17. NÒTRE-DAME. PARÍS

Fitxa 17. Catedral Nôtre-DameFitxa 17. Catedral Nôtre-Dame

Margalida AgnèsSastre Flexas (2nbB)H. Art (curs 2010-11)Assumpció GraneroRevisat (curs 2014-15)

Fitxa Tècnica (documentació general)Fitxa Tècnica (documentació general)CatalogacióCatalogació i i anàlisi formal anàlisi formal

TítolTítol Catedral de Catedral de Nôtre Dame de París Nôtre Dame de París ArquitecteArquitecte Mestre de Chartres?Mestre de Chartres?ComitentComitent Bisbe Maurice de SullyBisbe Maurice de Sully CronologiaCronologia Anys 1163-1345Anys 1163-1345EstilEsti l GòticGòticLocalitzacióLocalització Île de la CitéÎle de la Cité, 4t districte de París, 4t districte de ParísTipologiaTipologia Arquitectura religiosa: catedralArquitectura religiosa: catedralSistema Sistema constructiuconstructiu Arquitravat i voltatArquitravat i voltat

MaterialMaterial PedraPedraDimensionsDimensions 32,90 m (alçat) 130, 20 x 64m (planta)32,90 m (alçat) 130, 20 x 64m (planta)

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1pt)HISTÒRIC (1pt)

1.1.-Introducció1.1.-Introducció1.2.- Context històric1.2.- Context històric

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1pt)HISTÒRIC (1pt)

1.1.-Introducció1.1.-Introducció1.2.- Context històric1.2.- Context històric

1.1.- Introducció1.1.- Introducció

La Catedral de Nôtre-Dame és La Catedral de Nôtre-Dame és l ’església més coneguda de Parísl ’església més coneguda de París , , sens cap dubte, essent l’sens cap dubte, essent l’obra representativaobra representativa , per excel·lència, de , per excel·lència, de l’l’esti l esti l gòtic gòtic a nivell mundiala nivell mundial ..

Dedicada a la Verge Maria (Nôtre-Dame és la forma francesa de dir “Nostra Senyora”), se situa a la plaça del Parvis, a la petita Île de la Cité, al 4t districte de París, i envoltada per les aigües del r iu Sena, posseeix una privilegiada situació, tota voltada per jardins, que fa que es pugui contemplar en la seva totalitat des dels ponts, el riu o els jardins.

1.1.- Introducció1.1.- Introducció

Art Gòtic

Arquitectura europea

1.2.- Context històric1.2.- Context històric

GòticGòtic és el nom que els teòrics és el nom que els teòrics de l’art del de l’art del Renaixement ital ià Renaixement ital ià (( Giorgio VasariGiorgio Vasari , segle XVI, segle XVI ) ) donaren a l’art de l’Edat Mitjana, donaren a l’art de l’Edat Mitjana, amb un amb un signif icat pejoratiusignif icat pejoratiu , , considerant-lo considerant-lo impropi de gent impropi de gent civi l i tzadacivi l i tzada ; consideraven que ; consideraven que els bàrbars gots (origen de la els bàrbars gots (origen de la paraula paraula gòticgòtic) havien acabat ) havien acabat amb l’art clàssic.amb l’art clàssic.  

Límits geogràfics i cronologiaLímits geogràfics i cronologia

El El gòtic gòtic apareix a l‘apareix a l‘Î le de FranceÎle de France , es difon , es difon per per tot Europa occidentaltot Europa occidental , i és assimilat i , i és assimilat i adaptat de diverses maneres a cada lloc. adaptat de diverses maneres a cada lloc.

Mapa d’expansió de l’art gòtic des de ParísMapa d’expansió de l’art gòtic des de París

Els Els límits cronològicslímits cronològics se situen se situen entre l 'últ im terç del segle XIIentre l 'últ im terç del segle XII i i f inals del segle XVfinals del segle XV . Els . Els segles XIII, XIV i XVsegles XIII, XIV i XV és el és el període per període per excel· lència de l 'esti l excel· lència de l 'esti l gòticgòtic . .

Al Al nord de Françanord de França , a la , a la segona meitat del segle XIIsegona meitat del segle XII , es basteixen , es basteixen les les primeres grans catedrals gòtiquesprimeres grans catedrals gòtiques , període en que , període en que es troba es troba Nôtre-DameNôtre-Dame . Aquest període s'anomena . Aquest període s'anomena protogòtic o gòtic inicial protogòtic o gòtic inicial (SAINT DÉNIS, NOYON, LAON i NÔTRE-DAME).(SAINT DÉNIS, NOYON, LAON i NÔTRE-DAME).

Límits geogràfics i cronologiaLímits geogràfics i cronologia

Primer intent d’arquitectura gòtica: Abadia de Saint-Denis.Gòtic inicial (2ª ½ s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París . Gòtic clàssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens. Gòtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de París . Gòtic flamíger (XV): La façana de la Catedral de Tours i Rouen (recordeu comentari de pintura de catedral de Rouen, Claude-Oscar Monet , impressionisme).

EtapesEtapes

Catedral de Rouen

Catedral de RouenClaude-Oscar Monet

Orígens del gòtic. La catedral i el marc urbà Orígens del gòtic. La catedral i el marc urbà

L'aparició de les primeres grans catedrals gòtiques està lligada al L'aparició de les primeres grans catedrals gòtiques està lligada al desenvolupament urbàdesenvolupament urbà , al , al naixementnaixement de la de la burgesiaburgesia i de les i de les l l ibertats urbanesll ibertats urbanes , al , al comerçcomerç i a la i a la consolidació del poder consolidació del poder reialreial ..

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1pt)HISTÒRIC (1pt)

1.1.-Introducció1.1.-Introducció1.2.- Context històric1.2.- Context històric

2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica

L'L'originalitat del originalitat del gòticgòtic es manifesta, fonamentalment, en es manifesta, fonamentalment, en l'l'arquitecturaarquitectura i, més concretament, en els i, més concretament, en els edificis religiososedificis religiosos .. L'aparició del nou estil és la conseqüència d'un seguit L'aparició del nou estil és la conseqüència d'un seguit d'avenços d'avenços tècnicstècnics , dels quals , dels quals l 'arc apuntat l 'arc apuntat i la i la volta de creueriavolta de creueria serien serien els més importants.els més importants.

L'arquitectura gòtica constitueix la L'arquitectura gòtica constitueix la recerca d'un recerca d'un nou l lenguatgenou l lenguatge , , en el qual són en el qual són fonamentals elements immaterials com fonamentals elements immaterials com la la l lumllum , la , la verticalitatverticalitat o les o les proporcionsproporcions . .

La Seu de Palma

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica

L'edificació de la L'edificació de la catedral afavoreix el desenvolupament catedral afavoreix el desenvolupament tècnic i científ ictècnic i científ ic i actua com a i actua com a motor de l 'economiamotor de l 'economia , però , però més enllà de qualsevol altra consideració, és un més enllà de qualsevol altra consideració, és un edifici de culte edifici de culte cristià, cristià, i els seus orígens cal buscar-los en una i els seus orígens cal buscar-los en una renovació del renovació del pensament cristiàpensament cristià i de la i de la concepció del templeconcepció del temple . .

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica

2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

La La PLANTAPLANTA , generalment, és de tipus, generalment, és de tipus basil icalbasil ical de de tres o tres o cinc nauscinc naus , amb la , amb la central més ampla central més ampla i de i de major alçadamajor alçada . .

2.2.- Característ iques dels temples2.2.- Característ iques dels temples

Capella radial

La planta consta de La planta consta de tres partstres parts : la : la capçaleracapçalera , el , el transseptetranssepte i i les les nausnaus . La . La capçaleracapçalera presenta una presenta una girola o deambulatori girola o deambulatori que, amb freqüència és que, amb freqüència és dobledoble , i , i capelles absidals capelles absidals o radials.o radials.

2.2.- Característ iques dels temples2.2.- Característ iques dels temples

El El transseptetranssepte tendeix a ser tendeix a ser molt amplemolt ample , però , però curt i poc curt i poc sortint sortint en relació a l'amplada de les naus.en relació a l'amplada de les naus.

Creuer

L'art gòtic té un original sistema de SUPORTS: els grans pilars interiors reben els nervis de la volta i, a l'exterior, l'estructura es reforça mitjançant els arcbotants que transmeten el pes als contraforts exteriors (estreps), rematats per pinacles.

2.2.- Característ iques dels temples2.2.- Característ iques dels temples

La distribució dels paraments interiors La distribució dels paraments interiors ((ALÇATALÇAT ) es fa en tres o quatre ) es fa en tres o quatre nivells: nivells: arcadesarcades , , tr ibunatribuna , , tr i foritr i fori i finestrals (i finestrals (claristoriclaristori ).).

El sentit vert ical queda marcat per les dues torres de la façana occidental i, a vegades, del creuer, sovint rematades per f letxes. A part de les torres laterals, la SENSACIÓ DE VERTICALITAT, també, és remarcada pels pinacles i gablets, mentre que l'espai central queda dominat per la rosassa.

Torre de

creuer

Pel que fa als ELEMENTS DECORATIUS, els més freqüents són les traceries, les arcades i els gablets, així com l'escultura de gàrgoles i els vitralls.

Significat i funció //Significat i funció //Temàtica i finalitatTemàtica i finalitat

Cal tenir en compte que, en el Cal tenir en compte que, en el pensament medieval pensament medieval la la realitat realitat materialmaterial no interessa per si mateixa, no interessa per si mateixa, sinó com a sinó com a símbolsímbol . .

La La catedral catedral és una és una imatge del regne imatge del regne de Déu sobre la terrade Déu sobre la terra , una imatge , una imatge del celdel cel . Es planteja la catedral amb un . Es planteja la catedral amb un nou enfocament com un nou enfocament com un edif ici de edif ici de contacte i ascens espiritualcontacte i ascens espiritual . .

La seva edificació va coincidir amb el La seva edificació va coincidir amb el període de prosperitat i de creixent període de prosperitat i de creixent domini de la ciutatdomini de la ciutat , per la qual cosa , per la qual cosa l'obra l'obra devia reflectir aquest poderdevia reflectir aquest poder ..

2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

2.3.- Models i influències2.3.- Models i influènciesExisteix una Existeix una duali tat d' inf luènciesduali tat d' inf luències ::

Per una part, el Per una part, el romànic l lombardromànic l lombard , amb la seva forta i compacta unitat i, per , amb la seva forta i compacta unitat i, per una altra banda, l'aprofitament de les una altra banda, l'aprofitament de les evolucions gòtiquesevolucions gòtiques , que li donen , que li donen lleugeresa i facilitat amb la construcció vertical i amb el suport del pes de la seva lleugeresa i facilitat amb la construcció vertical i amb el suport del pes de la seva estructura.estructura.

Catedral de St. Vicenç, a Roda d'Isàvena

Erill la Vall - Església de Santa Eulàlia

Catedral de Laon

El sistema constructiu representa un pas endavant respecte d'altres edificis del gòtic inicial com la Catedral de Laon.

Laon

Construïda en varis segles, Nôtre Dame junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON (aquesta darrere el més directe precedent), forma part del grup de les primeres catedrals gòtiques, que introduïren les innovacions arquitectòniques i escultòriques del gòtic, que desembocaran en l’esplendor del gòtic clàssic (CHARTRES, REIMS, BOURGES i AMIENS) del segle XIII.

Chartres

Reims

Amiens

Bourges

El El gòtic clàssicgòtic clàssic , , segons el segons el model francèsmodel francès , s’introdueix a , s’introdueix a Castella el segle Castella el segle XIIXII , amb la construcció de les grans catedrals de , amb la construcció de les grans catedrals de BURGOSBURGOS , , TOLEDOTOLEDO i i LLEÓLLEÓ . .

A finals del segle XII-XIII, s’introdueixen els models francesos a Anglaterra, a la catedral de CANTERBURY i la de WELLS.

BurgosToledo

Lleó

Canterbury

Wells

Dins Dins Itàl iaItàl ia , a la Llombardia, es dóna més forta la influència francesa i és a la , a la Llombardia, es dóna més forta la influència francesa i és a la seva capital on s’edificarà l’obra que més s’ajusta als models del gòtic francès: la seva capital on s’edificarà l’obra que més s’ajusta als models del gòtic francès: la CATEDRAL DE MILÀCATEDRAL DE MILÀ . .

2.3.- Models i inf luències2.3.- Models i inf luències

2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. 2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESIL. MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)

2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.1.- Característiques arquitectura gòtica2.2.- Característiques del temple2.2.- Característiques del temple2.3.- Models i influències2.3.- Models i influències

3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ 3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)

3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ 3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)

3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)

PLANTA basil ical amb 5 naus i doble deambulatori , amb capçalera força desenvolupada.

Naus

Doblegirola

Capçalera

Transsepte curt i i no sobresurtno sobresurt de planta, d’extraordinària alçada, de planta, d’extraordinària alçada, igual a la igual a la nau centralnau central ( (32’90 m32’90 m ). Alçada fa que la vista exterior reflecteixi, clarament, la ). Alçada fa que la vista exterior reflecteixi, clarament, la forma de creu.forma de creu.

SSegle XIV, s'hi afegiren egle XIV, s'hi afegiren capelles entre els capelles entre els contrafortscontraforts , tant a les , tant a les naus com a la girola.naus com a la girola.

INTERIOR. COBERTA DE LA NAU CENTRAL. INTERIOR. COBERTA DE LA NAU CENTRAL. Voltes de Voltes de creueria sexpartidescreueria sexpartides , sense que això comporti una alternança , sense que això comporti una alternança de suports. de suports.

SUPORTS (PILARS): Característics SUPORTS (PILARS): Característics pilars rodonspilars rodons , amb , amb columnetes adossades (BOSSELLETS), on descansen els nervis columnetes adossades (BOSSELLETS), on descansen els nervis de les voltes.de les voltes.

INTERIOR: COBERTA NAU CENTRAL

Voltes de creueria sexpartides.

ALÇAT INTERIORALÇAT INTERIOR . Al començament, estava estructurat en . Al començament, estava estructurat en quatre pisosquatre pisos : : arcadesarcades , galeria o , galeria o tribunatribuna , , pis de finestres pis de finestres circulars circulars i els finestrals (i els finestrals (claristoriclaristori ).).

Les reformes del segle XIII, Les reformes del segle XIII, el iminaren els òculseliminaren els òculs (finestres circulars) i (finestres circulars) i ampliaren els f inestralsampliaren els f inestrals , , reduint a tres pisosreduint a tres pisos , , quedant els espais més quedant els espais més característics del gòtic característics del gòtic clàssic: ARCADES, clàssic: ARCADES, TRIBUNA i CLARISTORI.TRIBUNA i CLARISTORI.La La restauració restauració de de Viollet-Viollet-le-Ducle-Duc, va r, va recuperar ecuperar l ’alçat originall ’alçat original en una en una part del transseptepart del transsepte ..

SUPORTS EXTERIORS. L'altra novetat estructural important, de SUPORTS EXTERIORS. L'altra novetat estructural important, de Nôtre-Dame, són els Nôtre-Dame, són els arcs BOTARELLS arcs BOTARELLS exteriors, són un exteriors, són un elements essencials, perquè a més de complir la seva funció elements essencials, perquè a més de complir la seva funció estructural, es converteixen en un element clau en l'articulació dels estructural, es converteixen en un element clau en l'articulació dels volums exteriors, en reflectir-s'hi el ritme dels trams de les naus. volums exteriors, en reflectir-s'hi el ritme dels trams de les naus.

3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)

L'extraordinària alçada de la nau central i del transsepte (32,5 m) i la il·luminació, que proporcionen els finestrals i les rosasses dels peus i dels braços del creuer, creen una atmosfera d’espiritualitat i assossegament.

La FAÇANA OCCIDENTAL i principal és, també, un prodigi d'harmonia.

La FAÇANA OCCIDENTAL i PRINCIPALS és del protot ip francès, amb un esquema en forma d‘ ”H”. S'ordena en 3 carrers vert icals , que corresponen a les 3 grans portalades i en 4 alçades de pisospisos . . Els Els contrafortscontraforts fan la fan la divisió vertical en 3 cossosdivisió vertical en 3 cossos ..

2

1

3

4

3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ 3.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)FORMAL NÔTRE - DAME (2 pt)

3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.1.- Qüestions constructives i tècniques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)El PIS INFERIOR està completament ocupat per les 3 grans obertures atrompetades i cobertes amb arquivoltes, en les quals es desenvolupen conjunts escultòrics (explicat després). DECORACIÓ ESCULTÒRICA:

3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

Destaca el Destaca el Pòrtic de la VergePòrtic de la Verge , en el mainell i , en el mainell i col·locada sobre col·locada sobre peanyapeanya i sota i sota dosseretdosseret (portada (portada esquerre mirant frontalment), rodejada de esquerre mirant frontalment), rodejada de sants i sants i reisreis , composició estatuària del s. , composició estatuària del s. XIIIXIII ..

I a la dreta la I a la dreta la Portada de Portada de Santa AnnaSanta Anna. .

Sobre el Sobre el trencallumstrencallums de la porta principal, s'obri el de la porta principal, s'obri el t impà t impà dedicat al dedicat al Judici Final Judici Final i i dividit en tres partsdividit en tres parts : a la primera es representa el “: a la primera es representa el “LimbLimb (l imbo) ( l imbo) dels dels JustosJustos ”” , a la segona “, a la segona “Els elegitsEls elegits ”” i, a la darrera, el i, a la darrera, el SenyorSenyor mostrant les ferides mostrant les ferides de les seves mans, acompanyat dels àngels que sostenen els símbols de la Passió.de les seves mans, acompanyat dels àngels que sostenen els símbols de la Passió.

Limb dels Justos

Els elegits

Senyor acompanyat dels àngels

Les Les arquivoltes apuntades arquivoltes apuntades estan plenes de estan plenes de f iguresfigures que recullen la que recullen la disposició de l 'arcdisposició de l 'arc . .

Per tota la façana hi ha Per tota la façana hi ha nínxolsnínxols que contenen que contenen escultures de escultures de profetes i santsprofetes i sants . .

Damunt de les portalades hi ha la Damunt de les portalades hi ha la Galeria dels ReisGaleria dels Reis , amb 28 , amb 28 estàtues dels reis d'Israel, avantpassats de Crist. estàtues dels reis d'Israel, avantpassats de Crist.

En el En el 3r pis3r pis , el carrer central , el carrer central està ocupat per la està ocupat per la gran gran rosassarosassa (+10 m diàmetre), (+10 m diàmetre), amb amb magnífics vitrallsmagnífics vitralls , , mentre que als laterals està mentre que als laterals està flanquejada per flanquejada per f inestres finestres geminadesgeminades . .

Per sobre del pis de la rosassa hi ha una Per sobre del pis de la rosassa hi ha una galeria d'arcades amb traceriesgaleria d'arcades amb traceries , que , que amaga la teulada. Finalment, al amaga la teulada. Finalment, al 4t pis4t pis , , 2 grans torres campanar quadrades2 grans torres campanar quadrades coronen els carrers laterals (69 m) i emmarquen la façana. La torre coronen els carrers laterals (69 m) i emmarquen la façana. La torre sudsud conté la conté la famosa famosa campana Emmanuel campana Emmanuel de la catedral. de la catedral.

0

De la façana principal (oest) destaquen les l legendàries gàrgoles (chimières), que es dissimulen amb la galeria superior entre les torres.

De les façanes laterals, destaquen els dos rosetons (sud i nord) del transsepte. El rosetó sud, amb la imatge de Crist, té 13 m de diàmetre. El nord, amb una imatge de la verge rodejada per personatges de l 'Antic Testament, té 21 m de diàmetre

Façana sudRosetó Nord

3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)3.2.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

Art GòticArquitectura europea

ALTRES CONSTRUCCIONS QUE DESTAQUIN:

Un Un museumuseu al que s’accedeix des del l’interior de l’església, amb el al que s’accedeix des del l’interior de l’església, amb el tresortresor de de la sagrist iala sagrist ia , que guarda els objectes de la catedral, fins i tot, inclou , que guarda els objectes de la catedral, fins i tot, inclou manuscrits antics i relíquies. manuscrits antics i relíquies.

L'agulla, dissenyada per Viollet-le-Duc (segle XIX), s'eleva a 90 m.

CONSTRUCCIÓ AL LLARG DE LA CONSTRUCCIÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIAHISTÒRIA

(es podria posar a context històric)(es podria posar a context històric)

Construcció al llarg de la història Construcció al llarg de la història L'any L'any 11601160 , el , el bisbe de París bisbe de París Maurice de SullyMaurice de Sully considera considera l'església de San Esteve (primera església cristiana de París) l'església de San Esteve (primera església cristiana de París) poc digna i la mana enderrocar. La Catedral de poc digna i la mana enderrocar. La Catedral de Nôtre-DameNôtre-Dame de París de París es es va començar va començar a edificar cap el a edificar cap el 11631163 , i , i s 'hi va s'hi va treballar treballar de forma ininterrompuda de forma ininterrompuda f ins a f inals del segle f ins a f inals del segle XIIXII ; posteriorment, s'hi fan ; posteriorment, s'hi fan reformes i ampliacions reformes i ampliacions al llarg al llarg dels segles dels segles XIII i XIVXIII i XIV (entre 1163-1345) (entre 1163-1345) . .

Diuen que la primera pedra de la Catedral la va posar el Papa Alexandre II I .

La La reformareforma de de meitat del segle meitat del segle XIIIXIII , feta en , feta en època deèpoca de Sant LluísSant Lluís , per dos reputats arquitectes , per dos reputats arquitectes del moment, del moment, Jean ChellesJean Chelles i i Pierre de MontreuilPierre de Montreuil , , fou important: fou important: s’afegeixs’afegeix una línia de una línia de capelles entre capelles entre els contraforts del costat nordels contraforts del costat nord , es prolonguen els , es prolonguen els dos braços del dos braços del transseptetranssepte cap a l’exterior, construint cap a l’exterior, construint noves portades i espectaculars rosetonsnoves portades i espectaculars rosetons . .

Després dels danys importants durant la Revolució , l'any 1846 la catedral fou restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Entre les modificacions que es feren estan: la inserció de gablets en les f inestres; el rosetó sud és inventat per ell; canvia la pedra dels arcbotants per pedra nova; reconstrueix totes les capelles interiors i els altars; en la façana, posa estàtues noves en la Galeria dels Reis i, com que li faltaven alguns caps d'estàtues, les copia de catedrals properes (fins i tot, hi ha algunes que són retrats de Viollet).

Mapa d’expansió de l’art gòtic des de ParísMapa d’expansió de l’art gòtic des de París

http://verdadyverdades.blogspot.com/2010/12/comentario-la-fachada-de-notre-dame.html

BibliografiaBibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Notre_Dame_(Par%C3%ADs)

www.Imatges.Google.es

Guías Visuales Peugeot, París. El País.

Fitxa 17. Catedral Fitxa 17. Catedral Nôtre-DameNôtre-Dame

Margalida AgnèsSastre Flexas (2n batx B)H. Art curs (2010-11)Assumpció GraneroRevisat (2014-15)