View
130
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
EXCRECIÓ ?
Procés mitjançant el qual les cèl·lules del cos poden eliminar els
productes de rebuig que es formen a causa de la seva activitat
metabòlica.
Excreció = defecació ?
NONO
LA DEFECACIÓ és l’eliminació de restes d’aliments no digerits al
tub digestiu juntament amb bacteris, a través de l’anus (femta)
1. Concepte d’excreció
Substàncies excretades
• CO2 Respiratori .
• H2O Sobretot amb l’orina i la suor, però també amb l’aire
exhalat.
• Urea Format a partir d’aminoàcids. S’excreta amb l’orina i amb
la suor.
• Sals i altres substàncies nocives que s’excreten majoritàriament
amb l’orina.
Òrgans excretors: ronyons, pulmons, glàndules sudorípares i fetge.
•Obtenció de nutrients i d’aigua Aparell digestiu
•Aportació d’O2 i eliminació de CO2 Aparell respiratori
•Eliminació de residus i control del volum d’H2O i
concentració de sals Aparell urinari (ronyons)
•Transport de nutrients, O2 i residus Aparell circulatori
•Regulació de la temperatura corporal Pell, aparell
circulatori i respiratori
•Control dels processos homeostàtics Sistema nerviós i
l’hormonal
Concepte d'homeòstasi
Equilibri entre els canvis que es produeixen en el medi que envolta
la cèl·lula (intercel·lular) i els mecanismes encarregats de restituir
les condicions adequades perquè puguin sobreviure
Funcions de l’aparell excretor
• Funció reguladora: controla la quantitat d’aigua i la proporció de
les substàncies útils contingudes a la sang, com ara la glucosa i les
sals minerals.
• Funció depuradora: elimina les substàncies de rebuig produïdes
per les cèl·lules i els productes nocius presents a la sang.
• Funció endocrina menor: el ronyons secreten algunes hormones
2.1. Estructura macroscòpica del ronyó
• Localització: A cada costat de la columna vertebral, entre les
regions dorsal i lumbar. El ronyó dret està una mica més vall
que l’esquerre, sota el fetge.
• Forma: Mongeta.
• Color: vermell violaci.
• Mida en adult: 12 cm (llarg) x 3 cm (gruix) x 7 cm (ample)
• Pes en adult: aprox. 150 gr.
• Funció: Filtrar la sang i separar la urea, l’excés de sals i altres
substàncies residuals, formant l’orina.
De dins cap a fora:
-Càpsula renal: Membrana transparent i fibrosa. Aïlla davant
infeccions.
-Càpsula adiposa o greix perirenal: Protecció i fixació.
-Fàscia renal: teixit conjuntiu que separa el greix perirenal del
pararenal
-Glàndules suprarenals, adrenals o càpsules suprarenals:
glàndules endocrines en forma de triangle situades
sobre els ronyons. Síntesi de corticosteroides i
catecolamines (cortisol i adrenalina)
2.2. Estructura microscòpica del ronyó
- Còrtex renal: Part externa i groguenca, d’aspecte granulat
degut a que conté els corpuscles de Malpighi.
- Medul·la renal: Part interna, formada per les piràmides de
Malpighi (túbuls renals)
- Calzes menors: vèrtex de les piràmides, per on desemboca
l’orina formada.
- Calzes majors: formats per la unió de 2 o més calzes menors
- Ili renal: Fissura vertical profunda que es troba a la part còncava
del ronyó, per on surten vasos sanguinis, limfàtics, nervis i la pelvis
renal.
- Pelvis renal: Dilatació amb forma d’embut, que continua amb
l'urèter.
Corpuscle renal
Glomèrul de Malpighi.
Grup de capil·lars que
reben la sang a través de
l’arteriola aferent, sortint
després per l’arteriola
eferent. Rodejat per la
càpsula de Bowman.
Càpsula de Bowman
Doble capa amb espai lliure a l'interior,
per a la recollida d’orina filtrada.
Túbuls renals
• Túbul proximal: Des del corpuscle renal fins a la nansa
de Henle. Té trajectòria espiral
• Nansa de Henle: Té forma de U i consta de:
- Branca descendent. És prima i arriba fins la medul·la renal
- Branca ascendent. Més gruixuda.
• Túbul distal: Part sinuosa propera al seu propi glomèrul.
• Túbul col·lector: És recte i connecta amb els túbuls distals
de varies nefrones.
2.3. Els urèters
• Localització: Conductes que van dels ronyons a la bufeta,
per la cara posterior.
• Longitud: Aproximadament 25 cm.
• Funció: Conduir l’orina fins a la bufeta, on penetren a través
del trígon.
• Musculatura llisa
2.4. La bufeta urinària
• Localització: Part inferior de l’abdomen, darrera el pubis. En l’home una
mica mes amunt, per la pròstata, i en la dona més endavant, per l’úter.
• Longitud: Aproximadament 10 cm.
• Funció: Emmagatzemar l’orina fins al moment de la micció.
• Capacitat: 200-300 ml d’orina. Però les seves parets es poden distendre
fins arribar a els 2 l.
• Musculatura llisa
• Formada per: cos, trígon i coll vesical.
• Esfínter intern (involuntari).
2.5. La uretra
• Conducte fibromusculòs que porta l’orina de la bufeta a l'exterior.
• Dona: 2,5 - 6 cm. Orifici uretral o meat urinari per davant la vagina.
• Home: De 15 a 20 cm de llarg. És un conducte urogenital (orina i semen)
Travessa la pròstata i el penis fins arribar al meat urinari.
- Uretra prostàtica
- Uretra membranosa
- Uretra esponjosa
3. Fisiologia de l’aparell urinari
Funció principal: mantenir el medi intern adequat, en
composició i volum.
Control de la pressió arterial
Control de la hematopoesi
Conversió de la vitamina D3
Regulació del PH
Depuració de la sang mitjançant l’orina
Acció hipertensora:
- Renina Angiotensina Aldosterona + increment de la P
- Aldosterona retenció de sals
Acció hipotensora:
Mitjançant prostaglandines que són
vasodilatadores i natriurètiques
(estimulen l’alliberació de Na+ en orina)
S’inhibeix l’absorció de ions en la orina
3.1. Control de la tensió arterial
Eritropoetina (EPO): Estimula la producció d’eritròcits al interior
de la medul·la òssia, quan es detecta un dèficit d’oxigen en la
sang.
3.2. Control de la hematopoesi
Equilibri àcid-base
-Eliminació de bicarbonat, fosfats i amoni
- PH = 7 (neutre) PH > 7 (bàsic) PH < 7 (àcid)
3.4. Regulació del PH
Orina: Líquid normalment ambarí, d'olor característica i de
densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6).
- Color groguenc pel pigment urocrom. Depèn de la
concentració, alimentació, drogues i malaltia.
- Transparent, si no hi ha infecció o alcalinitat (puja el PH)
- Olor característica pels àcids volàtils. Varia amb les infeccions,
alimentació o malalties com la diabetis mellitus.
- El PH també pot variar segons l’alimentació. Més àcid en
carnívors.
3.5. Formació de la orina
L’orina és rica en substàncies altament tòxiques per a l’organisme
com:
-Urea (digestió proteica)
- Àcid úric (digestió proteica)
-Amoníac (digestió proteica)
-Creatinina (metabolisme del múscul)
Taula comparativa entre la composició de la orina i la del plasma
Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox. 1,5 l.
ETAPES EN LA FORMACIÓ D’ORINA
1.Filtració Per l’elevada pressió dins els capil·lars del glomèrul. Es filtren:
- Aigua
- Substàncies dissoltes de baix pes molecular com Na+,
No es filtren:
- Glòbuls vermells
-Molècules grans com les proteïnes
1.Reabsorció de soluts En el túbul proximal. Retornen a la sang:
- Na+
- Glucosa
- Aminoàcids
1. Reabsorció d'aigua i sortida de Na+ Per osmosi. En el
túbul descendent de la nansa de Henle.
2. Segona extracció de Na+ i segona reabsorció d'aigua En la
resta del recorregut i també per osmosi:
- Túbul ascendent de la nansa d'Henle
- Túbul distal
- Túbul col·lector
ETAPES DE LA MICCIÓ
1. Ompliment La bufeta es distén a mesura que s’acumula
l’orina. És involuntari.
1. Buidatge L’orina passa de la bufeta a l’exterior a través de
la uretra i el meat urinari. Voluntari.
• Medul·la sacra reflex medul·lar de contracció:
- Contrau bufeta
- Relaxa esfínter urinari intern
• Cervell Necessitat d’orinar
• Examinant la quantitat i les característiques de l’orina emesa
s’obtenen dades per avaluar el funcionament de l’aparell
urinari.
Recommended