Link Setembre 2015 (Català)

link SETEMBRE 2015 NÚM. 12 - SEGONA ÈPOCA

Abertis col·loca Cellnex a borsa

ENTREVISTESJosep Lluís Giménez Sevilla,

director general de Desenvolupament

Industrial d’Abertis

P. 12

REPORTATGEAbertis estén les

concessions de les seves autopistes a França

P. 26

FUNDACIÓ ABERTIS

Velázquez, esdeveniment cultural

de l’any a França

P. 52

Abertis es el líder mundial en la gestió d’autopistes de peatge. Un grup global, amb presencia a 12 països i més de 15.000 treballadors, orientat a la creació de valor a través de la inversió en infraestructures que contribueixin al desenvolupament econòmic i social dels territoris i països on opera.

abertis.com

SETEMBRE 2015 LINK abertis 3

Adaptació + anticipació = transformació

Seguint Zygmunt Bauman, podem afi r-mar que, en la societat global i “líquida”

en la qual vivim, la capacitat de reacció davant els esdeveniments demostra clarament ser més important que la mateixa planifi cació. Aquesta és una refl exió que acostumo a compartir refe-rida a la meva experiència empresarial, però crec que els esdeveniments viscuts en aquests últims vuit anys marcats per una profunda crisi eco-nòmica i una gran incertesa geopolítica confi r-men i estenen aquesta tesi a l’àmbit de la polí-tica i l’economia.

L’Europa institucional ha reaccionat posant en pràctica mecanismes de regulació, supervisió i també de rescat i d’estabilització que al cap i a la fi han suposat un nou salt endavant en termes de reforçar determinats aspectes de la Unió. Els diferents governs han adoptat polítiques mar-cades pel control del dèfi cit i el deute. L’impacte de la crisi en els ciutadans està portant també a una redefi nició de l’escenari polític, més divers i més fragmentat, i per això més complex, cosa que exigeix noves sensibilitats. També les empre-ses han reorientat les seves prioritats en termes de negoci i geografi a.

No és la primera ocasió en què poso el nos-tre Grup com a exemple d’aquesta capacitat d’adaptació, anticipació i, al fi nal, transformació. Un tipus de respostes que el que demostra és proactivitat en el disseny del nostre mateix futur. En el nostre cas, el vector que ha marcat aquest procés de transformació ha estat l’industrial. Per una banda, facilitar als diferents negocis que acom-panyaven la nostra activitat principal en la gestió d’autopistes els mecanismes necessaris que asse-guressin el seu creixement i competitivitat a mitjà i llarg termini, basat en les seves pròpies capacitats i en una gestió focalitzada.

Per altra banda, i això és quelcom que es concreta en la nova Direcció General de Desen-volupament Industrial que presentem en aques-tes pàgines, assegurar-nos que desenvolupem i compartim un “saber fer” que ens resulta propi i característic, defi nint d’alguna manera un avan-tatge competitiu i diferencial d’Abertis en la seva manera de gestionar les infraestructures viàries i de transport. Els resultats d’aquesta estratègia els estem veient en la dinàmica de creixement i expansió que, refermats en aquestes capacitats de gestió com a companyies independents, estan experimentant els projectes de Saba o la nova

etapa que ha iniciat l’anterior Abertis Telecom, avui Cellnex Telecom, ara com a empresa cotitzada.

En el cas de Cellnex, que presentem també en les pàgines d’aquest número de Link, l’acord per adquirir i gestionar més de 7.000 emplaça-ments per a telecomunicacions a Itàlia i la mateixa sortida a borsa ens fan ressò d’una transformació que consolida la companyia com el primer ope-rador independent d’infraestructures i xarxes de telecomunicacions. La receptivitat per part dels inversors ha tingut la seva traducció en una bona estrena a la borsa que anticipa la confi ança en el creixement futur de la companyia i el seu recor-regut a llarg termini.

Quan a Abertis ens vam plantejar la possi-bilitat de donar un nou impuls al projecte d’in-fraestructures de telecomunicacions terrestres estàvem convençuts que seria el que els anglo-saxons denominen una operació win-win.

Per un costat, Abertis podrà dedicar els seus recursos a complir els seus compromisos de crei-xement internacional i, per l’altre costat, Cellnex Telecom obtindrà una capacitat de fi nançament més gran en un mercat europeu de telecomuni-cacions on l’externalització de les xarxes i la con-solidació entre els diferents actors estan redefi nint el mapa del sector.

Les empreses amb un projecte a mitjà i llarg termini acostumen a ser innovadores perquè saben que no poden esperar que vingui el futur, sinó que surten a buscar-lo. El creen. Ara és el moment de Cellnex Telecom i, des d’Abertis, estem orgullosos de poder caminar al seu costat com a accionista de referència.

Iniciava aquestes línies parlant de la capa-citat de reacció davant les situacions convulses i destacava la fortalesa del model industrial d’Abertis. Al marge dels vaivens borsaris, derivats d’uns moments d’incertesa sobre el manteni-ment de l’euro i el futur de la Unió Europea tal com la coneixem, Abertis continua en la sendera de la recuperació pel que fa a fonamentals i evolució del trànsit, ja en positiu en els nostres principals mercats després d’anys de retrocessos. Aquesta recuperació comportarà una nova oportunitat per enfocar el debat de la gestió de les nostres infraestructures i de la mobilitat a Espanya, a Europa i al món. Des d’Abertis, posem el nostre know how i l’experiència al servei de les Administracions per a la recerca de solucions en aquest àmbit.

LES EMPRESES AMB UN PROJECTE A MITJÀ I LLARG TERMINI SOLEN SER INNOVADORES PERQUÈ SABEN QUE NO PODEN ESPERAR QUE VINGUI EL FUTUR, SURTEN A BUSCAR-LO”

SALVADOR ALEMANY PRESIDENT D’ABERTIS

EDITORIAL

06OPINIÓ

Eugenio Prieto

Inversió sostinguda en infraestructures

08 BORSA

Oportunitat per créixer

Cellnex, en el mercat borsari

12ENTREVISTA

Josep Lluís Giménez

“La visió client és clau”

18EQUIP

Direcció de Màrqueting

i Comercial d’Abertis

Autopistas Espanya

Al servei del client

22ENTREVISTA

João Aguiar Machado

“Europa és la regió del món líder en seguretat viària”

24ANÀLISI

Recuperació 24

El trànsit per autopista a Espanya torna a créixer

Acord amb el

Govern francès 26Abertis estén les seves

concessions a França

28AUTOPISTES

Arteris

Les obres a Rio de Janeiro avancen a bon ritme

30PEATGES

Noves tecnologies 30

Arriba el peatge ‘contactless’

Innovació 31Abertis té el primer pagament

per recorregut als EUA

32OBRES

Autopista C-32

El nou tram arribarà a Lloret de Mar el 2017

33MILLORES

Àrees de servei

Renovades a l’AP-7 i a l’AP-2

34NOVES OFICINES

Abertis

La companyia estrena seu corporativa a Barcelona

36SATÈL·LITS

Hispasat

Nova posició orbital al Brasil

38REFLEXIÓ

Cercle d’Infraestructures

Debat sobre nous models per a la recuperació

39ANÀLISI

XXVI Trobada

Empresarial al Pirineu

Optimisme econòmic

40CULTURA CORPORATIVA

Bones pràctiques

Abertis, la companyia amb el millor Codi Ètic

42OPINIÓ

Marta Casas

‘Compliance’, ètica i transparència

43MEDI AMBIENT

Canvi climàtic

Abertis, a la COP21

44LIÓ

Guia de viatge

Llegat amb embolcall de seda

48INVERSIONS

Xile

Forta aposta d’Abertis

49PREVENCIÓ

Seguretat viària

Jornada sobre conductors majors de 60 i 70 anys

50MEDI AMBIENT

Fundació Abertis

Castellet s’estrena com a seu de la UNESCO

52CULTURA

Exposició Velázquez 52

Patrocini d’Abertis a França

Exposició Miró 54Arteris porta la mostra al Brasil

link abertis

Cellnex debuta en el parquet

08BORSA

4 LINK abertis SETEMBRE 2015

NÚM. 12 SUMARI

55TALENT

Universitat-empresa IV Premi Internacional Abertis

56ENTREVISTA

Simon Cohen

“El Premi Abertis sensibilitza el professional del transport”

58SALUT

Compromís social

La Fundació Abertis, amb l’Institut Guttmann

en el seu 50 aniversari

66 RESULTATS

Primer semestre 2015

Beneficis històrics

70ACCIONS

Abertis llança una OPA

Sobre el 6,5% del seu capital

71OPERACIONS

Compra de capitals

Túnels de Barcelona i Cadí

72JUNTA GENERAL 2015

Balanç i reptes de futur

74AMPLIACIÓ DE CAPITAL

Retribució a l’accionista

Investor’s link

50

link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA

Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona.

Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.

EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis.

CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria

Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel.

IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ:

Erik Ribé i Berta Riera.

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS:

Alícia Cobeña.

REDACCIÓ: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez, Leticia Gonzálvez

i Marta Maxenchs.

COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Sandra Vasconcelos, Sergio Castilla,

Jorge Chamizo, Muriel Lázaro, Anna-Sophie Leber, Enric Pérez,

Mercedes Pérez-Cruz, Marc Ribó, Berta Riera, Andrea Yametti, Abertis, Abertis Autopistas,

Cellnex Telecom i Fundació Abertis.

REALITZACIÓ:

Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta).Revistes Corporatives Barcelona.

Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Tel.: 93 265 53 53.

Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià.

Redacció: Marta Carrera, Gemma Figueras, Paco Martínez i Toni Capilla.

Maquetació: Cristina Vilaplana, Xavier Julià i Samuel Vergés. Corrector: Cisco Figueroba.

Dipòsit legal: B-16431-2010.ISSN: 2385-6270

Abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15.

www.abertis.comAbertis no es fa responsable de

l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, ni s’identifica

necessàriament amb la seva opinió.


60TECNOLOGIA

Mobilitat escolar En marxa el projecte KanGo!

61COMPROMÍS

Accessibilitat 61 Acord entre la Fundació

Abertis i la Fundació ONCE

Reconeixement 61La Fundació Abertis rep el

Premi Stela 2015

62BREUS

Actualitat Abertis

66

12

18

34

Espanya ha fet un salt qualitatiu en la seva dotació d’infraestructures de

transport en els últims 30 anys, però les recents retallades en la construcció i man-teniment d’infraestructures poden posar en risc la seva conservació, la competitivitat de la nostra economia i el benestar social dels ciutadans espanyols.

Durant els últims anys, la inversió en infraestructures a Espanya ha seguit patrons molt cíclics, mentre que la inversió pública en infraestructures d’Alemanya i França ha estat sostinguda en els últims 20 anys amb més de 60.000 i més de 80.000 milions d’euros anuals, respectivament.

Malgrat la bona posició aconseguida durant l’anterior cicle inversor a Espanya en determinades infraestructures de trans-port (xarxa de carreteres d’alta capacitat, xarxa ferroviària d’alta velocitat, aeroports i ports), Espanya presenta importants carèn-cies en el manteniment de les infraestruc-tures actuals i en la xarxa de transport de mercaderies i infraestructures logístiques, així com en les xarxes secundàries i en l’ac-cessibilitat i la mobilitat urbana. De fet, la despesa en manteniment d’infraestructu-res s’ha reduït un 25% en carreteres i un 20% en ferrocarrils des del 2009, en contra de les recomanacions d’organismes inter-nacionals com el Banc Mundial.

A més, Espanya té un enorme dèfi cit de dotació d’infraestructures i equipaments per als ciutadans, especialment en aigua, sanitat, educació, medi ambient i teleco-municacions. Per exemple, en aigua s’ha fet un gran avenç en tractament secundari i


Inversió sostinguda en infraestructuresLa visió estratègica d’aposta per les infraestructures ha de tornar a Espanya en un model d’inversió pública sostinguda per tal de mitigar el dèfi cit de dotació de certes infraestructures i equipaments, i donar resposta a les grans tendències del canvi global

OPINIÓ

terciari d’aigües residuals; però continua sent necessari un desenvolupament més gran d’aquestes infraestructures per tal de complir amb els objectius establerts per la Unió Europea, i en sanitat la dotació de llits hospitalaris per habitant és considerable-ment inferior a la de països com ara Ale-manya o França.

El nostre país necessita una inversió pública sostinguda que asseguri l’adaptació als canvis que es donaran en el futur pròxim a escala mundial. La inversió en infraestruc-tures ha de donar resposta a cinc grans tendències globals, tres de les quals actua-ran com a potents inductors de la inversió pública sostinguda en infraestructures men-tre que les altres dues grans tendències suposen un risc que els governs han de miti-gar per no frenar la inevitable necessitat d’inversió pública sostinguda.

En primer lloc, la gestió dels recursos naturals i de l’entorn impulsarà noves infra-estructures d’aigua, energia, medi ambient i transport a Espanya associades a una pre-ocupació més alta per la imperiosa escas-setat i la gestió efi caç de l’aigua, la recerca de més independència i efi ciència energè-tica i l’enfortiment d’estructures logístiques per acomodar la creixent globalització del comerç. Addicionalment, els canvis demo-gràfi cs impulsaran noves infraestructures socials i d’urbanisme a Espanya per respon-dre a l’envelliment de la població, al desen-volupament de la classe mitjana amb una redistribució progressiva de la riquesa i a l’augment de la urbanització i el creixement de les ciutats. I en tercer lloc, el potencial

Perfi l de l’autor

President d’AT Kearney a Espanya i Portugal des del gener del 2010, és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, i MBA per l’Institut d’Empresa.

També ha estat membre del Comitè Europeu de Direcció d’AT Kearney i líder europeu de l’àrea de Transports, Turisme i Infraestructures.

Al llarg de la seva trajectòria professional a AT Kearney, ha dirigit innombrables projectes amb una forta especialització funcional en desenvolupament estratègic i d’organització, transformació empresarial i gestió del canvi en diferents indústries. Així mateix, ha planifi cat estratègies en grans companyies d’àmbit internacional.

Amb més de 25 anys d’experiència en consultoria, també ha exercit diversos llocs directius a la companyia de transports TNT.

TEXT EUGENIO PRIETO FOTOS AGÈNCIA


ESPANYA HA D’APOSTAR AMB FERMESA I CONVICCIÓ PER LA INVERSIÓ PÚBLICA SOSTINGUDA EN INFRAESTRUCTURES, COM FAN PAÏSOS EUROPEUS SIMILARS

inversions públiques en infraestructures que els governs més responsables hauran de saber gestionar.

Espanya ha d’apostar amb fermesa i convicció per la inversió pública sostinguda en infraestructures, com fan països europeus similars, per tal d’enfortir el procés de trans-formació econòmica i social en què està immersa. Les inversions futures hauran de centrar els seus objectius en el creixement econòmic, la generació d’ocupació i el benestar social. Les infraestructures tenen el potencial de fomentar les exportacions com a motor econòmic del país, donar suport a nous sectors econòmics potenciant l’esperit emprenedor i l’ocupació, o desen-volupar serveis sostenibles i d’alta qualitat per al ciutadà i l’entorn.

disruptiu de la innovació tecnològica obli-garà a dur a terme importants inversions en infraestructures digitals a Espanya con-seqüència de l’impacte de les noves tecno-logies i de l’augment necessari de les con-nexions digitals.

No obstant això, l’evolució de l’eco-nomia mundial pot suposar un fre a la inver-sió en infraestructures, especialment per la tendència de menys creixement econòmic i els alts nivells d’endeutament de la Unió Europea. Així mateix, la complexitat de l’entorn geopolític suposa un risc per al desenvolupament de les infraestructures, ja que l’augment de la pressió fi scal en els països desenvolupats i el creixement de la desconfi ança en els governs a escala mun-dial provocarà temptacions per restringir


Cellnex s’estrena a borsaLa filial de telecomunicacions terrestres d’Abertis va debutar en el parquet el passat 7 de maig, amb gran interès per part dels accionistes i una capitalització borsària inicial de més de 3.200 milions d’euros

TEXT I FOTOS ABERTIS

BORSA

El president de Cellnex Telecom, Fran-cisco Reynés, i el conseller delegat,

Tobías Martínez, es van encarregar del tra-dicional toc de campana que va suposar el tret de sortida a l’inici de cotització de l’em-presa.

La companyia líder europea d’infraestructures de telecomunicacions sense fil va trepitjar fort en el parquet, ja que va incre-mentar un 11,40% la seva cotització, fins als 15,60 euros, després que es produís el toc de campana. La nova cotitzada va fina-litzar la sessió amb una alça del 10,04%, fins assolir els 15,41 euros per títol.

Gran interès dels inversors

La irrupció de Cellnex Telecom en el mercat continu ha generat l’interès de grans fons i d’inversors institucionals de perfil interna-cional. Entre els que compten amb més participació, destaquen Columbia Thread-

Líder en el mercat de telecomunicacions


CELLNEX TELECOM VA INCREMENTAR UN 11,40% LA SEVA COTITZACIÓ FINS ALS 15,60 EUROS JUST QUAN LA VA INICIAR I VA FINALITZAR LA SESSIÓ AMB UNA ALÇA DEL 10,04%, FINS ASSOLIR ELS 15,41 EUROS PER TÍTOL


noves formes de finançament a fi de poder potenciar els seus plans d’internacionalit-zació i creixement.

El conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, va afirmar en la primera entrevista concedida a un mitjà de comunicació des-prés de la sortida a borsa de la companyia que l’empresa “vol triplicar la seva mida en un termini de tres a cinc anys” raó per la qual sospesa adquirir empreses “en els grans mercats europeus”.

Per la seva banda, el conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, va assenyalar que “el gran interès demostrat pels inversors és una prova de la nostra posició de lideratge en el mercat i del nostre potencial de creixe-ment futur. Estic convençut que el perfil dels nostres inversors serà un reflex del projecte sòlid a llarg termini de Cellnex Telecom i tre-ballarem juntament amb ells en aquesta nova fase que comencem el 7 de maig com a com-panyia cotitzada”.

Nova oportunitat per créixer

La col·locació de Cellnex Telecom a borsa suposa una gran oportunitat per potenci-ar-ne el creixement i afavorir la seva figura com a referent en el sector d’infraestructu-res de telecomunicacions terrestres en el panorama europeu. Actualment disposa de 15.170 emplaçaments, dels quals 7.472 es troben al llarg del territori espanyol i 7.698, a Itàlia. Així mateix, la seva nova condició d’empresa cotitzada li permetrà accedir a

Francisco Reynés i Tobías Martínez durant la presentació de Cellnex Telecom.

LA COL·LOCACIÓ EN BORSA SUPOSA UNA GRAN OPORTUNITAT PER POTENCIAR-NE EL CREIXEMENT I AFAVORIR LA SEVA FIGURA COM A REFERENT EN EL SECTOR

BORSA

needle amb un 8,90%, Blackrock amb el 6,20% i Criteria amb el 4,62%. Després de l’OPV, Abertis compta amb el 34% del capi-tal de Cellnex. Pel que fa a la nacionalitat dels nous accionistes, destaquen els inver-sors americans, entre els quals es troba George Soros, i que integren la meitat dels inversors, els anglesos amb un 25% de par-ticipació i els espanyols amb una desena part. Segons el president de Cellnex i vice-president d’Abertis, Francisco Reynés, això suposa una demostració que “Espanya i les empreses espanyoles són atractives per als inversors internacionals”.


El Consell d’Administració. Darrere, d’esquerra a dreta: Josep Maria Coronas, Peter Shore, Lluís Deulofeu, Bertrand Boudewijn i Giampaolo Zambeletti.Davant: José Aljaro, Tobías Martínez, Francisco Reynés, Javier Martí i Mary Annabel Gatehouse.

Un Consell de caràcter internacional

Cellnex Telecom ha constituït un Consell d’Administració amb nou membres dels quals quatre consellers són independents i originaris d’Itàlia, França, el Regne Unit i els Països Baixos, el perfi l del qual refl ecteix l’objectiu d’internacionalització de l’em-presa. La constitució d’aquest òrgan respon a les recomanacions emeses per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) pel que fa a govern corporatiu.

Sobre la possibilitat que Cellnex formi part de l’Ibex 35, Tobías Martínez ha asse-gurat que “l’entrada en el selectiu, que sem-pre seria ben rebuda, no és un objectiu per

Cellnex Telecom, SA, fi lial de telecomunicacions d’Abertis, va començar a operar de manera independent l’1 d’abril de 2015. Es tracta d’una empresa de marcat perfi l internacional que ofereix serveis a més de 100 milions de persones a Europa. Entre els seus principals objectius destaca impulsar l’ús de tecnologies innovadores com a via cap a la connectivitat de la societat i l’economia.

100 milions de clients

EL 2014, L’EMPRESA VA COMPTAR AMB UNS INGRESSOS DE 436 MILIONS D’EUROS I UN RESULTAT BRUT D’EXPLOTACIÓ (EBITDA) DE 178 MILIONS

municacions mentre ofereix solucions en tres zones d’actuació específi ques com el lloguer d’emplaçaments, les infraestructu-res de difusió audiovisual i els serveis de xarxa i altres.

Mentre que el 2014 l’empresa va comp-tar amb uns ingressos de 436 milions d’eu-ros i un resultat brut d’explotació (Ebitda) de 178 milions, el 2015 es presenta com l’any de la consolidació de Cellnex, amb el focus posat en el sector d’infraestructures per a la telefonia mòbil, el rendiment del qual s’espera que continuï en augment durant els pròxims anys.

a la companyia, sinó una conseqüència”. Un fet, però, que es presenta com a probable a causa dels òptims resultats dels primers dies de cotització de Cellnex.

Bones previsions de futur

Cellnex està en camí de consolidar la seva condició de líder en el mercat de les teleco-


Fa uns mesos, Josep Lluís Giménez va arribar al capdavant de la nova

Direcció de Desenvolupament Industrial, així culminava una trajectòria a Abertis que va iniciar el 2001 a l’Argentina com a director de Concessions Exteriors a GCO. Després de quatre anys com a responsa-ble de la Direcció General d’Autopistas a Espanya, Josep Lluís Giménez és ara un dels protagonistes de la reestructuració de l’alta Direcció del Grup i d’una nova etapa d’actualització de la visió empre-sarial d’Abertis.

Quin és el seu balanç després d’aquests

primers mesos al capdavant de la Direcció

de Desenvolupament Industrial?

Podem considerar-lo positiu. Primer, perquè m’ha permès entendre la doble lògica de gestió del Grup. Per un costat, des de l’òptica de director general de la unitat de negoci d’Abertis Autopistas Espanya i, per l’altre costat, des de l’òptica de la Corporació, visu-alitzada com el braç armat dels accionistes. Això requereix una clara orientació a l’ob-tenció del valor de les inversions dutes a terme i un alt nivell de coordinació i cohe-rència interna.

Com sorgeix la Direcció General de Desen-

volupament Industrial? Podríem dir que és

una evolució de l’anterior Direcció General

de Recursos i Eficiència?

Neix, efectivament, com una evolució de l’antiga Direcció General de Recursos i Eficiència, encara que amb un enfoca-ment diferent per adaptar-se al nou esce-nari econòmic.

Les crisis econòmiques, com la que vivim a Espanya, comporten la necessitat d’“ajustar-se el cinturó” i, per fer-ho, has d’aplicar una lògica de gestió eficient, on el seu màxim exponent és el bon ús dels recursos. També ens ha obligat a ser dis-ciplinats financerament i selectius en els nostres processos d’inversió i desinversió. Hem evolucionat d’un grup d’infraes-

tructures que gestionava cinc activitats a una gestió focalitzada en autopistes. Això ens obliga a demostrar i a posar en valor els elements industrials de la nostra gestió basats en l’experiència, el coneixe-ment i el talent.

Dins d’aquesta reorganització que hi ha

hagut al Grup, i concretament dins de Cor-

poració, que és on s’ubica la seva Direcció,

quin rol té Desenvolupament Industrial?

El rol industrial complementa la visió finan-cera. Són dos factors totalment complemen-taris, no podem entendre una línia sense l’altra. En una inversió, com és una autopista i amb una visió a llarg termini, necessites una estructura financera que t’atorgui uns pul-mons potents per sostenir-la. Però també hi ha altres elements que, degudament gesti-onats, fan que la inversió pugui adquirir una nova dimensió i augmentar el seu valor. En definitiva, una concessió és un contracte amb una vida finita i que, lògicament, condiciona totalment el nostre futur.

Aleshores, segons la seva opinió, què hauria

de fer Abertis? Quin seria el seu objectiu

per sortir d’aquesta vida finita?

Director general de Desenvolupament Industrial d’Abertis

“La visió client és un factor clau en la gestió industrial de les autopistes”

Josep Lluís Giménez:

El director general de Desenvolupament Industrial d’Abertis analitza el nou rol que ha d’exercir la seva Direcció després de la recent reestructuració de la companyia


SI NO CREIEM EN EL FACTOR CLAU DEL CLIENT, LLAVORS EL MODEL DE NEGOCI COMENÇA A FALLAR”

ENTREVISTA

Josep Lluís Giménez considera que, ara que la crisi ja no és tan greu, “la visió de negoci més industrial té més sentit”.


ENTREVISTA

Doncs quelcom que s’ha estat fent a Abertis, i ho explica el nostre equity story,

sobretot veient l’experiència d’Acesa, concessió que neix per 35 anys i que aca-ba estenent-se en successives negociaci-ons per un termini addicional de 15 anys més. En definitiva, es tracta d’estendre la vida de les nostres concessions, bé sigui per negociacions de les existents o bé per noves adquisicions que ampliïn el nostre portfolio de concessions en gestió.

De quina manera, doncs, s’assoleix aquest

objectiu segons vostè?

Per allargar la vida de les nostres conces-sions, necessitem una sèrie de compor-taments bàsics que resideixen en quatre factors. El primer es fonamenta en el con-cepte que estem gestionant un bé públic que té un clar impacte en la societat. A

partir d’aquí, el que necessitem és crear reputació i imatge social. Això forma part també del nostre rol industrial. En segon lloc, hem d’entendre que, encara que po-dem parlar de molts clients, el principal client per a nosaltres, o des del punt de vista industrial, és qui paga l’autopista. I això significa oferir el millor trajecte, el millor viatge, la millor experiència en el desplaçament dels nostres clients i usu-aris. Si aconseguim que estiguin satisfets, com a éssers humans que conformen la societat, el que obtenim és una accepta-ció social i això redunda en el nostre pres-tigi i en la nostra imatge com a gestors.

En tercer lloc, cal generar un àmbit de treball on els nostres empleats se sentin in-tegrats i valorats. Per posar un exemple, els empleats que són a peu d’autopista tenen una particularitat, que és el seu esperit de

“Al final, el rol industrial complementa la visió financera”, reflexiona el director de Desenvolupament Industrial.


HEM D’OFERIR EL MILLOR TRAJECTE, EL MILLOR VIATGE, LA MILLOR EXPERIÈNCIA EN ELS DESPLAÇAMENTS DELS NOSTRES CLIENTS”

sacrifici. No ens n’adonem, perquè sembla que una autopista és quelcom que tots percebem com una activitat molt senzilla, circulem i paguem. Però darrere hi ha una gestió 24x7x365 dies. I aquestes persones que són allà treballant fan que l’autopista estigui en condicions òptimes: donen as-sistència als incidents i accidents, mante-nen la infraestructura en bones condicions, atorguen seguretat, milloren l’experiència de viatge dels clients. Per tant, l’empleat és un vector important a l’hora de gestionar el nostre model industrial.

I, per últim, al final, busquem una re-lació amb les Administracions que ens per-meti un procés de negociació on sempre puguem aconseguir una adequada com-pensació, com una extensió de termini. En aquest cas, l’Administració ens ha de perce-bre com el millor partner per al desenvolu-pament de les infraestructures i l’aplicació de solucions als problemes de mobilitat.

Bàsicament, l’estratègia del model industrial passa per aquesta visió, comple-mentada, com hem dit abans, amb la visió financera. Hem d’integrar, és un deure, les dues visions. Tot això que hem explicat, responsabilitat social, relació amb l’Admi-nistració, client i empleat, redunda en la creació de capital social, fonamental per crear valor per a l’accionista, que és al final un objectiu que tots perseguim a l’hora de gestionar la nostra activitat.

La seva Direcció està formada per diversos

departaments: Organització, Compres, Sis-

temes, Transformació i Enginyeria. Com

s’aconsegueix coordinar tots aquests

departaments?

Concebo totes les funcions com a relaci-ons integrades. Amb el meu equip d’or-ganització sempre ens qüestionem els organigrames tradicionals basats en rec-tangles jeràrquics, on tenim el nom i el càrrec de la persona. Aquest és un model totalment antiquat que respon al segle passat i que ja no funciona. Per a mi, el rellevant són les funcions integrades i in-terrelacionades que es configuren com una visió esfèrica, tots rodem junts. Totes les funcions de l’àrea industrial en el fons tenen un denominador comú, ajudar al desenvolupament eficient de les operaci-ons a les unitats de negoci.

Quines són les bases de suport? Una nova Direcció d’Enginyeria, dirigida per Phillippe Fenain, on disposem dels coneixements relatius als grans proces-sos de gestió de l’autopista. Una Àrea de Sistemes, dirigida per José Carlos More-no, que visualitza amb quina tecnologia s’han de desenvolupar les operacions i com s’han de desplegar en els diferents negocis. L’Àrea de Compres, dirigida per José María Gómez Hospital, que facilita els criteris i models per efectuar de mane-ra eficient l’adquisició d’aquells béns que considerem estratègics en la nostra acti-vitat. L’Àrea d’Organització i Transforma-ció, dirigida per Jordi Fernández, que ha de desplegar i adaptar el model organitzatiu de gestió de negocis definit en el nostre

Grup, orientat a la gestió eficient de les unitats de negoci, així com implementar i integrar les funcionalitats més adequades en cadascuna d’elles. I finalment l’Àrea d’Afers Internacionals, la responsabilitat de la qual recau en Enric Pérez, amb la missió de sostenir les relacions amb els reguladors i els formadors d’opinió per tal que la nostra experiència en el model de gestió i la seva evolució sigui considerada.

El factor clau és que tots aquests di-rectors i responsables s’interrelacionin i vegin sempre un projecte des de totes les òptiques en què estem treballant: des de l’òptica d’Enginyeria, des de l’òptica com-plementària de Sistemes, etcètera. No hi ha operació d’Enginyeria sense Sistemes, ni de Sistemes sense Enginyeria. També pots necessitar d’una bona adquisició o d’un cert posicionament sectorial. Però, sobretot, el que necessites és transformar les organitzacions i integrar polítiques a l’hora de gestionar d’una manera eficient.

Una de les coses que potser és més difícil de

gestionar és la distinció de funcions i la inte-

racció entre aquesta nova Direcció, des de

Corporació, amb les unitats de negoci. Com


Perfi l

Conseller a diverses societats del Grup, el director general de Desenvolupament Industrial a Abertis Infraestructuras ha estat fi ns al 2014 director general d’Abertis Autopistas Espanya.

El 2007 va assumir la Direcció General d’Acesa, companyia a la qual es va incorporar el 2001 com a director de l’àrea de Concessions Amèrica del Sud, assumint les funcions de president de Grupo Concesionario del Oeste, S.A., (GCO) i vicepresident d’Autopistas del Sol, S.A., (Ausol), concessionàries dels accessos a la ciutat de Buenos Aires.

És economista, diplomat en Direcció Financera i màster en Gestió Gerencial per EADA. La seva formació es va completar amb el Programa d’Alta Direcció de l’IAE –Universitat Austral de Buenos Aires– i el Programa de Desenvolupament Directiu a l’IESE.

La seva trajectòria professional s’inicia el 1981 a la Caixa de Barcelona, actualment ”la Caixa”. Hi va desenvolupar funcions de gestió bancària fi ns a la seva incorporació el 1989 a l’àrea de control de companyies participades de l’entitat fi nancera.

El 1995 es va incorporar com a director de l’Àrea Operativa i Financera d’Inmobiliaria Colonial, S.A., on va desenvolupar la seva activitat fi ns a la sortida a borsa de la societat el 1999. També ha estat director general de Q-Factory 21, S.L., societat incubadora de negocis relacionats amb les noves tecnologies.

de negoci, assegurant el suport tècnic en un sentit ampli perquè els negocis desen-volupin una gestió responsable i efi cient del servei que presten a clients i usuaris.

Per tant, els factors clau d’èxit que defensarem en el nostre model industri-al són el compliment contractual, la tec-nologia, l’enginyeria, els serveis viaris, el client i la responsabilitat social. Aquests factors són els que s’han de desenvolupar en cada unitat de negoci, en cada país i en funció de cada contracte.

La modulació de l’aplicació d’una po-lítica, norma o procés que emana des de l’àrea industrial dependrà del gestor del negoci. Aquest és qui té la capacitat de discernir, per exemple, sobre si s’ha de ta-llar la gespa fi ns al límit de la norma o fi ns al límit de la percepció del client.

Bé, dit això, des de l’àrea Industri-al Corporativa induirem el compliment d’aquests elements per sostenir un ve-ritable model industrial, en defi nitiva el nostre objectiu, al fi nal, és ser un ope-rador d’infraestructures amb un model de gestió modern, orientat al client, a l’efi ciència i a la seguretat. Si això s’en-tén com un nou enfocament de gestió, la resposta és sí.

Però, recordem-ho, aquesta visió no ha d’entrar en contradicció amb la visió fi nancera i econòmica, sinó tot al contrari. Tal com hem dit, la gestió de les opera-cions des de l’òptica industrial ha de ser totalment compatible amb la gestió eco-nòmica i fi nancera.

Ara bé, m’agradaria deixar clar que, si des de la gestió fi nancera s’indueixen decisions que puguin qüestionar el com-pliment contractual o els nivells de servei, fallarà la complementarietat i es diluirà la visió industrial. Per exemple, si resulta que ja no és tan important que la capa de rodament d’una autopista tingui 8 mil-límetres i creiem que amb 4 n’hi ha prou, aquí estem assumint riscos de negoci; o bé, si resulta que apliquem un sistema de free fl ow i després no volem evolucionar tecnològicament, hem perdut tot el nostre avantatge industrial. Si això passa, estem més a prop de ser un fons d’inversions en infraestructures que un gestor industrial d’infraestructures. Aleshores la resposta a l’enfocament corporatiu a la gestió és no.

s’està gestionant aquesta diferenciació de

funcions entre totes dues? Hem d’entendre que hi ha elements que són claus en el desenvolupament de les funcions corporatives i que són delega-ció expressa dels nostres accionistes (la Corporació és el braç executiu dels ac-cionistes). Aquesta lògica és la que hem d’intentar explicar i buscar quins són els mecanismes d’interrelació entre negocis i Corporació per tal que puguem actuar de manera competent. Per fer-ho, hem de partir d’una defi nició clara. En la meva opinió, el negoci és autònom i ha d’ac-tuar amb absoluta responsabilitat davant del servei d’autopista que presta. Des de Corporació, en canvi, es marquen les po-lítiques, línies d’actuació, criteris i formes organitzatives que han de cobrir els riscos de negoci, principalment els que preocu-pen els nostres accionistes. Aquestes po-lítiques i línies d’actuació són transmeses als negocis per tal que ells es dotin dels elements, les estructures i els processos necessaris per mitigar aquests riscos. A partir d’aquí, cal posar en comú les expe-riències per tal que entre tots, a tots els països, aprenguem d’aquestes actuacions. Corporació ha de marcar les polítiques, els negocis les han de desenvolupar.

En defi nitiva, jo no li diré a un negoci com ha de fer la pavimentació en una au-topista, és cosa seva. Però sí que li puc dir que necessito tenir un estat mínim de pa-vimentació que garanteixi als nostres ac-cionistes que el risc d’incompliment con-tractual està perfectament acotat o que la seguretat, com a objectiu estratègic del Grup, està perfectament coberta. Aquesta és per a mi la clau i, per a això, determina-rem polítiques, innovarem en processos i buscarem els indicadors que permetin ai-xecar alertes amb l’antelació sufi cient.

És a dir, Corporació impulsarà un enfocament

més orientat a la gestió més enllà del pura-

ment fi nancer i econòmic?

Intento transmetre la idea que comparti-rem tota l’experiència en la gestió d’au-topistes per tal d’aplicar les millors pràc-tiques operatives adaptades a cada unitat de negoci.

La nova Direcció de Desenvolupa-ment Industrial és al servei de les unitats

ENTREVISTA


EL ROL INDUSTRIAL COMPLEMENTA LA VISIÓ FINANCERA, NO PODEM ENTENDRE UNA LÍNIA SENSE L’ALTRA”

En el mercat de les infraestructures han

guanyat presència determinats actors que

estan tenint un pes important com a inver-

sors financers. Quin és el paper que ha

d’exercir Abertis a partir d’ara? S’hauria

d’obrir a projectes d’un altre tipus, que fins

ara no hagi considerat, o potser centrar-se

simplement en processos de consolidació

en el mercat secundari?

M&A, que significa fusions i adquisicions en anglès, però jo prefereixo dir-ne De-senvolupament de Negoci, i Desenvolu-pament Industrial han d’anar agafats de la mà per aplicar una lògica industrial en la selecció, l’anàlisi i l’adquisició de noves concessions.

El repte que hem d’abordar en el nos-tre Grup és el creixement, subjecte a una política de retribució a l’accionista basada en dividends creixents conseqüència de les ampliacions de capital alliberades. A vegades em qüestiono per què centrar-se tant a incrementar l’Ebitda quan per als nostres accionistes l’important és el cash

flow disponible per a dividends.

Des del meu punt de vista, per abor-dar el desafiament del creixement hi ha tres línies noves que hauríem de consi-derar. Primer, hem de crear un sistema d’identificació d’oportunitats de creixe-ment. Segon, assumir nous riscos en els projectes, és a dir assumir riscos tècnics, de construcció, tecnològics, etcètera. I per últim replantejar-se la política de socis, com a mínim ser més selectius.

Sota aquestes línies s’hauria de rede-finir una organització orientada al creixe-ment. Al final, simplificant podem visua-litzar com a dues línies d’actuació. Per un costat, tot allò que són operacions, com apunta el nostre conseller delegat, Fran-cisco Reynés, de caràcter transformacional, operació a gran escala amb algun dels grans

players d’infraestructures, fons d’inversió o grups industrials (i d’aquests no n’hi ha gai-res al món). I, per l’altre costat, operacions de caràcter orgànic basades en ampliació de les nostres xarxes de concessions, on el motor haurien de ser les unitats de negoci i noves operacions identificades pels nos-tres equips de desenvolupament de negoci (M&A), en qualsevol cas orgànic o inorgà-nic, operacions amb risc “industrial”.

En el món de les infraestructures d’autopistes encara hi ha molt per recór-rer i ens hem de moure. Volem ser multi-nacionals? Doncs llavors hem de tenir ca-pacitat de gestió a escala global, necessi-tem un nou model de negoci i necessitem reforçar les nostres capacitats. Un exem-ple d’operació en aquesta línia i que pot ser interessant és el de Sanef ITS, el capi-tal de la qual acaba de passar a ser 100% d’Abertis. A partir d’ara hem augmentat la nostra capacitat en tecnologia aplicada al peatge. Som capaços d’abordar un altre tipus de negocis com és ser operadors de percepció de peatges toll chargers.

El futur és a les nostres mans.


La creació de l’Àrea de Màrqueting fa sis anys ha estat clau per tal que l’organització prengui consciència que el client és al centre de tot el que fa aquesta DireccióTEXT ABERTIS FOTOS DANIEL AZNAR

EQUIP

Vendre i contribuir al fet que tots els empleats de la companyia formin

part d’aquesta venda és l’objectiu principal de la Direcció de Màrqueting d’autopistes del Grup Abertis.

En aquest procés de venda, la Direcció és la responsable de la relació amb el client dins i fora de l’organització. La seva funció és conèixer el client i conèixer les seves necessitats en el seu viatge per les autopis-tes d’Abertis. Segons la directora de Màr-queting i Comercial, Marga Tejedor, “cal assegurar-se que l’experiència del client, des que surt de casa seva fins que hi torna, serà excel·lent. I això només és possible consci-enciant la nostra organització que tots con-tribuïm a aquesta experiència”.

Els tres pilars de la Direcció

Des de la Direcció de Màrqueting i Comer-cial es dissenya el Pla de Comunicació, es defineix l’estratègia de servei i la relació amb

Direcció de Màrqueting i Comercial d’Abertis Autopistas Espanya

LA DIRECCIÓ ÉS RESPONSABLE DE LA RELACIÓ AMB EL CLIENT DINS I FORA DE L’ORGANITZACIÓ. LA SEVA FUNCIÓ ÉS CONÈIXER EL CLIENT I LES SEVES NECESSITATS

Al serveidel client

els clients i es coordinen els processos de facturació i gestió del cobrament, tot plegat a través de tres grans àrees.

Elena Mellado, responsable de Màrque-ting i Comunicació, lidera el Pla d’acció amb els clients, l’estratègia de màrqueting digi-tal i el Pla de Comunicació externa d’auto-pistes a Espanya.

Per la seva part, Montse Serrano és al capdavant de l’Àrea de Clients i Negocis i és, per un costat, la responsable de l’opera-tiva d’atenció als clients i estudis de satis-facció de servei; i per la part de Negocis, la responsable de la coordinació amb els ope-radors que ofereixen servei a l’autopista (àrees i estacions de servei i fibra òptica). A Clients i Negocis es troba també l’Àrea Comercial, responsable de l’atenció comer-cial als grans clients de l’autopista, princi-palment grans flotes de vehicles.

Per últim, Jesús Tabuenca és el respon-sable de Facturació i Administració i coordina l’evolució dels processos de facturació, ges-tió del cobrament, descomptes i mitjans de pagament definits per a les concessionàries d’autopistes del Grup Abertis.

Últims canvis estructurals

La Direcció de Màrqueting i Comercial d’Abertis Autopistas ha viscut una gran transformació, especialment en l’Àrea de Facturació. La posada en marxa d’un nou sistema de facturació ha portat aquesta


D’esquerra a dreta: Elena Mellado, Marga Tejedor, Jesús Tabuenca i Montse Serrano.


Direcció a redissenyar tots els processos de facturació sota un enfocament d’eficiència i servei al client.

Per un altre costat, el procés de rees-tructuració de la companyia ha implicat l’adopció de la funció de Comunicació Externa i Relacions Institucionals, que fins ara es gestionava des de Corporació. El resul-tat és molt positiu perquè permet explicar en primera línia, amb molt detall i a escala local, el negoci d’autopistes a Espanya i especialment la seva proposta de valor a la societat.

El client, la raó de ser de la Direcció

La creació de l’Àrea de Màrqueting fa sis anys a la unitat de negoci ha estat clau per tal que tota l’organització prengui consci-ència que el client és al centre de tot el que fa aquesta Direcció. Això ha suposat una gran oportunitat per escoltar el client i millo-rar la manera com treballen i, sobretot, “per explicar de manera transparent a la societat en general el nostre negoci i el servei que oferim”, explica Marga Tejedor.

La relació que han aconseguit amb els clients els permet dissenyar cada any els plans d’atenció i servei. El Customer Center i l’atenció omnicanal, l’evolució del portal autopistas.com, l’oficina virtual, el xat o la mateixa app responen a serveis orientats a diferents moments de les necessitats del

la distribució de la feina en la capacitat de cada grup, amb independència de la ubica-ció del lloc de treball, deixant en el passat la mentalitat concessionària en la distribu-ció de les tasques.

Reptes de la Direcció En un país com Espanya, on el negoci d’au-topistes no sempre és ben percebut, el prin-cipal repte és aconseguir transmetre a la societat el perquè del negoci i el valor afegit que és capaç d’aportar.

La intenció és que, en un horitzó no gaire llunyà, els clients de l’autopista sàpi-guen a què es destina cada cèntim que paguen en el peatge, i coneguin cada servei que hi ha darrere les autopistes d’Abertis per fer-les còmodes i segures.

En aquesta línia, i amb l’objectiu d’ar-ribar al nombre més gran d’usuaris, la Direc-ció de Màrqueting està desplegant la seva estratègia digital amb una molt bona acollida dels nous canals que estan posant en marxa. Amb la transformació digital de tots els processos d’atenció al client dels últims cinc anys s’ha passat d’un model d’atenció presencial a un model d’atenció remota.

Un altre dels reptes que es persegueix és el d’aconseguir un nivell més alt de pene-tració del Via-T i un augment d’experiències d’interoperabilitat amb França i Portugal.

LA DIRECCIÓ HA ESTAT PIONERA EN LA POSADA EN MARXA DE PROCESSOS TRANSVERSALS A L’HORA DE DISTRIBUIR FUNCIONS ENTRE ELS SEUS INTEGRANTS

LA CREACIÓ DE L’ÀREA DE MÀRQUETING HA ESTAT CLAU PER TAL QUE TOTA L’ORGANITZACIÓ PRENGUI CONSCIÈNCIA QUE EL CLIENT ÉS AL CENTRE

EQUIP

2 31

client a l’autopista, i tot això és conseqüèn-cia directa del diàleg amb el client.

“És important que les unitats de negoci coneguin els seus clients, orientin l’organit-zació cap a l’excel·lència en el servei al client, la innovació i la millora contínua”, recorda la directora de Màrqueting.

La seva Direcció ha estat pionera en la posada en marxa de processos transversals a l’hora de distribuir les funcions entre els diferents integrants de la Direcció, basant


Nous projectesen marxa

Els plans d’orientació al client, inexistents al Grup fi ns fa sis anys, han permès a la Direcció de Màrqueting posar en marxa alguns projectes molt interessants:

La segmentació de clients ha permès dissenyar una oferta de serveis especialment enfocats a cada perfi l en particular. Tot el Projecte Truck 360º és un clar exemple de com enfocar els serveis i la comunicació de la companyia a un col·lectiu tan important com el del transport.

Aquesta orientació i el coneixement més gran d’aquest target de clients va permetre ara fa dos anys crear l’Àrea Comercial, per mitjà de la qual s’identifi ca els principals clients i se’ls ofereix un servei personalitzat i adequat a les seves necessitats concretes.

Han donat veu i vot al client en la seva organització i això permet mantenir una estreta relació amb ells i dissenyar els plans de millora contínua de manera conjunta.

La crisi reputacional viscuda en les xarxes socials amb el moviment #novullpagar els ha permès de dissenyar una estratègia en digital i, sobretot, perdre la por a relacionar-se amb els clients a la xarxa. Altres crisis posteriors, i els bons resultats obtinguts, han demostrat que la comunicació constant i la relació amb els clients són el camí que cal seguir.

LA INTENCIÓ ÉS QUE ELS CLIENTS DE L’AUTOPISTA SÀPIGUEN A QUÈ ES DESTINA CADA CÈNTIM QUE PAGUEN AMB EL PEATGE I CADA SERVEI DE LES AUTOPISTES D’ABERTIS

EL PRINCIPAL REPTE ÉS ACONSEGUIR TRANSMETRE A LA SOCIETAT EL PERQUÈ DEL NEGOCI I EL VALOR AFEGIT QUE APORTEN LES AUTOPISTES D’ABERTIS

Des de la Direcció de Màrqueting es continua treballant per oferir la informació del trànsit cada vegada més personalitzada a les necessitats particulars dels clients.

Una activitat intensa

L’equip de Màrqueting i Comercial de les autopistes d’Abertis a Espanya, en qualsevol dels tres àmbits, té una operativa de dia a dia molt intensa. Només per la part d’aten-ció al client, reben més de 2.000 contactes

al dia que cal gestionar d’una manera cada cop més immediata. Aquesta dinàmica els obliga a estar molt coordinats dins i fora de la Direcció per poder ser àgils en les seves decisions i no perdre excel·lència en el ser-vei. Així mateix, el coneixement del seu negoci i la relació amb els mitjans els porta a estar en permanent contacte amb totes les àrees de l’organització.

Contacte permanent amb proveïdors,

mitjans i Administracions

L’equip de Màrqueting i Comercial aplega un ampli ventall de funcions i les seves relacions són gairebé de 360º. Des de l’àmbit de Nego-cis i Clients s’atén diariament clients parti-culars i professionals, i es manté una estreta relació amb les associacions de transportis-tes, amb els gestors de fl otes i amb proveïdors o operadors de servei com les empreses ges-tores d’àrees i estacions de servei.

Per un altre costat, i des de l’àmbit de facturació, es manté una estreta relació amb tots els emissors i gestors de mitjans de pagament, entitats fi nanceres i no fi nance-res i Administracions.

Des de l’àrea de Comunicació i Relaci-ons Institucionals, per la seva part, estan també en contacte permanent amb els mit-jans de comunicació i amb tot tipus d’ins-titucions que guardin alguna relació amb l’entorn de l’autopista, així com amb tot tipus d’empreses i proveïdors.

— 1 —Elena Mellado, Àrea de Màrqueting i Comunicació— 2 —Jesús Tabuenca, Àrea de Facturació i Administració.— 3 —Montse Serrano, Àrea de Clients i Negoci.— 4 —Marga Tejedor,Directora de Màrqueting i Comercial d’Abertis Autopistas Espanya.4


Després de més de 20 anys treballant per a les institucions europees, João

Aguiar Machado analitza l’àmbit de la mobi-litat i la infraestructura europea de transport, i proposa diverses solucions per afrontar els principals reptes als quals s’enfronta el sector.

Quines mesures pensen prendre per millo-

rar el sistema de transports, impulsar el

mercat europeu i garantir que tingui un

espai en l’àmbit internacional?

Millorar la competitivitat i la sostenibili-tat del sistema de transports de la Unió Europea és un objectiu primordial de la política europea en matèria de transports. La Comissió està estudiant diverses vies per assolir aquest objectiu.

En primer lloc, la Comissió pretén millorar el funcionament del mercat in-terior. Els serveis de transport no funci-onen igual de bé en totes les seves mo-dalitats ni a totes les parts de la UE, atès que encara hi ha algunes barreres. S’han proposat diverses iniciatives per abordar aquestes qüestions, com el Cel Únic Eu-ropeu 2+ o el quart paquet ferroviari, que encara han de ser aprovades pels legis-ladors. En altres àmbits encara s’han de preparar nous projectes, com un conjunt de propostes que s’ocupin del transport per carretera previst per al 2016.

En segon lloc, s’estan fent grans es-forços per desenvolupar i modernitzar la

infraestructura transeuropea de trans-port. El nou marc de les RTE-T ha triplicat el seu pressupost i es concentra en les instal·lacions de transbordament, en els enllaços pendents i en la creació d’una xarxa de corredors de transport multimo-dal que permeti el desplaçament eficient de grans volums de mercaderies. El trans-port de mercaderies es beneficiarà enor-mement d’aquest nou enfocament, els pilars del qual són les prioritats de la UE i que depèn menys dels interessos locals.

En tercer lloc, la Comissió es proposa fomentar la innovació i la digitalització en l’àmbit del transport, refermant el desen-volupament de normes, garantint la com-patibilitat, finançant projectes de recerca, demostració i projectes pilot, establint el marc normatiu adequat i afavorint una actitud de cooperació. Alguns exemples de polítiques en aquest camp són la Directiva sobre energia neta per al transport, el su-port per al desplegament de SESAR en ma-tèria d’aviació i l’ERTMS en l’àmbit ferrovi-ari. Però hem de continuar treballant per superar la fragmentació a l’R+D del trans-port. Calen idees disruptives que tinguin el potencial de canviar de manera conside-rable el transport i la mobilitat segons les necessitats i desitjos de la societat.

Com contribuirà la Comissió o quines

mesures prendrà per suscitar la partici-

pació del sector privat en el pla d’inver-

sions Juncker?

El propòsit del pla Juncker, a través del Fons Europeu per a Inversions Estratè-giques (FEIE), és impulsar les inversions, concretament, atraient inversors privats per finançar projectes d’interès europeu. El FEIE intenta superar els actuals errors de mercat abordant les escletxes que hi ha en ell.

De fet, el suport financer que ha prestat el Banc Europeu d’Inversions (BEI) a través del FEIE hauria de contribuir a atraure inversors cap a projectes en els quals, d’una altra manera, no invertirien. Per fer-ho, el FEIE permetrà al BEI comp-tar amb una capacitat més gran per ab-sorbir riscos, assumint alguns d’aquells riscos que els inversors privats no estan disposats a prendre.

Normalment els projectes sobre in-fraestructura de transport comporten beneficis socioeconòmics positius i fonts d’ingressos determinades, amb rendi-ments sobre les inversions a mitjà i llarg termini, i pels quals els sectors públic i privat poden compartir els riscos. Tan-mateix, els inversors privats es mostren desfavorables a assumir certs riscos que podria cobrir el FEIE, desbloquejant les in-versions procedents del sector privat.

Així mateix, la Comissió millorarà la visibilitat de les oportunitats d’inversió

Director general de Mobilitat i Transports de la UE

“Europa és la regió del món líder en seguretat viària”

João Aguiar Machado:

Segons el director general de Mobilitat i Transports de la Unió Europea, per reduir la sinistralitat també són imprescindibles conductors i vehicles més segurs

TEXT I FOTOS ARTERIS

ENTREVISTA


Perfi l

Des del 2014, treballa en el desenvolupament d’una política europea que garanteixi la mobilitat sostenible de béns i persones, i que contribueixi a l’ocupació i al creixement.

Del 2009 al 2014 va ser director general adjunt de la Direcció General de Comerç, a càrrec del comerç bilateral amb Àsia, l’Amèrica Llatina i Àfrica. Va liderar diverses negociacions sobre lliure comerç amb els Estats Units. Va gestionar també el sector serveis, inversions, propietat intel·lectual i compres públiques.

Del 2007 al 2008, va ser director general adjunt de Relacions Exteriors de la Comissió Europea, on coordinava les relacions entre Europa i Àsia i l’Amèrica Llatina.

Ha dedicat gran part de la seva carrera a temes de comerç a Brussel·les i delegacions de la Comissió Europea a Tòquio i Ginebra.

Ha estudiat Economia a Lisboa i al Col·legi d’Europa a Bruges.

per als inversors privats, mitjançant la creació del Portal Europeu de Projectes d’Inversió, que serà un portal transparent de projectes viables per tal de garantir que els inversors disposin d’informació fi able sobre la qual basar les seves deci-sions. Els inversors haurien de poder tenir la confi ança que necessiten per continuar avançant amb els projectes i evitar qual-sevol escull o incertesa.

Quines mesures pretenen prendre per

estimular la inversió i garantir el fi nan-

çament més efi cient per a la infraes-

tructura de transports? Hi ha diverses maneres. Sobretot, ne-cessitem millorar l’assistència tècnica amb la fi nalitat d’ajudar les autoritats i els promotors dels projectes a preparar millor aquests projectes i fer que siguin adequats per atraure inversors privats. Òbviament, això requerirà un canvi de perspectiva important en els promotors dels projectes, atès que la majoria només van considerar el fi nançament públic per sustentar els seus projectes. Però aquest canvi no recau en el FEIE, sinó en el fet que els pressupostos públics són limitats.

En aquest sentit, el paper del Centre Europeu d’Assessorament per a la Inver-sió (CEAI) és fonamental. El CEAI serà la porta d’Europa al suport per a la inversió. Difondrà bones pràctiques, lliçons apreses

i estudis sobre casos reals sobre el fi nan-çament i la gestió de projectes. El CEAI és una iniciativa conjunta de la Comissió i del BEI, que reuneix i expandeix l’as-sistència tècnica existent disponible. El plantejament de la fi nestreta única tam-bé facilitarà als promotors de projectes l’accés als serveis que necessiten.

En segon lloc, hem de millorar el marc regulador amb el fi d’agilitzar la inversió. En un recent informe elaborat per l’exvicepresident de la Comissió Eu-ropea, Henning Christophersen, i els co-ordinadors per al corredor europeu, Kurt Bodewig i Carlo Secchi, s’han esbossat els obstacles a les inversions i les possibles solucions per superar-los.

L’anomenat Informe CBS delinea 12 recomanacions que la Comissió està ava-luant en aquests moments i de les quals podrien sorgir algunes propostes. La co-missària de Transport, Violeta Bulc, va expressar el seu fort interès en aquestes recomanacions i està treballant amb al-tres companys comissaris amb l’objecte d’actuar al més ràpid possible.

Sobre seguretat viària, les autopistes

tenen la taxa d’accidents més baixa

de totes les carreteres. Quines accions

pensen prendre per promoure i millorar

la seguretat viària?

Els procediments de gestió de la seguretat de les infraestructures viàries de la Directi-va 2008/96/CE es promouen com a bones pràctiques, no només per a les autopistes de les RTE-T sinó també per a les altres carreteres. Aquests procediments (inclo-ses les avaluacions d’impacte de la segu-retat viària, auditories i inspeccions peri-òdiques) es concentren en la bona gestió pública, garantint que els diners dels con-tribuents no es gastin a construir carrete-res no segures i convertint les carreteres existents en segures. Molts Estats mem-bres han reprès aquesta qüestió i apliquen els procediments de gestió de la seguretat de les infraestructures a l’àmplia xarxa de carreteres de manera voluntària.

Per aconseguir carreteres més se-gures, també calen conductors i vehicles més segurs. Lògicament, gran part d’això és responsabilitat dels Estats membres. La Comissió participa allà on hi ha un valor

afegit per a la intervenció en l’àmbit eu-ropeu, com ara són els requisits mínims de les inspeccions tècniques de vehicles, en el format harmonitzat del carnet de conduir europeu, en els requisits de se-guretat relacionats amb la formació i la qualifi cació de conductors professionals, entre d’altres.

L’any que ve, la Comissió estudiarà, en concret, qüestions com els riscos de nous dispositius tècnics que poden ser distraccions potencials, els desafi aments de seguretat en una societat que enve-lleix i el continu nombre elevat de lesions causades per accidents de trànsit. És inac-ceptable que es continuïn perdent 26.000 vides cada any a les carreteres europees i que aquest nombre sigui molt més gran pel que fa a les lesions greus. Malgrat que s’han fet grans progressos –Europa és la regió del món líder en seguretat viària– encara es pot fer molt més i nosaltres tenim la intenció de continuar esforçant-nos a fer-ho.

La recuperació econòmica general s’ha deixat notar amb claredat en els resul-

tats d’Abertis del primer semestre de l’any, amb un creixement de l’1,7% en els ingressos d’explotació, fins assolir els 2.131 milions d’euros. També ha augmentat un 5,7% el


Abertis consolida la recuperació del trànsit viari a EspanyaEs confirma el canvi de tendència en el mercat nacional, amb quatre trimestres consecutius en positiuTEXT IDNET NOTICIAS FOTOS ABERTIS

ANÀLISI

trànsit a les autopistes a Espanya fins al juny, l’ascens més alt registrat per aquesta mag-nitud en el país des del 2007.

D’aquesta manera, es confirma el canvi de tendència en el mercat nacional, amb quatre trimestres consecutius en positiu.

La circulació per autopista va créixer un 5,7% el primer semestre Les autopistes espanyoles mostren els símptomes de la recuperació econòmica.

Tanmateix, les xifres del primer trimes-tre del 2015 es veuen afectades en certa mesura per l’impacte estacional de la Set-mana Santa. Cal destacar en aquest període el creixement del trànsit de vehicles pesants (en part afavorit per determinats trànsits que


han estat desplaçats de carreteres regionals a autopistes d’Abertis) i el fort increment en vehicles lleugers.

Aquestes dades avalen les previsions de Deutsche Bank, que en un informe recent avançava que, “abans del final de la conces-sió d’Acesa el 2021, veurem una forta recu-peració del trànsit, sempre que el patró de consum dels espanyols torni a la normalitat”. Deutsche Bank considera que el 85% del trànsit perdut en aquests anys es recuperarà fins al 2021 i situa el preu objectiu de l’acció d’Abertis en 18,2 euros.

Com a conseqüència de la severa crisi viscuda, el descens del trànsit a Espanya va ser del 35% entre els anys 2007 i 2013, molt superior al de la resta d’Europa. Ara que la recuperació econòmica està en marxa, també és d’esperar que el trànsit a les autopistes es recuperi amb rapidesa.

De fet, els analistes de l’entitat financera alemanya qüestionen que el consens del mercat estimi que l’evolució del trànsit a Espanya el 2016 i endavant registrarà un

múltiple en relació amb el PIB en línia amb el patró típic registrat abans de la crisi (apro-ximadament 1,5 vegades), la qual cosa sig-nifica que el trànsit trigaria més de 30 anys a tornar als nivells que es van registrar l’any 2007. És aquest un escenari de correlació entre trànsit i PIB massa conservador a ulls d’aquesta firma d’anàlisi.

Per això, a judici de Deutsche Bank, molts inversors no han prestat prou atenció a aquesta potencial recuperació del trànsit a Espanya, el punt d’inflexió del qual se situa el 2014. Partint del fet que un creixement del trànsit de l’1% aporta vuit milions d’euros addicionals en Ebitda, recuperar els nivells de l’exercici 2007 suposaria un augment del 16% del cash flow net consolidat amb rela-ció a les xifres de l’exercici 2014.

El pes del negoci d’autopistes

Del total d’ingressos del Grup el primer semestre, el 95% es va generar en l’activitat d’autopistes.

En concret, el negoci d’autopistes d’Aber-tis va aportar 2.026 milions d’euros en ingres-sos i 1.306 milions d’euros en Ebitda (87%).

El trànsit en el conjunt de la xarxa d’autopis-tes d’Abertis va reflectir en els sis primers mesos del 2015 una intensitat mitjana diària (IMD) comparable de 21.362 vehicles, el que suposa un creixement de l’1,8%.

A més de la recuperació del trànsit a Espanya, amb l’esmentat increment del 5,7% el primer semestre, es confirma la bona evo-lució dels mercats internacionals on opera Abertis, que els primers mesos de l’any han superat les previsions de la companyia. Gai-rebé tres de cada quatre euros ingressats per Abertis procedeixen de l’àrea internacional. Aquí destaquen Xile i França, amb creixements del trànsit del 10 i del 2,2%, respectivament.

L’efecte combinat d’aquest increment de trànsit amb el reforç del programa d’efi-ciència i els estalvis ha permès una millora del marge d’Ebitda d’Abertis, que per primera vegada supera el 63% dels ingressos conso-lidats.

Segons les estadístiques del Ministeri de Foment, la pujada del trànsit va ser més gran en el trànsit pesant, ja que va arribar al 9,3%. El mes de juny, la IMD de les autopistes espanyoles es va situar en 17.281 vehicles. Amb això, el trànsit en aquestes vies encadena ja 13 mesos d’increments.

Entre les principals palanques del valor en borsa del grup Abertis, Deutsche Bank destaca precisament la millora del trànsit a Espanya, França, el Brasil, Xile i altres països, la generació de cash flow, la possible ampli-ació de diverses concessions i els bons resul-tats de la companyia en l’estratègia aplicada de reducció de costos.

COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA CRISI, EL DESCENS DEL TRÀNSIT A ESPANYA VA SER DEL 35% ENTRE ELS ANYS 2007 I 2013, MOLT SUPERIOR AL DE LA RESTA D’EUROPA


ANÀLISI

ABERTIS CANALITZA LA SEVA PRESÈNCIA EN EL MERCAT D’AUTOPISTES DE FRANÇA A TRAVÉS DE SANEF, FILIAL DE LA QUAL CONTROLA EL 52,55% DEL CAPITAL

En el marc del nou Pla de relance aprovat el mes d’abril passat pel

Govern francès, Abertis invertirà uns 590 milions d’euros en el manteniment i la millora de les seves autopistes a França a canvi d’una extensió mitjana dels contrac-tes de concessió de dos anys i mig.

Segons va informar Abertis mitjançant un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’Executiu gal es compromet també a compensar mitjan-çant increments tarifaris entre el 2016 i el 2023 la congelació de tarifes del 2015 i l’increment del cànon d’ocupació del 2013.

Per la seva banda, les concessionàries d’autopistes franceses hauran de fer una aportació anual per contribuir al desenvo-

lupament d’infraestructures del país, que en el cas de Sanef, la filial d’Abertis a França, s’estima en uns 11 milions d’euros anuals.

A més, s’introduirà un límit sobre el retorn permès a les concessionàries basant-se en l’evolució acumulada dels seus ingressos d’explotació des de la priva-tització de les autopistes el 2006. Aquest límit no impactarà de cap manera en les concessions franceses d’Abertis.

L’acord de la companyia amb el Govern francès posa en relleu la solidesa jurídica dels contractes de concessió al país i els avenços que es poden aconseguir en matè-ria d’inversions en un marc de col·laboració publicoprivada.

La companyia arriba a un acord amb el Govern francès pel qual invertirà 590 milions d’euros a canvi d’allargar el període de concessió de les seves autopistes al paísTEXT I FOTOS ABERTIS

Acord amb el Govern francès

Abertis estén les seves concessions a França


Abertis canalitza la seva presència en el mercat d’autopistes de França a través de Sanef, fi lial de la qual controla el 52,55% del capital.

Sanef gestiona 1.700 quilòmetres d’au-topistes de peatge en el nord-oest de França, Normandia i Aquitània, representatives del 22% del total d’autopistes en aquell país.

Altres exemples d’extensió

de concessions

França no és l’únic país on Abertis ha acor-dat allargar la concessió dels seus actius. Arteris, fi lial brasilera de la companyia, ha mantingut en l’exercici un diàleg obert amb les Administracions amb l’objectiu de con-vertir-se en un soci imprescindible per a la

millora de la xarxa d’infraestructures del país per mitjà de la col·laboració publico-privada.

En els últims mesos s’han tancat importants acords en aquest sentit, com un additiu contractual de 395 milions de reals (120 milions d’euros) per a les obres de duplicació a la serra do Cafezal (Régis Bittencourt).

També a Xile, la filial d’autopistes d’Abertis està en negociacions amb el Minis-teri d’Obres Públiques per reimpulsar la cartera de concessions d’infraestructures mitjançant noves inversions en la xarxa d’autopistes de la companyia –obres d’am-pliacions de la via o millores– a canvi d’allar-gar els terminis de concessió.

A MÉS DE FRANÇA, ABERTIS TAMBÉ HA ALLARGAT ELS DARRERS MESOS LES SEVES CONCESSIONS A ALTRES PAÏSOS COM, PER EXEMPLE, EL BRASIL

Fa sis anys, Abertis ja va assolir un acord amb el Govern gal mitjançant el qual la companyia va dur a terme una inversió addicional de 250 milions d’euros, principalment destinats a millores mediambientals, dins del que es va conèixer com el Paquet Vert promogut per l’Executiu francès. El pla recollia una sèrie d’inversions, amb un model de fi nançament publicoprivat, que van generar un elevat nombre de comandes a empreses de diferent mida i activitat en les vuit regions que travessen les autopistes de Sanef, i van contribuir al desenvolupament econòmic i industrial dels territoris que cobreix la xarxa del Grup. Aquestes són algunes de les mesures que preveia el pla:

Protecció de l’aire. Desplegament del telepeatge sense parades a tots els eixos de Sanef. És ja una realitat per als vehicles lleugers que circulen per les autopistes A1, A2, l’A4 entre París i Reims, i les A16 i A26.

Protecció dels recursos hídrics. Tractament d’emissions regulars i accidentals en autopistes.

Protecció acústica. Tractament de punts negres de contaminació acústica. Instal·lació de noves pantalles acústiques.

Protecció de la biodiversitat i desenvolupament del patrimoni d’arbres. Auditories de la biodiversitat als espais verds de Sanef.

Paquet Vert, els antecedents del Pla de relance

El desdoblament de l’avinguda do Contorno a Rio de Janeiro, un tram de

2,2 quilòmetres de la BR-101/RJ, és la primera gran obra completada d’Arteris aquest any. Els treballs els va executar l’Autopista Flumi-nense, concessionària responsable de l’ad-ministració dels 320 quilòmetres de la BR-101, en el seu tram entre Niterói, a l’estat de Rio de Janeiro, i la divisió d’aquesta unitat de la Federació amb Espírito Santo. La inau-guració va tenir lloc el 26 de juny.

L’avinguda do Contorno és un important eix logístic de la Regió Metropolitana de Rio de Janeiro que promou la integració de muni-cipis com Rio de Janeiro, Niterói, São Gonçalo i Itaboraí, així com l’accés a l’autovia Niterói-Manilha i al pont Rio-Niterói, garantint així unes millors condicions per al desenvolupa-ment econòmic local i la reducció del temps de trajecte del qual depenen els desplaça-ments dins d’aquesta regió.

Vist com un dels principals obstacles viaris de la regió Sudeste del Brasil, el repte va consistir a desenvolupar les obres sense impediments que provoquessin la pèrdua de carrils per a l’usuari, atès que la intensitat mitjana de vehicles (IMD) s’acosta als 90.000 vehicles en aquest tram.

“La importància d’aquesta obra va molt més enllà d’incrementar la fluïdesa del tràn-sit a Niterói. També reduirà el temps del trajecte per als residents de les ciutats de la Baixada Fluminense que treballen a Rio de


Les obres d’Arteris al Brasil avancen a bon ritmeLa nova avinguda do Contorno, eix logístic de la Regió Metropolitana de Rio de Janeiro, acaba amb el problema logístic a la metròpolisTEXT I FOTOS ARTERIS/ABERTIS

AUTOPISTES

Janeiro i millorarà el trànsit en l’accés al pont Rio-Niterói, que concentra un movi-ment intens”, afirma el director d’Operaci-ons d’Autopista Fluminense, Edmundo Régis Bittencourt.

Obres al Contorno de Florianópolis

L’Autopista Litoral Sul, una de les nou con-cessionàries d’Arteris, va començar el passat 27 d’abril les obres al tram nord del Contorno de Florianópolis, a Biguaçu (Santa Catarina), una vegada rebuda l’autorització de l’Insti-tut Brasiler del Medi Ambient i dels Recursos Naturals Renovables (Ibama). Aquesta obra s’ha dividit en tres trams: nord, intermedi i sud. Les obres del tram intermedi van començar el 2014 i continuen segons el programa, una vegada executat en l’actua-litat gairebé el 50%. En la part nord, s’estan portant a terme mesuraments topogràfics, la instal·lació de l’oficina d’obres, la tala

d’arbres, la neteja del terreny i la instal·lació de tanques.

El Contorno de Florianópolis comptarà amb aproximadament 50 quilòmetres de doble via, tres nusos trèvol, 22 passos a nivell, tres viaductes, 12 ponts i vuit túnels. “Prop del 20% dels vehicles que passa per la BR-101/SC, a la regió de Grande Florianópo-lis, utilitzarà la nova autovia, fet que ajuda a millorar el trànsit a la carretera, una de les més transitades del país”, afirma Marcos Guedes, gerent de planificació estratègica d’Autopista Litoral Sul. En aquesta regió cir-culen una mitjana de 180.000 vehicles diaris.

S’estima que cadascun dels trams de l’autovia estarà finalitzat tres anys després de l’inici de les obres. A més de la construc-ció del Contorno, l’Autopista Litoral Sul també és responsable de l’administració del tram entre Curitiba (PR) i Palhoça (SC), for-mat pel Perímetro Leste de Curitiba (BR-116/PR) i per les BR-376/PR i 101/SC. Durant els 25 anys de contracte de concessió s’inver-tiran 3.100 milions de reals brasilers en el condicionament del tram.

Mesures per millorar la fluïdesa del trànsit

PROP DEL 20% DELS VEHICLES QUE PASSA PER LA BR-101/SC UTILITZARÀ LA NOVA AUTOVIA, FET QUE AJUDA A MILLORAR EL TRÀNSIT EN UNA DE LES CARRETERES MÉS TRANSITADES DEL PAÍS


En marxa el nou carril

a la serra do Cafezal

L’Autopista Régis Bittencourt, una altra de les concessionàries d’Arteris, va entrar en l’última fase de desdoblament de les obres a la serra do Cafezal. Ja s’han acabat 17,5 quilòmetres de carril nou amb la construcció de nou via-ductes. En l’actualitat, les obres continuen en marxa en un tram d’aproximadament 13 qui-lòmetres, entre els municipis de Miracatu i Juquitiba, a l’estat de São Paulo, a sobre del qual es construiran quatre túnels i 12 viaductes.

El desdoblament de la serra do Cafezal és l’obra més important del contracte de concessió firmat entre la concessionària i l’Agència Nacional de Transports Terrestres (ANTT), en tractar-se de l’únic tram de l’au-tovia que té una única via. La inversió s’acosta als 1.000 milions de reals brasilers i l’extensió total del desdoblament és de 30 quilòmetres. Les obres, en què treballen prop de 1.500 persones, estan en marxa des del 2010 i la seva finalització està prevista per a la fi del 2016. Una vegada acabades, s’obriran al tràn-sit quatre túnels i 34 viaductes. L’obra s’ha

dividit en nou trams, dels quals ja s’han exe-cutat quatre, i s’està portant a terme amb la premissa de causar les menors molèsties possibles al trànsit de l’autovia.

L’obra, atesa la seva complexitat, ha des-pertat interès a les classes d’Enginyeria Civil, que arriben a la concessionària per organitzar visites a les obres. El focus principal del treball consisteix en la construcció dels túnels, encara que els fronts de l’obra estan així mateix cen-trats en els treballs de moviments de terres per a l’obertura de noves vies i drenatges pro-funds (desguassos i galeries), entre d’altres.

Vistes aèries de la serra do Cafezal.

Una autovia amb història

La història del desdoblament de l’Autovia Régis Bittencourt es remunta a la segona meitat de la dècada de 1970. Les obres de desdoblament van començar pels seus extrems i, a principi dels 70, les sortides de Curitiba i de São Paulo ja estaven desdoblades.

No seria fins a la dècada de 1990 quan va començar a duplicar-se el tram de São Paulo, amb treballs puntuals que van durar poc més de 10 anys. El 2001 l’autovia ja estava pràcticament desdoblada, a excepció del tram de la serra do Cafezal. El primer per-mís (llicència prèvia) per al desdoblament a la serra data del 1992, ja aleshores les obres no es van poder portar a terme perquè la llicència va ser impugnada. El ministeri fiscal va admetre la denúncia i es va iniciar una demanda civil pública que va durar fins a la fi de l’any 2010, any en què va ser declarada improcedent.

A L’AVINGUDA DO CONTORNO, EL REPTE VA SER DESENVOLUPAR LES OBRES SENSE IMPEDIMENTS QUE PROVOQUESSIN LA PÈRDUA DE CARRILS PER A L’USUARI


PEATGES

Sanef i Orange han posat en marxa una innovadora forma de pagament de

peatge via smartphone a l’autopista A14, que facilita la mobilitat per autopista i ofereix més comoditat al client. Els dos socis s’han volgut fer ressò de les peticions dels clients i propor-cionar-los nous serveis per facilitar el seu tra-jecte diari. El client que desitgi utilitzar aquest servei haurà de registrar-se a Internet i des-carregar-se l’aplicació al seu telèfon mòbil. Una vegada es trobi a l’estació de peatge, n’hi haurà prou d’acostar el seu smartphone, fins i tot apagat o fora de cobertura.

Un experiment per fases

En una primera fase de prova, Sanef ha inte-grat lectors NFC (contactless) als terminals

Arriba el peatge ‘contactless’La tecnologia NFC permet a l’usuari pagar el peatge acostant el seu telèfon mòbil a pocs centímetres del terminal de l’autopista, fins i tot encara que estigui apagat o sense coberturaTEXT I FOTOS SANEF/ABERTIS

de pagament del peatge Montesson (auto-pista A14). Els vuit terminals, equipats amb lectors de targetes bancàries, es troben ja en funcionament. Durant gairebé un mes, uns 40 usuaris habituals d’aquest peatge han provat el sistema per detectar errors i oportunitats de millora. Està en marxa una segona fase de prova que durarà uns dos mesos, amb 200 clients seleccionats, que permet a Sanef obtenir informació sobre la satisfacció del client amb el peatge con-

tactless i oferir-li un servei fiable.

Fluïdesa i simplicitat

Amb aquest sistema, els clients poden vali-dar el peatge amb només acostar la part del darrere del telèfon mòbil a pocs centímetres

del terminal de l’estació de peatge, per tal de procedir a l’obertura de la barrera en menys d’un segon.

Laurent Bessou, gerent de Projectes de Sanef, va indicar que aquest servei “és un primer pas cap a la tecnologia ETC, que ofe-reix els avantatges de mans lliures i non-

stop. La idea és oferir un nou servei en què es pugui utilitzar una eina clau en la nostra vida quotidiana com és el telèfon mòbil. Amb la targeta SIM com a element d’em-magatzematge d’informació, podem oferir tecnologia fiable i segura. En última instàn-cia, aquest sistema proporcionarà molts beneficis als clients de les autopistes: velo-citat i facilitat d’ús, així com alleugeriment del trànsit gràcies a les prestacions que ofe-reixen els smartphones”.

Si els resultats són positius, aquest ser-vei podrà desplegar-se a la resta d’usuaris a través d’una aplicació de mòbil que permet a l’usuari pagar el peatge, controlar les seves despeses i beneficiar-se de nous serveis a través del telèfon intel·ligent.

Millora de l’experiència client


El primer pagament per recorregut als EUA serà d’Abertis

Innovació tecnològica pionera

Sanef ITS, la filial d’Abertis líder en solucions intel·ligents de transport, s’ha

adjudicat un contracte per provar un innova-dor sistema de pagament per quilòmetre recorregut a la xarxa de carreteres d’Oregon, impulsat pel Departament de Transports d’aquest estat nord-americà.

Els conductors de l’estat d’Oregon seran els primers de l’Amèrica del Nord a provar aquest projecte pilot únic al món, que des del juliol faci-lita el pagament per trajecte recorregut com a alternativa al pagament per mitjà de l’impost en combustible que fins ara es carregava als con-ductors. Es tracta, doncs, d’una tecnologia puntera que ha tingut en compte la major eficiència en combustible dels vehicles actuals i la creixent demanda de vehicles elèctrics i híbrids del mercat.

Els conductors de l’estat d’Oregon seran els primers de l’Amèrica del Nord a provar aquest projecte únic al mónTEXT I FOTOS SANEF ITS/ABERTIS

Amb aquesta solució, Sanef ITS continua aportant l’experiència de molts anys en sistemes tecnològics en autopistes.

Aquesta transició de l’impost en com-bustible cap a una solució de pagament basada en el trajecte recorregut és un pas més cap a la creació d’un sistema sostenible que permeti obtenir els ingressos necessaris per millorar i mantenir la infraestructura vià-ria dels Estats Units.

Projecte pilot de 24 mesos

Conductors voluntaris de l’estat d’Oregon poden beneficiar-se d’aquest nou sistema des de l’1 de juliol de 2015 i provar-lo durant 24 mesos. Tots els vehicles matriculats a Oregon poden participar en el projecte.

El Departament de Transports d’Oregon ha posat a disposició aquest projecte pilot a altres estats i províncies del Canadà per tal que IMS i Sanef ITS hi puguin desenvolupar programes similars en les seves infraestructu-res. Amb aquesta experiència, Sanef ITS es posiciona per convertir-se en líder mundial en aquest nou tipus de peatge.

Sobre Sanef ITS

Amb seu a França, Sanef ITS dóna feina a més de 600 persones a tot el món i ha implementat amb èxit projectes de peatge per tot el continent ame-ricà i a tot el món. Des de fa més de quatre dèca-des, Sanef ITS ha estat líder en el disseny, instal·lació i manteniment de sistemes de peatge free-flow i de pagament per trajecte recorregut.


OBRES

El setembre vinent començaran les obres per prolongar l’autopista C-32,

gestionada per Abertis, fi ns a Lloret de Mar. El nou tram, les obres del qual ja s’han lici-tat i trigaran dos anys a completar-se, tin-drà una longitud de 7,6 quilòmetres i reque-rirà una inversió de 71 milions d’euros. Abertis serà l’encarregada d’executar les obres, després d’un acord signat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

L’autopista C-32 arribarà a Lloret de Mar el 2017Les obres es portaran a terme durant dos anys i permetran recórrer el trajecte actual en la meitat del temps. També alliberaran de trànsit les poblacions de Lloret i BlanesTEXT I FOTOS ABERTIS

La prolongació de la C-32 es desenvo-luparà entre el fi nal actual de l’autopista (als municipis de Tordera i Blanes), on avui enllaça amb la carretera GI-600 i amb la C-63, i tindrà una connexió amb la GI-682 (carretera de Lloret).

El nou ramal, que va ser presentat pel director d’Abertis Autopistas Espanya, Antoni Español, i el conseller de Territori de la Gene-ralitat, Santi Vila, descongestionarà la GI-600 i la GI-682, dues carreteres amb un trànsit

molt intens (una mitjana de més de 20.000 vehicles diaris), especialment a l’estiu i alguns caps de setmana. Amb la nova infra-estructura, aquest trajecte es recorrerà en tan sols cinc minuts, la meitat del que es triga en l’actualitat. A més, captarà uns 9.600 vehicles diaris i així alleugerirà el trànsit de Lloret i Blanes, poblacions que concentren molts desplaçaments.

Aquest nou ramal de la C-32 estarà format en la major part del recorregut per tres carrils, dos de pujada i un de baixada, amb els sentits de circulació separats per una mitjana de seguretat. Aquesta confi gu-ració de 2+1 carrils amb barrera serà nove-tat a Espanya. Es tracta d’una fórmula que s’utilitza a països com ara Suècia, França o Irlanda per evitar xocs frontals.

El nou tram costarà 71 milions d’euros

Planifi cació dels treballs

Les obres dels enllaços de la C-32 a Argentona i Mataró van començar el juny.

Les obres de remodelació de dos enllaços de la C-32 en el tram Argentona-Mataró, executades per Invicat, fi lial d’Abertis, van començar el juny i està previst que fi nalitzin la segona meitat del 2016.

Els treballs se centren en els accessos 99 (enllaç amb la C-60) i 100 (Mataró Oest) i permetran millorar la connexió amb l’autopista, a més de la fl uïdesa del trànsit i la seguretat viària.


Abertis Autopistas i Áreas han ultimat la fase final del pla de renovació de

les àrees de servei de les autopistes, que suposa la reforma d’un total de 17 instal-lacions a les vies AP-7, AP-2 i AP-68. Aquest projecte té la finalitat de transformar el con-cepte de servei al client mitjançant el redis-seny, la millora i la modernització d’aquests espais, incorporant serveis de valor afegit, com ara Wi-Fi gratuïta, una nova oferta gas-tronòmica, zones infantils millorades, vending d’última generació, un nou concepte de zona de lavabos i, en general, oferir una nova imatge i una millor experiència d’usuari.

El projecte de renovació de les àrees de servei es va iniciar el 2011 amb la remode-

Les àrees de servei de l’AP-7 i l’AP-2 es renovenÁreas inverteix 12,78 milions d’euros en el pla de transformació global de les àrees de servei a les autopistes AP-7, AP-2 i AP-68, gestionades per Abertis AutopistasTEXT I FOTOS ABERTIS AUTOPISTAS

lació de les àrees de l’autopista AP-68 (Sara-gossa-Bilbao). A Catalunya, de cara als des-plaçaments d’aquesta Setmana Santa, s’han posat en servei les noves àrees d’Empordà i Montseny –a l’AP-7–, i Lleida –a l’AP-2–, mentre que a l’Aragó s’acaba d’inaugurar l’àrea de Monegros –també a l’AP-2–. Així mateix, està previst que dins d’uns mesos estiguin reformades les àrees de La Jonquera, La Selva i Montcada (AP-7). El pla, en la seva totalitat, representa una inversió de 12,78 milions d’euros per part d’Áreas.

Estudi en profunditat

Aquest projecte respon als nous hàbits i neces-sitats dels conductors i clients de les autopis-

tes. Prèviament a la implantació d’aquest pla, Abertis Autopistas i Áreas van fer un estudi en profunditat de les diferents àrees de servei per adaptar l’oferta de cadascuna d’elles als nous hàbits dels usuaris habituals.

Áreas continua implantant la seva marca pròpia, Airea, que transforma les àrees de servei amb un disseny completament renovat, incorporant productes regionals, entre altres prestacions de valor afegit. Per altra banda, el pla manté l’aposta per la col·laboració amb marques de restauració conegudes, algunes de les quals han tingut molt bona acollida, com Burger King o Il Caffè di Roma a les àrees de La Selva i El Vallès, on ara ja fa alguns anys que funcionen.

Millora del servei al client

MILLORES

Abertis va inaugurar el passat 23 d’abril, coincidint amb la Diada de

Sant Jordi, la seva nova seu corporativa. Situat en el número 17 de l’avinguda de Pedralbes de Barcelona, l’edifici acull prop de 200 empleats de la divisió de Corporació.


Abertis estrena nova seu corporativaSituat al barri de Pedralbes de Barcelona, el nou edifici respon a una reestructuració de la companyia, tant organitzativa com culturalTEXT I FOTOS ABERTIS

NOVES OFICINES

Desplegament de l’estratègia

La companyia ocupa l’edifici en règim de lloguer –propietat de Colonial–, que compta amb una superfície de 1.320 metres qua-drats, repartits en quatre plantes i dues més d’aparcament subterrani.

Abertis va aprovar en la Junta d’Acci-onistes que va celebrar el mes de març passat aquest canvi de seu, fins ara ubicada al Parc Logístic de Barcelona, on resideixen els negocis d’autopistes i telecomunicaci-ons del Grup.

Les instal·lacions propicien el treball en equip i la confiançaL’edifici està cobert amb una pell formada per vidre que li dóna un aspecte de cub de cristall.


El trasllat de la seu corporativa simbo-litza el nou model de gestió del Grup, basat en el desplegament de la seva estratègia en cada unitat de negoci, el lideratge en la rela-ció amb accionistes i stakeholders i la inte-gració dels nous negocis. L’objectiu és con-solidar el know-how del model industrial de la companyia i posar-lo en valor.

El canvi d’edifi ci cristal·litza, en defi nitiva, la transició cap a un model de treball que generi una cohesió més gran entre els emple-ats i consolidi un rol corporatiu internacional i multicultural. Més enllà de la reubicació física de la seu corporativa, el trasllat suposa una modifi cació de les maneres de treballar, tant d’àmbit operatiu com cultural.

Una nova visió de la Corporació

Les noves ofi cines d’Abertis es conceben com un open space on es poden portar a terme bones pràctiques operatives, amb

Edifi ci construït el 1990 de 1.320 metres quadrats en planta.

L’edifi ci actual és cobert amb una pell formada per vidre que li confereix un aspecte equivalent al d’un cub de cristall.

Les compartimentacions interiors s’han executat a base d’envans de fusta i vidre, que combinen els colors d’acabat blanc i fusta natural.

Els tancaments de vidre s’han executat amb doble envidrament, amb un resultat d’efi ciència acústica i inèrcia tèrmica àmpliament favorables.

L’edifi ci compta amb els paràmetres d’efi ciència energètica i estalvi sota certifi cació LEA.

Auditori amb aforament per a 210 persones, sistema de butaques replegables, videowall i so envoltant.

18 sales de reunions equipades amb pantalles de gran format i sistemes de videoconferència.

1 sala de telepresència.

1 sala del Consell d’Administració.

3 menjadors i servei de cuina.

1 sala de descans i menjador integrat.

50 places de pàrquing cobertes.

Característiques tècniques

Equipament

despatxos de portes obertes per propiciar un entorn de confiança que faciliti als empleats la plena adaptació i convivència en l’espai. El treball en equip i el nivell de confi ança són, doncs, dos dels pilars en què se sustenta la Corporació, i les noves ofi ci-nes responen a aquesta visió.

Visió global

Com a capçalera d’una multinacional, la Corporació es dota d’un equip divers pel que fa a la procedència, la cultura i l’idioma dels seus empleats, per la qual cosa simplifi ca la manera d’organitzar-se i d’actuar. Les noves formes de treballar més col·laboratives i efi cients consoliden la reputació interna i externa d’Abertis, generant un entorn de confiança tant a proveïdors com a col-laboradors, a la vegada que millora la inte-racció amb els negocis i la resta de compa-nyies del Grup.

En la subhasta de drets per a l’explotació de quatre posicions orbitals celebrada

el maig al Brasil, Hispamar Satélites, filial bra-silera de l’operador satel·lital Hispasat, va obte-nir el dret d’explotació de la banda Ku en la posició orbital de 74º oest. L’operador espanyol suma d’aquesta manera una nova posició orbi-tal a les tres on ja té drets (30º oest, 61º oest i 36º oest) i a una quarta (55,5º oest) on també és present gràcies a un acord amb Intelsat.


Hispasat s’adjudica una nova posició orbital al BrasilAbertis continua ampliant la seva presència en el mercat satel·lital per mitjà d’Hispasat. L’èxit del Brasil, un acord per donar accés a Internet a Mèxic i la seva participació en la creació de l’aliança SAT>IP en són una mostra TEXT I FOTOS HISPASAT

SATÈL·LITS

Hispamar Satélites va vèncer en l’última de les quatre subhastes d’Anatel, l’agència reguladora brasilera, i es va adjudicar el dret sobre la banda Ku en aquesta nova posició per un preu d’uns 16 milions de dòlars. L’ope-rador podrà explotar aquests drets durant 15 anys, prorrogables per uns altres 15. A la licitació, hi van concórrer també l’operador canadenc Telesat, el dels Emirats Yahsat i el francès Eutelsat.

Hispasat es reforça a Mèxic

El mes de maig, Hispasat va firmar un acord amb Globalsat per donar accés a Internet de banda ampla a més de 8.700 espais públics a poblacions rurals o remotes de Mèxic. Aquesta xifra engloba tres de les quatre zones que conformen la xarxa 10K, una iniciativa del projecte México Conectado, desenvolupat per la Secretaria de Comunicacions i Trans-ports (SCT), que té com a objectiu dotar

Expansió en telecomunicacions


d’accés a Internet més de 10.000 escoles, centres de salut, biblioteques, centres comu-nitaris i altres instal·lacions de l’Administra-ció mexicana localitzades en poblacions que no tenien connectivitat a banda ampla. Des-prés de la fi rma d’aquest acord, Hispasat es converteix en el proveïdor més gran de capa-citat satel·lital per a la xarxa 10K.

Per un altre costat, Hispasat ha signat un acord amb el proveïdor de serveis per satèl-lit mexicà Spacenet per a la transmissió de pel·lícules i esdeveniments en directe, amb la màxima qualitat i d’una manera més efi -cient i àgil, a 500 sales de cinema de Mèxic. La distribució cinematogràfi ca per satèl·lit elimina els suports físics, simplifi ca la logística, redueix el temps que es triga a portar les pel·lícules a les sales i anul·la els riscos de pèrdua o trencament de material.

Neix l’aliança SAT>IP

Hispasat i SES, juntament amb els fabricants Panasonic, Nagra, ALI Corporation i MaxLi-near, s’uneixen per potenciar el desenvolu-pament de l’estàndard SAT>IP i la seva adopció per part del sector. L’aliança SAT>IP formalitza l’acord que es va iniciar l’any passat amb la fi nalitat d’impulsar el desen-volupament de maquinari i programari compatible amb aquesta tecnologia.

La innovadora tecnologia SAT>IP con-verteix el senyal del satèl·lit a IP en el mateix punt de recepció gràcies a un petit servidor, que pot estar localitzat en la mateixa antena o a la llar de l’usuari, i el distribueix a tots els dispositius domèstics IP: televisors, tau-letes, smartphones o portàtils. Aquesta tecnologia permet oferir continguts via satèl-lit d’alta qualitat a totes les pantalles de la llar d’una manera més efi cient, utilitzant les xarxes ja existents a l’edifi ci. SAT>IP ja és en l’actualitat un estàndard europeu (CENE-LEC EN50585) compatible amb xarxes de satèl·lit i terrestres.

L’aliança SAT>IP, que s’ha constituït a Luxemburg com una organització sense ànim de lucre, s’encarregarà de la defi nició de les estratègies relacionades amb SAT>IP i la creació de grups de treball a través del seu comitè executiu. L’aliança tindrà com a prin-cipals objectius promoure l’ús del protocol SAT>IP en la indústria, facilitar la certifi ca-ció dels nous dispositius i desenvolupar i millorar l’estàndard.

Hispasat va celebrar el juny a la seva seu social de Madrid l’acte d’entrega del Premi al Millor Projecte d’Innovació per a Satèl·lits de Telecomunicacions. L’acte va estar presidit per la secretària general d’Indústria, Begoña Cristeto.

El primer premi ha estat per al projecte Plataforma tèrmica modular per a satèl·lit, presentat per Alejandro Torres i Donatas Mishkinis, d’IberEspacio Tecnología Aeroespacial.

La presidenta d’Hispasat, Elena Pisonero, va destacar en la seva intervenció que, “amb el lliurament d’aquest premi, la companyia reafi rma, un cop més, la seva vocació com a empresa tractora de la indústria aeroespacial a Espanya i com a impulsora de la innovació i de nous

desenvolupaments que marquin la diferència, tinguin un clar impacte positiu en el negoci satel·lital i ens portin a ser líders en el mercat”.

Elena Pisonero va fer un breu repàs d’aquests 25 anys d’història d’Hispasat i va concloure que “tenim davant nostre un futur prometedor, però també molt exigent. En els pròxims 25 anys haurem de promoure desenvolupaments innovadors que donin resposta a una demanda en permanent evolució”.

Segons la seva presidenta, Hispasat “sempre ha mantingut una constant aposta per la innovació i el compromís amb la indústria aeroespacial espanyola. Dos elements que, a la vista del resultat d’aquest Premi 25 Aniversari, es mantenen amb una plena vigència”.

Premi al Millor Projecte d’Innovació per a Satèl·lits

Al llarg dels últims anys, prop de 40 fabricants han donat suport a l’estàndard SAT>IP mitjançant el desenvolupament de productes compatibles amb els seus reque-riments. Així, l’empenta que està tenint la tecnologia SAT>IP ha creat les condicions adequades per a la formació d’aquesta ali-

ança, un fòrum obert a tots aquells fabri-cants, operadors de satèl·lits, radiodifusors i proveïdors de servei que vulguin involu-crar-se en el desenvolupament i en la millora d’un estàndard clau per al futur de la dis-tribució de continguts per satèl·lit en un entorn multipantalla.

En un context en què la majoria d’in-dicadors posen de manifest una nota-

ble recuperació de l’activitat econòmica a Espanya, la Fundació Abertis i la Fundació Cercle d’Infraestructures van dedicar el mes de juliol passat un workshop a analitzar quines polítiques resulten més convenients per contribuir a consolidar la recuperació. Sota el títol Posar en valor les infraestructu-

res en el moment de la recuperació econò-

mica, la seu d’Abertis a Barcelona va acollir un debat en què la principal conclusió va ser la necessitat d’establir unes sòlides bases per a un nou i estable període de creixement en tots els àmbits de l’activitat econòmica,


Nous models per a la recuperacióLa seu d’Abertis va acollir una jornada organitzada pel Cercle d’Infraestructures en què es va abordar la creació de noves polítiques per avançar en aquest sector econòmicTEXT I FOTOS ABERTIS

REFLEXIÓ

però encara més pel que fa a la inversió en infraestructures.

En aquest sentit, el president d’Abertis, Salvador Alemany, va assenyalar que, “en l’àmbit dels experts, tant d’àmbit privat com públic, hem anat progressant en l’avenç

conceptual de com hauria d’evolucionar l’àmbit de les infraestructures. S’ha entès que cal canviar de model”, en un context en què la nova inversió està detinguda a l’Ad-ministració pública. No obstant això, ha recordat que “no hem de moure’ns en el derrotisme, ja que d’aquesta situació cal treure conclusions i avançar”. Va concloure que “el pagament per ús és l’única solució”, ja que, si no fos així, “el sector hauria de continuar treballant a l’exterior perquè a Espanya no hi hauria projectes”.

Projectes clau

Tant aquest any com el 2016 es preveuen creixements del PIB superiors al 2,5%. Les previsions d’increment de l’activitat produc-tiva apleguen molts sectors i, fins i tot en el de la construcció, s’esperen creixements positius per primera vegada des de l’inici de la crisi. Posar en valor les infraestructures significa tant aprofitar al màxim les poten-cialitats de l’estoc existent com crear una consciència col·lectiva sobre la importància del seu rol en la represa del creixement. A partir de la constatació de l’abast de la recu-peració, durant la jornada del Cercle es van presentar projectes clau per consolidar l’ac-tivitat econòmica, així com propostes que tenen en comú l’objectiu de valoritzar les infraestructures existents. La participació d’experts internacionals com Lucinda Turner, responsable de la planificació estratègica del transport a Londres, va permetre cobrir una panoràmica més àmplia. En aquest sentit, el president del Cercle d’Infraestructures, Pere Macias, va proposar de mirar a l’exterior i de prendre l’exemple d’algunes ciutats com ara Londres, “el model de política d’infraestruc-tures del qual pot ser útil” o països com França, del que va prendre com a referència el Pla de relance per impulsar l’economia, “que ha de permetre una important inversió en infraestructures”. El president del Cercle va recordar que “cal prendre decisions des del sector per contribuir de manera més posi-tiva en la recuperació. Cal canviar el model, fer noves polítiques”.

La jornada va comptar amb la presèn-cia d’alts directius públics, com ara el con-seller de Territori i Sostenibilitat de la Gene-ralitat de Catalunya, Santi Vila, o el secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures, Julio Gómez-Pomar.

Debat sobre el futur de les infraestructures

“EL PAGAMENT PER ÚS ÉS L’ÚNICA SOLUCIÓ. SI NO, EL SECTOR HAURIA DE CONTINUAR TREBALLANT A L’EXTERIOR”, VA DIR SALVADOR ALEMANY

Foto de família dels participants en la jornada del Cercle d’Infraestructures.


ANÀLISI

DURANT ELS DOS DIES QUE VA DURAR LA TROBADA, ELS DIRECTORS VAN COMPARTIR LES SEVES EXPERIÈNCIES EMPRESARIALS I VAN DEBATRE SOBRE EL CANVI DE CICLE ECONÒMIC

Preparats per créixer va ser el lema de la XXVI Trobada Empresarial al Pirineu,

en la qual es van donar cita representants del món empresarial amb l’objectiu de transme-tre un missatge d’optimisme als directius i emprenedors.

Entre els empresaris i ponents que van participar en aquestes jornades, celebrades a la Seu d’Urgell, es trobaven el conseller delegat i vicepresident d’Abertis, Francisco Reynés; la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa; el president de la Fira i de Freixenet, Josep Lluís Bonet; el con-seller delegat de La Farga, Oriol Guixà, i els catedràtics d’Economia Oriol Amat i Germà Bel, entre d’altres. En la seva intervenció, Francisco Reynés va demanar als països “regles clares i seguretat jurídica” per atraure

XXVI TrobadaEmpresarial al PirineuTEXT I FOTOS ABERTIS

El conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, durant la seva intervenció.

la inversió de les empreses; a la societat, “sin-ceritat a l’hora de valorar les companyies”, i als joves, “formació i que viatgin”.

Durant els dos dies que va durar la tro-bada, els directors van compartir les seves experiències empresarials i van debatre sobre el canvi de cicle econòmic. L’acte va comptar també amb la presència del conseller de Ter-

Abertis reclama mesures per atraure la inversió

Destacades personalitats del món econòmic van voler transmetre un missatge d’optimisme als empresaris

ritori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, que va oferir la confe-rència inaugural. El conseller va destacar que el lema de les jornades és adequat per a aquest moment econòmic i “ens porta a res-pondre quin és el model en què ens sentim més còmodes: tornar a créixer ràpidament a la clàssica, el decreixement o el creixement sostenible”. A la trobada, hi van assistir també empresaris com Raimon Ripoll, soci de Deloitte, o Àngels Roqueta, sòcia de Compass Private Equity.

L’encarregat de clausurar la trobada va ser el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, qui va elogiar l’empenta del teixit empresarial català i va recordar que l’any passat es van crear 2.000 noves empreses a Catalunya.


CULTURA CORPORATIVA

Un estudi recent que analitza els codis ètics de les companyies que

formen part de l’Ibex 35 ha situat Abertis al capdavant del rànquing, amb un 100% de compliment del seu Codi Ètic, aplicable a totes les empreses del Grup en què Aber-tis exerceix un control. L’última adaptació del Codi Ètic neix motivada per les reformes que s’han produït aquest any a Espanya en matèria legislativa i després de l’entrada en vigor del nou Codi penal, el passat 1 de juliol.

El propòsit del Codi Ètic d’Abertis, apro-vat pel Consell d’Administració, és establir un esquema ètic de referència i de compli-ment obligat per a tots els empleats, amb independència del país, categoria, condició o empresa a la qual pertanyin. Constitueix el pilar fonamental en el qual se sosté la nova cultura corporativa d’Abertis, basada en la integritat, l’honestedat i la transpa-rència, a més de ser una de les principals manifestacions del Bon Govern. Inicialment, els codis ètics de conducta estaven dirigits als membres dels Consells d’Administració i l’evolució de les millors pràctiques ha con-duït al fet que aquestes conductes també s’apliquin a tots els empleats, així es reforça el creixement sostenible de l’empresa i s’en-forteix la responsabilitat social empresarial.

L’estudi citat anteriorment, titulat Codis Ètics i línies vermelles penals, i elabo-rat per Ribas i Associats, mostra en quina mesura i amb quina profunditat es recullen en els codis ètics els delictes amb més pro-

Abertis, la companyia de l’Ibex 35 amb el millor Codi Ètic


Segons un estudi de Ribas i Associats

L’adaptació del Codi Ètic d’Abertis neix motivada per les reformes que s’han produït a Espanya en matèria legislativa i després de l’entrada en vigor del nou Codi penal

les pautes de comportament que s’hi recu-llen. Aquest esquema es replica a totes les empreses del Grup.

A més, aquesta Direcció estableix el marc d’actuació de tots els empleats en la seva feina diària, així com la seva interacció amb tots els seus stakeholders o grups d’in-terès, ja siguin clients, proveïdors, accionis-tes i socis, col·laboradors, inversors, admi-nistracions públiques i entitats sense ànim de lucre.

Al Codi Ètic vénen també definits els canals d’informació habilitats per tal que tots els empleats i persones pertanyents als grups d’interès puguin consultar qual-sevol dubte sobre la interpretació del Codi Ètic –així com sobre la legislació i normativa interna aplicable–, i comunicar-ne incom-pliments. Tota la documentació suport de consultes/notificacions, seguiment i inves-tigació de les mateixes, així com les seves resolucions, serà arxivada per les correspo-nents comissions del Codi Ètic d’Abertis durant el temps requerit per la legislació aplicable al país de la pertinent comissió del Codi Ètic d’Abertis.

Un Codi Ètic de Grup

Atesa la internacionalització i diversitat de la legislació aplicable al Grup, el marc ideat ha estat tenir un Codi Ètic de Grup que pre-vegi els valors i principis universals de con-ducta que han de desenvolupar totes les empreses d’Abertis, mitjançant reglaments

babilitat de cometre’s en el marc de l’acti-vitat d’una empresa. Abertis encapçala la llista, seguida d’OHL (86,15%), Sacyr (86,15%), Repsol (80%) i Acciona (77,69%). Segons l’estudi, els delictes més esmentats són els relatius a la corrupció, la intimitat, els drets dels treballadors i el medi ambient. Els que menys, els referents a l’ordre urba-nístic i a les insolvències punibles.

Nova Direcció de Compliance

Amb la finalitat d’assegurar la correcta comprensió del Codi Ètic, la Direcció de Compliance, juntament amb la Direcció de Comunicació i de Recursos Humans d’Aber-tis, s’encarreguen de preparar i implemen-tar un pla de formació anual als empleats, destinat a afavorir el coneixement de les normes i procediments que desenvolupin

LA INTEGRITAT DEL GRUP A TOT EL MÓN ÉS LA BASE DEL SEU ÈXIT SOSTENIBLE


EL CODI ÈTIC ÉS EL PILAR FONAMENTAL EN EL QUAL SE SOSTÉ LA NOVA CULTURA CORPORATIVA D’ABERTIS

del Codi Ètic, per adaptar-se a la legislació nacional i costums del lloc aplicables.

Al seu torn, el Consell d’Administració d’Abertis va aprovar el 28 d’abril de 2015 una norma de compliment que preveu l’existència dels comitès d’Ètica i de Preven-ció, la missió principal dels quals és vigilar pel compliment del Codi Ètic d’Abertis i els seus Reglaments de Desenvolupament. Aquesta norma regula l’obligació que tenen de reportar els diferents comitès locals d’Ètica i de Prevenció Penal al Comitè d’Ètica Corporatiu i de Prevenció Penal per tal que aquest reporti a la Comissió d’Auditoria i Control d’Abertis, sobre els casos d’in-

compliment, sobre els possibles riscos d’in-compliment del Codi Ètic i sobre la implan-tació de mesures idònies per a la prevenció de la comissió de delictes. Dins de la implan-tació de les mesures idònies es troba el desplegament del Codi Ètic i els comitès

locals han de reportar de manera anual al Comitè Ètic Corporatiu el grau de formació en la matèria.

Compliment del Pacte Mundial

de les Nacions Unides

El Grup Abertis s’ha adherit al Pacte Mundial de les Nacions Unides (Global Compact), i ha adoptat els seus principis de conducta i acció en matèria de drets humans, laborals, medi ambient i lluita contra la corrupció. Aquest codi respecta els principis de l’esmen-tat pacte i s’ha elaborat sota la premissa del més estricte compliment de totes les dispo-sicions legals i reglamentàries en vigor.


El signifi cat de compliance no és més que “de conformitat” o “d’acord”.

Així, només. A partir d’aquest terme, els anglosaxons han anat construint ja des de fa anys un sistema de compliance l’objec-tiu del qual no ha estat un altre que dotar les companyies de mecanismes adequats per assegurar que es compleixen totes i cadascuna de les lleis i normes que els siguin d’aplicació; que no hi haurà cap empleat, directiu o conseller capaç de cometre un acte que hi vagi en contra i que, a més, tot es farà sota uns principis d’ètica, bona fe i transparència. Escàndols com els d’Enron o els que li han succeït han anat augmentant el protagonisme d’aquesta funció en unes jurisdiccions més que en d’altres.

A Espanya, això és molt més recent. Va ser la reforma del Codi penal del 2010 la que va preveure per primera vegada la responsabilitat penal de les persones jurí-diques. Les empreses, per primer cop, en podrien ser responsables penalment i, menys anar a la presó, podien ser castiga-des amb importants multes, ordres de clausura del negoci o, entre d’altres, prohi-bint-los contractar amb l’Administració. Arran d’això, les empreses van començar a crear un sistema de control adequat per tal que, en cas que algun empleat, director o conseller fos imputat per un delicte, aquesta pogués acreditar que havia ins-taurat un sistema de control adequat per mirar d’evitar que es cometés.

Ha estat l’última reforma del Codi penal, que va entrar en vigor el passat 1 de juliol, la que ha passat a exigir de manera clara que les empreses han de comptar amb un òrgan amb poders autò-noms la funció del qual sigui la supervisió del funcionament i del model de preven-ció de delictes. Per si no fos prou, i dins de

‘Compliance’, ètica i transparència

l’àmbit mercantil, el Codi de Bon Govern i la nova Llei de societats de capital també han acaronat per primera vegada la fi gura de compliance, atribuint a determinades comissions especialitzades de les societats que cotitzen en borsa la funció de supervi-sió de riscos legals o ètics.

Per ú l t im, la norma UNE- ISO 19600.2015. Sistemes de gestió de Compli-ance, que estableix les directrius per implan-tar, avaluar, mantenir i millorar un sistema de gestió de compliance eficaç, tot i que encara no és certifi cable, ha passat a consti-tuir-se com un punt de referència obligat en aquesta matèria.

Davant d’aquesta nova conjuntura, Abertis ha creat la nova Direcció de Com-pliance, que reportarà a la Comissió d’Au-ditoria i Control, i que ha de nomenar pos-teriorment els corresponents local Com-

pliance offi cers en els negocis. Els corres-ponents Comitès d’Ètica del Grup Abertis han adoptat a més la funció addicional de prevenir la comissió de delictes adoptant

Marta Casas, ‘chief Compliance officer’ del Grup Abertis la denominació de Comitè Corporatiu d’Ètica i de Prevenció Penal.

A partir d’aquí, els chief Compliance

offi cers i els seus equips, com a màxims responsables del compliment normatiu han de treballar per tal que les seves orga-nitzacions comptin amb controls sufi cients per promocionar la cultura del compliment i evitar que es cometi cap delicte. Defi nir el Programa de Compliance és, per tant, l’objectiu primordial d’aquest equip.

El Programa de Compliance, posat en marxa dins de la Direcció de Compliance del Grup Abertis, té com a objectiu identi-fi car la normativa legal que li és aplicable per traslladar-la a les normatives internes, controlar-ne la implementació, avaluar els riscos d’incompliment normatiu, verifi car que els controls funcionin i formar en matè-ria de compliment tots els empleats del Grup sent el Codi Ètic la norma fonamen-tal que constitueix una de les principals manifestacions de bon govern.

Una vegada creada la fi gura del chief

Compliance offi cer i la Direcció de Com-pliance, molts es pregunten com s’interre-lacionarà aquesta nova funció amb l’exer-cida per la Direcció Control de Riscos i Auditoria Interna o fi ns i tot amb altres direccions. Com evitaran solapar-se? En suma, qui farà què?

L’objectiu d’Auditoria Interna és fona-mentalment la seguretat, el control. Que pugui oferir garanties que totes les activi-tats han estat i estan sent portades a terme de conformitat amb els objectius, les polí-tiques i els procediments establerts.

Per altra banda, l’objectiu de Compli-ance és fonamentalment operacional. Cal assegurar-se que totes les activitats que s’estiguin portant a terme o que s’hagin de portar a terme es facin de conformitat amb els requeriments legals i que s’han implantat polítiques i procediments apro-piats per tal que es compleixin.

Per últim, la funció de Compliance s’ocupa únicament del risc regulador men-tre que Auditoria Interna s’ocupa de tots els riscos de l’organització i serà, per des-comptat, aquesta última qui auditarà Com-pliance per assegurar que està fent el que ha dit que faria.

OPINIÓ


L’ACORD PRETÉN OPTIMITZAR ELS CONSUMS DE RECURSOS, LA GESTIÓ DE RESIDUS I CONSERVAR LA BIODIVERSITAT DELS ESPAIS NATURALS

Coincidint amb la celebració a París aquest any de la COP21 (XXI Confe-

rència de les Parts) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la Comissió de RSC d’Abertis va aprovar el seu suport a un acord internacional entre governs que porti als països a continuar treballant per reduir l’empremta de carboni que genera l’activitat humana. Amb això es pretén optimitzar els consums de recursos, la gestió de residus i conservar la biodiver-sitat dels espais naturals.

La COP 21 ha de constituir una etapa decisiva en la negociació del futur acord internacional previst per després del 2020, amb l’objectiu que tots els països, i entre ells

Un nou pasper combatreel canvi climàticTEXT I FOTOS ABERTIS

els emissors més grans de gasos d’efecte d’hivernacle –països desenvolupats i països en desenvolupament–, estiguin vinculats per un acord universal sobre el clima.

En aquest sentit, la política d’Abertis en matèria de canvi climàtic és optimitzar els

Abertis contribueix a la reducció de l’empremta de carboni

La Comissió de RSC d’Abertis dóna suport a un potencial acord internacional sobre el canvi climàtic entre governs

consums de recursos, tant materials com hídrics i energètics, així com estendre aquesta política als seus proveïdors i entitats con-tractades. Anualment completa el qüestio-nari de la iniciativa Carbon Disclosure Project, la qual cosa permet, a més de conèixer i comunicar l’evolució de les emissions de CO

2, identifi car possibles riscos i oportunitats

associats al canvi climàtic que puguin afec-tar les activitats de la companyia.

A més, Abertis participa en el Grup Espanyol per al Creixement Verd, plataforma de col·laboració publicoprivada que treballa els compromisos europeus en matèria de canvi climàtic i està enfocada cap a una economia baixa en carboni.

MEDI AMBIENT

Llegat amb embolcall de sedaLa capital de la regió francesa del Roine-Alps traspua història, cultura i elegància per tots costats. Perdre’s pels seus carrerons empedrats i conèixer el seu exquisit patrimoni renaixentista són només alguns dels atractius que posseeix la que va ser bressol del cinema de la mà dels germans Lumière

TEXT ELÍAS JUÁREZ FOTOS TOURISME RHÔNE-ALPES

Molt ha plogut des que, ara fa dos mil·lennis, una colònia militar romana

s’assentés a les terres que avui ocupa Lió per erigir-se com a capital de les Tres Gàl·lies sota el domini de l’emperador August. No obstant això, la veritable època d’esplendor de la ciutat francesa no va començar fins al segle XV, amb l’arribada de la impremta. Va ser aleshores quan Lió va adquirir una gran rellevància com a centre de publicacions a

Una joia francesa entre dos rius

LIÓ

tot el continent europeu, rol que ha sabut mantenir fins avui dia i que es pot conèixer a fons al seu Museu de la Impremta. Però aquesta no va ser l’única explosió econòmica de la ciutat, ja que el segle XVIII va comen-çar una expansió dels telers de seda que va donar una empenta industrial clau per a la seva història.

L’ambient fluvial domina una ciutat on conflueixen les aigües del Roine i del Saona.

Banyat per les aigües del Roine i del Saona, Lió és una ciutat de marcat ambient fluvial.

© P

. Bla

nc


EL VIEUX LYON CONVIDA A GAUDIR D’UNA VISITA TRANQUIL·LA, SENSE MIRAR EL RELLOTGE, VAGANT PELS SEUS CARRERONS EMPEDRATS I PLENS D’ENCANT

Belles Arts, amb una valuosa col·lecció de pintura i escultura francesa, i la vistosa Òpera, d’estil neoclàssic i culminada per una imponent volta envidriada.

Vistes panoràmiques

No es pot perdre’s el turó Fourvière, coronat per la Tour Métallique, l’estructura de la qual recorda la de la Torre Eiffel de París. Per arri-bar al cim i gaudir d’un trajecte diferent, és molt recomanable agafar el funicular des de la plaça Édouard. Una vegada a dalt, la basílica de Notre-Dame de Fourvière és la veritable protagonista. Construïda el segle XIX i amb un interior ple d’ornamentacions, està fl anquejada per quatre torres octogo-nals que li aporten una silueta molt carac-terística. Des d’aquesta construcció s’obte-nen algunes de les millors vistes panoràmi-ques sobre la ciutat.

Menció especial mereix el Vieux Lyon, fora de la península i als peus del turó Four-vière. Aquesta part convida a gaudir d’una visita tranquil·la, sense mirar el rellotge, vagant pels seus carrerons empedrats i plens d’encant. Els carrers des Trois Maries, du Boeuf

De fet, la llera dels dos rius voreja bona part del centre històric de la ciutat. Una de les seves zones més representatives és l’estreta però allargada península que queda entre els dos cursos fl uvials. Aquí batega el cor cultural i comercial de Lió que, per la seva bellesa i patrimoni, està considerat Patri-moni Mundial per la Unesco. La bella plaça de Terreaux és un dels punts més destacats de la península, presidida per una font con-cebuda per Frédéric-Auguste Bartholdi, l’autor de l’Estàtua de la Llibertat de Nova York. La plaça també acull el majestuós Hôtel de Ville, del segle XVII, on es troba l’ajunta-ment. Molt a prop hi trobem el Museu de

Sanef, la fi lial francesa d’Abertis, va tancar un contracte el 2014 amb la ciutat de Lió per executar les obres de millora del Boulevard Périphérique Nord de la ciutat francesa, una via urbana de 10 quilòmetres. El contracte inclou l’explotació, el manteniment de la via i del seu equipament, així com la gestió dels sistemes de cobrament de peatge durant 20 anys.

El Boulevard Périphérique Nord

© R

égio

n U

rbai

ne

de

Lyo

n


Per conèixer a fons el casc històric de Lió no n’hi ha prou de recórrer els seus carrerons, visitar els seus monuments o navegar pels seus rius. I és que compta amb un rerefons que no s’aprecia a simple vista. Es troba sota la superfície i l’integren els traboules, una sèrie de passatges secrets que uneixen blocs d’edifi cis sota els carrers, endinsant-se en ocasions fi ns a patis interiors. En el subsòl dels barris del Vieux Lyoni de la Croix Rousse formen una autèntica xarxa integrada per

Secrets amagats sota la ciutatplats típics de la ciutat com el cervelle de

canut (formatge fresc amb fi nes herbes), el boudin noir aux pommes (botifarró amb poma) o les quenelles (croquetes de peix), entre altres saborosos plats.

Passat tèxtil

Un dels barris actualment més bohemis és el de la Croix Rousse, ubicat dalt d’un turó que queda enclavat entre el Roine i el Saona. Dividit entre la zona dels pendents i l’altiplà, la seva història ha evolucionat íntimament vinculada a la indústria de la seda. Els ano-menats canuts, com es coneixia antigament els treballadors dels telers, van fomentar el creixement d’aquesta part de la ciutat amb l’expansió de la indústria tèxtil. Aquesta particularitat va portar a construir al barri

EL PARC DE LA TÊTE D’OR, EL GRAN PULMÓ VERD DE L’URBS FRANCESA, DATA DEL 1860 I OFEREIX 117 HECTÀREES ENJARDINADES QUE ACULLEN UN BUCÒLIC LLAC

més de 300 misteriosos passadissos. Si bé alguns d’ells daten de l’època romana, la gran majoria es va construir durant el segle XIX. Un dels seus objectius consistia a transportar la seda a través de la ciutat d’una manera senzilla i protegir-la, a més, de la pluja. Però aquests passadissos han tingut també altres usos més clandestins al llarg de la història. La Resistència francesa els va utilitzar per moure’s discretament d’un lloc a un altre de Lió durant la Segona Guerra Mundial.

o Juiverie són només tres exemples on el patrimoni medieval i renaixentista s’entrellaça a cada pas. Molt a prop s’erigeix la catedral de St-Jean, construïda entre els segles XI i XVI i que combina estils romànic i gòtic. Val la pena assistir a les campanades del rellotge astronòmic que amaga el seu interior. Qua-tre cops al dia, una sèrie d’engranatges mecà-nics posa en moviment una corrua de fi gures amb una gran precisió, esdeveniment real-ment sorprenent tenint en compte que el mecanisme data del segle XIV. En la seva esfera, el Sol gira al voltant de la Terra, seguint la teoria que es creia a l’època.

Recuperar forces

Per fer un alt al camí i recuperar forces durant la visita, una de les alternatives gastronò-miques més autèntiques de Lió la componen els denominats bouchons, paraula que aquí adopta un significat propi. A la resta de França, aquest terme es refereix a un embús de circulació o al tap d’una ampolla. A Lió, a més, dóna nom a uns petits restaurants amb poques taules on es poden degustar

1

2 © M

. Per

rin

/OT

Lyo

n©

M. K

irch

gess

ner

LIÓ


Guia per al visitant

Com s’hi arribaLió compta amb un aeroport internacional a 24 km de distància del centre. S’hi pot arribar en vol directe des de Madrid amb Iberia, des de Barcelona amb Easyjet i Vueling, i des de Palma de Mallorca, Màlaga i Sevilla també amb aquesta última companyia.

Moure’s per la ciutatL’efi caç xarxa de transport públic de la ciutat disposa de quatre línies de metro, cinc de tramvia, dos de funicular i més d’un centenar de línies d’autobús que permeten desplaçar-se amb gran facilitat. L’estació de tren més important de Lió és la de Part-Dieu.

On allotjar-seLE ROYAL20 Place Bellecour+(33) 04 78 37 57 31http://www.lyonhotel-leroyal.com

Elegant hotel amb salons senyorials en ple centre que suposa un excel·lent punt de partida per conèixer el casc històric. Destaca per l’afi nada combinació dels teixits a les habitacions. Des de 190 euros.

HOTEL DES ARTISTES8 Rue Gaspard André +(33) 04 78 42 04 88www.hotel-des-artistes.fr

Situat en ple cor de la ciutat, davant la Place des Celestines, la seva decoració s’inspira en l’ambient teatral i està rematada amb multitud de pintures a les parets, que fan honor al nom de l’hotel. Des de 105 euros.

On menjarBRUNET23 Rue Claudia +(33) 04 78 37 44 31 www.bouchonlyonnaisbrunet.fr

Aquest autèntic bouchon és perfecte per degustar la típica cuina lionesa si es tria el menu traditionnel. A més de la seva extensa carta, també ofereix un menú específi c de temporada.

TETEDOIEMontée du Chemin Neuf+(33) 04 78 29 40 10www.tetedoie.com

Restaurant d’ambient elegant i contemporani que destaca per una cuina moderna desenvolupada majoritàriament amb productes de la regió. Està comandat pel prestigiós xef Christian Têtedoie.

Per saber-ne méswww.es.lyon-france.com

edifi cis de sostres alts per donar cabuda a l’enorme maquinària que calia. De la Croix Rousse sempre es va dir que era el turó que treballava mentre que el de la Fourvière era el turó que resava.

El bressol del cinema

És inconcebible parlar de la tercera ciutat més poblada de França sense fer-ho del cinema. I això succeeix, sobretot, gràcies als germans Lumière, inventors del cinematògraf i els primers a rodar imatges en moviment. Va ser a Lió on aquests pioners del setè art van posar les bases de la indústria del cinema. Els més cinèfi ls no es poden perdre el Museu Lumière, situat a l’antiga casa de la família, en ple casc històric, a la rue du 1er Film (car-rer de la Primera Pel·lícula).

Un dels punts més plàcids de Lió, ideal per posar fi a la visita, es troba cap al nord i és el parc de la Tête d’Or. El gran pulmó verd de l’urbs francesa data del 1860 i ofereix 117 hectàrees enjardinades que acullen un bucòlic llac pel qual és possible navegar de manera assossegada, si es lloga una barca. Un lloc ideal per acomiadar-se de la capital de la regió del Roine-Alps.

— 1 —Font de la plaça des Jacobins. — 2 —Plaça de la Trinité. — 3 —Interior d’un bouchon lionès.— 4 —Font de la plaça Vollon.— 5 —Restaurant Abel.

3 4

5

© M

. Per

rin

/OT

Lyo

n

© M

. Kir

chge

ssn

er©

M. R

ou

gy


Abertis es fa amb el control del

Abertis Autopistas Xile compra el 49,9% que encara no tenia d’Autopista del Sol i d’Autopista Los Libertadores per 134 milions d’euros


Abertis, a través de la seva filial a Xile, Abertis Autopistas Xile, va completar

el juliol un acord de compravenda amb Fondo de Inversión Público Penta Las Américas Infraestructura I i Fondo de Inversión Público Penta Las Américas Infraestructura II, per a l’adquisició del 50% d’Infraestructura Dos Mil, societat matriu de les concessionàries xilenes Autopista del Sol i Autopista Los Libertadores.

L’operació es va tancar per un import de 93.530 milions de pesos xilens (134 milions d’euros) i suposa per a Abertis el complet control (100%) sobre aquestes concessions. És una mostra del compromís d’Abertis per consolidar el seu rol de lideratge industrial en els projectes en què participa i és una mostra

Aposta pel país andí

INVERSIONS

L’OPERACIÓ ÉS UNA MOSTRA DE LA CAPACITAT D’ABERTIS PER FER CRÉIXER LA SEVA BASE D’ACTIUS EN CONDICIONS ATRACTIVES

politana de Santiago. Tenen un final del ter-mini de concessió el 2019 i el 2026 respec-tivament; i van generar un Ebitda de 62 milions d’euros el 2014. Abertis compta amb Autopista del Sol i Autopista Los Libertado-res en la seva cartera d’actius des del 2012.

Per mitjà d’aquest acord, Abertis impul- sa la seva aposta per Xile, on opera sis vies d’alta capacitat, amb un total de més de 770 quilòmetres. Les autopistes d’aquest país presenten xifres positives tant en increment del trànsit com en Ebitda, gràcies a la re- ducció de costos generada pels nous plans d’eficiència i l’aplicació de les millors pràc-tiques del Grup. Xile és el quart mercat més gran d’Abertis per ingressos (un 4% del total del Grup).

de la capacitat d’Abertis per fer créixer la seva base d’actius en condicions atractives.

L’Autopista del Sol és una via de 133 quilòmetres que uneix Santiago de Xile amb el port de San Antonio. Per la seva banda, l’Autopista Los Libertadores, de 116 quilò-metres, comunica la capital del país amb importants ciutats al nord de la regió metro-

100% de dues autopistes xilenes


La seguretat viària dels més grans, a debatLa jornada es va emmarcar en el Programa de Seguretat Viària que la Fundació Abertis porta a terme a tots els països on el Grup opera

TEXT I FOTOS FUNDACIÓ ABERTIS

Sota el títol Gent gran, conduir als 70

i als 80, prestigiosos tècnics, respon-sables polítics i experts mèdics van debatre sobre la seguretat viària dels majors de 70 anys en els diferents rols que poden assumir en els seus desplaçaments (conductors, copi-lots o vianants).

El col·loqui va comptar amb la presèn-cia de Valentí Fuster, director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovas-culars Carles III (CNIC) de Madrid i director de l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center de Nova York; María Seguí, directora de la Direcció General de Trànsit (DGT); Joan J. Isern, director del Servei Català de Trànsit (SCT); Ole Thorson, president de l’Associació Prevenció d’Accidents de Tràn-

Augmenta la població amb més de 65 anys

MÉS DEL 90% DELS CONDUCTORS ESPANYOLS CONTINUA CONDUINT DESPRÉS DELS 60 ANYS, SEGONS DADES DE LA DGT

que suposa gairebé el 10% dels 30 milions de conductors que hi ha a Espanya. A aquesta dada cal afegir que més del 90% dels con-ductors continua conduint després dels 60 anys, segons dades de la DGT.

Les estadístiques més recents publicades l’últim any pels organismes competents evi-dencien un increment, en el conjunt del ter-ritori espanyol, d’un 2% de víctimes mortals entre els conductors majors de 65 anys (476 morts). Els experts han assenyalat que, com a la majoria dels àmbits de la vida, l’augment d’edat no té per què traduir-se en impedi-ments físics o psíquics, ja que, en múltiples ocasions, les persones més grans de 70 anys presenten millors condicions per a una con-ducció segura que persones d’edats crono-lògiques més baixes.

Aquesta jornada s’emmarca en el Pro-grama de Seguretat Viària que la Fundació Abertis duu a terme a tots els països on opera el Grup (el Brasil, Espanya, França, Puerto Rico i Xile) i que està articulat en quatre grans línies d’actuació: educació a les escoles, acti-vitats de divulgació i sensibilització, com la campanya Et queda una vida. No la perdis a

la carretera, per a joves d’entre 18 i 30 anys, i impuls de campanyes de sensibilització en col·laboració amb centres especialitzats, com l’Institut Guttmann o l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo.

La Fundació Abertis és pionera en el desenvolupament d’accions d’informació i de sensibilització en matèria de seguretat viària del col·lectiu de conductors i vianants de la tercera edat.

sit (P(A)T); Salvador Alemany, president d’Abertis i de la Fundació Abertis; Antoni Español, director general d’Abertis Autopis-tas Espanya, i Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals d’Abertis i director de la Fundació Abertis.

El debat va girar al voltant de l’augment constant de la població amb més de 65 anys,

PREVENCIÓ


La Xarxa de Reserves de la Biosfera Mediterrànies de la UNESCO inicia la seva activitatLa institució està conformada inicialment per un total de 60 reserves de la biosfera ubicades a 14 països


El mes de juny passat va tenir lloc la presentació de la Xarxa de Reserves

de la Biosfera Mediterrànies (RRBMed) al castell de Castellet (Barcelona), Centre Inter-nacional UNESCO per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies i seu de la Funda- ció Abertis.

La inauguració institucional de la jornada va anar a càrrec de Federico Ramos, secretari d’Estat de Medi Ambient; Qunli Han, director de la Divisió d’Ecologia i Ciències de la Terra

A la seu de la Fundació Abertis

MEDI AMBIENT

COM UN DELS PRIMERS ACTES D’ACTIVITAT DE LA XARXA, ES VA CELEBRAR UN DEBAT SOTA EL TÍTOL ‘LES DUES RIBES DE LA MEDITERRÀNIA’

Materials de divulgació

La RRBMed està conformada inicialment per 60 reserves de la biosfera ubicades a 14 paï-sos: Algèria, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Espa-nya, França, Grècia, Israel, Itàlia, el Líban, el Marroc, Montenegro, Portugal i Tunísia.

Amb l’objectiu de donar a conèixer les reserves de la biosfera que formaran part de la RRBMed, s’ha elaborat una sèrie de mate-rials monogràfics per a la divulgació de les característiques i els valors del patrimoni natural, paisatgístic i cultural de cadascun d’aquests espais.

La seu de la Fundació Abertis ja és plenament operativa com a Centre Internacional UNESCO.

de la UNESCO; Juan Manuel de Barandica, ambaixador delegat d’Espanya davant la UNESCO, i Josep Maria Coronas, secretari general d’Abertis.

També van participar en els actes de presentació Miguel Clüsener-Godt, coordi-nador del programa MaB de la UNESCO; Basilio Rada, director de Parcs Nacionals; Sergi Loughney, director de la Fundació Abertis i del Centre UNESCO, i Martí Boada, coordi-nador del Centre.


EL DEBAT VA OBRIR UN DIÀLEG SOBRE LA MEDITERRÀNIA COM UN LLOC DE TROBADA ENTRE EL SUD D’EUROPA, EL NORD D’ÀFRICA I L’OCCIDENT D’ÀSIA

Debat i sessió de treball

Com un dels primers actes d’activitat de la Xarxa, es va celebrar un debat sota el títol Les

dues ribes de la Mediterrània, en el qual van intervenir Josep Roca, sommelier del Celler de Can Roca; Josefina Castellví, oceanògrafa i experta en l’Antàrtida; Shlomo Ben Ami, vicepresident del Centre Internacional de Toledo per la Pau, i Munther Haddadin, exmi-nistre d’Aigua i Irrigació de Jordània.

El debat va permetre obrir un diàleg entre els participants, que van mostrar la seva visió personal i singular sobre la Mediterrània

com a lloc de trobada entre el sud d’Europa, el nord d’Àfrica i l’occident d’Àsia, amb una rica diversitat cultural i paisatgística, així com una complexa realitat sociopolítica.

L’activitat va prosseguir a la tarda amb una sessió de treball, que es va obrir amb una ponència marc d’Antonio Troya, membre de l’Oficina Mediterrània de la Unió Internaci-onal per a la Conservació de la Natura (UICN), i va continuar amb el procés d’articulació i constitució de la Xarxa de Reserves de la Biosfera Mediterrànies mitjançant l’aprova-ció i signatura del document corresponent per part dels gestors i els representants dels Comitès MaB de la UNESCO.

Així mateix, va tenir lloc una segona jor-nada a la Reserva de la Biosfera del Montseny. Durant una visita de camp, els participants van tenir l’oportunitat de conèixer un espai emble-màtic des del punt de vista de la gestió, la sin-gular biogeografia del massís i els elements del patrimoni cultural, així com noves experiències d’èxit d’activitats socioeconòmiques que pro-mouen la conservació del paisatge.

Projecte modèlic

El debat sobre el canvi climàtic és a l’agenda dels poders polítics i econòmics, i a ell s’hi ha referit també la Santa Seu en la recent encí-clica de Sa Santedat el Papa Francesc sobre el medi ambient. En aquest sentit, Abertis, companyia presidida per Salvador Alemany i que dirigeix el seu CEO-vicepresident Fran-cisco Reynés, lidera un projecte modèlic entre empresa, medi ambient i la UNESCO, com és el Centre Internacional UNESCO de Reser-ves de la Biosfera Mediterrànies en la seu de la Fundació Abertis del castell de Castellet. La directora general de la UNESCO, Irina Bokova, va destacar en una trobada recent a París amb Ses Majestats els Reis la seva satis-facció per la primera col·laboració entre la UNESCO i una empresa privada, en aquest cas Abertis.

Els participants posen a l’exterior del castell de Castellet.


Velázquez, esdeveniment cultural de l’any a FrançaLa retrospectiva, patrocinada per Abertis, mostra el panorama complet de l’obra de Diego Velázquez, des dels seus inicis a Sevilla fins als seus últims anys, i la influència que el seu art exerceix en els seus contemporanis


L’exposició Velázquez, oberta a París des del 26 de març i patrocinada per

Abertis, s’ha consolidat com un dels esde-veniments culturals de l’any a la capital francesa, amb una mitjana de visites de prop de 5.000 persones diàries, fins a un total de gairebé mig milió de persones (478.833).

Es tracta de la primera retrospectiva de Diego Velázquez a França, en què es presenta un panorama complet de l’obra de l’artista espanyol, des dels seus inicis a Sevilla fins als seus últims anys, i la influència que el seu art exerceix en els seus contemporanis. La mostra ha estat possible gràcies a l’esforç

Abertis, amb l’art

CULTURA

ES TRACTA DE LA PRIMERA RETROSPECTIVA DE DIEGO VELÁZQUEZ A FRANÇA, EN LA QUAL ES PRESENTA UN PANORAMA COMPLET DE L’ARTISTA ESPANYOL

conjunt del Museu del Louvre i del Grand Palais, amb la col·laboració del Kunsthisto-rishes Museum de Viena i el suport generós del Museu del Prado. Compta amb préstecs totalment excepcionals com La farga de

Vulcà (Museu del Prado, Madrid) i altres obres mestres com La Venus del mirall (Nati-onal Gallery, Londres) o el retrat d’Inocenci

X (Palazzo Doria Pamphili, Roma), icones universals de la història de l’art. La mostra, que es va inaugurar el passat 26 de març, es va poder veure fins al 13 de juliol al Grand Palais de París.

La retrospectiva, que serà sens dubte un esdeveniment cultural de l’any a la capi-tal francesa, va ser inaugurada amb la pre-sència de S. M. els Reis d’Espanya, Felip VI i Letizia, i el president de la República Fran-cesa, François Hollande. En els diversos actes relacionats amb la inauguració han partici-pat el vicepresident executiu i conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, i els principals representants de la seva filial fran-cesa, Sanef, el president, Alain Minc, i el director general, Lluis Deulofeu.

L’exposició trenca amb les retrospectives tradicionals en presentar els principals inter-rogants que afecten la vida de l’artista amb descobriments sobrevinguts durant els últims anys i exposa, en alguns casos per primera vegada, obres descobertes recentment.

Abertis amb la cultura

Abertis, per mitjà de la Fundació Abertis i de les seves filials en els països on és present, ha patrocinat importants exposicions cul-turals els últims anys, com la gran retros-pectiva de Salvador Dalí, que va batre rècords

La infanta Maria Teresa d’Espanya, oli sobre tela de 1651-1654, és una de les obres emblemàtiques de la mostra.


LA MOSTRA COMPTA AMB PRÉSTECS TOTALMENT EXCEPCIONALS COM ‘LA FARGA DE VULCÀ’ I ALTRES OBRES MESTRES COM ‘LA VENUS DEL MIRALL’

històrics de visites a les ciutats on es va poder veure: el 2012, al Centre Georges Pompidou de París (amb patrocini de Sanef); el 2013, al Reina Sofia de Madrid (amb patro-cini de la Fundació Abertis), i el 2014, a Rio de Janeiro i a São Paulo (amb patrocini de la filial brasilera d’Abertis, Arteris), conver-tint-se en la primera retrospectiva de Sal-vador Dalí que viatjava a l’Amèrica Llatina i la més visitada de la història de l’artista.

Fruit de la col·laboració entre Abertis i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, han viatjat al museu madrileny importants exposicions com la gran retrospectiva de l’artista pop Richard Hamilton que es va poder veure el 2014. En l’agenda del 2015, destaca el projecte expositiu de les col-

leccions del Kunstmuseum de Basilea, que es pot visitar fins al 14 de setembre de 2015 al centre madrileny.

La vinculació d’Abertis amb el món de l’art compta també amb una altra fita his-tòrica molt destacada, amb l’adquisició l’any 2007, mitjançant dació, de l’oli de l’artista malagueny Pablo Ruiz Picasso, Dona amb

gorra i amb coll de pell (1937), actualment present al Museu Nacional d’Art de Cata-lunya (MNAC).

A més, col·labora amb les principals ins-titucions culturals i artístiques del país com el Centre de Cultura Contemporània de Bar-celona (CCCB), la Fundació Amics del MNAC, la Fundació del Gran Teatre del Liceu, la Fun-dació Macba, la Fundació Orquestra de Cam-bra de Granollers, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, la Fundació Pau Casals, la Fundació de l’Auditori, la Fundació Amics del Museu del Prado, el Teatre Reial i el Teatre Nacional de Catalunya, entre d’altres.

Abertis a França

Abertis és el principal inversor espanyol a França. Els últims anys, el Grup ha fet inver-sions acumulades de més de 5.000 milions

d’euros al país, on ha enfortit la seva pre-sència en el negoci d’autopistes.

La presència d’Abertis al país es cana-litza per mitjà del grup concessionari Sanef, on té una participació del 52,55%. El grup gestiona més de 1.900 quilòmetres de vies de peatge al nord de França, Normandia i Aquitània, entre las quals destaquen quatre de les set vies d’accés per autopista a l’Illa de França (la regió de París) així com tam- bé el trànsit que connecta Alemanya, Bèlgica i Luxemburg amb el nord de França i amb el Regne Unit. En total, suposen el 22% de la quota del mercat d’autopistes de peatge a França.

Així mateix, Abertis està present al país gal per mitjà de l’activitat de la Fundació Abertis i de la Chaire Abertis, adscrita a l’École des Ponts ParisTech i IFSTTAR, que des del 2011 treballa per a la formació i en la recerca en matèria de gestió d’infraes-tructures.

S. M. els Reis d’Espanya, Felip VI i Letizia, van inaugurar l’exposició de Velázquez a París, patrocinada per Abertis.

L’obra de Miró viatja al Brasil


CULTURA


Amb el patrocini d’Arteris, filial d’Abertis

La mostra del pintor català posa en relleu la seva voluntat d’arribar a la puresa de l’art explorant més enllà de la pintura convencional

Abertis, a través de la seva filial al Bra-sil, Arteris, patrocina la primera retros-

pectiva de Joan Miró en aquest país. La mos-tra té el títol de Joan Miró. A força da matéria i reuneix un total de 114 obres de l’artista, entre les quals s’inclouen pintures, dibuixos, escultures i obra gràfica fets entre els anys 1931 i 1981. Les obres formen part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró (66 del total), així com de particulars.

El títol triat i la selecció d’obres posen en relleu la voluntat de Miró d’arribar a la puresa de l’art explorant més enllà de la pin-tura convencional. La mostra evidencia l’ex-perimentació constant amb tècniques, suports i procediments diferents que el van portar al desenvolupament d’una nova cultura de la matèria.

Es tracta de la primera exposició que la Fundació Joan Miró organitza al Brasil, i s’ha pogut visitar del 24 de maig al 16 d’agost a l’Institut Tomie Ohtake, a São Paulo, i és del 2 de setembre al 15 de novembre al Museu d’Art de Santa Catarina, a la ciutat de Flori-anópolis.

En l’acte celebrat amb motiu de la inau-guració de la mostra, el dia 21 de maig a São

Rosa Maria Malet, directora de la Funda-ció Miró a Barcelona, va explicar la importància d’aquesta mostra: “Joan Miró. A força da maté-Joan Miró. A força da maté-

ria és la primera exposició que la Fundació Joan Miró organitza al Brasil. Per a l’equip de la Fun-dació és un repte estimulant poder acostar l’obra de l’artista al públic d’altres països, amb un projecte que va més enllà de la proposta expositiva: més de cent obres del seu fons i del de la família Miró descobriran al visitant l’ex-perimentació constant de Joan Miró amb diverses tècniques, suports i procediments, a partir del seu ús personal de la matèria”.

Finalment, Sergi Loughney, director de la Fundació Abertis, va destacar la importàn-cia de la Responsabilitat Social Corporativa per a Abertis, centrada en diversos eixos d’ac-tivitat, com la cultura, el medi ambient i l’acció social a través de la conscienciació per la seguretat viària i la reducció de la sinistra-litat a les carreteres, prioritàries a tots els països on Abertis és present.

Paulo, van participar representants d’Abertis i d’Arteris, així com dels organitzadors.

El conseller delegat d’Arteris, David Díaz, va destacar la importància del patrocini cul-tural, a través de la passada exposició de Salvador Dalí i, ara, la de Joan Miró, per refor-çar la imatge d’Arteris com una companyia dedicada a la gestió d’autopistes d’una manera eficient i sostenible, sense oblidar el seu compromís amb la Responsabilitat Social Corporativa en el territori en què opera, i amb les comunitats amb les quals conviu.

Per la seva banda, Ricardo Ohtake, pre-sident de l’Institut Tomie Ohtake, centre que acull la mostra a São Paulo, va agrair a Aber-tis i a la seva filial Arteris el seu compromís amb la cultura i les va posar com a exemple per a altres empreses del Brasil.

David Díaz, conseller delegat d’Arteris, en el seu discurs inaugural de l’exposició de Miró a São Paulo.


Nova edició dels Premis AbertisEl IV Premi Internacional ha reconegut una tesi sobre l’homogeneïtzació del flux de trànsit a les autopistes


El IV Premi Internacional Abertis de Gestió d’Infraestructures del Trans-

port ha recaigut aquest any en el doctor Julien Monteil, en la categoria de tesi doc-toral, per Investigating the effects of coope-

rative vehicles on highway traffic flow homo-

genization: analytical and simulation studies.

En la categoria de tesines i treballs de final de carrera o màster, la guanyadora va ser Irene Martínez Josemaría, amb el treball Effects of freeway traffic homogeneity on

lane changing activity: the role of dynamic

speed limits. Tots dos han estat els guanya-dors dels premis nacionals, en les seves respectives categories, que la Càtedra Aber-tis ha entregat a França i a Espanya.

El Premi Internacional és un guardó que entrega anualment la Càtedra Abertis i que distingeix els millors treballs seleccionats entre els finalistes de les edicions locals del premi al Brasil, Xile, Espanya, França i Puerto Rico. La previsió és que alguns d’aquests joves investigadors facin una estada en alguna de les empreses del Grup Abertis del món.

L’acte d’entrega del Premi Internacional ha tingut lloc per primera vegada a l’Auditori Leonardo da Vinci de la nova seu del Grup Abertis a Barcelona, i ha comptat amb la presència del secretari de Territori i Mobili-tat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font; del president d’Abertis, Salvador Ale-many; del vicepresident-conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés; del vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Sisco Vallverdú; del director de la Càtedra Abertis a Espanya, Francesc Robusté, i el seu homòleg a França, Simon Cohen, i del direc-tor de Relacions Institucionals i RSC d’Aber-tis, Sergi Loughney.

Col·laboració universitat-empresa

TALENT

Xarxa Internacional

de Càtedres Abertis

La presència internacional de la Càtedra Abertis, creada el 2003, és cada cop més gran i constata el compromís de la companyia amb el món acadèmic, en contribuir a la recerca sobre la repercussió de les grans obres en el territori i millorar així la qualitat de vida dels seus habi-tants. La Xarxa Internacional de Càtedres Aber-tis és present a Espanya, França, Puerto Rico, Xile i el Brasil, en col·laboració amb les següents universitats: Universitat Politècnica de Catalu-nya-BarcelonaTech (Barcelona, Espanya); IFST-TAR, École des Ponts-ParisTech, Fondation des Ponts (París, França); Universitat de Puerto Rico (San Juan, Puerto Rico); Pontifícia Universitat Catòlica de Xile (Santiago, Xile), i Universitat Politècnica de São Paulo (São Paulo, Brasil).

També s’han entregat els XII Premis Abertis de la Càtedra Abertis a Espanya, en associació amb la UPC-BarcelonaTech, i que han recaigut en la doctora Mari Paz Linares Herreros, en la categoria de tesi doctoral amb un treball titulat A mesosco-

pic traffic simulation based dynamic traffic

assignment. En la categoria de treball de final de carrera o màster, la guanyadora ha estat Irene Martínez Josemaría, pel mateix treball que l’ha portat a guanyar el IV Premi Internacional, Effects of freeway traffic

homogeneity on lane changing activity: the

role of dynamic speed limits.

Els Premis Abertis, en les seves edicions a escala de país, tenen una dotació econò-mica de 10.000 euros en la categoria de tesi i de 4.000 euros en la categoria de tesina. Aquests són avaluats per un panell d’experts en les diferents àrees del camp d’enginyeria i infraestructura de transport.

D’esquerra a dreta: Enrique Martín Alcaide, Irene Martínez Josemaría, Julien Monteil i Mari Paz Linares Herreros.


La recerca de les infraestructures del transport és quelcom que Simon

Cohen coneix bé. La seva trajectòria profes-sional i la seva experiència acadèmica l’ava-len a l’hora d’aprofundir en l’interès d’Aber-tis per la formació en aquest camp.

Com a director de la Càtedra Abertis França,

i tenint en compte la seva experiència en

el sector dels transports, quines són les

seves funcions i quins objectius espera

assolir a curt termini?

Sóc director de recerca a l’Institut Francès de Ciències i Tecnologies de Transports, Foment i Xarxes (IFSTTAR) i professor a l’Escola de Ponts i Camins ParisTech. Les meves competències se centren principal-ment en l’explotació viària, en l’enginyeria del trànsit i en els sistemes intel·ligents de transports (ITS). La Càtedra Abertis França de gestió d’infraestructures del transport es va crear a principi del 2011. Dirigir aquesta càtedra em permet estar posicionat en el centre d’un triangle que vincula la recerca, la formació superior i el món empresarial. A curt termini, l’objec-tiu principal consisteix a fer que aquestes tres entitats col·laborin conforme al full de

ruta de cadascuna de les càtedres Aber-tis de la xarxa actual. Aquest moviment l’hem accionat nosaltres. Dins d’aquest cercle virtuós, cadascuna d’aquestes tres entitats obté els seus avantatges: la recer-ca aplicada té més capacitat de resposta davant de les preocupacions dels gestors d’infraestructures, la formació i els mitjans professionals es beneficien dels últims de-senvolupaments derivats de la investiga-ció i l’empresa integra enginyers i execu-tius ben formats.

Sobre aquest últim punt, m’agradaria destacar la iniciativa de la Càtedra Aber-tis França amb l’Escola de Ponts i Camins ParisTech. La càtedra finança cada any les sessions de formació centrades en la simulació del trànsit. Alumnes enginyers i estudiants del màster de Transports es

beneficien d’aquesta formació comple-mentària que, al cap i a la fi, afavoreix tant els gabinets d’estudis com els asses-sors del sector.

En quina mesura contribueix la Càtedra

Abertis a millorar la gestió d’infraestruc-

tures del transport del seu país?

Qui diu gestió d’infraestructures del transport diu operadors de xarxes. Úni-cament aconseguirem fer progressar aquest sector treballant colze a colze amb aquests gestors. Són possibles di-verses accions d’acompanyament, com la difusió de coneixements avançats, la formació d’executius (seminaris, cursos especialitzats), l’experiència i fins i tot la col·laboració de la recerca i el desenvo-lupament.

El premi de la Càtedra Abertis, conce-dit cada any, és una important acció que s’inscriu en aquesta perspectiva de comu-nicació i difusió dels coneixements avan-çats. En recompensar aquests treballs de tesines i màsters, el premi permet així mateix sensibilitzar el món professional dels transports sobre les grans qüestions científiques a les quals s’enfrontarà a curt

Director de la Càtedra Abertis França

“El Premi Abertis ajuda a sensibilitzar el món professional del transport”

Simon Cohen:

Des de la seva privilegiada posició acadèmica a l’IFSTTAR i el ParisTech, Cohen analitza el paper que exerceix Abertis com a promotor de la recerca en el sector de les infraestructures del transport

TEXT I FOTOS ARTERIS

NOMÉS ACONSEGUIREM FER PROGRESSAR LA GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT TREBALLANT COLZE A COLZE AMB ELS OPERADORS DE XARXES

ENTREVISTA


Simon Cohen creu que la col·laboració entre universitat i empresa pot millorar a França.

o mitjà termini. Per exemple, entre els te-mes premiats recentment, podem trobar qüestions clau com l’aportació dels vehi-cles cooperatius a l’explotació de les car-reteres, l’electromobilitat, la protecció de la biodiversitat en la gestió d’infraestruc-tures del transport o fins i tot les noves tecnologies al servei de la seguretat viària.

Abertis, gràcies a la seva xarxa internacio-

nal de càtedres, anima la col·laboració entre

la universitat i l’empresa. Com avaluaria

vostè aquesta col·laboració?

Em sembla que a França aquesta col-laboració continua sent tímida. Al meu parer, sovint es limita a acollir estudiants en el marc dels treballs de màster i, en moltes menys ocasions, de tesi. Ara bé, les maneres de col·laboració poden adoptar múltiples formes molt enriquidores. Per exemple, podem esmentar els contrac-tes de col·laboració en matèria de recer-ca, l’experiència d’un investigador o d’un equip en l’empresa, la prestació d’anàlisi per part d’un laboratori, el traspàs tecno-lògic per a una avaluació o, fins i tot, la col-laboració en projectes nacionals, europeus o internacionals. Hi ha nombroses vies

de col·laboració que podem prendre per incrementar aquesta col·laboració. Proba-blement a l’estranger hi ha altres pràcti-ques que mereixin ser analitzades.

En termes de seguretat viària, les autopis-

tes són les carreteres amb menys índex de

sinistralitat. Quines mesures creu que hau-

ran d’adoptar-se per millorar la seguretat?

Les polítiques de seguretat viària es basen habitualment en tres components: el vehi-cle, el conductor i la infraestructura. Els pro-gressos relatius a la seguretat dels vehicles, gràcies als dispositius de conducció assisti-da (ADAS) o d’adaptació intel·ligent de la velocitat (ISA), competeixen principalment al sector industrial. Pel que fa als actors ins-titucionals, aquests actuen en termes de reglamentació: control-sancions, campa-nyes d’educació viària i de formació, lluita contra l’alcoholèmia, limitacions de veloci-tat, etcètera. Per últim, els gestors de xarxes s’ocupen principalment de l’últim compo-nent: la infraestructura i el seu entorn.

En tractar-se d’autopistes (les infra-estructures viàries més segures), podem esmentar, per exemple, l’interès de les següents mesures:

El manteniment de mitjans més segurs i de qualitat (tractament de les zones amb risc d’accidents, les barreres per a les motos, la seguretat als túnels).

El reforç de la seguretat del personal de manteniment i d’explotació, especial-ment durant les obres.

El desplegament de dispositius innova-dors per a una conducció segura i còmo-da. Es tracta de la important contribució de les noves tecnologies al camp de la seguretat: sistemes d’informació i d’aler-ta, vigilància i detecció automàtica d’in-cidents, detecció d’obstacles, detecció de boira, entre d’altres.

Per últim, no hem d’oblidar destacar la importància de les mesures d’explota-ció que redueixen els accidents i la seva gravetat, com la regulació dels accessos i el control de la velocitat.


La Fundació Abertis, amb l’Institut Guttmann en el seu 50 aniversariL’Institut Guttmann, inaugurat a Barcelona el 27 de novembre de 1965, ha esdevingut un dels referents internacionals en la seva especialitat, la neurorehabilitació


La Fundació Abertis presta el seu suport a l’Institut Guttmann en la

celebració del seu 50 aniversari, ajudant en el desenvolupament dels principals projec-tes assistencials, científi cs i socials de l’Ins-titut, especialment aquells enfocats cap a la seguretat viària dels més joves. Recent-ment, les dues entitats han fomentat la conducció responsable a les zones d’oci nocturn més concorregudes de diferents poblacions catalanes en el marc de la cam-panya Et queda una vida, que lidera la Fun-dació Abertis.

En l’acte de fi rma del conveni de col-laboració van ser presents el president

Compromís social

SALUT

d’Abertis i de la Fundació Abertis, Salvador Alemany; el president de la Fundació Insti-tut Guttmann, Francesc Homs; el director de Relacions Institucionals d’Abertis i direc-tor de la Fundació Abertis, Sergi Loughney, i el director de l’Institut Guttmann, el doc-tor Josep María Ramírez.

L’Institut Guttmann, inaugurat a Bar-celona el 27 de novembre de 1965, s’ha convertit en un dels referents internacionals en la seva especialitat, la neurorehabilitació. Fundat per Guillermo González Gilbey, por-tador d’una tetraplegia, i inaugurat pel doc-tor Sir Ludwig Guttmann, neurocirurgià alemany que va canviar el pronòstic de les

La Fundació Abertis és, des del seu inici, Entitat Amiga de l’Institut Guttmann i aquest any donarà suport especialment a les següents activitats commemoratives:

L’organització de dos esdeveniments científi cs. El B-Debat sobre Salut Cerebral, organitzat conjuntament amb Biocat i ”la Caixa” el mes de maig, i les XXVII Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann, que faran possible la celebració de quatre congressos: les XXXII Jornades Nacionals de la Societat Espanyola de Paraplegia (SEP), el XXI Simposi de l’Associació Espanyola d’Infermeria Especialitzada en el Lesionat Medul·lar (ASELME), la I Jornada de Tecnologia i Rehabilitació i unes jornades dirigides a les associacions de persones amb discapacitat impulsades des del

El compromís de la Fundació Abertis

Consell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, en el qual es debatrà sobre innovació social i discapacitat. Debats sobre la discapacitat en el marc d’una societat en transformació.

La traducció, subtitulació i difusió a través de les televisions catalana i espanyola del telefi lm anglès The Best of Men, una producció de la BBC que narra la vida del doctor Ludwig Guttmann, neurocirurgià alemany que va canviar el pronòstic de les persones amb lesió medul·lar i que va ser impulsor dels Jocs Paralímpics.

La producció gràfi ca d’una litografi a commemorativa creada especialment i de manera altruista per l’artista Enric Ansesa.


rar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Els Amics de l’Institut Guttmann són un exemple de la

persones amb lesió medul·lar i que va ser impulsor dels Jocs Paralímpics, va ser el pri-mer hospital d’Espanya dedicat a la lesió medul·lar. Ara, 50 anys més tard, portarà a terme múltiples activitats institucionals, científiques i socials per commemorar aquest aniversari.

Amics de l’Institut Guttmann

La iniciativa Amics de l’Institut Guttmann està formada per empreses, entitats i per-sones que, a través de les seves aportacions i del seu suport, ens concedeixen la seva confiança i estima, i a més ens ajuden a assolir els objectius fundacionals per millo-

LES DUES ENTITATS HAN FOMENTAT LA CONDUCCIÓ RESPONSABLE A LES ZONES D’OCI NOCTURN MÉS CONCORREGUDES DE DIFERENTS POBLACIONS CATALANES

El president d’Abertis, Salvador Alemany, i el de la Fundació Institut Guttmann, Francesc Homs.

sensibilitat, la responsabilitat i el compromís de tots els adherits a aquesta iniciativa i posa de manifest la capacitat de la societat per actuar solidàriament en la cerca d’un món millor. Els recursos econòmics que aporten els Amics es destinen a donar con-tinuïtat i a millorar les activitats medicore-habilitadores, científiques, docents i socials de l’Institut Guttmann.

En marxa el projecte KanGo!La iniciativa facilitarà l’ús del transport públic per anar al col·legi. La prova pilot, que es va activar el gener, es porta a terme a sis centres escolars de Barcelona


La Fundació Abertis, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Catalana Sín-

drome de Down, Telefónica i Transports Metropolitans de Barcelona desenvolupen el projecte KanGo! amb l’objectiu de facili-tar l’ús del transport públic per part dels escolars del districte de Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona). Es tracta d’una prova pilot que pretén afavorir l’autonomia dels nens apor-tant seguretat i confiança a les famílies i a l’alumnat en els seus desplaçaments als centres educatius.

La prova pilot consisteix a aplicar la tecnologia NFC (de l’anglès Near Field Com-

Mobilitat escolar

TECNOLOGIA

ACTUALMENT PARTICIPEN EN LA INICIATIVA AL VOLTANT DE 100 NENS I NENES, XIFRA QUE VARIA EN FUNCIÓ DE L’ORGANITZACIÓ FAMILIAR DIÀRIA

munication) a les parades de les línies d’au-tobús urbà més pròximes a les escoles; enviar informació a les famílies sobre el pas dels seus fills per les parades establertes i que les famílies rebin per SMS o per correu electrò-nic un avís informatiu.

La tecnologia NFC

L’NFC és una tecnologia que facilita la inter-connexió de dispositius i l’intercanvi de dades sense contacte explícit en entorns acotats. Per tant, les famílies dels nens podran rebre automàticament informació sobre el punt on aquests es troben (parades o escola) tan aviat com validin la seva targeta de transport. Per fer-ho, a cadascuna de les parades establertes hi haurà una persona, anomenada cooperant KanGo!, que formarà part de la Fundació Catalana Síndrome de Down i vetllarà per tal que quedi marcat el control de pas de cada alumne. Per al bon funcionament d’aquesta iniciativa se sol-licita a les escoles que comptin amb un punt de validació a l’entrada del centre, així com la seva implicació en el projecte i la media-ció amb les famílies.

Actualment participen en la iniciativa al voltant de 100 nens i nenes, xifra que varia en funció de l’organització familiar diària. Per participar en aquest projecte els nens han de tenir un mínim de 8 anys, portar la targeta de transport (T12) així com la targeta iden-tificativa amb el dispositiu NFC i passar pel punt de control de la parada establerta i pel punt de l’escola.

Sis centres s’han sumat al projecte: l’IE Costa i Llobera, el Col·legi Sant Ignasi, La Salle Bonanova, el Col·legi Jesús-Maria Sant Ger-vasi, l’Escola Tàber i l’Escola Projecte.

La prova pilot, que es va activar el mes de gener passat, ha estat en marxa fins al juny d’aquest any 2015. Entre els mesos de juny i juliol es va fer una avaluació dels objec-tius assolits i de les carències detectades en el projecte.

En l’acte de presentació del conveni van estar presents el director de Relacions Insti-tucionals d’Abertis i director de la Fundació Abertis, Sergi Loughney; el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers; la directora general de la Fundació Catalana Síndrome de Down, Katy Trias, i el director d’Administracions Públiques de Telefónica a Catalunya, Mariano Yagüez.



Ampliar l’accessibilitat

Reconeixement institucional

La Fundació Abertis i la Fundació ONCE han subscrit un conveni de col-

laboració pel qual les dues entitats treballen conjuntament per promoure mesures que permetin millorar les prestacions i condicions del servei en el trànsit per autopistes per al col·lectiu de persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda.

La firma de l’acord va comptar amb la presència del director general de la Fundació ONCE, José Luis Martínez Donoso, així com del director de Relacions Institucionals d’Abertis i director de la Fundació Abertis, Sergi Loughney.

La Fundació Abertis va rebre el març un dels Premis Stela 2015 per la seva tasca

en la integritat laboral de persones amb sín-drome de Down o una altra discapacitat que atorga la Fundació Síndrome de Down de Madrid. Per part de la Fundació Abertis van recollir el premi l’auxiliar administratiu de les oficines del grup Abertis a Madrid (passeig de la Castellana, 49), Juanjo Barragán, i els coo-perants viaris de la Fundació Abertis, Juan

Acord amb l’ONCE

La Fundació Abertis rep el Premi Stela 2015

La Fundació Abertis i la Fundació ONCE facilitaran el trànsit per autopista de les persones amb discapacitat

El guardó distingeix les iniciatives a favor de la integració laboral de persones amb síndrome de Down



El Programa Stela és una iniciativa de la Fundació Síndrome de Down de Madrid que va néixer el 1995 amb l’objectiu de facilitar i promoure la inserció social i laboral de per-sones amb síndrome de Down i altres disca-pacitats intel·lectuals a través de la metodo-logia de l’Ocupació amb Suport, com a via per a la seva plena integració en la nostra societat. Aquest any, un total de 30 empreses han donat feina a 49 persones.

COMPROMÍS

La col·laboració preveu també la neces-sitat d’aprofitar la innovació per fomentar i afavorir la inclusió social actuant en serveis, productes, entorns, mitjans de transport i mobilitat i aplicacions TIC. En definitiva, es tracta que les infraestructures i serveis públics i privats puguin ser utilitzats per totes les

Manuel Baños i Rebeca Pérez, que van estar acompanyats pel director de projectes de la Fundació Abertis, Ricard Fornesa.

Els cooperants viaris de la Fundació Aber-tis ajuden i faciliten l’accés a les escoles de nens i nenes en edat escolar, a Madrid i Bar-celona, exercint de suport a famílies i cossos de seguretat. En total, la Fundació Abertis dóna feina a 31 persones amb síndrome de Down o alguna altra discapacitat.

persones en igualtat de condicions, amb més eficiència i interactivitat.

Per últim, l’acord estableix la promoció d’accions de difusió amb l’objectiu de sensi-bilitzar la societat sobre els drets de les per-sones amb discapacitat, l’accessibilitat uni-versal i la inclusió plena del col·lectiu.


BREUS

Després de l’incendi que va afectar el març les ciutats xilenes de Val-

paraíso i Viña del Mar, la Fundació Abertis, en col·laboració amb la Creu Roja, va tor-nar a solidaritzar-se amb els seus habitants amb aportacions per rehabilitar la zona afectada. El foc va consumir unes 560 hectàrees de la perifèria de la ciutat i unes 7.000 persones es van veure obligades a evacuar els seus habitatges. L’incendi va tenir lloc un any després que un altre foc devastés la mateixa zona, l’abril del 2014, que va causar diversos morts i la destruc-ció de centenars d’habitatges.

Francisco Reynés, conseller delegat i vicepresident d’Abertis, va ser el

ponent principal de l’Observatorio Colón, que es va celebrar per primera vegada a Bar-celona i va aplegar més de 80 directius de les principals empreses del país. Francisco Reynés va impartir al Reial Club de Polo de Barcelona la ponència Treball en equip i gestió del talent, en la qual va destacar la importància de la seguretat jurídica per a la captació de nova inversió. “És més important la seguretat jurí-dica d’un país que els diferents canvis polítics que hi pugui haver. Les eleccions són cada

Solidaritat amb Valparaíso, a Xile

Francisco Reynés, ponent principal a l’Observatorio Colón

El Grup Abertis ha expressat el seu pesar per la mort el mes de juliol

passat de Leopoldo Rodés, que entre altres responsabilitats era president del Consell Assessor Internacional de la companyia i patró de la Fundació Abertis. Leopoldo Rodés mantenia una estreta vinculació amb el projecte d’Abertis Infraestructuras des de fa molts anys. En aquest sentit, cal recordar

Condol per la mort de Leopoldo Rodés

quatre anys, però les inversions, sobretot en un sector com el nostre, són a llarg termini i no es poden canviar les regles d’un partit una cop ha començat”, va afirmar el conseller delegat d’Abertis. Així mateix, va subratllar la necessitat d’un líder que sàpiga integrar la cultura de la companyia que dirigeix i donar importància al treball de l’equip. “Un líder ha de ser capaç d’assumir els fracassos i de com-partir l’èxit amb els equips.” En aquest sentit, va dir que en aquesta tasca és imprescindible contractar “empleats amb bon rotllo, que tinguin intel·ligència emocional”.

Vista panoràmica de la magnitud de l’incendi a Valparaíso.

que, entre el 2005 i el 2013, va formar part del seu Consell d’Administració i que el 2013 es va incorporar en qualitat de president al Consell Assessor Internacional, des del qual ha portat a terme una intensa tasca d’as-sessorament al Consell d’Administració i a l’alta Direcció del Grup juntament amb altres professionals de reconegut prestigi inter-nacional.


La presidenta de la Comissió Nacio-nal del Mercat de Valors (CNMV),

Elvira Rodríguez, i directius d’empreses cotit-zades, entre elles Abertis, van participar el juny en el III Fòrum Anual del Conseller, organitzat a Madrid per l’IESE, El País, Talengo i KPMG. El conseller delegat i vicepresident d’Abertis, Francisco Reynés, va coincidir amb la resta de directius que hi van anar en la importància de potenciar el bon govern en el si de les empreses per tal que aquestes evolucionin favorablement, s’enforteixi la transparència i es fomenti la inversió. A l’acte, hi eren els presidents de Mapfre, Antonio

Abertis, present al III Fòrum Anual del Conseller

Abertis Autopistas ha renovat la seva certificació en ISO 9001 pel seu Sis-

tema de Gestió de la Qualitat aplicat a l’ac-tivitat d’explotació, conservació, manteni-ment i la gestió de projectes i obres de les autopistes. Així mateix, renova també la seva certificació ISO 14001, que reconeix la seva tasca mediambiental aplicada a l’activitat d’explotació, conservació, manteniment i gestió de projectes i obres de les seves auto-pistes. Per últim, obté la renovació de la norma OHSAS 18001 basada en la definició de sistemes de gestió de la salut i la segure-tat en el treball. Aquesta triple certificació, que va obtenir per primera vegada el 2012

La Fundació Factor Humà, en què col·labora Abertis, va celebrar el

mes de juny passat el VII Premi Factor Humà Mercè Sala, que distingeix casos d’èxit organitzatiu o empresarial. En aquesta edició, el premi va recaure en AMAT Inmobiliaris pel seu esperit inno-vador i compromís ètic amb els clients. L’Auditori del CaixaForum va ser l’espai de referència on més de 300 empresaris es van reunir per conèixer la iniciativa guanyadora d’aquesta edició. El jurat, for-mat per persones que van conèixer Mercè Sala a més de per guanyadors del premi en edicions passades i referents en la ges-tió de les persones, ètica i empresa, va tenir en compte que l’empresa candidata com-plia amb els quatre valors que Mercè Sala representava: pragmatisme, innovació, visió global i tracte humà.

Abertis Autopistas, distingida per la seva qualitat de servei

VIII Premi Factor Humà

Huertas, i d’Enagás, Antonio Llardén, així com el conseller delegat de Bankia, José Sevilla. Segons van destacar els directius, els últims anys les companyies han avançat molt en matèria de govern corporatiu, tot i que encara queden coses a fer. “L’important del govern corporatiu és el que falta per fer, i falta bastant”, va indicar Francisco Reynés. En la seva opinió, no caldria per què dife-renciar entre empreses cotitzades i no cotit-zades ni entre companyies que són dins de l’Ibex o fora d’aquest índex, ja que les reco-manacions de govern corporatiu són vàlides per a totes les societats.

i que ara renova, té una vigència de tres anys i està subjecta a controls anuals. En el procés, Abertis Autopistas s’ha sotmès a una audi-toria de renovació duta a terme per l’empresa acreditada TÜV RHEINLAND. Metropistas s’ha unit a una campanya

educativa per portar el missatge sobre la importància de fer servir sempre el cinturó. La seva integració va consistir en la distribu-ció de material educatiu i clauers amb mis-satges per animar els conductors a cordar-se en tot moment el cinturó. “Conduir és una gran responsabilitat i hem de fer-ho amb sentit comú. La seguretat viària és un dels principals compromisos de Metropistas amb la societat i la meta és aconseguir reduir els accidents greus, ferits i conseqüències fatals a les carreteres, així com millorar el temps de resposta si hi ha un accident”, va expressar Gonzalo Alcalde, conseller delegat de Metro-pistas a Puerto Rico. El material promocional es va repartir a les places de peatge ubicades al llarg de la PR-22 i la PR-5.

Nova campanya de seguretat viària de Metropistas

BREUS

El passat 9 de juliol l’Auditori Leo-nardo da Vinci de la seu d’Abertis a

Barcelona va ser l’escenari de debat per commemorar el trentè aniversari de la firma d’adhesió d’Espanya a la Unió Europea. Sota el títol 1985-2015. Espanya, 30 anys d’in-

tegració europea, l’acte va comptar amb la presència del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo; l’expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, i el cate-dràtic de la Universitat de Barcelona Fran-cesc Granell. La commemoració va ser una bona ocasió per fer un balanç i reflexionar sobre el que la Unió Europea ha significat per a Espanya i el que Espanya ha aportat a Europa. Durant el debat, moderat pel peri-odista Xavier Vidal-Folch i organitzat per

La seu d’Abertis acull el debat sobre els 30 anys d’Espanya a la UE

Abertis i el Centre d’Informació i Documen-tació Internacionals a Barcelona (CIDOB), el ministre va utilitzar l’exemple actual grec per defensar la unitat d’Europa. García-Margallo va afirmar que “fora d’Europa no hi ha salvació” i va destacar que una de les aportacions més importants de l’entrada d’Espanya a l’eurozona va ser l’obligació d’Espanya de “mantenir la disciplina”, una cosa que, segons el ministre, no ha fet el país hel·lè. El ministre va posar com a exemples de la disciplina del Govern central la conso-lidació fiscal, el sanejament del sector finan-cer i el canvi del model del “totxo” pel de la “neurona i el sector exterior”, fet que ha contribuït al fet que Espanya sigui un dels països que més creix de la Unió.

D’esquerra a dreta: el director de Comunicació

d’Abertis, Juan María Hernández-Puértolas; el catedràtic de la UB,

Francesc Granell; el ministre d’Afers

Exteriors i Cooperació, José Manuel García-

Margallo; l’expresident del Parlament Europeu,

Josep Borrell; el periodista Xavier Vidal-Folch; el secretari general

d’Abertis, Josep Maria Coronas, i el director de RI i RSC d’Abertis,

Sergi Loughney.

Seopan i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) van celebrar

els dies 29 i 30 de juny a Santander unes jornades per analitzar els reptes i oportunitats del futur del model concessional d’infraes-tructures. En l’acte va participar el director general de Desenvolupament Industrial d’Abertis, Josep Lluís Giménez. Una de les principals conclusions del debat va ser que Espanya continua necessitant importants

Abertis, a les jornades de la UIMP sobre infraestructures

inversions en infraestructures, tant de trans-port com de caràcter social, per mantenir el creixement econòmic i la competitivitat del país. En aquest sentit, les concessions estan cridades a ser el motor per desenvolupar nous projectes d’infraestructures, no només a Espa-nya sinó també a Europa. Una altra de les conclusions va ser que Espanya té la sort de comptar amb les empreses líders en el sector a escala mundial, com és el cas d’Abertis, que

Josep Lluís Giménez (dreta), a la taula de ponents.

destaquen per la seva fiabilitat, qualitat i expe-riència i que poden contribuir a mantenir i ampliar l’estoc d’infraestructures del país.


investor’s link

INVESTOR’S P. 70Abertis llança una

OPA sobre el 6,5% del seu capital

per 962 milions

Abertis obté un benefi ci de 1.677 milions

Resultats històrics


Els resultats d’Abertis el primer semestre de l’exercici 2015 estan

infl uïts per la incorporació de les plusvàlues derivades de la col·locació a borsa del 66% de Cellnex (antiga Abertis Telecom), que apugen el benefi ci del Grup fi ns als 1.677 milions d’euros. Es tracta dels millors resul-tats de la història de la companyia. La xifra dispara el benefi ci per acció (BPA) d’Abertis, que se situa en gairebé 1,80 euros per acció.

Descomptant els resultats extraordi-naris, així com altres efectes i provisions, el resultat net d’Abertis en termes compara-bles creix un 5% respecte al primer semes-tre del 2014.

La millora dels resultats es deu, princi-palment, a la bona evolució dels negocis del Grup, especialment el trànsit a les autopis-tes, que continua creixent a un bon ritme en els principals mercats de la companyia. En el cas d’Espanya es consolida el canvi de tendència, amb un increment el primer semestre del 5,7%, el percentatge més alt des de principi del 2007. Destaquen també

El benefi ci d’Abertis arriba als 1.677 milions d’euros, els millors resultats de la seva història

TEXT ABERTIS FOTOS ABERTIS I AGÈNCIES

DEL TOTAL D’INGRESSOS, EL 95% ES VA GENERAR A AUTOPISTES I EL 5% VA CORRESPONDRE A PARTICIPACIONS EN EL SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS

INVESTOR’S LINK

El Grup continua batent rècords

Resultats del primer semestre 2015

Cristal·lització de valor. Els resultats inclouen les plusvàlues per la col·locació a borsa el maig del 66% de Cellnex Telecom. Solidesa del negoci i excel·lència operativa. El resultat net comparable, excloent-hi extraordinaris, creix un 5%. Destaquen els increments del trànsit a Espanya (+5,7%), Xile (+10%) i França (+2,2%), que juntament amb els plans d’efi ciència fan créixer l’Ebitda comparable un 5%. Fortalesa fi nancera. Els ingressos derivats de la venda de Cellnex han permès portar a terme una important reducció del deute net del Grup pròxima al 20%, fi ns als 11.220 milions d’euros, fet que situa la ràtio deute net/Ebitda en 3,7x i reforça la seva capacitat fi nancera per escometre noves inversions. Govern corporatiu. La companyia acorda remodelar en un futur pròxim el seu Consell d’Administració per donar més pes a consellers independents

Les claus

i incorporar representants de nacionalitats clau com són França o el Brasil. Orientació al creixement. La companyia continua tancant projectes d’expansió:- Adquisició del 15,01% addicional de Túnels de Barcelona i Cadí, amb la qual assoleix una participació de control del 50,01%.- Adquisició del 50% addicional a les autopistes Los Libertadores i del Sol, a Xile, per la qual cosa passa a controlar el 100%.- Acord amb el Govern francès pel Pla de relance, per mitjà del qual invertirà 600 milions a canvi d’un allargament mitjà de les concessions de 2,5 anys.- Estudia vuit nous projectes d’inversió d’autopistes per un valor de fi ns a 9.000 milions d’euros a Espanya, Itàlia, Xile, el Brasil, els EUA i Puerto Rico.


els creixements a Xile (+10%) i a França (+2,2%), que continuen evolucionant per sobre de les previsions de la companyia.

Més del 70% dels ingressos d’Abertis ja prové de fora d’Espanya. El mercat francès ha passat a ser el primer per al Grup, amb una aportació d’un 36% dels ingressos, seguit d’Espanya, amb un 28%; el Brasil, amb un 20% dels ingressos, i Xile, amb un 6%, completen les aportacions més rellevants.

Els ingressos d’explotació d’Abertis el primer semestre de l’exercici van assolir els 2.131 milions d’euros, un 2% més que el mateix període de l’exercici anterior, gràcies principalment a la millora del trànsit global, i descomptant l’efecte del tipus de canvi.

Del total d’ingressos, el 95% es va gene-rar en l’activitat d’autopistes, mentre que

el 5% va correspondre a les participacions d’Abertis en el sector de les telecomunica-cions (Hispasat).

El resultat brut d’explotació (Ebitda) va arribar als 1.360 milions d’euros, encara que descomptant impactes no recurrents l’Ebitda comparable es va situar en 1.457 milions d’euros, un 5% més que el mateix període de l’exercici anterior.

Les inversions del Grup en el període pugen a 409 milions d’euros, dels quals 379 milions es van destinar a expansió i 31 mili-ons, a inversions operatives. Els principals projectes d’expansió del semestre es van concentrar en les millores i ampliacions de carrils a les autopistes del Brasil (239 mili-ons). Aquestes xifres no inclouen les opera-cions d’increment de participació a Auto-

pista Los Libertadores i Autopista del Sol, a Xile, i a Túnels de Barcelona i Cadí, que es van tancar al llarg del mes de juliol.

Increment de la fortalesa financera

i més capacitat de creixement

Els ingressos derivats de la venda de Cellnex han permès portar a terme una important reducció del deute net del Grup, que el pri-mer semestre es va situar en 11.220 milions d’euros, davant dels 13.789 milions d’euros al tancament del 2014, la qual cosa implica una reducció propera al 20%. La ràtio deute net/Ebitda se situa en 3,7x. El Grup reforça així la seva capacitat financera per escome-tre noves inversions.

Del total de deute, un 66% es consti-tueix amb garantia dels mateixos projectes


INVESTOR’S LINK

(sense recurs). El 95% del deute és a llarg termini i el 90%, a tipus fix. El cost mitjà del deute és del 5,2% i el venciment mitjà és de 5,9 anys.

El juny, Standard & Poor’s va revisar a positiva la seva perspectiva sobre el ràting BBB d’Abertis, davant la millora de les seves previsions per la millora macroeconòmica, el repagament de deute i la desinversió a Cellnex, entre altres factors.

Compliment del

Pla Estratègic 2015-2017

Abertis continua avançant en el compliment dels principals objectius del seu Pla Estra-tègic 2015-2017. Un dels punts importants d’aquest pla és el programa de recompra d’accions pròpies de la companyia. Tenint en compte l’atractiu preu al que cotitza Abertis i la posició de liquiditat del Grup,

Compte de resultats gener-juny 2015

Conceptes (milions d'€)

Juny 2015 Juny 2014 Variació

Ingressos d’explotació 2.131 2.096

Despeses d’explotació -770 -686

Ebitda 1.360 1.410 -4%

Ebitda comparable 5%

Amortització -593 -574

Deteriorament d’actius -1.621 -4

Ebit -854 832

Resultat financer no recurrent -211 54

Resultat financer recurrent -426 -418

Resultat posada en equivalència -52 15

Impost sobre societats 102 -157

Activitats interrompudes 2.721 48

Interessos dels minoritaris 399 -66

Benefici net 1.677 308

Benefici net comparable 5%

Balanç gener-juny 2015

Conceptes (milions d'€)

Juny 2015 Desembre 2014

Immobilitzacions materials i immaterials 17.550 19.561

Immobilitzacions fi nanceres 4.734 4.216

Actius corrents 1.172 1.405

Tresoreria 3.769 2.242

Actius mantinguts per a la venda 0 316

Total actiu 27.226 27.740

Patrimoni net 6.674 5.993

Deute fi nancer no corrent 14.087 14.665

Passius no corrents 3.913 3.888

Deute fi nancer corrent 902 1.367

Passius corrents 1.649 1.712

Passius mantinguts per a la venda 0 116

Total passiu 27.226 27.740


EL GRUP AMPLIARÀ I ACCELERARÀ EL PROGRAMA DE RECOMPRA D’ACCIONS PRÒPIES DE LA COMPANYIA GRÀCIES A L’ATRACTIU PREU AL QUE COTITZA I A LA SEVA POSICIÓ DE LIQUIDITAT

El Grup continua centrat en el creixement com un dels seus principals objectius estratègics per als pròxims anys. Actualment estudia oportunitats d’inversió tant per a l’extensió i ampliació de les seves concessions actuals com per a la incorporació de nous projectes a la seva cartera. Per a això, disposa d’una situació de solidesa fi nancera i balanç sanejat que, juntament amb la seva posició de liquiditat, li atorguen una important capacitat per escometre nous projectes.

En relació amb l’extensió de les seves concessions actuals, un dels projectes destacats és el Pla de relance de les autopistes a França. La companyia ha acordat els últims mesos amb el Govern francès els termes defi nitius del pla, mitjançant el qual les fi lials d’Abertis a França (Sanef i Sapn) invertiran prop de 600 milions d’euros en els pròxims cinc anys a canvi d’un allargament mitjà de les seves concessions de 2,5 anys.

També es presenten oportunitats a la xarxa d’autopistes de la fi lial

Orientació al creixement

d’Abertis al Brasil, Arteris, sobre la qual hi ha diverses opcions d’ampliació a través del nou Pla d’Infraestructures brasiler (PIL), presentat recentment pel Govern del país.

A Xile, el Grup continua avançant en la consolidació de les seves participacions en autopistes. El passat 20 de juliol, Abertis va tancar l’adquisició d’un 50% menys una acció d’Autopista Los Libertadores i Autopista del Sol, per un import aproximat de 130 milions d’euros, que li atorga el control del 100% de les dues autopistes. Així mateix, la companyia negocia amb el Govern xilè importants paquets de millora de la seva xarxa d’autopistes a canvi de l’extensió dels terminis de concessió.

Pel que fa a les oportunitats d’incorporació de nous actius a la cartera del Grup, la companyia està centrada ara en l’estudi de vuit projectes d’inversió a Espanya, Itàlia, Xile, el Brasil, els Estats Units i Puerto Rico, amb un potencial d’inversió (EV) de fi ns a 9.000 milions d’euros.

s’ampliarà i s’accelerarà l’esmentat pro-grama. En aquest sentit, el Consell d’Admi-nistració va acordar presentar una oferta pública d’adquisició d’accions (OPA) que arribi fi ns a un 6,5% del capital a 15,70 euros per acció. Aquesta oferta seria addicional a l’autocartera actual.

Després de tancar la sortida a borsa de Cellnex, s’està avançant en l’aplicació del pla d’efi ciència, que es concreta en un segon programa trianual d’efi ciències per al negoci d’autopistes a Espanya, nous programes d’efi ciències per als negocis al Brasil i Xile, i un pla que s’acosta als 100 milions d’euros per al negoci a França.

La companyia també treballa per acon-seguir estalvis addicionals en les despeses fi nanceres del Grup i manté en estudi pro-grames de liability management –orientats a recomprar bons antics i fer noves emissi-ons a tipus més baixos i allargant el seu termini de venciment– en els mercats tant espanyol com francès. També estudia noves fórmules de fi nançament per a la seva fi lial al Brasil, Arteris.

Govern corporatiu

El Consell d’Administració d’Abertis va acor-dar el nomenament de Juan José López Bur-niol com a conseller i membre de la Comissió Executiva, en substitució d’Isidre Fainé.

Per altra banda, i amb l’objectiu de continuar orientant el Grup cap al creixe-ment i la internacionalització, es va acordar revisar en un futur pròxim la composició del Consell d’Administració, amb l’objectiu de dotar aquest òrgan d’una representativitat més gran de consellers independents; així com d’incorporar-hi persones de reconeguda vàlua i coneixedores dels mercats més relle-vants del Grup fora d’Espanya, com França i el Brasil.


Abertis ha anunciat una oferta pública d’adquisició (OPA) sobre un màxim

de 61.309.319 accions pròpies, representa-tives del 6,5 % del seu capital social, a un preu de 15,70 euros per títol.

Abertis té intenció que les seves accions continuïn cotitzant a les borses de valors en què actualment ho està fent, per la qual cosa l’oferta no té com a fi nalitat l’exclusió dels títols de la societat de cotització.

La companyia confi a a estar preparada amb la seva autocartera per a potencials ope-racions corporatives, segons va indicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

D’acord amb el Pla Estratègic 2015-2017 presentat per la companyia el 30 d’octubre, Abertis es va comprometre a recomprar fi ns

al 5 % del capital social per incrementar la retribució a l’accionista.

Tanmateix, ha decidit augmentar aquest percentatge gràcies, entre altres motius, a l’excedent de tresoreria aconseguit després de la venda de Cellnex, que va sortir a borsa el 7 de maig, i que permet escometre l’oferta sense necessitat de recórrer a fi nançament extern. La companyia no actua de manera concertada amb cap persona o entitat i compta així amb els fons necessaris per esco-metre l’OPA, amb la qual ofereix als seus accionistes un “mecanisme específi c de liqui-ditat per poder vendre les seves accions en condicions adequades de transparència i paritat de tracte”, segons va afi rmar el seu conseller delegat, Francisco Reynés.

El capital social d’Abertis puja a 2.829.660.882 euros i està dividit en 943.220.294 accions ordinàries de 3 euros de valor nominal cadascuna.

Abertis és titular, a data de l’anunci de l’OPA, de 16.530.914 accions pròpies en concepte d’autocartera, representatives de l’1,753% del capital social i dels drets de vot de la societat. Si l’operació fi nalitza amb èxit, la companyia comptarà amb un 8,25% d’au-tocartera.

INVESTOR’S LINK

LA COMPANYIA NO NECESSITA RECÓRRER A FINANÇAMENT EXTERN PER ESCOMETRE L’OPA

Remuneració prevista per a l’accionista 2015-2017

6540,69

2015E 2015E2016E 2016E2017E 2017E

7210,73795

0,76milions d’euros DPA

Política de remuneració a l’accionista orientada a la creació de valor

Recompra d’accionsOferta pública per adquirir el 6,5% del capital a 15,70 euros l’acció

Dividends2.100 milions d’euros de dividend el 2015-2017 (10% TCAC)

La companyia comprarà accions pròpies a un preu de 15,70 euros per títol


Canvis en el capital social

Abertis anuncia una OPA sobre el 6,5% del seu capital


Abertis adquireix el control de Túnels de Barcelona i CadíLa companyia arriba a una participació total del 50,01%


Reforçament del rol industrial

A dalt, boca sud del túnel del Cadí.

Dreta, túnel de Vallvidrera.

Abertis, per mitjà de la seva filial Infra-estructures Viàries de Catalunya, SA

(Invicat), ha assolit un acord per a l’adquisi-ció d’un 15,01% addicional del capital de la societat Túnels de Barcelona i Cadí, SA, per un import de 34 milions d’euros. L’operació està subjecta a l’aprovació de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquesta adquisició, Abertis arriba a una participació total del 50,01% en aquesta societat i, per tant, consolidarà

aquest actiu per integració global, esperant una aportació aproximada de 54 milions d’euros en ingressos i 41 milions d’euros en Ebitda per al 2016. El túnel del Cadí repre-senta el principal punt de connexió entre la zona central de Catalunya i els Pirineus, men-tre que els túnels de Vallvidrera són el primer eix entre Barcelona i les principals ciutats de l’interior. Entre les dues concessions sumen un total de 41 quilòmetres, incloent-hi 10 quilòmetres de túnels.


Junta General d’Accionistes 2015

Abertis va aprofitar la celebració de la seva Junta General d’Accionistes per

fer balanç del Pla Estratègic 2011-2014 i presentar als accionistes el nou pla per al 2015-2017. L’estratègia del Grup per als prò-xims tres anys s’assentarà en els pilars bàsics de la creació de valor, la recerca de noves sinergies, la focalització i la internacionalit-zació, així com en la millora de la retribució als seus més de 70.000 accionistes.

La nova política de dividends preveu un increment de la retribució a l’accionista del 10% anual, sumant un increment anual del dividend ordinari del 5% i la tradicional ampliació de capital alliberada anual. Els accionistes també es veuran beneficiats per un pla de recompra d’accions de fins a un 5% del total.

En el període 2011-2014 es van distribuir més de 3.000 milions d’euros en dividends,

Abertis tanca una etapa de quatre anys (2011-14) en què ha incrementat la seva capitalització borsària prop d’un 50%TEXT I FOTOS ABERTIS

amb un creixement del 7% anual del dividend ordinari. Només el 2014, es van abonar en concepte de dividends gairebé 600 milions d’euros, un 5% superior a la quantitat abo-nada amb càrrec al 2013.

Segons va destacar el president de la companyia, Salvador Alemany, “les sòlides bases de la nostra activitat recurrent ens donen prou marge per continuar millorant la política de dividends i, al mateix temps, disposar dels recursos necessaris per respon-dre a les oportunitats que ens ofereixi el mercat i, en el seu cas, aprofitar-les”. I va recordar que, en els pròxims tres anys, el Grup preveu distribuir més de 2.000 milions d’eu-ros en dividends als seus accionistes.

Aquest increment de la remuneració se suma a la revaloració borsària de l’acció d’Aber-tis. Francisco Reynés, vicepresident i conseller delegat del Grup, va recordar que “la capita-lització d’Abertis ha crescut entre el 2011 i el 2014 en aproximadament 5.000 milions d’eu-ros, fins prop de 15.000 milions, fet que suposa un increment de gairebé el 50%”.

Èxit del Pla Estratègic 2011-2014:

resultats sòlids

Abertis va tancar l’exercici 2014 amb l’acom-pliment de tots els seus compromisos adqui-rits en el Pla Estratègic 2011-2014. Un període en què la companyia ha presentat una millora substancial de les seves variables operatives amb un increment del 20% dels ingressos i del

INVESTOR’S LINK

Balanç i reptes de futur

Francisco Reynés ocuparà la vicepresidència executiva única creada en aquesta Junta General.

EL GRUP HA PORTAT A TERME ADQUISICIONS I INVERSIONS EN EXPANSIÓ PER UN TOTAL DE 8.000 MILIONS D’EUROS


25% de l’Ebitda, i una millora del marge ope-ratiu de més de 300 punts bàsics fi ns al 64%.

Francisco Reynés va repassar el tanca-ment del Pla Estratègic 2011-2014 en què “el Grup s’ha enfortit amb una base d’actius resilient de 8.300 quilòmetres repartits en 11 països i s’ha consolidat com a líder mun-dial del sector d’autopistes”.

El Grup ha portat a terme adquisicions i inversions en expansió per un total de 8.000 milions d’euros, destinats a la seva entrada al Brasil i a Puerto Rico, així com al seu enfor-timent a Xile. També s’ha crescut en el sector de les telecomunicacions amb la presa de control d’Hispasat i l’entrada en el negoci de les torres de telefonia mòbil.

En l’àmbit de l’efi ciència, Abertis va acu-mular estalvis en els últims anys de més de 740 milions d’euros, per sobre del previst inicialment, creant una base sòlida per imple-mentar en els pròxims anys un nou pla que se centrarà al Brasil, Xile i França.

El Grup ha dut a terme una gestió efi ci-ent del deute, que s’ha reduït en un 6%, i de la ràtio d’endeutament, que ha passat de 5,8x a 4,4x, fet que ha garantit una destacada fortalesa financera i el manteniment del ràting creditici de Standard & Poor’s i de Fitch. Les emissions fetes amb èxit els últims mesos i la liquiditat acumulada permeten cobrir les necessitats de fi nançament del Grup fi ns al 2018.

Cellnex Telecom, la nova marca

d’Abertis Telecom Terrestre Francisco Reynés va desvetllar a la Junta la nova marca de la fi lial de telecomunicacions terrestres d’Abertis, que des de l’abril opera sota la marca Cellnex Telecom. La nova com-panyia es presenta com l’operador líder a Europa en la gestió d’infraestructures de tele-comunicacions, amb servei a més de 100 milions de persones i una clara ambició global.

Canvis al Consell d’Administració

i la normativa del Grup

El president d’Abertis, Salvador Alemany, també va informar a la Junta dels canvis al Consell anunciats per la companyia. Donada la reduc-ció de la participació accionarial que ostentava Trebol International (CVC), el Consell d’Admi-nistració va acceptar la dimissió presentada per Théâtre Directorship Services Beta, Sàrl, representat per Santiago Ramírez Larrauri, com

a membre del Consell d’Administració i de la Comissió de Responsabilitat Social Corporativa; i la dimissió de Théâtre Directorship Services Gama, Sàrl, representat per José A. Torre de Silva López de Letona, com a membre de la Comissió Executiva, que continua com a mem-bre del Consell d’Administració.

Durant el seu discurs davant la Junta, Salvador Alemany va repassar els canvis pro-duïts al Consell d’Administració al llarg de l’any, entre els quals va destacar la renúncia d’Isidre Fainé, Juan-Miguel Villar Mir, Carmen Godia i Javier de Jaime en els seus càrrecs de vicepresidents, així com la creació d’una única vicepresidència executiva, que ocuparà el conseller delegat, Francisco Reynés.

ABERTIS VA ACUMULAR ESTALVIS ELS ÚLTIMS ANYS DE MÉS DE 740 MILIONS D’EUROS, PER SOBRE DEL PREVIST INICIALMENT

A més, es va aprovar el nomenament de Juan-Miguel Villar Mir com a conseller domi-nical del Grup Villar Mir, en substitució d’Obrascón Huarte Lain, i s’ha procedit a la reelecció per quatre anys de Francisco Reynés com a conseller executiu, mantenint els seus actuals càrrecs a la Comissió Executiva, i del conseller independent Miguel Ángel Gutiér-rez Méndez, que es manté també com a president de la Comissió d’Auditoria i Control.

Dividend complementari

i altres acords de la Junta

La Junta d’Accionistes d’Abertis va aprovar també la distribució d’un dividend ordinari complementari brut de 0,33 euros per acció que, unit al dividend a compte pagat el novembre del 2013, totalitza 0,66 euros bruts per acció amb càrrec als resultats del 2014. El pagament del dividend complementari es va fer efectiu el 13 d’abril. En total, Abertis va destinar prop de 600 milions d’euros al repar-timent de dividends ordinaris amb càrrec a l’exercici 2014, cosa que suposa un increment del 5% respecte a l’any anterior.

El Grup ha fet una gestió efi cient del deute els últims anys, amb una reducció de la ràtio deute net/Ebitda des de 5,8x fi ns a 4,4x. Les emissions fetes els últims mesos i la liquiditat acumulada permeten cobrir el fi nançament del Grup fi ns al 2018. El nou Pla Estratègic 2015-2017 millora la retribució a l’accionista, que preveu créixer un 10% anual, sumant l’increment del dividend i l’ampliació de capital alliberada anual. El trànsit es recupera en els principals mercats d’Abertis. En els dos primers mesos del 2015, el trànsit a Espanya va créixer un 4,3%; a França, un 2,4%, i a Xile, un 6,1%. El Grup continua orientat al creixement a través de

Els temes més destacats de la sessió

l’allargament de concessions existents i de noves adquisicions, com el recent acord de compra de més de 7.300 torres de telefonia mòbil de l’operadora italiana Wind per prop de 700 milions d’euros. La companyia continua treballant en la sortida a borsa durant el segon trimestre de l’any –subjecta a les condicions del mercat– de la seva divisió de telecomunicacions terrestres, que operarà a partir d’ara sota la marca Cellnex Telecom. El Consell d’Administració d’Abertis es redueix a 16 membres, després de la dimissió presentada per Santiago Ramírez Larrauri, fruit de la recent venda d’un 7,5% de la participació accionarial que ostentava Trebol International (CVC) a Abertis.


Tal com va aprovar la Junta General d’Accionistes del passat 24 de març,

Abertis va portar a terme el juny la seva tradicional ampliació de capital alliberada en un 5% amb càrrec a reserves, continuant amb la seva política de retribució a l’acci-onista.

L’ampliació de capital d’aquest any s’ha dut a terme per un import nominal de 134,7 milions d’euros, la qual cosa situa el capital social d’Abertis per sobre dels 2.829 milions d’euros, i ha implicat l’emissió de prop de 45 milions de noves accions ordinàries.

La tradicional ampliació de capital alli-berada, en la proporció d’una acció nova per cada vint d’antigues, constitueix un dels pilars de la política de retribució a l’accio-nista d’Abertis, juntament amb el reparti-ment de dividends.

Les noves accions es van assignar gra-tuïtament als accionistes d’Abertis Infraes-tructuras que tenien aquesta condició al tancament de mercat del 12 de juny de 2015, últim dia de sessió borsària anterior a l’inici del període de negociació de drets.

Les noves accions emeses confereixen als seus propietaris, a partir del moment de la seva emissió, idèntics drets polítics i eco-nòmics que les accions que ja té en circula-ció la companyia.

Reconeixement al Departament

de Relacions amb Inversors

Un any més, el Departament de Relacions amb Inversors d’Abertis ha obtingut un alt reconeixement a la seva tasca. L’enquesta Extel, feta entre analistes internacionals, l’ha reconeguda en la seva edició del 2015

El Grup porta a terme aquesta tradicional operació en la proporció d’una acció nova per cada vint d’antigues


en obtenir la primera classifi cació en tres categories dins del sector Transport: Millor CFO del Sector per a José Aljaro, director general Financer i de Desenvolupament Corporatiu; Millor Professional de RI per a Steven Fernández, director de Relacions amb Inversors, i Millor Departament de Relacions amb Inversors.

INVESTOR’S LINK

La mesura forma part de la política de retribució a l’accionista

Abertis fa la seva ampliació de capital alliberada

L’agència Standard & Poor’s va mantenir el juny la qualifi cació creditícia d’Abertis en BBB i la va situar en perspectiva positiva, fet que obre la porta a millorar el seu ràting. La fi rma atribueix la seva decisió a la col·locació a borsa del 66% de la seva fi lial de telecomunicacions Cellnex i a la seva sortida defi nitiva del negoci d’aeroports. Standard & Poor’s va apuntar també als plans d’efi ciència implementats per Abertis per reduir costos, així com a la millora de la perspectiva econòmica europea i la seva incidència en el negoci d’autopistes. S&P considera que tot plegat contribuirà a millorar les condicions creditícies del Grup que, a més, podrà continuar reduint el seu deute amb recurs. L’agència de qualifi cació calcula que Abertis ha ingressat recursos per un import total de 2.300 milions d’euros amb la sortida al mercat de Cellnex i la desinversió dels seus últims actius d’aeroports. Així mateix, apunta l’estratègia de la companyia de fer-se amb noves concessions d’autopistes amb la fi d’augmentar la seva cartera i estendre el seu termini de concessió.

S&P posa en perspectiva positiva el ràting BBB d’Abertis

Detalls de l’ampliació de capital

Accions Capital social (euros)

Abans 898.305.042 2.694.915.126

Ampliació 44.915.252 134.745.756

Postampliació 943.220.294 2.829.660.882

Ste

ven

Fe

rnán

de

zJo

sé A

ljaro

JUNY 2009 LINK abertis 75

Business

Link Setembre 2015 (Català)