GlobalitzacióÉs un fenomen d’obertura de les economies i les

fronteres que s’ha originat com a conseqüència de l’augment dels intercanvis comercials, la circul.lació de les persones i les idees, la difusió de la informació els

coneixements i les tècniques, etc.

Ausiàs Boscà i Pepe Escrihuela

Característiques

• Suposa un increment de les relacions entre els diferents països de tot el món produint un continu flux de la població,diners mercaderies,etc.

• Afecta totes les estructures econòmiques i polítiques en l’actualitat.

• L’evolució dels països depèn de com funcionen els altres .

• En la globalització s’ha pogut desenvolupar gràcies a la revolució tecnològica i l’aparició de nous mitjans com Internet.

• La globalització, la comunicació es directa e immediata en quasi tota al terra.

• Interdependència econòmica.

Oportunitats i amenaces de la Globalització

Oportunitats:• Ofereix moltes

oportunitats, no sols en el negoci sinó també en l’ajuda internacional i de cooperació mutua.

Amenaces:• Es produeixen

amenaces quan les postures entre els diferents països es polaritzen al voltant de postures irreconciliables.

• Poden aparèixer terrorisme, màfies, etc.

Forces impulsores la globalització

• Els avanços tecnològics:

• Una voluntat comuna d’avançar en aquesta direcció.

• El procés globalitzador començà amb la Revolució Industrial del segle XVIII.

Els avanços tecnològics

• El gran desenvolupament en els transports que ha facilitat entre altres la mobilitat de persones i mercaderies.

• La revolució de les telecomunicacions que permet comunicar-nos de forma instantània entre persones de llocs allunyats.

Objectiu principal i com arribar a ell

• Creixement econòmic• Aquest creixement es

duu a terme mitjançant l’instrument del mercat.

• Ús dels organismes internacionals (BM)

Globalització comercial

Principal característica:• Creixement vertiginós del nivell d’intercanvi a escala

mundialFactors:• Liberalització del comerç, normativa comuna a l’hora de

fabricar determinats bens i de fixar controls de qualitat, establiment d’una cultura global i les oportunitats de finançament de les empreses per a poder afrontar grans compres.

Conseqüències:• Els productors poden vendre els seus béns arreu del

món i els consumidors tenen més possibilitats de trobar la relació qualitat preu que busquen.

Globalització empresarial i productiva

• Les empreses externalitzen la seua producció de manera que cada part del procés de fabricació és fa en un lloc distint.

• Les empreses intenten estalviar costos, buscant llocs on els factors de producció siguen més barats. Això porta a uns preus més baixos per als consumidors.

Globalització financera i normativa

La globalització financera:• Els països estan

liberalitzant els seus moviments internacionals de capital fent més fàcil que els diners isquen d’un país i siguen invertits en un altre.

• Facilita la execució d’operacions econòmiques internacionals, el finançament d’empreses

La globalització normativa:• Consisteix en l’establiment de

normes similars en tot el món, que fixen els sistemes de producció dels bens de qualitat internacional. Facilita els intercanvis en la producció de béns.

• Permet aprofitar les economies escala, cosa que abarateix els costos

• Establiment de normes comunes per al comerç, finances, etc.

Globalització Cultural

• Per què funcione com un únic mercat, es necessari que els gustos de tots aquells que conformen siguen similars.

• La progressiva evolució dels mitjans de comunicació i dels transports ha possiblitat un acostament entre les diferents pobles del món fet que comporta que en molts llocs es compren els mateixos productes, es miren les mateixes pel·lícules degut a la globalització

• Degut a la globalització observem en totes les societats culturals, juntament amb les locals, entre ambdues sovint hi ha intercanvis.

• Duu a l’homogeneïtzaió en el món, que limita la diversitat.

Globalització de les idees

Amb la globalització les idees flueixen d’unes persones a unes altres i d’uns llocs a uns altres amb facilitat, això permet arribar consensos molt més grans dels que mai abans s’havia aconseguit

Conseqüències

• L’asimetria comercial • Crisis fianceres

• Els drets de propieta intel.lectual

• Els poder de les empreses multinacionals

L’asimetria comercial

• La millora en el comerç mundial no és simètrica, els països més rics són els que incrementen les seues exportacions a escala mundial, mentre que zones com Àfrica o Amèrica del Sud queden relegades i la seua importància comercial disminueix.

• La pujada dels preus industrials es superior a la del sector primari, cosa que produeix el “creixement empobridor”, per el qual molts països a pesar d’incrementar les seus vendes obtenen menys beneficis.

Les crisis financeres

• L’increment de les crisis financeres ha estat un dels principals problemes que a portat la globalització

• La ràpida liberalització dels capitals a tot el món i les inversions a curt termini han provocat crisis que han afectat sobretot els llocs més deprimits del planeta

Els drets de propietat intel·lectual

• Les innovacions en la indústria han fet necessària la protecció dels drets de propietat intel·lectual a escala mundial per mitjà dels drets de la propietat intel·lectual, signats a l’OMC.

• Els acorda aconseguits defensen les patents industrials, cosa que resulta positiva en incentivar l’investigació.

• No obstant la sobreprotecció d’eixa de costat als països més pobres, els quals no poden utilitzar moltes de les noves tecnologies ja que no tenen diners per a pagar aquestes patents.

• El gran poder de les grans empreses i la legislació internacional sobre els drets de propietat intel·lectual, beneficien els ciutadans dels països més rics perjudicant el més pobres.

El poder del les empreses multinacionals

• En un mercat lliure les empreses grans poden acabar amb les menudes i amenaçar la lliure competència, cosa que perjudica als consumidors.

• Les gran empreses acumulen un poder intens que els permet pressionar els governs.

• El gran poder de les empreses fa que puguen abandonar un país quan deixe de ser rendible, sense importar-los els comiats.

Globalització.II.

• Creixement, desenvolupament econòmic i desenvolupament humà.

• Cap a un desenvolupament humà i sostenible.

• Desenvolupament humà com a motor del desenvolupament econòmic.

• El creixement i les desigualtats internes.• La reducció de les desigualtats a nivell

mundial.

Creixement, desenvolupament econòmic i desenvolupament humà• Creixement econòmic: L’increment de la renda per

càpita o PIB sols indica que la riquesa per habitant s’incrementa, no implica cap canvi social.

• Desenvolupament econòmic: indica els canvis d’estructura econòmica d’una societat, fent al·lusió al canvi cap a una economia moderna de creixement continuat.

• Desenvolupament humà : el seu objectiu ha de ser millorar les condicions de vida de tota la humanitat tenint en compte les poblacions més desfavorides

L’increment del creixement econòmic serà beneficiós per al desenvolupament humà quan aquest millore l’accés a l’alimentació i als serveis bàsics com l’educació

Cap a un desenvolupament humà i sostenible

Requisits per assolir-lo:• Ha de ser un procés: el

desenvolupament humà a costa de les altres no pot considerar-se desenvolupament humà

• Ha de ser un procés sostenible, és a dir, que no minve les possiblitats de procés en un futur

El desenvolupament humà com a motor del creixement econòmic

• Un desenvolupament humà també pot millorar el creixement econòmic.

• L’educació influeix en les millores de la productivitat i en l’extensió de les noves tecnologies.

• El desenvolupament humà implica un desenvolupament de la renda.

El creixement i les desigulatats internes

Per tal que el creixement econòmic repercutisca d’una manera positiva sobre la reducció de les desigualtats i de la pobresa necessària.

• El creixement deuria d’estar acompanyat amb politiques socials, com la inversió pública en sanitat

• Hauria d’acabar-se en qualsevol pràctica de discriminació a col·lectius desfavorits, a l’hora de participar en la força laboral o en els processos de selecció

La reducció de les desigualtats a nivell mundial

• Un creixement elevat no és suficient per a asssolir-lo, s’ha de buscar que aquest puga ser compartit tant per països rics com els pobres.

• Un indicador que se sol utilitzar per estudiar les desigualtats a nivell mundial és la paritat del poder adquisitiu, que compara a escala internacional el valor en dolars del PIB, considerant que la capacitat de compra d’un dolar és diferent segons el país.

Els moviments antisistemes denuncien els efectes d’una globalització homogeneïtzadora que acaba amb allò local i només respon a interessos

de multinacionals.

Amb imatges ho il.lustrem: