View
829
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Remei Baldó Asensi
Tetis, deessa marina, mare d’Aquil·les, suplica a Zeus per la sort del seu fill. El déu apareix caracteritzat amb el tron, el ceptre, l’àguila, enmig dels núvols. La deessa Hera, trau el cap per darrere del núvol per veure què passa, gelosa per les infidelitats del seu marit.
ZEUS/JÚPITER
Zeus i Hera
L’origen de la Via Làctia
Aquest quadre és de Tintoretto, un pintor del Renaixement italià. En ell Apareix Hera amamantant Hèracles, sostingut per un personatge no molt definit mitològicament, que podria ser Hermes. Hi ha amorets envoltant l’escena. Els paons evidencien la presència d’Hera i l’àguila que sosté els llamps ens indica que Zeus està present, interessat en els fets. Diu la mitologia que Zeus volia que Hera amamantara Hèracles per tal de fer-lo immortal, ja que com a fill seu i d’una dona, Alcmena, era mortal. Quan Hera conegué la identitat del xiquet, l’apartà del seu pit i així, com per art de màgia, es formà la constel.lació de la Via Làctia ( camí de la llet). Per això es veuen estrelletes al voltant del braç d’Hera.
HERA/JUNO
Aquest quadre de Rubens tracta sobre el mateix mite.La deessa apareix quasi nua (només un mantell roig li recobreix parcialment les cames) i agafant-se el pit: però així i tot, l’escena no té un aire excessivament eròtic, perquè l’aspecte d’Hera és com el d’una verge que està alimentant el seu fill, amb l’aureola daurada damunt del cap. La identitat de la deessa està remarcada pels paons que arrosseguen el seu carro. S’hi poden veure els rajos de llet i també les estrelles que simbolitzen la Via Làctia. En un lateral apareix Zeus pensatiu, observant l’escena, amb el feix de llamps als peus.
POSIDÓ/NEPTÚ
Neptú i Amfitrite En el mosaic romà apareixen Neptú i Amfitrite coberts per un mantell nupcial, que sostenen dos amorets. El déu porta el trident en una mà. Es suposa que viatgen pel mar, per això els envolten peixos. Estiren el carro quatre cavalls estranys amb cua de peix.
Ceres i dues nimfesRubens i Snyders. Museu del Prado.Ceres, com a divinitat dels cereals, té un manoll d'espigues i rep la banya de l'abundància. Una nimfa juga un un mico. L'altra s'aprecia en segon terme. Amb excepció de les figures que pintà Rubens, tota la resta fou realitzada per Snyders; a Rubens li interessava només la figura humana, sense importar-li que en un quadre essencialment seu participaren altres deixebles i col.laboradors. La decoració de l'escena té un gran valor i realça les figures. Crida molt l’atenció la presència d’animals exòtics com el mico o el lloro en un quadre de tema mitològic; sens dubte reforcen la idea de Ceres com a deessa de la fertilitat de la natura, en la mateixa línia que la banya de l’abundància, i juntament amb les fruites i les flors donen una nota de color.
DEMÈTER/CERES
Aquesta és una escultura de Bernini, arquitecte i escultor italià del Barroc. Va viure a finals del s. XVI i part del s. XVII. Les seues composicions són molt exaltades, molt expressives i amb molt de dinamisme. En les seues figures tot es retorcilla, els cabells, els cossos, els vestits. En aquest grup escultòric la presència del can Cèrber amb els tres caps és suficient per a reconéixer els personatges. Si observem els gestos veurem el gran realisme que trasmeten: la cara i les mans de Proserpina; són un reflex de la seua desesperació i del seu rebuig cap al raptor. Bernini aconsegueix donar a la carn de Persèfone l’aspecte blanet perquè els dits d’Hades semblen enfonsats en la seua pell.
El rapte de ProserpinaHADES/PLUTÓ
La versió “burlesca” del déu Mart ,de Velázquez. Reconeixem el déu de la guerra per les armes, però el seu aspecte és molt poc marcial.
ARES/MART
El naixement d’Atenea del cap de Zeus, adulta i armada. Podem reconéixer el déu Hefest per la destral i el déu Posidó pel trident. (pintura sobre ceràmica).
ATENEA/MINERVA
Atenea pensativa
Atenea i el centaure, de Botticelli. La intel·ligència (Atenea)
aconsegueix dominar la salvatgia (el centaure)
La Farga de Vulcà, de Velázquez. Apol·lo informa Vulcà de la infidelitat de la seua esposa, Venus, en el lloc de treball, la farga, i davant la presència dels seus ajudants, els cíclops.
HEFEST/VULCÀ
Vulcà o Hefest forjant el llamp de Zeus, pintura de Rubens.
Apol·lo disparant una fletxa al monstre Pitó, mentre Eros li’n dispara una a ell molt més perillosa , que el portarà a una relació frustrada amb la nimfa Dafne.
APOL·LO
Apol·lo/ Hèlios/ Sol/ Febus Àrtemis/Diana/Selene/La Lluna
Àrtemis disparant una fletxa a Acteó, que immediatament inicia la seua transformació en cèrvol i a continuació és devorat pels seus propis gossos, que no el reconeixen ( Ticià)
ÀRTEMIS/DIANA
HERMES/MERCURI
AFRODITA/VENUS
Relleu que plasma l’escena del naixement de Dionís, de la cuixa de Zeus, ajudat pel déu Hermes.
DIONÍS/BACUS
Bacus, de Caravaggio, pintor italià del Barroc. Sembla que la
imatge del déu és un autorretrat.
Los borrachos, de Velázquez. El déu Dionís o Bacus coronant al rei dels borratxos, tots ells amb aspecte de vagabunds, amb la cara roja pels efectes del vi.
Temple de Vesta a Roma
HÈSTIA /VESTA
Recommended