Rius de biodiversitat slide

Vicent Aparici

El Termet (Vila-real), 10/11/14

ÍNDEX

1. Aigua al planeta Terra2. Rius de la CV

3. Factor abiòtics4. Morfologia fluvial

5. Vegetació de ribera6. Índex d’hàbitat fluvial

7. Fauna aquàtica8. Espècies invasores

9. Bioindicadors

3%

97%

Aigües Marines

Aigües Continentals

20%

1%

79%

Gel

Aigües Subterrànies

Aigües Superficials

AIGUA AL PLANETA TERRA

RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA

RIUS DE LACOMUNITAT VALENCIANARIU Longitut

(km)Conca(km2 )

Cabal medi (m3/s)

Cabal màxim (m3/s)

Xúquer 498 21.578 49,22 16.000

Segura 325 19.525 21,59 2.000

Túria 280 6.394 14,75 3.700

Millars 156 4.028 9,06 3.000

Vinalopó 81 1.692 0,85 -

Palància 85 911 0,20 900

Serpis 75 753 2,59 770

Els rius autòctons se caracteritzen per ser rius curts, de cabal irregular i escàs, conques xicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serralades

pròximes a la costa. Solen presentar grans estiatges que deixen el cabal sec, i fortes crescudes.

XARXA DE E MBAS SAMENTS DE LA CHJ A LA PROVÍ NCI A DE CAS TELLÓ

SI STEMA N O M CABA L PROVÍ NCI A MUNI CI P I Ú S

SÈNIA-MAESTRAT Ulldecona Sèn i a Castell ó La Pobla de Benifass à Re g

Maria Cristi n a Rmb. Viuda Castell ó L’Alcor a Re g

L’Alcor a Llucena Castell ó L’Alcor a Re g

Valbona I y II Valbon a Tero l Valbon a Re g

Balagueras Palomarejas Tero l Rubielos de Mor a Re g

Los Torane s Millars Tero l Albentosa Hidroelèctric

Arenó s Millars Castell ó Campos de Arenós Re g

Cirat Millars Castell ó Montanejos Hidroelèctric

Vallat Millars Castell ó Cirat Hidroelèctric

Ribesalbes Millars Castell ó Vallat-Fanzar a Hidroelèctric

Sichar Millars Castell ó Onda Re g

MILLARS-PLANA DE CASTELLÓ

Onda Veo Castell ó Alcudia de Ve o Re g

PALÀNCIA-VALLS Regajo Palanc i a Castell ó Jéric a Re g

RIUS DE LACOMUNITAT VALENCIANA

SÈNIA-MAESTRAT

MILLARS-PLANA DE CASTELLÓ

PALÀNCIA-LES VALLS

FACTORS ABIÒTICS

FACTORS ABIÒTICS (1)El biòtop és el conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius. Els factors abiòtics són factors fisicoquímics que incideixen sobre el biòtop condicionant les seves característiques.

FACTORS ABIÒTICS (2)

Cabal = (Aε i • Bi )γi

FACTORS ABIÒTICS (3)

FACTORS ABIÒTICS (4)

Però, com més augmenta la concentració de matèria orgànica, més s’incrementa el ritme del metabolisme d’aquests bacteris aeròbics, de manera que poc a poc esgoten l’oxigen present a l’aigua i que acaba deixant aigües anòxiques, en les quals els animals moren d’asfíxia.

FACTORS ABIÒTICS (5)

COMUNIDAD VALENCIANA

La paja del arroz pudre el agua de la Albufera y mata miles de peces

Los barqueros modifican sus rutas turísticas para evitar las zonas más contaminadas.

Las Provincias 14/10/2009

FACTORS ABIÒTICS (i 6)

Amoni (NH4+) Nitrits (NO2

-)

Nitrats (NO3-) Fosfats (PO4

3-)

Clorurs (Cl-) Sulfats (SO42-)

Sòlids en suspensió (SS) Carboni Orgànic Total (TOC)

Altres paràmetres:

QUALITAT DE L’AIGUA PER A LA VIDA PISCÍCOLA

La Directiva europea 78/659/CEE, relativa a la protecció i millora de les aigües per a la vida dels ciprínids, fixa les condicions químiques mínimes que ha de tenir una aigua per tal que les poblacions d’aquests peixos es puguen desenvolupar amb normalitat. Aquestes característiques es mostren al gràfic i la taula següent:

MORFOLOGIA FLUVIAL

MORFOLOGIA FLUVIAL (1)Zonificació de l’espai fluvial

(segons la legislació espanyola)

MORFOLOGIA FLUVIAL (2)Zonificació de l’espai fluvial

(segons la normativa urbanística)

MORFOLOGIA FLUVIAL (3)

Aproximació ecològica,hidromorfològica i legal

VEGETACIÓ DE RIBERA

VEGETACIÓ DE RIBERA (1)

IMPORTÀNCIA DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA

VEGETACIÓ DE RIBERA (2)

eutrofia.swf

• Regulen el microclima del riu.• Asseguren l'estabilitat de les vores.• Regulen el creixement de macròfites.• Són un hàbitat ideal per a un gran nombre d'espècies animals i vegetals.• Suposen una font d'aliment per a les espècies que alberguen.• Actuen com a filtre enfront de l'entrada de sediments i substàncies químiques en el llit.• Compleixen un paper d'acumuladors d'aigua i sediments. • Funcionen com a zones de recàrrega d'aigües subterrànies.• Posseeixen un gran valor paisatgístic, recreatiu i cultural.

VEGETACIÓ DE RIBERA (3)Estructura vertical

És complexa i estratificada vertical:

1. Estrat arbòri: és pluriespecífic, però amb dominància d’una sola espècie planocaducifolia i molt tancat produint ombres. freixes (Fraxinus sp.), xops (Populus sp.), oms (Ulmus minor) i saücs (Salix sp.)

2. Estrat arborescent: format per individus joves del estrat arbori amb altres brucs (Erica arborea), tamarius (Tamarix sp.) i altres saücs.

VEGETACIÓ DE RIBERA (3)Estructura vertical

VEGETACIÓ DE RIBERA (4)Estructura vertical

3. Estrat arbustiu: són heliòfils i molt importants en els clars.a. En cabals torrencials (protegeix als arbres

dels riuades)b. En àrees obertes apareixen formant un

perímetre espinós en zones obertes i lluny de l’aigua: esbarzers (Rubus sp), aranyons (Prunus spinosa), rosers (Rosa sp.), arç blanc (Crataegus monogyna)

VEGETACIÓ DE RIBERA (4)Estructura vertical

VEGETACIÓ DE RIBERA (5)Estructura vertical

4. Estrat herbàci: canyars

5. Estrat lianoide

6. Estrat epífitic: molses, lìquens.

VEGETACIÓ DE RIBERA (6)Estructura horitzontal

1. Vegetació en contàcte directa amb l’aigua:Espècies amb grans necessitats hídriques, flexibles ifàcilment regenerables

2. Vegetació arbòria de aigües freàtiques i accesibles

1

2

VEGETACIÓ DE RIBERA (7)

VEGETACIÓ DE RIBERA (8)

VEGETACIÓ DE RIBERA (i 9)

Gestió irecuperacióde la vegetacióde ribera. Actuacionsen riberes

L’IHF és un índex d’avaluació ràpida de l’heterogeneïtat de l’hàbitat del llit fluvial.Es considera ràpid perquè en poc temps de treball permet valorar si l’hàbitat fluvial és molt o poc heterogeni.Aquesta valoració de l’hàbitat ha de ser prèvia a l’avaluació de la qualitat biològica de l’aigua mitjançant els macroinvertebrats.

Aquests aspectes són: 1. El grau d’inclusió dels clasts en el substrat.2. La freqüència de ràpids. 3. La composició del substrat. 4. El règim de velocitats de l’aigua. 5. El percentatge d’ombra sobre el riu. 6. Elements, especialment vegetals, que hi donen heterogeneïtat. 7. La vegetació aquàtica.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (1)

1. Grau d’inclusió dels clasts en el

substrat.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (2)

2. Freqüència de ràpids.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (3)

3. Composició del substrat.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (4)

4. Règim de velocitats de l’aigua.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (5)

5. Percentatge d’ombra sobre el riu.

6. Elements, especialment vegetals, que hi donen heterogeneïtat.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (6)

Plòcon: inclou organismes vegetals fixats al substrat i que en molts casos poden estar solts i surant.

7. Vegetació aquàtica.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (i 7)

Pècton: adherits al substrat per la base, constitueixen un coixí o una crosta compacta.

7. Vegetació aquàtica.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (i 7)

Fanerògames i charals: Els espermatòfits (plantes amb llavors) i les charals són l’únic grup d'algues verdes macroscòpiques que viuen en aigües continentals.

7. Vegetació aquàtica.

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIALIHF (i 7)

FAUNA AQUÀTICA

Gerris sp.Adult i nimfa

EN SUPERFÍCIE (1)

Gyrinus sp.

Dolomedes

EN SUPERFÍCIE (2)patinant en l’aigua

Gyrinus

Hydrometra

EN SUPERFÍCIE (2)patinant en l’aigua

Postures de moviment pels insectes damunt de la superfície d’aigua.

Els cercles indiquen el sentit de la deformació de la superfície: en blanc si el menisc és cap amunt i en negre cap avall.

a) Mesovelia, b) Microvelia, c) Hidrometrica, d) Pyrrhalta i e) Anura. Figures cortesia de Brian Chan.

a) b) c) d) e)

EN SUPERFÍCIE (3)

0,55 cm

SabatersGerris

EN SUPERFÍCIE (i 4)

0,55 cm

Escrivans Gyrinus

SUBMERGITS (1)

Larves demosquits

Turbelari

Notonecta

Escorpí aquàtic

SUBMERGITS (2)

40 cm

Escarbat d’aiguaHidrofils

Bombolla d’aire

Gyrinus

SUBMERGITS (3)

Xinxesaquàtiques

Corixa sp.

Notonecta sp.

SUBMERGITS (4)

Escorpí aquàticNepa cinerea

Capturad’aire

SUBMERGITS (i 5)

L’aranyasubmarinista

Argyoneta aquatica

PEIXOS

Fartet (mascle) Aphanius iberus

Samaruc (mascle) Valencia hispanica

PEIXOS (Serra d’Espadà)

Barb de l’Ebre

Barb mediterrani

Carpí

Carpa

Perca americana

Madrilleta roja

AMFIBIS

OfegabousPleurodeles waltl

Tòtil Alytes obstetricans

GripauBufo bufo

Granota verdaRana Perezi

AMFIBIS

Serp pudenta

Tortuga d’estany

Tortuga de rierol

RÈPTILS

AUS I MAMÍFERS

Merla d’aigua Llúdria

Altres bioindicadors?

Blauet

ESPÈCIES INVASORES

Canya a la canya

ESPÈCIES INVASORES 1

Un cañar invasor amenaza con secar pequeños ríos valencianos. La Conselleria de Medio Ambiente activa un

plan contra la plaga. VALENCIA, 27 Dic. 2008 (LEVANTE EMT)

ESPÈCIES INVASORES 2

Jacint d'aigua

ESPÈCIES INVASORES 3

Cranc de riu autòcton Cranc de riu americà

Afanomicosi(fong)

ESPÈCIES INVASORES 4

ESPÈCIES INVASORES 5

ESPÈCIES INVASORES 6

Tortuga de Florida (vàries espècies)

Medio Ambiente retira más de 4.500 ejemplares deTortuga de Florida de los humedales valencianos

VALENCIA, 17 Mar. 2010 (EUROPA PRESS)

BIOINDICADORS

Es basa en la identificació de famílies de macroinvertebrats. Es calcula d'acord amb la presència o absència dels invertebrats i el valor indicador de cada una de les famílies.

A cada família se li dóna un valor comprès entre 1 i 10.

El valor 1 correspon a famílies que viuen en aigües molt contaminades i el 10 a famílies que no toleren la contaminació. La suma dels valors obtinguts de cada família ens donarà el grau de contaminació en el punt de mostratge.

És el que majoritàriament es realitza per conèixer l'evolució de l'estat ecològic d'un ecosistema fluvial

ÍNDEX BMWPBiological Monitoring Working Party

La utilització dels macroinvertebrats com a bioindicadors enfront d'altres grups d'organismes es basa en els motius següents:

1. Són sensibles a diversos tipus de contaminants, i hi reaccionen amb rapidesa.

2. Són ubiquistes, abundants i relativament fàcils de recol·lectar i identificar.

3. Són quasi sempre sedentaris, i representen sovint les condicions locals.

4. Tenen una vida prou llarga per poder oferir un registre sobre la qualitat ambiental.

5. Són comunitats molt heterogènies amb representants de nombrosos grups.

BIOINDICADORS (1)

El constitueix un variat nombre de grups faunístics:

1. Turbelaris

2. Anèl·lids(oligoquets i hirudinis)

3. Mol·luscos(gasteròpodes i bivalves)

4. Crustacis(anfípodes, isòpodes i decàpodes)

5. Aràcnids(àcars)

6. Insectes(plecòpters, efemeròpters, tricòpters, heteròpters, coleòpters, dípters, megalòpters)

BIOINDICADORS (2)

Turbelaris

Anèl·lids

Mol·luscos

Crustacis

Aràcnids

Insectes

BIOINDICADORS (i 3)Larva cua

de rata Plumabacteriana

Tubifex

ESPEREM QUE MAIENS PASSE AÇÒ

MAR D’ARAL (Uzbekistan i Kazakhstan).

NI AÇÒ!!

RIU CITARUM (INDONÈSIA)

On trobar tanta informació?

Per a facilitar l'accés a la majoria de guiesd’identificació, manuals de gestió de voluntariat o de conservació, càlculs

d'índex, etc. S’ha recopilat tot en una web:

http://caminsdaiguavilafranca.wikispaces.com/Documents

Bibliografia