El 15 de febrer, Coaching Dental
impartirà “Marketing interno en la clíni-
ca dental” i “Claves de éxito en la venta
odontológica”.
La formació “Claves para vencer la
crisis en odontología” s’impartirà el 8
de març, juntament amb la formació
“Optimización de la clínica dental”.
Poden consultar els programes
a www.coachingdental.org i www.
coec.cat ■
per Aula DENTAID, celebrat el dissabte
17 de novembre en el COEC, ha estat
impartit per la Dra. Mª Carmen Vázquez
Salceda.
La primera part va estar centrada en
la fi gura de l’higienista com ajudant de
l’odontòleg en la col·locació dels apa-
rells d’ortodòncia, així com en la presa
de registres per al diagnòstic. En el
segon bloc es va tractar el rol del pro-
fessional higienista en el manteniment
dels aparells d’ortodòncia.
Durant els mesos d’octubre i novem-
bre, aquesta mateixa sessió formativa
especialitzada en Ortodòncia, des del
punt de vista del treball en equip entre
els professionals com a garantia de
l’èxit, està previst que més de 3.000
higienistes assisteixin a aquests cursos
en diferents ciutats d’Espanya ■
Formació
Places limitades. Obert procés d’admissions.Informació: Secció OdontòlegE COEC – odontolege@coec.net
...compartint coneixements i generant networking amb altres col·lectius sectorials
Corporate MBA d’ESADE
Una gran oportunitat per fer un MBA per als odontòlegs
amb projecció de futur
El millor complement a la teva carrera professional
com a odontòleg: la formació directiva i de mana-
gement realitzada per una de les escoles de més
prestigi en l’àmbit internacional.
La formació ofi cial que donarà un impuls decisiu a
la teva carrera, i t’obrirà noves i desafi ants possi-
bilitats al desenvolupament de la teva carrera pro-
fessional dins del sector odontològic.
Barcelona,
de març 2013
a juliol 2014
( )
16 ■ la nova revista 162 4t trimestre 2012
Formació
CURSOS
Propers cursos a la Junta Provincial de Tarragona
19 gener 2013Curs teoricopràctic d’actualització en endodòncia
Programa
Dr. Rufi no Bueno Martínez
d’instrumentació
Dr. Ramiro Eugenio Seijas Marcano
Dr. Manuel Betancourt
Dra. Cynthia Samayoa-Farnés
Pràctica
Amb la col·laboració deClínica Dental Dr. Rubino Bueno
Dentainnova®
VDW®
12-13 abril 2013Curs «Diagnòstic, disseny i tractament amb pròtesi parcial amovible (conducta a seguir pas a pas)»
DictantDr. Ángel Álvarez Arenal
Durada8 hores
Nre. màxim participants50
Horari Divendres 12 d’abril
(a partir de 16.00 h)
Dissabte 13 d’abril
(a partir de 9.00 h)
15-16 novembre 2013Curs «Modifi cació tissular en implantologia: com millorar els resultats»
Dictants Drs. Luis Blanco Jerez,
José Luis López Quiles
Durada 8 hores
Nre. màxim participants50
HorariDivendres 15 de novembre
(a partir de 16.00 h)
Dissabte 16 de novembre
(a partir de 9.00 h)
Per qualsevol consulta: Myriam Nadal, 93 310 15 55 (ext. 404) mnadal@coec.cat
La biblioteca del COECal servei de tots el col·legiats
la nova revista 160 ■ 172n trimestre 2012
Antonio Santos
Andrés PascualJosé Nart
Sonia Leziy
Michael Pikos
Jack Ricci
Brahm Miller
Carl Misch
Symposium Series Italia 2012
Hotel Rome Marriott Park
18-20 octubre
Roma, Italia
No se pierda el Symposium Series de BioHorizons que se
celebrará del 18 al 20 de octubre de 2012 en el Hotel Marriott
Park de Roma, Italia.
Este Simposio abordará una gran diversidad de controversias
relacionadas con los implantes dentales como la estética
en los implantes, las complicaciones que presentan o la
regeneración tisular. Se trata de una oportunidad única para
mantenerse al día sobre las opciones de tratamiento más
actuales y para disponer de toda la información sobre cuáles
son las técnicas y productos respaldados por investigaciones
científicas independientes. El programa de este año 2012 se
ha ampliado a tres días e incluye un Foro sobre Regeneración
que tendrá lugar el jueves 18 de octubre por la tarde.
Con la participación de:
El Simposio de BioHorizons ha sido declarado de Interés Científico por:
Información e inscripciones:
Bárbara Malo de Molina
bmalodemolina@biohorizons.com
Telf: 91 713 10 84
¡Y muchos más!
¡Reserve ya su plaza!
microcanales Laser-Lok®
SEM coloreada (2.500X) de un implante dental extraído 6 meses
después de su colocación mostrando adhesión física de tejido conectivo.
Laser-Lok, tecnología exclusiva de BioHorizons, es el único
tratamiento de superficie que ha demostrado lograr una
fijación física y real de tejido conectivo produciendo un sellado
biológico alrededor del implante, que protege y mantiene la
salud del hueso crestal y del tejido blando.1,2 Consiste en una
serie de canales de precisión a escala celular realizados con
láser en la superficie de implantes dentales y aditamentos.
Su tecnología está basada en más de 20 años de estudios in
vitro, en animales y en humanos, en universidades punteras3
y es diferente a cualquier otro tratamiento de superficie de
implantes o aditamentos del mercado.
1. Human Histologic Evidence of a Connective Tissue Attachment to a Dental Implant. M Nevins, ML Nevins, M Camelo, JL Boyesen, DM Kim. International Journal of Periodontics & Restorative Dentistry. Vol. 28, No. 2, 2008.
2. Radiographic Analysis of Crestal Bone Levels on Laser-Lok® Collar Dental Implants. CA Shapoff, B Lahey, P Wasserlauf, D Kim. Int J Periodontics Restorative Dent 2010;30:129-137.3 . For a complete research summary, please see Laser-Lok Clinical Overview (BioHorizons document ML0606)4.
18 ■ la nova revista 162 4t trimestre 2012
Formació
CONGRESSOS
FDM celebrarà la primera edició de l’European Dental Forum
De l’11 al 13 d’abril de 2013, el Fòrum Dental Internacional presentarà la seva vuitena edició amb forces
renovades i en un nou espai, el recinte de Gran Via de Fira Barcelona, per facilitar la presència d’empreses i
professionals.
E l nou congrés que ara es defineix amb el nom
d’European Dental Forum, neix amb l’objectiu
d’apropar el sector a l’odontologia del futur a partir de
tres temàtiques principals:
■ Sala A
Dr. Raffaele SpenaOrtodontista. Llicenciat per la Universitat de Pennsilvània.
Professor de la Universitat de Ferrara.
Dr. Davide GarganeseLlicenciat en medicina i cirurgia. Odontòleg. Fellowship en cirur-
gia oral i cirurgia d’implants a la Universitat de Miami (EUA).
(Amb el patrocini de Zeiss)
Periodontal Microsurgery: la clau de l’èxit o una eina de màrqueting?Dr. Rino BurkhardtSuís. Llicenciat, doctor i professor associat per la Facultat
d’Odontologia de la Universitat de Berna. Màster en Periodòncia
per la Universitat de Berna. Especialitzat en la reconstrucció de
teixits tous i en el tractament estètic del front anterior.
Cirurgia guiada en implantsDr. Dennis RohnerLlicenciat en odontologia i medicina per la Universitat de Zuric.
Especialista en cirurgia maxil·lofacial. Doctor per la Universitat
de Basilea. Àmplia formació de postgrau i experiència en cirur-
gia reconstructiva maxil·lofacial.
■ Sala B
Tractament terapèutic de les apnees del son a través de pròtesis bimaxil·lars injectades derivades de les poliolefi nesDr. Juan Francisco Cabrera NegreteMexicà. Cirurgià dentista. Especialista en ortodòncia i ortopèdia
maxil·lar. Ha introduït en el mercat el sistema per a pròtesis
amovibles fl exibles Partial Flex.
Diagnosi i pla de tractament en ortodòncia mitjançant CAD/CAM i tecnologia 3DDr. Hero Breuning Ortodondista. Llicenciat per la Universitat d’Utrecht. Professor
asssistent d’imatges en 3D a la universitat de Radboud Nijme-
gen. Està especialitzat en la investigació i desenvolupament
de temes com la planifi cació digital del tractament ortodòntic,
aparells d’ortodòncia personalitzats, CBCT per a ortodontistes,
suports de la utilització d’ancoratges temporals durant un trac-
tament d’ortodòncia i la seva lligadura.
Estudi radiològic tridimensional i maneig clínic. Un binomi inseparable per a la implantologia actualDr. Juan Alberto Fernández RuizLlicenciat per la Universitat de Navarra. Especialista en oclusió,
disfunció i rehabilitació oral per la Universitat de València San
Pablo CEU. Màster en Implantologia i Rehabilitació Oral.
Formació d’os a partir de cèl·lules mare. És possible això avui dia? Desenvolupament de teràpies novesDr. Frederic Cuisinier Responsable científi c del Consell General d’Ensenyament de
Biologia Oral.
També comptarà amb sessions per a protètics, higienistes
i logopedes.
FDM també vol potenciar la màxima interacció entre els
assistents i les empreses expositores per a la promoció de pro-
ductes i serveis, la creació de nous contactes i de noves línies
de negoci. Una oportunitat de relació i negoci que s’impulsarà
a través d’espais i activitats com l’Speaker’s corner.
Avançament preprograma European Dental Forum 2013
la nova revista 161 ■ 193r trimestre 2012
20 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Exercici professional
Espanya no és el primer país que actua en aquest sentit, ja que anteriorment ho han fet França i Itàlia. No obstant, els dubtes que
es plantegen per l’aplicació d’aquesta mesu-ra són abundants, atès que la norma que la regula, l’article setè de l’esmentada Llei, no detalla ni preveu moltes situacions que de ben segur es donaran en la pràctica quotidia-na. A l’espera que es vagin produint aclari-ments per part de les autoritats competents, tractarem de fer una explicació resumida de la norma.
L’àmbit objectiu i subjectiu d’aplicacióLa Llei diu: “No es poden pagar en efectiu les operacions, en què alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en mone-
Limitacions als pagaments en efectiu en què intervingui un professionalo empresariAGS Servei Coec
Notícies de l’assessoria fi scal, laboral i comptable del COEC
A partir del dia 19 de novembre, ha entrat en vigor una de les novetats més comentades i de més transcendència per als professionals i empresaris entre les moltes que incorpora la recent Llei 7/2012 d’intensifi cació de la lluita contra el frau. Ens referim a la limitació de la utilització de l’efectiu per a realitzar pagaments de 2.500 € –o quantitats superiors– en uns supòsits concrets, però que acaben sent d’àmbit general. En defi nitiva es tracta de posar els màxims entrebancs a l’economia submergida, a les transaccions en diner negre i l’emissió de factures falses, caracteritzades per suposats abonaments en efectiu.
da estrangera. No obstant això, aquest import és de 15.000 euros o el seu con-travalor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el domicili fis-cal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.”
Com es desprèn de l’enunciat de la Llei, el terme “operacions” és molt ambigu, ja que en parlar d’operacions estaríem incloent-hi un ampli ventall de situacions que aniria des de, per exemple, el pagament de salaris a la compra de tot tipus de béns i serveis.
La nova revista 162 ■ 214t trimestre 2012
Probablement, aquest és l’element de la llei més difícilment interpretable, sobretot quan ens centrem en el sector de la medicina i, més concretament, en l’activitat odontosto-matològica. És evident que l’activitat se cen-tra fonamentalment en el servei i, per tant, en principi no existeix la venda d’un pro-ducte, encara que hauríem de considerar si determinats productes que formen part d’un tractament (pròtesis, aparells d’ortodòncia, implants, etc.) podrien tenir aquesta consi-deració en la interpretació d’aquesta llei. Ara bé, centrant-nos en el concepte de servei, el podem interpretar de diferents maneres i aquí és on ens podem sentir desprotegits per la manca de defi nició de la pròpia llei.
Dintre del mateix article, la Llei diu: “ Als efectes del càlcul de les quanties assenyala-des a l’apartat anterior, s’han de sumar els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.”
Si interpretem que un servei odontològic equival a un tractament, hauríem de consi-derar la suma de pagaments fraccionats que hagi fet un pacient per abonar la totalitat del tractament i, en aquest cas, no podríem acceptar que la suma d’aquests pagaments fraccionats realitzats pel pacient fos igual o superior als 2.500 euros en efectiu. Ens podem trobar davant d’aquesta situació quan un pacient paga de manera fraccionada un tractament i al fi nal ens sol·licita una factura o un rebut per l’import total del tractament, havent pagat 2.500 euros o més en efectiu.
D’altra banda, interpretem que un servei odontològic equival a un acte mèdic, haurem de determinar què s’entén per acte mèdic. Probablement no ens correspon a nosaltres, com a assessors fi scals, defi nir aquest concep-te tècnic sanitari, sinó que són els propis pro-fessionals que ho han de fer. No obstant, es parla de quatre tipus d’actes mèdics: preven-tius, diagnòstics, terapèutics (tractaments) i de rehabilitació. En aquest cas, i d’acord amb la defi nició que fi nalment es consideri més vàlida, un pacient no podria pagar en efectiu 2.500 euros o més per un acte mèdic.
Finalment, ens queda una darrera inter-pretació, la intervenció professional. En aquest cas considerem que cada vegada que s’atén un pacient en una consulta es fa una intervenció. Per tant, sota aquest criteri, el pacient no podria pagar 2.500 euros o més per una intervenció.
Com es pot veure, la polèmica està servida, ja que en aquest moment no hi ha una defi -nició clara sobre quina de les interpretacions és la més correcta i quins seran els criteris utilitzats per la inspecció.
Cal remarcar que aquest criteri respec-te de les transaccions de diners en efectiu s’aplica tant en els cobraments que rebem dels pacients, com dels pagaments que fem als nostres proveïdors (protètics, dipòsits dentals, col·laboradors...).
Això ens porta a recomanar que no s’haurien d’acceptar cobraments ni realitzar pagaments en efectiu de 2.500 euros o d’una quantitat superior.
La Llei, no
detalla ni
preveu moltes
situacions que
de ben segur
es donaran
en la pràctica
quotidiana.
22 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
També podríem discutir si les factures o rebuts han de detallar els tractaments realit-zats a cada pacient, ja que en ser documents de transcendència econòmica i fiscal, podrien vulnerar la llei de protecció de dades. Un altra cosa és quan un pacient ens sol·licita un document per poder-lo presentar a una mútua mèdica on s’entén que preservaran la confidencialitat de les dades relatives al trac-tament efectuat.
D’acord amb la nova Llei, anem a veure què s’entendrà per pagaments en efectiu: “S’entén per efectiu els mitjans de pagament definits a l’article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.”
L’article 34.2 de la Llei 10/2010 diu que s’entenen per mitjans de pagament:
a) El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.b) Els xecs bancaris al portador denomi-nats en qualsevol moneda.c) Qualsevol altre mitjà físic, inclosos els electrònics, concebut per ser utilitzat com a mitjà de pagament al portador.Un altre aspecte a destacar de la Llei és el
següent: “Als efectes del que disposa aquesta Llei, i respecte de les operacions que no es puguin pagar en efectiu, els intervinents en les operacions han de conservar els justifi-cants del pagament, durant el termini de cinc anys des de la data del pagament, per acre-ditar que es va efectuar a través d’algun dels
mitjans de pagament diferents de l’efectiu. Així mateix, estan obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.”
Aquest fet implica, que 47 milions d’espanyols han de poder acreditar docu-mentalment que no han pagat en efectiu, és a dir, provar que no ho han fet.
Si seguim analitzant la Llei, ens tro-bem amb un nou apartat, relacionat amb l’anterior: “Aquesta limitació no és aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit.”
Possibles infraccions i sancions que la Llei estableix
1.- “Constitueix infracció administrativa l’incompliment de les limitacions als paga-ments en efectiu que estableix l’apartat u anterior.” Això vol dir que la infracció és administrativa i no tributària, encara que sigui l’Agència Tributaria la que s’ocupi de la implementació i control d’aquestes noves limitacions. Per tant, a part d’aquesta infrac-ció administrativa, es poden derivar infrac-cions tributàries i que comportarien unes altres sancions.
2.- “Són subjectes infractors tant les per-sones o entitats que paguin com les que rebin totalment o parcialment quantitats en efectiu incomplint la limitació establerta a l’apartat u anterior. Tant el pagador com el receptor responen de forma solidària de la infracció
L’Agència
Tributària ja
ha penjat a la
seva pàgina
web un
formulari de
denúncia.
la revista COEC 162 ■ 234t trimestre 2012
que es cometi i de la sanció que s’imposi. L’Agència Estatal d’Administració Tributària es pot dirigir indistintament contra qualsevol d’ells o contra tots dos.” Com es pot veure, la infracció és única i la sanció també i, a més, poden exigir el seu pagament a qualsevol de les dues parts intervinents i infractores, encara que no s’explica quin serà el criteri a seguir.
3.- “La infracció prevista en aquest article és greu”.
4.- “La base de la sanció és la quantia pagada en efectiu en les operacions d’import igual o superior a 2.500 euros o 15.000 euros, o el seu contravalor en moneda estrangera, segons es tracti de cada un dels supòsits a què es refereix el número 1 de l’apartat u, respec-tivament”.
5.- “La sanció consisteix en una multa proporcional del 25 per cent de la base de la sanció que preveu el número anterior.”
6.- “L’acció tipificada al número 1 d’aquest apartat no dóna lloc a responsabilitat per infracció respecte de la part que intervingui en l’operació quan denunciï davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària, dins dels tres mesos següents a la data del pagament efectuat en l’incopliment de la limitació, l’operació realitzada, el seu import i la iden-titat de l’altra part intervinent. La denún-cia que pugui presentar amb posterioritat l’altra part intervinent s’ha d’entendre per no formulada. La presentació simultània de denúncia pels dos intervinents no exonera de
responsabilitat cap d’ells.”7.- “La sanció derivada de la comissió
de la infracció que preveu aquest apar-tat és compatible amb les sancions que, si s’escau, siguin procedents per la comissió d’infraccions tributàries o per incompliment de l’obligació de declaració de mitjans de pagament que estableix la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.”
8.- “La infracció prevista en aquest apartat prescriu al cap de cinc anys, que comencen a comptar-se des del dia en què s’hagi comès la infracció.”
9.- “La sanció derivada de la comissió de la infracció prevista en aquest apartat pres-criu al cap de cinc anys, que comencen a comptar-se des de l’endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució per la qual s’imposa la sanció.”
Finalment, volem indicar que l’Agència Tributària ja ha penjat a la seva pàgina web un formulari de denúncia. Destaca, del docu-ment, que el denunciant, a més d’aportar el seu NIF, ha d’identificar-se consignant el valor de la casella 620 de la seva Declaració de Renda del 2011. En el cas que el denun-ciant no hagués fet declaració de renda o el valor de la casella 620 fos zero, la for-ma d’identificar-se és aportar un codi d’un compte bancari on figuri com a titular. A més, està previst que la denúncia es presenti per via telemàtica.
Tant el
pagador com
el receptor
responen de
forma solidària
de la infracció
que es cometi
i de la sanció
que s’imposi.
24 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Exercici professional
Un d´aquests avenços és el de la introducció de la signatura digital en el camp de l’odontologia i la medicina, de la mateixa manera
que ja s´ha introduït en la major part del àmbits diaris: com, per exemple, a l´hora de signar els pagaments mitjançant targeta de crèdit, o fi ns i tot a l’hora de fer tràmits amb organismes ofi cials, així com en les transac-cions habituals entre empreses.
Aquests nous dispositius tàctils, a banda de possibilitar la utilització de la signatura legal, amb tots els requisits legals, ens obre una gran quantitat de possibilitats d’informació i de comunicació amb el pacient, i ens permet fer un salt tecnològic a la nostra consulta.
A què dóna solució la signatura digital?
El dia a dia de la nostra consulta origina, sense adonar-nos, una quantitat de paper que hem de preservar durant molts anys per complir la llei. Des del formulari on el pacient escriu les seves dades i malalties, el
Els avantatges de
la signatura digitalL’àmbit mèdic i sanitari està evolucionant de manera molt accelerada cap a la professionalització en la gestió administrativa i en la utilització de la tecnologia en tots els àmbits de la nostra professió. En aquest sentit, el Col·legi té com a objectiu posar a disposició de tots els professionals les eines que facilitin la gestió del dia a dia de la clínica, i que suposin un avenç del qual es benefi cïin tant els col·legiats, com els propis pacients.
consentiment de la LOPD, fi ns a la signatura de cada consentiment per cada procediment, tal com s´ha aconsellat des del COEC.
A més, gran part d´aquests consentiments, s’han de donar al pacient per duplicat, i s’han d’arxivar i preservar com a mínim durant 15 anys. Si analitzem el cost del paper, de la impressió, i de l’emmagatzematge durant aquest temps ens adonarem dels benefi cis de la signatura digital.
Agilitat, estalvi en temps i en costos, i aposta
per consultes ecològiques
Els professionals hem de ser conscients que aquestes innovacions són una millora pel nos-tre dia a dia. Els pacients, igual que nosaltres, ja utilitzen smartphones i tablets a diari, en el seu temps de lleure i per suposat en les seves respectives feines. No serà una feina com-plicada fer-los entendre que canviar el paper per un dispositiu tàctil aporta nombrosos avantatges.
Tot i això, sempre tindrem casos on caldrà ser pedagògics. Però, els arguments són molts: en primer lloc, eliminant paper i apostant per la tecnologia serem més àgils i ràpids. En segon lloc, tots plegats ajudarem a conservar el medi ambient. En tercer lloc, recollir i arxivar directament en format digital tots els documents ens permetrà ser molt més ràpids a l’hora de localitzar informació.
I fi nalment: suplantar la identitat resulta molt més complex en el cas de la signatura digital que a l’hora de signar “a mà”.
A banda de la pròpia tecnologia que fa possible la digitalització dels processos, hem de vetllar pel compliment de les lleis i la pro-tecció de les dades confi dencials del pacient. Sense necessitat d’entrar en complicats termes jurídics, cal tenir clar que qualsevol meca-nisme d’autenticació pot substituir, a tots els efectes, la signatura manual. Un tablet, per exemple, pot fer aquesta feina, sempre i quan comptem amb una cosa més (a banda del propi dispositiu): una entitat certifi cadora externa que aporti tots els segells necessaris per demostrar la inviolabilitat de la signatura
Dr. Toni Arcas
Servei de Cirurgia Maxil·lofacial, Implantologia i Estètica Facial. Institut Universitari Dexeus (grup USP)
La nova revista 162 ■ 254t trimestre 2012
digital, així com el seu segell de temps i espai. Aquest procediment ha de circular, a més, mitjançant connexions xifrades.
Comptant, doncs, amb la tecnologia i amb una entitat certificadora, podem oblidar-nos completament de la signatura en paper, amb tota la seguretat i garanties legals per la con-sulta i pel pacient.
Tecnologia líder, amb el suport del COEC
L’empresa que està liderant la introducció de la signatura digital a les consultes i clíniques catalanes, Twinia, compta amb el suport del COEC. Recentment, el Col·legi ha tancat un acord per incorporar de manera automatitza-da els consentiments oficials del COEC, així com la disponibilitat automàtica davant de canvis dels consentiments.
També s’està estudiant la possibilitat d’introduir qüestionaris de satisfacció dirigits a pacients, que suposaran comptar amb una informació molt valuosa tant pel propi centre o consulta com pel COEC.
L’aplicació Twinia aporta molt més que la introducció de la signatura digital a través d’un iPad, ja que permet oferir informació als pacients mentre es troben a la sala d’espera (informació sobre els serveis del centre, sobre l’equip mèdic, etc.). El COEC està estudiant també l’opció que, a través de la inserció de publicitat en aquest mòdul informatiu per al pacient, el centre o consulta se’n beneficiï, de manera que l’opció d’incloure la signatura digital a l’iPad no els suposi cap cost.
La tecnologia, doncs, existeix i el COEC li dóna el seu suport. Tot i això, i malgrat els molts avantatges que implica tant per al pacient com per als propis professionals, sovint és difícil aconseguir que trenquem cos-tums i rutines.
Cal una aposta decidida per la tecnologia: professionals i pacients gaudirem dels avan-tatges si, plegats, mirem al futur i no estem d’esquenes a una realitat que ens exigeix innovació, adaptabilitat i “velocitat” per assu-mir els canvis
Cal una aposta
decidida per
la tecnologia:
professionals
i pacients
gaudirem dels
avantatges
26 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Exercici professional
Segons la nostra opinió, s’està vet-llant per la seguretat dels pacients, ja que fi ns fa ben poc, els pro-ductes emblanquidors eren de
fàcil accés i els mancava una supervisió. D’aquesta manera es pretén evitar la clandes-tinitat o pràctiques irregulars.
La mateixa directiva preveu canvis en la legislació de perborats sòdics. El Comitè Científi c sobre la Seguretat del Consumidor opina que el perborat sòdic i l’àcid perbòric poden ser considerats com a substàncies alli-berades del peròxid d’hidrogen i hauran de ser regulades en conseqüència. D’altra banda, la Comissió Europea està discutint actual-ment amb els Estats Membres la legalitat d’aquests productes.
L’any passat, nombrosos col·legiats van manifestar al nostre Col·legi la proliferació de centres cosmètics, on es practicaven emblan-quiments dentals sense estar registrats com a clíniques dentals i sense comptar amb la presència de dentistes (els quals, segons la legislació vigent, tampoc podrien exercir en aquests centres).
Segons les investigacions, aquests centres utilitzen perborat sòdic, producte que també serà regulat en un futur pròxim, igual que ha passat amb el peròxid d’hidrogen.
A parer nostre, un emblanquiment dental
L’ús de productes
emblanquidorsés un acte terapèutic, independentment del producte utilitzat i, per tant, només un esto-matòleg o odontòleg està capacitat per dur-lo a terme. En l’actualitat, alguns d’aquests centres han estat clausurats i d’altres estan a l’espera de resolució després de l’obertura d’expedients per part del Departament de Salut, organisme al qual hem de recórrer quan estem al corrent d’aquestes activitats.
Resum de l’Ordre del Ministeri de Sanitat
SSI/2260/2012, de 16 d’octubre, per la qual es
modifi ca l’annex III del Reial decret 1599/1997,
de 17 d’octubre, sobre productes cosmètics.
Segons aquesta Ordre:
■ Una concentració 0,1% de peròxid d’hidrogen ( 0,27 % peròxid de carbamida), present en els productes bucals o allibera-da d’altres compostos o mescles en aquests productes, es considera segura. Per tant, es permet l’ús de peròxid d’hidrogen en aquesta concentració en els productes bucals, inclosos els emblanquiments dentals.
■ En concentracions > 0,1 i 6% de peròxid d’hidrogen (> 0,27 % i 16,62 % de peròxid de carbamida, respectivament), es considera que aquests productes poden ser segurs, sempre i quan es compleixin les condicions següents:
1. Que es realitzi un examen clínic adequat, per tal de garantir que no hi hagi factors de risc o qualsevol altra patologia bucal en la utilització en el pacient d’aquests productes.2. Que es garanteixi que aquests només s’utilitzaran segons la freqüència i durada de l’aplicació prevista.3. La venda dels productes amb aquestes concentracions de peròxid d’hidrogen que-da restringida exclusivament als dentistes, així com el primer ús del producte en cada cicle d’utilització o sota la seva supervi-sió directa, sempre que es garanteixi un grau de seguretat equivalent. Tanmateix, aquests productes, no es podran fer servir en menors de 18 anys.
Una
concentració
0,1%
de peròxid
d’hidrogen
present en
els productes
bucals o
alliberada
d’altres
compostos
o mescles
en aquests
productes
es considera
segura.
La nova directiva, que va entrar en vigor el passat 1 d’octubre de 2012, ha estat polèmica pels canvis que implica, però des del punt de vista professional ens ha proporcionat certa seguretat, ja que, com bé s’hi indica: “La venda dels productes amb concentracions superiors al 0,1 % de peròxid d’hidrogen queda restringida exclusivament als dentistes, així com el primer ús del producte i sota la seva supervisió directa”.
La nova revista 162 ■ 274t trimestre 2012
D’altra banda, s’indica que no serà neces-sari modificar l’etiquetatge dels productes afectats, sempre que les frases i llegendes utilitzades responguin al contingut i signifi cat dels advertiments i condicions d’ús indicades en aquesta Ordre.
Advertiments: “Conté aigua oxigenada”, “Evitar el contacte amb els ulls”, “Esbandir immediatament si el producte entra en con-tacte amb aquests” i “No utilitzar en menors de 18 anys”.
■ En concentracions superiors al 6% de peròxid d’hidrogen (superiors al 16,62 % de peròxid de carbamida), es manté la conside-ració de productes d’higiene personal, d’acord amb la disposició addicional segona del RD 1599/1997 de productes cosmètics, modifi ca-da pel RD 209/2005, segons la qual l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sani-taris (AEMPS) podrà, quan la naturalesa del producte ho requereixi, limitar-ne l’ús a alguns sectors professionals.
En aquest sentit, l’Agència Espanyola del Medicament, a les seves Instruccions i For-mularis “Sol·licitud d’Autorització de Comer-cialització per a productes d’Higiene Perso-nal”, limita l’ús de peròxid d’hidrogen amb concentracions superiors al 6% de la manera següent:
1. La distribució d’aquests productes serà exclusiva a dentistes.2. L’ús per a aquestes concentracions és també exclusiu per a odontòlegs i estoma-tòlegs, ja que per garantir la seguretat, cal que sigui el dentista qui supervisi la situa-ció en què es troba cada usuari abans de procedir a la seva aplicació.3. 3. Els usuaris amb alguns antecedents o amb una lesió prèvia en el teixit gingival no s’han de tractar amb aquests productes.
Dr. Carlos León
La distribució
d’aquests
productes serà
exclusiva a
dentistes.
28 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Història de l’Odontologia
ELS ETRUSCOS I LES PRIMERES PRÒTESIS DENTALS Etrúria, poble fundat aproximadament l’any 1000 a.C. arribà a la península italiana procedent d’Àsia Menor. En un primer moment ocuparen la zona central situant-se entre Arno, al nord, i el riu Tíber al sud, encara que a poc a poc van ampliar els seus dominis cap al nord, a la vall del riu Po. A fi nals del segle VII, els etruscos aconseguiren conquerir un petit assentament romà, encara que el seu domini fou reduït un segle més tard quan els romans aconseguiren expulsar-los.
Dra. Dolors Ceperuelo
Llicenciada en Història.
Universitat Rovira i Virgili
Llicenciada en Odontologia.
Universitat Internacional
de Catalunya
Postgrau en Odontologia
Legal i Forense
Professora col·laboradora
Àrea Patologia i Terapèutica
Dental. Universitat
Internacional de Catalunya
La nova revista 162 ■ 294t trimestre 2012
Coneixem poc d’aquest poble, ja que els romans adoptaren la major part de la seva cultura, però si per alguna facultat des-
tacaren fou per les seves habilitats molt des-envolupades en la pràctica dental. Se sospita que practicaven tant la cremació com la inhumació, igual que altres pobles de llevant. Les seves tombes integraven un immens tre-sor per als Historiadors de l’Odontologia ja que, encara que el cos es reduïa a cendres, les dents es conservaven a la perfecció, la qual cosa permetia un estudi acurat. Es descobri-ren peces excepcionals, úniques, artesanes, elaborades minuciosament, amb l’únic objec-tiu de substituir una o més peces dentals per-dudes. Són les primeres pròtesis fixes.
En realitat tenien un gran domini per dis-senyar i construir pròtesis dentals elaborades en or i metalls preciosos. A més si pensem en la precarietat de les seves eines, del seu instrumental, ens adonarem que el treball protètic és admirable per la seva precisió. La
seva pràctica consistia a elaborar unes tires planes d’or pur, d’uns 3 mm (que és més tendre i relativament més fàcil de manipular) per a envoltar les dents sanes. Tot seguit es realitzaven unes altres bandes per a retenir i subjectar les dents artificials soldant-les entre elles o fins i tot perforant amb una espiga la dent protètica. D’aquesta manera s’aconseguia que la dent artificial quedés retinguda, fixada i ferulitzada a les dents adjacents (veure imatge 1).
A l’esquerra, aspecte de l’interior de la necròpolis etrusca de la Tomba dels Relleus, a Cerveteri.
A baix, les Tombes circulars de Cerveteri.Imatge 1.- Pròtesi fixa d’or. Museu de l’École Dentaire, París.
Les tombes
etrusques
integraven
un immens
tresor per als
Historiadors de
l’Odontologia
30 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
S’utilitzaven dents d’animals, principal-ment de vaca o de bou, per a substituir les peces dentals perdudes i se situaven a les zones pòntiques. Aquestes dents eren tallades, modelades, i es modifi cava també la seva ana-tomia segons l’espai edèntul que calia cobrir. S’extreien les dents dels animals joves, fi ns i tot abans que erupcionessin perquè no patis-sin un desgast prematur i fossin d’una bona qualitat.
Un altre tipus de pròtesi dental etrusca tro-bada és la realitzada mitjançant uns fi ls d’or que fi xava les dues extremitats a les dues peces sanes i s’entrellaçava amb les dents artifi cials o protètiques. Aquest tipus d’aparells fi xos també s’utilitzava com a retenidor ens dents amb mobilitat (periodontals) com si es tractés d’una lligadura amb fi l d’or (veure imatge 2) ■
Imatge 2.- Ferulització primitiva de dents periodontals.
Cap de guerrer etrusc trobat a Orvieto.
Sarcòfag etrusc dels esposos, terracota, Caere.
Els etruscos destacaren per les seves habilitats
molt desenvolupades en la pràctica dental.
La nova revista 159 ■ 311r trimestre 2012
32 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Noticiari
ASSOCIACIÓ INTERCOL·LEGIAL DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA
El COEC dóna suport a la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre
La Resolució del Parlament de
Catalunya el passat dia 27 en el
sentit de constatar “la necessi-
tat de que el poble català pugui decidir
lliurement i democràticament el seu
futur col·lectiu, com a única via per tal
de garantir el progrés social, el desen-
volupament econòmic, l’enfortiment
democràtic i el foment de la cultura i la
llengua pròpies” .
Tanmateix, com a representants
dels professionals del nostre país
volem oferir la nostra voluntat i dis-
ponibilitat per contribuir des de les
nostres institucions, a consolidar i a
impulsar el posicionament del Parla-
ment amb totes aquelles aportacions
per permetin a Catalunya bastir-se
d’instruments propis per fer possible
un autèntic progrés social, econòmic
i cultural ■
Diferents Col·legis Ofi cials i
Associacions de Catalunya han
formulat un escrit de suport en
els termes següents:■ Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET)
■ Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC)
■ Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida
■ Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edifi cació
de Barcelona (CAATEEB)
■ Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
■ Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC)
■ Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (CECCP)
■ Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB)
■ Col.legi d´Enginyers Tècnics Industrials de Manresa (CETIM)
■ Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya
(COETTC)
■ Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC)
■ Col·legi d’Ofi cial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC)
■ Col·legi Ofi cial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya
(COETA)
■ Col·legi Ofi cial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya (COETFC)
■ Col·legi Ofi cial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya (COETIC)
■ Col·legi Ofi cial de Farmacèutics de Barcelona
■ Col·legi Ofi cial d’Infermeria de Barcelona
■ Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB)
■ Col·legi Ofi cial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya
■ Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya
■ Col·legi d’Actuaris de Catalunya
■ Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya
■ Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida
■ Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
■ Col·legi de Graduats Socials de Barcelona
■ Col·legi de Logopedes de Catalunya
■ Col·legi Ofi cial de Disseny Gràfi c de Catalunya
■ Col·legi Ofi cial de Doctors i Llicenciats en Filosofi a i Lletres i en Ciències
de Catalunya
■ Col·legi Ofi cial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
■ Col·legi Ofi cial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya
■ Col·legi Ofi cial d’Infermeres i Infermers de Lleida
■ Col·legi Ofi cial d’Infermeres i Infermers de Tarragona
■ Col·legi Ofi cial de Podòlegs de Catalunya
■ Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Barcelona
■ Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Lleida
■ Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Tarragona
■ Col·legi Professional de Delineants Projectistes i Tècnics Superiors
en Projectes de Barcelona
■ Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya
■ Col·legi Ofi cial de Metges de Girona
■ Delegació de Catalunya del Col·legi Ofi cial de Geòlegs
■ Delegació de Catalunya del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts
Col·lectius que han subscrit aquesta nota:
La nova revista 162 ■ 334t trimestre 2012
Principis del Pacte Mundial de Nacions Unides
1. Les empreses han de donar
suport i respectar la protecció dels
drets humans fonamentals, reconeguts
internacionalmente, dins del seu àmbit
d’influència.
2. Les empreses han d’assegurar-se
que les seves empreses no són còmpli-
ces en la vulneració dels drets humans.
3. Les empreses han de donar
suport a la llibertat d’afiliació i al reco-
neixement efectiu del dret a la negocia-
ció col·lectiva.
4. Les empreses han de donar
suport a l’eliminació de tota forma de
treball forçós o realitzat sota coacció.
5. Les empreses han de donar
suport a l’eradicació del treball infantil.
6. Les empreses han de donar suport
a l’abolició de les pràctiques discrimina-
tòries en la contractació i l’ocupació.
ASSOCIACIÓ INTERCOL·LEGIAL DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA
El COEC subscriu la seva adhesió de l’Associació Intercol·legial al pacte Mundial de Nacions Unides
7. Les empreses han de mantenir un
enfocament preventiu que afavoreixi el
medi ambient.
8. Les empreses han de fomentar
les iniciatives que promouen una major
responsabilitat ambiental.
9. Les empreses han d’encoratjar el
desenvolupament i la difusió de tec-
nologies respectuoses amb el medi
ambient.
10. Les empreses han de treballar
contra totes les formes de corrupció,
incloses l’extorsió i el suborn ■
L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), en col·laboració amb l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, ha impulsat una campanya de promoció de l’adhesió de sectors de la societat civil catalunya als 10 principis continguts al Pacte Mundial de Nacions Unides.
Si ets un professional de l’odontologia amb inquietuds
per aconseguir un món més just i una salut universal,
vine a DentalCoop i col·labora amb nosaltres. Qualsevol
acció que ens puguis aportar serà ben rebuda.
dentalcoop@gmail.com
aperezporro@infomed.es
DentalCoop és una associació de voluntaris per a la salut dental.
Noticiari
34 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
i Cirurgia Maxil·lofacial de l’Institut
IDIBELL, que també va ser designat
padrí de la promoció. En la seva inter-
venció va demanar disculpes per les
mancances que els alumnes han tro-
bat en la seva formació universitària,
i va fer una aposta per continuar
avançant per superar les adversitats
del moment actual.
Les alumnes Marta Viaplana i Estela
Kaver van llegir el jurament hipocràtic
i, fi nalment, van prendre la paraula les
autoritats acadèmiques.
L’Schola Cantorum Universitaria
Barcinonensis, que dirigeix el mestre
Carles Gumí, va cloure l’acte amb el
Gaudeamus Igitur ■
FORMACIÓ
Graduació de la XXII Promoció de Llicenciats en Odontologia per la Universitat de Barcelona
Prop de cent alumnes que for-
maven aquesta XXII promoció,
acompanyats pels seus fami-
liars i amics, van omplir el paranimf
que va començar amb la intervenció
de les senyores Mª Antonieta Gui-
llaumet i Patricia Gual, les quals, en
representació dels nous graduats, van
fer un repàs de les seves experiències
i dels obstacles que han hagut de
superar per arribar a aquest moment.
La Dra. Purifi cació Arraut, estoma-
tòloga i esposa del Dr. Xavier Trias i
Vidal de Llobatera, alcalde de la ciutat
de Barcelona, va fer la seva interven-
ció com a padrina de la promoció i va
destacar el treball dur que els alum-
nes han efectuat per llicenciar-se i els
va animar davant les difi cultats que es
presentaran en l’exercici de la seva
professió.
A continuació, va prendre la parau-
la el Prof. Dr. Cosme Gay Escoda,
catedràtic de Patologia Quirúrgica
Bucal i Maxil·lofacial i coordinador del
grup d’investigació en Odontologia
El passat 6 de juliol va tenir lloc al Paranimf de l’edifi ci històric de la
Universitat de Barcelona (UB), l’acte de graduació de l’última promoció
de llicenciats de la Facultat d’Odontologia de la UB, que va comptar
amb la presidència de la Professora Dra. Esther Berástegui, delegada
del Sr. Rector per a serveis a la comunitat universitària.
Taula presidencial de l’acte de graduació de la XXII Promoció de Llicenciats en
Odontologia de la UB. D’esquerra a dreta, la Dra. Purifi cació Arraut; la Prof. Dra.
Sílvia Sánchez; la Prof. Dra. Esther Berástegui, que presidia la taula, i el Prof. Dr.
Joan Blasi; de peu, el Prof. Dr. Cosme Gay Escoda.
FORMACIÓ
Curs de cirurgia bucal per a odontòlegs i estomatòlegs generalistes en el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Alacant
Els proppassats 16 i 17 de
novembre de 2012, el Prof.
Dr. Cosme Gay Escoda,
catedràtic de Patologia Quirúrgica
Bucal i Maxil·lofacial de la Facutalt
d’Odontologia de la Universitat de Bar-
celona, director del grup d’investigació
consolidat “Patologia i Terapèuti-
ca Odontològica i Maxil·lofacial” de
l’Institut d’Investigació Biomèdica de
Bellvitge (IDIBELL), director del Màster
Universitari de Cirurgia Bucal (EFHRE
Institutes-UCAM-FUCSO) i director
del Departament de Cirurgia Bucal,
Implantologia Bucofacial i Cirurgia
Maxil·lofacial del Centre Mèdic Teknon
de Barcelona, va dictar un curs de
Cirurgia Bucal de dotze hores lectives a
l’auditori de la institució fi ral d’Alacant
(IFA), situada en el terme municipal
d’Elx, a pocs quilòmetres d’Alacant,
dirigit a millorar la formació quirúrgica
dels odontòlegs i estomatòlegs gene-
ralistes.
La inscripció al curs va superar els
150 assistents. El temari va incloure
temes tan interessants com el diag-
nòstic i el tractament de les inclusions
dentàries especialment referides a les
terceres molars i a les canines, els
La nova revista 162 ■ 354t trimestre 2012
a la Chung Shan Medical University,
aquesta desena edició del congrés
anual de la TADL.
Durant el primer dia de congrés
diferents conferenciants nacionals van
participar en els actes, mentre que el
dia 23 es va reservar per a la participa-
ció dels conferenciants internacionals.
Els dos conferenciants internacionals
van ser el Dr. Suchetan Pradhan (Head
SIMPOSIS I CONGRESSOS
X Congrés de la Taiwan Academy of Laser in Dentistry
El Dr. Josep Arnabat, actual
president de SELO (Socie-
tat Espanyola de Làser en
Odontostomatologia), chairman de
la Divisió Europea de la WFLD (World
Federation for Laser in Dentistry), va
ser invitat com a conferenciant inter-
nacional. Taichung, la segona ciutat
més important de Taiwan (amb més
de dos milions d’habitants), va reunir
Els proppassats 22 i 23 de setembre va tenir lloc a Taichung (Taiwan)
el X Congrés de la TADL (Taiwan Academy of Laser in Dentistry).
Els Drs. Josep Arnabat i Suchetan Pradhan amb el president de la TALD, al
centre, acompanyats d’alguns membres de la societat durant el sopar de gala.
D’esquerra a dreta, el Dr. Su Chun-
Ming, nou president de la TALD amb
el Dr. Josep Arnabat.
of Department Dentistry, P.D. Hinduja
Hospital India) i el Dr. Josep Arna-
bat. Durant la seva presentació, el Dr.
Arnabat va presentar els últims estu-
dis realitzats en el Màster de Làser
en Odontologia de la Universitat de
Barcelona, del qual és codirector, con-
juntament amb el Dr. Antonio España
Tost. Els estudis d’adhesió amb làser
i els efectes del làser en diferents
superfícies d’implants dentals conjun-
tament amb la periimplantitis van ser
els temes que més interès van centrar
en tots els assistents ■
frens bucals, les novetats en el camp
de la cirurgia periapical i el diagnòstic
precoç del càncer bucal.
L’estudi de les lesions premalignes
de la cavitat oral i els protocols de
prevenció primària i secundària van ser
temes molt comentats, amb l’objectiu
de motivar als dentistes del País valen-
cià en la lluita contra el càncer bucal
i, especialment, dirigida al diagnòstic
precoç d’aquestes lesions malignes,
les quals en estadis inicials presenten
un pronòstic clarament favorable i amb
una morbiditat molt baixa ■
Noticiari
36 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
lactància, i la gingivitis de l’embaràs,
que afecta entre el 60 i el 75 % de les
dones. A més, la infl amació pròpia de
la malaltia periodontal es pot veure
agreujada pels canvis vasculars i hor-
monals, que alhora poden provocar
una tumoració benigna anomenada
“tumor d’embaràs”, que normalment
sol desaparèixer de forma espontània
després del part.
D’aquesta forma, per tenir una boca
sana durant l’embaràs i la lactància, les
mesures preventives han de centrar-
se principalment en el control de la
càries, la gingivitis i el tractament de la
infecció aguda. Tanmateix, davant una
situació de dolor, infecció, urgència,
càries o malaltia periodontal, el Consell
General de Dentistes recomana que el
tractament no es demori com a conse-
qüència de l’embaràs. En aquest sentit,
l’ús de l’amalgama o resines compos-
tes utilitzades per tractar la càries no
suposa cap risc ni per a l’embarassada
ni per al nadó i els tractaments no
quirúrgics per tractar la malaltia de les
genives són també segurs i efectius.
Igual passa amb les radiografies
que, tot i que cal evitar-ne l’ús en
els controls rutinaris, no estan con-
traindicades, sempre que es prenguin
una sèrie de precaucions necessàries,
com són protegir l’abdomen i el coll
de l’embarassada amb un davantal i
colleret de plom. En aquest sentit, cal
remarcar que les radiografi es digitals
–cada vegada més utilitzades en odon-
tologia– emeten una radiació menor
que les plaques convencionals.
Pel que fa a l’òxid nitrós, utilitzat
per a la sedació del pacient, aquest
tampoc representa risc per a la salut
sempre que l’especialista adopti unes
mínimes mesures preventives. Pel que
fa a la major part dels fàrmacs reque-
rits per al tractament dental, inclosos
els antiinfl amatoris, antibiòtics o anes-
tèsics locals comuns també es poden
utilitzar de forma segura.
D’altra banda, cal remarcar que
les nàusees i els vòmits que pateixen
entre el 75 i el 80 % de les dones
durant els primers mesos de la gesta-
ció produeixen erosió de l’esmalt den-
tal al 2 % de les dones. Sequedat a la
boca (xerostomia fi siològica) i mobilitat
dentària són unes altres patologies que
tant pel que fa a la salut de la mare,
com en el nadó.
Tenir una correcta higiene dental,
portar una dieta equilibrada, així com
evitar el tabac i controlar la diabetis
són fonamentals per tenir una correcta
salut oral i prevenir els principals pro-
blemes dentals propis de l’embaràs,
entre els quals destaca la càries que
es pot originar a causa dels canvis
en la composició de la saliva, sobre-
tot al fi nal de la gestació i durant la
El Dr. Juan Carlos Llodra, profes-
sor d’Odontologia Preventiva i
Comunitària de la Universitat
de Granada i autor de la Guia, adver-
teix que “visitar el dentista” –si més no
una vegada i, preferentment, durant
el segon trimestre de l’embaràs-, ha
de formar part de l’atenció que neces-
sàriament han de seguir les dones per
tenir una bona salut integral”. També,
insisteix que tenir una bona salut oral
durant l’embaràs té un impacte positiu,
El passat 4 d’octubre, el Consell General de Col·legis de Dentistes
d’Espanya, en col·laboració amb Lacer, van presentar la seva primera
Guia sobre salut oral i embaràs, una guia que inclou una sèrie de
recomanacions i cures especials per assegurar l’adequada salut de les
dones durant els mesos d’embaràs i després del part, així com la salut
del nadó. L’objectiu és aclarir els possibles dubtes sobre l’atenció i els
tractaments odontològics que es poden realitzar, així com recordar
als dentistes les principals pautes clíniques que cal tenir en compte a
l’hora de tractar aquests pacients.
SALUT ORAL
El Consell General presenta una Guia sobre salut oral i embaràs
La nova revista 162 ■ 374t trimestre 2012
d’analgèsia residual i permet que
l’AINE assoleixi nivells plasmàtics ade-
quats abans del cessament de l’efecte
anestèsic.
Les referències completes
d’aquest treball és:
Aznar-Arasa Ll, Harutunian K, Figuei-
redo R, Valmaseda-Castellón E, Gay-
Escoda. Effect of preoperative ibupro-
feno on pain and swelling after lower
third molar removal: A randomized
controlled trial. Int J Oral Maxillofac
Surg. 2012;41:1005-9 ■
Aquests resultats es poden con-
siderar sorprenents ja que, des d’un
punt de vista teòric, l’obtenció de
nivells plasmàtics adequats del refe-
rit antiinfl amatori no esteroide (AINE)
abans de produir-se una agressió qui-
rúrgica seria clarament beneficiosa.
Els autors d’aquest estudi, membres
del grup d’investigació consolidat
“Patologia i Terapèutica Odontològica
i Maxil·lofacial” de l’IDIBELL (Institut
d’Investigació Biomèdica de Bellvitge),
que dirigeix el Prof. Dr. Cosme Gay
Escoda, justifiquen l’absència de
diferències entre els grups per l’ús
de l’articaïna en totes les extraccions
quirúrgiques. Aquest anestèsic local
afavoreix l’obtenció d’un cert grau
Aquest assaig clínic, aprovat
pel Comitè d’Ètica en Inves-
tigació Clínica (CEIC), de la
Clínica Odontològica de la Universi-
tat de Barcelona, randomitzat, triple-
cec i controlat per placebo comparava
2 grups de 60 pacients sotmesos a
l’extracció d’un queixal del seny infe-
rior. En el grup experimental, es van
administrar 600 mg d’ibuprofè 1 hora
abans de la intervenció quirúrgica i
un placebo en finalizar l’exodòncia,
mentre que en el grup control l’ordre
de l’administració dels fàrmacs va
ser invertida. El dolor postoperatori
durant les primeres 72 hores, així com
l’edema i l’obertura bucal van ser simi-
lars en els 2 grups.
L’administració preoperatòria d’ibuprofè no sembla més efectiva
que l’administració postoperatòria del mateix fàrmac en el control
del dolor i edema postoperatoris després de l’extracció de terceres
molars inferiors incloses. Aquesta és la principal conclusió d’un treball
recentment publicat a l’International Journal of Oral and Maxillofacial
Surgery.
TREBALLS I ESTUDIS
L’administració preoperatòria d’ibuprofè no sembla reduir el dolor i edema postoperatoris després de l’extracció de queixals del seny inferiors inclosos
es podrien presentar.
Pel que fa al nadó, el Prof. Juan
Carlos Llodra incideix que la càries
continua sent la malaltia crònica més
freqüent en la infància i, en tractar-se
d’una malaltia bacteriana infecciosa,
cal prendre les mesures oportunes per
prevenir-la.
En el 70 % dels casos en què es
transmet la càries al nadó, hi ha una
relació genètica bacteriana entre la
mare i el fi ll. Però, a més de la genèti-
ca, també hi ha un risc molt elevat de
transmetre els bacteris causants de la
càries a través de la saliva amb hàbits
com el d’utilitzar la cullera del bebè per
provar el menjar, xupar el biberó o el
xumet, i a través dels petons, apunta
el Dr. Llodra, qui adverteix també que
“el contagi precoç produït per agents
cariògens primaris (bacteris s. mutans
i s. sobrinus) pot produir càries abans
d’hora en la infància, per la qual cosa
retardar aquesta infecció primària con-
tribueix a reduir el risc de desenvolu-
par càries en el futur”.
Per prevenir aquest contagi, els
dentistes recomanen que els progeni-
tors se sotmetin als tractaments res-
tauradors necessaris, així com dur a
terme teràpies antisèptiques i amb
fl uorur oportunes. Una correcta higie-
ne oral i adoptar hàbits saludables aju-
den també a prevenir la càries infantil.
D’aquesta manera, es recomana nete-
jar les primeres dents de llet després
dels àpats amb una gasa o raspall
pediàtric molt suau, i no deixar el nadó
estirat al llit amb el biberó (llevat que
el seu contingut sigui aigua). Abans
d’anar-se’n a dormir, els nens han de
raspallar-se la dentadura o bé beure
aigua. En qualsevol cas, fi ns als vuit
anys d’edat, la neteja bucodental ha
d’estar supervisada pels pares, amb
el control de l’ús racional de fl uor (el
dentifrici no ha de ser més gran que
la mida d’un pèsol i la prescripció de
suplements orals sempre l’ha de pres-
criure el dentista).
La primera visita del nen a
l’odontòleg o estomatòleg s’ha de fer
a l’any d’edat del nen i el que es reco-
mana és que l’ús del biberó i del xumet
no es perllongui més enllà de l’any.
Per la seva banda, el facultatiu haurà
de realitzar, com més aviat millor una
valoració del risc de càries en el nen
per poder programar un pla preventiu
adequat de salut ■
Noticiari
38 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
gies atribuïdes sense cap rigor a supo-
sades intoxicacions per mercuri. En
aquest sentit, les recents sentències de
l’Audidència Nacional, de dates 18 i 25
de juliol, així com la del 26 de setembre
de 2012, manifesten de forma clara
que no existeix provada relació entre
l’amalgama dental i l’esmentada intoxi-
cació per mercuri.
En tot cas, convé subratllar que
l’amalgama és l’únic material clínica-
ment viable per a les cavitats patolò-
És cert que el mercuri és un
material tòxic que si no s’utilitza
amb els controls de seguretat
corresponents, pot causar contami-
nació del medi ambient i ingressar en
la cadena alimentària humana. Per
això, s’han dissenyat els decantadors i
diferents protocols guiats a minimitzar
aquesta contaminació. En qualsevol
cas, en cap cas cal incriminar amb
proves científi ques al mercuri de les
restauracions d’amalgama en patolo-
L’amalgama dental és un material de restauració a base de mercuri
i un aliatge que conté principalment plata, estany i coure, que
s’utilitza des de fa prop de 150 anys en les restauracions de cavitats
patològiques de les dents. Durant aquest període s’han fet milers de
milions de restauracions d’amalgama arreu del món, sense que consti
amb un mínim rigor científi c l’existència d’efectes deleteris per a la
salut, deixant de costat casos puntuals d’al·lèrgia o reacció atòpica.
ORGANITZACIÓ COL·LEGIAL
Els efectes de l’amalgama en la salut
La WFLD és una entitat d’àmbit
mundial que està dividida en
diferents divisions. Són cinc les
diferents divisions per territoris; la Divi-
sió Àsia-Pacífi c, la d’Amèrica del Nord,
la d’Amèrica del Sud, la d’Europa i la
del Mitjà Est-Àfrica.
El Dr. Josep Arnabat Domínguez,
actual president de SELO (Societat
Espanyola de Làser Odontostomatolò-
gic) va ser nomenat nou president de
la Divisió Europea de la WFLD, durant
l’assemblea general de la Divisió Euro-
pea de la WFLD. Mentre que el Dr.
Antonio España Tost (expresident de
SELO) va ser nomenat vocal del Comitè
Directiu Mundial de la WFLD.
Després de l’èxit del XIII Congrés de
la WFLD celebrat a Barcelona durant
el mes d’abril de 2012, aquests nous
nomenaments, no fan més que refer-
mar la bona tasca realitzada durant
aquests anys en el si de la WFLD per
part dels membres de la Societat
Espanyola del Làser Odontostomatolò-
gic (SELO).
La propera reunió d`àmbit europeu
tindrà lloc a Brussel·les, del 10 al 12 de
julio de 2013 ■
A la darrera assemblea que va tenir lloc a Barcelona, durant el XIII
Congrés de la WFLD, es van renovar els càrrecs de la junta directiva de
la World Federation for Laser in Dentistry (WFLD). Per primera vegada
en la història d’aquesta societat, dos espanyols han estat nomenats
membres d’aquesta junta directiva.
SOCIETATS CIENTÍFIQUES
La WFLD (World Federation for Laser in Dentistry) ha elegit dos membres espanyols en el nou comitè executiu
La nova revista 162 ■ 394t trimestre 2012
giques que s’estenen subgingivalment,
perquè per sota de la geniva no es pot
aconseguir la necessària estanquitat
(aïllament de la humitat per la con-
tínua segregació de líquid en el sòlc
crevicular, entre la geniva i la dent)
per tal de segellar la interfase entre
la dent i la restauració, i de tots els
materials de restauració. L’únic que
pot acceptar un defecte d’aïllament és
l’amalgama, tenint en compte que es
produeix una corrosió per la interacció
entre les fases de l’amalgama i l’aigua, i
que precisament aquesta corrosió pro-
vé d’aquest segellat.
La resta de materials (resines com-
postes, ionòmers de vidre, ciments
per a adhesió de ceràmica, etc.) són
incompatibles amb la humitat: o bé es
dissolen i queda una interfase dent-res-
tauració oberta que es colonitza amb
gèrmens i evoluciona ràpidament cap a
una càries recurrent, o bé simplement
no s’uneixen a la dent humida i deixen
cultiva la teva salut
Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - Tel. 93 414 36 00 | www.mgc.es | e-mail: mgc@mgc.es
Granollers | Igualada | Mataró | Sabadell | Sant Cugat del Vallès | Terrassa | Vic | Girona | Lleida | Tarragona | Palma de Mallorca
Una assegurança de salut de qualitat· Cobertures de medicina preventiva.
· El ventall més ampli de prestacions (cobreix tractaments que altres entitats no donen).
Sense lletra petita· No enganyem amb ofertes comercials que suposen no donar o limitar serveis sanitaris.
Amb el quadre mèdic més ampli· Quadre mèdic a tot Espanya amb els millors professionals.
I a un bon preu
així una ranura no segellada.
D’altra banda, cap altre material de
restauració és innocu al 100%.
Tanmateix, cal fer constar que algu-
nes vegades, l’única alternativa pos-
sible a les restauracions d’amalgama
és l’extracció de la dent, perquè cap
altre material proporciona una solució
terapèutica a mig termini, pel fet de
no poder impedir la recurrència de la
càries.
Per tot això, l’Organització Col·legial
insisteix que cal mantenir la comercia-
lització de les amalgames dentals, sen-
se que això vulgui dir que no s’hagin de
prendre les mesures preventives con-
tra la contaminació en l’ús (col·locació)
d’aquestes restauracions, perquè enca-
ra que es prohibís la comercialització
de l’amalgama, es continuaria produint
contaminació amb la substitució de les
restauracions d’amalgama que fracas-
sin i amb el tallat de dents restaurades
amb amalgama ■
40 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Premsa i odontologia
E n un comunicado de prensa, el
Colegio Ofi cial de Odontólogos y
Estomatólogos de Asturias ha señalado
que las funciones de diagnóstico, pre-
vención y tratamiento son competen-
cia única de los dentistas, según está
regulado legalmente en la Ley 10/1986
y el Real Decreto 1594/1994, que la
P or segundo año consecutivo la
ONG y Abbott han colaborado en
un programa de atención odontológica
en Senegal. La compañía ha donado
casi 9.000 dosis de medicamentos que
darán cobertura a más de 1.900 per-
sonas. “Gran parte de las intervencio-
nes que se realizan son extracciones,
siempre con cobertura antibiótica y
antiinfl amatoria”, ha explicado a DM
Alberto Pérez Porro, presidente de
Dentalcoop. La ONG se ocupa de dotar
a sus proyectos de equipamento y
gabinetes dentales para la asistencia,
donde también se realizan empastes y
odontología conservadora.
Donación
Para el proyecto en la región de Casa-
mance, en el sur de Senegal, se conta-
rá con 15 odontólogos, 15 auxiliares y
1 protésico, liderados por el odontólo-
go catalán Gabriel Navarro, que reali-
zarán 1.900 visitas entre odontología
Europa Press, 26/11/2012
Los tratamientos de blanqueamiento dental deben ser realizados por un dentista
Diario Médico, 19/11/2012
Dentalcoop y Abbott, unidos en la salud dental
desarrolla.
Asimismo, han aclarado que la explo-
tación clínica previa que debe realizar el
dentista antes de indicar el uso de pro-
ductos blanqueantes, debe efectuarse,
“necesariamente”, en una consulta o clí-
nica dental, único lugar que “garantizan
la realización de actividades sanitarias
conservadora, de urgencia, preventiva
y protésica. Además, se enviará en
verano a otro grupo para continuar la
asistencia.
Para facilitar el abordaje, Abbott
ha donado 7.000 dosis de Neobrufen
con codeína, 1.350 dosis de Dalsy 400
mg y 420 dosis de Klacid 500 mg.
Estos fármacos están destinados a
los habitantes de Kafountine y Thionk
essyl, Diouloulou, y para el hospital de
Bangag en Banjul. “Una vez que fi naliza
la estancia de los voluntarios se deja
la medicación en el terreno para que
la utilize el dentista del distrito a los
siguientes voluntarios que acudan a la
zona”, explica Pérez.
Dentalcoop inició su actividad solida-
ria en 2008, aunque ya había realizado
proyectos en Barcelona y Guinea Ecua-
torial. A partir de ahí, la ONG ha realizado
iniciativas de salud bucodental en Came-
rún, Ghana, Kenia, Etiopía, Senegal, en el
norte de África, Moldavia y Haití.
El Colegio Ofi cial de Odontólogos y Estomatólogos de Asturias, ante
la creciente demanda de blanqueamientos dentales por parte de
la población y la proliferación de distintos centros ofertándolos,
ha alertado que dichos tratamientos “deben ser realizados por un
dentista” y además en un establecimiento sanitario llamado “Consulta
o Clínica Dental”.
Dentalcoop es una asociación de voluntarios cuyo objetivo es garantizar la salud dental de las poblaciones
más desfavorecidas. No sólo está integrada por odontólogos y médicos estomatólogos, sino que sus
puertas están abiertas a higienistas, técnicos protésicos, técnicos de instalaciones, depósitos de material o
laboratorios, que quieran colaborar.
bucodentales sin riesgos para la salud
del paciente”.
Así, el Colegio de Odontólogos y
Estomatólogos de Asturias ha adver-
tido que todo tipo de blanqueamiento
mediante sustancias y procedimientos
reservados a dentistas que sea realizado
fuera del ámbito de los centros sanita-
rios denominados clínicas (o consultas)
dentales es “contrario a la legislación y
al espíritu de los servicios sanitarios”, y
que, por consiguiente, pueden compor-
tar consecuencias “indeseables a los
usuarios que se dejen atender en otro
tipo de instalaciones” ■
Las patologías a las que se enfren-
tan los voluntarios difieren en fun-
ción del país. Por ejemplo, en Senegal
toman mucho té con azúcar, lo que
empeora la salud dental, mientras que
“en las zonas remotas de Kenia habi-
tadas por población masai, cuya dieta
está libre de azúcares, el estado dental
es mejor. En muchas zonas de África,
como en ésta, la población mordisquea
palitos de acacia formando una punta
para crear una especie de cepillo de
dientes”. Sin embargo, en las ciudades
esta técnica ha caído en desuso, lo
que, unido a la ausencia de asistencia,
provoca infecciones que terminan por
causar la muerte ■
La nova revista 162 ■ 414t trimestre 2012
L os resultados del trabajo se publi-
can en el último número de Scien-
tific Reports.
En un modelo de investigación muri-
no se ha observado que la ausencia de
las proteínas pRb y p107 conduce a una
Diario Médico, 21/11/2012
La conexión entre genes causa tumores periorales
inactivación parcial de otros dos genes
supresores, los denominados p53 y
Pten, ampliamente implicados en el
desarrollo tumoral en humanos.
La acción coordinada de estas molé-
culas desencadena el desarrollo espon-
Científicos de la Unidad de Oncología Molecular del Ciemat, con la
colaboración de investigadores del Centro de Investigación Médica
Aplicada de la Universidad de Navarra (CIMA), describen una nueva
red de conexión funcional entre genes supresores tumorales, lo que
pone de manifiesto cómo la acción coordinada de éstos determina el
desarrollo de tumores escamosos de cabeza y cuello.
táneo de tumores escamosos en áreas
orales o periorales.
El análisis genómico ha revelado
una gran similitud entre los tumores
desarrollados en el modelo de ratón y
los tumores escamosos humanos de
cabeza y cuello, y en particular aquéllos
que se producen como consecuencia
de la infección por el virus del papiloma
humano.
Los investigadores, coordinados
por Jesús M. Paramio, del Ciemat, han
estudiado posibles terapias y han con-
seguido reducir el desarrollo tumoral
tras el tratamiento de los ratones con
rapamicina ■
En este estudio, llevado a cabo en
5.176 trabajadores, se pone de
manifiesto que existe un mayor riesgo
estadísticamente significativo de pade-
cer periodontitis en los diabéticos: 2,8
veces más que en los no diabéticos;
en los hipertensos: 2,5 veces más; en
los que tienen sobrepeso: 1,67 veces
más; en obesidad: 2 veces; en síndrome
metabólico: 2,6; en hipercolesterolemia:
1,7 veces, y en fumadores de más de 10
cigarrillos: 2,16 veces.
Miguel Carasol, coordinador científico
del estudio ibermutuamur, afirma que el
50 por ciento de los encuestados dice
tener una buena percepción de su salud
oral, “aunque se ha encontrado una alta
prevalencia de patología no tratada”.
En la reunión de la SEPA ha parti-
cipado Jan Lindhe, profesor emérito y
director del Departamento de Periodon-
cia de la Facultad de Odontología de la
Universidad de Gotemburgo, en Suecia,
Diario Médico, 19/11/2012
La periodontitis es más común con riesgo cardiovascular
que se ha referido a los implantes.
“Durante años hemos hablado de
los implantes, de los problemas aso-
ciados y demás cuestiones relativas,
pero ahora nos tenemos que centrar
en prevenir su implantación; es decir,
en intentar retrasar la pérdida de las
piezas dentales”.
Lesiones asociadasEntre el 90 y 95 por ciento de los que
reciben un implante dental desarrollan
problemas en los tejidos circundantes,
que normalmente se asocian a la pre-
sencia de una bacteria.
Según Lindhe, uno de los grandes
problemas a los que se enfrentan los
implantes dentales es a la pérdida de
masa ósea.
Por eso, y según comentó a Diario
Médico, existe una edad mínima a la
que se pueden hacer estos implantes.
“Los niños en crecimiento no son
La asociación entre enfermedad periodontal y riesgo cardiovascular
no es nueva. Desde hace años, diversos estudios apuntan en esta
dirección y el último es el primer estudio epidemiológico de salud
bucodental de la población laboral en España que se ha presentado
en el XLVI Reunión Nacional de la Sociedad Española de Periodoncia,
celebrada en Madrid.
susceptibles de implantes dentales,
puesto que al estar en un periodo de
desarrollo pueden producirse despla-
zamientos”.
El especialista recuerda que el
implante se queda donde se ha pues-
to inicialmente, “por lo que hay que
estudiar detenidamente los casos en
pacientes jóvenes”.
En su amplia experiencia con
implantes dentales, Lindhe recuerda
que el 95 por ciento de los sujetos
que los llevan están satisfechos. No
obstante, ha alertado a los médicos de
primaria que para que puedan detectar
parte de los problemas que surgen en
los tejidos de alrededor.
De esta forma, si la enfermedad de
las encías se detecta precozmente,
se puede resolver sin que aparezcan
complicaciones posteriores y se puede
atajar sin mayores problemas.
Dada la relación entre la salud buco-
dental y los factores de riesgo cardio-
vasculares, los especialistas aconsejan
una acción conjunta de todos los pro-
fesionales que tratan estos problemas.
Según Carasol, “el estudio ibermu-
tuamur ha puesto de manifiesto, con
la determinación analítica en sangre
periférica y la recogida de datos en la
historia clínica, centrándose en facto-
res de riesgo cardiovascular, la rela-
ción entre la situación cardiovascular y
la salud bucodental” ■
42 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Premsa i odontologia
L os ‘brackets’ de polímeros plás-
ticos transparentes utilizados en
las ortodoncias dentales correctoras
han dado muy buen resultado en los
últimos años, sobre todo por la mejora
estética que suponen respecto a los
metálicos. Sin embargo, el problema
que presentan es que causan proble-
mas de desgaste en la boca.
Sin embargo, y según ha explicado
al Servicio de Información y Noticias
Científicas (SINC) Juan Baselga, res-
ponsable del grupo de Polímeros y
Composites de la UC3M, la estimación
de la fuerza que hacen los dientes en
el ‘bracket’ les hizo pensar que “la
nanotecnología podría resultar útil para
solucionar esta cuestión”.
La solución que han ideado es uti-
lizar unas nanopartículas muy duras
de alúmina y dispersarlas de forma
homogénea en la polisulfona, la matriz
de polímero que emplea la empresa
CEOSA-Euroortodoncia para la fabrica-
Europa Press, 30/10/2012
Científi cos españoles desarrollan una nueva generación de ‘brackets’ de plástico transparente más resistentes
ción industrial de los brackets.
Este nuevo proceso, patentado por
la compañía junto a los investigado-
res de la UC3M, consigue obtener un
material con mayor resistencia mecá-
nica y al desgaste, manteniendo la
transparencia.
“Con esta tecnología hemos conse-
guido desarrollar un material más rígido
y que tiene una notable mejor resisten-
cia a la abrasión, por lo que aguanta
mejor el desgaste producido por los
dientes o por los alimentos en el pro-
ceso de masticación”, explica Baselga.
Además, resulta biocompatible,
algo fundamental cuando va a estar
colocado en la boca y cumple con la
normativa europea para productos en
contacto con alimentos.
Según los investigadores, este nue-
vo tipo de materiales –los plásticos
nanorreforzados- encuentran aplica-
ciones en diversos campos de la indus-
tria. En concreto, la polisulfona resulta
Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), junto con la
empresa CEOSA-Euroortodoncia, han conseguido desarrollar una nueva
generación de ‘brackets’ de plástico transparente con nanopartículas que
aumentan la resistencia y mejoran las propiedades del material.
interesante en el área biosanitaria por
su biocompatibilidad en desarrolllos de
equipos medico quirúrgicos, donde es
preciso mejorar la rigidez y la resisten-
cia a la abrasión.
Potencial uso para otras industrias
Además, también tiene potenciales
aplicaciones en la industria del auto-
móvil o en el campo de la seguridad,
por ejemplo, en el desarrollo de nuevos
visores en los cascos de los bomberos.
Esta innovación permite la incor-
poración y dispersión homogénea de
nanopartículas a una matriz polimérica
en muy baja proporción. Tras este
proceso basado en técnicas químicas
verdes que realizan los investigadores
de la UC3M, en la empresa CEOSA-
Euroortodoncia mezclan las partículas
ya dispersas con el polímero mediante
técnicas de microextrusión y microin-
yección para fabricar la pieza fi nal.
“Nosotros dosifi camos el plástico,
pues las máquinas normales lo mínimo
que pueden inyectar son unos 15 gra-
mos, cuando nuestras piezas pueden
pesar 0,06 gramos. Sería algo así como
intentar inyectar insulina con una jerin-
ga de caballo”, ilustra el director de la
compañía, Alberto Cervera.
Y con la tecnología utilizada, la
microextrusión y la microinyección,
según ha concluido, han sido “capaces
de controlar con extrema precisión estas
cantidades minúsculas de material” ■
L a cliente, cuyos intereses fueron
defendidos por la Asociación El
Defensor del Paciente, conservaba los
caninos de leche obstaculizando el
desarrollo de los defi nitivos, los cuales
estaban saliendo por la encía.
Tras examinarla, el médico deman-
Diario Médico, 31/10/2012
El error al abordar un problema dental genera una indemnización de 9.000 €
dado propuso, en lugar de la utilización
del sistema convencional de brakets,
dar comienzo a un tratamiento más
caro con Invisalign asegurando que
sería más rápido y efectivo. Sin embar-
go, tras dos años sin mejoras, el espe-
cialista indicó la necesidad de aplicar
La Audiencia Provincial de Madrid ha desestimado el recurso
interpuesto por un odontólogo contra la sentencia por la que se le
condenó a indemnizar con 9.000 euros a una paciente a la que aplicó
un tratamiento de ortodoncia que no estaba indicado para la patología
que ella sufría.
aparatología fi ja.
Ante la ausencia de resultado, el
tiempo perdido y el inútil desembolso
acometido, la paciente decidió deman-
dar a su dentista.
El odontólogo alegó que el uso de
Invisalign era sólo la primera fase del
tratamiento, que debía continuar con
los brakets; pero el tribunal apareció
que dicha programación no se mencio-
naba en el historial clínico.
Además, el infome pericial reiteró
que nunca se recomienda el trata-
miento con Invisalign para casos de
dentición mixta. Ambas apreciaciones
decantaron al juzgador a favor de la
pretensión de ser indemnizada de la
demandante ■
La nova revista 162 ■ 434t trimestre 2012
CURSO MODULAR TEÓRICO-PRÁCTICO SOBRE APNEA DEL SUEÑO Y RONCOPATÍA
Cada vez acuden más pacientes a nuestras consultas solicitando tratamiento
para la apnea del sueño y los ronquidos.
La incidencia de apnea a partir de los 40 años es de un 4% en mujeres y de un 6% en varones, llegando hasta el 25% a los 65 años.
OBJETIVOS DEL CURSO
DATOS DE CELEBRACIÓN
COEC Travessera de Gràcia 93-95, Barcelona
Fechas: 18/19 de Enero y 1/2 de Febrero 2013
Precio: 1.400 INCLUYE MATERIAL Y COMIDAS
INFORMACIÓN Y RESERVAS
PLAZAS LIMITADAS
Curso de dos modulos, viernes y sábado
- !"!#$%&'(&$)*!'!+,(&-&./*!0()!'!+,(&1$'&2,"1%!3$&1$&40"$(&5&6*0!0"$(&!7/)%8#)*9(&1$'&/8$:!&;24<=2>&-&1$'&%!"?8*1!@
- !"!#$%&'!/&1*A$%$")$/&0%!#$1*3*$")!/&1*(+"B/)*#!/&1$'&24<=2@&
- C%!A8"1*D(%&/!7%$&'!/&1*A$%$")$/&)%()(3*$")!/&1$'&24<=2E&$/0$#*('3$")$&$'&)%()(3*$")!&#!"&Férula de Avance Mandibular.
- F(''$%&0%G#)*#!E&%$('*D(#*B"&1$&AH%8'(/&1$&(9("#$&3("1*78'(%&0!%%/*''*/)(@&
- F(''$%&0%G#)*#!&/!7%$&'(&#!1*.#(#*B"&1$&/8$:!&-&$9$")!/&%$/0*%()!%*!/&$"&'(&0!'*/!3"!+%(A,(@&
I&F(''$%&0%G#)*#!&/!7%$&$J0'!%(#*B"&1$'&0(#*$")$&%!"#(1!%&5&24<=2E&*"#'8-$"1!&.7%!/#!0*(&"(/!IA(%,"+$(@
Dr. Alejandro Ferré
K$8%!./*!'!+,(& ',"*#(
L/0$#*('*/)(&$"&)%(/)!%"!/&1$'&/8$:!
!"#$%&'()*$+,-"$%&-$!(.&''(/0 ,1-!*
Dr. Javier Vila
2"#,3$&'$"%&(,*(4%!--$*!'&-$*5!'!56&
7$3,*3$&/!(,*(4/!*%!'!56&
!"#$%&'()*$+,-"$%&-$!(.&''(/0 ,1-!*
Dr. Josep M. Clemente
89/$3!:!/!*%;'!5!
<-=3%$3&(#-$+&/&
Tel. 93 417 24 98 Gemma Cabedo
De Lunes a Viernes de 9.30 a 19.30
cursoapnea@cldental.es
www.cursoapnea.es
ACTIVIDAD ACREDITADA por el Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries – Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud.
44 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Premsa i odontologia
L as enfermedades periodontales
son patologías infecciosas, cau-
sadas por bacterias, aunque también
infl uyen factores genéticos, ambien-
tales o locales. De este modo, las
personas con una diabetes mal con-
trolada cuentan con riesgo de desa-
rrollar periodontitis a consecuencia de
aparecer una “respuesta infl amatoria
exacerbada” frente a las bacterias pre-
sentes en la encía, que “destruyen
el tejido que soporta los dientes”. La
diabetes también altera la capacidad
de resolución de la infl amación y la
capacidad de reparación posterior.
Por su parte, “las enfermedades de
las encías se asocian con un peor con-
trol del nivel de azúcar de los diabé-
ticos”, dice este experto, a la par que
precisa que este fenómeno aparece
porque la periodontitis puede iniciar o
aumentar la resistencia a la insulina de
una manera similar a como lo hace la
obesidad, al favorecer la activación de
la respuesta inmune sistémica iniciada
por las citoquinas, proteínas que regu-
lan la función de las células.
En concreto, el Estudio NHANES III
(National Health and Nutrition Survey)
realizado en Estados Unidos, revela-
ba que los adultos con diabetes mal
controlada tenían un riesgo 2,9 más
alto de tener enfermedad periodontal
que aquéllos con un buen control de
la diabetes.
Por otro lado, Rodríguez Casano-
vas ha lamentado que las personas
Europa Press, 19/11/2012
Los diabéticos mal controlados tienen tres veces más riesgo de sufrir periodontitis
mayores con diabetes tipo 2 que pade-
cen periodontitis vean su enfermedad
bucal de “manera natural” y “no vayan
al dentista”.
Por todas estas razones, Rodríguez-
Casanovas ha explicado que la colabo-
ración entre profesionales de la Medi-
cina y la Odontología és “cada vez más
importante”. Los profesionales de la
salud bucal tienen una gran oportu-
nidad de identifi car diabetes no diag-
nosticada o prediabetes en pacientes
odontológicos, y referir a esos pacien-
tes a la consulta del médico o especia-
lista”, ha dicho.
Sólo el 14 % tiene las encías sanas
Rodríguez Casanovas ha puesto el
acento en que solamente el 14,8 por
ciento de los adultos españoles de
entre 35 y 44 años tiene las encías
sanas, según estudios. De los afecta-
dos, el 59,8 por ciento tendría gingivi-
tis y el 25,4 por ciento, periodontitis.
Mientras, entre las personas que tiene
entre 65 y 74, “solo el 10,3 por ciento
tendría las encías sanas”.
En concreto, la periodontitis pue-
de tener consecuencias, a nivel local,
como la pérdida de dientes que, a su
vez, produce efectos sobre la estética
y sobre funciones como la mastica-
ción. Además de causar sangrado de
encías, mal aliento, retracción, movili-
dad de dientes o dolor.
“La primera señal de alarma”, pro-
sigue este experto, “es el sangrado de
Los diabéticos mal controlados tienen tres veces más riesgo de sufrir
periodontitis y, estas dos enfermedades conjuntamente, supone contar
con 3 veces más de riesgo de mortalidad cardio-renal que aquellos
diabéticos que no padecen la enfermedad de las encías, señala a
Europa Press el doctor Héctor J. Rodríguez Casanovas, miembro de la
Sociedad Española de Periodoncia y Osteointegración (SEPA).
las encías”. “Muchas veces, el consu-
mo de tabaco engaña, no deja que las
encías sangren como deberían, pues
hay menos vasos sanguineos”, ha pre-
cisado, a la par que ha explicado que
“el tabaco multiplica por 4 la pérdida
de dientes en población normal”.
Otros factores de riesgo a la hora
de desarrollar periodontitis es “la apa-
rición de sarro” y, de este modo, una
mala higiene bucal. “La higiene oral es
importantísima para no desarrollar este
tipo de enfermedades”, ha incidido.
En el caso de padecer la enferme-
dad y no tratarla adecuadamente, se
puede llegar a “la pérdida total del
hueso y de los dientes”. Un abordaje
de esta enfermedad pasaría por el ras-
pado de las raíces de los dientes y, en
algunos casos, por la cirugía periodon-
tal”, ha señalado.
Poca concienciación
Por otro lado, Rodríguez Casanovas ha
mencionado el último estudio de salud
oral, que revelaba que el ocho por
ciento de los encuestados tiene pro-
blemas para comer por sus problemas
dentales. Además, el 20 por ciento de
los mayores de 65 años no se cepilla
nunca y el 30 por ciento de los jóvenes
y adultos, una vez al dia.
Recientemente, la Federación Inter-
nacional de Diabetes ha establecido
una serie de recomendaciones para el
cuidado de los pacientes diabéticos,
entre las que se recuerda que la edu-
cación de los diabéticos debe incluir la
información puntual sobre las implica-
ciones de su enfermedad, sobre todo si
está mal controlada, en la salud bucal,
especialmente en la salud periodontal.
El 13,8 por ciento de la población
española tiene diabetes, según últimos
datos publicados. En general, se esti-
ma que existen 246 millones de per-
sonas afectadas de diabetes mellitus
tipo 2 en todo el mundo, que puede
aumentar hasta los 380 millones en el
año 2025, si se cumplen las últimas
predicciones ■
El millor aparador per arribar a tots
els odontòlegs i estomatòlegs de CatalunyaLa revista NO
VA
La nova revista 162 ■ 454t trimestre 2012
La nova revista 162 ■ 454t trimestre 2012
A lgunes persones ja s’han mostrat
interessades a anar a la clínica,
però els criteris de selecció són estar
en risc d’exclusió social o sota el llindar
de la pobresa i rebre, com a màxim, 700
euros d’ajudes, encara que les condi-
cions es flexibilitzaran en funció de las
càrregues familiars, va explicar a Efe el
fundador de l’entitat, Christian Vargas.
De moment, la consulta comp-
ta amb 20 odontòlegs voluntaris que
faran rotacions per poder atendre 600
pacients al mes.
El Periódico, 11/11/2012
Una ONG obre una clínica dental solidària a Gràcia
Davant la falta d’ajudes de
l’Administració, la clínica solidària
s’autofinançarà gràcies a un altre cen-
tre mèdic, Les 1001 Dents, una clínica
privada per a persones que sí que es
poden pagar el dentista. El 13% del que
paguin aquests pacients es destinarà a
finançar els materials i el manteniment
de la consulta solidària, encara que
això no suposarà cap augment del
cost per als clients de pagament, que
a més podran desgravar fiscalment
aquesta quantitat, sinó que els dentis-
L’oenagé Dentistes Sobre Rodes va inaugurar ahir una clínica dental
solidària al districte de Gràcia per prestar assistència a persones
sense recursos i en risc d’exclusió social. Tots els professionals de la
consulta són voluntaris i l’oenagé ha establert convenis amb entitats
socials com Càritas i Creu Roja, que els derivaran pacients.
tes assumiran una reducció dels seus
beneficis.
Ara per ara, els 190.000 euros
d’inversió inicial que ha costat ade-
quar el local de lloguer els ha aportat
Vargas. La filosofia del projecte també
s’ha traslladat a les obres, ja que tots
els treballadors que han participat en
la remodelació han cobrat la part més
gran del sou en espècies.
Per exemple, el fuster Yago Orte-
ga ha treballat durant cinc mesos en
les obres i, a canvi, rebrà tractaments
bucodentals per a la seva mare i per
a ell mateix. “Valorem el cost dels
dos treballs i busquem un equilibri en
l’intercanvi”, va explicar Ortega.
Està previst crear un banc del temps
perquè pacients que rebin assistència
dental gratis puguin tornar a la societat
una altra ajuda ■
46 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Premsa i odontologia
A sí lo ha indicado a Efe Lain Chap-
pel, de la Escuela-Hospital Dental
de Birminghan (Reino Unido), uno de
los expertos que ha participado en
una cumbre internacional celebrada
en La Granja (Segovia), organizada por
la Federación Europea de Periodoncia,
la Academia Americana de Periodoncia
y la Sociedad Española de Periodoncia
(SEPA).
Las enfermedades periodontales,
como la gingivitis o periodontitis, están
causadas por bacterias, son de natura-
leza infl amatoria y afectan a los tejidos
que rodean y sujetan a los dientes en
los maxilares. Son además especial-
mente prevalentes, puesto que 8 de
cada 10 personas mayores de 35 años
sufre enfermedad periodontal en Espa-
ña, según la última Encuesta Nacional
de Salud.
Diversos estudios científi cos, a los
que ha aludido el experto, revelan que
“los millones” de bacterias que exis-
ten en la boca pueden derivar en una
infl amación crónica que se convierte
en sistémica, infectando y dañando a
otras zonas del cuerpo.
La Vanguardia, 15/11/2012
Las bacterias en la boca abren la puerta al cáncer, los infartos y la diabetes
El profesor Mariano Sanz, decano de
la Facultad de Odontología de la Univer-
sidad Complutense de Madrid, ha dicho
a Efe que las dolencias que afectan
las encías son un factor de riesgo para
sufrir episodios coronarios, “algunos
tan graves que pueden llegar a poner
en peligro la supervivencia del paciente,
como el infarto de miocardio”.
“Quienes sufren algún tipo de enfer-
medad en las encías tienen un riesgo
entre un 25 % y un 50 % mayor de
padecer un trastorno cardiovascular
que quien las tiene sanas”, ha senten-
ciado. De hecho, ha recordado que la
Asociación Americana de Cardiología,
en un documento de consenso, ha
establecido la recomendación del cui-
dado bucal como una más de las estra-
tegias de prevención de la cardiopatía
isquémica.
Héctor Juan Rodríguez-Casanovas,
doctor en Odontología y especialista
en Periodoncia por la Universidad de
Texas-Houston (EE.UU), ha declarado
a Efe que la asociación entre enferme-
dad periodontal y diabetes es “bidirec-
cional”.
Tener bacterias en la boca signifi ca abrir las puertas del organismo
a las enfermedades periodontales que, según el consenso científi co,
están directamente relacionadas con patologías como la diabetes,
las complicaciones del embarazo, los problemas cardiovasculares e,
incluso, el cáncer.
“No sólo la diabetes aumenta el
riesgo de sufrir enfermedad perio-
dontal, sino que ésta puede alterar el
control de la glucemia”, ha comen-
tado. Por ello, las visitas al dentista
representan una oportunidad única
para combatir la diabetes, puesto que
ayudarían a identifi car precozmente a
estos pacientes, muchos de los cuales
no son conscientes de su condición.
El doctor Juan Blanco, patrono de
la Fundación SEPA y profesor titular de
Periodoncia de la Universidad de San-
tiago de Compostela, ha explicado a
Efe que las mujeres embarazadas con
periodontitis tienen “el doble de riesgo
de sufrir un parto prematuro”.
Se estima que en España podría
haber hasta 14.000 casos de nacimien-
tos prematuros al año –prácticamente
la mitad de todos los partos pretérmi-
no-, en los que la enfermedad perio-
dontal de la madre sería uno de los
factores de riesgo involucrados.
Chapple ha concluido que hay nue-
vos e importantes campos de investi-
gación que vinculan el cáncer con las
infecciones bucodentales, y también
con la artritis reumantoidea, las afec-
ciones renales y las infecciones pul-
monares.
Todos los expertos coinciden en
que la prevención, la higiene bucal y
las revisiones odontológicas son las
armas para combatir a unas infeccio-
nes que, de forma continua y silencio-
sa, se convierten en el arma de llaves
que más enfermedades deja entrar en
el organismo ■
S egún su criterio, una buena ali-
mentación previene, entre otras,
“caries, enfermedades periodontales
y otras patologías bucales”. Además,
Europa Press, 24/10/2012
Una de cada tres personas mayores de 35 años sufre enfermedades de encías
apuestan por una buena técnica de
cepillado de diente mediante un cepilllo
pequeño, “para llegar a todas las zonas
de la boca”.
Expertos de ‘Thedoctors.es’ han señalado que una de cada tres
personas mayores de 35 años sufre enfermedades de las encías, ante
lo que proponen recomendaciones para una correcta salud dental,
como “una dieta rica en fruta y verduras”.
Por otra parte, los expertos de esta
plataforma despejan las dudas de los
pacientes ante el sangrado de encías.
Para ellos, la causa más probable de
este problema es la gingivitis, la cual se
trata mediante una “correcta higiene” y
un cepillado suave.
En cuanto a las caries, los represen-
tantes de ‘Theadoctors.es’ sostienen
que la aparición de éstas se debe a dife-
rentes factores que, “en conjunto, dan
como resultado lesiones en el esmalte”.
Éstos son “alimenticios, bacteriológicos,
higiénicos o genéticos”, manifi estan.
La nova revista 162 ■ 474t trimestre 2012
PUBLICITAT: Elisabet Soler
Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460 / esoler@coec.net
El millor aparador per arribar a tots
els odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya
La revista NO
VA
COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA
E l presidente del Colegio Oficial de
Médicos de Barcelona (COMB),
Miquel Vilardell, ha alertado este viernes
de los “muchos obstáculos” que sufren
los facultativos de algunas mutuas a
la hora de pedir pruebas y exploracio-
nes complementarias para un paciente,
debido a criterios economicistas.
Junto al presidente de la Sección de
Seguro libre del COMB, Ramon Torné,
Vilardell ha manifestado el “malestar
del médico” en algunas mutuas que
ofrecen pólizas con precios muy redu-
cidos, que obligan al médico a pedir
una autorización previa de pruebas,
con dificultades asociadas de tiempo y
burocracia.
Ambos representantes han presen-
tado los resultados de una encues-
ta de Seguro Libre, realizada a 2.660
colegiados entre el 20 de octubre y el
12 de diciembre de 2011 y que revela
que para el 47% de los médicos de los
encuestados las mutuas constituyen
su actividad principal, mientras que
para el otro 53% es complementaria
con la sanidad pública.
Según Torné, “cada vez hay más
desencanto” de los facultativos del
sector, que reclaman trabajar en bue-
nas condiciones para realizar el acto
La Vanguardia, 9/11/2012
Los médicos alertan de “obstáculos” a la hora de pedir pruebas en ciertas mutuas
médico con tiempo y la tecnología
adecuada, y también piden que los
honorarios por consulta lleguen a la
reivindicación histórica de 26 euros
brutos por visita, lo que ha señalado
que no sucede ni ha sucedido nunca.
En esta línea, ha señalado que los
facultativos cobran una media de diez
euros por acto médico, y en algu-
nos casos ocho euros en el caso de
segundas visitas en algunas mutuas,
que Torné ha considerado del todo
insuficientes.
La encuesta señala que el 24% de
los médicos ha disminuido las horas
de trabajo, el 13% las ha aumentado y
el 63% las ha mantenido en 2011; y en
cuanto a ingresos, el 37% se ha que-
dado igual, el 39% ha recibido un poco
menos, el 11% un poco más y el 10%
ha recibido mucho menos ingresos.
Torné ha recordado que los pacien-
tes de mutua crecieron más de un 2%
en Catalunya durante 2011, el año de
los primeros recortes sanitarios en
el sector público, lo que Vilardell ha
señalado que no han beneficiado a las
mutuas, que también han recibido las
bajas de pacientes por la crisis.
Para con los pacientes, Torné ha
pedido que se informen muy bien de
Los facultativos del sector reclaman trabajar en buenas condiciones
para realizar el acto médico con tiempo y la tecnología adecuada.
las condiciones de la mutua y pidan
consejo –en el COMB hay una sección
de atención al usuario- si no ven claras
las posibilidades y límites. Para con las
mutuas, el representante del COMB ha
reclamado que clarifiquen mejor los
grados de coberturas y que los contra-
tos sean más claros.
Despido de centenares
de médicos
También ha deplorado que la fusión
de las mutuas de Adeslas y Aresa pro-
vocará que la compañía prescinda de
centenares de médicos, con los que
las entidades habían establecido una
relación contractual. Vilardell y Torné
han alabado el sector sanitario priva-
do como un “gran motor de país” en
Catalunya, donde cuenta con larga tra-
dición y se complementa muy bien con
el ámbito público, teniendo en cuenta
que un 24% de los catalanes tienen un
seguro privado de salud.
Por ranking de mutuas, las mejor
valoradas han sido Assistència Sani-
tària Col·legial, Axa-Winterthur, Agru-
pació Mútua, Mútua General de Cata-
lunya y Generali Salud; en el grupo
siguiente se encuentran Fiatc, Adeslas,
Sanitas y Aresa-Mútua Madrileña -no
fusionada con Adeslas en el momento
de la encuesta-, y en el último grupo
están DKV, Caser, Aliança y Asisa.
Cerca de 7.000 médicos de Barcelo-
na –el 22%- trabajan en el sector priva-
do, y la media de edad es de 55 años,
frente a la media de 49 años del sector
público, ha manifestado Vilardell ■
En otras circunstancias, los odontó-
logos tienen otras recomendaciones.
Así, aconsejan no arrancar los dientes
que están a punto de caerse de la boca
de los menores, visitar al especialista
ante la aparición de manchas en la
dentadura, comer chicle sin azúcar,
acudir al experto para que saque las
muelas del juicio en los casos que lo
requieran o no poner ortodoncia a los
niños hasta los seis años ■
48 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Premsa i odontologia
L a proteína transmembrana acuapo-
rina-1 es una de las responsables
de crear los canales a través de los
cuales pasa el agua en la membrana
celular, facilitando el movimiento de los
fl uidos, lo que ocurre cuando las célu-
las de las glándulas salivales secretan
Diario Médico, 6/11/2012
La terapia génica con ‘AQP1’ parece segura en xerostomía
saliva en la boca.
Los autores del ensayo, encabe-
zados por Bruce J. Baum, del Instituto
Nacional de Investigación Odontológica
y Craneofacial, en los Institutos Nacio-
nales de Salud (NIH) estadounidenses,
inocularon el vector adenoviral que
Un ensayo en fase I ha demostrado que la terapia génica podría
resultar útil en la xerostomía, una secuela que aparece en pacientes
con cáncer de cabeza y cuello tratados con radioterapia. El trabajo,
cuyos resultados se publican hoy en PNAS, ha analizado la seguridad
y efi cacia de la transferencia del gen de la acuaporina 1 (AQP1) a
pacientes con hipofunción salival, a través de un adenovirus.
codifi ca la proteína AQP1 en las glán-
dulas salivales de once pacientes con
tumores de cabeza y cuello que habían
recibido radioterapia. Durante los pri-
meros 42 días después del tratamiento
se midieron los fl ujos salivales y se
constató que la terapia génica apenas
producía efectos adversos; seis pacien-
tes experimentaron una mejoría en el
fl ujo salival.
El vector viral empleado en este
ensayo no permitía la transferencia
genética permanente, por lo que el
trabajo constituye una prueba de con-
cepto de que la terapia génica podría
ser el tratamiento efi caz y defi nitivo,
de conseguirse una expresión genética
duradera ■
P ara realizar este estudio, sus auto-
res emplearon sofisticadas téc-
nicas de realidad virtual, mediante las
cuales las participantes (todas muje-
res) fueron expuestas a una situación
de estrés. De este modo, su trabajo
ha concluido que las personas menos
habilidosas en la toma de decisiones
presentaban al comienzo de una situa-
ción estresante mayores niveles de
cortisol en saliva que aquellas con bue-
na toma de decisiones. Además, estos
niveles de cortisol fueron mayores a lo
largo de toda la situación estresante,
informa la UGR en una nota.
El cortisol, la llamada hormona del
estrés, es una hormona esteroide que
se segrega desde la corteza suprarre-
nal en respuesta a la hormona de la
hipófi sis en el cerebro. La secreción de
ésta afecta a diferentes sistemas cor-
porales, y juega un importante papel en
el sistema musculo-esquelético, el apa-
Europa Press, 12/11/2012
Un análisis de saliva predice si se es hábil a la hora de tomar decisiones
rato circulatorio, el sistema inmunitario,
el metabolismo de grasas, carbohidra-
tos y proteínas y el sistema nervioso.
Recientemente, diversos estudios
han demostrado cómo el estrés puede
afectar al proceso de toma de decisio-
nes de las personas. Este componente
cognitivo podría ser considerado como
uno de los recursos de afrontamiento
al estrés con el que cuenta el individuo
a la hora de enfrentarse a una situa-
ción estresante.
Estudio con 40 mujeres sanas
Para comprobar si una adecuada habi-
lidad de toma de decisiones podría
modular la respuesta al estrés ante
un estresor psicosocial, las investiga-
doras de la UGR evaluaron el proceso
de toma de decisiones de 40 mujeres
sanas, a quienes se les aplicó una prue-
ba denominada ‘Iowa Gambling Task’.
Posteriormente expusieron a las
Un estudio realizado en la Universidad de Granada (UGR) por
investigadores del grupo de Neuropsicología y Psiconeuroinmunología
Clínica ha demostrado que las personas secretan más o menos cortisol
en saliva en función de la habildad que tengan para tomar decisiones
cuando se enfrentan a una situación de estrés.
participantes a una situación estresan-
te presentada en un entorno virtual,
consistente en la realización de un dis-
curso frente a una audiencia virtual. La
respuesta al estrés se evaluó mediante
la activación del eje hipotalámico hipo-
fi sario adrenal, con medidas de cortisol
en saliva en diferentes momentos de la
situación estresante.
Las profesoras Isabel Peralta y Ana
Santos destacan que este estudio “indi-
ca de manera preliminar que una bue-
na habilidad de toma de decisiones,
que puede ser un importante recurso
para el afrontamiento del estrés, está
asociada con menores niveles de cor-
tisol ante un estresor psicosocial”. Esto
implicaría menores repercusiones del
estrés psicológico en la salud ante las
diferentes situaciones de toma de deci-
siones a la que la vida nos enfrenta.
El artículo ‘Can decision-making
skills affect responses to psychologi-
cal stress in healthy women?’ ha sido
publicado recientemente en la presti-
giosa revista psychoneuroendocrinolo-
gy. Sus autores son Ana Santos Ruiz,
María Carmen García Ríos, Juan Carlos
Fernández Sánchez, Miguel Pérez Gar-
cía, Miguel Ángel Muñoz García y María
Isabel Peralta Ramírez, del Departa-
mento de Personalidad, Evaluación y
Tratamiento psicológico de la Universi-
dad de Granada ■
La nova revista 162 ■ 494t trimestre 2012
50 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Serveis / VIATGES
El món cèltic d’Irlanda i Escòcia. Druides, llegendes, natura i arqueologia
Les expedicions guiades de Iuris-
Travel/CiènciaAventura (veure
números anteriors de la Revista
del COEC) ens han dut fi ns a les llun-
yanes sabanes de Tanzània, la natu-
ra de les Illes Galápagos, els gels de
la Patagònia o els deserts d’Egipte i
Jordània; però també hem viatjat, grà-
cies als Safaris Urbans® temàtics, pels
carrers de Londres, Òxford, Cambridge
i Florència. Precisament, els viatges
més propers –en termes de distància–
són tan interessants com els desplaça-
ments més exòtics. Els continguts, les
coneixences, poden arribar a ser igual-
ment intenses envoltats de lleons o
piràmides que de paisatges europeus
que, sens dubte, són posseïdors d’un
llegat natural, arqueològic i cultural
que cal descobrir. És per aquest motiu
que IurisTravel/CiènciaAventura propo-
sen una sèrie de viatges guiats al món
cèltic de les Illes Britàniques: Irlanda i
Escòcia.
Més enllà del cinema
i la litetatura
Irlanda va molt més enllà dels mera-
vellosos paisatges retratats en míti-
ques pel·lícules com La Filla de Ryan i
L’Home Tranquil. Tampoc Escòcia l’hem
d’associar únicament amb el famós
Wallace de Braveheart (malgrat les
magnífiques localitzacions moltes es
corresponguin amb Irlanda), els cas-
tells mig enderrocats de personatges
històrics com Robert Roy McGregor
(elevat a la categoria de llegenda grà-
cies a les novel·les de Daniel Defoe i Sir
Walter Scott, i la pel·lícula de Rob Roy),
o de relats més de la ciència-fi cció: tots
recordem les èpiques escenes, entre
roques i verdes prades, que formen part
de la primera entrega de Els Immor-
tals. Irlanda i Escòcia, en defi nitiva, són
més que dos simples decorats o dues
muses literàries; són dos països que,
entre moltes altres facetes, compten
Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions
FO
TO
: TH
INK
STO
CC
K
FO
TO
: TH
INK
STO
CC
K
A la pàgina següent:
Urqhart Castle
i el Llac Ness.
Escòcia.
A l’esquerra:
El dolmen de
Poulnabrone. Irlanda.
A sota:
New Grange. Irlanda.
La nova revista 162 ■ 514t trimestre 2012
amb ciutats històriques meravelloses.
En el nostres viatges, per exemple, ens
endinsarem entre els carrers emble-
màtics de Dublín i Edimburg: universi-
tats, biblioteques, museus, etc. Però,
per suposat, també hi haurà una part
important dedicada a l’Arqueologia. A la
recerca del nostre passat.
Els megàlits: de centres
màgics druides a tresors de
la Prehistòria
Quan les nacions europees, de fi nals
del segle XVIII i començaments del XIX,
cercaven una justifi cació de la seva
antiguitat i saviesa (les baralles eren
constants entre francesos i anglesos,
Per més informació:IURISTRAVEL
Roger de Llúria 108 pral 2a08037 BarcelonaTel. 93 207 31 98
o la web: www.iuristravel.com
FO
TO
: TH
INK
STO
CC
K
entre anglesos i alemanys), molts van
situar les arrels d’Europa en el món
dels celtes. Sota aquest context, les
enormes pedres de jaciments mega-
lítics com Carnac (a França) i Stone-
henge (Anglaterra) foren considerades
com a santuaris dels antics druides
celtes. Ritus màgics, encanteris, balls,
sacrificis humans... els megàlits de
França, Anglaterra, Escòcia i Irlanda
començaren a interessar als antiquaris
i primers arqueòlegs que excavaren
aquests assentaments a la recerca
de testimonis sobre el nostre llegat
més remot. Però, els megàlits, des de
sempre, ja havien despertat l’atenció
dels pastors i pagesos locals; moltes
cerimònies, tradicions i supersticions
paganes tenien el seu origen en les
pedres monumentals que s’erigien en
bells paratges amagats.
No va ser fi ns a l’aparició de les tèc-
niques arqueològiques més modernes
que la ciència va poder demostrar que
els conjunts megalítics –els protagonis-
tes principals d’algunes de les nostres
rutes a Irlanda i Escòcia–, en realitat,
daten de molt més antic: de l’època
del Neolític, és a dir, de la Prehistòria.
Són anteriors a les piràmides d’Egipte!
A Irlanda, per exemple, els expedicio-
naris tindran l’oportunitat de visitar
l’extraordinari jaciment de New Gran-
ge; un dels conjunts megalítics millors
conservats en el món i que fou un
centre funerari alhora que observatori
astronòmic solar.
Llegendes i natura
Però és imperdonable marxar d’Irlanda
o Escòcia sense abans no haver dedi-
cat un temps a la seva Història Natural.
Una natura de línies de costa amb
colossals parets verticals, de camps
i turons coberts d’una verda catifa,
d’illes poblades per imponents colònies
d’aus marines... En el marc d’aquest
inoblidable espectacle que ens ofe-
reix la geologia i la biologia cèltica, la
bellesa de les terres altes d’Escòcia es
barreja amb la història i les llegendes
dels diferents clans. I, com no podia
ser d’una altra manera, en el llac Ness
tindrem l’oportunitat de parlar sobre
el seu famós monstre que alguns crip-
tozoòlegs (els científi cs que estudien
“els animals ocults”) encara continuen
cercant en les fosques aigües. El millor,
per suposat, és mantenir el mite ■
52 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
aman el deporte y a Samuel Eto’o), una
nube de grandes pájaros que volaban
en un total desorden (inmediatadamen-
te el chófer de la ambulancia nos acla-
ró que eran murciélagos) y la precarie-
dad general, repetida incansablemente
por todo el país, que se podía ver en el
estado de las casas, los caminos y en
todas las cosas, miraras donde miraras.
El largo viaje a Djunang por las peli-
grosas carreteras, fue una auténtica
excursión hacia el Camerún profundo.
Si bien buena parte de los cameru-
neses son católicos o musulmanes,
las grandes y coloridas pancartas que
atravesaban las carreteras anuncian-
Después de recoger las male-
tas y esperar en el aero-
puerto, una ambulancia nos
pasó a buscar para llevarnos al centro
Hospitalario Saint Martin de Porres de
Yaundé. Horas más tarde nos trasla-
damos nuevamente hacia un pequeño
poblado llamado Djunang, en el oeste
del país, donde trabajaríamos durante
dos señanas en el Centro Hospitalario
Saint Dominique.
Desde el mismo instante en que sali-
mos del aeropuerto comenzaron nues-
tros primeros asombros: la gran canti-
dad de gente corriendo por las calles
a las cinco de la mañana (en Camerún
do los funerales os recordaban que el
Animismo sigue vigente en esta parte
del Africa. Se sucedían los mercados
de frutas junto a las rutas atestados de
gente, moto-taxis que transportaban
tres o cuatro personas (nunca vimos
a nadie llevar un casco), destartalados
autobuses que se detenían por escasos
segundos en los mercados, y grupos
de niños con cestas en la cabeza que
se acercaban corriendo para vender a
los pasajeros pequeñas bolsas de caca-
huetes, racimos de bananas, exóticas
frutas y alimentos dudosos para nues-
tra inmensa ignorancia.
El lunes 6 de agosto comenzamos
a trabajar en la rudimentaria consulta
dental del Centro. La sala tenía un viejo
sillón donde podíamos hacer empastes
(“plombes” como decían los locales
y como acabamos diciendo todos) y
endodoncias. Había además una ante-
sala donde hacíamos las primeras visi-
tas y las extracciones. La jornada de
trabajo comenzaba a las 8.30 y a veces
se extendía hasta las 20.00. Sólo hacía-
mos una pausa durante el mediodía
cuando nos acercaban la comida desde
el comedor del Hospital.
La acumulación desorganizada de
pacientes en la sala de espera hizo
que al tercer día de trabajo la doctora
Roig solicitara, con cierta impaciencia,
hacerse cargo de la organización de
la agenda. Con la determinación de un
boy scout tomó un papel, trazó un par
de líneas, e improvisó una agenda que
se fue llenando de impronunciables
nombres africanos. “Para mí, el orden
es fundamental” confesó, y su iniciativa
mejoró la efi cacia de nuestro trabajo y
Camerún 2012: un proyecto sostenible de Dentalcoop
Serveis / SOLIDARIS
En la oscura madrugada del 5 de agosto de este año, aterrizamos en Yaundé, la capital de Camerún, un grupo de odontólogos voluntarios en representación de la ONG Dental COOP. El grupo estaba formado por Maider Porrua de Donostia, Marta Juan de Ibiza, Laia Roig de Barcelona, Paula Verdaguer de Barcelona, que estudia medicina y fue a Camerún para realizar una investigación para la Funda-ción Recover, y yo mismo, Martín Davico, argentino afi ncado en Barcelona.
La nova revista 162 ■ 534t trimestre 2012
en Odontología, Marta Juan, realizara
extracciones incansablemente como
cualquier otro dentista experimentado:
“Yo no me estreso” decía, ¡Y ciertamen-
te nunca se estresaba!
“No es lo mismo levantarte a las
cuatro de la mañana para asistir una
cesárea en Madrid que levantarte para
lo mismo a las cuatro de la mañana en
Camerún, cuando sabes que eres el
único médico en varios kilómetros a
la redonda”, nos comentaba Borja, un
médico madrileño que lleva tiempo en
Yaundé. Sin duda, ésa era para noso-
tros una de las satisfacciones, compro-
bar que nuestra presencia garantizaba
tratamientos para la gente que de otra
manera no los podría recibir. Y quizás
el arduo trabajo de atender a una niña
que llora por miedo a “la aguja” deman-
de un esfuerzo personal insignificante
si se tiene en cuenta que tu interven-
ción puede ser una oportunidad única
para ella. O mejor todavía, nuestro
trabajo estaba desinteresadamente al
servicio de otra persona y lo hacíamos
con ganas, lo que te hacía sentir ínti-
mamente más íntegro como ser huma-
no y que contribuíamos a hacer más
digna nuestra profesión.
Los días tomaron ritmo y nos fuimos
naturalizando a nuestro nuevo entorno
y estilo de vida en el África olvidada.
Los niños de Camerún por todos lados,
la gente que te miraba y se reía por la
curiosa presencia de un “blanco”, el
canto de nuevas aves, las mosquiteras
y los antipalúdicos, los diversos mode-
los de lagartijas, los enormes árboles
que dominaban el paisaje, las colinas
verdes, las excursiones en taxi, toda
esa gente que nos saludaba levantando
ambos brazos como una reverencia
divina, el regateo constante en los mer-
cados, en los taxis y en las motos, las
monjas (cuando vean una en África
sáquense el sombrero), los vigilantes y
las cocineras del hospital, la cena noc-
turna, que era el momento de hablar
de nuestro día de trabajo y de cualquier
otra cosa… Todo formó parte de nues-
tras vidas durante estas inolvidables
dos semanas en esta región de Came-
rún, conocida también, como el País
Bamileké.
Martín Davico
martindavico@gmail.com
dieron la lista con los nombres de los
casi sesenta presidirarios que necesita-
ban ser atendidos, encabezada por un
tal Napoleón y seguida por un tal Elvis.
“No se detengan a hablar con nadie
y caminen recto”, dijo el guardia que
nos escoltaba. La súbita experiencia de
atravesar el patio de la prisión donde se
arremolinaban cientos de presos fueron
los 45 segundos más intensos de todo
mi viaje. Junto al mismo patio de la cár-
cel había un salón sin puertas donde se
dispusieron dos sillas y una mesa para
colocar todo el instrumental que había-
mos llevado. Una monja polaca, quien
había solicitado nuestra colaboración
en esta misión, se encargaba de darles
a los pacientes antibióticos y analgési-
cos, una vez se los había atendido. Ni la
dureza del hueso de los maxilares, ni el
gran tamaño de las raíces de los africa-
nos impidieron que la recién licenciada
de su propio ánimo.
La doctora Maider Porrua, que no
había dudado ni un segundo en sacar
el billete con destino a Camerún cuan-
do supo que podía conocer África tra-
bajando como odontóloga, se dedicó
principalmente a realizar endodoncias
con el equipo rotatorio que había lleva-
do, y trabajó incansablemente. Nunca
le molestaron las prácticamente diarias
precipitaciones de la estación de lluvia
de Camerún. “En Euskadi llueve de
verdad”, comentó una tarde mientras
mirábamos caer el agua.
Tal y como nos habían solicitado el
primer día de haber llegado a Djunang,
el jueves 9 de agosto fuimos a aten-
der a los presos de la penitenciaria de
Bafoussam, la ciudad más importante
de la zona, situada a unos cinco kiló-
metros de Djunang. En las antesalas de
la cárcel tomaron nuestros datos y nos
54 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
de personalidades de la isla, donacio-
nes de empresarios e industria y licen-
ciados de Universidad entre otros, tiene
como objetivo mejorar las vidas de los
dominicanos en la República Dominica-
na, así como la de los dominico-ame-
ricanos en los Estados Unidos. Entre
sus metas se encuentran: proporcionar
oportunidades en educación, alimen-
tos, refugio, servicios médicos, desa-
rrollar relaciones con grupos académi-
cos, comunidades, gobiernos, creación
de proyectos mercantiles, empresas,
servicios sociales, organizaciones de
salud y grupos religiosos. Otra de sus
La ONG local, FUPAC (Fundación
Pro Ayuda Comunal), ha dado el
soporte necesario en el Centro
de Salud de dicha población rural, para
que 13 licenciados de diferentes Cole-
gios de Dentistas, puedan ejercer allí
su labor humanitaria. Los Dres. Vicen-
te Lozano de Luaces, Santiago Jané
Ceballos y Nuria Pinyot, colegiados del
COEC, han formado parte del cuadro
sanitario desplazado a dicho proyecto.
FUPAC es una ONG dominicana
creada en 1989, con sede en New Yok
y que con capital privado de emigran-
tes dominicanos en EEUU, mecenazgo
metas es dar apoyo a proyectos, que
ayuden a desarrollar la formación de
diversas cooperaciones, educación
pública y asesoramientos vocacionales
para efectuar cambios sociales y mejo-
rar en general, las oportunidades del
individuo.
Anualmente en el mes de octubre,
se reúnen en dicha zona de la sierra de
El Cibao (Los Montones), aproximada-
mente 50 sanitarios de todas las espe-
cialidades médicas y de odontología,
para colaborar en los proyectos orga-
nizados por dicha ONG dominicana. El
pasado 12 de octubre de 2011, el Dr.
Vicente Lozano, miembro de la Junta de
la ONG Dentistas Sin Fronteras (DSF),
logró llegar a un acuerdo con FUPAC
para colaborar con dicha Fundación.
El día de la inauguración del operati-
vo, fueron atendidos aproximadamente
3.000 pacientes, de los que 600 fueron
tratados por odontólogos.
El compromiso de DSF, es el de
aportar voluntarios licenciados en
odontología y colegiados en cualquier
Colegio de Odontólogos y Estomatólo-
gos, que durante diferentes períodos
de tiempo, acudirán allí a desempeñar
su labor sanitaria, que será realizada
República Dominicana: un nuevo proyecto
Serveis / SOLIDARIS
La ONG española Dentistas Sin Fronteras (DSF), ha inaugurado un nuevo proyecto durante los meses de julio y agosto del 2012, en la República Domini-cana. Se encuentra situado en Los Montones (serra-nía de El Cibao) perteneciente a la jurisdicción de San José de Las Matas, en la provincia de Santiago de los Caballeros.
Dr. V. Lozano interviniendo a un paciente en La Peña.
Sesión de fl uorización en la serranía
de El Cibao.
La nova revista 162 ■ 554t trimestre 2012
a niños, 2.130 exodoncias y 2.022 pro-
filaxis). Se ha tenido en consideración
la educación oral a los mas jóvenes,
enseñando la forma correcta del cepi-
llado. A dichos pacientes, se les entre-
gaban cepillos dentales y dentífricos,
donados en parte por el COEC.
Para cualquier información
adicional, contactar con:
Dr. Vicente Lozano de Luaces
Prof. Titular de la UB
Coordinador del Proyecto
Santo Domingo de DSF
Coordinador del Proyecto India
(Fundación Vicente Ferrer) de DSF
vlozanodeluaces@ub.edu
en las instalaciones del Centro de Salud
(CDS), que posee FUPAC en Los Mon-
tones. En dicho CDS, se atenderá a la
población que necesite ayuda sanitaria
en todas sus vertientes médicas: gine-
cología, pediatría, oftalmología, ORL,
Geriatría y Psiquiatría entre otras. Por
otro lado los DSF, atenderemos a los
pacientes que allí acudan, por presen-
tar patología oral.
En la actualidad, el CDS de Los
Montones, posee la infraestructura
necesaria para atender todo tipo de
operatoria. Se encuentra dotado de
4 unidades dentales fijas y 2 móviles,
además de un compresor, para el des-
plazamiento siempre que sea necesario
a zonas rurales, ya que la población se
encuentra muy diseminada y existen
zonas de difícil acceso geográfico.
Durante los meses de julio y agosto
pasados, además de atender a pacien-
tes de lunes a viernes, los sábados se
realizaron Brigadas Rurales a zonas
aisladas y que FUPAC había decidido
que se atendieran por los DSF. Por
ello se desplazaron a las poblaciones
de La Peña y La Vega, para atender la
patología oral presente en esas zonas.
Durante los meses mencionados, han
sido explorados 3.512 pacientes y se
han realizado 5.594 intervenciones
(812 obturaciones, 630 fluorizaciones Dres S. Jané, V. Lozano y N. Pinyot en el CDS de Los Montones.
Dr. S. Jané atendiendo a un paciente
en Los Montones.
56 ■ la revista COEC 162 4t trimestre 2012
Participa per a millorar la salut bucodental infantil
Serveis / SOLIDARIS
La Fundació Gestitursa impulsa el projecte PAR-TICIPA PER A MILLORAR LA SALUT BUCODENTAL INFANTIL , per tal de promocionar la salut bucoden-tal de menors tutelats amb necessitats especials i sense recursos.
Aquest col·lectiu de menors
estan retinguts de la seva
família biològica i sota la
tutela de la DGAIA (Direcció General
d’Atenció a la Infància). La Fundació
Gestitursa té establert un programa de
voluntariat amb l’entitat gestora de tres
dels centres de menors tutelats per la
DGAIA, a la província de Barcelona, i
d’edats compreses entre 0-18 anys.
La Fundació Gestitursa ha llançat
aquest projecte a través de la platafor-
ma Fundación Hazloposible.org i el seu
programa de MICRODONACIONS, grà-
cies a la col·laboració desinteressada
del Servei d’Odontoestomatologia de
l’Hospital General de Catalunya, HGC
dirigit pel Dr. Francesc Amorós.
Malgrat tot, la necessitat de recur-
sos es justifi ca pels costos derivats de
la gestió dels casos, així com dels cos-
tos del material i medicació a utilitzar.
Objectius
L’objectiu principal d’aquest projecte és
realitzar revisions odontoestomatològi-
ques per a millorar els hàbits d’higiene
i detecció de patologies existents per al
seu tractament (fl uoracions, reparació
de càries, extraccions, etc...)
Justifi cació del projecte
Una de les conclusions més rellevants
del programa realitzat durant l’any
2012 ha estat fer palesa la necessitat
d’implementar una campanya de salut
bucodental d’aquest col·lectiu en dos
aspectes fonamentals: per una banda
promoure i millorar els hàbits d’higiene
bucodental dels menors i, per l’altra,
dur a terme intervencions urgents per
l’existència de patologia prèvia pendent
de tractament pel seu cost i la manca
de recursos.
D’altra banda, la millora de la salut
global de la infància i la mobilització
social són dos aspectes fonamentals
de la nostra Fundació i en aquest sentit
creiem que hi ha poca sensibilització
social vers la necessitat de fer preven-
ció i tractament dental als menors més
enllà de les ortodòncies.
Per a col·laborar amb el projecte, es
poden fer petites aportacions (a partir
de 5 € fi ns X), a través de l’enllaç de la
pàgina web de la Fundación Hazlopo-
sible.org :
http://microdonaciones.hazloposible.
org/usuarios/panelcontrol/proyectos/
donacion/?idProyecto=33
o bé fent un ingrés/transferència ban-
cària al compte corrent de la Fundació
Gestitursa, mitjançant les instruccions
que apareixen a la nostra secció de
PROJECTES (FES UN DONATIU) i especi-
fi cant el nom del projecte:
http://www.fundaciongestitursa.org/
proyectos/ficha/18/mejorar-la-salud-
buco-dental-infantil
Per a qualsevol informació addicional o
aclariment podeu contactar-me:
Maria Reales
Fundación Gestitursa
Directora
c/Marina, 16-18 planta 5ª mód. D
Torre Mapfre
08005 Barcelona
Tel. 34 93 224 74 99
M. 34 629 44 17 50
www.fundaciongestitursa.org
La Fundació Gestitursa
La Fundació Gestitursa es va constituir l’any 2010 per tal de promoure
un model d’atenció mèdica i sanitària integral als hospitals i centres
mèdics del nostre país.
El nostre repte és ser un instrument més per a la humanització de la sanitat i la
promoció de la salut global. El nostre compromís és confortar, millorar la qualitat
de vida i assistir als col·lectius més necessitats de la nostra societat.
Ha estat classifi cada com a fundació privada sense ànim de lucre que té fi ns
d’interès general, entre d’altres, de caràcter sanitaris, d’assistència i inclusió
social i de cooperació amb el desenvolupament, per Ordre Ministerial de 24 de
març de 2011 i inscrita amb el número 08-0407.
Els àmbits d’actuació de la Fundació són els següents:
la revista COEC 162 ■ 574t trimestre 2012
934 519 454
A Martín y Cachón ens preocupem per tu. Hem posat en marxa un nou servei d’assessorament de sinistres en caps de setmana i festius. Si tens una urgència i necessites ajuda, hi serem per ajudar-te. Com sempre, amb el millor servei.
SERVEI D’ASSESSORAMENT DE SINISTRES EN CAP
DE SETMANA I FESTIUS DISPONIBLE DE 10:00 A 20:00
DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS.
58 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Serveis / AGENDA
7-9 febrer 2013
Madrid
I Congrés Biennal COEM sobre
actualització multidisciplinar en
odontologia
Inf.: 91 361 29 06
1-2 març 2013
Madrid
Jornades Tècniques del Col·legi de
Protètics Dentals de Madrid
14-16 març 2013
Madrid
3r. Congrés Internacional
i 8è Nacional de la SEOII
15-16 març 2013
València
II Congrés d’Implantologia Oral
d’AVCIB
26-27 abril 2013
Burgos
Congrés SELO (Societat Espanyola
de Làser Odontostomatològic)
16-18 maig 2013
Alacant
XXXV Reunió Anual de la Societat
Espanyola d’Odontopediatria (SEOP)
17-19 maig 2013
Tarragona
I Congrés Dental Tècnic-Pràctic de
la Costa Daurada
Inf.: 620 20 58 09
23-25 maig 2013
Granada
47 Reunió SEPA i 3ª Reunió Anual
d’Higiene Bucodental
31 maig - 5 juny 2013
Oviedo
59 Reunió de la Societat
Espanyola d’Ortodòncia (SEDO)
5-7 juny 2013
Còrdova
XXII Congrés Nacional de Cirurgia
Oral i Maxil·lofacial (SECOM)
5-8 juny 2013
Oviedo
59 Reunió de la Societat Espanyola
d’Ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial
10-11 juny 2013
Barcelona
Societat Espanyola d’Ergonomia i
Enginyeria Dental
13-15 juny 2013
Madrid
XXIV Reunió Anual de SEDCYDO
11-13 octubre 2013
Oviedo
43 Reunió Anual SEPES
INTERNACIONAL
9 març 2013
Porto (Portugal)
Jornada d’Emblanquiment Dental
12-16 març 2013
Colònia
IDS
Inf.: www.ids-cologne.de
28-31 agost 2013
Istanbul
Congrés de l’FDI
Inf.: www.fdiworldental.org.
21-24 octubre 2013
Barcelona
21st International Conference on
Oral and Maxillofacial Surgery
(IAOMS)
22-23 novembre 2013
Madrid
Congrés SOCE
Inf.: 91 427 7027
secretariatecnica@socec.org.es
28-30 novembre 2013
Madrid
XI Congrés SECIB
12-13 abril 2013
Madrid
Expoorto 2013
Inf.: www.expoorto.com
11-13 abril 2013
Barcelona
Fòrum Dental del Mediterrani
La nova revista 160 ■ 592n trimestre 2012
60 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Serveis / BIBLIOTECA
■ Odontopediatría en la primera
infancia
María Salete Nahás P. Corrêa
Santos Editora
Sao Paulo, 2009
R. 2581 p.603
La contribució que s’ofereix en aquest
llibre, escrit acuradament amb tota
mena de detalls, per part de la pro-
fessora Maria Salete i els seus
col·laboradors, enriqueix aquest capítol
de l’odontologia, que és l’atenció dels
nens de menys edat.
Tots els tòpics han estat tractats a
bastament des d’un punt de vista cien-
tífi c, però el que més crida l’atenció és
l’experiència clínica de la coordinadora,
evident en tots els capítols, cosa que
demostra la importància de la vivència
quotidiana.
L’amplitud del llibre afavoreix
l’aprenentatge per la disposició didàcti-
ca en què és presentat cada tema.
La mescla d’experts i joves
col·laboradors ha permès el tracta-
ment amb profunditat i dinamisme,
detall sempre important en la lectura
de temes clínics.
■ Salud oral y embarazo, una
guía práctica
Juan Carlos Llodra Calvo
Consejo General de Dentistas
Madrid, 2012
R. 2580 p.31
El Consell General de Col·legis de Den-
tistes d’Espanya, amb la col·laboració
de Lacer, ha publicat aquesta Guia
Pràctica, amb l’objectiu d’advertir a les
embarassades que la visita al dentista
ha de formar part de l’atenció que
necessàriament han de rebre totes les
dones per poder gaudir d’una bona
salut integral. La Guia inclou també les
principals patologies de l’àmbit de la
salut oral que es poden desenvolupar
durant el període de gestació, així com
els consells per prevenir-les i els tracta-
ments més adients per solucionar-les.
L’atenció de la salut oral del nadó i com
prevenir el futur desenvolupament de
la càries infantil són altres aspectes
tractats en aquesta Guia.
■ Odontoestomatología
geriátrica. La atención
odontológica integral del
paciente de edad avanzada
Pedro Bullón Fernández
Eugenio Velasco Ortega
IM&C
Madrid, 1996
R. 2596 p.400
L’objectiu d’aquest llibre és mos-
trar els coneixements actuals sobre
l’envelliment i la salut oral, així com les
recomanacions pràctiques per prendre
les decisions més adients en relació
amb l’ampli espectre de necessitats
odontològiques que presenten les per-
sones d’edat avançada.
Aquesta obra està dividida en dues
parts que es complementen. La pri-
mera part ofereix una visió essencial,
des de diferents perspectives, de la
valoració dels aspectes demogràfi cs,
socials, biològics, metges i assisten-
cials que comprenen els fenòmens de
l’envelliment humà. La segona part de
l’obra representa l’avaluació integral
de la salut oral dels pacients d’edat
avançada. S’exposen els canvis rela-
cionats amb l’envelliment en la cavi-
tat oral, la interpretació dels avenços
clínics relacionats amb les malalties
orals, i sobretot, les diverses possibili-
tats terapèutiques.
la revista COEC 159 ■ 61Març 2012 la revista COEC 159 ■ 61Març 2012
■ Ortodoncia
Graber, Vanarsdall, Vig
Elsevier
Barcelona, 2013
R. 2582 p.1092
Aquest magnífi c text es presenta, un
cop més (5ª edició), com l’obra de
referència en ortodòncia gràcies al
seu rigor científi c i l’exhaustivitat del
seu contingut. Destaca el seu caràcter
pràctic, incloent-hi les investigacions
actuals, un gran nombre d’il·lustracions
(més de 2.500 imatges) i casos clínics,
així com els tractaments terapèutics
més adequats.
Prof. Dr. Guillermo Raspall
Muntaner, 479 1º 6ª
08021
Tel: 93 211 50 29 y 676 977 192 / Fax: 93 418 72 41
email: doctor@guillermoraspall.com
www.guillermoraspall.com
Velázquez, 92 bajo
28006
Doctor en Medicina y Cirugía
Doctor en Estomatología
Medico Especialista en Cirugía Oral y Maxilofacial
Medico Especialista en Cirugía Plástica, Estética y Reparadora
Totes les novetats estàn disponibles a la Biblioteca del COEC
62 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Especialitzats en radiologia dental,
amb la tecnologia més avança-
da, la màxima professionalitat, i el seu
director mèdic avalant els estudis, fan
de RADMEDICA el centre de referència,
liderant el tractament digital de la imat-
ge. El treball ben fet explica l’obertura
de RADMEDICA a Tarragona, on el cen-
tre ofereix els seus exclusius serveis
de sempre, com els TC d’implantologia
(específi cs per sectors), TC exodòncia,
TC dents incloses, TC endodòncia, TC
ATM, TC si paranasals, a més dels estu-
dis digitals estàndard.
També, l’empresa ha renovat el seu
website corporatiu, oferint informació
de valor per a professionals i particu-
lars: www.radmedica.es
Notícies d’empresa
RADMEDICA, centre amb més de 7 anys d’experiència, especialitzat en
solucions avançades de radiologia dental per a odontòlegs, cirurgians
maxil·lofacials i otorinolaringòlegs, ha obert fa poc un nou local al
centre de Tarragona, a la Rambla Nova, 37. L’horari d’atenció al públic
és de 9.30 a 13.30 i de 15.30 a 19.30 h, de dilluns a divendres.
RADMEDICA
Obetura d’un nou centre a Tarragona
Per a més informació:
RADMEDICA
c. Pau Claris, 178 1r 1a
08037 Barcelona
Tel. 93 467 53 80
info@radmedica.es ■
INFOMED-HENRY SCHEIN
Nuevo software para las consultas externas de Teknon
Novaclinic es el software para la
gestión integral de consultas y
centros médicos multiespecialidad más
avanzado y completo del Mercado. El
programa informático introduce una
nuevo concepto de historia clínica,
totalmente confi gurable por especia-
lidades y por los profesionales sanita-
rios. “Novaclinic” se ofrecerá en con-
diciones económicas preferentes a las
consultas externas de Teknon.
La calidad y el alto nivel tecnológico
de Infomed para realizar grandes desa-
rrollos a medida y las múltiples pres-
taciones de “Novaclinic” han sido los
factores decisivos para la elección de
Infomed como uno de los proveedores
tecnológicos de Teknon.
Centro Médico Teknon es uno de los
hospitales líderes del sector sanitario
privado en España y referente inter-
nacional en todas las especialidades
médico-quirúrgicas para el pronóstico,
diagnóstico, tratamiento y seguimiento
de las distintas enfermedades de los
pacientes.
Infomed es una empresa especiali-
zada en el desarrollo e implementación
de software de gestión para centros
sanitarios, con más de 6.000 consultas
informatizadas en España y presencia
en 16 países ■
Centro Médico Teknon ha fi rmado un convenio de colaboración con
Infomed, empresa especializada en el desarrollo e implementación de
software de gestión sanitario, para facilitar la integración del programa
“Novaclinic” de las consultas externas en el sistema informático del
Campus Teknon.
De izquierda a derecha, el Sr. Santiago Solá, director general de
Infomed, y el Sr. John Ireland, gerente de Centro Médico Teknon.
La nova revista 162 ■ 634t trimestre 2012
KERR DENTAL
Nova presentació Vel-Mix
DI&B
Presentació de conclusions d’estudis sobre fatiga en implants dentals
Van realitzar una anàlisi de la vida a
fatiga en l’etapa de nucleació per
a implants dentals, on s’ha tingut en
compte l’aleatorietat de les càrregues
actuants (inclosos efectes de seqüèn-
cia), així com la dispersió de propie-
tats del material de l’implant, utilitzant
l’implant Intra-lock ©Blossom com a
model per les seves excel·lents carac-
Kerr treballa per la sostenibilitat mediambiental. Un dels principis
de sostenibilitat mediambiental de la companyia és la reducció de
l’impacte mediambiental dels embalatges dels seus productes.
Els Drs. Juan Carlos Prados Frutos, José Antonio Bea Cascarosa
(Universitat de Saragossa) i María Prados Privado, metge estomatòleg
el primer i enginyers mecànics els dos últims, integrants de
l’equip investigador de la Càtedra Extraordinària Dental Implants
& Biomaterials SL – Universitat Rey Juan Carlos d’investigació en
implantologia i cirurgia oral (Director: Prof. Prados Frutos) han
presentat les conclusions dels seus estudis sobre fatiga en implants
dentals en el “Workshop on Baryocentric Coordinates in Geometry
Processing and Finite/Boundary element methods”, celebrat del 25
al 27 de juliol de 2012 a la Columbia University de Nova York (EUA),
amb el suport de la National Science Foundation americana, amb la
conferència titulada “Metal fatigue in dental implants: a Markoff-chain
stochastic fi nite element formulation. A intra-Lock ©Model”.
determinar la probabilitat de resultat a
mesura que passa el temps.
L’estudi ha quantifi cat la infl uència
del fenomen del bruxisme en la durabi-
litat d’aquest tipus d’implant a la boca.
L’ús de cadenes de Markoff, les
quals menen a la determinació d’una
matriu de probabilitat de transició, per-
met tenir en compte des de l’inici de la
formulació els efectes seqüencials dels
blocs de càrrega a què es veurà sotmès
un implant durant tota la seva vida.
En els càlculs solament són precises
dades empíriques de la vida a fatiga
del material, no de l’implant complet,
per la qual cosa la metodologia des-
crita en aquest treball és una eina de
disseny molt efi caç, que està possi-
bilitant demostrar el comportament
d’implants dentals tant a càrregues i
condicions considerades fi siològiques,
com a situacions extremes.
Han comparat diversos sistemes
d’implants dentals destacant l’excel·lent
comportament dels implants intra-lock
Blossom pel que fa al seu comporta-
ment, mecàniques en condicions de
normalitat i en condicions extremes de
fatiga ■
En línia amb aquesta fi losofi a, Kerr
ha modifi cat l’embalatge del
reconegut guix Vel-Mix i de
tota la seva línia de guixos,
passant del bidó plàstic
actual amb capacitat de 20
o 25 kg (segons el tipus de
guix), a la nova caixa de fi bra
reciclada amb la mateixa
capacitat. Aquest canvi
redueix l’impacte mediam-
biental dels envasos Kerr, a
la vegada que conserva la
seva capacitat per protegir
el producte amb efi càcia i amb el
mateix nivell de qualitat.
Aquesta modificació només afec-
ta les presentacions de 20 i 25 kg.
Les presentacions de 4,5 kg i 6 kg, de
moment continuen mantenint la seva
presentació en bidó.
En línia amb els nostres principis
de sostenibilitat mediambiental, aquest
canvi ofereix al client:
■ Sostenibilitat de l’envàs reciclable
de llarga durada.
■ Estabilitat de preus per no estar
subjectes a la volatilitat dels materials
relacionats amb el petroli.
■ Estalvi en els impostos mediam-
bientals de cada país que graven el cup
de plàstic.
■ Optimització del transport.
Per ampliar informació,
visiti www.kerrdental.es
o contacti amb Kerr Iberia.
Tel. 93 245 29 82
Kerr.iberia@kerrhawe.com
terístiques geomètriques i estructurals.
Han utilitzat per això una complexa
anàlisi computacional basada en ele-
ments fi nits estocàstics i cadenes de
Markoff.
Amb aquest plantejament, és pos-
sible determinar no solament la vida
a fatiga, sinó la seva distribució com
a variable aleatòria, fet que permet
64 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Notícies d’empresa
INTRA-LOCK IBERIA / DI&B
Intra-Lock Iberia i DI&B presents a OMD
INFOMED-HENRY SCHEIN
Quinzè aniversari d’Infomed Dental
El Portal va sorgir amb la idea
d’impulsar l’ús d’Internet entre
el col·lectiu d’odontostomatòlegs.
D’aleshores ençà, l’ús d’Internet s’ha
estès en la societat i ha esdevingut una
Intra-Lock Iberia i DI&B van estar presents al XXI Congresso Annual da
Ordem dos Médicos Dentistas (OMD), que va tenir lloc els dies 8, 9 i
10 de novembre a les instal·lacions d’Exponor, Feira Internacional do
Porto.
El Portal “Infomed Dental” www.infomed.es, desenvolupat per la
companyia líder en programari sanitari, Infomed, celebra el seu quinzè
aniversari i enforteix així la seva posició de lideratge entre els webs
d’informació odontològica d’Espanya.
En aquest Congrés, Intra-Lock Ibe-
ria i DI&B, van presentar l’oferta
més completa i d’avantguarda per
a una cirurgia oral, segura i efi caç.
Implants, Biomaterials, Expansor
autoexpandible per a teixits tous,
HybenX (un revolucionari i senzill siste-
ma d’eliminació del Biofi lm de la placa
dental, mitjançant eliminació d’aigua
i en vint segons, que va despertar
gran interès entre els doctors que es
van atansar al nostre estand). Són
només una part de l’àmplia oferta que
ambdues empreses posen a disposició
dels doctors, ja que les nostres ofertes
inclouen tot el necessari per dur a
terme el més complet tractament amb
implants dentals ■
eina imprescindible en l’àmbit profes-
sional.
A www.informed.es podreu conèi-
xer, d’una manera ràpida, tota la infor-
mació d’interès del sector, com ara
notícies, casos clínics i vídeos d’interès
científi c, així com un directori complet
de Col·legis, Societats Científi ques, bor-
sa de treball, agenda d’actes i de cur-
sos de formació, ofertes comercials de
prestigioses marques del sector, etc.
El compromís i la tasca diària de
l’equip d’Infomed per oferir sempre el
més rellevant del sector dental als pro-
fessionals, ha portat al Portal a assolir
la xifra de 90.000 visites mensuals i
més de 8.500 registrats, que reben en
el seu correu electrònic el butlletí infor-
matiu d’Infomed amb cursos de forma-
ció, notícies d’actualitat, novetats de la
indústria i d’altres continguts d’interès.
A més, amb motiu del quinzè ani-
versari, s’ha organitzat un sorteig de
productes dentals que tindrà lloc el
proper 14 de desembre, on participaran
a més dels usuaris ja inscrits al Portal,
els nous que es registrin fi ns a la data
del sorteig.
Si encara no estàs registrat, pots fer-
ho entrant al www.infomed.es i prémer
damunt el bàner del 15è Aniversari. Els
afortunats rebran un lot de productes
oferts per cases comercials de recone-
gut prestigi, com Avinent, Carestream,
Henry Schein, Inibsa, Microdent Dental
System i Oral Direct.
Els noms dels guanyadors es publi-
caran en el portal una vegada celebrat
el sorteig.
Anima’t i participa-hi! ■
La nova revista 162 ■ 654t trimestre 2012
HybenX® és un removedor efectiu
del Biofi lm i de la placa acumu-
lada d’ús tòpic. És una poderosa eina,
capaç d’eliminar fàcilment i de forma
segura la capa de biofi lm en contacte
amb teixits tous i durs de la cavitat oral.
El secret és senzill: la millor manera
de destruir el biofi lm de la placa dental
és mitjançant l’eliminació de l’aigua per
dessecació (secament tòpic).
HybenX® eliminador de biofi lm, des-
trueix els agents patògens perjudicials i
la matriu de la placa reduint el dolor,
la infl amació i el sagnat sense produir
cap acció sobre el teixit sa. Simplement
amb una aplicació tòpica d’una durada
de 10 a 30 segons.
Dental Implants & Biomaterials ha arribat a un acord amb Epien
Medical Inc, per a la distribució a Espanya i Portugal de HybenX.
DI&B
DI&B comercialitza a Espanya i Portugal, HybenX, un nou sistema senzill d’eliminació del Biofi lm de la placa dental
Utilitzi HybenX® eliminador de bio-
fi lm, abans i després del raspat i allisa-
ment radicular (RAR), per a l’eliminació
de biofi lm en la placa de les superfícies
de les dents i les genives, fi ns i tot en
llocs de difícil accés, essent un tracta-
ment complementari en el tractament
de la gingivitis i la periodontitis.
Els pacients es beneficien d’una
més completa remoció de la placa
dental i es redueix així la possibilitat
d’infeccions. Es presenta en un vial en
solució semiviscosa de
color violeta ■
INFOMED-HENRY SCHEIN
Infomed, pionera en l’obtenció de les normes ISO 13485 en software sanitari i ISO 9001 en gestió empresarial
Aquesta Norma de Gestió de Qua-
litat s’especifi ca de les organit-
zacions que subministren productes
sanitaris, amb l’objectiu principal de
facilitar els requisits reglamentaris har-
monitzats de productes sanitaris per
als sistemes de gestió de la qualitat.
Infomed com a fabricant i proveïdor
de software dental i mèdic, complint
amb el seu compromís d’innovació,
qualitat i servei, ha auditat i certifi cat el
disseny i fabricació dels productes de
software (Ortomed i Gesimag) destinats
a realitzar imatges mèdiques, registrar-
les i processar el seu mesurament.
L’obtenció d’aquesta certifica-
ció comporta la comercialització dels
Infomed (Grupo Henry Schein), la companyia espanyola líder en
software sanitari, ha estat una de les primeres empreses d’Espanya en
l’obtenció de la certifi cació de productes sanitaris ISO 13485:2003 per
a software dental i mèdic.
ha realitzat de forma complementària
el procés d’auditoria per a l’obtenció de
la Norma ISO 9001, assolint ambdues
certifi cacions el setembre de 2012.
La implantació d’aquesta norma de
caràcter internacional, ISO 9001, per-
met gestionar aquests serveis amb els
mateixos criteris d’efi càcia que utilitzen
les organitzacions empresarials més
capdavanteres i dóna garanties de qua-
litat dels processos de treball que es
realitzen.
Ambdues auditories i certifi cacions
han estat realitzades per BSI Group,
una de les més importants certifi cado-
res de sistemes de gestió en el món,
amb més de 60.000 clients registrats
d’àmbit internacional i més de 100 anys
d’experiència en 150 països.
“Els principals benefi ciats d’aquesta
iniciativa són els clients nacionals i
internacionals d’Infomed, que tindran
en tot moment la seguretat de tre-
ballar amb una companyia de reco-
neguda qualitat i amb uns productes
que reuneixen les màximes garanties
d’informació, seguretat, efi càcia i qua-
litat”, senyala Santiago Solá, director
general d’Infomed ■
seus productes de software de gestió
d’imatges “Gesimag” i d’anàlisi cefa-
lomètrica “Ortomed” amb el marcatge
CE, marcatge exigit per Europa per a
la comercialització i ús posterior de
productes.
D’altra banda, la Norma ISO 13485
inclou alguns requisits particulars per
a productes sanitaris i exclou algun
dels requisits de la Norma ISO 9001
que no són apropiats com a requisits
reglamentaris. Per això, paral·lelament,
la companyia, amb l’objectiu de certi-
fi car no solament els seus productes
sanitaris, sinó també la gestió de qua-
litat interna de l’empresa, així com els
serveis proporcionats als seus clients,
66 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012
Notícies d’empresa
Barcelona acull el primer monogràfi c intensiu dedicat a l’halitosi clínica
INSTITUTO DEL ALIENTO
Halitosi en pacients periodontalment sans: què fer?
L’interès creixent de la població per
les qüestions relacionades amb
una nova salut oral i la consolidació
de la Periodòncia com a especialitat
destacada en la major part de les con-
sultes dentals ha posat de manifest
l’existència d’un elevat percentatge de
pacients que tot i que no presenten
una malaltia periodontal, sí que neces-
siten un tractament contra l’halitosi.
Des de començament d’any, a Clíni-
ca Aparicio-Grupo Plénido tractem amb
èxit aquests pacients. El protocol multi-
disciplinar en què ens basem ha estat
dissenyat pensant en l’odontòleg i s’ha
utilitzat en més de 5.000 casos amb
una taxa d’èxit comprovada del 97%.
Ara volem compartir aquest conei-
xement en el nostre primer Taller
Monogràfi c Intensiu dedicat a l’Halitosi
Clínica de la mà del Professor Jonas
Nunes, Doctorat Europeu en Halitosi i
director de l’Instituto del Aliento-Breath
Research.
Coincidint amb la realització de
l’intensiu de tres dies, Aparicio For-
mación posa en marxa un innovador
mètode d’aprenentatge que facilita
l’assimilació de conceptes gràcies a
les noves tecnologies. El mètode Peer
proposa canviar l’ensenyament tradi-
cional (transferència d’informació del
professor a l’alumne) per l’assimilació
contrastada de la informació que
l’estudiant rep (comprensió i interio-
rització de la informació). D’aquesta
forma, els estudiants s’involucren de
forma activa en el seu aprenentatge
alhora que es ratifi ca la correcta com-
prensió del temari a l’aula ■
Al’esmentada sessió, DI&B va apor-
tar el primer sistema electrònic
del mercat per a tècniques de sedació
conscient per inhalació d’oxigen i òxid
nitrós, Matrx.
La utilització de la sedació cons-
cient per inhalació d’òxid nitrós/oxigen
s’ha demostrat de gran utilitat per un
correcte maneig de pacients que acu-
deixen a la clínica dental amb un alt
nivell d’ansietat o estrès, així com en el
maneig de nens.
L’atenció odontològica integral del
pacient pediàtric requereix una forma
de treballar que incorpori tots els ele-
ments operants en salut i malaltia d’un
ésser en desenvolupament, atenent
les seves particularitats psicològiques,
DI&B va participar en la primera sessió del Programa Modular
d’Odontopediatria, organitzat per Osteoplac, dictat pel Dr. Fernando
Escobar Muñoz (catedràtic d’Odontopediatria, Universitat de
Concepción, Xile), en la sessió desenvolupada a Sant Sebastià, del 29
de novembre al 2 de desembre.
DI&B
Primera sessió del Programa Modular d’Odontopediatria organitzat per Osteoplac
estructurals i funcionals. Per això, com
ajut en odontopediatria, cada vega-
da hi ha més clíniques que disposen
d’aquest sistema amb resultats com-
pletament satisfactoris.
LA UNIÓNDE LA CIENCIA YEL SABER PROFESIONALMEJORA
LA SALUD BUCAL
Cubrir todas las caras de la salud bucal es un compromiso que implica
contar siempre con la colaboración de los profesionales. Esta es la
única forma de mejorar y acercar la salud bucal a toda la sociedad.
Recommended