Tema 1 el segle xviii

Tema 1 El segle XVIII: l’antic règim

1 La pervivència de l’antic règim

Què anomenem antic règim?

• Antic règim > Conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzen la societat europea del segle XVIII.

• Característiques:– Societat estamental.– Sistema econòmic basat en l’agricultura i treball

artesà.– Monarquia absoluta i despotisme il·lustrat .

El manteniment de la societat estamental

• La societat estava dividida en tres estaments.– Noblesa– Clergat– Tercer estat

• Característiques:– No es pot passar d’un estament a l’altre

(immobilisme vertical)– Existència de privilegis ( Nobles i clergues)• No pagar impostos• Portar armes• Administrar justícia

Les transformacions dins la societat

• La noblesa– Dividida en alta i baixa– Grans propietats i rep impostos en concepte de

drets senyorials

• El clergat– Dividit en alt i baix clergat– Cal diferenciar :• Clergat regular > Capellans i bisbes• Clergat secular > Monjos i frares

– Disposen de grans propietats i cobren el Delma, 10% de les collites.

• Tercer estat– Dividit en :• Burgesia

– Té una bona condició financera , però paga impostos.– No tenen accés al poder polític.

• Classes populars– Bàsicament pagesos que viuen en condicions molt precaris i

han de pagar tota classe d’impostos.– Pagesos sotmesos a l’arbitrarietat dels nobles.– Gran nombres de jornalers sense terres, aprenents d’artesans,

servents i mendicaires que treballen per menjar o viuen de la caritat.

• Les revolucions liberals seran la protesta a aquest sistema feudal que ja no funcionava.

2 Un món bàsicament rural

• L’hegemonia de l’agricultura• Al segle XVIII la majoria de la població es

dedicava a l’agricultura.• És una producció de subsistència.• Les males collites provocaven crisi s de

subsistència.

• La propietat de la terra estava en mans dels estaments privilegiats.– Les terres nobles no es poden dividir ni comprar perquè

estan unides al títol nobiliari.• Llei del Mayorazgo

– Les terres del clergat es nomenen mans mortes , perquè no les treballen.

– Els municipis també tenien gran quantitat de terres, les terres comunals

– La propietat privada de terra en mans de pagesos era escassa i no en totes parts igual.

– La servitud havia desaparegut, en els cas de Rússia, però va durar fins el 1861.

– Els pagesos han de pagar impostos pels drets senyorials de les terres i el delma a l’església.

El desenvolupament de la indústria i el comerç

• Petits tallers artesanals controlats pels gremis.• Apareix el treball a domicili o Putting out

system on un comerciants proporciona les eines i materials per fer una activitat artesanal fora del control dels gremis per vendre al mercat colonial.

• Els monarques creen les manufactures reials amb sistemes artesanals per a productes de luxe.

• El comerç creix per les colònies a Amèrica amb creació de companyies monopolístiques– Companyia de les Índies Orientals

• Els principals problemes:– Fronteres feudals internes– Mesures diferents a cada contrada– Control dels gremis

• La burgesia s’enriqueix amb el comerç i guanya influencia que al final canviarà el sistema amb les revolucions liberals.

3 El govern a principis del segle XVIII

• El manteniment de l’absolutisme a Europa• Absolutisme > Sistema polític a Europa al XVIII

on el rei té tot el poder.• L’absolutisme es basa en les idees de Bossuet

en que defensa l’origen diví de la monarquia.

Bossuet

• La teoria econòmica predominant era el mercantilisme:– Acumulació de metall preciosos.– Desenvolupament del comerç– Proteccionisme aranzelari

• L’estat intervé per reglamentar el sistema

• Lluís XIV serà el monarca per excel·lència de l’absolutisme que controla el poder nobiliari.– Suborna la noblesa amb càrrecs burocràtics– Exèrcit reial poderós

• El sistema demana una gran càrrega impositiva sobre el tercer estat que al final explorarà en la revolució francesa.

El parlamentarisme anglès

• A Anglaterra l’absolutisme dels Stuart no va collar i el parlament va tenir molta importància.

• A Anglaterra triomfa el parlamentarisme desprès de dues revoltes.– 1649 > Execució de Carles I d’Anglaterra– 1688 > Abdicació de Jaume II i elecció de Guillem

III que signa una Declaració de Drets ( Bill of Rights) i se sotmet al Parlament.

1649 > Execució de Carles I d’Anglaterra

Jaume II

Guillem III d’Orange

Bill of Rights

• Apareix el liberalisme defensat per John Locke• Liberalisme > Teoria que defensa la lliberta

econòmica i política.– Drets de totes les persones– Igualtat davant la llei

• Dret de propietat

John Locke

4 La il·lustració i el despotisme il·lustrat

La il·lustració, un canvi de mentalitat• Il·lustració > Moviment intel·lectual del segle

XVIII basat en la raó i el coneixement.

–Raó com a base del coneixement.–Confiança en el progrés.–Posar en pràctica les descobertes

científiques.–Educació per difondre la raó.–Secularització.–Drets naturals–Tolerància base de la convivència

La critica a l’antic règim

• Es critica la societat estamental que es desigual i es busca la igualtat jurídica.

• Els privilegis i el control del gremis es considera com quelcom detestable, perquè van contra la llibertat.

• A l’estat espanyol destaca Jovellanos i a Catalunya Capmany.

Jovellanos

• La il·lustració es basa en les idees de:– Racionalisme de Descartes– La fisiocràcia de Quesnay

–Dels il·lustrats•Diderot i d’Alembert > Enciclopèdia•Montesquieu•Voltaire•Rousseau

Diderot i d’Alembert

Montesquieu

Voltaire

Rousseau

El despotisme il·lustrat

• La il·lustració influeix en els monarques que transformen l’absolutisme en el Despotisme il·lustrat.

• Alguns monarques es preocupen per la situació dels seus súbdits i es forma el nomenat Despotisme Il·lustrar. “ El govern del poble sense el poble”– Caterina de Rússia– Frederic de Prússia– Carles III d’Espanya

Catalina II de Rússia

Frederic de Prússia

Carles III d’Espanya

• Reformes del despotisme il·lustrat:–Potenciar la indústria nacional amb

fàbriques reials o estatals.–Impulsar el comerç.• Xarxes de carreteres i canals.• Concessió de monopolis estatals.–Companyia de les índies occidentals–Estanc de la Xocolata

•Afavorir el desenvolupament científic•Centralització i racionalització de l’administració.•Abolició dels gremis•Sotmetre els poders de l’església i la Noblesa amb desamortitzacions

• Es fomenta l’agricultura amb La fisiocràcia de Quesnay

• Turgot a França, Campomanes o Jovellanos a l’estat espanyol impulsen aquestes reformes, que fracassen per l’oposició dels estaments privilegiats.

Turgot Campomanes

5 El final del segle XVIII: el liberalisme i la fallida de l’antic règim

• El liberalisme revolucionari• L’ideal revolucionari es portat per la burgesia

que gràcies a l’enciclopèdia de d'Alembert i Diderot ha tingut accés a les noves idees de la il·lustració.

• La il·lustració es difon en reunions al marge de les institucions de l’època controlades encara per l’església, on participen nobles i burgesos.

• Salons aristocràtics.• Societats científiques.• Maçoneria.• Societats secretes.• Premsa.• Societats d’amics del país

Autors que transformen la forma de pensar

• Montesquieu• Rousseau• Voltaire• Diderot i d’Alembert• A. Smith

–Montesquieu• Estableix el principi de la sobirania

nacional.• Separació de poders–Legislatiu > Elabora les lleis > Parlament–Executiu > Les fa complir > Govern–Judicial > Administra justícia > Tribunal i

Jurat• El seu pensament recollit en el llibre “

L’esperit de les lleis”

–Rousseau• Estableix el principi de la igualtat on

el poble posseeix la sobirania que es realitza mitjançant el sufragi.

• Contracte Social és una de les seves obres literàries on elabora aquest pensament

–Voltaire• Critica les institucions del seu temps i

demana la creació d’un sistema parlamentari. (Càndit)

–Diderot i d’Alambert• Fan l’enciclopèdia on es recull tot el saber

de l’època i on hi ha aquestes noves idees.• L’enciclopèdia és el llibre d’estudi de les

classes burgeses, que més tard posaran en pràctica, en temps de la revolució Francesa.

–A. Smith• En el seu llibre la riquesa de les

Nacions propugna el liberalisme econòmic.

El liberalisme econòmic

• Teoria econòmica exposada pe A. Smith en el seu llibre la riquesa de les nacions.– Llibertat per fer negocis amb supressió dels

gremis.– L’estat no ha d’intervenir en economia– Llei de l’oferta i la damnada– Lliure comerç sense aranzels

6 L’estat espanyol: el reformisme borbònic

La guerra de successió• La qüestió successòria• Carles II, conegut com el malaltís, no tenia fills i

va deixar la Corona a Josep Ferran de Baviera que va morir el 1699.

• Les lluites de cort i els interessos de les grans potències van portar a la lluita de dos candidats:– Felip d’Anjou– Arxiduc Carles d’Àustria

Felip d’Anjou

Carles

d’Àustria

Carles II

• Els blocs internacionals i la guerra• La Gran aliança de la Haia dóna suport a

l’arxiduc.

–Gran Bretanya–Holanda–Àustria–Prússia–Catalans

Aliança de l’ Haia

• La França de Lluís XIV dóna suport a Felip d’Anjou amb ajuda de l’exèrcit espanyol, Portugal, Savoia i alguns petits estats alemanys.

• L’actitud dels catalans.• Els catalans donen suport a l’arxiduc:– Sentiment antifrancès– Rebuig al centralisme borbònic

• Pel pacte de Gènova el 1705 l’arxiduc serà rei de Catalunya > Carles III.

• El desenvolupament del conflicte• El 1707 a la batalla d’Almansa les tropes de

Felip d’Anjou ocupen el Regne d’Aragó i València, però Catalunya resisteix.

• El 1711 l’arxiduc és nomenat Emperador d’Àustria i l’aliança de l’Haia té por de la unió entre Espanya i Àustria i abandona la lluita.

Batalla Almansa

• El 1713 es firma el tractat d’Utrech en què Felip V serà rei de l’estat espanyol si renuncia als territoris europeus.– L’estat espanyol ha de cedir Gibraltar i Menorca– Cedeix drets comercials com el vaixell de permís

• Catalunya no accepta el tractat i resisteix.• L’Onze de setembre de 1714 cau Barcelona on

Rafel de Casanova, president de la Generalitat, ha de capitular; posteriorment Cardona i dos anys desprès Mallorca.

La política reformista de Felip V i Ferran VI

• Es reforma l’estructura política de l’estat :• L’any 1714 Catalunya va perdre les seves

institucions:– Consell de Cent– Les Corts– La Generalitat

• Catalunya s’organitza de nou, sota la dominació borbònica amb el decret de Nova Planta de 1716.

• L’antiga Corona D’Aragó que tenia lleis pròpies dintre d’Espanya les perdrà i s’implanta una política centralista i uniformadora borbònica.

• Estructura política i administrativa• Creació dels secretaris de despatx en substitució

dels consells dels austries• El Capità General va ser la màxima autoritat

política i militar del principat.• Era el delegat del govern i presidia l’audiència

(Administració de Justícia)• Les Vegueries catalanes són subtitulades per

Corregiments, al capdavant hi ha el Corregidor.

• L’administració econòmica• Es va crear la figura de l’intendent que

s’encarregava de les finances de l’estat a Catalunya.– Recapta impostos– Administra l’exèrcit i burocràcia de l’estat a

Catalunya• Es crea el cadastre, nou impost sobre béns

immobles i renda del treball.

• Conseqüències culturals.• Barcelona va perdre la universitat que va

passar a Cervera.• S’imposa l’idioma castellà com a llengua

oficial.– La reial cèdula d’Aranjuez de 1768 obligava a

ensenyar en castellà.

• Entre l’acceptació i la reivindicació• Els catalans que defensen el nou règim

borbònic són nomenats Botiflers.• La majoria de la població de Catalunya estava

en contra del nou sistema opressor.• Ferran VI va continuar la política de Felip V

Ferran VI

Carles III i el despotisme il·lustrat

• Carles III va ser el monarca del despotisme il·lustrat.

• Els ministre Grimaldi i Esquilache van impulsar reformes il·lustrades

• El 1766 el motí d’equilache deguda a una crisi de subsistència.

• Els nous ministres Campomanes, Floriblanca i Jovellanos continuen les reformes:

Carles III

Motí d’ Esquilache

– Foment de l’agricultura adoptant la fisiocràcia de Quesnay.• Olavide repobla sierra morena

– Foment de l’educació i es vol abolir de la inquisició.

– Creació de les societats d’amics del país per fomentar l’economia artesana.

– Es vol reduir els privilegis de la noblesa– Control de l’església• Expulsió dels jesuïtes ( La mision)

– Es declara que el treball és honest.

• Carles IV continua les reformes, però l’esclat de la revolució francesa fa que retiri el suport als ministres il·lustrats i posi a Godoy.

7 La Catalunya del segle XVIII

Repressió, acomodament i descontentament.• Abolició de les institucions catalanes i persecució dels

austriacistes.• El Decret de Nova Planta de 1716 substitueix l’ordre

jurídic català.• Política de forta pressió fiscal i s’estableixen les quintes.• Hi ha diferents desordres per aquests abusos que es

nomenen rebomboris.• Les institucions formulaven memorials de queixes al rei.

La recuperació demogràfica i econòmica• Augment de la natalitat i davallada de la

mortalitat• Transformació de l’agricultura:– Especialització.• Vinya amb transformació del vi en aiguardent pel

mercat colonial• Fruits secs

– Noves tècniques– Millora dels rendiments

• Al costat de les manufactures tradicionals apareix la industria de les indianes pel mercat colonial. (cotó estampat)– 1737 Primera fàbrica d’indianes de J. Esteve

• La industria de la llana i de la seda creixen molt amb les noves màquines, encara que la seda al final fa fallida.

• La demanda del mercat colonial desenvolupa també la industria del paper, les fargues i les drassanes, sobretot amb la liberalització del comerç colonial.– Carles III dona el decret de lliure comerç amb Amèrica

el 1778.

El món científic i cultural

• Es suprimeix la universitat de Barcelona i es crea la de Cervera.

• Es fomenta la cultura i l’ensenyament, en castellà.

8 La cultura del segle XVIII

• Continuarà....