Embed Size (px)
Citation preview
La Revolució Industrial Història – 4t d’ESO
Què és una revolució?
És un canvi ràpid i en profunditat que afecta l’estructura d’una societat
Implica una acceleració en el ritme de les transformacions històriques
Una revolució pot ser política, econòmica o social.
El segle XIX: un segle de revolucions
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES: Revolució industrial
TRANSFORMACIONS SOCIALS: Societat de classes
TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES: Creació de l’Estat liberal
Tot això porta a una…
Perquè puguem parlar de revolució industrial cal que es es donin les següents condicions:
Augment de la producció agrària
Mà d’obra abundant
Capital suficient
Expansió del comerç
Innovacions tècniques
Marc polític favorable
I com és que aquestes transformacions es dónen a Anglaterra?
La modernització de l’agricultura mitjançant el sistema NORFOLK de rotació quadriennal de conreus
La possessió d’un gran imperi colonial que els generava una gran quantitat de capital que podien invertir en la indústria
Una política proteccionista I una burgesia interessada en invertir en la indústria
Una bona xarxa viària i fluvial
Innovacions tècniques (formació intel·lectual I pràctica)
Riquesa de fonts d’energia (carbó de coc) I primeres matèries per a la indústria tèxtil (cotó colonial I llana anglesa)
Transformacions agràries:
Transformacions agràries:
La demografia preindustrial
Altes taxes de natalitat I de mortalitat (sobretot infantil): escàs creixement vegetatiu
Al S. XVIII s’observa un canvi d e m o d e l p e r q u è e n d e t e r m i n a d e s z o n e s (Anglaterra) augmenten els excedents alimentaris I per tant, disminueixen les fams I les e p i d è m i e s ; I a p a r e i x e n progressos significatiu en el camp de la medicina.
A Anglaterra es desenvolupa un important comerç
Tèxtil, 1789 Ferrocarril, 1829 Vaixells
Estímul per la indústria
-Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733) -Màquina de vapor
Matèries primeres per productes industrials
observem Es basa en
A causa de Més població, més demanda Millora de les comunicacions
Crea un
Es manifesta amb
S’aplica a Dóna lloc al Sistema fabril
De l’expansió del comerç a la indústria
De l’expansió del comerç a la indústria
Unitat 1
cotonera Prohibició importació de teles de l’Índia Sector no reglamentat pels gremis Matèria primera (cotó) barata (esclavisme)
Es beneficia de
Fàcil innovació tecnològica
ferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energètic Cal una millor font d’energia
Innovació tecnològica completada amb
Sectors pioners industrials
Sectors pioners industrials
Capital financer
Accions
Borsa
El procés industrial necessita inversió
S’aconsegueix amb
Es creen
Que es compren i venen a través de la
El capitalisme financer
Interès personal Llei de l’oferta i la demanda No intervenció estatal en matèria econòmica
Desequilibri entre recursos i població
1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions”
escriu
El capitalisme financer
Societat de classes
Iniciativa lliure Recerca del màxim benefici Lliure competència
Burgesia
Proletariat
Però...
El capitalisme financer
Transformacions demogràfiques i socials
Els canvis que es donaren en l’àmbit e c o n ò m i c t i n g u e r e n l a s e v a correspondència en l’estructura social. La revolució industrial va anar unida als següents fenòmens:
Propietat privada dels mitjans de producció
Força de treball
• Condicions miserables
• Precarietat laboral, salaris baixos, atur
• Jornades de 12 a 14 hores diàries
• Treball infantil
• Manca absoluta de regulació
- Nova classe dominant: poder polític i cultural - Control mitjans comunicació per difondre els seus valors: - propietat privada - treball i estalvi - individualisme - família com a base social - Aparició classe mitjana: professions liberals, tècnics, tècnics, funcionaris, oficinistes... No exercien treballs manuals - Eren els propietaris de les fàbriques i tots els mitjans de producció (burgesia industrial)
Noves classes socials: LA BURGESIA
- Format pels treballadors de les fàbriques - Eren mà d’obra i treballaven a canvi d’un salari - Eren el grup social més nombrós i el més desafavorit - Els salaris, els horaris i les festicitats eren fixats pels empresaris - Les seves condicions de vida eren molt dures:
- Jornada laboral de 12 a 14 hores - Remuneracions insuficients - Les dones i els nens treballaven (amb sous inferiors) - No hi havia condicions higièniques
Noves classes socials: EL PROLETARIAT INDUSTRIAL
La 2a Revolució Industrial
Després de la primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències.
La caracteritzen els següents trets:
La utilització de noves fonts d’energia. El desenvolupament de nous sectors de producció. Canvis en l’organització del treball. Noves formes de capital empresarial La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.
Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les màquines en la Primera R. Industrial, durant la Segona, se’n desenvoluparen d’altres:
El petroli Va servir de combustible pel motor d’explosió i per
l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb Henry Ford el primer terç del segle XX.
L’electricitat La seva aplicació fou essencial per la il·luminació (Edison,
b o m b e t a , 1 8 7 9 ) , l a t r a n s m i s s i ó d e s e n y a l s electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els dels tramvies.
Noves fonts d’energia
Bombeta d’Edison
Telègraf
Ràdio de Marconi
La indústria química Colorants, explosius (ex., la dinamita, de Nobel), adobs,
medicaments, fibres artificials (ex., el naylon), cautxú, etc.
La nova siderúrgia Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de
refinament mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.
Les indústries alimentàries Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials
(1878), etc.
Nous sectors de producció
La complexitat de les noves empreses i dels processos de producció imposaren en aquesta segona fase de la R. Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:
El Taylorisme. Busca l’organització científica del procés productiu de
l’empresa mitjançant l’especialització i l’estandarització amb l’objectiu de reduir les despeses de producció.
El treball en Cadena ("Fordisme"). Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry
Ford significa la màxima especialització i optimització del treball i els rendiments, abaratint les mercaderies i posant-les a l’abast dels consumidors.
Noves formes d’organització del treball
Mural de Diego Rivera, Indústria de Detroit (1932)
Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran mesura amb capital familiar, les noves necessitats impulsaren la recerca de noves fonts de finançament:
La Banca Els empresaris necessitaven crèdits amb els que afrontar
l’increment de les inversions.
Les societats anònimes Constituïdes per socis propietaris de participacions
(accions) de l’empresa. La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa.
Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma grans corporacions en forma de càrtels, trusts, holdings o monopolis
Noves formes de capital
MÈTODES DE CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL:
Càrtel Acords entre diferents empreses
Trust Fusió d’empreses
Hòlding Grup financer que té la major part de les accions d’un
conjunt d’empreses i bancs
Monopoli Dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte
Noves formes de capital
