Civilització Romana

LA CIVILITZACIÓ ROMANA

Població Península Itàlica

Evolució

SITUACIÓ I

ORÍGEN DE

ROMA

Illa Tiberina

ORIGEN MITOLÒGIC

La lloba capitolina alletant els bessons Ròmul i Rem

CRONOLOGIA

LA MONARQUIA ROMANA

MONARQUIA ETRUSCA

Muralla Serviana

Casa etrusca

temple

Clavegueres

CULTURA ETRUSCA

ESTRUCTURA SOCIAL

PATRICIS PLEBEUS

ÈPOCA DE LA REPÚBLICA

DISTRIBUCIÓ DEL PODER

Les magistratures romanes

Sessió del Senat romà

Estructura social durant la República

LES GUERRES PÚNIQUES

ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI

Roma.Entre el 500 aC

i el 250 aC va conquerir el sud d’Itàlia.

Cartago.Als darrers segless’havia convertit

en una potència important i dominava Sicília.

GUERRES PÚNIQUES

Conflicte pel control de Sicília

i el mar Adriàtic. Roma obté la victòria i Cartago deixa

aquests territoris. Cartago inicia la colonització d’Hispània

després de la derrota.

I GUERRA PÚNICA

(264 aC - 241 aC)

El general cartaginès Anníbal ataca Roma des de la península Ibèrica

i arriba a la península Itàlica travessant els Alps.

Escipió l’Africà derrota Anníbal

a la batalla de Zama. Roma inicia la conquesta d’Hispània.

II GUERRA PÚNICA

(218 aC - 201 aC)

Roma ataca Cartago per impedir

la seva renaixença. Destrucció de Cartago.

III GUERRA PÚNICA

(149 aC - 146 aC)

1ª GUERRA PÚNICA

2ª GUERRA PÚNICA

EXPANSIÓ MILITAR

llança casc

túnica de llana o de lli

armadura de plaques de ferro

espasa curta

escut

sandàliesde cuiramb clausa les soles

calces de llana

faldó de cuir

CAMPAMENT ROMÀ

LES CONQUESTES DE ROMA

CAUSES DE LA CRISI DE LA REPÚBLICA

Octavi venç i és proclamat EMPERADOR (27 aC)

EMPOBRIMENT DELS PLEBEUS

CORRUPCIÓ POLÍTICA

COMPLOTS POLÍTICS

Format per Juli Cèsar, Pompeu i Cras.

Els desacords entre Cèsar i Pompeu provoquen una guerra civil.

Cèsar, victoriós, és proclamat dictador perpetu.

PRIMER TRIUMVIRAT

Format per Marc Antoni, Lèpid i Octavi, successors de Cèsar.

Els desacords entre Marc Antoni i Octavi provoquen la guerra civil.

SEGON TRIUMVIRAT

GUERRES CIVILS REBEL·LIÓ D’ESCLAUS

FORMACIÓDE TRIUMVIRATS

Assassinat deJuli Cèsar (44 aC)

L’IMPERI ROMÀ

AUGUST PONTÍFEX MÀXIMUS

AUGUST EMPERADOR

AUGUST MAGISTRAT

FASES DE L’IMPERI ROMÀCARACTERÍSTIQUES

GENERALSPROBLEMES PRINCIPALS PERSONATGES MÉS DESTACATS FETS MÉS RELLEVANTS

FASES

ALT Imperi(27 aC - 235 dC)

Pax romana. Època de desenvolupament i tranquil·litat social

i fermesa a les fronteres.

August (va ser el primer emperador).

Claudi (va conquerir Britània). Vespasià (va iniciar la construcció

del Colosseu). Trajà (gràcies a les seves

conquestes l’Imperi va assolir la màxima expansió). Caracal· la (va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de les províncies).

27 aC Octavi és proclamat emperador August. 64 dC Incendi de Roma, sota el mandat de Neró. 79. Erupció del Vesubi. 116. Conquesta de Mesopotàmia. 122. Inici de la construcció de les muralles d’Adrià. 212. Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures de l’Imperi.

CRISI DEL SEGLE III(235 - 284)

Període de dificultats

econòmiques, socials, polítiques

i militars.

Disminució del comerç. Revoltes de pagesos. Revoltes militars. Debilitat de les fronteres de l’Imperi. Abandonament de les ciutats.

Els germànics van envair la frontera del Rin i el Danubi. Els perses van pressionar sobre la frontera

est. Saqueig de les ciutats.

BAIX Imperi(284 - 476)

Època de reformes per superar

els problemes de l’Imperi.

Economia autosuficient. Disminució dels ingressos de l’estat. L’Imperi és massa gran.

Dioclecià (va reformar l’organització de l’Imperi i va perseguir els cristians).

Constantí (va legalitzar el cristianisme i va traslladar la capital Imperial a Constantinoble). Teodosi (va prohibir les religions

paganes i va dividir l’Imperi a la seva mort).

375. La pressió dels huns va provocar la invasió dels pobles germànics.

395. Divisió de l’Imperi: l’Imperi romà d’occident, amb capital a Roma, i l’Imperi romà d’orient, amb capital a Constantinoble.

476. Es deposat l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul Augustul.

LA “PAX ROMANA”

LA ROMANITZACIÓ

INSTRUMENTS

FUNDACIÓ I DESENVOLUPAMENT

DE CIUTATS

L’ÚS DEL LLATÍ

CONSTRUCCIÓD’UNA XARXADE CALÇADES

L’AUTORITAT DEL GOVERN

DE ROMA

ESTENEN LA FORMA DE VIDA

ROMANA

IDIOMA COMÚDELS POBLESCONQUERITS

AFAVOREIX EL TRÀFIC

COMERCIAL

EL MATEIX A TOT EL TERRITORI

DE L’IMPERI

MAQUETA DE ROMA IMPERIAL

CIUTAT ROMANA

CRISI DE L’IMPERI

CAUSESS. III d.C.

CESSAMENT DE LES

CONQUESTES

FRONTERESINSEGURES

DESORDRESPOLÍTICS IMILITARS

FALTAD’ESCLAUS

DISMINUCIÓDEL COMERÇ

ARRIBEN MENYSRIQUESES I

ESCLAUS

A CAUSA DELSATACS DELS

POBLES BÀRBARS

ELS EMPERADORSPERDEN

AUTORITAT

DESCENS DEL’ACTIVITAT

AGRÍCOLA

ESTANCAMENT DELA PRODUCCIÓ

ARTESANA

DIVISIÓ DE L’IMPERI

HONORI

ARCADI

INVASIONS DELS POBLES BÀRBARS

FRAGMENTACIÓ DE L’IMPERI D’OCCIDENT

LA RELIGIÓ ROMANA

Déus manes,Lars i penats

Culte imperial

Culte mitològic

APARICIÓ DEL CRISTIANISME

EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME

L’ART ROMÀ

PRÀCTIC IFUNCIONAL

URBANISME

MURADES

ESTRUCTURA DE LES CASES

ÍNSULES

VIL.LA ROMANA

ARQUITECTURA TIPUS

OBRES DE COMUNICACIÓ

ESPAIS LÚDICS I DE REUNIÓ

MONUMENTS COMMEMORATIUS

CALÇADES

PONTS

AQÜEDUCTES

TEATRES

AMFITEATRES

CIRCS

TERMES

BASÍLIQUES

ARCS DE TRIOMF

COLUMNES

TEMPLES

MAUSOLEUS

ELEMENTS

GRECS ETRUSCS

ARQUITRAU ARC VOLTA

COMUNICACIÓ:CALÇADES

COMUNICACIÓ: PONTS

COMUNICACIÓ: AQÜEDUCTES

ESPAIS LÚDICS: TEATRES

ESPAIS LÚDICS: AMFITEATRE

ESPAIS LÚDICS: CIRC

espina

arenacarro

ESPAIS LÚDICS:TERMES

ESPAIS DE REUNIÓ: BASÍLIQUES

COMMEMORATIUS: ARCS DE TRIOMF

COMMEMORATIUS:COLUMNES

COMMEMORATIUS: TEMPLES

COMMEMORATIVES: MAUSOLEUS

ESCULTURA

RETRAT REALISTA

MOSAIC

DECORAVEN ELS TRESPOLS

PINTURES AL FRESC

DECORAVEN LES PARETS DE LES CASES

ELS POBLES PREROMANS:ÍBERS I CELTES

CONQUESTADE LA MESETA

700 aC 500 aC 300 aC 100 aC 100 dC 300 aC 500 aC800 aC

CELTESIBERS

Imperi ROMÀ

CONQUISTA DE LA

COSTA MEDITERRÁNEA

Y DE LOS VALLES DEL

GUADALQUIVIR Y EL EBRO

CONQUESTA

DEL NORD

PENINSULAR PER

OCTAVI AUGUST

INICI DE LACOLONITZACIÓ

FENÍCIA

INICI DE LACOLONITZACIÓ

GREGA

CONQUESTA DE LA COSTA

MEDITERRÀNIAI DE LES VALLS

DEL GUADALQUIVIRI L’EBRE

HABITATGE IBER

ART IBER

HABITATGE CELTA

ART CELTA

COLONITZACIONS

CONQUESTA ROMANA D’HISPÀNIA

LA ROMANITZACIÓ D’HISPÀNIA

PROVÍNCIESROMANES