L'organització política de les societats

L’ORGANITZACIÓPOLÍTICA DE LES

SOCIETATS

La POLITICA és la Ciència i art de governar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats. És el procés de presa de

decisions en els grups humans.

Els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup.

La paraula prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les sevespreocupacions, especialment la ideologia dels grups.

Anomenem Estat a una organització política que exerceix sobre les persones que viuen en un determinatterritori un poder d’organització o de govern.

ELEMENTS D’UN ESTAT

El territori

La La poblacipoblacióó

El poder

El concepte PODER en política va molt lligat a

AUTORITAT.

La societat cedim part de

la nostra sobirania als governants (és el que s’anomena "contracte social").

Els governants poden tenir autoritat de tres tipus:•Tradicional: S'accepta per hàbit, per exemple a la monarquia, un càrrec hereditari•Carismàtica: Un líder succita amb la sevapersonalitat l'aprovació del poble, que el segueix, com passa amb determinats polítics, gurús o revolucionaris•Legal-racional: L'autoritat està basada en el concepte de legitimitat, sancionada per una llei(com els sistemes electorals actuals)

“La República de Montenegro és un estat independent amb plena legitimitat d’acord amb el dret internacional dins les seves fronteres actuals” ha declarat el president del Parlament montenegrí, Ranko Krivokapic, davant la cambra legislativa. El país, 3 de juny de 2006

L’ESTAT HA CANVIAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA.

COM VA NEIXER L’ESTAT?

PREHISTÒRIA

• La família i la comunitat estableixen les lleis, les normes i els valors socials i morals.

• La major part de les tasques sóncompartides.

• No hi ha diferències de riquesa, la propietatde la terra és col.lectiva.

• Les normes del grup afecten tots elsmembres de la mateixa manera.

ESTAT ANTIC

•Per damunt de tothom, l’Estat imposa les seves lleis i la religió

transmet creences i valors.* Hi ha una divisió del treball.

* Hi ha grans diferències de riquesa i la societat s’estructura en grups

jerarquitzats.* La llei no és igual per a tothom.

ESTAT ANTIC: TEOCRATIC

En l’Estat autoritari i teocràtic, el faraó, el rei o la reina, exerceix el poder en representació de les divinitats, amb el suport i en benefici d’una minoria social d’alts funcionaris i sacerdots o sacerdotesses.

El poble és subdit, és a dir, subordinat al poder, i no potparticipar en el govern de la

comunitat.

ESTAT ANTIC: DEMOCRÀTIC

A Atenes i a altres ciutats estat de la Grècia antiga, totsels ciutadans són considerats iguals davant la llei i gaudeixen d’àmplies llibertats polítiques.El nombre de ciutadans és reduït respecte al total de la població.

L’ESTAT FEUDAL.

Els drets i deures de les persones, en la societat feudal, sorgeixen de tres fonts diferents:

• Les relacions de vassallatge.• Els usos i costums.• L’autoritat de les monarquies neixents i les

institucions que van creant amb les quals aniran imposant el seu poder a tot el regne per damunt de la noblesa.

L’ESTAT ABSOLUTISTA.

El sistema absolutista liquida totes les institucionsrepresentatives: els càrrecs municipals deixenser elegits i són ocupats per les famílies nobles, com a concessió del rei. Les corts ja no sónconvocades i, si se les convoca, és només perratificar la voluntat reial...

L’ESTAT BURGÈS

Sorgeix de la Revolució Francesa el 1789 i es basa en elsprincipis de la llibertat individual, la igualtat de tots elsciutadans davant la llei i la sobirania de la nació.

Anomenem Règimspolítics a la manera de regir, de governar. A la

forma de govern i tambéal conjunt dels seus

elements

ELS RÈGIMS POLÍTICS

• En l’actualitat distingim entre règims democràtics i règims autoritaris o dictadures.

• Quines diferencies hi ha entre ells?

Quin és l’origen del poder?

DemocràciaEl poder correspon als

ciutadans: Principide Sobiraniapopular.

DictaduraEl poder correspon a

una persona, que l’ha obtingut per la força o per herència.

.

Com s’exerceix el poder?Democràcia

El Parlament i el Govern, els representants delsquals han estat elegitspels ciutadans.

Tots els governants estansotmesos a la Constitució.

Dictadura

El dictador exerceix el poder sense sotmetre’s a cap norma concreta.

No existeix Constitució.

Qui controla el poder?DemocràciaEl Parlament, els Tribunals de

Justícia i el poble controlen el poder.

Els partits de l’oposiciócontrolen l’acció del Govern i fan públics els aspectes en els que creen que no actuen correctament.

Tribunal Constitucional.Eleccions

DictaduraNo existeixen controls a l’acció

del dictador, que pot actuar impunement.

El parlament està format perpersones afins i elegides peldictador.

També és ell mateix quicontrola i nomena els jutgesi magistrats.

Index de democràcia

També podem establir la diferència entre dos

sistemes polítics: MONARQUIA I REPÚBLICA

Monarquia:

El càrrec de cap de l’Estat ocupat per un monarca (rei, tsar o

emperador) amb caràcter hereditari i

vitalici.

En el segle XIX van sorgir les monarquiesconstitucionals o parlamentàries, en les quals el rei s’ha de sotmetre a la Constitució

Les MonarquiesConstitucionals

En el sistema republicà el cap d’Estat o president és elegit i les seves funcions no poden convertir-se en hereditàries. També es donen els casos de repúbliques dictatorials, on el cap d’estat no és elegit democràticament.

La República

L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI

Els estats també es poden classificar segons la forma que adopten en la seva organització interna. És a dir,

en funció de la manera com es distribueix el poder en el territori.

Tots els Estats organitzen el seu territorid’alguna manera per tal de facilitar-ne

l’administració.

Els estats poden ser, segons l’organització territorial:

1. Centralista o unitari França

2. Descentralitzat Espanya.

3. Federat Alemanya

Quan els municipis, regions, etc. Tenenpoc poder diem que l’Estat és centralista (com és el cas de França, o Portugal).

Gairebé tot el poder s’exerceix des de la capital.

Estat centralista o unitari

Quan l’Estat centralista cedeix una part important del seu poder a les seves regions,

creant autonomies, es parla d’un Estat descentralitzat com és el cas d’Espanya.

L’Estat FederatEls estats es poden unir per formar un

Estat federat com els Estats Units d’Amèrica o Alemanya.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DELS ESTATS

Hi ha moltes institucions per organtizar un estat territorialment, però les mésproperes a nosaltres són:

• La comunitat autònoma.• La província.• El consell insular• El municipi

La Comunitat AutònomaÉs una regió que ha rebut algunes

competències de l’estat per fer lleis pròpies. Són pròpies d’estats descentralitzats.

Els municipis

Són les unitats administratives bàsiques i més petites territorialment.

La provinciaEl conjunt de municipis forma, segons el

país una província, una regió o un departament.

Els consells insularsQuan es va crear la Comunitat Autònoma de les Illes

Balears, per tal de garantir l’autogovern de cada illa, es varen crear els consells insulars.

ELS FONAMENTS DE LA DEMOCRÀCIA

Tots els Estats democràticsbasen la seva organització en:• L’existència d’una Constitució.• Sobirania Nacional• Sufragi Universal• La divisió de poders.• Drets Individuals• Igualtat davant la llei.

La participació dels ciutadans en la política.

La participació ciutadana

Les institucionsdemocràtiques.

LA DIVISIÓ

DE PODERS

ORGANISMES INTERNACIONALS:LA ONU

Acabada la segona guerra mundial, es va crear la Organització de les NacionsUnides per tal de:

• Mantenir la pau i la seguretatinternacionals.

• Garantir la cooperació entre els diferents països.

• El text fundacional va ser aprovat a la Conferència de San Francisco 1945

Institucions de l’ONUAssemblea General: on tots els estats

membres deliberen i voten. Les sevesdecisions orienten la política i les tasques de l’organització.

Consell de seguretat: És el veritablegovern de l’ONU.

Té la responsabilitat de mantenir la pau I seguretat internacionals.

Format per cinc països permanents amb dret de vet (EU,Russia,RUnit, França i Xina ), més deu escollits per l’Assamblea per dos anys.

Pot decidir sancions econòmiques o accionsmilitars contra estats que incompleixin elsseus acords, a través dels cascos blaus.

Secretaria General:Desenvolupa la tasca

quotidiana de l’organització. El Secretari General és elegit per

l’Assamblea per cinc anys.

Ban Ki-moon

Tribunal Internacional de Justícia

•Té la seu a LA HAIA(PB).

•Jutja els litigis entreels membres de l’ONU

•Format per 15 magistrats elegits per l’Assambles I el Consell

La declaració Universal delsDrets Humans

L’any 1948 l’ONU va proclamar aquesta declaració, on es recullen els drets considerats bàsics.

1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i s’han de comportar fraternalment els uns amb els altres.

2. Tothom té els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opiniópolítica o de qualsevol altra mena (…).

3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.

El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a lleiinternacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixenalgun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estatsmembres de la ONU. Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les NacionsUnides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Agències i programes de l’ONU s’encarreguen d’aspectes

específics.

FAO: Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació. El seu objectiu és erradicar la fam al món.

UNESCO: Organització per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

ACNUR: AlsComissionat per alsRefugiats.

OMS: OrganitzacióMundial de la Salut.

OrganitzacióInternacional del Treball: Fomenta la justicia social I els dretshumans I laborals.

FonsInternacional de

les NacionsUnides per la

Infància

Más de 300 famosos de todo el mundo ejercen como Embajadores de Buena Voluntad para la ONU MADRID.- Shakira, David Beckham, Claudia Schifer, Imanol Arias, Samuel Etoo, Jessica Lange, Pau Gasol, Ronaldo, Rohaldinho, Angelina Jolie, Joan Manuel Serrat, Ronaldinho, Fernando Alonso... y más de 300 famosos han 'fichado' como Embajadores de Buena Voluntad por varias agencias de la ONU, que utilizan su imagen para sensibilizar a la sociedad y recaudar fondos.

Todos ellos se comprometen de forma altruista a difundir los valores de la organización que representan, a la que ceden su imagen y su tiempo. La ONU aprovecha su generosidad, sabedora de que su popularidad es el mejor imán para atraer la mirada de la gente hacia las necesidades de los pobres,

tanto en sus países de origen como en sus visitas

a proyectos sobre el terreno y a programas de emergencia.