1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 2 1

Abril 2001

SUPLEMENT DE

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes , 3 • 08001 Barcelona• Tel: 93-481 7373 • Fax: 93-301 75 50Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel/Fax: 93-304 0220http://www.terra.org

Redacció:Jordi Romero i Jordi Miralles

Foto portada:Permacultura a Hammelburg (Alemanya),Josep Borràs.

Imatges interiors:Manolo Vílchez, amb la col·laboració de la revista VITAL.

Il·lustracions:Lluis Centelles i Victor Navarro.

Imprès en paper ecològic

Impressió:Romanyà-Valls.Dipòsit Legal: B. 2090-1975.

Abril 2001

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 21

Imprès sense fotolits amb el sistemaComputer to Print. Autoedició feta en

ordinadors alimentats amb energia solarfotovoltaica. Maquetat amb

Adobe Page Maker 6.5

PermaculturaLa permacultura, una tècnica a favor de lasostenibilitatL’ecofilosofiaEls principis de la permaculturaEl racó comestibleTria de l’espaiAnàlisi de l’espaiRecipients i estructures per plantar

El plaer de viurePermacultura a l'escolaMés enllà de la teoriaEl dia a dia del racó comestibleLa tècnica del vermicompostatgeEspècies que podem plantar al racócomestibleEl dia a dia del racó comestibleAssociació de plantesLa permacultura a l’escolaEl disseny de l’escola en permaculturaL’ètica de la permacultura

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

Permacultura La permacultura, una tècnica a favorde la sostenibilitat

L’agricultura ecològica es pot definir demanera senzilla com un compendi de tècni-ques agràries que exclouen l’ús de productesde síntesi química (fertilitzants, plaguicides,antibiòtics, etc.) amb l’objectiu de preservarel medi ambient, mantenir o augmentar la fer-tilitat del sòl i proporcionar aliments ambtotes les seves propietats naturals.

Entre els diferents mètodes d’agriculturaecològica trobem la permacultura. La parau-la permacultura, tal com diu el seu fundadorBill Mollison, és una contracció no solamentd’agricultura permanent sinó també de cul-tura permanent (sostenible), ja que les cultu-res no poden sobreviure per molt de tempssense una base agrícola sostenible i una èti-ca de l’ús de la terra.

Aquesta tècnica agroecològica va més en-llà de la simple horticultura i es converteixen un mètode de disseny de l’espai a culti-

En un món urbanitzat com l’actual,on l’alienació dels processos naturalscaracteritza la nostra cultura, lapermacultura apareix com una apostaètica per al futur. Aquesta tècnicaagroecològica pot enriquir les ciutats iconvertir-les en espais més habitables,on la natura ocupi l’espai que licorrespon.

4

var. La permacultura no ensenya a cultivaruna tomaquera o a plantar una pebrotera. Vamés enllà i ens explica els beneficis de com-binar adequadament les plantes dels conreusi com potenciar els efectes de l’entorn permillorar la productivitat. És, doncs, un mè-tode que ens facilita ubicar cada element pertal d’optimitzar les potencialitats del conjunt.I no es queda simplement amb els elementsvegetals de l’hort. La permacultura concepla finca com un sistema agroecològic. Dinsla finca trobarem les plantacions hortícoles,els arbres fruiters, el corral del bestiar, la casa,el taller d’eines, etc. Amb un disseny depermacultura nosaltres serem capaços de pre-veure quin serà l’espai més òptim per a ca-dascun d’aquests elements de la finca. La ubi-cació escollida serà la més idònia i la quecomportarà una eficiència més gran d’ús del’element en qüestió.

L’ecosofilosofia

La permacultura es pot encabir dins el quees coneix amb el nom de deep ecology (eco-logia profunda). Aquest corrent vertebra

l’anomenada “ecosofia”, l’objectiu de la qualés una identificació positiva amb totes lesformes de vida existents. En aquest sentit,l’ecosofia demana un canvi de paradigmacultural, on es prioritzi la cooperació i la iden-tificació amb la resta de formes de la naturaper sobre de la gratificació hedonística prò-pia de l’ésser humà occidental.

La pràctica de la permacultura representa,doncs, un canvi d’actitud enfront de la vida.El sol fet de plantejar-se d’on vénen els pro-ductes que consumim o de reflexionar sobreel destí final dels residus que produïm ja com-porta tota una revolució. La permacultura es-tructura una ètica que es vertebra sobre trespilars bàsics: cuidar la Terra, cuidar les per-sones i redistribuir el temps, els diners i elsmaterials per aconseguir aquestes finalitats.

• Cuidar la Terra: Implica moltes coses,no sols respectar qualsevol ésser vivent, sinótambé els elements abiòtics com ara el sòl,les aigües o l’atmosfera (és clar, que es po-drien considerar com si fossin estructures vi-ves en contínua transformació). Respectar laTerra i tot allò que conté, segons lapermacultura, és l’únic camí possible per so-

El fundador de la permacultura

Bill Mollison i David Holmgren van introduir el terme permacultura el 1978, quan es publicà el seuprimer llibre Permaculture One. Poc després, Mollison publicà el seu segon treball Permaculture Two,que suposà la consolidació de les bases del seu mètode de disseny, la permacultura. Després d’haver passat per moltes feines, com guarda forestal, caçador de taurons o naturalista, BillMollison va ingressar al CSIRO (Wildlife Survey Section) el 1954, on treballà de biòlegconservacionista. El 1966, entrà a la Universitat de Tasmània on va rebre el grau en Biogeografia i vaser nomenat professor a la unitat de Psicologia Ambiental. I va ser a partir de 1972, juntament ambDavid Holmgren, en aquells temps estudiant, quan desenvoluparen el concepte de permacultura. Deixàla Universitat, el 1978, i es dedicà exclusivament a millorar el sistema de permacultura i a propagar elconcepte i els seus principis per tot el món. El 1981, Bill va rebre el Premi Nobel Alternatiu a Estocolm,pel seu treball en el camp del disseny ambiental. A principis dels ’90 va rebre el Premi “Da TwaalfAmbachten” (Holanda) i la Medalla Vavilov per la seva significant contribució a les ciències agrícoles(Rússia). Bill Mollison és, actualment, el director executiu de l’Institut de Permacultura, creat el 1979, perdifondre aquest revolucionari sistema de disseny que es practica en més de 40 països, amb més de6000 graduats de curs de disseny repartits per tot el globus.

5

breviure en aquest planeta blau. Els recursoss’estan esgotant, la biodiversitat del planetaes perd a velocitats vertiginoses i, sense ado-nar-nos-en, estem hipotecant les nostres vi-des i les dels nostres fills. Som conscients dequin planeta estem deixant d’herència a lesgeneracions futures? La permacultura treba-lla els sistemes naturals perquè conservin laseva qualitat biològica al llarg del temps ipuguem gaudir de les rendes que genera.

• Cuidar les persones:No podem oblidar les per-sones que ens envolten.Per això cal vetllar perquèles necessitats bàsiquescom són ara l’aliment,l’educació, el treball, o laconvivència sempre es pu-guin satisfer. Si podemobtenir les nostres neces-sitats bàsiques des d’unàmbit local, no necessita-rem ocupar terres inneces-sàries ni concertar pràcti-ques destructives a granescala arreu del planeta!

• Límits a la població ial consum: Segons laperma-cultura, el primerpas seria considerar que lanostra persona és el primerésser viu que ens cal res-pectar. Un enfocament queens obliga a dedicar-nostemps, esforços i recursosa nosaltres mateixos desde la generositat i el res-pecte per la vida en gene-ral. Només superant l’ego-centrisme estarem prepa-rats per ajudar els altres iemprendre el camí versuna millor qualitat de vida.

L’ètica de la permacul-

tura s’ocupa, doncs, d’aspectes tant ambien-tals com socials i econòmics. La clau per a lacomprensió d’aquesta nova ètica és la defensade la cooperació enfront de la competició queesperonen els actuals sistemes socials i eco-nòmics. Ens cal assumir la responsabilitatsobre la nostra pròpia existència i la de lesgeneracions futures. I cal que actuem ara!

L’arbre de la permacultura

Germinació d’una idea

Els sistemes evolucionen sobre la base d’una idea

horticultura

geografia

bioquímica

medicina

dinàmica

Disseny és la integració d’ecologies artificials

refugialiments

calor

roba

treball

medicinesquímicsfibres

aliments

combustible

roba

aïllament

cosmètics

einesfustaaire net

puresa de l’aigua

control de l’erosió

silenci

Productesindirectes

Productesvegetals

Productesanimals

DISSENYEN PERMACULTURA

CiènciesNaturals Ciències

Químiques CiènciesFísiques

CiènciesSocials

CiènciesMèdiques

CiènciesAgrícoles

jardineria

agroecologia

farmacologia

arquitectura

filosofia

psicologiasocialmeteorologia

climatologia

físicade fluids

químicainorgànica

químicaorgànica

ecologiaedafologia

zoologia

botànica

gestió forestal

fisiologiaanimal

fisiologiavegetal

F R U I T S

A R R E L S

CIÈNCIESAMBIENTALS

La permacultura es comporta com un sistema holístic on el coneixementflueix cap a la productivitat a través de multitud de connexions. És un

arbre on les arrels són les ciències ambientals i els fruits són elsproductes que obtenim en aplicar-la.

6

Els principis de la permacultura

La permacultura es basa en una sèrie deprincipis que fonamenten el seu mètode.Aquests principis són l’essència de lapermacultura i provenen de disciplines diver-ses com ara l’ecologia de sistemes, l’arqui-tectura del paisatge o les ciències ambien-tals. Respectant aquests principis aconsegui-rem dissenyar un sistema amb totes les ga-ranties d’eficiència ambiental.

Planificació eficient del sistema

La clau per obtenir un aprofitament òptimdels sistemes dissenyats és fer-ne una plani-ficació eficient. Mitjançant la zonificació idivisió del sistema en sectors, i a través d’unaanàlisi acurada dels cicles d’energia i nu-trients a l’interior del sistema, podrem obte-nir un màxim rendiment del nostre disseny.La divisió del sistema en zones i sectors per-met ubicar els diferents elements i integrar-

los segons les seves propietats. A més, elssistemes de permacultura cerquen recircularels fluxos de materials i d’energia per supe-rar en eficiència la linealització característi-ca dels fluxos antròpics. Així s’evita quel’energia es dissipi ràpidament del sistema.Al mateix temps, evitem la producciómassiva de residus i aprofitem els recursosdels quals encara es pot treure profit. Així, lamatèria orgànica provinent de la cuina es re-cicla fent compost, els fems dels animals esretornen al sòl, les aigües grises de la casaflueixen cap a l’hort i les fulles caigudes delsarbres s’aprofiten per fer de mulch.

Zonificació del sistema

La zonificació consisteix a dividir el sis-tema en zones numerades de l’I al V. El fac-tor que determina cadascuna d’elles és la re-lació entre la distància i la intensitat d’ús.L’elecció de la zona està decidida per la fre-qüència de visita a cada element (planta, ani-

Aplicacions pràctiques per implementar l’ètica de la permacultura a les nostresvides

• Cal planificar qualsevol actuació abans de realitzar-la, a fi que no ens sorprenguin les conseqüènciesa llarg termini que se’n poden derivar. Planificar en pro de la sostenibilitat.• Evitar trencar l’equilibri natural quan implantem sistemes ambientals. Per això, és aconsellableutilitzar sempre que es pugui espècies autòctones de la zona on implantem el sistema, per evitar elspossibles riscos associats a les espècies forànies i impedir les invasions destructives.• Conrear el tros de terra més petit possible. Si planegem sistemes a escala petita de forma intensiva,evitem l’ocupació de terrenys més extensos i el consum d’unes quantitats d’energia que són mésgrans en les pràctiques extensives.• Cal implantar sistemes d’alta diversitat (policultius) per aconseguir una gran estabilitat i resiliènciade l’agroecosistema i així permetre que s’adaptin a les potencials variacions ambientals o socials.• Analitzar el rendiment total del sistema (collites dels conreus, producció dels arbres i animals oestalvi d’energia...) per percebre’n l’eficiència global.• Utilitzar sistemes ecològics que necessiten inputs baixos d’energia exosistèmica (sol, vent i aigua)i sistemes biològics (plantes i animals interrelacionats). Aquests conserven i generen energia.• Recuperar el conreu i producció d’aliments als pobles i les ciutats, on tradicionalment sempres’havien donat.• Promocionar la responsabilitat comunitària sempre que sigui possible.• Consumir responsablement i amb consciència. Reciclar tots els residus.• Veure solucions on en principi només veiem problemes.

7

mal o estructura) ja si-gui per raons de man-teniment i atenció o,simplement, per raonslúdiques. Cal situarmolt a prop del centrede l’activitat els com-ponents que necessitenuna observació més fre-qüent, visites constants,molt de treball, o tècni-ques complexes de ma-neig. Aquest seria el casde l’hivernacle, el galli-ner o l’hort. D’aquestamanera malversarem elmínim de temps, esforçi energia per visitar-los.

Planificació dels sectors

Els sectors estan condicionats per les ener-gies externes o naturals que interaccionenamb el nostre sistema. La idea de la

sectorització és aprofitar en benefici nostrel’energia que arriba al sistema. Alhora, elssectors permeten bloquejar l’energia perju-dicial (incendis, vents forts, inundacions, etc.)

Les zones que podem trobar en un disseny permacultural

• La Zona 0 és el centre d’activitat (casa, edifici escolar, o poble si el disseny és a gran escala). Estàplanificada per conservar l’energia i per suplir totes les necessitats dels seus ocupants.• La Zona 1 és la que està més a prop del centre d’activitat. És la zona més controlada i l’àreautilitzada més intensivament. Pot contenir l’hort, el taller, l’hivernacle i els planters.• La Zona II també es manté intensivament, amb plantacions denses (arbusts grans, fruiters petits ihort fruiter mixt, tallavents, etc.). Aquí trobarem l’hort, els fruiters, les basses d’aigua, els establesi els galliners.• La Zona III conté horts sense podar i sense mulch, zones lliures per on pasturen els animals i altreselements (tallavents, bardisses o boscos productors de llenya) que necessiten menys atenció per alseu manteniment que els de les zones anteriors.• La Zona IV es caracteritza per necessitar poca dedicació. La interacció humana només es fa palesaen aquesta zona a l’hora de la recollida de productes. Els arbres es mantenen sense podar. La zonaIV es converteix en un espai d’imitació de la natura, per experimentar i aprendre• La Zona V es deixa totalment assilvestrada. No es modifica per tal que serveixi de lloc especial perobservar i aprendre de la natura. Pel que fa al disseny complet del sistema, es recomana fer arribaraquesta zona fins a la zona 0, ja que d’aquesta manera aconseguirem augmentar significativamentl’efecte vora.

La zonificació de l’espai permet ubicar cada element del sistema tenint encompte la relació entre la distància i la intensitat d’ús. Les àrees visitades

freqüentment s’ubiquen prop de casa.

Estany

Hort

Estable

Casa

Tallavents

Fruiters

Bosc

ZONA 1

ZONA 5

ZONA 3

ZONA 2

ZONA 4

8

i canalitzar-la per tal que ens afecti el menyspossible. Per planificar el sistema segons lasectorització se sol esquematitzar un diagra-ma en forma de cercle on es representa l’àreaque ocupa el sistema i on l’activitat princi-pal se situa al centre.

Ubicació relativa dels elements que in-tegren el sistema

L’atomització i especialització pròpia dela comunitat científica ha impedit la com-prensió completa de molts processos ques’esdevenen a la natura. Aquestes limita-cions de l’enfocament científic ortodox ad-quireixen la màxima expressió a l’hora d’in-tentar solucionar els problemes ambientalsque actualment es donen a escala planetària.Tanmateix, la utilització del mètode cientí-fic s’ha estès molt més enllà de l’àmbit cien-tífic i ha marcat la manera d’interpretar elmón i, en conseqüència, la manera de relacio-nar-nos amb l’entorn. El mètode científic s’hauniversalitzat com a forma majoritària de

pensar. Des d’aquesta perspectiva, vivim enun món atomitzat, format per multitud d’ele-ments i processos aïllats.

La permacultura proposa transcendiraquesta atomització pròpia de les especialit-zacions en què es divideix la ciència i apostaper una concepció interdisciplinària iholística dels sistemes que dissenya per tal

d’obtenir el màxim rendiment. No concep elssistemes com un conjunt d’elements indivi-duals. Més aviat els considera com un con-junt d’interaccions entre aquests elements. Isón precisament aquestes interaccions,aquests fluxos d’energia, materials o infor-mació, els que donen al sistema la particula-ritat holística. D’aquesta manera, sistemesdissenyats mitjançant la permacultura són al-guna cosa més que un grapat d’elements alea-tòriament ubicats. L’existència i ubicació decada element està perfectament estudiat perproduir el màxim rendiment al sistema. Demanera que cada element compleix múltiplesfuncions i cada funció es recolza en diversoselements.

En permacultura es considera la contami-nació com un subproducte propi d’un siste-ma mal dissenyat. La manera d’evitar que elsistema generi residus és estudiar cada ele-ment i aprofitar-ne totes les potencialitats queens ofereix. A fi d’aconseguir això caldràdescobrir les característiques intrínseques decada element, les seves necessitats i els seusproductes. D’aquesta manera podrem situarcada element en el seu lloc òptim dins el sis-tema. L’aplicació d’aquest principi ens ins-pira per utilitzar les aigües grises de la casaper regar l’hort, aprofitar la proximitat d’unabassa d’aigua per refrescar l’ambient o re-flectir la llum a la casa, ficar les gallines dinsde l’hort de fruiters per controlar les plaguesd’insectes, adossar l’hivernacle a la façanasud de la casa per aprofitar la seva escalfor...i una infinitat més d’exemples.

Aprofitament de l’energia i dels nutrientsdel sistema

En permacultura s’intenta reaprofitarl’energia i els nutrients de manera que es re-tinguin a dintre del sistema el màxim detemps possible. Els bons dissenys utilitzenles energies naturals que entren al sistema,

Es pot aprofitar més d’un producte dels elementsque integren el sistema.

Medicines

Compost

Aliments

Aliments pera insectes

Plaer estèticBiodiversitat

ELEMENTS MULTIFUNCIONALS

9

així com les generades in situ, per assegurarun cicle d’energia complet. En aquest sentit,l’aprofitament de l’energia de la radiació so-lar que arriba al nostre sistema és un delspassos prioritaris. Es pot optimitzar tant enforma d’energia fotovoltaica, com solar tèr-mica. És insensat no aprofitar una energia quearriba al nostre sistema en quantitat i quepodem utilitzar en el nostre benefici senseperjudicar l’entorn natural.

Un altre exemple d’aquest tipus d’optimit-zació seria l’aprofitament de les aigües gri-ses de la casa per regar l’hort o la recirculacióde l’aigua de la dutxa a la cisterna del vàterper tal d’estalviar aigua. En l’actualitat exis-teixen altres opcions d’estalvi d’aigua que esbasen en l’existència de tecnologia apropia-da per transformar els excrements humansen compost. Es tracta dels vàters secs.Aquests vàters compostadors permeten con-

vertir els excrements en fertilitzant o direc-tament en biogàs. Probablement, el tracta-ment en sec dels excrements humans és undels principals reptes del futur i una de lesinnovacions a incorporar en els nostres habi-tatges.

Avui, doncs, tal com podem constatar delsexemples esmentats només cal una certaconscienciació ambiental perquè tots plegatspuguem gaudir de la revolució de l’eficièn-cia i, per tant, de millorar la qualitat de vidasense malmetre el planeta.

Aprofitament de l’efecte vora i els patronsnaturals

L’ecotò és defineix com una zona de can-vi abrupte de les condicions ambientals quees produeix en el límit entre dos o més eco-sistemes. L’ecotò es simplement una fronte-ra o vora; el concepte assumeix també l’exis-tència d’interaccions actives entre els ecosis-temes adjacents. El resultat és que, en l’eco-tò, hi podem trobar característiques i propie-tats que no són presents a cap dels altres eco-sistemes veïns. Aquestes característiques do-nen lloc al fenomen que es coneix amb elnom d’efecte vora, gràcies al qual l’ecotò seràmolt més ric en espècies que els ecosistemesveïns. L’ecotò és una zona que per les sevescaracterístiques intrínseques té una alta pro-

Motivacions per cultivar un racó comestible

• La pràctica del racó comestible es pot convertir en una excel·lent raó per desconnectar de la rutinadiària. Es pot convertir en una activitat de lleure, senzilla, entretinguda i agraïda, que ens acosti, apetita escala i sense necessitat de sortir de casa, al món natural i les seves particularitats.• En un món artificialitzat, on la natura queda subordinada al poder de l’home, la pràctica del racócomestible es converteix en una opció social per recuperar la connexió amb els processos naturals.• El racó comestible es converteix en un autèntic embornal de carboni. El carboni atmosfèric fixat pelsvegetals passa a formar part de les seves molècules orgàniques.• Aquesta pràctica ens permet gaudir de menjar fresc, ecològic i de qualitat. Per la sobirania alimentària!• Cada racó comestible es converteix en una petita contribució a la naturació de la ciutat.

Sistemes de recirculació d’aigua dirigida alsanitari. Aquesta mesura pot estalviar una gran

quantitat de l’aigua consumida a la llar.

10

ductivitat biològica. Al mateix temps, actuade zona de transició entre els dos ecosiste-mes i tampona les possibles pertorbacionsque s’hi puguin donar.

La permacultura proposa aprofitar aquestprincipi per tal d’augmentar la producciód’un sistema agrari o forestal i la diversitatdels ecosistemes inclosos en el dissenypermacultor. Es pot construir una bassa d’ai-gua i fer-la amb diferents fondàries per tald’augmentar la vora, es pot fer que el llindardel bosc siguin pastures o conreus per tal ques’hi acumulin els nutrients que el vent arros-segui del bosc o simplement fer créixer tan-ques vegetals que trenquin l’homogeneïtatpaisatgística i incrementin la biodiversitat.Els límits dels ecosistemes actuen com unamena de filtre selectiu, es comporten com es-

pais a través dels quals s’acumulen energia imaterials al llarg de tota la intersecció que escrea. Si s’augmenten les vores en el nostredisseny, es crearà una varietat de microcli-mes, apareixeran més nínxols ecològics i lacomplexitat del lloc afavorirà els recursos peral disseny, al temps que li conferirà una mésgran estabilitat. D’aquesta manera es facilitaque aparegui una biodiversitat més gran i estrenca la monotonia d’un paisatge pla.

La imitació de la natura és un dels pilarsfonamentals del disseny en permacultura.Podem aprendre a través de l’observació dela natura, i a través de la seva imitació acon-seguir l’optimització dels recursos.

Creació de sistemes biointensius

Aquest principi és el que més directamentfa referència als sistemes agrícoles. Segonspostula la permacultura, l’aprofitament efi-cient dels ecosistemes agraris només és pos-sible si treballem amb un model intensiu.Mitjançant un aprofitament intensiu de la ter-ra i amb l’ajuda d’un bon disseny aconsegui-rem treure el màxim rendiment del nostresistema. D’aquesta manera s’evita l’apro-piació dels espais naturals per part de l’agri-cultura extensiva. No obstant això, cal vigi-lar fins a quin nivell és recomanable incre-mentar la intensitat de producció.

Alguns estudis estan demostrant que lapresència d’una quantitat moderada de lesmalanomenades males herbes o plantes ru-derals pot ser beneficiosa per al cultiu, ja quecreen un hàbitat favorable als insectes útils ies milloren les condicions estructurals del sòl.Altres estudis mostren que els cultius mix-tos (policultius) poden ser més productiusper unitat d’àrea que els monocultius.

La permacultura proposa dissenyar siste-mes intensius amb policultius. Es creen po-licultius, amb diferents varietats i espècies, is’imita els sistemes agraris tradicionals de les

Combinació d’espècies vegetals per tald’aprofitar eficientment les condicions del

sistema. Aquesta associació d’espècies naturalspermet compartir la llum i els nutrients del sòl en

els diferents estrats.

11

cultures més antigues. D’aquesta manera escreen sistemes estables què són resistents alsatacs dels depredadors ja que la barreja deplantes dificulta la propagació de les espè-cies invasores o depredadores.

Ja hem comentat, doncs, que la perma-cultura basa el seu sistema de disseny en laimitació dels sistemes naturals. A la naturacada etapa d’una successió prepara les con-dicions per a l’aparició de la següent.D’aquesta manera s’arriba a un estat de ma-duresa on l’ecosistema s’estabilitza i s’adaptaa les condicions ambientals de la manera mésòptima. La permacultura cerca aconseguiraquesta complexitat estructural i funcionalpròpia dels ecosistemes naturals. Atès que elsprocessos de la natura a escala humana sónbastant lents, el que es pretén en permaculturaés accelerar la successió per fer evolucionarel sistema. D’aquesta manera aconseguim enuns pocs anys el que la natura fa en uns mi-lers d’anys.

A més, la permacultura potencia l’ús derecursos biològics, ja que aquests són soste-nibles, renovables i la seva implantació és allarg termini. La utilització de recursos bio-lògics com ara les plantes lleguminoses ensubstitució dels fertilitzants químics, les tan-ques vegetals en comptes de les metàl·liquesi l’associació de plantes com a substituciódels plaguicides.

La crítica sobre els rendiments més po-bres que s’obtenen amb aquest tipus d’agri-cultura no és raonada. El benefici més granatribuït a l’agricultura convencional no té encompte el sobrecost energètic que li apliquemen concepte de fertilitzants sintètics,plaguicides tòxics i de consum de combusti-bles fòssils. Si tenim en compte allò ques’anomenen les externalitats ambientals, ésa dir, el cost social de la contaminació d’aqüí-fers per nitrats, la desertització dels sòls o lacontaminació de l’aire dels motors de com-bustió dels tractors i altra maquinària agrà-

ria, ens adonarem que els beneficis obtingutssón molt menors. En tot cas, l’evidència eco-nòmica i ecològica és que l’agricultura i laramaderia intensiva causen trastorns am-bientals de conseqüències imprevisibles (elcas de les vaques boges en seria un exemplei el mateix podria passar amb determinatsconreus transgènics com ara els que incor-poren insecticides biològics). Lapermacultura consumeix els recursos que liapliquem d’una manera molt més eficientgràcies a l’esforç conceptual que hi ha al dar-rera. Més enllà de les hortalisses, el bestiar oels productes derivats com ara els ous, la melo el formatge, també ens proporcionen un pla-er estètic, intimitat personal i material percompostar, és a dir, per continuar conservantla qualitat de la terra.

El racó comestible

Tal com hem pogut veure, la permaculturaofereix tot un ventall de possibilitats pertransformar no solament els sistemes agrí-coles sinó qualsevol tipus de sistema artifici-al en espais més sostenibles. En aquesta lí-nia volem fer-vos partícipes d’allò que ano-menem el racó comestible. Parlem de racóperquè va des d’un petit terrat fins a la co-berta d’un edifici passant pel pati de l’esco-la. Fa uns anys es va anunciar la idea del “bal-có comestible” com una proposta per fer-nosadonar que els nostres nínxols de ciment dinsla ciutat també podíen contenir vida i dei-xar-nos fruir d’una petita collita casolana.Malauradament, tot i l’impuls que donaren ala idea persones com l’artista Javier Maris-cal, no va transcendir. En l’àmbit de l’edu-cació la idea dels horts escolars també ha estatpracticada.

Amb el concepte del racó comestible pre-tenem reforçar la idea primigènia del balcócomestible i anar més enllà per fer palès quequalsevol racó de casa nostra pot ser un petit

12

sistema agrari. Amb aquesta monografia,també hem volgut divulgar com fer un racócomestible a la pràctica, això sí, des de l’òp-tica de la permacultura. Tenir cura a casa deplantes els fruits de les quals ens podem men-jar és una pràctica que educa per a l’acció.Una acció que és imprescindible de practi-car si realment volem apostar per una so-cietat sostenible per amor a les futures gene-racions.

Creiem que la permacultura ens pot aju-dar a fer que, a banda de posar testos amb

hortalisses al terrat o al balcó,donem coherència metodològi-ca i aconseguim una més graneficiència per al nostre esforç.També estem convençuts que,des de l’escola, treballar elsconceptes de la permaculturaaplicats al racó comestible quecada alumne pot intentar a casaseva és una fórmula pràctica departicipar activament en el pa-radigma sostenibilista.

Tot plegat és tant senzill comanimar a adaptar un espai dinsdel mateix habitatge on es pu-

gui combinar el cultiu d’hortalisses, herbesaromàtiques i petits arbres fruiters d’un for-ma sostenible. Aplicant el disseny perma-cultural en aquests espais podrem optimitzaral màxim el seu rendiment i obtenir, amb pocaterra i poc espai, petits racons productius.

Tria de l’espai

Hom no té la percepció de veure la ciutatcom un indret que inclou diversos hàbitatson hi poden viure una gran varietat de flora i

fauna i desenvolupar-hi usosagrícoles.

La ciutat ofereix força diver-sitat d’espais per cultivar. Terras-ses, balcons i terrats només sónalguns dels exemples d’espaisdesaprofitats que trobem als ha-bitatges. Amb el disseny enpermacultura podem convertiraquests espais erms, grisos,desprovistos de vida, en petitsecosistemes productius. Aquestsnous espais ens poden aportaruna porció de la ingesta de ve-getals diària i, a més, donar-nosun notable plaer estètic i emotiu.La permacultura urbana es ser-

Entre d’altres coses, l’èxit del racó comestible dependrà deldisseny que en fem. Existeix una gran quantitat de

possibilitats per optimitzar eficientment l’espai disponible.

Les estructures utilitzades al racó comestible permetenaprofitar totes les potencialitats que ens ofereix l’espai.

13

veix de les qualitats de les plantes i els ani-mals, i a través de la combinació d’aquestesamb les característiques de cada espai (ter-rassa, balcó, terrat, etc.) crea dissenys pro-ductius de menjar casolà dins de la ciutat.

Anàlisi de l’espai

Una vegada escollit l’espai que volem cul-tivar caldrà analitzar totes les condicions in-trínseques per tal de poder fer un disseny ade-quat.

Hores de sol i orientació

La distribució d’hores de sol i d’ombra alllarg del dia i de l’any és un paràmetre quecondicionarà fortament el disseny de l’espai.La llum solar és un dels principals factorslimitants en el desenvolupament de qualse-vol planta. De fet, certes espècies no es des-envolupen si hi ha excessiva ombra mentreque d’altres no creixen si hi ha massa sol di-recte. Bona part del desenvolupament de lesplantes es controla a través d’estímuls lumí-nics, als quals la planta pot reaccionar. Pro-cessos com l’activació del creixement o, alcontrari, la senescència i la mort, són respos-tes dels vegetals a aquesta mena de senyals.

En aquest sentit, s’ha de determinar qui-nes zones de la superfície que volem conreargaudeixen de més hores de sol o d’ombra alllarg del dia i l’any, per tal de situar-hi lesplantes segons els seus requeriments i neces-sitats. Per garantir una correcta distribucióde les espècies en l’espai, caldrà tenir encompte que durant l’hivern el Sol està mésbaix i projecta ombres més llargues.

A tall d’exemple, si volem conrear plan-tes que requereixin molt de Sol, com és elcas de la tomaquera, que pertany a la famíliade les solanàcies, triarem un espai que esti-gui orientat al Sud o a l’Est. En canvi, si vo-lem plantar menta, la seva situació pot estar

en un indret més ombrívol, o sigui, orientatal Nord. No obstant això, per no tenir pro-blemes triarem espais que tinguin més de sishores de sol al dia.

Condicions meteorològiques

A més de la variable ambiental a la qualhem fet esment, caldrà considerar-ne d’altresde caire climàtic. Davant d’aquestscondicionants ambientals, les plantes presen-ten determinades preferències i resistènciesque marquen la seva capacitat de subsistèn-cia i desenvolupament i, en definitiva, la sevaproductivitat. Entre aquests condicionants caldestacar la temperatura, que incideix princi-palment en el ritme de creixement de la plan-

El racó comestible és una alternativa saludableper compartir productes ecològics a la ciutat.

14

ta, en la seva transpiració i en la possibilitatde congelació, i la humitat ambiental, que re-percuteix principalment en la capacitat detranspiració i en el consum d’aigua del sòl.La humitat del terra serà un bon indicadorper saber quins són els requeriments de laplanta en relació a aquests paràmetres am-bientals. Si la terra està seca, la planta neces-sitarà més aigua.

Per poder tenir un millor coneixement imesura d’aquests paràmetres i altres, s’hi potinstal·lar una petita estació meteorològica enel racó comestible. Així, els diferents apa-rells (termòmetre, higròmetre, baròmetre ipluviòmetre) ens permetran mesurar les con-dicions ambientals i orientar-nos sobre commillorar l’entorn de les nostres plantes.

Zonificació i planificació per sectors

La zonificació del racó escollit ens per-metrà poder dissenyar l’espai de la maneramés eficient possible. Aquesta zonificaciódemana la distribució dels diferents elementssegons les seves propietats i requeriments pertal d’obtenir el màxim profit dins del disseny.Per això, tant les plantes com totes les es-tructures de suport estaran ubicades de lamanera més beneficiosa possible.

La planificació per sectors de l’espai onimplantarem l’hort s’ha de dissenyar teninten compte les condicions ambientals i me-teorològiques que influiran de manera dife-rent en els diversos indrets d’aquest espai.Tenir el diagrama de sectors ens facilitarà latasca a l’hora de distribuir els diferents ele-ments del disseny. Així, obtindrem una mà-xima eficiència del sistema.

Particularitats de l’espai escollit

De vegades, la mateixa ubicació de l’ha-bitatge dins de la ciutat actuarà de factor li-mitant ja que si l’habitatge es troba en un lloc

força contaminant només es podrà cultivarun cert tipus de plantes (ornamentals i tuber-cles, mai hortalisses de fulla).

No hem d’oblidar que el racó comestiblepot afectar, encara que sigui positivament, elsnostres veïns. Per tal d’evitar problemes cal-drà tenir cura dels aspectes següents :

• Aïllament: L’espai dissenyat ha de tenirgaranties quant a la impermeabilitat pel quefa a l’aigua. Així, en aquells espais on no espugui garantir totalment, caldrà plantar elsvegetals en estructures impermeabilitzades irecollir l’aigua de drenatge (per tal de po-der-la reutilitzar).

• Sobrepès: Assegurar-se que el balcó o la

Test vertical dissenyat per Biohàbitat. Aquestrecipient permet cultivar en petits espais a través

de l’optimització de l’espai vertical.

15

terrassa aguantarà el pes de les estructures queutilitzem. La terra és un material pesat que aug-menta molt el seu pes quan es mulla. Per això,caldrà tenir en compte la capacitat de resistèn-cia del balcó o terrassa, especialment en el casdels edificis més antics. Si tenim dubtes, sem-pre és millor consultar un arquitecte.

• Molèsties al veïnat: És important que lapràctica del racó comestible no comporti capmolèstia al veïnat. Per això, si no disposemde sistemes de recollida de l’aigua de dre-natge, serà convenient regar sempre amb mo-deració per evitar que l’aigua s’escoli per sotadel recipient. Amb això també s’evita perdrealhora els nutrients. I, a més, caldrà eliminarles fulles senescents i els fruits molt madurssi hi ha el perill que caiguin a baix. Tanma-teix, caldrà mantenir el sòl del balcó o la ter-rassa neta per tal que la pluja no s’emportiles restes cap al carrer o que aquestes obs-trueixin els desguassos.

Cal compartir l’experiència amb la comu-nitat de veïns. Ensenyar l’hort, compartir elsfruits amb els veïns pot esdevenir l’estímulnecessari per engrescar l’altra gent.

Recipients i estructures per plantar

Les estructures per cultivar les plantespoden ser molt variades. Les podem trobar al’oferta comercial o, fins i tot, les podremcrear nosaltres mateixos.

Els testos corrents de terrissa, amb midesmolt variades, permeten que la humitat s’eva-pori a poc a poc a través de la seva paret,aspecte favorable per a les plantes. Ara bé,atès que potser és millor no abusar del pes,és recomanable emprar testos més lleugers.

Per tal de simplificar i clarificar les idees,a continuació es mostren els recipients uti-litzats més habitualment:

• Sacs de cultiu. Sembrem i plantem di-rectament a dintre. Caldrà adobar i regar cor-rectament.

• Test petit (uns 10-20 cm de diàmetre).Aquests testos són idonis per a plantes queno necessiten massa terra per créixer, ja quela capacitat és limitada. Són ideals per a her-bes aromàtiques.

• Test mitjà (uns 20-40 cm de diàmetre).S’empra per a plantes que desenvolupen unaarrel de tipus mitjà. És el cas de la majoriad’hortalisses.

• Test gran (uns 40-60 cm de diàmetre).Hi ha un volum important de terra. És un es-pai molt aprofitable per plantar-hi arbres frui-ters nans.

• Test vertical. Aquest recipient de fang cuitestà dissenyat especialment per cultivar enel mínim espai. Situat en un lloc adequat espot convertir en una columna frondosa.

• Cistell penjant i de paret. És una bonaidea per tal d’aprofitar una mica l’espai envertical. Requereixen una vigilància constant,ja que han de mantenir-se sempre humits. Pertal de disposar d’una correcta conservaciócaldrà recobrir el cistell amb un impermea-bilitzador, fer-hi uns petits forats de drenat-ge al fons i tallar els costats per plantar alslaterals.

• Piràmide de plantes enfiladisses i aro-màtiques. Si es disposa d’un poc d’espai, espot construir una petita “piràmide” de fustaamb palets reciclats. Aquesta estructura enspermetrà cultivar plantes enfiladisses i aro-

Una idea per aprofitar l’espai és la piràmided’enfiladisses. Fàcil de construir a través de

materials reutilitzats

16

màtiques en diferents alçades i aprofitar mésòptimament les característiques de cadaplanta.

• Jardinera. Per raons de pes és preferibleque siguin de fusta o plàstic. Al mercat podemtrobar jardineres de diverses mides. L’elecciódependrà dels nostres interessos concrets. Tot ique existeix una àmplia oferta, la permaculturasempre procura reutilitzar materials ja existents.Podem construir la jardinera al nostre gust apartir de palets recuperats.

• Bidons amb forats. Aquests recipientsaugmenten la collita en petits espais. Idealper a espècies com les maduixes. Caldrà fer-hi una sèrie de forats al lateral dels bidons.Els forats són necessaris per tal que hi hagiun bon drenatge de l’aigua no aprofitada perla planta.Si disposem de bidons grans podremcultivar patates. La collita estarà repartida pertota l’alçada del bidó.

• Taulahort al punt. Aquest sistema, des-envolupat a Barcelona per Joan Cortina, ésuna adaptació de les barbacoes veneçolanes.

Pot ser una alternativa si es disposa d’un es-pai de dimensions adequades per a la implan-tació d’aquesta estructura. Es tracta de culti-var en uns recipients elevats en forma de tau-la. Són impermeables i les dimensions sónvariables. Sobre el fons es diposita una capade totxanes. Damunt s’hi situa el substrat oncreixeran les plantes.

La pràctica del racó comestible es pot con-vertir en una bona oportunitat per reutilitzarmolts dels envasos d’un sol ús que passen percasa nostra. En la majoria dels casos, aquestsenvasos tenen com a destí l’abocador. Per això,la seva reutilització es converteix en la milloropció ambiental, ja que aconseguim allargarla vida útil d’aquests envasos.

Cal que els recipients siguin adequats percontenir el substrat necessari per al desenvo-lupament i ancoratge de les arrels. Per això,la profunditat recomanable és entre 30 i 35cm en el cas de les hortalisses amb gran des-envolupament.

• Test amb autoreg. Es poden construirreutilitzant les nombroses ampolles d’aiguade plàstic (no utilitzar mai les de PVC ja quepoden desprendre ftalats que passarien a for-mar part de la planta). Retallar una ampollad’aigua mineral en dues parts. Col·locar lapart superior cap per avall dintre de l’altrapart. Dipositar dintre del recipient unes pe-dretes per obstruir la boca i impedir que laterra es precipiti cap avall. En la part supe-rior de l’ampolla es col·locarà el substrat i esdipositaran les llavors per tal que creixin.Després de sembrar les llavors caldrà regarabundantment fins que la boca de l’ampollaquedi en contacte amb l’aigua. Amb aquestsistema hi haurà una aportació regular d’ai-gua a la terra per capil·laritat. Passades unessetmanes, els plançons s’hauran de trasplan-tar a un test.

• PotMaker. És un sistema canadenc dedos peces de fusta tornejades per crear pràc-tics gots de paper reutilitzat on dipositarem

El Taulahort és un sistema de cultiu en alçadadesenvolupat a Sud- amèrica que permet estalviar

aigua i optimitzar els nutrients del sòl.

Jardinera de fusta construïda a partir depalets reutilitzats.

17

el substrat i farem créixer els plançons. Estracta d’una bona alternativa per germinar lesllavors evitant al màxim les tensions que espoden ocasionar als plançons a l’hora del tras-plantament. Els gots es fan premsant trossosde paper de periòdic (només amb tinta ne-gra). Poden aguantar la humitat des del mo-ment en què col·loquem la llavor fins que, jaquasi descompost el paper, portem el plançóal lloc final de creixement.

• Envasos de iogurt. Aquests envasos po-den ser un magnífic recipient per sembrar lesllavors i trasplantar posteriorment els plan-çons. Per tal de poder aprofitar-lo al màxim,només cal que siguem conscients de la utili-tat que donarem a l’envàs després de men-jar-nos el iogurt. La proposta és obrir el io-gurt per la part inferior de l’envàs. Per feraixò, haurem de fer servir unes tisores o unganivet. Si ens atrevim a menjar el iogurt

El PotMaker permet confeccionar gots de paperper plantar llavors.

Sistema per aprofitar l’envàs del iogurt o unaampolla per plantar llavors.

La reutilització d’ampolles de plàstic permetcrear tests amb sistemes d’autoreg.

Els tetrabriks es podenconvertir en improvisatsrecipients per cultivarpetites plantes.Amb cinc taulons defusta aglomeradapodem construir unrecipient de grandimensió per plantarpetits arbres.

d’aquesta manera tan poc ortodoxa, hauremcreat d’una forma molt senzilla un recipientper sembrar de primera qualitat. Aquests re-cipients tindran en la part inferior la tapa deliogurt, fet que ens permetrà, quan arribi elmoment, obrir-la amb facilitat per trasplan-tar el plançó sense cap mena de problema.

• Tetrabriks. Aquests envasos tan utilitzatsavui dia també es poden convertir en testosimprovisats. Existeixen diferents mides detetrabriks. Els d’un litre, fan 16,5 cm d’alça-da, amb la qual no tindrem un espai sufi-cientment gran per al desenvolupament nor-mal de les arrels. Per això, aquests envasosels utilitzarem només per germinar les lla-vors o per plantar vegetals de mida petita.

18

Recipients per al racó comestible

Recipients recuperats:• Garrafes d’aigua de PEHD (polietilè d’altadensitat) o PET (polietilentereftalat) de 5, 8 o10 litres.• Pots de vidre de conserves o aliments de totesles grandàries.• Oueres de cartró.• Teteres i olles de ferro recobert de ceràmica.• Tetrabriks de totes les grandàries.• Ampolles d’aigua de totes mides, de dos litres,per a testos d’autoreg (millor si són de PET; s’had’evitar la compra de les ampolles de PVC i lesque es comprin cal portar-les al contenidor dereciclatge de plàstics).• Safates de PS (poliestirè expandit, o porexpan)de productes alimentaris.• Caixes de fusta o plàstic per a fruita.• Cubells de plàstic.• Pneumàtics i palets.• Escorredors de plats vells.• Bidons de gran volum de plàstic o metall(només els que han contingut productesd’alimentació o no tòxics).• Envasos de iogurt reutilitzats.

Recipients enginyosos i tradicionals comercials:• Test vertical.• Jardineres de fang cuit.• Jardineres de plàstic i amb suport per a labarana.• Tests i jardineres amb sistema d’autoreg.• PotMaker.• Llavorers de plàstics.• Petits hivernacles.• Taulahorts al punt.

Els tetrabriks de 2 litres tenen unes dimensi-ons (24 cm d’alçada) més apropiades per alcultiu d’hortalisses, ja siguin bledes, espinacso pebrots.

El plaer de viure

Un segle enrere conrear una part dels ali-ments o anar a recollir plantes medicinals erauna activitat generalitzada. El rodal de lesciutats eren espais rurals o naturals. Avui, elnerviós ritme vital no afavoreix que ens re-creem conreant la terra. Els nostres habitat-ges són sovint petits i mancats d’espai.

L’activitat de conrear, ja sigui aprofitantun terrat, un balcó o una finestra, és una bonaalternativa vital. Hem apuntat el mètode dela permacultura perquè a banda de les tècni-ques de conreu inclou un concepte més glo-bal sobre la nostra relació amb l’entorn.

Les plantes d’horta o les plantes medici-nals, més enllà de la utilitat pràctica, tambétenen un valor ornamental. Educar a favorde les plantes comestibles aprofitant els ra-cons disponibles és un bon mètode per evi-denciar el concepte de la sostenibilitat.

Els cultius en permacultura il·lustrenaquest concepte de diversitat dels sistemesnaturals. La imatge de varietat, salut i rique-sa d’un cultiu ecològic és una bona contra-posició als monocultius intensius de l’agri-cultura convencional.

Vivim moments de crisi alimentària mun-dial. Fenòmens com ara el de les “vaquesboges” posen de manifest que la qualitat delsaliments és directament proporcional a laqualitat dels nutrients ja sigui el sòl, el pinsoo els ferratges amb els quals creixen.

Conrear en petits espais a casa o a l’esco-la ens prepara per fer front al repte de trans-formar l’activitat agrària intensiva en matè-ries i energia. Alhora ens permet practicarhabilitats manuals com ara construir les nos-tres jardineres, convertir la matèria orgànica

en compost o reciclar envasos per sembrariplantes comestibles.

Sense necessitat de grans accions globals,a nivell particular podem contribuir a unambient més divers i satisfactori aprofitantqualsevol erm o espai urbà per conrear plan-tes comestibles. Conrear alguns dels nostresaliments en un racó comestible és una formad’aprendre i practicar el plaer de viure.

19

AM

BIEN

TAL

Permacultura al’escola

La introducció de la permaculturaurbana a l’escola pot esdevenir unabona eina per desenvolupar elcontingut en l’àmbit ambiental queexigeix la reforma escolar.

Aprendre a conrear a casa no ésnomés un exercici saludable sinó tambéuna manera de valorar la qualitat delsaliments que prenem i de tenir unrebost de salut.

Més enllà de la teoria

El potencial pedagògic de la permaculturapot convertir aquest mètode de disseny desistemes agroecològics en una excel·lent einaper al desenvolupament integral de l’alum-ne. La seva aplicació al context escolar com-porta una sèrie d’avantatges:• S’estableix una relació directa entre l’alum-ne i el medi natural a través del contacte di-recte amb la natura conreada. El projecteporta l’alumne a una esfera educativa on estroba en simbiosi amb l’entorn.• Permet el desenvolupament d’un treballpsicomotor i manual a través d’eines queafavoreixen nous valors, com la cooperació il’estímul comunitari. A través del treball enequip els alumnes aprenen a responsabilitzar-se i implicar-se en les tasques quotidianes.• Facilita la interrelació del barri amb la co-munitat educativa.

20

El racó comestible a través de les estacionsPrimavera

La primavera generalment és l’estació que comporta més treball en el manteniment dels cultius delnostre racó. Cal tenir en compte que les plantes començaran a necessitar més aigua. A principis deprimavera és l’hora de plantar les llavors d’hortalisses o d’aromàtiques, trasplantar les plàntules d’arbresi fer tasques relacionades amb la neteja, com treure fulles seques o afegir compost a les plantes amesura que avanci la primavera. A finals de primavera es trasplantaran si convé les aromàtiques i leshortalisses.

Estiu

Sobretot cal tenir present les necessitats de reg, ja que amb les altes temperatures les plantes transpirenmés. És l’època de començar a assecar les herbes aromàtiques en llocs ventilats i també de recollida defruits a mesura que aquests van madurant.

Tardor

Reduir gradualment el reg de les plantes. És pot plantejar també el trasplantament d’algunes plantes oplantar algunes varietats de cebes, enciams, raves i cols, que podran créixer i madurar en l’estacióhivernal.

Hivern

El més important és establir la planificació de cultius per dur-los a terme a finals d’hivern o principis dela primavera. També és el moment d’analitzar i dissenyar el que serà el nostre racó comestible. Podemcomençar a buscar testos on plantar, a construir les estructures de suport, començar a preparar viversper trasplantar-los posteriorment, comprar llavors ecològiques, plàntules, aconseguir esqueixos, preparari airejar la terra.

• Afavoreix la dinamització de la classe. Elsalumnes s’organitzen des de coordenadesmolt diferents a les habituals en el contextescolar i s’apropen més a les consideradestradicionalment com a pròpies de grups edu-catius extraescolars.• Es pot convertir en una eina de treball moltútil per integrar en la classe els alumnes pro-blemàtics.

El dia a dia del racó comestible

Per tal de poder gaudir del racó comesti-ble durant un llarg període de temps, i con-vertir el sistema en permanent, cal manteniruna lleugera disciplina i despertar la nostracuriositat investigadora. L’èxit del racó co-mestible dependrà, en gran mesura, de lanostra actitud. No ens hem d’amoïnar si

aconseguim pocs fruits en les primeres tem-porades. Segurament, fins que no adquirimexperiència no podrem obtenir una bona co-llita. Però, és precisament en aquesta etapaon cal tenir constància i paciència, ja que en

Les finestres també es poden convertir en unimprovisat espai per obtenir una petita producció.Amb senzills sistemes de suport podem fer créixer

enfiladisses i altres espècies comestibles.

21

La tècnica del vermicompostatge

• El compostador. És un dipòsit on, per fermentació aeròbica, les restes orgàniques de la casa estransformen en compost. En el cas d’utilitzar de terra en el procés, es parla de vermicompostador.Es poden trobar compostadors i vermicompostadors especialment creats per al compostatge casolà.La majoria estan fets de plàstic o materials similars. Els més respectuosos amb el medi ambientsón els que estan fets amb materials orgànics reciclats i que són biodegradables. Per tal que puguicompostar correctament ha de disposar d’un bon sistema de circulació d’aire per evitar la formacióde processos de fermentació anaeròbica. Aquests processos anaeròbics poden produir males olorsi impedir que el procés de compostatge es doni correctament. Encara que hi hagi una àmplia ofertade compostadors al mercat, la permacultura aposta per la fabricació casolana del compostador apartir de materials reutilitzats. A partir de fusta de palets recuperats i caixes de fruita podremconstruir el compostador a la nostra mida. Indubtablement, aquesta opció és la més desitjableambientalment i, al mateix temps, resulta ser la més barata.

• La fisiologia dels cucs de terra. Elcuc de terra que s’utilitza és el roig deCalifòrnia (Eisenia foetida) que es potaconseguir en qualsevol centresubministrador. Necessita humitat,calor i aliment. No és convenientafegir-ne molta quantitat de cop ja quees poden donar putrefaccions amb lesconseqüents plagues associades.L’apilament d’una quantitat de matèriaorgànica superior als 60 cm potcomportar l’augment de latemperatura de la pila fins al puntd’inactivar a els cucs de terra. Elcompost obtingut a partir dels cucs deterra és d’altíssima qualitat. No hi hapossibilitat de perjudicar cap plantaamb l’humus de cuc de terra, ja que elseu pH és idoni per a la majoria de lesplantes (pH =7).• Què mengen els cucs de terra?Qualsevol residu vegetal que es generidurant la preparació del menjar, comrestes de verdures, pells de fruita ihortalisses, marros de cafè, bossetes i

restes de te closques d’ou trinxades (ajuden a mantenir un pH adequat), pols de l’aspiradora,cabells, paper de periòdic sense tints de colors i cartró prèviament mullat. S´ha d´evitar afegir pellsde cítrics o tomàquets madurs a causa de la seva alta acidesa. Si el procés de compostatge es dónaa bon ritme, s´hi poden afegir també restes de carn o peix. Si no està en les seves condicionsòptimes, en afegir aquestes restes es desprendrà mala olor del vermicompostador. Cal tenir encompte que la dieta dels cucs de terra estarà influenciada per la nostra. Si no som vegetarians iafegim gran quantitat d’aliments rics en proteïnes els haurem d’acompanyar amb moltes restesvegetals (restes de poda, p. ex.) per equilibrar la dieta dels cucs de terra.• Quant mengen els cucs de terra? Mig kilo de cucs de terra (prop de 1.000 exemplars adults) potconsumir mig kilo de restes al dia. Però dependrà del tipus de restes orgàniques.

22

qüestió de poc temps podem obtenir un bonèxit. Assaborir els primers tomacons crescutsen un terrat o arrencar unes cebes són expe-riències vivencials que, tot i que poden sem-blar banals, tenen una imponent força de mo-tivació en l’àmbit ambiental.

Com preparar el substrat?

El substrat on plantem és fonamental peral bon desenvolupament de la planta. Al mer-cat trobem nombrosos tipus de substrats, peròmolts d’ells són cars i de dubtosa qualitat. Siutilitzem un substrat comercial haurem d’as-segurar-nos que no hagi estat tractat ambadobs químics. Aquests adobs fan que lesplantes siguin més susceptibles a les plaguesi malalties i que siguin menys riques en elseu contingut en minerals. Per això, el mi-llor substrat és el que podem elaborar-nosnosaltres mateixos a casa nostra a partir decompost. Alguna deixalleria subministracompost elaborat pels serveis municipals. Elsubstrat ha de ser ric en matèria orgànica isuficientment permeable, però que retinguil’aigua per tal que no s’assequi massa ràpid.Una barreja apropiada pot ser terra d’horta isorra (50%), amb humus de llombriu o com-post madur (50%). La sorra, amb les sevespartícules grans, manté la terra porosa i, pertant, ben drenada. Si optem per instal·lar uncompostador al racó comestible obtindremun excel·lent fertilitzant, al temps que redui-rem en gran mesura la quantitat de residusque produïm a casa nostra.

La Lluna influeix notablement en els pro-cessos que ocorren a la Terra. La preparaciódel substrat per plantar no s’escapa d’aquestfet. Per això, s’aconsella fer-la en Lluna nova.

La permacultura proposa la creació de sòlspermanents en el nostre sistema. Aquest fetcal tenir-lo en compte a l’hora de dissenyar idistribuir l’espai, així com també a l’horad’escollir els tipus de testos i recipients que

utilitzarem. Per tal d’aconseguir un sòl perma-nent haurem de seguir diverses estratègies:

• Elaborar un substrat de qualitat amb unalt percentatge de matèria orgànica.

• Recobrir el sòl amb una capa de mulchd’uns 10-15 cm. Aquesta capa està formadaper matèria orgànica que protegeix el sòl depertorbacions ambientals (contaminació at-mosfèrica o canvis de temperatura bruscos) ipermet el desenvolupament de tota una sèriede bacteris beneficiosos per al sòl(Azotobacter sp. o Clostridium sp.) , el qualsdescompondran la matèria orgànica i ferti-litzaran el sòl lentament. Com a mulch es potutilitzar matèria orgànica de diverses proce-dències: compost madur, restes de collitaseca, palla, herba segada, restes de paper (sen-se tints de colors), llana, etc.

• Conrear plantes lleguminoses en alter-nança amb els cultius que ens interessen o almateix temps creant associacions. Aquest sis-tema es coneix amb el nom d’adob verd. Lesplantes lleguminoses tenen associacions sim-biòtiques amb el bacteri Rhizobium sp. queté la propietat de fixar el nitrogen atmosfèrical sòl i deixar-lo en forma assimilable per ales plantes. És la manera més natural d’ado-bar. És la natura mateixa la que ho fa!

Com es planta?

A l’hora de plantar els vegetals tenim duespossibilitats, o bé sembrem directament lallavor en el sòl, o bé la sembrem en un altrelloc i la trasplantem en el moment apropiat.Si escollim la segona opció, la sembra es potfer en caixes de fusta o plàstic poc profun-des, en envasos d’ous de cartró o en envasosde iogurt. En tots aquests casos, cal fer petitsforats de drenatge al fons del recipient utilit-zat per tal d’evacuar l’excés d’aigua.

Per tal d’assegurar la germinació d’algu-nes llavors, la idea és plantar-ne unes quan-

23

tes força juntes. Les que germinin i creixinfins a formar un plançó es podran trasplantaral lloc definitiu on tinguin més terra dispo-nible.

Per tal d’obtenir èxit en el nostre vivercasolà caldrà seguir una sèrie de recomana-cions. S’ha de cobrir el fons del recipient ambpedretes petites o amb trossos de test de ter-rissa i afegir-hi el medi de germinació. Unavegada preparat el medi de cultiu, ja podrementerrar les llavors. Si es tracta de bulbs, hande quedar enterrats uns 3 centímetres dins laterra. Es disposen amb la punta cap amunt is’hi afegeix més terra per tal que només so-bresurtin una mica les puntes dels bulbs mésalts. És recomanable posar un aïllant per talde mantenir la humitat i deixar el viver enun lloc ombrejat i calent. Les condicions òp-times de temperatura dependran de cada es-pècie. Podrem treure l’aïllant la major partdel dia quan comencin a aparèixer els plan-çons i prescindir-ne totalment quan surtin lesprimeres fulles. Possiblement serà necessarieliminar alguns plançons quan hagin formatel segon parell de fulles per tal que els mésvigoroses tinguin espai per créixer. Quan as-soleixin una grandària suficient ja els podremtrasplantar.

Com es trasplanta?

Trasplantar és passar la planta d’un test aun altre, en general a un de més gros. No hiha uns criteris fixats per saber quan s’ha detrasplantar; això no obstant, com semprel’observació pot ajudar-hi. En adonar-nos quela planta té una grandària excessiva per al testque ocupa o que ha disminuït el seu ritme decreixement o bé si observem que les arrelss’escapen a través del forat del drenatge, lla-vors cal trasplantar la planta.

Per tal que el trasplantament es faci cor-rectament caldrà seguir una sèrie de passos.El primer que hem de fer és dipositar al fonsdel test uns 2-3 cm de pedres petites o gravai, seguidament, afegir-hi una capa de terra.Quan el test ja estigui preparat, podrem des-enterrar la planta suaument del lloc on era.Ens hem d’assegurar que porta adherida a lesarrels la major quantitat possible de terra.S’ha de trasplantar amb delicadesa per tald’evitar qualsevol estrès a la planta. Dispo-sar les arrels esteses naturalment de la ma-teixa manera que abans i afegir una mica deterra. Finalment, prémer el sòl suaument iregar.

El temps més bo per trasplantar és el co-

Sistemes de recollida d’aigua

La implantació de sistemes de recollida d’aigüespluvials a les teulades és una bona opció peraprofitar l’aigua de la pluja. Aquesta aiguarecollida es pot utilitzar per regar les plantes. Ambaquesta pràctica estalviarem un volum importantd’aigua i aprofitarem un recurs natural que arribaal nostre sistema.La instal·lació pot ser molt senzilla. A través d’uncanaló podem conduir l’aigua des de la teuladafins a una petita cisterna. Situarem la cisterna enun lloc fàcilment accessible per tal d’agafarl’aigua que utilitzarem per regar.

24

Petits arbres

Caqui (Diospyros kaki)Caducifoli amb tendència a créixer verticalment.Maduren a l’estiu quan fa molta calor i a la tardor.

Codonyer (Cydonia oblonga)Se sembra a la tardor i floreix aprincipis d’estiu.

Figuera (Ficus carica)No té molta alçada però sí la copa moltampla. N’existeixen moltes varietats.Floreix a la primavera.

Llimoner (Citrus limonum)Floreix a la primavera. Tarda un anyo més a treure flors.

Magraner (Punica granatum)Arbre delicat si fa una mica de fred i licomencen a sortir fulles noves.Floreix a la primavera.

Nespler (Mespilus germanica)No vol humitat. Floreix a laprimavera.

Perera (Pyrus communis)N’existeixen diferents varietats. Méscàlid i protegit que les pomeres. Laperera pot ser polinitzada pel codonyer.Es recull entre estiu i tardordepenent de les varietats.

Pomera (Malus sylvestris)Llocs assolellats, però toleren elfred. Floreix a finals de primaverai es recull a l’estiu.

Prunera (Prunus domestica)Requereix un sòl ric amb calç i unamica humit. Es recull a l’estiu.

Taronger (Citrus sinensis)Arbre de capçada arrodonida. Tardados anys a florir. Floreix a laprimavera.

Alfàbrega (Ocinum bacilicum)Herba anual d’uns 20-60 cm d’alçada.Necessita humitat. Floreix a l’estiu

Camamilla (Matricaria chamomilla)Herba anual d’uns 20-40 cm d’alçada.Floreix a partir d’abril.

Espígol (Lavandula spica)Mata llenyosa en la base d’uns 60 cm d’alçada.Requereix lloc ventilat. Floreix a l’estiu.

Farigola (Thymus vulgaris)Mata d’uns 30 cm d’alçada. Floreix a laprimavera.

Fonoll (Foeniculum vulgare)Planta perenne d’un metre d’alçada. Suportal’atmosfera amb fum. Floreix a principis d’estiu.

Julivert (Petroselinum crispum)Viu més d’un any i arriba a superar el metre d’alçada.Necessita sòl una mica sorrenc.

Llorer (Laurus nobilis)Arbust de fulla perenne. Floreix a laprimavera.

Marialluïsa (Lippia triphylla)Panta llenyosa, arbustiva de fulles caduques.Necessita certa humitat. Floreix a l’estiu.

Menta (Mentha spp.)Planta perenne que requereix sòls humits i nomolt sorrencs. Floreix a principis d’estiu.

Ortiga (Urtica dioica L.)Planta duradora que pot arribar al metre d’alçada.Floreix a partir de juny.

Romaní (Rosmarinus officinalis)Mata d’uns 80 cm d’alçada. Floreix durantgairebé tot l’any.

Sàlvia (Salvia officinalis)Mata d’uns 30 cm. Floreix a partir de juliol. Fa bonaassociació amb les mongeteres.

Plantes aromàtiques

25

Albergínia (Solanum melongena)Alçada 60 cm. Se sembrar a l’hivern i estrasplanta a la primavera. S’han de col·locartutors per al pes.Plagues: els llimacs danyen les tiges.Tractament: s’ha d’envoltar amb encenalls.Impedeix el pas dels cargols i llimacs.

All (Allium sativum)Alçada 30 cm. Se sembra a l’hivern i es reculla finals de la primavera.

Carbassó (Cucurbita pepo)2 metres alçada. És recomanable protegir els fruitsde la humitat. Cal regar-la segons la temperatura iguiar-la amb tutoratge. Se sembra a la primavera através de plançons. Es recull a l’estiui la tardor.Plagues: llimacs ataquen el fruitTractament: envoltar d’encenalls.

Ceba (Allium cepa)30 cm alçada. Se sembra segons la varietata l’estiu o a l’hivern. Es recull a finals demaig o a l’agost.Plagues: els cucs de la mosca blanca esmengen les arrels provocant l’engroguiment de lesfulles i la mort de la planta.Tractament: plantar clavells de moro entremig.

Pebrotera (Capsicum annuum)1 metre d’alçada. S’ha de regar segons latemperatura, col·locar tutors per al pes ifer planter a la primavera en un llocassolellat. Es recull a l’estiu.Plagues: Llimacs que afecten la tija.Tractament: Envoltar d’encenalls.

Tomaquera (Solanum lycopersicum)60-80 cm d’alçada. N’existeix un grannombre de varietats. S’ha de regar segonsla temperatura. Necessita tutoratge. Sesembra en planter a la primavera en llocassolellat i es recull al cap d’unes 22-24 setmanes.

Enciam (Lactuca sp.)30 cm. d’alçada. Se sembra de primavera a tardoren plançons.

Hortalisses

Col (Brassica oleracea)30 cm alçada. S’ha de regar segons latemperatura. Es pot plantar tot l’any segonsla varietat.És convenient col·locar un cordill contrala papallona de la col.

Favera (Vicia faba)90 cm d’alçada. Capacitat de fixar elnitrogen atmosfèric. És recomanable posar-hi tutors. Se sembra a finals de la tardor i esrecull a la primavera.

Maduixera (Fragaria vesca)20 cm d’alçada. Rebrota tots els anys enarribar la primavera. Requereix un grantest o un test amb forats. Lloc assolellat.Se sembra per plançons o per esqueix.Plagues: cargols i llimacs es mengenels fruits.Tractament: envoltar amb encenalls.

Mongetera (Phaesolus vulgaris)2 metres d’alçada. Capacitat de fixar elnitrogen atmosfèric. És recomanableposar-hi tutors. Se sembra a la primaveraen lloc assolellat. Es recull a la tardor.Plagues: el pugó pot atacar tota la planta.Tractament: plantar caputxines al seu voltant.

Pastanaga (Daucus carota spp.)20 cm d’alçada. Necessita espai en profunditatper tal que l’arrel creixi bé. Se sembra deprimavera a l’estiu.Plagues: la mosca de la pastanaga ataca l’arrel.Tractament: plantar-la envoltada de menta osàlvia.

Pèsols (Pisum sativum)Enfiladissa anual que requereix tutoratge.Capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric.Se sembra a finals de tardor i es recullcap al maig.

Rave (Raphanus sativus)15-30 cm d’alçada. Se sembra tot l’any en llocassolellat i es recull al cap de 4-6 setmanes d’haver-lo plantat.

26

mençament del període de creixença, que ge-neralment coincideix amb la primavera.

Com podem obtenir un esqueix?

Algunes plantes poden propagar-se aga-fant un petit brot de la planta mare. Per tald’aconseguir-lo, es tallen uns 7 cm d’unabranca vigorosa procurant que hi quedi unpetit brot. El tall s’ha de fer de biaix i justper sota d’un nus. No és recomanable agafarla part florida de la planta. L’esqueix obtin-gut, el podrem plantar directament en un test.Les maduixeres són un exemple habitual demultiplicació per esqueixos.

Com es fa una esporga?

El primer pas serà treure les branques i elsbrots morts o malalts. Cal que arribi llum iventilació a la planta. En alguns casos caldràesporgar branques encreuades per tenir unacapçada oberta. Es tallen uns 2 centímetresper sobre del borró, fent un tall net i oblic.Les restes de l’esporga les dipositarem alcompostador. D’aquesta manera tancarem elcicle de matèria i contribuirem a la perma-nència de la planta, en concret, i del sistemaen general. La millor època per fer la podasol ser a finals d’hivern.

Com s’ha de preparar el sistema de reg?

Cada planta té uns requeriments d’aiguaconcrets. Serà a través de l’observació i del’experiència com arribarem a conèixer lesnecessitats de cada varietat en aquell llocconcret. L’aspecte de la planta ens pot servird’indicador de les seves necessitats hídriques.Si té les fulles caigudes i mústigues al tacte,la planta necessita aigua. No obstant això, elpansiment de les fulles no sempre manifes-tarà escassetat d’aigua, ja que si la planta téles fulles grogues i li cauen, probablement el

problema serà l’excés d’aigua. L’aspecte dela terra també pot ser un bon indicador. Unamanera senzilla i ràpida d’esbrinar si la plantanecessita aigua és enfonsar en la terra unobjecte punxegut, per observar, en treure’l,si està net o si s’ha enganxat terra humida.Si no té terra adherida, la planta està eixuta inecessita aigua.

Hi ha diverses possibilitats casolanes perconstruir sistemes amb autoreg. El “reg demetxa” no és altra cosa que col·locar els tes-tos al voltant d’un gran recipient d’aigua idisposar una tira de cotó compacte o de llanaentre cada test i l’aigua. Amb aquest sistemales plantes poden absorbir contínuament imica a mica l’aigua per capil·laritat. Un altremètode es basa en la reutilització d’ampo-lles de plàstic, tal com s’explica a l’apartatde recipients. Per últim, el sistema de regporós consisteix a enterrar un recipient petitde terrissa dintre del test on col·locarem laplanta. La part oberta del recipient quedaràal descobert. Per aquesta obertura afegireml’aigua, la qual s’exsudarà a través dels po-rus del recipient. Les arrels de la planta en-voltaran completament el recipient i xucla-ran l’aigua a mesura que la planta la vagi ne-cessitant

El reg porós és un eficient sistema peroptimitzar l’aigua. La succió que fan les arrels

de les plantes permet la circulació contínuad’aigua a través de les parets del recipient.

27

Espècies que podem plantar al racócomestible

Disposem d’una gran varietat d’espèciesque poden ser cultivades en qualsevol raconetde casa nostra. L’elecció dels vegetals queplantem dependrà més de les nostres prefe-rències i del que ens permeti l’espai disponi-ble, que no pas de les limitacions ecològi-ques de les mateixes plantes.

La manera més segura de procedir consis-teix a triar aquelles varietats d’espècies quees desenvolupin amb èxit en el nostre país,ja que aquest fet demostra que la seva adap-tació a les nostres condicions climàtiques ésòptima. Tanmateix, no s’ha d’oblidar que lescondicions que podem trobar als racons decasa poden diferir substancialment de lesexperimentades en un camp de cultiu o enun hort comú.

La proposta del racó comestible no se cen-tra únicament en el cultiu de plantes comes-tibles. Per tal d’harmonitzar tot el sistemaagroecològic caldrà la participació d’altresespècies no comestibles. Les plantes aromà-tiques no poden mancar en el nostre dissenyde permacultura, ja que influeixen en la re-gulació de les plagues ipermeten al sistema asso-lir un estat d’estabilitat de-sitjable. D’aquesta manera,el racó comestible es con-verteix en un petit ecosis-tema ric en biodiversitat.Plantes hortícoles, petitsarbres, aromàtiques, flors iinsectes interactuen en har-monia en aquest espaiequilibrat.

Associació de plantes

L’associació de plantesés una tècnica que ens per-

met aprofitar de manera beneficiosa les rela-cions ecològiques que es donen entre els ve-getals. Aquest fenomen ha estat observat iutilitzat des de l’antiguitat pels xinesos i elsindis d’Amèrica del Sud. L’associació de cul-tius millora les condicions del sòl, sense capnecessitat de fertilitzants de síntesi química,i permet el desenvolupament de varietats ambrequeriments físics específics i, alhora, con-trola l’aparició de plagues i males herbes. Totaixò influeix beneficiosament en el global dela comunitat vegetal i comporta una milloradirecta de les collites. Es basa en el principique cada planta necessita unes condicions es-pecífiques per créixer, aporta al sòl certs nu-trients específics i atrau una fauna concreta.Per això, els nutrients que una planta neces-sita poden ser aportats per un individu veí,així com també la fauna atreta per una plantapot evitar el que comportaria una plaga per auna altra planta.

Organitzar el racó comestible associantplantes beneficioses serà un factor suplemen-tari d’èxit. No obstant això, podem experi-mentar que les influències són més o menysfortes segons el tipus de substrat i altrescondicionants.

L’horta periurbana és una proposta que els municipis hauriend’incloure com un element clau a favor de la sostenibilitat.

Car

me

Vent

eo

28

Complementarietat física

La ubicació de les diferents espècies ve-getals en el racó comestible estarà condi-cionada per les particularitats i necessitats fí-siques de cada una d’elles. Podem agruparles plantes situades en un mateix recipientsegons els requeriments següents:

• Sol / ombra: moltes plantes tenen reque-riments especials pel que fa a l’exposició ala llum solar. Resultarà difícil satisfer lesnecessitats dels cogombres. Necessiten ca-lor, humitat, un sòl ben drenat i un poc d’om-bra. Per això, caldrà situar-lo al costat deplantes més altes que les protegeixin delsrajos del Sol, com ara les mongetes. Amb untutoratge adequat proporcionaran una bonaombra i, alhora, mantindran unes bones con-dicions de fertilitat al sòl.

• Arrels superficials / profundes: les plantesamb sistemes radiculars de diferent amplitud iprofunditat aprofiten zones diferents del sòl.

• Cicle vegetatiu curt / llarg: es tracta decultivar simultàniament diferents plantes grà-cies a l’escalonament dels cicles vegetatius ia les diferències en la velocitat de creixementde cada hortalissa. En aquesta línia, podemcultivar simultàniament raves, pastanagues,enciams i coliflors en una mateixa jardinera.

Els insectes a l’ecosistema equilibrat delracó comestible

Els insectes, com les plantes, també hande formar part de l’ecosistema agrícola quehaurem dissenyat. En la complexa cadenaalimentària natural, els insectes tenen un pa-per important com a part de la dieta de moltsocells, granotes i altres insectes.

En un principi, enfront de la proliferaciód’algun insecte al racó comestible, es reco-mana no actuar i respectar les relacions quees produeixin entre aquests i les plantes pertal de permetre l’establiment d’una estabili-

tat en tot l’ecosistema. De fet, únicamentexisteix una raó per la qual es produeixenplagues als cultius. Simplement, és degut aldesequilibri en la salut natural delsagroecosistemes. Quan en un hort apareix unexcés d’insectes, la natura està indicant quehi ha un problema associat a totl’agroecosistema. Caldrà aprendre a perce-bre en cada cas quina és la font del desequi-libri. L’observació i l’acció cautelosa perme-tran obtenir el millor resultat.

La utilització de plaguicides de síntesiquímica està totalment desaconsellada, ja queprodueix l’eliminació no sols de la plaga sinótambé dels altres insectes beneficiosos.

La cura meticulosa del sòl, de la salut deles plantes i la creació d’un entorn diversifi-cat són uns mètodes més efectius per reduirles pèrdues per plagues que l’ús deplaguicides de síntesi química.

La fauna relacionada i el cromatisme deles plantes

La majoria de les plantes ornamentals te-nen alguna funció cromàtica. Els colors deles seves fulles produeixen efectes d’atrac-ció o repulsió en molts insectes. Per això, elvalor de les plantes ornamentals als horts ésmolt elevat. Quan es col·loquen plantes or-namentals entremig dels cultius s’està atra-ient tota una sèrie d’insectes beneficiosos:insectes pol·linitzadors i depredadors de pla-

Gràcies a l’associació d’espècies obtenim unespai d’alta diversitat biològica.

29

gues. Les papallones, abelles i altres insec-tes poden ser convidats al sistemapermacultural a través dels colors i les es-sències. Així, per atraure les papallones uti-litzarem flors de color púrpura, vermell ogrog i per a les abelles plantarem farigola,alfàbrega o tarongina, les quals tenen una olormolt atraient.

Mètodes permaculturals per al controlde plagues

En permacultura s’utilitzen diferents mè-todes, sempre i quan siguin respectuosos ambla integritat de l’agroecosistema, per tal decontrolar les possibles plagues que puguinaparèixer al racó comestible:

• La col·lecta manual: es poden recollir ma-nualment els insectes de les plantes una ve-gada es tingui la seguretat que són perjudi-cials per al nostre cultiu i que han estataquests els que han provocat el problema. Caltenir en compte que alguns insectes noméssón perjudicials en una etapa mentre que enaltres poden, fins i tot, ser beneficiosos.

• L’aspersió: estracta de fer asper-sions específiquesamb determinadessubstàncies naturalssegons el tipus deplaga. En general,es poden classificarels insectes en duesgrans categories: elsque mosseguen omasteguen plantes iels que xuclen elsseus sucs. Entre elsmastegadors o mos-segadors trobem leserugues, els escara-bats, els cucs o lesllagostes. Per prote-

gir les plantes del seu atac es poden utilitzarsubstàncies de forta olor i de sabor desagra-dable, tals com aspersions d’all, ceba o pe-bre. Entre els insectes xucladors figuren elsàfids, les nimfes del cuc de la carbassa o elspugons. Per controlar aquestes plagues po-den utilitzar-se solucions sabonoses (no ambdetergent, ja que a més dels insectes es po-drien danyar les plantes i el sòl), emulsionsamb oli i altres solucions que asfixien elsinsectes cobrint el seu cos amb una capa.

• Barreres: aquest mètode es basa a evitarque l’insecte pugui arribar a la planta. En-voltar les plantes d’encenalls, per tal d’evi-tar el pas de cargols i llimacs, seria un bonexemple. Si plantem plantes ornamentals oaromàtiques, que atrauen els insectes, elsmantindrem ocupats i no atacaran les horta-lisses. La farigola es planta envoltant el racócomestible, i d’aquesta manera es crea unabarrera contra les erugues de la papallonablanca. A més ajuda a curar les altres plantesmalaltes.

• Associació de plantes: és important in-cloure un nombre important de plantes aro-

Vista d’un jardí de Sant Llorenç des Cardassa (Mallorca) convertit en unhort, el qual a més de ser una forma de millora del paisatge urbá permet queel sòl urbá comú permeti obtenir aliments als veïns de l’indret.

,

30

El disseny de l’escola en permacultura

La implantació de la permacultura a l’es-cola permet tractar activament l’actual pro-blemàtica de la sostenibilitat. Lapermacultura concep l’escola com un siste-ma integrat. El disseny d’aquesta permetmantenir controlats tots els fluxos de mate-rials i energia que es puguin donar al seu in-terior. Així, una escola dissenyada enpermacultura disposa d’una gestió integraldels residus, d’una política energètica on esprioritzi l’eficiència i la utilització de les ener-gies renovables i d’una sèrie d’espais on espugui practicar l’horticultura, ja sigui en unpetit hort o en qualsevol racó disponible al’escola.

Per tal que un projecte de permaculturatingui èxit en una escola cal la implicació detota la comunitat escolar. Des dels alumnesals professors, passant pel servei de neteja oel bar. Com a exemple del que comporta espot citar la gestió dels residus. Una gestióintegral implica minimitzar la seva produc-ció i gestionar correctament tot el que es pro-dueixi. Això significa fer una recollida se-

lectiva de tots els residus i tractar els residusorgànics directament a la mateixa escola através del compostatge (el compost obtingutserà utilitzat per adobar el sòl de la zona decultius). La fracció inorgànica dels residus,que no pugui ser reutilitzada haurà de trac-tar-se en una planta especialitzada. Tot aquestprocés no és gens fàcil, cal la implicació detothom. Sobretot, demana la voluntat delsprofessors per ensenyar als alumnes mitjan-çant activitats paral·leles tot el que comportael compromís de la permacultura.

Tot seguit es presenten unes propostespràctiques per introduir els alumnes en lapermacultura. Amb aquestes sessions es pre-tén acostar el món de la permacultura als es-tudiants. A través de jocs i petits exercicisparticipatius els alumnes podran familiarit-

L’ètica de la permacultura potencia lacooperació i l’ajuda mútua per sobre de la

competició i l’egoisme.

màtiques en el disseny del racó comestibleper tal de controlar l’aparició de plagues.L’efectivitat d’aquestes plantes dependrà dela seva edat i del seu número. L’aroma de lesplantes joves i les secrecions de les seves ar-rels no són encara prou fortes com per afec-tar els insectes perjudicials o per atraure elsinsectes beneficiosos. Caldrà mantenir unnombre raonable d’aromàtiques al racó. Unnombre massa reduït de plantes no exerciràl’efecte desitjat, mentre que un nombre ex-cessiu pot retardar el creixement de les hor-talisses i disminuir el seu rendiment. Les florsde les compostes com les calèndules i elsgirasols atreuen fortament insectes depreda-dors per l’abundància del seu pol·len, que elsserveix d’aliment.

31

zar-se amb els conceptes utilitzats enpermacultura per introduir-se progressiva-ment en els conceptes ambientals propis dela sostenibilitat.

L’ètica de la permacultura

La permacultura és molt més que un sim-ple mètode per dissenyar sistemes sosteni-bles. En els seus fonaments trobem una arre-lada ètica explícita basada en tres pilars: cui-dar la gent, cuidar la natura i marcar els lí-mits al consum i la població. Aquesta èticaes manifesta en qualsevol de les seves apli-cacions de la permacultura. La permaculturaaporta el context on moltes altres tècniquesalternatives (horticultura orgànica, tecnolo-gies alternatives o agroecologia) es podenfusionar per crear un estil de vida sostenible.

Una bona manera per introduir els alum-nes en l’ètica de la permacultura és a travésde representacions on se simulin situacionson els estudiants puguin reflexionar sobre la

seva pròpia ètica. A més de la reflexió delsalumnes, es pot fer un debat sobre el que ésmés adequat en cada situació simulada. I po-tenciar el pensament holístic per sobre delfragmentari. L’objectiu final d’aquesta ses-sió serà que els alumnes puguin assimilarl’ètica de la permacultura en termes d’hàbits.

Imitem els cicles de la natura

La natura està estructurada en forma decicles. Tots els processos naturals es donenperiòdicament de manera cíclica. Aquestaparticularitat és, precisament, la que els con-fereix la característica sostenibilitat a tots elsprocessos de la natura. Per aquesta raó, calimitar la natura, prendre-la com a mestra, jaque és en la imitació dels processos naturalson trobem la base de la sostenibilitat.

Per tal que l’alumne pugui valorar aquestfet, caldrà, prèviament, introduir-lo en el con-cepte de cicle. Serà molt interessant si moti-vem els alumnes per tal que pensin alguns

L’impacte ecològic és el producte de la població per al nivell de consum i per la duresa de latecnologia emprada.

PoblacióNombre d’unitats derecursos per persona

Impacte ambiental per unitatde recurs utilitzat

Impacte ambiental

x x =

x x =

32

exemples que es donin a la natura d’aquesttipus de processos: cicle llunar, estacions, dia/nit, cicle de l’aigua, del carboni, planta-lla-vor-planta, etc.

Quan els alumnes es familiaritzin amb elsignificat del concepte de cicle serà el mo-ment d’explicar-los la importància de retor-nar els nutrients al seu lloc d’origen per talde restituir el que se n’extreu amb les activi-tats humanes. A través de l’augment del nom-bre de cicles, i la seva velocitat, es pot aug-mentar la fertilitat i la salut del nostre en-torn.

A més de la comprensió del tema demanera general, és interessant que es treballia l’aula sobre un cas particular. Una possibi-litat seria el cas dels residus que es produei-xen als habitatges. Hi ha multitud de possi-bles vies de recirculació per a tots els tipusde residus. La tasca que es podria fer a l’aulaseria buscar la utilitat dels subproductes i exa-minar les accions quotidianes dels alumnesper fer-les més sostenibles.

Mentre s’estigui desenvolupant el mòdulés important que tots els residus siguin mini-mitzats, reciclats i compostats per tal d’acon-

Conceptes que es poden tractar en aquesta sessió

• Els subproductes d’algunes activitats es poden utilitzar com a matèries primeres d’altres activitats.Si no és així, es convertiran en pol·lució.• La fertilitat del sòl és una conseqüència del reciclatge de nutrients. A través dels cicles mantenimla bona salut de l’entorn.• El reciclatge està directament relacionat amb la diversitat i amb la quantitat de connexions a dintredel sistema.• Els arbres i les plantes són sistemes de reciclatge essencials.• El reciclatge d’aigua minimitza la demanda que fem d’aquest valuós recurs.• La responsabilitat personal és essencial per minimitzar la producció de residus i augmentar elreciclatge.• La regla de les 7 R: repensar, redissenyar, reduir el consum, reutilitzar, reparar, refusar (ser selectiui, per exemple, no consumir productes amb embalatges innecessaris) i, com a última opció, reciclar.• Deixar d’utilitzar els materials que no es biodegradin o reciclin fàcilment, per exemple el DDT, ellíquid de les bateries, els materials radioactius.• Dissenyar els materials per tal que puguin ser reciclats posteriorment: “Preciclatge”.• Biodegradable, quin és el seu significat i que comporta la seva utilització.

seguir els objectius proposats. La part teòri-ca a l’aula es pot reforçar amb una part méspràctica on es poden aplicar algunes de les pro-postes plantejades a l’aula. Per exemple, espodria dur a terme una pràctica de compostatgeon els alumnes participessin activament.

33

Aquest gràfic pot ser una bona síntesi per comprendre els cicles de la natura, adonar-se dels residus i les sevesaplicacions potencials i examinar les nostres actituds a fi de convertir els problemes en solucions.

Residus biodegradablesdel menjar

ESCOLA

Aliments elaborats

Aliments per cuinar

Altres residusbiodegradables(paper i cartró)

Pols Residus orgánics dela cuina

Restes de menjar

Cubellresidus Cubell

compost

Rentar els plats

Persones

Higiene personal

Aliments perconsumir frescos

Vàter sec

Vàterseparador

d’orina

OrinaSòlids

atrapats FiltreTanc

receptorGesparestes

d´esporgar

EstiuHivern

Matèriaseca

Compostde lafemta

Compostgroller

Compostgroller

Irrigació

Mulch

Compostfi

Cultius tolerantsCompostmadur

Cultius anualsRestes

d’esporgar

Fracció nocomestible(branques,fulles...)

Fracció no comestible(plantes, tiges...)

Cultiuornamental

Fracciócomestible

Fracció comestible

HORT

ELS CICLES DE LA MATÈRIA ORGÀNICA A L’ESCOLA I AL JARDÍ

34

Llibres i recursos per saber-ne més

• ALTIERI, M. Agroecología. Bases científicas de laagricultura alternativa. Xile : Ed. CETAL. 1985.• DISEÑOS SOSTENIBLES. Guía del BalcónComestible. Comunidad de Madrid. Madrid: 1999.• ESQUERRÀ, J. Guia de compostatge. Regidoriade Ciutat Sostenible. Ajuntament de Barcelona.Barcelona: 1998.• FUKUOKA, M. The one-straw revolution. Anintroduction to natural farming. Rodale Press: 1978.• CABALLERO DE SEGOVIA, G. El huertoecológico escolar y familiar. AFAE PrensaUniversitaria. Palma de Mallorca: 1998.• GOLDRING, A. et al. Permaculture: Teacher’sguide. PermacultureAssociation/WWF-UK. 2000.• GIL MONREAL, M. La agricultura en la escuela.Libros Penthalon. Madrid: 1995.• JEAVONS, J. Cultivo Biointensivo de Alimentos.Ecology Action. Willits: 1991.• MARS, R. The Basics of Permaculture Design.Candlelight Trust. Hovea, Austràlia: 1996.• MOLLISON, B. Permaculture: A Designer’sManual. Tagari: 1988.• MOLLISON, B i SLAY, R. M. Introducción a laPermacultura. Publicaciones Tagari. Austràlia: 1991.• VV.AA. L’hort a l’escola. Guia per a fer un hort al’escola i per al seu aprofitament pedagògic. Institutde Ciències de l’Educació de la Universitat Autònomade Barcelona, Bellaterra: 1986.

• WATKINS, D. Urban permaculture. A practicalHandbook of Sustenable Living. . Hampshire,England. Permanent Publications: 1993.

Internet

http://www.permaculture.org.uk. Web de laPermaculture Association d’Anglaterra, formada perpermacultors amb llarga experiència pràtica i docent.Es tracta de l’associació de permacultura mésrellevant d’Europa i compta amb una gran varietatde bibliografia que es pot comprar electrònicament.http://www.teseo.es/biohabitat. Web de l’ecotendaBiohabitat. En aquest espai es poden trobar materialsespecialment dissenyats per a la pràctica del racócomestible, a més de multitud d’altres articlesassociats a la vida sostenible.http://www.cdrtcampos.es/plataforma.es. Web de laPlataforma Rural per un món rural viu. Aquestaplataforma defensa la vida rural sostenible, lasobirania alimentària, el respecte i la defensa de lescultures locals, etc. De fet, tot un manifest vital perun món més just.http://www.habitat.aq.upm.es. Web on es podentrobar les experiències més destacables dutes a termea l’Estat espanyol en matèria de sostenibilitat urbana.Es pot trobar el material teòric sobre els fonamentsde la ciutat sostenible.http://www.ruaf.org. Web de la RUAF, organitzacióde promoció i defensa de l’agricultura urbana.

Contactes i llocs per visitar

• Permacultura Montsant. Centre de Permacultura a les Terres de Tarragona. Es tracta d’una finca situadaa la Serra de Montsant, prop de Cornudella de Montsant on es fan cursos de disseny en permacultura iestades d’algunes setmanes. Richard Wade. Telf. 977 262017.• Can Bosc. Finca dissenyada en permacultura situada a l’Alt Empordà. És un lloc interessant per visitar ipoder observar com funciona un espai dissenyat amb aquests principis. Richard Torrington i Kabiro. Canbosc, 17745 Lladó, Girona. Telf. 972 547092

El reciclatge pot resoldre molts problemesassociats a l’actual producció desmesuradade residus. Això no obstant, per tal que aques-ta pràctica tingui sentit ha de venir acompa-nyada per altres estratègies de participació.La minimització de la producció de residusa través d’un consum responsable és, de fet,una peça clau per tal que l’estratègia del re-ciclatge doni els seus fruits. Consumir

responsablement significa moltes coses. Sig-nifica adquirir productes lliures d’embalat-ges superflus, potenciar el comerç just, ètic isolidari, consumir productes ecològics respec-tuosos amb el medi ambient en tot el seu ciclede vida, i moltes altres coses. De fet, tota unaactitud, i una ètica que va molt més enllà delsimple viatget als contenidors de reciclatge.