View
12
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Transport
El gas natural, un cop extret del subsòl, s’hade transportar a les zones de consum, quepoden estar a prop o a milers de kilòmetresde distància.
Sense els progressos realitzats en el camp deltransport del gas natural a llargues distàncies,bé mitjançant gasoductes o en vaixellsmetaners, la utilització d’aquest tipus d’energiano hauria estat possible.
Gasoductes
El sistema clàssic de transport de gas entredos punts determinats és la canonada. Quanel transport es fa a grans distàncies aquestacanonada rep el nom de gasoducte o xarxa detransport. D’aquesta xarxa, i mitjançant unsreguladors, es deriven les xarxes de distribució.
La construcció dels gasoductes necessita unatecnologia especialitzada per obtenir elsresultats desitjats.
Per fer circular el gas cal una força impulsora,que s’aconsegueix mitjançant estacions decompressió situades cada 80 o 100 quilòmetresaproximadament, en les quals el gas éscomprimit i reenviat al gasoducte.
El gas circula per les canonades de transporta una pressió de 36-70 atmosferes. Quan lescanonades de transport arriben a les ciutats lapressió minva a unes 12 atmosferes i, en ladistribució per als usos domèstics o comercialsaquesta pressió és molt més baixa, a tan sols0,020 o 0,025 atmosferes, o sigui, 200-250mil·límetres de columna d’aigua.
Atès que tant els gasoductes com les estacionscompressores són molt costoses, cal un estudiprofund dels recorreguts en què s’ha deconsiderar el cabal o volum de gas a transportari la distància a cobrir, per tal d’utilitzar en la sevaconstrucció els tubs de diàmetre més idoni irendibles. Aquests diàmetres oscil·len entre 20i 100 centímetres, i de vegades poden arribarfins als 2,50 metres. El gruix de les canonadesestà en funció del seu diàmetre i de la pressiódel gas.
Transport, emmagatzematge i distribució5
Comparació d’unitats de pressió
Unitats bar atm kg/cm2 torr mmcda
bar 1 0.98692 1.01972 750.062 1.0197 x 10-4
Atmosfera física 1.01325 1 1.03323 760.0 1.0332 x 10-4
kilogram per cm2 0.98066 0.96784 1 735.559 104
Mil·límetre columna de mercuri 0.00133 1.3158 x 10-3 1.3595 x 103 1 13.5951
Mil·límetre columna d'aigua a 15°C 0.306 x 10-4 0.9678 x 10-4 10-4 0.07355 1
Construcció d'un gasoducte o xarxa de transport
1 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
Les canonades emprades per a la construccióde gasoductes són d’acer. Les soldadures sesotmeten a un rigorós control mitjançantradiografies. Aquestes canonades, quan hande ser soterrades o han de travessar cursosd'aigua, es protegeixen amb recobrimentsespecials i fins i tot amb protecció catòdica(elèctrica) per evitar la corrosió química,electroquímica, biològica, etc.
La neteja de l’interior dels gasoductes es famitjançant pistons i el manteniment i vigilànciaexterior del seu bon estat es pot realitzar tambédes d’helicòpters.
Els gasoductes poden vèncer qualsevolobstacle de la naturalesa: muntanyes, valls,rius, etc. Quan estan soterrats ofereixenl’avantatge de no malmetre el paisatge ja que,un cop coberts, la vegetació torna a créixer ila zona recobra el seu aspecte primitiu.Solament resten a la vista unes senyalitzacionsdestinades a indicar la seva localització.
Com que a nivell mundial el consum de gasnatural va en augment, els gasoductess’estenen fins a distàncies considerables. Aprincipi del 1999 als Estats Units les xarxesde canonades de transport de gas superavenels 408.525 kilòmetres i a la CEI recorrien mésde 148.800 kilòmetres (inclòs el gasoductesiberià).
Transport, emmagatzematge i distribució5Mapa de la xarxa nacionalde gasoductes
Entrades de gas al sistema
Emmagatzematges subterranis de gas natural
Jaciments de gas natural
Plantes de regasificació en operació
Plantes de regasificació en estudi / projecte
2 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
MARROC
ALGÈRIA
Hassi R'Mel
Tànger
GranadaCartagena
València
Màlaga
Múrcia
Palma deMallorca
Córdova
Huelva
Marismas
Lacq
Madrid
Saragossa
Calahorra
BilbaoOviedo
Zamora
Santander
Gaviota
Cadis
Segòvia
Lleó
Pamplona
Salamanca
Conca
Serrablo
Barcelona
A Coruña
Lisboa
Gasoductes submarins
Per conduir a terra el gas dels jacimentsdescoberts al mar la solució va ser construirgasoductes submarins. Com a exemples: elgasoducte submarí que connecta el jacimentd’Ekofisk (Noruega) al Mar del Nord, ambEmden, a la costa alemanya, que va entrar enservei l’any 1976, és un dels més grans delmón amb 440 km de longitud de canonada de36” de diàmetre. I el jaciment de Frigg, tambéa la zona noruega, que està unit a la costaescocesa mitjançant un gasoducte de 360 kmde canonada de 32” de diàmetre.
Així mateix, el gasoducte submarí es fa servirper transportar el gas d’un continent a un altre.Així, el creuament de l’estret de Messina, desd’Algèria a Itàlia. El de l’estret de Sicília, entreTunísia i Sicília. I finalment el de l’estret deGibraltar, entre el Marroc i Espanya.
El procediment de conducció sota el mar ésaconsellable, a més, en alguns casos especials:a Barcelona es va construir l’any 1973 unacanonada submarina de 13 quilòmetres delongitud que enllaça la planta de regasificaciódel port amb el darrer tram de la canonada detransport principal, a prop del riu Besòs.
Vaixells metanersPlantes receptores
Hem vist com el gas natural, mitjançant elsgasoductes, recorre grans distàncies creuantregions i fins i tot països. Però quan, davant lademanda del mercat internacional, caltransportar-lo a llocs molt allunyats travessantmars i oceans, el sistema emprat és el marítim,mitjançant vaixells.
El problema a resoldre era l’enorme volum atraslladar. Es va solucionar mitjançant laliqüefacció del gas, amb la qual s’aconsegueixuna reducció en el seu volum de l’ordre de les600 vegades. Cosa que és possible refredantel gas, per un procés de compressions irefredaments adiabàtics, fins als 160° C sota
zero (temperatura a la qual la pressió de vaporen equilibri amb el líquid és la pressióatmosfèrica normal).
El gas natural liquat (GNL) a pressió atmosfèricanormal i a 160° C sota zero pot seremmagatzemat i transportat en vaixellsespecialment equipats anomenats metanerso vaixells criogènics.
Per a la utilització del gas natural liquat com acombustible lògicament cal la seva regasificacióen plantes instal·lades, generalment, a propdels molls de descàrrega dels vaixellsmetaners, on, mitjançant un procés simpled’escalfament, retorna al seu estat primitiu.
Transport, emmagatzematge i distribució5
Planta de regasificació de Barcelona
Gasoducte submarí
3 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
A Espanya, el gas importat de Líbia, Algèria,Abu Dhabi, Qatar, Nigèria i Trinitat i Tobago esrep a les plantes de regasificació de Barcelona,Huelva i Cartagena.
La planta de Barcelona, la primera que es vaconstruir al nostre país, l’any 1969, disposad’una capacitat d’emmagatzematge de 240.000m3 de GNL, i una possibilitat de regasificacióde 950.000 m3/hora de gas natural. Al seuatracador hi poden descarregar vaixellsmetaners de fins a 89.000 m3 de capacitat.
La planta de Huelva, que va entrar en serveil’any 1988, té una capacitat d’emmagatzematgede 165.000 m3 de GNL, i una possibilitat deregasificació de 450.000 m3/hora de gas natural.Al seu atracador hi poden descarregar metanersde fins a 130.000 m3 de capacitat de transportde GNL.
La planta de Cartagena, en funcionament desdel 1989, té una capacitat d’emmagatzematgede 55.000 m3 de GNL, i una possibilitat deregasificació de 150.000 m3/hora de gas natural.Les seves instal.lacions d’atracament demetaners són de fins a 130.000 m3 de GNLde capacitat.
Com a dada curiosa cal esmentar que, així comels Estats Units van ser els primers en laconstrucció de gasoductes, l’Europa Occidentalho va ser pel que fa als vaixells metaners i lestècniques de liqüefacció, que van permetre
Transport, emmagatzematge i distribució5Plantes de regasificacióa Europa
Barcelona
Cartagena
Huelva Erregli
Bilbao
Palma de Mallorca
La SpeziaFos Sur Mer
Canvey Island
Zeebrugge
Le Havre
Montoirde Bretagne
Wilhelmshaven
El Ferrol
Sines
4 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
Planta o terminal en servei
En projecte o construcció
Fora de servei
portar al Vell Continent el gas natural procedentdels jaciments descoberts al territori del Sàhara.
En concret el vaixell metaner francès «JulesVerne» fou un dels primers del món, i des del1965 realitza viatges entre Arzew (Algèria) i elport francès de Le Havre.
Pel que fa al nostre país, el «Laietà» és elprimer vaixell d’aquesta classe construït aEspanya. Pot transportar 40.000 m3 de gasnatural liquat, xifra que representa més de 20milions de metres cúbics de gas. Des del 1972fa el transport de gas de Líbia i d’Algèria a laplanta de regasificació del port de Barcelona.
A l’actualitat Gas Natural SDG té contractat, peral transport de GNL a les diferents plantes de
regasificació d’ENAGAS, els vaixells Isabella,Cinderella, Annabella, Laietà, M. Arctic, M.Polar i Norman Lady.
Els vaixells metaners acostumen a invertir enla travessia des de Líbia o Algèria a un delstres ports espanyols de dos a tres dies. Per ala descàrrega -la durada de la qual és d’unes10 hores- utilitzen bombes instal·lades a lamateixa nau.
Les característiques que diferencien un vaixellmetaner o criogènic d’un petrolier són,principalment, la necessitat d’un perfecteaïllament dels tancs que contenen el gas naturalliquat i el fet de tractar-se de vaixells ràpids,propulsats per turbines que permetenl’aprofitament del gas evaporat durant latravessia com a complement del combustibleper a les seves calderes.
Gràcies als avenços tecnològics els metanerses construeixen cada vegada més grans. Desdels inicials, amb una capacitat per a 25.000metres cúbics, s’ha passat als moderns de136.000 m3 i s’estan realitzant estudis iprojectes per construir-ne de capacitat mésgran.
A l’actualitat el tràfic marítim de gas natural elfan 127 vaixells a tot el món. D’aquests, 96són de més de 120.000 m3.
Exemples de transport internacional degas natural a l'Europa OccidentalFont: The International Trade of LNG (CEDIGAZ)
País Transport
Algèria-Bèlgica Vaixells metaners GNL(gas natural liquat)
Algèria-França Vaixells metaners GNL
Algèria-Espanya Vaixells metaners GNL
Algèria-Tunísia-Itàlia Gasoductes(terrestres i marítims)
Líbia-Espanya Vaixells metaners GNL
Algèria-Espanya Gasoductes(terrestres i marítims)
França-Noruega Gasoductes(terrestres i marítims)
Holanda-R.F.Alemanya Gasoducte
Holanda-Bèlgica Gasoducte
Holanda-França Gasoducte
Holanda-Itàlia Gasoducte
Noruega-Europa Occidental Gasoducte
URSS-Àustria Gasoducte
URSS-Alemanya Gasoducte
URSS-Itàlia Gasoducte
URSS-França Gasoducte
Transport, emmagatzematge i distribució5
5 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
Vaixell metaner
Les plantes satèl·lit
Aquestes plantes són unitats d’instal·lacionsper a la recepció, emmagatzematge iregasificació del gas natural liquat i estansituades als vols de nuclis de població als qualsno arriben les canonades de transport ogasoductes que els uneixin amb la instal·lacióreceptora i, que, per tant, han de rebre elcombustible per camions cisterna, que portenel gas en estat líquid a pressió atmosfèrica i a-160° C.
Una planta satèl·lit està formada, bàsicament,per tancs criogènics de gas natural liquat,edificis auxiliars de control, xarxad’interconnexió de la planta amb les xarxes depressió mitjana i una instal·lació de regulaciói mesurament.
(Vegeu, a l’esquema que reproduïm tot seguit,el resum del que pot comprendre una cadenacompleta de transport de gas natural liquat).
Una cadena completa de transport de gas
natural liquat (GNL) pot comprendre:
• Un gasoducte des del jaciment de gas finsal mar.
• Una planta o instal·lació de liqüefacció (onel gas, refredat a -160° C, esdevé líquid id’aquesta forma redueix 600 vegades elseu volum) i uns dipòsits per al gas liquat.
• Un moll d’embarcament i un o més vaixellsmetaners, amb els seus dipòsitsespecialment equipats, en els quals el gases manté líquid a la temperatura de -160° C.
• Un port o estació marítima terminalreceptora, on es descarrega el gas liquat alstancs d’emmagatzematge.
• La instal·lació de regasificació -situada aprop dels anteriors- on el gas liquat retornaa la seva forma gasosa mitjançant un procésde reescalfament.
• Un gasoducte uneix la planta de regasificacióamb les zones de consum.
• Camions cisterna i plantes satèl·lit.
Transport, emmagatzematge i distribució5
6 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
Distribució dels intercanvis internacionalsal 2000
24%
19%
11%
9%
7%
23%
ImportadorsExportadors
535,5 x 109 m3
7%
Rússia
Canadà
Algèria
Noruega
Indonèsia
Altrespaïsos
PaïsosBaixos
EUA 20%
14%
14%
11%
8%
33%
Alemanya
Japó
Itàlia
França
Altres
països
Emmagatzematge
Proveir de gas, adequadament i amb regularitat,una regió o nucli de població planteja diversesdificultats.
Les demandes o necessitats de subministramenten una ciutat no són sempre iguals. Hi influeixenmolts factors, i un dels més importants és elclimatològic. No és el mateix en els dies crus del’hivern, quan es requereix l’ús de la calefacció,que en ple mes d’agost. El gener, el consum ésunes quantes vegades superior al de l’estiu i unabaixada en el termòmetre d’ 1° C representa, enuna gran ciutat, un consum de gas suplementarid’uns quants milions de tèrmies per dia, que calsubministrar. També durant una mateixa jornadaés evident que el consum és diferent cap almigdia que a darrera hora de la nit.
El gas ha d’estar a punt en tot moment per alproveïment a les xarxes:
En estat líquid (GNL) el gas s’emmagatzema endipòsits.
Quan és necessari disposar de gas en gransquantitats recorrem a l’emmagatzematgesubterrani.
Per a volums de gas relativament petits, queabsorbeixin les fluctuacions de demanda durantel dia, aquesta qüestió es resol mitjançant gransdipòsits anomenats gasòmetres.
Dipòsits de gas natural liquat
A les zones on es rep el gas natural liquat elprocediment més econòmic ésl’emmagatzematge abans de la regasificació,gràcies al seu menor volum (recordem que elgas es redueix 600 vegades). Per a aixòs’empren dipòsits convenientment calorifugats,per tal de mantenir el gas en estat líquid a 160°C sota zero.
Emmagatzematge subterrani
Aquest sistema permet, amb una ocupació deterreny relativament reduïda, emmagatzemarenormes quantitats de gas (centenars demilions de metres cúbics). Té l’avantatgeenfront dels gasòmetres, de la seva absolutadiscreció, en ser invisible des de l’entorn.Solament se situen a la superfície algunesinstal·lacions d’explotació indispensables, queno alteren el paisatge.
L’emmagatzematge subterrani de gas es fa enformacions geològiques similars als jacimentsnaturals del gas, és a dir, injectant-lo en capesde terreny aqüífer (arena impregnada d’aigua),on el gas queda immobilitzat, ocupant el llocde l’aigua; en capes de sal (s’excava una cavitatal jaciment de la sal per a ser ocupada pel gas);o, també, en antics jaciments de gas natural.
Aquest procediment permet d’anar utilitzanta l’hivern el gas emmagatzemat durant l’estiu,època en la qual el consum és menor.
Els jaciments de Serrablo i Gaviota són un clarexemple d’aprofitament d’un jaciment de gasexhaurit i posteriorment utilitzat com amagatzem subterrani.
Gasòmetres
El gasòmetre és el sistema més anticd’emmagatzemar el gas. N’hi ha de diferentstipus: hidràulics, secs i a pressió.
A l’actualitat, i per al gas natural, els gasoductesi xarxes de distribució, quan treballen a granspressions i són prou extensos, actuen per simateixos com a gasòmetres a pressió.
Distribució
Des dels punts de producció,emmagatzematge o regasificació fins als puntsde consum, el gas es transporta i distribueixmitjançant una sèrie de canonadesinterconnectades de diàmetres diferents: laxarxa, per la qual circula el gas a diferentspressions, com hem explicat anteriorment.
Les canonades que transporten el gas a méspressió s’anomenen xarxes de transport.D’aquestes xarxes, i mitjançant reguladors, esderiven les xarxes de distribució.
Per garantir un bon subministrament cal queles pressions siguin constants, per la qual cosa
Transport, emmagatzematge i distribució5
7 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
els diàmetres de les canonades hauran estatestudiats d’acord amb les necessitats a cobrir.La pressió a la qual se sotmet el gas en el seurecorregut per canonades de transport s’hade reduir abans de passar a les de distribució,per a la seva utilització en usos industrials odomèstics.
Per reduir les pressions i mantenir-les constantshi ha estacions o cambres de regulació.
Resumint, en el procés de transport i distribuciódel gas els principals punts a destacar són:
Xarxa de transport
És el conjunt de canonades que, sortint delscentres de producció o emmagatzematge,transporten el gas a alta pressió en la quantitatnecessària situant-lo en els punts estratègics.
Xarxa de distribució
És el conjunt de canonades que sortint de lesxarxes de transport condueixen el gas a mitjanapressió, directament als grans usuarisindustrials o, mitjançant cambres de regulació,a la xarxa de distribució de baixa pressió, quesubministra el gas als usuaris domèstics icomercials.
Cambres de regulació
Són un conjunt d’aparells (filtres, reguladors,comptadors, manòmetres, etc.) instal·lats a lasuperfície o en una cambra subterrània,connectats d’una banda a la xarxa de transporti d’una altra a la xarxa de distribució.
A les cambres de regulació s’hi redueix i regulala pressió que procedeix de la xarxa de transporti s’envia a mitjana o baixa pressió a la xarxade distribució, mantenint sempre un valorconstant i preestablert de la pressió.
Tot aquest complex sistema per a la distribuciódel gas ha de ser estudiat amb molta cura.
Les canonades de distribució a les ciutats sesoterren en rases a una profunditat adequadaperquè el tràfic no les malmeti, tenint presentels plans d’urbanisme i de construcció enl’elaboració dels quals intervenen, a més delsorganismes oficials i Ajuntaments, lescompanyies subministradores de gas,arquitectes i constructors d’habitatges i edificis.
Aquestes canonades a més d’acer poden serde polietilè per a la distribució total als edificis.Els tubs de polietilè tenen un poder aïllantsuperior a l’acer.
Transport, emmagatzematge i distribució5Xarxes de canonades de transporti distribució de gas natural a Europaen 2001Unitats: Km.Font: EUROGAS
País Transport Distribució Total
Alemanya 57.000 299.000 356.000
Àustria 5.213 24.099 29.312
Bèlgica 3.729 45.731 50.800
Dinamarca 1.415 16.889 18.304
Espanya 11.989 25.033 37.022
Finlàndia 955 1.245 2.200
França 34.232 159.020 193.252
Grècia 961 1.870 2.831
Irlanda 1.199 6.944 8.143
Itàlia 30.500 180.000 210.500
Països Baixos 11.600 117.500 129.100
Regne Unit 18.600 260.700 279.300
Suècia 530 1.900 2.430
Suïssa 2.147 13.050 15.197
8 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
Transport, emmagatzematge i distribució5
9 de 10 Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
La distribució enGas Natural SDG
Per tal de proveir les àrees de Catalunya i laComunitat de Madrid, Gas Natural SDG disposad’una xarxa la longitud total de la qual, el 31de desembre de 2000, era de 15.700kilòmetres.
La xarxa de transport i distribució de gascanalitzat corresponent a la Companyia i a lessocietats gasistes del Grup ateny, el 31 dedesembre de 2000, els 32.121 kilòmetres.
A Gas Natural SDG tot el sistema de distribucióde gas està regit per dos centres reguladors,un a Barcelona i un altre a Madrid, queconstitueixen, per dir-ho d’alguna manera, elcervell del sistema.
Els cabals de gas sol·licitats a cada momentpels usuaris, en circular per les canonades,ocasionen disminucions de pressió, mésimportants com més grans siguin els cabals.Mitjançant els controls dels centres reguladorss’estableix el règim de pressions adequat enels reguladors i s’assegura la qualitat del servei,gràcies al control de les variacions de pressió.
Tant la recepció de dades com l’emissiód’instruccions es fa de forma automàticamitjançant ordinador (telecomunicació itelecomandament).
Una altra funció important dels centresreguladors és la de planificar, mitjançant l’anàliside la informació rebuda, les obres futuresd’ampliació i reforçament del sistema dedistribució.
Finalment, els centres reguladors exerceixentambé el paper rector en el cas de qualsevolemergència, donant les instruccions oportunesi mantenint un sistema de comunicaciópermanent amb els serveis de la Companyiai bombers, durant les 24 hores del dia, d’acordamb un pla d’emergències preestablert.
Vielha
FigueresOlot
Besalú
La Bisbald'Empordà
La Jonquera
Palamós
St. Feliu de Llobregat
Vilanova i la Geltrú
Barcelona
Pineda de Mar
MataróSant Pol
El Vendrell
AlfarràsBalaguer
Mollerussa
TàrregaLes Borges
BlanquesAlmacelles
Lleida
Cervera
Flix
Gandesa
Mórad'Ebre
Tortosa
Sant Carlesde la Ràpita
Amposta
TarragonaFalset
Roselló
La SelvaLa Riba
CambrilsSalou
Vila-SecaConstantí
Roquetes
Montblanc Vilafranca
Valls
Calella
Sant Feliu de Guíxols
Palafrugell
Pla deSta. Maria
Vic
Banyoles
Girona
Súria Vidreres
Puig-reig
SortEl Pont
de SuertLa Seud'Urgell
Tremp
Solsona
Ripoll
Ribes deFreser
Berga
Puigcerdà
Gironella
Campdevànol
Calaf
Ivarsd'Urgell
CunitCalafell
CervellóValliranaMóra
la Nova
Manresa
TerrassaSabadell
La GarrigaBalsareny
S. Vicençde Castellet
PieraIgualada
Granollers
Reus
Sant Joande Mediona
BlanesLloret de Mar
Seròs
Sta. Colomade Farners
Mapa de la xarxade distribució degas de Catalunya
Mapa de la xarxa dedistribució de gasde Madrid
Móstoles
Fuenlabrada
Alcorcón
Pinto
Torrejón de Ardoz
Alcobendas
Algete
Las Rozasde Madrid Alcalá de Henares
Aranjuez
Arganda
San Martín de la Vega
ValdemoroCiempozuelos
Leganés
Madrid
Chinchón
Guadarrama
Coslada
Getafe
ColladoVillalba
Colmenar Viejo
S. Sebastiánde los ReyesPozuelo de
Alarcón
Xarxa de distribució
Xarxa de distribució en projecte
Xarxa de transport
Xarxa de transport en projecte
Xarxa de transport d’Enagás
10 de 10
Transport, emmagatzematge i distribució5
Carpeta Didàctica. Transport, emmagatzematge i distribució
Bibliografia
International Trade of LNGCEDIGAZ 2000
Gas 01 - Anuario de SEDIGAS
Fons documental de Gas Natural SDG, S.A.
Annual Bulletin of Gas Statistics for Europe1995 (United Nations).
Resum
Un cop extret el gas natural, cal transportar-loals punts de consum.
Per al transport a grans distàncies esconstrueixen gasoductes, terrestres osubmarins, que poden arribar a connectarcontinents. I també vaixells metaners querequereixen la tècnica de la liqüefacció iregasificació.
Un cop transportat, el gas necessita seremmagatzemat. Per a això es disposa de
dipòsits de gas natural liquat, de cavitatsnaturals subterrànies o bé de gasòmetres.
La distribució del gas emmagatzemat es famitjançant canonades, d’acer o de polietilè, elconjunt de les quals forma la xarxa dedistribució. Aquesta xarxa és la que fa possibleque el gas arribi als punts finals de consum.
Recommended